View
213
Download
1
Category
Preview:
DESCRIPTION
pec
Citation preview
PEC (Projecte Educatiu de Centre)
INS ARNAU CADELL
NDEX
1. INTRODUCCI: Referents normatius
2. CARACTERSTIQUES DEL CENTRE I ENTORN SOCIAL, ECONMIC I
CULTURAL
3. MISSI
4. VISI
5. VALORS
6. TRETS DIDENTITAT
7. OBJECTIUS I INDICADORS DE PROGRES
8. ORGANITZACI GENERAL I PARTICIPACIO DE LA COMUNITAT
EDUCATIVA
1. INTRODUCCI
Linstitut Arnau Cadell de la poblaci de Sant Cugat del Valls pertany a la xarxa de centres
educatius pblics del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, oferint al nostre
entorn els estudis reglamentats deducaci secundaria obligatria i batxillerat.
La definici daquest projecte educatiu lentenem com el nivell de mxima expressi de
lautonomia del nostre centre i pretn com a principis bsics que lalumnat assoleixi les
competncies bsiques i el mxim aprofitament educatiu dins de les seves possibilitats individuals,
fomentar lequitat i la cohesi social, que serveixi com a guia dactuaci per a tots els professionals
que actuen en el procs educatiu i contribuir a impulsar la collaboraci entre els diversos sectors
de la comunitat educativa i la relaci del centre amb lentorn social, tot compromesos amb els
principis de la titularitat pblica i de cooperaci i dintegraci plena en la prestaci del Servei
dEducaci de Catalunya.
Els referents normatius daquest projecte educatiu sn la Ley Orgnica de Educacin (LOE, 2/2006
de 3 de maig de 2006), la Llei dEducaci de Catalunya (LEC, 12/2009 de 10 de juliol de 2009) i els
decrets de desenvolupament de la mateixa: decret 102 dautonomia de centres i decret 155 de
direcci de centres.
Cal recordar que el Projecte de Direcci del centre que estigui vigent, ser linstrument de
gesti que concretar quines seran les accions i prioritats daquest projecte educatiu durant el
perode de mandat. Aix mateix, els principis que es definiran, es desenvoluparan tamb de
forma ms concreta a traves dels documents de centre com sn:
- Projecte curricular de centre (PCC)
- Pla dacci tutorial (PAT)
- Normes dorganitzaci i funcionament (NOFC)
- Projecte lingstic (PLC)
que en aquest moment estan en procs delaboraci i/o revisi.
Amb tot aix cal indicar, que aquest projecte esdev una eina de comproms en el seu compliment
per a professorat, alumnat, famlies i personal dadministraci i serveis, sens perjudici dels drets i
deures reconeguts per a cada sector per la normativa en matria de legislaci educativa.
2. CARACTERSTIQUES DEL CENTRE I ENTORN SOCIAL, ECONMIC I
CULTURAL
LInstitut Nacional de Batxillerat mixt de Sant Cugat del Valls, origen del nostre Institut
actual, INS Arnau Cadell va entrar en funcionament el Setembre 1977 ara fa 36 anys i va ser
una referncia important en lensenyament pblic de la poblaci. Fins aquell moment, els nois
i noies de la ciutat que volien cursar batxillerat desprs del 8 dEGB shavien de desplaar a
Barcelona o a Sabadell. El nivell de continguts que simpartia era alt i els resultats acadmics
molt bons, tenint tamb en compte que el nivell de diversitat dalumnat que acollia era baix. Hi
havia una gran cohesi del professorat ats que molts dells van accedir al centre
conjuntament al crear-se les places per primera vegada, fet que va donar al Claustre de
professorat una gran estabilitat al llarg dels anys. Lespecialitzaci de cada professor en una
determinada matria, i el fet que algun dells compartia la feina a l IES amb la docncia a la
Universitat, donava com a resultat un nivell acadmic important . Amb larribada de la LOGSE
(introducci de lESO) i el creixement de la ciutat, ms els canvis en la societat dels darrers
anys, arribada massiva de nova poblaci residencial a Sant Cugat i el fenomen de la
immigraci, va requerir un procs dadaptaci a la nova tipologia de lalumnat, que es va tirar
cap endavant amb un xit acceptable.
El centre es troba fora de lentorn urb de la poblaci. Aquest fet junt a la gran dimensi del
municipi i el fet que lalumnat visqui en nuclis molts cops fora separats entre ells, dificulten la
cohesi global i les activitats fora de lhorari lectiu.
Inicialment el centre impartia estudis de BUP i COU i des del 1996 simparteixen ensenyaments
dESO i de batxillerat en les modalitats cientfico tnica i humanitats i cincies socials. El
centre oferta actualment 3-4 lnies dESO (segons el curs per amb tendncia a consolidar la
cuarta lnia) i dos grups de batxillerat, fent una mitjana anual duns 520 alumnes i una plantilla
en torn als 45 professors.
La poblaci que acull s fora variada, ja que dins del municipi de Sant Cugat del Valls hi
tenen accs la prpia poblaci de Sant Cugat i la dels nuclis de Valldoreix, Les Planes i La
Floresta, presentant apreciables diferncies en quant al nivell soci econmic i cultural. Aix
comporta lgicament un alumnat fora divers sota tots els punts de vista.
En relaci a poblaci nouvinguda, aquesta va augmentant de forma lenta per continuada,
amb un nivell dintegraci francament molt bo, degut en gran part a la feina que es fa des de
laula dacollida. Per ltim dir que tamb donem cabuda a lalumnat procedent dun centre
dacollida de la Generalitat de Catalunya.
No es detecten problemes de convivncia importants entre les diferents procedncies de
lalumnat. El centre est classificat oficialment pel Departament dEducaci, com de
complexitat B.
En relaci al professorat, cal indicar que est immers en un important procs de renovaci els
quatre o cinc anys darrers, per haver arribat a la jubilaci progressivament els primers docents
que van iniciar el centre.
En aquest moment les escoles de educaci primria adscrites al nostres centre sn: CEIP
Ferran i Clua, CEIP La Floresta i CEIP El Tur de Can Mates i durant aquest curs sha produt
ladscripci del CEIP Ciutat dAlba.
3. MISSI
Com a centre pblic del Servei dEducaci de Catalunya el nostre centre es defineix com a inclusiu,
laic i respectus amb la pluralitat, dacord amb els principis de qualitat pedaggica, de direcci
responsable, de dedicaci i professionalitat docents, davaluaci, de retiment de comptes,
dimplicaci de les famlies, de preservaci de lequitat, de cerca de lexcellncia i de respecte a les
idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.
Amb tot, la nostra missi s educar, formar i orientar al nostre alumnat, per aconseguir un alt grau
dxit escolar que els permeti progressar en el mn acadmic i els prepari per a la vida futura, tot
respectant els diferents ritmes daprenentatge i encaminant els nostres esforos per aconseguir
lassoliment de les competncies bsiques i lexcellncia.
4. VISI
La perspectiva de futur del centre, ha dajudar-nos a dissenyar i interpretar les activitats
densenyament i aprenentatge dins duns principis consensuats, compartits i assolibles.
Com a centre volem i aspirem a:
- Ser un centre on la llengua catalana sigui vehicular en lensenyament i en la comunicaci,
per tamb amb un mfasi especial en el domini daltres llenges. Apostar per la
introducci de langls com a llengua vehicular en algunes matries.
- Ser capaos dacollir a tot tipus dalumnat de forma inclusiva, dedicant tots els recursos
disponibles per aconseguir el seu xit educatiu.
- Mantenir i millorar els resultats obtinguts en les avaluacions externes
- Desenvolupar un programa educatiu integrat de qualitat ( ESO-BATXILLERAT 12-18) fins a
laccs a la universitat o altres estudis superiors.
- Vetllar per una educaci basada en la cultura de lesfor i del treball ben fet, integrada amb
aspectes com la solidaritat, la participaci, la tolerncia o el respecte, que permeti a
lalumnat creure i crear una societat plural i democrtica.
- Desenvolupar lactivitat en un ambient de convivncia i dileg, que opti com a primera
mesura per la mediaci en la resoluci dels conflictes
- Promoure un ambient de treball en equip obert a lentorn administratiu, social i
cultural en el desenvolupament dactivitats per part dels diferents sectors de la
comunitat educativa i de lentorn. Tot plegat ens ha de portar a aconseguir un
sentiment de pertinena.
- Ser un centre que promogui la relaci i el trasps amb les escoles de primria que tingui
especial cura en el procs dacollida del nou alumnat al centre.
- Vetllar pel procs dacollida de lalumnat nouvingut fent una immersi en la nostre llengua,
cultura i sistema educatiu
- Desenvolupar i promoure ls de noves tecnologies que millorin els actuals processos
densenyament - aprenentatge
- Oferir les mximes possibilitats de desenvolupament professional al personal del
centre, amb participaci en projectes propis i formaci externa, interna i compartida
5. VALORS
Conseqentment amb la missi i visi que tenim com a centre, els valors que considerem adequat
desenvolupar i potenciar en la nostra Comunitat Educativa sn:
Comportaments democrtics, participatius i collaboradors entre totes les persones de la
comunitat.
La valoraci del treball ben fet, lemprenedoria i lesfor en una actitud de constant millora
La coeducaci ha de ser un principi bsic en el disseny dactivitats i en la prctica
pedaggica del dia a dia
Valorar la importncia del coneixement i el domini de diverses llenges ms enll de la
prpia vehicular
Proposar un projecte amb continutat durant tota lescolaritzaci al centre (ESO i
Batxillerat)
Un esperit crtic basat en el respecte a les persones i als seus plantejaments ideolgics,
afavorint el dileg i lintercanvi dopinions
Basar la resoluci de conflictes en la mediaci i en lassoliment dacords
Vocaci de relacionar-nos i integrar-nos tant en el nostre entorn ms proper com en
projectes daltres mbits
La responsabilitat en relaci amb la cura del material, installacions i medi ambient.
La igualtat de oportunitats, afavorint la inclusi
La creativitat i lautonomia personal
Promoure la formaci permanent del professorat per tenir la millor actualitzaci
pedaggica possible
6. TRETS DIDENTITAT
Definida quina s la nostra missi com a centre, la visi que tenim actual i de futur i els valors
que ens proporcionen identitat, podem definir que els nostres principals trets didentitat sn:
ESCOLA CATALANA I PLURAL
A on el catal s la nostra llengua ds habitual tant en els processos densenyament com en la
comunicaci interna i externa, i a on el coneixement, laprenentatge i les activitats en altres
llenges te una especial importncia curricular
ESCOLA INCLUSIVA i de QUALITAT
En la que lalumne s el centre del procs i en la que vetllem per lxit educatiu de tot
lalumnat, respectant les particularitats i els diferents ritmes daprenentatge, tot oferint un
projecte educatiu continutat i coordinat des de letapa dESO fins finalitzar el batxillerat
ESCOLA PARTICIPATIVA
En la que la relaci i collaboraci dels diferents sectors educatius i de lentorn serveixi per
millorar els nostres resultats, treballant transversalment aspectes com la sostenibilitat
ambiental, leducaci per la pau, la mediaci, la coeducaci, ls de noves tecnologies i la
participaci en diferents projectes
7. OBJECTIUS I INDICADORS DE PROGRS
Els principals objectius que ens marquem pels propers quatre anys aix com els indicadors de
progrs sn:
- Potenciar la imatge externa del Centre i la participaci de lalumnat i les famlies en la
vida del Centre. Levoluci daquest objectiu ser avaluat tant a partir de les diferents
activitats que es facin per donar a conixer el centre, com valorant la participaci
dactivitats organitzades per alumnat i famlies
- Elaboraci de la documentaci general de Centre, tot assegurant la seva divulgaci. En
aquest cas lelaboraci dels diferents documents i la seva posada en prctica, ens
serviran per valorar el progrs en aquest objectiu.
- Definir i Sistematitzar lacci metodolgica, avaluativa i convivencial, assegurant el
tractament de la diversitat i lassoliment de competncies bsiques. Les diferents
activitats i punts de trobada al respecte, marcaran lassoliment.
- Millorar el nivell competencial per a tot lalumnat dESO i els resultats de BTX i PAUs.
Els resultats de les diferents avaluacions externes ens donaran pautes en relaci a la
consecuci daquest objectiu.
- Millorar la capacitaci del professorat amb formaci permanent, valorat a partir de
lelaboraci del pla de formaci i de les diferents activitats formatives que es portin a
terme
8. ORGANITZACI GENERAL I PARTICIPACIO DE LA COMUNITAT
EDUCATIVA
Lestructura organitzativa del centre t com a finalitat articular la presa de decisions i acords,
aix com canalitzar i coordinar el repartiment de tasques, recursos i responsabilitats, tot
facilitant i promovent la participaci de la comunitat educativa. Aquesta estructura
organitzativa es fonamenta en els segents rgans de gesti:
- Consell escolar
- Equip directiu i consell de direcci si sescau
- Claustre de professorat
- Departaments didctics i Comissi de caps de departament
- Equips docents i tutorials
- Consell de delegades
- Comissi datenci a la diversitat
- Comissi de convivncia
El Consell escolar s el mxim rgan de representativitat de la comunitat educativa i est
format per representants del professorat, alumnat, famlies, ajuntament i personal no docent.
Lequip directiu estar composat pel Director, la Cap dEstudis i el Secretari, obert a la figura
de coordinaci pedaggica. Es contempla la implantaci del consell de direcci com a rgan de
lideratge distribut i de participaci en la presa de decisions i en la diversitat dactuacions
proposades amb diferents responsables de la seva gesti, donat cabuda a les coordinadores de
nivells, de convivncia i mediaci, dactivitats escolars, de noves tecnologies o altres que es
puguin crear.
El Claustre agrupa a tot el professorat del centre i s el mxim rgan de participaci daquest
estament en la gesti i control de lacci educativa.
Els departaments didctics agrupen al professorat del centre per especialitats i poden
englobar una o vries matries dins del mateix mbit de coneixement. Els departaments sn
els responsables de la programaci de les seves matries. Cada un daquests departaments,
est representat pel cap de departament que es membre de la Comissi de Departaments
Didctics la qual es gestionada per la cap destudis i presidida pel director. Aquesta comissi
treballar, com ja hem comentat anteriorment, aspectes curriculars i de coherncia entre els
continguts de cada departament per als diferents nivells.
Els equips docents sorganitzaran per nivells i estan composats per tot el professorat que doni
classes en aquell nivell i es reuneixen peridicament sota la direcci de la coordinaci i dels
tutors. Tot el professorat del centre haur destar assignat a un nivell.
En els equips docents intervindr sempre que sigui necessari lorientadora escolar, tant per
sollicitud de lequip docent com del propi departament dorientaci. La seva tasca ser la
dassessorar a lequip sobre les peculiaritats i caracterstiques de lalumnat amb NEE i proposar
les mesures ms adequades per garantir lxit de lalumnat, tot fent de pont amb la CAD
Cada grup classe tindr assignada, com marca la normativa, una persona tutora que exercir la
tutoria tant a nivell individual com grupal. Aquesta persona ser la responsable de que
lalumnat tingui una adequada orientaci, dinformar a les famlies i de transmetre les
necessitat del seu alumnat als equips docents, tenir cura de la seva avaluaci i vetllar pel
funcionament del grup a tots els nivells, a part de les ja marcades per normativa. Coordinant
les tutories es trobar la figura del coordinador de cicle, que haur de comunicar les directrius
marcades per la direcci i recollir les propostes de lequip docent per fer-les arribar a aquest;
haur dassegurar coherncia i equilibri entre les activitats de tots els grups del cicle, tant a
nivell tutorial, curricular i avaluatiu.
En la mida de la disponibilitat de recursos, apostem per potenciar les tutories amb diferents
estratgies com poden ser les co-tutories o programes i projectes especfics. Tamb sempre
que sigui possible, les tutories seran assumides per professorat amb destinaci al centre que
pugui aportar un coneixement previ de la tipologia del nostre alumnat i del seu entorn, seguin
els perfils i directrius marcades pel PAT.
Cada grup classe t un delegat o delegada que actua com a representant del grup. Aquests es
reuneixen peridicament en el consell de delegats a on poden exposar les inquietuds de
lalumnat, proposar activitats i participar de forma activa en la seva gesti creant un clima
integrador i collaboratiu en el funcionament del centre
lrgan de planificaci, gesti i seguiment dels recursos i actuacions per atendre la diversitat de
lalumnat ser la Comissi dAtenci a la Diversitat (CAD). Estar composada pel responsable
del departament dorientaci, els coordinadors de cicle i la responsable al centre de lEAP,
presidida pel director o la cap destudis en cas dabsncia. Aquesta comissi far la distribuci
de recursos disponibles i proposar, un cop escoltats els equips docents, els ajustaments
necessaris en relaci a levoluci de lalumnat.
La convivncia i disciplina estar gestionada en primera instncia per la coordinadora daquest
mbit que presidir la comissi de convivncia. Aquesta comissi estar composada pels
coordinadors de nivell i la responsable de convivncia, reunint-se peridicament i oberta a la
participaci dalumnes, famlies i personal no docent. En el cas de fets disciplinaris greus,
aquests seran transmesos directament a la direcci. Cal incidir en que el centre disposa dun
servei de mediaci, que sintegra dins de lestructura de convivncia i que ser una actuaci
prvia a laplicaci de les normes dorganitzaci del centre.
Amb tot, ens trobem amb una estructura pedaggica que t dos nivells dactuaci:
- Per una banda estan els equips docents, coordinats per les tutories i coordinacions,
que seran els responsables de laplicaci del projecte curricular i tutorial, aplicar els
criteris davaluaci de centre, aplicar les modificacions curriculars per alumnes concrets,
tot detectant les necessitats tant a nivell grupal com individual en les que calgui
intervenir.
- Per altra ens trobem amb la comissi de caps de departament , que tindr la tasca de
dissenyar i assegurar una organitzaci curricular coherent i compensada per als diferents
nivells.
Parallelament a lestructura comentada, ens trobem amb lestructura del personal no docent.
Aquest personal est composat per la consergeria, secretaria i personal de neteja. Pensem que
la seva participaci en la vida del centre i en la tasca educativa de lalumnat s tamb molt
important a travs de la relaci que en diferents aspectes de la vida acadmica es produeixen
en el dia a dia.
Tamb cal incloure en aquest apartat el personal del servei de menjador, que malgrat
pertnyer a una empresa externa que en t assignat el servei, rebr les directrius generals del
centre per aconseguir homogenetat en els criteris dactuacions, fet molt important per que
lalumnat visqui el perode de menjador com a una part ms de lactivitat global de centre. Per
aconseguir-lo, sestablir un protocol de comunicaci i treball conjunt.
La participaci de la comunitat educativa en el projecte del centre es canalitza a travs de les
estructures de gesti abans explicades aix com tamb en altres tipus dactivitats relacionades
amb lentorn ms proper.
Com ja hem comentat, el consell escolar s lrgan de mxima participaci i junt amb el consell
de delegats i les reunions peridiques amb les famlies formen un primer nivell participatiu.
Ms concretament, i amb voluntat integradora es promour la collaboraci entre els diferents
estaments, especialment de les famlies i alumnat per assolir un clima de confiana i una
cultura de centre per arribar als objectius marcats. La relaci amb les famlies es materialitzar
a travs de reunions peridiques amb lAMPA com a nexe duni entre les famlies i lInstitut,
entrevistes individualitzades, sessions informatives, organitzaci de jornades collaboratives,
espai de pares i mares, etc....; tamb mantenim una estreta relaci amb lajuntament de Sant
Cugat i la EMD de Valldoreix a travs de les seves propostes dactivitats dinamitzadores.
Sant Cugat del Valls a 4 de juny de 2014
Recommended