View
0
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
1
“PXX2n CuAqwe
PeriodisXI”
Batxilurs 200quest treb www
sme en
llerat, g09/2010reball ew.crisia
decadè
grup C0 es comalsmitj
2
ència; l
C
plemenans.blo
l’actua
nta amogspot.
alitat de
mb la pà.com
el segle
àgina
e
Tota
mane
treba
comu
dispo
reali
A Ser
aspir
Cata
col·la
Fina
mom
obra és fr
era desinter
all. En el m
unicació de
osició enve
ització.
rgi Franch
racions i co
alunya a l
aboració i a
lment agrae
ment i que, d
fruit de la i
ressada, han
meu cas és
el Consell C
ers al meu
Segarrés, d
onsells. Tam
la demarca
ajuda que h
eixo als me
de ben segur
iniciativa, l
n aportat el
s de justícia
Comarcal d
estudi i m
director de l
mbé, a Ricar
ació de Ta
a tingut en
us pares i g
r, aquest tre
3
la col·labor
l seu gra d’a
a citar a J
de l’Alt Cam
m’ha donat
l’emissora
rd Checa, p
arragona,
tot moment
germans els
eball no hag
ració i l’aj
arena perqu
Jordi Salva
mp, el qual
tot tipus d
municipal A
president de
al qual a
t.
s ànims i aj
gués sigut e
jut de perso
uè pugui du
t Rovira, c
ha tingut s
de facilitats
Alcover Ràd
el Sindicat d
agraeixo el
uda que m’
l mateix.
ones que, d
ur a terme a
cap de prem
sempre la m
s per a la
dio, per les
de Periodist
l seu afan
’han donat e
d’una
aquest
msa i
millor
seva
seves
tes de
ny de
en tot
PRÒ ABR INTR
1. C
1
1
1
2. E
3. E
3
3
3
4. E
5. E
6. B
7. O
8. R
9. A
ÒLEG ........
REVIATUR
RODUCCI
Causes que p
1.1. Actual
1.2 La crisi
1.2.1 C
1.3 Reestru
Entrevista a
Efectes sobr
3.1 Precari
3.2 Reducc
3.3 Pèrdua
Entrevista a
Entrevista fi
Blog del Tre
Observacion
Referències
Annex.........
...................
RES ...........
IÓ .............
provoquen l
l situació ec
i econòmica
Caiguda ma
ucturació de
Jordi Salva
re la profess
etat laboral
cions de pla
de credibili
Sergi Franc
ilmada a Ric
eball de Rec
ns generals
bibliogràfiq
..................
...................
...................
..................
’actual situa
conòmica....
a als mitjans
assiva de la
e la professi
at Rovira.....
sió periodíst
..................
ntilla .........
itat davant l
ch Segarrés
card Checa
cerca ..........
..................
ques...........
..................
4
Índex
..................
...................
..................
ació dels m
..................
s de comun
publicitat..
ió................
..................
tica.............
..................
...................
la societat .
.................
.................
..................
..................
..................
...................
..................
..................
..................
mitjans de co
...................
nicació........
..................
...................
..................
...................
..................
...................
..................
..................
..................
..................
..................
..................
...................
..................
...................
..................
omunicació.
..................
..................
..................
..................
..................
...................
..................
...................
..................
..................
..................
..................
..................
..................
...................
..................
..................
...................
..................
...................
..................
..................
...................
..................
..................
...................
..................
..................
...................
..................
..................
..................
..................
..................
......5
......6
.......7
....10
.....10
....11
....11
.....14
....16
.....20
.....20
.....22
....24
.....26
....30
....32
....33
....34
.....36
M’ag
afany
Rece
els m
Semp
Prob
simp
duran
allò q
De f
d’ent
obsta
profe
En d
la pe
d’aqu
gradaria que
y d’investig
erca. Duran
mitjans de co
pre havia
ablement fo
plement el f
nt les hores
que escrivia
fet, és pos
trevistar, ce
ant, valoro p
essors i fam
definitiva, el
ena fer un
uest treball
e les meves
gació que
nt la seva re
omunicació
desitjat fe
ossin les ga
fet de poder
s passades
a ho acabari
sible que h
ercar inform
positivamen
mília.
l que vull di
treball sobr
dóna una re
s primeres p
he dut a t
ealització he
.
er un treb
anes de com
r exercir de
davant la p
ia llegint alg
hagi pecat
mació o red
nt la feina q
ir és que da
re l’actual
esposta que
5
paraules en
terme dura
e pogut sub
ball exhaus
mençar a int
e reporter i
pantalla de
gú i que se’
d’inexperi
dactar el qu
que he fet i
avant la preg
situació de
és sens dub
n aquest treb
ant la realit
bmergir-me
stiu sobre
troduir-me a
investigado
l’ordinador
n sorprendr
iència en m
ue en aque
l’ajuda que
gunta inicia
els mitjans
bte ben clar
ball fossin
tzació d’aq
en el món
la profess
al món de l
or per un di
r sempre ten
ria havent-h
més d’una
sts moment
e he rebut p
l que em va
de comuni
a i ben ente
referides al
quest Treba
del periodi
sió periodí
la comunica
ia. El cas é
nia en men
ho llegit.
ocasió a l
nts llegeixen
per part d’a
aig fer de si
icació, la le
enedora.
l meu
all de
sme i
ística.
ació o
és que
nt que
l’hora
n. No
amics,
valia
ectura
ERO
busca
FAPE
sindi
perio
IDES
Catal
d’Ec
INEM
Assu
labor
PIB:
econ
consu
SPC:
procl
juny
de la
UGT
d’ori
O: Expedien
a obtenir au
E: Federaci
ical amb se
odistes a niv
SCAT: Inst
lunya. És u
onomia i Fi
M: Instituto
umptes Soci
ral.
Producte I
nòmic duran
um interme
: Sindicat d
lama Demo
de 1993 pe
a informació
T: Unió G
ientació soc
nt de Regula
utorització p
ió d’Associ
eu a Madri
vell estatal.
titut d’Estad
un organism
inances de l
o Nacional
ials que es
Interior Bru
nt un perío
edi utilitzat e
de Periodist
ocràtica, Pro
er defensar
ó i per repre
General de
cialista fund
Ab
ació d’Ocup
per suspend
iacions de P
id que repr
dística de C
me autònom
la Generalit
de Empleo
dedica a la
ut. Suma de
ode de tem
en la produc
tes de Catal
ofessional, I
laboral i pr
esentar-los s
e Treballad
dada per Pab
6
breviatu
pació: Proc
dre o acomia
Periodistes
resenta a as
Catalunya:
m de caràcte
tat de Catalu
o: Organism
protecció d
tots els bén
mps determi
cció.
lunya: Orga
Independen
rofessionalm
sindicalmen
dors: Orga
blo Iglesias
ures
ediment pe
adar treballa
d’Espanya
ssociacions
Òrgan esta
er administr
unya.
me pertanyen
de l’aturat i
ns i serveis
inat, norma
anització sin
nt, Pluralista
ment els pro
nt en les emp
anització s
a Barcelona
l qual una
adors.
a: Organitza
de premsa
adístic de la
ratiu adscrit
nt al Minis
i l’ajuda en
finals prod
alment un a
ndical i pro
a i Unitària.
ofessionals
preses.
sindical ob
a el 12 d’ag
empresa en
ació profess
a i sectoria
a Generalit
t al Departa
steri de Tre
n la seva ins
duïts en un
any, excloe
ofessional q
. Es va fund
del periodi
brera espa
gost de 1888
n crisi
sional
als de
tat de
ament
eball i
serció
espai
ent el
que es
dar el
sme i
nyola
8.
7
Intro
Perso
d’un
organ
escol
Potse
repet
segur
món.
treba
Malg
un m
Per
estud
comu
recur
En a
com
a la c
L’obj
trobé
perio
nostr
Aque
- La
als m
oducció
onalment cr
estudiant.
nització i la
llir el tema
er va ser l’o
tia el ritual d
r que, d’alg
. El cas és
all, ja tenia
grat tot, enc
mal moment
aquest mot
diar la del
unicació, de
rsos que seg
quest trebal
han afectat
conclusió fi
bjectiu gene
és relaciona
odística i le
re país.
est treball s
primera pa
mitjans de co
rec que el T
És una
a estructurac
amb el qual
olor del quio
d’anar a com
guna maner
que, quan
a molt clar
cara tenia pr
.
tiu, el treb
icada situa
estacant les
gueixen les
ll considera
t als diferen
nal.
eral ha proc
ada, lligada
es dificultat
’estructura
art explica e
omunicació
Treball de R
activitat qu
ció personal
l conviuràs
osc la que em
mprar el dia
a, la comun
va ser l’ho
quin seria
resent que d
ball d’inves
ació econòm
conseqüènc
empreses d
arem la man
nts mitjans. I
curat ser, en
i comparad
ts que trav
en dues par
els principa
del nostre p
8
ecerca és u
ue ens aju
ls. No obsta
durant dos
m va estova
ari, i un dia
nicació i les
ora de deci
a el tema a
des de feia u
stigació qu
mica actua
cies que pro
de comunica
nera com ha
Intentarem
n tot mome
da, des de to
vessen gran
rts claramen
als trets de
país. En aqu
un dels treba
uda a adqu
ant això, un
anys de Bat
ar les neuro
ja bastant l
s paraules e
idir-me per
a tractar: el
un temps en
e segueix
al que afec
ovoca un ba
ació per afr
an estat dut
que aqueste
ent, el de du
ots els angle
part dels
nt diferencia
l’actual cris
uest apartat
alls més imp
uirir la re
a de les par
txillerat.
nes, quan c
lunyà vaig c
encertades p
quina seria
ls mitjans d
nçà la profe
a aquestes
cta de ple
aix rendimen
ontar el pro
s a terme aq
es preguntes
ur a terme
es de visió,
mitjans de
ades:
si econòmic
veurem com
portants a la
sponsabilita
rts més difíc
cada diumen
començar a
podien canv
a la hipòtes
de comunic
essió passav
s pàgines p
als mitjan
nt econòmic
oblema esm
quests aspe
s quedin re
una obra q
amb la prof
comunicac
ca i com af
m afronten
a vida
at, la
cils és
nge es
a estar
viar el
si del
cació.
va per
pretén
ns de
c i els
mentat.
ectes i
soltes
que es
fessió
ció al
fecten
les
empr
estru
- La
Preca
Aque
Inter
Ells
Cam
l’SPC
Les
d’ela
estad
Final
mom
Pens
possi
i prec
reses de co
ucturació a l
segona pa
arietat labo
ests temes s
rcaladament
són Jordi
mp, Sergi Fra
C a la dema
imatges qu
aboració pr
dístiques.
lment agrae
ment i que, d
o que aque
ible el tema
cisa.
omunicació
les seves red
art mostra l
oral, reducc
seran tractat
t amb ambd
Salvat, cap
anch, direct
arcació de T
ue apareixe
ròpia. A m
eixo als meu
de ben segur
ests aclarim
a, ja que, tot
la caiguda
daccions.
les conseqü
ions de pla
ts amb profu
dues parts v
p de prems
tor i periodi
Tarragona.
en en aqu
més, també
us pares i g
r, aquest tre
ments ajuda
t i no tractar
9
dels ingres
üències o e
antilla i pèr
unditat en le
veuran les en
a i comuni
ista d’Alcov
uest treball
é he extre
germans els
eball no hag
aran als lec
r-se d’una e
ssos publici
efectes sobr
rdua de cre
es següents
ntrevistes re
icació del
ver Ràdio i
han estat
et de la X
s ànims i aju
gués sigut el
ctors a intr
extensa intro
itaris i el c
re la profes
edibilitat da
pàgines.
ealitzades a
Consell Co
Ricard Che
extretes d
Xarxa docu
uda que m’
l mateix.
roduir de la
oducció, és
canvi de mo
ssió periodí
avant la soc
a tres period
omarcal de
eca, preside
d’Internet o
uments, tau
han donat e
a millor m
prou enten
odel i
ística.
cietat.
distes.
l’Alt
ent de
o són
ules i
en tot
manera
edora
1. Ca
El pr
dona
comu
situa
econ
trets
1.1 ACrisi
dia,
abreu
afect
bars,
l’emp
El bo
semb
finan
així, d
const
trime
estat
auses que p
ropi Oscar
ar-nos les o
unitat”. En
ació dels mi
nòmica que
principals d
Actual situa
i és una par
de ben seg
ujada del qu
tada per l’ac
, al metro,
presari, per
ombardeig d
blen les pàgin
ncera. Certam
de sobte, o b
trucció i ca
estre de l’an
d’un 0,3%
provoquen
Wilde ja d
pinions del
aquest apar
itjans de com
estem vivin
d’aquest pan
ació econòm
raula que c
gur escoltem
ue se’ns ve
ctual conjun
a la telev
ò tampoc a
dels mitjans
nes dels succ
ment ho és, p
bé la seva ges
al afegir la
ny 2008 el c
xifra més m
l’actual sit
deia “Hi ha
ls ignorants
rtat tractare
municació.
nt actualme
norama.
mica
ada vegada
m la paraula
e al damunt
ntura econò
visió, al tre
l’empleat c
de comunic
cessos. Però
erò cal pregu
stació ve de m
a crisi finan
creixement
modesta des
10
tuació dels
a molt a dir
s, ens mant
em les cause
No obstant
ent, la qual
a sentim mé
a crisi, ja s
t. No obsta
òmica en qu
eball, etcète
comú, al dir
cació és con
interessadam
untar-se si aq
més enrere.
▪ E
espa
de l
sobr
En a
canv
caig
ncera intern
intertrimes
s de la crisi
mitjans de
r en favor
é en contac
es principal
t, caldrà do
serà el punt
és en el nos
sigui com o
nt, la nostr
uè ens trobe
era. No li
rectiu, ni tan
ntinu, les pà
ment o no, b
questa crisi i
En els dar
anyola ha ma
l’activitat ec
re de la mitja
aquest cont
vi de cicle
guda produ
nacional. Se
tral del PIB
del 1993.
comunicac
del periodis
cte amb la
ls que han p
nar una ulla
t de partida
stre entorn s
objecte de b
a realitat qu
m; es come
es aliena a
n sols al fun
àgines d’eco
bàsicament es
i la seva brut
rers deu a
antingut un f
conòmica, m
ana europea.
text entrem
econòmic
uïda en el
egons les d
B en el conj
ció
sme moder
ignorància
provocat l’a
ada a la rec
a per explic
social. Dura
burla o defi
uotidiana e
enta al carre
al banquer,
ncionari.
onomia dels
s parla d’un
talitat ha apa
anys, l’econ
fort ritme cr
moderadamen
en una eta
fruit de la
l sector d
dades del p
unt de l’Es
rn. Al
de la
actual
cessió
ar els
ant el
finició
s veu
er, als
ni a
diaris
a crisi
aregut,
nomia
reixent
nt per
pa de
forta
de la
primer
tat ha
Tot a
creix
Autò
7,6%
segon
La c
conti
form
En q
les se
1.2 L
La c
estig
infor
publi
Amb
era q
això,
Dava
reorg
clima
1.2.1
A l’o
una c
____
¹ Fontla seva
això està a
xement forç
ònoma on m
% en el prim
n trimestre
risi econòm
inuen gener
ma directa so
quant als mi
eves xifres d
La crisi eco
crisi dels m
guin en els
rmació i les
icitat.
b l’aparició
que innova
, els mitjans
ant això, la
ganització d
a intransige
1 Caiguda m
observar l’a
caiguda del
__________
t: IDESCAT. De
a taxa total de p
afectant al m
ça significa
més ha cres
mer trimestre
de l’any 20
mica seguei
rant insegur
obre la gran
tjans de com
de negoci re
onòmica als
mitjans de co
canvis tec
seves cons
de les nove
amb la irru
s també afro
reacció de
de la profe
ent i despreo
massiva de
any 2009 és
14% al 200
__________
es del primer trim
persones aturad
mercat de t
ativa durant
scut el nom
e de l’any 2
009. ¹
x en boca
retat i una
majoria de
municació s
elacionades
s mitjans de
omunicació
cnològics q
seqüències s
s tecnologie
upció d’Inte
onten un del
moltes emp
ssió traduït
ocupat.
la publicit
s inevitable
08 i del 29%
___
mestre de 2008
des.
11
treball, on
t els darrer
mbre d’atura
2008 i increm
de tots i el
incertesa qu
sectors pro
sens dubte c
s directamen
e comunica
ó és una rea
que han m
s’hagin vist
es, ens trobe
ernet i la d
licat momen
preses de co
t en molts
tat
parlar de la
% en el prim
8 fins al segon t
la taxa d’a
rs mesos. C
ats i aturade
mentant el s
l que és pitj
ue com ha
ofessionals.
crida l’aten
nt amb el m
ació
alitat: és po
modificat els
agreujades
em en una e
digitalització
nt publicitar
omunicació
casos en re
a crisi de la
mer semestre
rimestre del 200
tur ha inici
Catalunya é
es amb una
seu nombre
tjor encara,
quedat dem
ció el retroc
mal moment
ossible que
s hàbits de
després de
etapa de tran
ó d’alguns m
ri.
és el result
educcions d
a indústria p
e de 2009. P
09 Catalunya ha
iat una etap
és la Comu
a taxa d’atu
e fins al 15,9
els seus ef
mostrat afec
cés imparab
publicitari.
les seves
e consum
e la caiguda
nsició. Una
mitjans. M
tat d’una do
de plantilla
publicitària,
Però encara
a incrementat u
pa de
unitat
ur del
9% al
fectes
cta de
ble de
arrels
de la
a de la
a nova
algrat
olenta
a i un
, amb
és
un 8,3%
important d
prés d’un cr
es etapes mé
notat plenam
icitària als
anta.
tes redaccio
olor va pe
uditzarà a fi
011.
diaris tocats
ologies i dig
aiguda en v
ltat del tanc
molts diaris.
remsa s’ha f
dissenys, e
destacar els
reixement c
és difícils d
ment els e
mitjans de
ons tremole
er a llarg.
inals de 200
s. A causa
gitalitzar-se
ventes – a c
ament de m
Malgrat aix
fet esperar.
en alguns ca
importants
continu dura
e la seva hi
efectes d’aq
e comunica
en quan cau
Els pronò
09 i que la r
▪
hi
in
la
co
N
d’
A
de
d’això, la p
.
causa de la
moltes empre
xò, fins aque
Contrareste
asos sense è
12
canvis que
ant tretze an
istòria. En a
quest canvi
ació ha vis
u la inversi
òstics indiq
recuperació
La publicit
i ha rece
ngressos en
a publicitat
omunicació
No obstant,
’ingressos p
A més, a a
esprés de la
premsa escr
competènc
eses de com
est moment
en el proble
èxit.
s’estan pro
nys, l’econo
aquest conte
i ja que e
scut la maj
ió publicità
quen que l
ó econòmica
tat és un se
essió econ
publicitat.
la crisi és m
que en altr
els més d
publicitaris
això s’hi su
a irrupció d
rita ha hagu
ia dels diar
municació o
t la reacció d
ema en prom
duint i que
omia espan
ext, la profe
en pocs me
jor caiguda
ria i tot ap
a reculada
a no arribarà
ector succes
nòmica di
Degut a la
més forta a
res sectors.
damnificats
són els mit
uma la cai
’Internet, la
ut d’adapta
ris gratuïts i
la reducció
dels mitjans
mocions o
estan per ve
nyola afront
essió period
esos la inv
a des dels
punta que a
a de l’econ
à fins a prin
ssiu ja que
isminueixen
a dependènc
a les empres
s en la ca
tjans de pre
iguda de v
a qual cosa
ar-se a les n
i Internet –
ó de persona
s
enir.
a una
dística
versió
anys
aquest
nomia
ncipis
quan
n els
cia de
ses de
iguda
emsa.
ventes
deixa
noves
– és el
al
doncs, si la
el pitjor d’aq
icitat retorn
nversió en p
era el merca
9, dada que
rsió va ser d
VERSIÓ PUB
Los Medios en
apogeu de l
ltres mitjan
rendibilitat
omunicació
es traduïts e
a situació p
quest escena
ni als mitjan
publicitat a
at espanyol
representar
de 7.984 mi
BLICITÀRIA
n España y Portu
la caiguda p
s de comun
de les prom
ó com Prisa
en milions d
rèvia a la cr
ari és que re
ns.
al 2009 ha e
l es contrau
ia una caigu
lions d'euro
A ESTIMAD
ugal 2009. Ma
publicitària
nicació més
mocions les
a, Zeta o V
d’euros degu
13
risi era preo
es assegura
estat un 19
uria fins als
uda de més
os.
DA EN MITJ
adrid: Zenithme
recau princ
importants.
que provoq
Vocento, el
ut al tancam
▪ 2008: Infoadex (
convencion
Segons da
actualmen
publicitàri
al 2010.
ocupant i in
que quan fi
9,2% menor
5.737 milio
del 28% en
JANS CONV
edia, 2009, p. 34
cipalment e
. En el cas d
quen la fort
s quals acu
ment d’algun
Inversió P
(% sobre
nal 2008)
ades estimad
nt en un
a, perdria u
nvitava a un
inalitzi la cr
r que la de
ons d'euros
n dos anys, j
VENCIONAL
4. (Inversió Rea
en la premsa
de la televis
ta recaiguda
umulen una
ns negocis.
Publicitària
total invers
des, la telev
moment
un 16,4% al
n replantejam
risi econòm
2008. D'aq
a finals de
ja que al 20
LS (2004 – 2
al Estimada – M
a, no li és a
sió són els d
a de grans
a llarga llis
estimada. sió en pub
visió genera
d’estructu
l 2009 i un
ment,
mica la
questa
l'any
007 la
2008)
MM./€)
aliena
deutes
grups
sta de
Font:
blicitat
alista,
uració
5,1%
Aque
respo
mani
Ment
press
més
econ
Al c
situa
comp
la cri
1.3 R
Les c
perio
comu
parad
essen
Les
d’Int
estra
com
d’ing
resol
socie
A mé
preu
estes dades
onsables de
iobra per afr
tre la prem
supostaris i
llunyana. L
nòmica.
ontrari que
ació de com
ponent loca
isi.
Reestructur
contradiccio
odística són
unicació. P
digma a ca
ncials com e
empreses d
ternet està c
atègies per f
la resta de
gressos pub
ldre la cris
etat.
és, l’aparici
del paper i
s permeten
el sector e
frontar-los.
msa i la te
un futur a
La ràdio és
e la premsa
mmoció ni u
al de la ràdio
ració de la
ons i incohe
n les que c
Podríem dir
ausa dels pr
el llenguatg
de comunic
canviant d’
fer viable i
e sectors, l
blicitaris i d
si de credib
ió de nous c
la idea d’en
concloure
encara no e
levisió afro
amb preocup
un dels po
a i la televi
un canvi de
o permeten
professió
erències dis
caracteritzen
r que la p
rincipals ef
ge, la objecti
cació afron
arrel el seu
rendible la
la crisi eco
desaccelerat
bilitat que,
competidors
ntendre que
14
que algun
estan molt
onten una
pació, la rà
ocs mitjans
isió, les no
e model de
inversions
sciplinàries
n una situa
professió p
fectes d’aqu
ivitat o el m
nten una cr
u model de
seva digita
onòmica gl
t les vende
any rere a
s –xarxes s
e els mitjan
ns dels fen
avançats i
situació ca
àdio ho obs
que capeja
oves tecnolo
e negoci. L
publicitàrie
que viu, d’
ació incòmo
eriodística
uesta crisi,
mateix perio
risi triple.
negocis, ob
alització. En
obal, la qu
es. En terce
any, perden
ocials, blog
s han de c
nòmens que
i permeten
aracteritzada
serva des d
amb escrei
ogies no ha
’elevat con
es més baix
’uns anys en
oda i tensa
es troba e
reformulan
dista.
En primer
bligant-los
n segon lloc
ual ha prov
er lloc, els
n més conf
gs, etcètera-
constituir u
e preocupe
n cert marg
a per probl
d’una perspe
ix millor la
an provoca
nsum i impo
xes i notar m
ençà, la prof
a als mitjan
en un canv
nt concepte
lloc, l’arr
a idear-se n
c, han d’afro
vocat la ca
mitjans int
fiança dava
-, l’incremen
un lligam
en als
ge de
lemes
ectiva
a crisi
at una
ortant
menys
fessió
ns de
vi de
es tan
ribada
noves
ontar,
iguda
tenten
ant la
nt del
impo
indús
A C
sindi
imme
A Es
tanca
empr
tanca
nove
TA
Font: O
1 Font
ortant amb
stria de la c
Catalunya, s
icats com l
ediata actua
spanya, dur
ar les seves
reses, les re
aments d’al
embre del 20
ANCAMENT
Observatori de la
: FAPE.
els consum
omunicació
són més fr
l’SPC o l’U
ació de les e
rant el trans
s portes. A
educcions d
lguns negoc
008. 1
T DE MITJA
Crisi 2009. FAPE
midors són a
ó.
reqüents les
UGT que d
empreses ve
scurs del 2
causa de l
de plantilla
cis, s’han p
ANS DE COM
‐ Elaboració Pròp
15
alguns dels
s manifesta
demanen un
ers la crisi e
2009, un tot
la crisi –eco
a, els ERO
perdut poc
MUNICACI
▪ S’han p
comunica
2008 la F
Aquestes
periodíst
la seva h
majoria
durant l’
dir, les re
A més, la
television
de molts
Localia,
de trebal
pia
s aspectes d
acions de c
nes millors
econòmica.
tal de 29 m
onòmica i d
de suspens
més de 3.5
Ó I PERIOD
perdut 3.030
ació espany
FAPE posés
s dades in
tica passa pe
història. Com
d’empreses
any 2009 só
evistes i els d
a brutalitat a
ns –petites i
s llocs de tre
del Grup Pr
l.
d’aquest no
col·lectius
condicions
mitjans de c
de model- q
sió de llocs
500 llocs de
DISTES AFE
llocs de treb
ols des que
en marxa aq
ndiquen qu
er un dels pi
m reflecteix
que han
ón els mitjan
diaris.
mb què ha a
locals- ha p
eball, com p
risa, on s’han
ou paisatge
de periodis
s de trebal
comunicació
que pateixe
s de treball
e treball de
ECTATS (20
ball als mitja
al novembr
quest observa
ue la pro
itjors momen
x la taula, la
perdut ocu
ns de premsa
afectat la cris
provocat la p
per exemple
n perdut 300
de la
stes i
l i la
ó van
en les
i els
es del
009)
ans de
re del
atori.
ofessió
nts de
a gran
upació
a, és a
si a les
pèrdua
a TV
0 llocs
16
17
18
19
3. Ef
Una
anys
princ
com
treba
3.1 P
Sego
accep
o un
norm
perio
L’esp
l’apa
majo
acom
i la q
resul
treba
Tot s
labor
un m
- Act
als p
digni
fectes sobre
crisi que tr
i així ho de
cipals conse
les redacci
all i organitz
Precarietat
ons el Diccio
pta la defini
nes altres so
mal”. Aque
odistes d’arr
pectacular
arició de le
or influència
mpanyat d’u
qualitat de t
ltat que un
alli en cond
seguit inten
ral als mitj
moment delic
tualment el
periodistes a
itat professi
e la profess
ransformarà
emostren el
eqüències d
ons i el mó
zació.
laboral
onari de l’In
ició de “situ
ofreixen un
est signific
reu d’Espan
creixement
es noves tec
a en la soci
un accelerat
treball dels p
nombre ca
dicions prec
ntarem expo
ans de com
cat a causa
periodisme
a sistemes
ional i no pe
sió periodís
à la professi
ls resultats e
de l’actual r
ón laboral ha
nstitut d’Es
uació que vi
nes condicio
at el podem
nya.
t dels mitj
cnologies i
etat, ha ana
empitjoram
periodistes.
ada vegada
àries.
osar els prin
municació. C
de la reestr
e és una pro
laborals qu
ermeten exe
20
stica
ió. Una pro
econòmics
recessió eco
an patit dur
studis Catala
iuen les per
ons de treb
m atribuir
ans de com
la seva ca
at incompre
ment de les
. Això ha do
major de
ncipals pro
Com veuran
ructuració d
ofessió desa
ue impedeix
ercir un per
ofessió que
actuals. En
onòmica al
res transform
ans la defin
rsones treba
ball per sot
a la situac
municació,
ada vegada
nsiblement
condicions
onat com a
periodistes
oblemes rela
n, la profess
de moltes em
acreditada
xen la qual
iodisme lliu
ha empitjor
aquest apar
s mitjans d
macions en
nició de “pre
lladores que
a del límit
ió que viu
acionats am
sió periodís
mpreses de
. Moltes em
itat del treb
ure, crític i r
rat en els d
rtat tractare
de comunica
n el seu mod
ecarietat lab
e, per unes
considerat
uen centena
mb la preca
stica es trob
comunicac
mpreses sotm
ball, trenqu
rigorós.
arrers
em les
ació i
del de
boral”
raons
t com
ars de
arietat
ba en
ió.
meten
uen la
L’acc
socie
trans
cond
- Uti
de m
esdev
- Co
franj
labor
són a
A Es
perio
prote
tarife
conse
- Aco
acoll
part
perio
cés a una in
etat i una co
smetre la i
dicions de tr
ilització de
mà d’obra b
vingut una m
ntractes pr
a importan
ralment a l'
avui mileuri
spanya, qua
odistes no e
egits pels co
es. Al matei
ells de reda
omiadamen
lit a les prej
de les emp
odista.
nformació ri
ondició impr
informació.
reball digne
les pràctiqu
barata. Aq
moneda cor
recaris que
nt dels per
'empresa. T
istes amb oc
asi el 40% d
stan inscrits
onvenis de
ix temps, ta
acció.
nt anticipa
jubilacions
preses s'est
igorosa, plu
rescindible
Perquè ai
es i estables
ues d’estudi
quest abús d
rrent a la ma
no s’ajuste
iodistes no
Tanmateix,
cupacions in
dels periodi
s en el règim
sector ni el
ampoc pode
t de period
i els meny
tan desfent
21
ural i transp
per arribar
ixò sigui p
s, les quals a
iants de Pe
dels mal an
ajoria dels m
en a la tasca
o tenen cap
molts profe
nestables.
istes treball
m general d
s d'empresa
en organitza
distes en ed
ys a indemn
d'un dels
parent és un
a la igualtat
No ob
comunic
prefereix
ideologi
D’aques
qui ha
independ
possible, és
avui en dia n
riodisme pe
omenats be
mitjans.
a que els pe
p tipus de
essionals de
len a la peç
de la Segure
a i no comp
ar-se sindica
dat avançad
nitzacions pe
pilars essen
dels fonam
t d’oportuni
stant, les
cació –públi
xen informa
a i rendibi
ta manera,
de preserv
dència a
s necessari
no es donen
er reduir co
ecaris s’ha s
eriodistes du
contracte
els mitjans
ça (col·labo
etat Social.
pten amb es
alment ni po
da. Els més
er acomiada
ncials en la
ments de la n
itats.
empreses
iques o priv
ar segons la
ilitat econò
el periodis
var el rigor
a l’hora
i mantenir
n.
ostos i disp
sistematitza
uen a terme
que els vi
de comuni
oradors). Aq
A més, no
scales salari
oden integr
afortunats
ament. La m
a informac
nostra
s de
vades-
a seva
mica.
sta és
r i la
de
unes
posar
at i ha
e. Una
inculi
icació
quests
estan
als ni
rar els
s’han
major
ió: el
3.2 R
Les
darre
Aque
com
conse
A le
gesti
comp
legal
Els a
les c
grand
avan
empo
És d
han
acom
acom
Tot s
grup
acom
treba
2 Font
Reduccions
reduccions
ers anys deg
estes reduc
a resultat d
eqüència d’
s empreses
ió econòmi
pte de resu
ls existents p
acomiadame
auses al·leg
dària- les q
nçada i am
obriment de
difícil determ
seguit la vi
miadaments
miadats entr
seguit veura
s de comu
miadaments
all que hi ha
: INEM.
s de plantill
de plantill
gut a la ma
cions s’emm
de l’actual c
’una dolenta
de comuni
ca respons
ultats econò
per portar-l
ents improc
gades. En aq
que s’aprofit
mb més ex
e la professi
minar el no
ia dels ERO
improcede
e 2008 i 200
an reproduï
unicació al
en l’àmbit
a hagut en e
la
la han esde
agnitud amb
marquen di
crisi econòm
a situació ec
icació aque
able. Els a
mics i, en
os a terme.
cedents són
quest conte
ten de la si
xperiència.
ió periodísti
ombre exact
O. Com he
ents. De tot
09 a Espany
ït en un qua
nostre pa
estatal, dón
els mitjans d
22
evingut un
b que s’han
ins el fenom
mica. D’aqu
conòmica i
est procés s
acomiadame
la majoria
n els més fr
xt, són les e
ituació de c
Aquest p
ica i del con
te d’acomia
em vist ante
ta manera,
ya. 2
adre la redu
aís. Malgra
na una idea
de comunica
fenomen d
n produït en
men de la
uesta maner
financera.
s’ha gestat
ents s’estan
dels casos
reqüents, ja
empreses –i
crisi per red
rocés ha
ntingut infor
adaments ja
eriorment,
es parla de
ucció de per
at no ser u
clara de la
ació durant
de gran imp
n els països
reestructura
ra, podem ju
davant la in
n realitzant
, no s’han
que no que
independen
duir el perso
donat com
rmatiu.
a que no tot
moltes emp
e més de 3
rsonal dels m
una relació
a massiva pè
t els darrers
mportància e
s industriali
ació empre
ustificar qu
ncapacitat d
t per quadr
utilitzat m
eden acredi
ntment de la
onal en eda
m a resulta
otes les emp
preses opte
3.500 period
més signific
ó detallada
èrdua de llo
s dos anys.
en els
itzats.
esarial
ue són
d’una
rar el
mitjans
itades
a seva
t més
at un
preses
n per
distes
catius
a dels
ocs de
23
Pèrdua de c
redibilitat a
. Durant la
um de la
culars, emp
obriment sis
elevisió és
5%) i la rà
forma a trav
Font: Mitjà d
resultats glo
ació espany
msa, amb un
ys d’un de c
: Informe sobre: Enquesta real
credibilitat
als mitjans d
a darrera dè
informació
presarials o
stematitzat
el mitjà in
dio (41,7%
vés de la Xar
de comunicació
obals indiqu
yola és la te
n 20,6% i, e
cada cinc es
e la credibilitat ditzada per IG-In
davant la
de comunic
ècada la ver
ó. La lluita
polítics en
de la fiabili
nformatiu p
%). Internet
rxa.3
ó que genera mé
uen que el m
elevisió, am
en quart llo
spanyols s’i
els mitjans 2008
nvestiga. Madrid
24
societat
cació ha arr
racitat als m
a per guan
ntre els mitj
itat informa
preferit per
creix, però
és confiança i c
mitjà de com
mb un 38,2%
oc, Internet,
informa a tr
8. Associació dd: 2008. [pàg.we
ribat al seu
mitjans ha
nyar audiè
jans de com
ativa.
informar-s
ò menys d’
credibilitat. Madr
municació a
%, seguit de
, que creix,
avés de la X
e la Premsa de eb]
nivell míni
disminuït p
ncia o afa
municació h
e (83%), se
un de cada
rid: IG-Investiga
amb més cre
la ràdio, am
amb un 7,
Xarxa.4
Madrid [pàg.we
im en els da
paral·lelame
avorir inter
ha esdeving
eguit dels
a cinc espa
a, 2008 [pàg.we
edibilitat en
mb un 23,1
,1%. No ob
eb]
arrers
ent al
ressos
gut un
diaris
anyols
b]
ntre la
%, la
bstant,
Aque
prem
expa
La c
aque
seva
l’esc
incre
Al m
impo
infor
infor
estes dades
msa i sobreto
ansió inform
redibilitat é
st context,
figura que
assa qualit
ementa la m
mateix temp
ortant en la
rmació que
rmativa al n
s ens mostr
ot, a Interne
mativa, que e
és el fonam
entrem en
eda desvalo
tat dels co
mala imatge
ps, la man
a pèrdua d
e s’amaga
nostre país.
ren que la
et, el qual su
en alguns ca
ment bàsic e
una etapa e
oritzada dav
ntinguts qu
del periodis
nipulació po
e la credib
per interes
25
pèrdua de
uscita a la in
asos, no con
en la relaci
en què el p
vant la soci
ue ocupen
sta.
olítica i em
bilitat infor
ssos propis
credibilitat
ncertesa per
nvida a la ve
ó entre cad
periodista es
ietat. A m
l’agenda d
mpresarial
rmativa. Els
s són la t
t predomina
r la seva ca
eracitat.
da mitjà i e
stà perdent
més, a aque
dels mitjan
també ha
s beneficis
tònica de l
a als mitjan
ada vegada m
el seu públi
importànci
est fet s’hi
ns, la qual
tingut un
particulars
l’actual sit
ns de
major
c. En
ia i la
suma
cosa
paper
s i la
tuació
26
27
28
29
5. En
El pa
Ricar
dema
essen
que
seva
profi
mitja
Actu
la si
muni
Tarra
perio
precà
nove
[...]
profe
A m
gaire
fira:
impo
ntrevista fil
assat mes d
rd Checa, l
arcació de
ncial la sev
el seu cone
vinculació
itosa inform
ans de comu
ualment en R
tuació peri
icipal de Va
agona, es
odístic. Ent
ària situació
es tecnologie
precarietat
essió period
més, assenya
ebé tota la c
“Actualme
ortància a la
lmada a Ri
de desembre
l’actual pre
Tarragon
va aparició
eixement c
ó amb la p
mació sobre
unicació; i a
Ricard està
odística. D
alls amb l'a
van posar
tre ells, la
ó a les reda
es o la mala
t, abús de
dística, intru
alava que e
credibilitat d
ent els perio
a societat”.
icard Chec
e vaig entre
sident de l’
a. Vaig c
en aquest t
om a perio
professió m
l’actual situ
així va ser.
fent una rad
Durant la xe
actual respo
de relleu
precipitada
accions, la m
a preparació
poder per
usisme...".
ens trobem
davant la so
odistes pint
30
ca
evistar en
’SPC a la
considerar
treball, ja
odista i la
m’aportaria
uació dels
diografia de
errada que
onsable del
diferents t
a actuació d
massiva cai
ó d’alguns p
En Ricar
d'irrespon
que creen
periodísti
protagoni
sortia a l
r part d'alg
en una eta
ocietat fins a
tem molt po
e la profess
va tenir ll
Sindicat de
temes que
de les emp
iguda de la
periodistes.
rd feia esm
nsabilitat pe
n un ambi
c. "La pèr
isme a les
la premsa e
gunes direc
apa en què
al punt d’arr
oc, estem p
ió i es most
loc als estu
e Periodistes
ocupen l’a
preses redu
publicitat,
ment que e
er part d'alg
ient tibant
rdua de cr
redaccions
era gairebé
ccions, des
els period
ribar a ser s
erdent cred
tra preocupa
udis de la
s de Catalu
actual pano
uint plantille
l’aparició d
existeix un
lguns empre
en tot l'e
redibilitat
s. Abans e
é sagrat, ar
srespecte p
distes han p
simples nino
dibilitat i a
at per
ràdio
unya a
orama
es, la
de les
grau
esaris
entorn
i del
l que
ra no
per la
perdut
ots de
més,
Sego
perso
medi
ràpid
ho”.
Pel q
indig
€, so
respo
passa
trans
d’est
En R
aque
prod
empr
exper
ons ell, “el
ona, és seri
iàtics”. Afe
da [...] ser p
que fa a la
gnant que un
ou que, amb
onsabilitat i
ar”.
sforma en
tar prepara
Ricard concl
ests diners f
ductes de b
resaris són
riència. La
l bon perio
ós, respecta
egia que “p
periodista
a precarietat
n periodista
b tots els res
i la influènc
un escenar
t per això”.
loïa dient q
fàcils és fan
baixa quali
els primers
nostra resp
odista és a
a al públic i
er ser perio
no és arrib
t laboral de
a, després d
spectes, cob
cia social q
ri públic. T
que “Moltes
n amb prod
tat, no val
s en aprofita
ponsabilitat
31
aquell que
i intenta no
odista s’ha
bar i escriur
eia que “ac
d’haver pass
bra una caix
que té avui e
Tothom par
s empreses
ductes sense
l la pena f
tar-se dels e
t és alertar p
té la capa
entrar en e
de saber es
re, es neces
ctualment e
sat per la F
ixera de sup
en dia un pe
“Moltes
eines
periodis
és dif
desenvo
encara
buscar
periodis
tenim vi
rla de tu i
volen guany
e qualitat o
fer periodi
estudiants, d
per això”.
acitat d’apr
el món de la
scriure bé i
ssiten uns r
es treballa s
Facultat, est
permercat. C
eriodista, a
s empreses
adequade
stes [...] d’
fícil anar
olupant un
que t’agrad
una altra
stes no ten
ida privada
sap qui ets
yar diners,
o de baixa
istes profes
dels period
rendre, és
a fama i els f
i tenir una
requisits per
sota mínim
tigui cobran
Crec que am
això no haur
s no donen
es als
’aquesta ma
fent i
na tasca
di, acabarà
feina [...]
enim horar
a. La teva vi
ts... però ha
i diners fàc
qualitat. Pe
ssionals [...
distes sense
bona
focus
ment
r ser-
ms. És
nt 600
mb la
ria de
n les
seus
anera
anar
que
às per
] Els
ri, no
ida es
auràs
cils. I
er fer
.] els
gaire
6. Bl
Aque
creat
pano
docu
perio
A mé
del p
d’opi
credi
aque
Des
molta
funci
Perio
log del Treb
esta és la im
t com a treb
orama dels
uments, grà
odística.
és, aquest B
passat any. E
inió sobre
ibilitat i fin
st treball.
d’un princi
a gent. No
ionament –h
odistes de C
ball de Rec
matge que
ball comple
mitjans de
àfiques i t
Blog ha visc
En ell, he an
temes com
ns i tot, les
ipi tenia pre
o obstant, e
havent fet p
Catalunya- v
cerca
encapçala e
ementari de
comunicac
tot tipus d
cut dia a dia
nat desenvo
m la precari
meves exp
esent que n
em vaig so
publicitat en
va rebre prop
32
el Blog ww
el Treball de
ció. En aqu
d’informaci
a l’evolució
olupat la me
etat laboral
periències e
no rebria ma
orprendre q
n diferents w
p de 70 visi
ww.crisialsm
e Recerca i
uesta web, h
ó relaciona
ó del Trebal
eva faceta p
l, les noves
entrevistant
assa audièn
quan a la s
webs com a
ites.
Al Blo
dels
l’entrev
a Tarra
del R
situació
comun
present
mitjans.blogs
i Investigac
he anat pen
ada amb l
ll de Recerc
periodística
s tecnologie
als que ha
ncia ja que n
segona setm
la de l’SPC
og podran t
millors
vista al pre
agona, Rica
Reportatge
ó dels
icació posa
tació del Tr
spot.com qu
ció sobre l’a
njant entrev
l’actual sit
ca des de m
escrivint ar
es, la pèrdu
an col·labor
no interessa
mana d’est
C o el Col·le
trobar fragm
moments
esident de l
ard Checa i
sobre l’a
mitjans
at el dia d
reball.
ue he
actual
vistes,
tuació
mitjans
rticles
ua de
rat en
aria a
ar en
egi de
ments
de
l’SPC
parts
actual
de
de la
7. Ob
Un c
objec
duran
feia e
Tal c
al·lic
estru
lligad
paral
L’àm
perio
que
molte
i, sob
Crec
d’apr
perio
sinte
que
intere
difer
Qued
seva
trans
treba
enrer
retor
és: un
bservacion
cop enllesti
ctius marca
nt l’inici de
el treball.
com hem p
cients, junta
ucturació de
da a l’inc
l·lelament u
mplia vincul
odisme amb
suposava s
es coses. En
bretot, saber
que poder
rendre molt
odístiques e
etitzar la inf
el fet de q
essant ja qu
rents punts d
da clar, don
història. N
smeten polít
all de recer
re l’empobr
rni de nou a
na professió
ns Generals
it tot el co
ats a la intro
el treball i v
pogut obser
ament amb
el periodism
certesa i p
una situació
lació amb la
b uns altres
ser periodis
ntre elles sa
r quallar en
r entrevistar
tíssim de l
essencials,
formació o
que cadascú
ue m’ha serv
de vista.
ncs, que els
No obstant,
tics i empre
ca sobre co
riment de l
a ser com ab
ó vocaciona
s del trebal
oducció. A
eure que el
rvar al llarg
la irrupció
me en els d
reocupació
precària i v
a professió p
ulls. Aban
sta. Ara, aq
aber parlar b
la societat.
r a tres pro
a professió
com són
treballar am
ú ocupi un
vit per veur
mitjans de
tota crisi té
esaris del no
om els mitj
la professió
bans. Un pe
al.
33
all hem de
questa part
tema tracta
g del trebal
ó de les nov
darrers anys
pels mitj
vulnerable a
periodística
ns de comen
questa idea
bé, escriure
Aquest dar
ofessionals
ó, per agafa
redactar l
mb un lleng
n càrrec dif
re com valor
comunicac
é un final i
ostre país. P
jans se’n su
ó. Malgrat
eriodisme v
veure el qu
t ha de resp
at ha anat ev
ll la crisi e
ves tecnolo
s. Una reces
ans tradici
a les seves r
a en els darr
nçar el treba
és diferen
bé, moure't
rrer pas és e
de la comu
ar experiènc
les pregunt
guatge acur
ferent dins
ren l’actual
ció viuen un
aquesta és
Particularme
urten de la
això, esper
eraç, ètic i
ue hem apr
pondre als d
volucionant
econòmica h
ogies, del c
ssió econòm
ionals, els
redaccions.
rers mesos m
all tenia un
nt. Ser peri
t, encuriosir
el més impo
unicació m’
cia i utilitz
tes, disseny
at i precís.
la professi
situació de
na de les pit
la senyal d
ent, m’hagu
crisi amb
rem tots qu
digne de se
rès a partir
dubtes plan
t a mesura q
ha estat un
canvi de mo
mica que e
quals afr
m'ha fet veu
na petita ide
iodista com
r-te per les
ortant.
’ha servit, a
zar les tècn
nyar l’entre
Tanmateix
ió ha estat
els mitjans d
tjors etapes
d’optimism
ués agradat f
escreix i d
ue el period
er reconegut
r dels
ntejats
que es
n dels
odel i
sdevé
onten
ure el
ea del
mporta
coses
a part
niques
evista,
, crec
molt
des de
de la
e que
fer un
deixen
disme
t com
8. Re
Llibr
CAS
Dipu
FIGU
gene
FUEN
d’Inv
INST
Edici
MUL
Publi
SAL
Publi
Capç
GÓM
mitja
Los m
2009
NEV
del S
RAM
Edici
eferències B
res utilitzats
SADASÚS,
utació de Ba
UERES, J.
eral a Catalu
NTES, E.
vestigació d
TITUT D’E
ions 62. Ba
LAS, A. i
icaciones M
VAT, Ed. E
icacions:
çalera: Rev
MEZ, D. (20
ans. Barcelo
medios en
9. [10/01/10
VADO, F. (2
Sector dels M
MONET, I.
ió 8. [13/07
Bibliogràfi
s:
J. Mª. Peri
arcelona i el
Mª. Inform
unya. Edito
i CONES
de la Comun
ESTUDIS C
arcelona, 19
AYERRA
Ministerio de
Enciclopèdi
vista del Col
008): Amena
ona: Inform
España y P
0].
2009): Situ
Mitjans de C
(1999): El
7/09].
ques
iodisme que
l Col·legi de
me sobre le
orial El Llam
SA, A. La
nicació. Bar
CATALANS
95.
A, R. Orde
e Trabajo. M
a Multimèd
l·legi de Per
aces al dret
e de l’Assem
Portugal 20
ació del sec
Comunicaci
periodismo
34
e ha fet his
e Periodiste
es perspect
mp. Barcelo
a documen
rcelona, 199
S. Dicciona
enanza lab
Madrid, 197
dia Salvat. E
riodistes de
t a la inform
mblea de Pe
009: Revist
ctor mitjan
ió. [23/12/0
o del nuevo
stòria. Edito
es de Catalu
tives de la
ona, 1990.
ntació perio
94.
ari de la Ll
boral Prens
77.
Editorial: Sa
Catalunya.
mació: Desr
eriodistes d
ta del grup
s de comun
09].
siglo. Pub
orial: Edici
unya. Barcel
premsa en
odística. E
lengua Cata
sa. Editori
alvat Editore
Nº Edició
regulació i p
e Catalunya
Zenithmed
nicació. Bar
licat a LA
ió conjunta
lona, 1990.
n català d’
Editorial: C
talana. Edit
ial: Servici
res, S.A. 199
143 [21/01/
precaritzac
a. [12/06/09
dia. Edició
rcelona: Inf
FACTORÍA
de la
’abast
Centre
torial:
io de
96.
/09].
ió als
9].
anual
forme
A. Nº
Tarif
Col·l
Pàgin
http
http:/
http:/
http:/
recon
http:/
gma
http:/
http:/
http:/
http:/
http:/
http:/
29.ht
http:/
fes mínime
legi de Peri
nes web con
://www.flic
//www.testi
//www.peri
//www.casa
nstruccio-de
//www.inve
//www.com
//www.fape
//www.tinta
//www.sind
//www.rtve
//www.pren
tml
//www.peri
es orientati
odistes de C
nsultades:
ckr.com/pho
igoaccident
odistes.org/
adellibro.co
e-la-den-tita
enia.es/inve
municacio21
e.es/
adigital.org/
dicat.org/
tecuenta.blo
nsa-preventi
odistas21.b
ives per a
Catalunya. E
otos/575667
al.com/2009
/manifest-cr
m/libro-pre
at-catalana/2
niaextensio
.com/textec
/2009/02/23
ogia.com/te
iva.blogspo
blogspot.com
35
l’exercici
Edició anua
777@N00/3
9/01/la-cris
risi
emsa-i-nacio
290000083
ons:transform
complet.asp
3/la-crisis-e
emas/medio
ot.com/2009
m/2006/08/e
profession
al 2009. [23/
919733580
sis-del-perio
onalsme-el-
7342
macio_teori
p?id_texte=8
n-los-medio
s-de-comun
9/12/la-crisi
el-fin-de-la-
nal periodí
/03/09].
odismo-hace
periodisme
ia_periodism
8551
os-espanole
nicacion-en-
s-se-lleva-p
-era-de-la-p
ístic. Barce
e-tiempo.htm
e-en-la-
me_crisi_pa
essuma-y-sig
-crisis.php
por-delante-
prensa.html
elona:
ml
aradi
gue/
-
9. An
L’ún
Catal
causa
nove
nnex
nic documen
lunya on e
a de la crisi
embre de 20
nt que apa
s posa de m
i econòmica
008.
areix a l’an
manifest la
a. El manife
36
nnex és un
a dolenta si
fest va ser p
escrit del
ituació dels
publicat a la
Col·legi de
mitjans de
a revista Cap
e Periodist
e comunica
apçalera el
es de
ació a
27 de
37
38
El periodisme és l’essència de la informació. L’art de la paraula encertada. Esdevé un ofici lliure i independent. Ara és el moment d’escriure i analitzar en quin punt es troba la professió. Un nou segle que s’inicia amb incertesa i preocupació pels mitjans de premsa. Un canvi de paradigma que reestructurarà els nous models de comunicació i que desvaloritzarà un dels pilars essencials de la informació: el periodista.
Recommended