View
4
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
NUMERO 145. 11 D’ABRIL DE 2002 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise
El nou rector de laUniversitat de València,Francisco Tomás Vert,prendrà possessió delcàr rec demà divendres.Serà durant un actesolemne que secelebrarà, a les 12 hores,al Paranimf de l’edificihistòric de la Universitatdel car rer de la Nau.Pàg. 7
La Universitat ampliarà l’oferta de màsters i postgraus virtuals, millorarà laincorporació de la telemàtica com a complement als estudis reglats i promouràel desenvolupament de material didàctic amb noves tecnologies. Pàg. 3
Montse VillaverdeEntrevista amb Montse Villaverde,estudianta de Treball Social querealitza pràctiques en un centreque ajuda les persones addictes ales drogues. Pàg. 9
Una trentena de cursosja estan en Internet
FranciscoTomás prenpossessió demàdivendres
El Vicerectoratd’Estudiants ha convocattrenta-nou beques per al’organització i eldesenvolupament lúdico-formatiu de l’Escolad’Estiu La Nau delsXiquets. El terminifinalitza el properdivendres 19 d’abril i les sol·licituds podenarreplegar-se a lesoficines del CADE. Pàg. 3
Beques per aparticipar en LaNau delsXiquets
Unes estudiantes consulten dades mitjancantla xarxa. FOTO: MIGUEL LORENZO
Cites
URSOS
11 ABRIL 20022 NÚM. 145
C
BEQUES PER A REALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU A UNIVERSITATS I CENTRES D’ENSENYAMENT SUPERIORS DE FRANÇA
Convoca: “La Caixa”. FundacióCaixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona.Objecte: Estudis de postgrau.Sol·licitants: Titulats superiorsamb estudis cursats a universitatsespa nyoles, si la titulació és estran-gera haurà d’estar convalidada.Dotació: 1.205 euros al mes, matrí-cula i viatge.Termini: 14 de maig.Més informació: La Fundació,05/02/2002.
2O BEQUES PER A REALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU A FRANÇA
Convoca: Fundació Caixa d’Estalvisi Pensions de Barcelona “la Caixa”.Objecte: Estudis de postgrau i d’in-vestigació.Sol·licitants: Titulats superiors.Dotació: 1.205 euros al mes.Duració: Un curs acadèmic.Termini: 14 de maig.Més informació: Fundació “laCaixa”. www.fundacio.lacaixa.es
2O BEQUES PER AL XV CERTAMEN DE JOVESINVESTIGADORS 2002
Convoca: Ministeri de laPresidència.Objecte: Treballs d’investigació alvoltant de les àrees d’ense nyançamitjana i científico-tecnològica.Sol·licitants: Joves de qualsevolpaís de la UE entre 15 i 19 anys,complits durant l’any 2002.Termini: 31 de maig.Més informació: BOE del 26 degener del 2002.
XIV CONVOCATÒRIA DE BEQUESPER AMPLIAR ESTUDIS DECIÈNCIES DE LA NATURA
Convoca: Fundació Ramón Areces.Objecte: 20 beques d’investigacióde les àrees de ciències de lanatura: química, biomedicina, físicai matemàtiques, nutrició i produc-ció vegetal, oceanografia i biologiamarina.Sol·licitants: Doctors de nacionali-tat espanyola.Dotació: 2.000 dòlars al mes, des-
peses de viatge, assegurança demalalties i accidents.Termini: 27 d’abril.Durada: 1 any pror rogaable per unaltre.Més informació: La Fundació, 4 defebrer del 2002.
SUBVENCIONS PER A VIATGES D’ESTUDIS PER A GRUPS D’INVESTIGADORS I ESTUDIANTS ESTRANGERS A LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA
Convoca: Ambaixada de laRepública Federal Alemanya.Objecte: Viatge d’estudis.Sol·licitants: Grups d’estudiants detotes les car reres, a partir del segonany d’estudis, dirigits per un profes-sor universitari.Termini: 1 de maig.Dotació: Allotjament, desdejuni,assegurança mèdica i d’accidents.Més informació: AmbaixadaAlemanya, 04/10/2001.
REALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU ALS ESTATSUNITS D’AMÈRICA
Convoca: Fundació Caixa d’Estalvisi Pensions de Barcelona “la Caixa”.Objecte: Estudis de postgrau i d’in-vestigació.Sol·licitants: Titulats superiors.Dotació: 1.535 dòlars al mes.Duració: Curs acadèmic 2003-2004.Termini: 28 de juny.Més informació: Fundació “laCaixa”. www.fundacio.lacaixa.es
V MOSTRA D’ART PÚBLIC PER AJOVES CREADORS
Convoca: Universitat de València.Vicerectorat d’Estudiants-CADE,amb la col·laboració de laGeneralitat.Objecte: Selecció de deu projectesartístics de caràcter efímer per aser exposats durant la Setmana deBenvinguda als espais exteriors delCampus dels Tarongers de laUniversitat de València.Sol·licitants: Joves artistes menorsde trenta anys, i si perta nyen a laUniversitat no hi ha límit d’edat. Elsprojectes podran ser tant indivi-duals com de grup.Dotació: Publicació d’un catàlegamb reproduccions de les interven-cions, a més de 480,81 euros per
projecte.Termini: 30 d’abril.Més informació: Al CADE.cade@uvv.es,http://www.uvv..es/cade/dina-mitza/art
PLA NACIONAL D’I+D+I (2002-2003).INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC
Convoca: Ministeri d’Educació iCultura.Objecte: Programa nacional d’aju-des a la investigació, preferentmenten un centre estranger.Sol·licitants: Joves doctors oaquells que hagen depositat la tesien una universitat espa nyola.Dotació: Entre 1.240 i 2.270 eurosal mes, viatges i assegurances.Termini: 30 d’abril.Durada: 24 mesos.Més informació: BOE del 13 d’octu-bre del 2001.
SUBVENCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA A ACTIVITATS DE FORMACIÓ DE POSTGRAU I PERMANENT EN L’ÀMBIT ESPORTIU
Convoca: Conselleria de Cultura iEducació. Generalitat Valenciana.Objecte: Assistència a activitats for-matives dins de l’àmbit de l’esport(màsters, congressos, seminaris...).Sol·licitants: Titulats universitarisamb la titulació de tècnic esportiusuperior. Han d’acreditar que viuena la Comunitat Valenciana.Dotació: 600 euros.Termini: 13 de setembre.Més informació: DOGV27/12/2001.
XLIV CONVOCATÒRIA DE BEQUES FULBRIGHT CURS 2003-2004
Convoca: Comissió d’intercanvi cul-tural, educatiu i científic entreEspa nya i Estats Units. Sol·licitants: Titulats superiors,nacionals de qualsevol país de laUE, amb títol posterior al 1996.Excel·lent coneixement de l’anglés.Dotació: Viatges, matrícula, comprade llibres i 1.500-1.800 dòlars almes segons universitat.Termini: 9 de maig del 2002.Més informació: La Comissió, 5 demarç del 2002.
METODOLOGIA PER A L’ELABORACIÓ DE PLANS DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL
Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Duració: Del 15 al 26 d’abril.Crèdits: 20 hores.Lloc: Aula A-14 de l’Aulari 1.Campus Blasco Ibáñez.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària, 63,11euros per a la resta.Horari: Vesprades de 16:30 a18:30 hores.Més informació://sestud.uv.es/sccripts/seu/oferta.idc
CURSOS D’IDIOMES INTENSIUS EN ESTIU
Organitza: Centre d’Idiomesde la Universitat de València.Duració: Del 3 al 30 de juliol.Crèdits: 60 hores.Lloc: Centre d’Idiomes de laUniversitat de València. CarrerDoctor Joan Reglà 6, baix.Preu: 270 euros més lainscripció (30 euros).Descomptes per a alumnes ipersonal de la UVEG.Més informació: Centred’Idiomes de la Universitat deValència. Telèfon: 96 339 4630.
CURSOS INTENSIUSD’ESPANYOL EN ESTIU
Abans de començar el curs ésnecessari realitzar una provade nivell.Organitza: Centre d’Idiomesde la Universitat de València.Duració: Del 3 al 30 de juliol.Durada: 60 hores.Lloc: Centre d’Idiomes de laUniversitat de València. CarrerDoctor Joan Reglà 6, baix.Preu: 270 euros més lainscripció (30 euros).Descomptes per a alumnes ipersonal de la UVEG.Més informació: Centred’Idiomes de la Universitat deValència. Telèfon: 96 339 4630.
L’ISLAM I EL MÓN OCCIDENTAL. RELACIONS I ENFRONTAMENTS
Una aproximació bàsica almón musulmà, com a elementd’interpretació del nostrepassat i de l’actualitat en elsúltims temps.Organitza: Facultat deGeografia i Història.Duració: Del 18 d’abril al 20de maig.Crèdits: 20 hores.Lloc: Aula A-22-E i A-21 E.Facultat de Geografia iHistòria (AulariEmpressarials).Director: Manuel RuzafaGarcía.Preu: 45,08 euros.Més informació: Facultat deGeografia i Història.Av/Blasco Ibáñez 28.
BALLS DE SALÓ
El curs constarà de dosnivells: iniciació i mitjà. Lainscripció haurà de fer-se perparelles. Organitza: Servei d’Esports.Duració: Fins el 26 d’abril odel 3 de maig al 21 de juny(16 hores).Preu: 30,05 euros per a lacomunitat universitària i 36,06euros per al públic en general.Horari: De 16 a 18 hores.Més informació iautomatrícula:www.uv.es/sesport o al telèfon963 98 32 45.
ELS CANTAUTORS CLÀSSICSFRANCESOS
Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Preu: 36,06 euros. Cursfinançat per la Regidoria deJoventut de l’Ajuntament deValència.Duració: Del 19 al 25 d’abril.Horari: De 14:00 a 20:00hores.Lloc: Centre Municipal Socialde Joventut Trafalgar. Car rerTrafalgar 34.Més informació iautomatrícula://sestud.uv.es/scripts/seu/oferta.idc
X FÒRUM JOAN LLUÍS VIVES.DESENVOLUPAMENTSOSTENIBLE EN LES GRANSCIUTATS
Estudi dels grans reptes de lesciutats en un futur de mediambient i sostenibilitat.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Preu: 24,04 euros.Horari: De 16:30 a 20:30hores.Duració: Del 15 al 19 d’abril.Lloc: Saló d’Actes de l’edificid’investigació I-1–I-2.Universitat Politècnica deValència. Campus de Vera.Més informació iautomatrícula://sestud.uv.es/scripts/seu/oferta.idc
CURS D’EDUCACIÓ SEXUAL
Amb el curs es pretén crearun espai de reflexió sobre lasexualitat, a més de dotar els iles participants d’un suportteòric bàsic per al treball eneducació sexual.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Director: Anaïs GarcíaMenguzzato.Duració: Del 22 al 25 d’abril.Horari: De 16:00 a 21:00hores.Lloc: Saló d’Actes del Consellde la Joventut de la ComunitatValenciana. C/Llanterna 26.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i 63,11euros per al públic en general.Més informació://sestud.uv.es/scripts/seu/oferta.idc
DIT I FET
B
REDACCIO
Si bé les universitats a distàn-
cia s’han hagut d’apressar a
l’hora d’aplicar a la seua meto-
dologia qualsevol avançament
tecnològic per a la comunica-
ció i la distribució de la infor-
mació, en el cas de les univer-
sitats tradicionals l’ar ribada de
les noves tecnologies per a la
docència s’està produint de
manera progressiva. Alhora
que els plans d’estudis tracten
d’anar incorporant la telemà-
tica a l’ense nyament, sobretot
com a complement a la docèn-
cia reglada, les universitats fan
servir les actuals possibilitats
per ampliar la seua oferta i, a
través de la teleformació, arri-
bar a un públic que, sense les
noves tecnologies, mai no
podria accedir als estudis uni-
versitaris.
A la Universitat de València,
que oferta una trentena de màs-
ters i postgraus, a més d’un
programa de tercer cicle, els
cursos virtuals estan atraient
un públic amb perfil de pro-
fessional d’empresa i llicenciat
recent, procedent de tota Espa -
nya i de països com ara Xile,
Argentina, Colòmbia, Equador,
Veneçuela i també Portugal.
La Universitat de València
va iniciar la seua via telemà-
tica d’aprenentatge dins el
camp de l’ense nyament no
reglat. Els primers cursos es
disse nyaren l’any 1995. Des
d’aleshores han passat més de
mil estudiants per l’Aula
Virtual d’Adeit, la Fundació
Universitat-Empresa de la
UVEG, principal abastidora de
cursos de la UVEG per
Internet. L’oferta engloba una
àmplia varietat d’àrees de
coneixement, que van des de
la Direcció i Gestió
Empresarial, la Qualitat, el
Medi Ambient i la Seguretat,
o la Ciència i la Tecnologia,
fins a la Medicina i la Salut, la
Psicologia i l’Esport. “Encara
hi ha una tendència cap als cur-
sos presencials –assegura
Vicente Francés, d’Adeit–, per
això l’alumnat procedeix fona-
mentalment de fora. I es pot
apreciar clarament que Llatino -
amèrica mira cap ací quan
pensa en formació”.
Tecnologia, Educació iDiscapacitat és el nom del pri-
mer programa interdeparta-
mental de tercer cicle de la
Universitat. Engegat fa dos
anys, el curs fa referència als
últims des envolupaments tèc-
nics que tenen incidència en el
món de la interacció psicoe-
ducativa en persones amb dis-
capacitat. Dirigit pel professor
Francisco Alcantud, director
també de la Unitat d’Investi -
gació Acceso, hi participen dos
departaments de Psicologia i
altres dos de Pedagogia. La
plataforma de teleformació
amb què treballa és WebCT, un
sistema que facilita la creació
d’entorns educatius sofisticats.
Aquest programa proveeix
d’un conjunt d’eines per a faci-
litar l’aprenentatge, la comu-
nicació i la col·laboració entre
estudiants i instructor, així com
un conjunt d’eines administra-
tives que assisteixen l’instruc-
tor en el procés de monitoreig
de l’alumne.
“El campus virtual ha de
consistir principalment a esten-
dre la Universitat fora de la
Universitat. La teleformació,
com a suport de la docència
reglada, aporta als estudiants
molts més recursos que els que
la mateixa Universitat por ofe-
rir-los, i permet una docència
millor i més participativa”,
asse nyala el nou vicerector de
Tecnologies de la Informació
i la Comunicació, Vicente
Cerverón. “Els estudiants con-
tinuen valorant la presència del
professor a les classes, però cal
potenciar el factor interactivi-
tat a través de les noves tecno-
logies, que són eines
excel·lents per a documentar-
se i inter relacionar-se”.
La Universitat, segons les
primeres manifestacions de
Cerverón, que acaba de pren-
dre possessió del seu càr rec, té
la idea d’ampliar l’oferta de
cursos per Internet en l’ense -
nyament no reglat, augmentar
i millorar la incorporació de la
telemàtica als estudis reglats i
promoure el desenvolupament
de material didàctic amb noves
tecnologies.
REDACCIO
El Vicerectorat d’Estudiants ha
convocat les beques de
col·laboració per a la realitza-
ció de l’Escola d’Estiu La Nau
dels Xiquets, per a menuts de
5 a 13 anys. Aquesta convo-
catòria finalitza el proper diven-
dres 19 d’abril.
Les beques tenen com a fina-
litat organitzar i desenvolupar
La Nau dels Xiquets al llarg de
maig, juny i juliol.
El nombre de beques con-
vocades són 5 per a coordina-
dors, 30 per a animadors de
grups i tallers i 4 per a moni-
tors i animadors d’activitats
específiques. Els requisits que
es demanen són cursar estudis
d’una llicenciatura, diploma-
tura, tercer cicle i/o postgrau a
la Universitat de València, i l’a-
creditació, com a mínim, del
nivell elemental de coneixe-
ment de valencià.
La dotació econòmica va des
dels 999,24 euros als 1.747,14,
segons les hores treballades. La
durada va del 2 de maig al 31
de juliol.
Les sol·licituds poden arre-
plegar-se a les oficines del
CADE i es lliuraran junt amb
la documentacio requerida al
registre de la secretaria del cen-
tre de la Universitat de València
on l’estudiant curse els seus
estudis. El termini acaba a les
14 hores del 19 d’abril.
REDACCIO
El Vicerectorat d’Estudiants,
el de Cultura i el Servei de
Normalització Lingüística,
juntament amb l’Ajuntament
de Burjassot i l’Ajuntament
d’Onti nyent, organitzen la
Setmana 25 d’Abril per la
Llengua que se celebrarà del
18 al 30 d’abril.
Les activitats comencen
amb la presentació del llibre
Temps de rebel·lió. 25 d’a-bril dia commemoratiu a laUniversitat de València. El
llibre analitza la data del 25
d’Abril. Què existia abans de
la batalla d’Almansa a les
ter res valencianes i la impor -
tància de la Guer ra de
Successió al tron espa nyol.
La presentació serà el dia 18
a les 12 hores a la Nau.
La Universitat oferta trenta cursos per Internet
Beques per acol·laboraren La Naudels Xiquets
SetmanaCultural perla Llengua
11 ABRIL 20023 NÚM. 145
Noves tecnologies com a suport a l’ensenyamentAULA VIRTUAL OFERTA
“Encara hi hauna tendènciacap als cursospresencials”
“L’experiènciaestà demostrant
queLlatinoamèricamira cap ací
quan pensa enformació”
passadissos buits..., perquè allò més
important en la nostra facultat és donar
les classes i fugir d’un lloc que en
poques hores es queda buit, fosc i sense
mitjans per a fer res, lluny de tota rela-
ció amb l’autèntica Universi tat, lluny de
qualsevol acte extraacadèmic, de con-
certs, d’exposicions, de cursos... Ningú
no vol estar més temps a Xest: tu, lector
o lectora, compa nya o company, tam-
poc no ho voldries.
Algú de vosaltres pot entendre que l’ú-
nica manera d’ar ribar a classe cada dia,
durant tot l’any, siga amb cotxe particu-
lar? És que un dels requisits imprescin-
dibles per a cursar els nostres estudis,
juntament amb les proves físiques d’ac-
cés i la nota del selectiu, és tenir cotxe
o, si més no, disposar d’una plaça reser-
vada durant tot l’any en el cotxe d’algun
dels teus companys amb la dependència
del seu horari que això suposa.
Cada vegada que hem tingut un petit
raig d’esperança ens hem vist desmoti-
vats per a un llarg període de temps,
però d’aquesta vegada ja no passa.
Podem comprendre que el nostre pro-
jecte siga costós i difícil, i que vaja a
tardar uns quatre o cinc anys, però no
podem entendre per exemple com unes
instal·lacions esportives al Campus dels
Tarongers són prioritàries al comença-
ment de les obres de la nostra facultat,
que la Universitat tinga preferència per
fer unes instal·lacions d’ús no docent
abans que uns espais que nosaltres
necessitem de manera urgent, perquè no
tenim facultat. A Xest estem de prestat,
estem en unes instal·lacions de
Conselleria, la qual rep un lloguer
anual, i aquesta no en vol saber res, de
nosaltres. Per això els problemes d’in-
frastructures que tenim passen de mans
de la Generalitat a la Universitat. Per
què si hem de gastar uns diners no
podem fer convenis amb altres
instal·lacions ubicades a València per tal
de facilitar la nostra formació pràctica?
El nostre objectiu és estar a València per
al començament del curs 2002/ 2003,
estudiant la possibilitat de fer les pràcti-
ques a les instal·lacions esportives de
Blasco Ibáñez i les teòriques a l’Aulari
III. Per què? Perquè és de tots i nosal-
tres creiem que també tenim dret a rebre
les classes en aquests espais, i que orga-
nitzant-nos tots, estudiants i represen-
tants de la Universitat, podríem estar
allí mentre la Facultat de Fisioteràpia i
Educació Física, que seran una sola i
ubicada als Tarongers, es construeix, la
qual cosa pot tardar uns quatre anys, per
no dir-ne més.
Sabem que anar d’un lloc provisional i
precari a un altre en les mateixes condi-
cions no és allò que el govern de la nos-
tra Universitat desitja, però creiem que
resulta evident que preferim tenir limi-
tacions més a prop de la resta del món,
de les nostres cases i dels nostres com-
panys universitaris.
D’aquesta manera no sols volem fer
conscients del nostre problema tota la
comunitat universitària, sinó que dema-
nem la seua comprensió i solidaritat,
així com el seu recolzament, per tal que
aquesta realitat veja la llum algun dia.
Si teniu un matí lliure i teniu temps d’a-
gafar la Xestana, estar dalt del bus 45
minuts i al final del viatge voleu pujar
una muntanya durant 10 minuts i una
vegada dalt esmorzar en el nostre bar,
que és el nom que li donem a les dues
màquines que tenim, veniu, esteu con-
vidats, i veureu com no exagerem. Us
esperem!
CANÇÓ DELS BORRATXOS:
No volem ser una facultat aïllada,
No volem ser sempre els oblidats,
Volem, volem, volem ser universitaris,
Volem, volem, volem una nova ubica-
ció. (Baixar a la ciutat).
Som, som, som, els més marginats
No sabem què passa en les altres facul-
tats,
Si l’aulari és de tots per què no el
podem usar?
Si el campus està buit per què no podem
anar?
Laia Taberner, Inés Calduch i la restade membres de l’AdR de la Facultat deCiències de l’Activitat Física i l’Esport.
4
BUSTIA OBERTA
11 ABRIL 20024 NÚM. 145
L’ANIMALADA DE TONI MESTRE
145Edita: Universitat de València.Vicerector delegat: Eduard Ramírez.Director: Francesc Bayar ri. Consell de Redacció: Remei Castelló,Charo Álvarez, Alfons Cervera, GonzaloMontiel i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Mònica García. Publicitat: Agència Lanza. Telèfon: 96352 59 09. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).
Tel.: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: TomásGorría. Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624.
Consell Editorial: Eduard Ramírez, Carlos Pascual, JuliPeretó, Antoni Tordera, Pilar Sanz,Josep Maria Jordan Galduf, AsunciónDobón, Francesc Bayar ri i Manuel Peris.
Reivindicacions efectives i,sobretot, netes
Menuda sorpresa la meua quan aple-
gue a la Universitat i comence a
veure pintades en la paret. Pintades
reivindicatives que mostren discon-
formitats contra l’ordre existent i
contra els interessos del govern,
també, existent. No són dolents
aquests tipus de fets, sinó la manera
amb què es mostren.
La primera impressió que em vaig
portar en veure això fou, per una
banda, que ja tenim la Universitat
prou bruta per dintre (LOU, elec-
cions ponderades, professors que no
exerceixen cap tipus de professió,
etc...) com, per una altra, tindre-la
bruta per fora. Els autors de les pin-
tades existents haurien de saber que
ja no vivim en cap tipus de dictadura
reprimidora, com la de Franco, i que
la Constitució del nostre Estat
accepta una cosa que es diu “llibertat
dexpressió” i “llibertat d’impremta”.
És a dir, les reivindicacions que
expressen en les parets tindrien més
finalitat expressant-les amb un paper
escrit per als editorials d’alguns dia-
ris i agraint-los la seua publicació.
Sols d’aquesta manera el problema
que ells volen expressar aniria,
d’una manera monologada i ben
explicada, als ulls de molta més
gent, aplegant, fins i tot, a obtindre
més recolzament social que el que
ara tenen, que no dic que siga poc.
Això és, doncs, el que vull dir i, com
el lector observarà, m’he expressat
millor ací que pintant-ho en una
paret.
Siguem més ordenats i peguem ca -
nya als in decents que fan bestieses
des d’on més mal els fa, des de din-
tre de les institucions. Pamflets,
manifestacions, escrits, vagues, tot
tipus moderat d’accions legals per a
fer-se sentir en la societat i, sobretot,
pel govern, per a recordar-los que
amb una majoria absoluta de vots no
poden emprar la democràcia com un
rotllo de paper higiènic. El cuc sem-
pre començarà a menjar-se la poma
des de dintre, mai des de fora.
Deixem-nos d’embrutar parets i bus-
quem l’efectivitat, que és molt més
neta.
Andreu Pasqual i Faus.Estudiant de Sociologia a la
Universitat de València
De Xest aValència, un pasdecisiu per a laFCCAFE
Aprofitant que hem estat en procés de
l’elecció del nou equip rectoral, hem
cregut oportú de fer saber a la resta de
la comunitat universitària la nostra
situació. És trist veure cada dia com
molts dels alumnes de la Universitat
de València no saben que hi ha una
Facultat d’Educació Física, ni tan sols
que està situada a vint-i-cinc quilòme-
tres de la ciutat, en allò que alguns
volen anomenar Campus Universitari
de Xest. Els estudiants i la gent del
car rer també se sorprenen en saber que
la nostra car rera és universitària i dura
cinc anys. Perquè no ens coneixen, no
ens senten, no ens veuen conviure en
els actes als quals ells tenen l’oportu-
nitat d’assistir. Aquest fet es pot enten-
dre si analitzem la situació de la nostra
facultat, aïllada de la resta de la
Universitat, i per tant de la seua vida
social. Qualsevol acte que s’hi realitza
està lluny de nosaltres, qualsevol
informació no ens ar riba o ho fa tard,
no tenim pràcticament cap servei uni-
versitari dels quals molts estudiants
reivindiquen la seua millora! Nosaltres
directament no tenim possibilitat d’a-
rribar a temps al CADE, al DISE, al
Servei de Relacions Internacionals, ni
als serveis del Rectorat, ni a les sales
d’ordinadors comuns que hi ha a
Blasco Ibáñez, ni al Servei d’Esports,
que sorprenentment tan sols obri dues
hores cada dia pel matí..., i així
podríem continuar i omplir pàgines
senceres.
No volem plorar! Tan sols podem
reclamar, volem buscar una solució, i
volem que ens ajuden a trobar-la,
volem que algú vinga a la nostra facul-
tat i comprove que la nostra situació
allà dalt és insostenible, i que necessi-
tem baixar a València, ja!
Per a continuar, algú ens podria definir
el concepte de campus? Perquè nosal-
tres no veiem de cap manera que el
lloc on estudiem complisca els requi-
sits mínims per anomenar-se així, ni
tan sols creiem que tinga els requisits
per anomenar-se facultat, per tant
nosaltres tampoc no devem ser univer-
sitaris.
No sabeu què és no tenir ganes, ni
motivació, d’anar a aules fredes, ves-
tuaris sense calefacció i amb goteres,
5 11 ABRIL 20025 NÚM. 145
AM-TAM
De tot6 NÚM. 145
T
11 ABRIL 2002
nVenc televisió en blanc i negre. De12 polzades, marca russa, en per-fecte estat. Preu: 30,05 euros (5.000pessetes). Telèfon: 646 56 63 76.Pregunteu per Fina. Telefoneu de 15a 18 hores.
nVenc rentadora. Mini-jata ideal pera apartaments. Preu: 30,05 euros(5.000 pessetes). Telèfon: 646 56 6376. Pregunteu per Fina. Telefoneu de15 a 18 hores.
nVenc llibres de Dret i Català.Derecho sindical, T. Sala i I. Abiol.Última edició de Tirant Lo Blanch.Sense estrenar. Preu: 22,84 euros.Trèvol 1 Text, G. Bordons. EditorialEmpúries. Preu: 2,70 euros. Tel.: 96359 98 81 (Carmen). Telefoneu desde les 22 hores.
nClasses de Francés. Tots elsnivells. Professora nativa. També esfan traduccions. Telèfon: 96 392 4057 (Veronique).
nClasses de Valencià. Es donenclasses per 4,81 euros l’hora (800pessetes). Tots els nivells. Cor recció:0,6 euros pàgina (100 pessetes).Tel.: 96 397 59 56 (Toni).
nProfessor-traductor de Francésdóna classes particulars a domicili.Professor natiu, llicenciat en Dret,Economia, Història, Ciències Socialsi Art. Dos anys d’experiència enacadèmies i amb particulars.Material pedagògic inclòs. Preu anegociar. Tel.: 96 323 30 71 (Yann).
nEgipci llicenciat en Filologia Àrabdóna classes d’àrab clàssic, egipci,literatura àrab, clàssica i contem-porània. Telèfon: 620 36 54 63(Ahmad).
nRutes de senderisme per la serrade Mariola. Dos amics organitzenrutes d’ascensió i senderisme a laser ra de Mariola i altres munta nyesd’interior. Estades de llarga o curtadurada i passeig a cavall. Parlenanglés i francés. Telèfons: 626 70 3431 i 96 551 02 35.
nDues psicòlogues estudiantes dedoctorat cuiden xiquets. Tambéajuda en les tasques del col·legi.Telèfon: 626 70 34 31 (Luz VictoriaArengo) i 652 69 82 80 (Rose MaryCastro).
nEs busca professor/a per a classesparticulars a un alumne de segon deBatxillerat en Matemàtiques, Física iQuímica. Les classes seran al’Eliana. Telèfon: 96 274 28 45(Emilia).
nTraducció en Anglés i Alemanyd’articles per a llicenciatura, màs-ters o doctorat. Traductora tituladaamb molta experiència. Telèfon: 96378 91 19.
n Es busca acollida per a un gossetabandonat, té un any i és d’estaturamitjana, de color mar ró. Demaneuper María Jesús al telèfon 96 331 2513 (hora de dinar) o al correuelectrònic m.jesus.leiva@uv.es
nEs passen a ordinador treballs encastellà o en valencià. Demaneu perRuth als telèfons 696 34 36 52 o al96 332 60 87.
n Si vols dedicar part del teutemps lliure al voluntariat ambxiquets a partir de 8 anys en activi-tats com ara animació, esports
(futbol, bàsquet, handbol), manua-litats, tallers, etc., només has d’a-propar-te als Centres Municipalsde Joventut de València: Trinitat(C/Almassora 30, tel.: 96 361 7099); Malva-rosa (C/Berenguer deMontoliu 7, tel.: 96 356 05 31); iBenimaclet (C/Arquitecte Arnau63, tel.: 96 352 54 78). Anima’t.
n Volunataris per al V Campionatdel Món Universitari d’HandbolFemení. La Universitat de Valènciaacull a finals de juny el màximcampionat universitari del món enla modalitat d’handbol femení.Tens l’oportunitat de participar enun esdeveniment de gran repercus-sió i d’alt nivell esportiu. S’hanconfeccionat diverses seccions pera tots aquells que vulguen col·labo-rar-hi: secretaria tècnica, secreta-ria general, protocol, premsa, ser-veis mèdics i audiovisuals...Apunta-t’hi enhttp://www.uv.es/sesport iwww.handball2002.com o demanainformació al Servei d’Esports,telèfon: 96 398 32 36.
n Voluntariat social a Cáritas. Elsvoluntaris del Projecte Xaloc treba-llen amb xiquets i xiquetes ambproblemes socials i de marginaciódel bar ri de Russafa. Es fan activi-tats de repàs escolar, així com jocsi eixides de cap de setmana. Ensre unim les vesprades de dilluns,dimecres i divendres. Si hi estàsinteressat, truca als telèfons 96395 37 01 (Àgueda) o 96 373 0440 (Juan), o vine al nostre local alcar rer Pere III el Gran 20, baix.
nEs lloga pis. Molt prop de l’Escolade Magisteri. Bona combinació d’au-tobusos. Moblat i equipat amb elec-trodomèstics. Pis modern en moltbones condicions. Av/de la Plata 69-13. Preu: 360 euros. Telèfon: 96 33468 37 (Adela).
nEs busca xic/a per a compartirpis. Zona Russafa. Moblat. Bonacombinació. Possibilitat d’Internet.C/Sueca 7, pta. 2. Preu: 120 euros.Despeses d’escala incloses. Llum,aigua i telèfon a banda. Telèfon: 60916 06 93 (Sandra).
nEs busca xic/a per a compartirpis. Zona Primat Reig. Bona combi-nació amb universitats i metro.Vivenda moblada. Pl/RamonContreras Mongrell 12-16. Preu: 150euros. Totes les despeses incloses,excepte telèfon. Telèfon: 96 366 6984 (Pedro). A partir de les 19 hores.
nEs busca xic/a per a compartirpis. Prop del Campus delsTarongers. Totalment equipat i cli-matitzat. Habitacions exteriors. A 2minuts de la platja i 5 del Campus.Preu: 133 euros. C/Remunta 18-20.Telèfon: 655 66 63 90 (Miguel).
nEs busca xic/a per a compartirpis. Prop de Tarongers i BlascoIbáñez. Vivenda nova d’un any, total-ment moblada. L’edifici té gimnàs,piscina i sauna. C/Juan BautistaMuñoz 2-4. Preu: 175 euros. Telèfon:627 54 71 31 (Cristian).
nHabitacions per a llogar. Zona cèn-trica. Bar ri de Russafa. Ben comuni-cat. Vivenda amb llum.Preferentment Erasmus. C/DoctorSumsi 18, pta. 1. Preu: 132 o 135euros. Telèfon: 679 48 06 76(Margarita).
n Habitacions per a llogar. Barridel Carme. Àtic amb totes lescomoditats. Moblat. Totes les des-peses incloses. C/Dr. BeltránBigor ra 10-22. Preu: 150 euros.Telèfon: 639 27 82 98 (Violeta).
DIVERSOS
VOLUNTARIAT
PISOS
CLASSES
VENDES
Si estàs lluny de la Universitat però et continuainteressant aquest món, NOU DISE et posa al dia.Només has d’omplir aquesta but-lleta amb les teues dades i enviar-
la, junt amb un xec de 10euros (a nom
d’Universitat deValència-Dise), a:Gabinet de Premsa.Avinguda Blasco
Ibáñez 13, quart nivell.46010, València.
Nom:Cognoms:
Adreça:Població: Codi Postal:
Tel.: C-e:
NIF:
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO
El XVII FestivalInternacional de CineCinema Jove, que secelebra a Valènciadel 15 al 22 de juny,finalitzarà el terminide presentació d’o-bres el proper dia15.Els treballs han d’ha-ver sigut produïts
amb posterioritat al’1 de gener del2001 en formatcinematogràfic de35 o 16 mil·límetres.Com a novetat d’a-questa edició s’ac-cepten produccionsque s’hagen gravaten format vídeo pro-fessional i transferi-
des al format cine-matogràfic. Ambaquesta modificacióel Festival aposta perles noves tecnologiesi facilita l’accés a lesproduccions demenor pressupost.Els joves directors nohan de sobrepassarels 35 anys d’edat.
Durant la setmanadel Festival se cele-brarà també la XVIIedició de grupsescolars realitzadorsde cine i vídeo i lanovena edició delMercat Internacionaldel Curt.Les obres seleccio-nades de la SeccióOficial podran obtin-dre premis que vande 18.000 a 1.800euros.
El grup universitari del Col·lec-tiu Lambda de Lesbianes, Gaisi Transsexuals ha organitzat elVII Cicle de Cinema Lèsbic, Gaii Transsexual que se celebraràdel 15 al 18 d’abril en els trescampus de la Universitat deValència.En la mostra es projectaranquatre conegudes pel·lícules.Les projeccions al Campus deBurjassot seran els dies asse -nyalats a la Sala de Graus dela Facultat de Matemàtiques, ales 18 hores; al Campus deBlasco Ibáñez seran a les 18hores a l’Aula Magna de laFacultat de Filosofia i Ciènciesde l’Educació; i finalment, alCampus dels Tarongers lespel·lícules es passaran a les15:30 hores a l’Aula 505 del’Aulari Nord, excepte en laprojecció de Boys don’t cry, quecanvia a les 18:30 hores en elmateix lloc.La primera pel·lícula en passar-se serà Krampack, del directorCesc Gay, un film espa nyol del’any 2000. La projecció seràal Campus de Burjassot eldilluns 15; al Campus deBlasco Ibáñez, el dijous 18, i alCampus dels Tarongers, el
dimecres 17.També es podràveure Felpudo maldito, unadivertida pel·lícula francesa del1995 dirigida per JosianeBalasko. Les projeccions seran,a Burjassot, el dimarts 16; aBlasco Ibáñez, el dimecres 17;i a Tarongers, el dijous 17.La dramàtica Boys don’t cry, unfilm nord-americà del 1999dirigit per Kimberly Peirce, espodrà veure a Burjassot el
dimecres 17; a Blasco Ibáñez,el dimarts 16; i a Tarongers eldilluns 15. Finalment, el ciclees tancarà amb Stonewall, deldirector Nigel Finch. Unapel·lícula del 1996 que és una coproducció EUA-RegneUnit. Es projectarà al Campus de Burjassot el dijous18; a Blasco Ibáñez, el dilluns15; i a Tarongers el dimarts 16d’abril.
Oportunitat a Cinema Jove
Cicle de cinelèsbic i gai
CINEMA
REDACCIO
Tres persones de la Universitat
de València signen novetats
editorials de primavera.
Gustau Muñoz, del Servei de
Publicacions, ha publicat A l’i-nici del segle, finalista del
Premi d’Assaig dels dar rers
Octubre. El llibre gua nyador
d’aquesta edició fou
Converses filosòfiques, de
Júlia Blasco, que es fonamenta
en la tesi que l’autora prepara-
va per a la Universi tat, fa ara
vint anys, sobre el pensament
de Joan Fuster. Per la seua
banda, Vicent Josep Escartí,
professor de la Universitat,
acaba de traure Nomdedéu,dar rer Premi de Nar rativa
Joanot Martorell.
El llibre de Gustau Muñoz,
editat per 3i4, recull les refle-
xions de l’autor fetes durant
sis mesos del 2001. La mun-
dialització, la immigració,
l’ascens del “neoespanyolisme
agressiu que sent nostàlgia del
centralisme”, la sostenibilitat,
la qualitat de la democràcia,
les perspectives de futur de la
llengua i la cultura... són algu-
nes de les qüestions que s’ana-
litzen en l’assaig. Es tracta
d’una obra allu nyada, però, de
la “reflexió confessional” que
marca sovint el gènere del die-
tari. Gustau Muñoz és autor
també de l’assaig Interven -cions, publicat en Tàndem.
El professor Vicent Josep
Escartí presenta en aquesta
ocasió una novel·la a mitjan
camí entre el gènere històric i
el realisme màgic. Nomde déu,editada en Bromera, recrea
l’ambient contradictori i fasci-
nant alhora del segle XVI va-
lencià. Tot enmig de les con-
vulsions de religió que agita-
ven Europa. El misticisme, les
heretgies i els miracles es mes-
clen entre l’acció de la
novel·la. En el camp de la nar -
rativa, Escartí també té publi-
cats Dies d’ira, Els cabellsd’Absalom i Espècies perdu-des.
Júlia Blasco presenta Con -ver ses filosòfiques, que parteix
de les converses que l’autora i
el seu germà, el professor de la
Universitat de València Josep
Lluís Blasco, van mantindre
amb Joan Fuster entre els anys
1979 i 1981. La idea era realit-
zar una tesi que finalment no
es va presentar. Es tracta d’on-
ze cintes que han estat trans-
crites per Núria Sapiña i que
l’autora ha treballat per tal
d’oferir la vessant més filosò-
fica de Fuster.
Segons Júlia Blasco, el pen-
sament filosòfic de l’assagista
de Sueca és un aspecte que ha
estat una mica oblidat davant
el mestratge que Joan Fuster
va exercir en altres matèries,
com ara la filologia, la literatu-
ra i el pensament polític.
Aquests tres llibres, ja distri-
buïts, competiran a la Fira del
Llibre de València, que s’inau-
gurarà a finals d’aquest mes.
La Universitat de València hi
oferirà les seues novetats, que
NOU DISE difondrà el pròxim
25 d’abril, en un suplement es-
pecial dedicat a l’oferta del
Servei de Publicacions de la
institució acadèmica.
Escartí, Muñoz i Blascopresenten nous llibres
NOVETATS RUIZ LLEGA LA VARA DE COMANDAMENT
Zaplana presidirà lapresa de possessió de Francisco Tomás REDACCIO
El president de la Generalitat
Valenciana, Eduardo Zaplana, pre-
sidirà la presa de possessió del nou
rector de la Universitat de
València, Francisco Tomás Vert.
L’acte solemne se celebrarà demà
divendres, a les 12 hores, al
Paranimf de l’edifici històric de la
Universitat del car rer de la Nau.
En l’acte intervindrà també l’ex-
rector, Pedro Ruiz Tor res, qui
entregarà al nou rector el bastó de
comandament. Els rectors de les
universitats d’Alacant, Castelló i
Elx, Salvador Ordóñez, Francisco
Toledo i Jesús Rodríguez Marín
han confirmat la seua assistència,
a més de l’alcaldessa de la ciutat
de València, Rita Barberà, entre
altres autoritats.
En el transcurs de l’acte es lle-
girà la resolució per la qual s’a-
nomena el nou equip rectoral de
la Universitat, que estarà compost
per María Luisa Contri Sempere,
secretària general; José María
Goerlich Peset, vicerector de
Professorat; F. Javier Escribá
Pérez, d’Estudis i Organització
Acadèmica; Matilde Fernández
Blanco, d’Economia i Adminis -
tració; Aurelio Beltrán Porter,
d’Infrastructures i Planificació;
Maria Josep Cuenca Ordi nyana,
d’Investigació i Tercer Cicle;
Manuel Costa Talens, de Política
Científica i Cooperació Interna -
cio nal; Francisco Tortosa Gil,
d’Extensió Universitària i Rela -
cions amb la Societat; Vicente
Cerverón Lleó, de Tecnologies de
la Informació i de la Comunica -
ció; José Manuel Rodrigo Gómez,
de Relacions Institucio nals; i Juan
Carlos Carbonell Mateu, d’Estatuts
i Desenvo lupament Normatiu.
El nou rector de la Universitat
de València, Francisco Tomás Vert,
va nàixer a València el 20 de
setembre del 1943. Està casat i és
pare de tres fills. Es va llicenciar
en Ciències Químiques, amb premi
extraordinari de llicenciatura i doc-
torat amb premi extraordinari de
doctorat. És catedràtic de Química
Física a la Facultat de Ciències
Químiques de la Universitat de
València des del 1982. Va ser vice-
rector d’Econo mia i Finances des
del 1986 fins 1990 i vicerector
d’Investigació des del 1998 fins
gener del 2002, en què va dimitir
per a presentar-se a participar en
el procés electoral que l’ha con-
duït al Rectorat. És autor de 137
publicacions científiques en forma
d’articles en revistes de l’especia-
litat i capítols de llibres. Les línies
d’investigació en què treballa són
les següents: estudis químico-
quàntics sobre molècules orgàni-
ques, catàlisi heterogènia, polímers
conductors, espectroscopia mole-
cular i luminiscència. Entre altres
societats científiques, Francisco
Tomás pertany a la Reial Societat
Espa nyola de Química, Reial
Societat Espa nyola de Física,
Societat Espa nyola d’Òptica, Grup
d’Espectroscopia, American
Physi cal Society, IUPAC (Interna -
tional Union of Pure and Applied
Chemistry), WATOC (World
Association of Theoretically
Oriented Chemists) i European
Photochemistry Asso cia tion.
REDACCIO
La Facultat d’Educació Física i
l’Esport, ubicada a Xest,
encapçala el rànquing de dona-
cions de sang de l’any 2001,
segons les dades del Centre de
Transfusions. D’un total de 481
estudiants, hi hagué 166 oferi-
ments. Això representa un índex
del 34,51%. També altres cen-
tres de la Universitat de València
se situen en primera línia de
donacions de sang en l’àmbit
universitari valencià. Es tracta
de les facultats de Ciències
Biològiques (31,05%), Farmàcia
(23,60%), Medicina i Odonto -
logia (23,25%) i Psicologia
(17,52%).
D’altra banda, ja està dis-
senyat el calendari de donacions
per als pròxims dies. El dilluns
proper, 15 d’abril, hi haurà
donacions a la Facultat de
Filologia (de 10 a 14 i de 16 a
20 hores) i a l’Aulari Multiusos
amb el mateix horari.
El dimarts dia 16 serà a
Farmàcia, de 9:30 a 13:30, i de
16 a 20. El dimecres, de 9:30 a
13 li ar ribarà el torn a Medicina
i Odontologia. El dijous, 18 d’a-
bril, Filosofia (de 10 a 14 i de
16 a 20) i Geografia i Història
(de 10 a 14 i de 16 a 20).
La setmana següent la dona-
ció s’efectuarà a Magisteri
(dilluns 22 d’abril de 9:30 a
13:30 i de 16 a 20). I després en
altres centres.
El centre de Xestencapçala el rànquingde donacions de sang
11 ABRIL 20027 NÚM. 145
Francisco Tomás.
Tres persones de laUniversitat de Valènciasignen novetats edito-rials de primavera. Estracta d’una novel·la ide dos assajos, a càr recde Vicent Josep Escartí,Gustau Muñoz i JúliaBlasco. I a finals demes, ar riba la Fira delLlibre, amb una granoferta de Publicacionsde la Universitat.
MAGDA R. BROX
L’esport és encara “ter reny de
joc” dels homes, assegura
Isabel Balaguer, psicòloga de
la Universitat de València. Una
teoria que respon a factors edu-
catius i no biològics, segons la
directora d’un estudi realitzat
per la Unitat d’Investigació de
Psicologia de l’Esport. “Els
progenitors i els mitjans de
comunicació continuen trans-
metent un enfocament restric-
tiu de la pràctica esportiva de
la dona. Als països on les
diferències de gènere són
menors, les xiques practiquen
més esports”.
Segons l’esmentat estudi, els
adolescents valencians practi-
quen més esports que les
xiques (70,02% davant d’un
41,4%). A banda d’estar més
acostumats a l’esport federat.
En general, són els xics els que
perta nyen a un equip esportiu
i entrenen (48,1%), mentre que
majoritàriament les xiques
(77,5%) no són membres d’e-
quips esportius.
Elles ar rosseguen també un
considerable descens pel que
fa a les competicions esporti-
ves: 33,1% de les xiques hi
participen, davant del 66,1%
dels xics. L’única dada posi-
tiva, des del punt de vista
femení, és que segons avança
l’edat les xiques abandonen en
menor mesura l’activitat física
que els xics i inclús els supe-
ren. “La dona practica exercici
físic. A l’home li agrada més
l’esport governat per regles, la
pura competició. El punt de
referència d’ella és la progres-
sió i el d’ell són sempre els
altres”. De fet, més de la mei-
tat de les xiques fan exercici a
soles, mentre que només el
30% dels xics sol prescindir de
compa nyia per a enllestir una
pràctica esportiva.
Notables diferències també
s’aprecien a l’hora de pregun-
tar sobre la continuïtat de l’es-
port: les xiques (21,7%) en
major mesura que els xics
(12,1%) asseguren que proba-
blement no practicaran cap
esport als vint anys. Així les
coses, les dones habitualment
mostren el seu encís per la
gimnàstica, l’aeròbic o el ball,
i els homes s’apunten al futbol
o al bàsquet. “Trobe que són
les dues cares del revelat d’una
fotografia”, destaca Balaguer
per a referir-se a l’opció triada
en funció dels sexes. “No crec
que responga a l’espectacula-
ritat. Puc gaudir igual amb el
tennis femení com amb el mas-
culí, però veiem deu vegades
més esport masculí que femení
en les televisions i això condi-
ciona la conducta. I igual passa
en els periòdics”. Tot i que en
la nostra societat hi ha més
informació sobre la pràctica
esportiva i l’esport que fa cin-
quanta anys, encara cal fer
camí: els adolescents espa nyols
figuren entre els menys actius
d’Europa i aquestes diferèn-
cies s’observen sobretot en les
xiques.
Balaguer ressalta la im -
portància de programes d’e-
ducació no sexista i considera
que la universitat és “un bon
espai” per a educar esportiva-
ment. Els cursos, activitats i la
possibilitat de pertà nyer a un
equip federat són alguns dels
beneficis. No obstant, i fent
memòria d’una tesi de Pilar
Blasco sobre la dona i l’esport
a la Universitat de València,
troba diferències culturals per
facultats: “Les facultats
d’Educació Física, Medi ci na o
Fisioteràpia aporten més
dones. La conscienciació sobre
els beneficis de l’esport
influeix positivament en la par-
ticipació femenina”, conclou.
L’activitat física i l’esport
fou un dels capítols de l’estudi
de la Universitat de València
de l’any 1996 basat en els
estils de vida saludables. En
la investigació de la Unitat
d’Investi gació de Psicologia
de l’Esport de la Universitat
de València participaren 1.077
adolescents.
M. R. B.
“A Espa nya el benestar psí-
quic dels treballadors ha que-
dat en segon pla, ja que el país
encapçala la llista d’estats de
sinistralitat laboral de la UE”,
destaca el catedràtic de la
Universitat de València José
María Peiró. De fet, segons
l’última Enquesta Espa nyola
de Qualitat de Vida en el
Treball, només el 24,2% de
les pimes compleix la legisla-
ció i compta amb un delegat
de prevenció de riscos labo-
rals, i el que és més sorprenent
encara: sols un terç de les
empreses modifiquen el sub-
ministrament de protecció
individual, després de l’estudi
de risc pertinent.
No obstant això, “l’alt
absentisme laboral d’algunes
empreses ha provocat que
sol·liciten anàlisis de riscos
psicosocials”, destaca Peiró,
responsable la Unitat
d’Investi gació de Psicologia
de les Organitzacions del
Treball (UIPOT). Dar rere d’a-
questa preocupació estan les
pèrdues econòmiques que
l’empresa ha d’afrontar pel
pagament de les baixes.
El catedràtic, que ha presi-
dit la Societat Europea de
Psicologia del Treball i de les
Organitzacions, considera que
“la llei espa nyola va suposar
una revolució, si mirem com
estàvem abans, encara que
països com ara Holanda o
Suècia posen èmfasi sobre
determinats temes de la salut,
que la legislació espa nyola
considera de manera tènue”.
En aquest sentit, destaquen
algunes malalties morals-labo-
rals tipificades com a tals a
països de la UE. La raó: el
diferent grau d’aplicació d’una
directiva europea comuna del
1989. La llei espa nyola ar ribà
el 1995, amb tres anys de
retard.
Des de la UIPOT, a través
del programa Amigo (Anàlisi
Multifacètica per a la Inter -
ven ció i Gestió en les
Organitza cions), s’examinen
tots els indicadors que per-
meten revisar la salut psico-
social plantejant-se l’estrés
com a fenomen col·lectiu. “En
ocasions no falla una persona,
sinó la comunicació de l’em-
presa”. L’informe emés amb
les respostes anònimes dels
treballadors es passa als depar-
taments, de manera que poden
desenrotllar pràctiques de
feedback. Peiró, que manté la
confidencialitat de les entitats,
subratlla que solen interessar-
se per aquesta ferramenta
“empreses de molt de volum
que registran taxes d’absen-
tisme superiors al deu per
cent”. Cons cient que les reco-
manacions per a cada empresa
difereixen per la particularitat
del cas, encoratja
l’Administració a anticipar-se
a la malaltia a través de pràc-
tiques semblants.
Aquesta unitat diversifica
les seues línies d’investigació
amb una ampli volum de
publicacions i convenis euro-
peus. Actualment, estudia les
implicacions psicosocials de
la flexibilitat laboral, amb la
Fundació Sueca de Riscos
Laborals, on participen hui
països de la UE. Els resultats
de l’estudi es publicara el prò-
xim mes de maig.
Terreny de joc masculí
Empreses amb elevat absentismesol·liciten anàlisi deriscos psicosocials
11 ABRIL 20028 NÚM. 145
La societat encoratja l’home a competir ESTUDI QUALITAT DE VIDA
Isabel Balaguer, directora de l’estudi sobre l’esport. FOTO: M. LORENZO
Jardiners de la Universitat, un dels centres de treballamb més cura de la salut laboral. FOTO: M. LORENZO
Balaguer ressaltala im portància de
programes d’educació no
sexista i consideraque la universitatés “un bon espai”
per a educaresportivament
MARISOL HOYOS
–Què es fa en un Centre deReducció de Danys?
–És un lloc on es tracta de
limitar els possibles riscos que
comporta el consum de dro-
gues. Allí, els addictes poden
canviar les seues xeringues per
altres de netes, prendre aigua i
àcid cítric, tovalloles... És un
espai de contacte amb altres
persones i professionals que
els poden ajudar, no ja a de-
senganxar-se de la seua adic-
ció, sinó a controlar els perills
que aquesta comporta.
–I ells hi van sense més, oels heu de buscar vosaltres?
–Les dues coses. Alguns hi
són quasi habituals. Tenen una
bona disposició i troben al
centre un lloc on relaxar-se,
parlar amb altres i rebre aten-
ció mèdica. Altres no tenen
forces ni ganes d’acostar-se a
un espai com aquest i som no-
saltres que tractem d’estar més
a prop d’ells amb les unitats
mòbils que sobretot visiten per
a canviar les xeringues. Abans
anaven a l’antiga gossera i ara
al riu.
–A més d’atenció mèdico-sanitària, desenvolupeu alguntipus d’acció formativa?
–Sí, normalment ells vénen
al centre i berenen, prenen una
dutxa, van al metge... Però
també disposen d’un racó de
lectura i els divendres posem
un pel·lícula. A banda, desen-
volupem diversos tallers oberts
i sempre relacionats amb te-
mes de salut com ara l’hepati-
tis, la sida, l’ús cor recte del
preservatiu, la higiene buco-
dental... També hi ha un grup
de formació de xics i xiques
addictes, però que es troben en
una situació de major equilibri
i que tenen plantejaments més
coherents i una bona capacitat
de transmetre. Amb ells, es tre-
balla la manera cor recta d’ac-
tuar en situacions d’urgència i
de quina manera es poden aju-
dar els uns als altres en aquests
moments. Pensem que aquesta
és una bona possibilitat, per-
què aquells que són més tan-
cats només es deixen ajudar
per gent que es troba a prop
d’ells, no per estranys, encara
que siguen professionals.
–Et trobaves preparada pera desenvolupar aquest tre-ball?
–Al principi va ser dur. Vaig
triar aquestes pràctiques per-
què era un camp que desconei-
xia totalment. Però n’estic
molt contenta i pense conti-
nuar la meua formació en
aquest àmbit. Ben segur, en un
primer moment no comences a
treballar directament amb ells.
El treballador social del centre
ens va passar una llarga biblio-
grafia sobre les possibilitats de
la reducció de danys i, en un
primer moment, quan entrà-
vem als tallers, sempre ho
féiem acompa nyats per algú.
Moltes vegades es poden do-
nar situacions de molta tensió
que tu no saps com controlar.
–Què penses tu que els potoferir realment un centre comaquest?
–Molts dels xics i xiques que
ens visiten ja han tractat sovint
de deixar la droga. Mai no ho
han aconseguit i, normalment,
es troben amb l’autoestima per
ter ra perquè estan segurs que
no ho poden deixar. El centre
no tracta de desenganxar-los,
sinó de millorar la seua qualitat
de vida, evitar que agar ren la
sida o altres malalties, que tin-
guen un poc de vida social, que
no es queden aïllats, que pu-
guen eixir del seu ambient mar-
ginal i relacionar-se amb altres
persones...
–Què t’ha aportat a tuaquesta experiència?
–La possibilitat de mirar el
món d’una altra manera. Són
persones que es troben comple-
tament desvinculades de la so-
cietat, viuen a banda i, moltes
d’elles, no volen ni tan sols ei-
xir del car rer. Entre ells són
molt des confiats i és difícil tre-
ballar i aconseguir que s’ajuden
o es recolzen en algú... Hi ha
un munt d’històries anònimes
que et descobreixen aquesta ca-
ra amarga i tan propera de la
nostra societat.
–Potser és aquesta una ideacoherent per tal que la societatafronte el problema.
–Sempre s’ha treballat en
l’àmbit de la prevenció o de la
des intoxicació, però hi ha gent
que es troba molt lluny ja d’a-
quests dos ter renys, o bé perquè
estan enganxats, o bé perquè no
vol o no pot deixar la droga.
Podem mirar cap a un altre lloc
i des envolupar altres progra-
mes, tot oblidant aquest fet, o
podem simplement continuar
canviant el problema de lloc i
traslladar-lo de Campanar al
riu, del riu a Paterna... Però el
cas és que s’ha d’afrontar amb
mesures reals, perquè estem
parlant de persones que, al cap i
a la fi, estan malaltes i que, de
tota manera, van a continuar
consumint drogues. Molts ja
han passat per la presó i et con-
ten coses tan increïbles com ara
que amb una sola xeringa s’han
de punxar cinquanta i que per a
netejar-la l’afilen rascant-la en
ter ra... Imagina els perills que
això implica. Les drogues estan
al car rer i a les presons. Si es
van a consumir, almenys s’hau-
ria de fer amb unes mínimes
garanties per tal de no posar en
perill la vida.
–Altres companys teus tre-ballen en camps molt dife-rents, com ara la immigració ola prostitució...
–Sí, alguns d’ells es troben
al CASSIM (Centre
d’Assistència Sociosanitària
d’Immigrants), que s’ocupa de
procurar assistència sociosa-
nitària als immigrants durant
el temps que aquests no poden
rebre-la directament de la
Seguretat Social. També els
ajuden a gestionar la targeta
sanitària i altres documents
imprescindibles a l’hora d’en-
cetar la seua vida ací. Altres
companys treballen amb pros-
titutes, també en programes
d’assistència sociosanitària on
es desenvolupen cursos de sa-
lut, repartiment de preserva-
tius...
“Les històries anònimes et descobreixen lacara més amargade la societat”
11 ABRIL 20029 NÚM. 145
Montse Villaverde, estudianta de Treball Social, s’enfronta dia a dia al món més cru de les droguesENTREVISTA
Montse Villaverde,amb només 23 anysi a punt d’acabar elsseus estudis deTreball Social, estàrealitzant les seuespràctiques formati-ves al Centre deReducció de Danys.Ella, com moltsaltres estudiants dela Universitat, s’en-fronta cada dia auna realitat molt llu -nyana de les aules iels llibres. Hacomençat la partmés dura de la seuaformació i ara apréna acostar-se al mónde la drogoadicció ia enfrontar històriesi vides que s’esca-pen a la mirada dela societat.
FOTO: MIGUEL LORENZO
“Aquestaexperiènciam’ha aportat lapossibilitat demirar el mónd’una altramanera”
Horari de La Nau (carrer de la Nau 2):de dimarts a dissabte, de 10 a 13:30hores. Diumenge, de 10 a 14 hores.ENTRADA LLIURE.
L’HERÈNCIA PINTADA. PINTURES RESTAURADES DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Quadres dels segles XVI, XVII i XVIII
restaurats entre 1999 i 2002 per laUniversitat. Dins del programaThesaurus de difusió del patrimoniuniversitari.Dia: Fins al mes de juny.Lloc: Sala d’Exposicions i Capella dela Nau.
JOSÉ MANAUT: OLIS I DIBUIXOS DES DE LA PRESÓ
Exposició de dibuixos i pintures deJosé Manaut realitzades a la presódurant els anys 1943 i 1944.Organitza: Patronat MartínezGuerricabeitia. Dia: Fins al 31 de maig.Lloc: Sala Martínez Guer ricabeitia.C/de la Nau 2.
‘RATIO STUDIORUM’. UNA LLIBRERIA JESUÏTA A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Còdex i llibres de gran valor històric iartístic del fons bibliogràficuniversitari. Organitza: Vicerectorat deCultura de la Universitat de València.Lloc: Sala Duc de Calàbria de la Nau.C/de la Nau 2.
ART I PROPAGANDA. CARTELLS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Exposició dels cartells de laUniversitat pror rogada fins abril.Organitza: Vicerectorat de Cultura dela Universitat de València.Dia: Fins al 30 d’abril.Lloc: Sala d’Exposicions de la Nau.
HEINZ MACK. ‘ESCULTURA DEL FOC’
Exposició d’obra ceràmica d’un delsfundadors del grup Zero el 1957.Provocació i innovació a l’espai, en lallum, el moviment...Organitza: Ministeri de Cultura.Dia: Fins al 30 d’abril.Lloc: Museu Nacional de Ceràmica iArts Sumptuòries González Martí.C/Poeta Querol 2.
PRIMER CERTAMEN DE CÒMIC. VILA DE SANTA POLA
Convoca: Ajuntament de Santa Pola,mitjançant la Regidoria de Joventut.Participants: Autors no professionalsmenors de 30 anys. A títol individual ocol·lectiu. Termini: Fins el 30 d’abril.Premis: 1er premi: 600 euros, 2onpremi: 300 euros i 3er premi: 150euros.
Més informació: Racó Jove-CentreCívic i Social. Carrer Castaños 12.Telèfon: 96 669 07 45.
XVIII PREMI GERARDO DIEGO DEPOESIA I NOVEL·LA. SÒRIA 2002
Convoca: Diputació Provincial deSòria. Departament de Cultura.Participants: Poetes i novel·listes dequalsevol nacionalitat que no hagenpublicat mai un llibre. Els treballs hand’estar escrits en castellà. El tema i laforma seran lliures.Termini: 12 de juliol del 2002.Premi: 3.500 euros. La DiputacióProvincial publicarà la primera edicióde l’obra premiada.Més informació: www.dipsoria.com
XXI PREMI LEONOR DE POESIA. SÒRIA 2002
Convoca: Diputació Provincial deSòria. Departament de Cultura.Participants: Poetes de qualsevolnacionalitat que no hagen publicatmai un llibre. Els treballs han d’estarescrits en castellà. El tema i la formaseran lliures.Termini: 12 de juliol del 2002.Premi: 10.000 euros. La DiputacióProvincial publicarà la primera edicióde l’obra premiada.Més informació: www.dipsoria.com
MARE NOSTRUM. MIL ANYS DE MÚSICA
L’Edat d’Or. Els poetes del segle d’orespa nyol (XVI-XVII) musicats per JuliaLeón.Entrada gratuïta a disposició delpúblic a la recepció des del dijousanterior al dia de l’actuació.Dia: 18 d’abril.Hora: 20:15 hores.Lloc: La Beneficència. C/Corona 36.Telèfon 96 388 35 65.
‘2001, UNA ODISSEA A L’ESPAI’ (1968), DE STANLEY KUBRICK
Cicle Ficcions i utopies.Dos passes comentats a càr rec deClarissa González i Ruth Bardisa.Entrada gratuïta. Aforament limitat.Dia: Dimecres 17 d’abril.Hora: 10:30 i 18:00 hores. Entradalliure.Lloc: Aula Sachis Guarner. Facultat deFilologia (Saló d’Actes).
CICLE DE CINEMA AL LLUÍS VIVES
Projecció de la guardonada El camí acasa, exemple de l’èxit del cinemaasiàtic.Dia: Dilluns 15 d’abril.Hora: 22:30 hores.Preu: Entrada gratuïta.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.Auditori Montaner.Més informació:www.valencia.edu/~llvives/act/
I EDICIÓDEL CONCURS D’ESPECTACLES PALMIRENO
¡A saco!, per !Juja!Entrada lliure, aforament limitat.Dia: Dijous 11 d’abril.Hora: 19:00 hores. Lloc: SalaPalmireno. Facultat de Geografia iHistòria. Més informació: www.valen-cia.edu/cultura
I EDICIÓ DEL CONCURS D’ESPECTACLES PALMIRENO
Carn a bis, per Tres Teatre.Entrada lliure, aforament limitat.Dia: Dilluns 15 d’abril.Hora: 19:00 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. Més informació:www.valencia.edu/~cultura
EDICIÓ DEL CONCURS D’ESPECTACLES PALMIRENO
La Cristalera, per Da Capo Teatro.Entrada lliure, aforament limitat.Dia: Dimecres 17 d’abril.Hora: 19:00 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història.Més informació:www.valencia.edu/cultura
EL CONFLICTE DE LA TERRA ABRASIL I LA LLUITA DEL MST PERLA REFORMA AGRARIA
Conferència a càrrec de Lucia HelenaAlvarez Leite i inauguració del’exposició fotogràfica de SebastiaoSalgado. Dia: Dimarts 16 d’abril.Hora: Inauguració de l’exposició a les20 hores i conferència a les 20:30hores. Lloc: Aula Magna. Carrer laNau, 2
VALENCIA I EL CONTUBERNI DE MUNIC
Actes del III Premi Vicent Ventura.Conferència a càrrec de José VidalBeneyto.Dia: Dimecres 17.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. Carrer la Nau, 2.
‘ELS ESTUDIANTS PRENEM PART:ASSOCIACIONISME IVOLUNTARIAT A LA UVEG’
Presentació d’aquesta obra.Dia: 11 d’abril.Hora: 19:30 horesLloc: Aula Magna de la Nau. Carrer laNau, 2.
L’ISLAM I ELS MUSULMANSDESPRES DE L’11 DE SETEMBRE
A càrrec d’Alfonso Bolado.Dia: 12 d’abril.Hora: 19:30 horesLloc: Saló d’Actes de la Facultat dePsicologia.
CONFERENCIA
LLIBRES
PREMIS LITERARIS
FORUM DE DEBATS
LA NAU AULA DE TEATRE
AULA DE CINEMA
MÚSICA
EXPOSICIONS
10 Agenda11 ABRIL 200210 NÚM. 145 Agenda
Concurs de fotografia ‘Mirar i veure’La Delegació de Medi Ambient de laUniversitat de València ha convocat la segonaedició del concurs fotogràfic Mirar i Veure.Aquesta convocatòria vol fer servir la fotografiacom una via per a cridar l’atenció de la socie-tat sobre el medi ambient, captant la realitatdel procés de de-gradació ambien-tal i projectant lasensibilització apartir de la per-cepció mateixad’aquesta pro-blemàtica, coma pas previ al’execució demesures quel ’ e r a d i q u e n .Pot participar-hi qualsevolpersona sensi-bilitzada ambel tema. Cadaautor podràpresentar unmàxim dedues col·lec-cions fins acinc fotografies per col·lecció, que no hagenestat publicades o premiades en altres certà-mens.La modalitat és de tècnica lliure i el temini depresentació finalitza el proper 26 d’abril. Elsoriginals es presentaran, juntament amb la fit-xa d’inscripció, a la Delgació de Medi Ambientde la Universitat de València (av/Blasco Ibáñez13, 46010, València) de 9 a 14:30 hores de di-lluns a divendres, o bé per cor reu certificat.Cal indicar en el sobre la convocatòria fotogrà-fica Mirar i Veure. S’han establit tres guardons,el primer premi de 750 euros, el segon de 600i el tercer de 450.
Oferta de placesper a l’intercanvid’estudiantsLes universitats espa nyoles han tret l’ofertad’intercanvi d’estudiants. En aquesta con-vocatòria són més de dèsset mil les placesofertades i el termini de presentació desol·licituds conclou el proper 20 d’abril. Elsestudiants interessats s’han de dirigir a laseua universitat d’origen per tal d’efectuarla petició de mobilitat. Amb aquesta inicia-tiva les universitats espa nyoles pretenenfacilitar que els joves realitzen una partdels seus estudis en una universitat dife-rent de la seua inicial.El programa de mobilitat fou impulsat perla Conferència de Rectors d’UniversitatsEspa nyoles (CRUE) fa ara tres anys.Cinquanta-cinc institucions acadèmiquescol·laboren en el projecte, les condicionsdel qual es poden consultar en la pàginaweb de la Crue (www.crue.org).En aquesta convocatòria, les universitatshan rebaixat els requisits quant a crèditssuperats necessaris per a efectuar l’inter-canvi.Un dels objectius del programa és facilitarque els estudiants experimenten sistemesdocents distints, inclosos el règim de pràc-tiques i els diversos aspectes socials i cul-turals d’altres comunitats.
ITESC 17.000 PLACES
L’exministra va presentar la seua darrera obraLLIBRES PROPOSTES
REDACCIO
Cristina Alberdi, exministra
d’Afers Socials, va presentar a
l’edifici històric de la Universitat
el seu darrer llibre, El poder escosa de hombres. Durant l’acte,
en el qual van participar també
professores de la Universitat,
Alberdi va advertir que el poder
de hui en dia continua sent dels
homes, amb unes regles del joc
masculines, en les quals les dones
no entren de forma normalitzada.
La diputada socialista va apun-
tar que les dones “han de pren-
dre consciència que no tenim
poder real; som les pàries de la
ter ra”.
Alberdi va apuntar els prejuís
socials respecte a la funció de la
dona, amb una sèrie d’obstacles
per a aquesta igualtat com ara la
responsabilitat familiar o els este-
reotips de conducta.
L’exministra es va referir al seu
llibre com una obra provocadora,
alhora que com a memòria polí-
tica personal.
CristinaAlberdiparla del poderdelshomes
11 ABRIL 200211 NÚM. 145
EUDI, UCE, AU, CEPC, XCADE, EN LLUITA, ELS 4 GATS, REVISTA UBI PUS, EN PEU, CGT
Vivim un moment històric en què hi
ha mitjans de comunicació, de pro-
ducció de riquesa i de transmissió del
pensament i del coneixement com mai
no n’hi ha hagut en tota la història de
la humanitat. La revolució informà-
tica i de les tecnologies permet por-
tar en uns pocs segons a qualsevol
racó del planeta la informació que
desitgem sense possibilitat que algú
exercisca censura sobre aquesta. Els
mitjans de producció, tant agrícoles
com ramaders, així com els de béns
d’ús i consum, permeten satisfer les
necessitats de tota la humanitat fins
més de cinc vegades. No obstant això,
mai al llarg de tota la nostra història
no hi ha hagut tanta incomunicació
entre els individus ni tanta fam i
necessitats sense cobrir al món. Com
és açò possible?
Les dades parlen per si soles. Sols
un 2% de la humanitat, principalment
les burgesies monopolistes d’Estats
Units i de la UE, controlen el 80% de
la riquesa, mentre que el 98% restant
de la població mundial ha de confor-
mar-se amb el 20%. La globalització
capitalista, contràriament al que volen
fer-nos creure, lluny de pal·liar aquest
problema l’incrementa dia a dia, acu-
mulant cada vegada més riquesa en
menys mans. Una altra dada esgarri-
fosa: segons Nacions Unides, més de
mil dos-cents milions de persones
sobreviuen amb menys d’un dòlar
–aproximadament 80 cèntims d’euro–
de renda diària.
Nosaltres pensem que aquesta
situació és insostenible durant més
temps. No obstant això, l’interés dels
poderosos és continuar amb aquesta
dinàmica marcada des de les multi-
nacionals i emparada pels estats a tra-
vés dels seus múltiples organismes
internacionals, l’FMI, l’OMC o el
Banc Mundial i sobretot l’OTAN com
a estructura militar que garantix tot
l’anterior. Al contrari del que volen
fer-nos creure, l’OTAN és la princi-
pal font de guer ra al món. Denun ciem,
en concret, la base militar que ens
volen imposar a Bétera.
La seua intenció continua sent que
un minúscul grup d’éssers privilegiats
controle i dirigisca el destí de la resta
del món. Segons l’organització per a
la cooperació i el desenvolupament
econòmic, l’OECD, els denominats
països rics van destinar l’any 1995
únicament un 1,5% del seu PIB a des-
peses en ense nyament superior tant
públic com privat. D’aquesta quanti-
tat, només el 18% es dedica a ajudes
de tota mena per al col·lectiu estu-
diantil. A l’Estat Espa nyol les xifres
encara són menors: la despesa total
en institucions educatives, públiques
i privades, representa només un 1,1%
del PIB, i d’aquesta quantitat només
s’empra un 7% en ajudes als estu-
diants i les estudiantes o un 0,84% en
activitats d’I+D per a tot el sector de
l’ense nyament superior.
Si comparem les xifres amb la des-
pesa que aquests països assumixen,
per exemple en el sector militar, arri-
barem fàcilment a la conclusió que
els anomenats països rics tenen escàs
interés en el desenvolupament cultu-
ral i educatiu dels seus estats.
En aquest context (els lacais i
lacaies del), el PP vol imposar la seua
reforma educativa encaminant-la per-
què siga el poder polític qui dirigisca
i controle tot el sector educatiu i que
aquest siga, al seu torn, un reflex de
la societat que patim, autoritària, jeràr-
quica, de pensament únic i potencia-
dora dels valors economicistes i de
consum. Necessiten sotmetre l’edu-
cació al dictat dels grans monopolis
econòmics i polítics, robant a la majo-
ria de la població el coneixement i la
memòria històrica alliberadora i, en
conseqüència, la capacitat de trans-
formació social. El seu interés és
aconseguir un sistema educatiu que
garantisca peces obedients al sistema
de l’explotació global i no una socie-
tat de persones lliures i formades en
els valors democràtics, solidaris i d’es-
perit crític.
D’una banda, la LOU ataca l’au-
tonomia universitària, iguala les ins-
titucions universitàries privades a les
públiques, reduint l’accessibilitat a la
universitat de la població, en general,
i en particular de la classe obrera, entre
ells el col·lectiu d’immigrants. Intro -
duïx major control polític, s’allu nya
d’un funcionament més democràtic
dels òrgans de govern universitari i
establix un sistema jeràrquic de
govern i comandament; a més a més,
ataca el desenvolupament cultural dels
diferents pobles sotmesos per l’Estat
Espa nyol reduint els seus àmbits d’ac-
tuació.
D’altra banda, la Llei de Qualitat
no és més que el preludi d’allò que
hem dit anteriorment, ja que aquesta
llei rebaixa la qualitat dels contin-
guts i infrastructures de l’ense -
nyament mitjà, fomenta l’estratifi-
cació i segregació a primerenca edat
de l’alumnat –bons i roïns– i obliga
els xiquets i xiquetes de 14 anys a
decidir sobre el seu futur amb
poques possibilitats de rectificació
posterior.
Així mateix, la precarització en l’o-
cupació del conjunt d’empleats i
empleades públiques en general i del
col·lectiu docent en particular és un
factor comú a les dues lleis, incidint
de forma completament directa en la
disminució de la qualitat de l’ense -
nyança. En definitiva, ambdues lleis
regressives convertiran el sistema edu-
catiu públic en una car rera d’obsta-
cles on la major part dels seus inte-
grants –els col·lectius estudiantils, el
personal d’administració i serveis i
bona part del professorat– han de
demostrar contínuament el seu esforç
i responsabilitat sense poder prendre,
en la pràctica, cap tipus de decisió
sobre la tasca que realitzen. Seran sim-
plement peces d’una maquinària.
Per tot això i coincidint amb les
mobilitzacions contra aquesta glo-
balització neoliberal i la seua Europa
del capital que es realitzaran durant
el mes d’abril a València en el marc
de la cimera euromediter rània, con-
voquem tota la comunitat univer-
sitària i d’ense nyances mitjanes del
País Valencià a secundar els actes
de protesta organitzats per les diver-
ses organitzacions progressistes i
socials de base que recolzem aquest
manifest i que desenvolupem bona
part de la nostra tasca en el camp de
l’ense nyament. Invitem tota la ciu-
tadania a acudir a la manifestació
que el dimarts 23 d’abril començarà
a la Facultat de Geografia i Història
contra la política neoliberal que el
PP pretén imposar-nos sense escol-
tar ni tindre en compte la multitud
de veus discrepants que, en tots els
sectors de l’ense nyament, es mani-
festa unitàriament des del passat any.
Que ens senten protestar ben fort i
que sàpien que estem per un altre
projecte educatiu i social molt dife-
rent del model que els poderosos i
poderoses necessiten implantar al
nord i exportar a la resta del món.
Un altre ensenyament és possible
OPINIO Manifest contra la globalització
REDACCIO
La Delegació de Medi Ambient de la
Universitat ha posat en marxa dos iti-
neraris botànics a Burjassot. La ini-
ciativa s’ha pres després de la pro-
posta dels voluntaris d’aquest cam-
pus. El primer itinerari està destinat
als alumnes que cursen l’assignatura
de Botànica en les llicenciatures de
Biologia, Farmàcia i Ciències
Ambientals i que poden practicar el
visu de Botànica. Es retolaran les
plantes que hi ha als voltants dels edi-
ficis de Biològiques i Matemàtiques.
Se substituiran els cartells que que-
den d’una retolació anterior pels nous,
amb més informació. En la realitza-
ció de les fitxes han participat els
voluntaris ambientals. Els rètols del
primer itinerari seran de color blau
fosc i s’editarà també un tríptic infor-
matiu i un panell mural. El segon iti-
nerari està destinat al públic que visita
el campus. Es retolaran les espècies
més representatives dels jardins del
mateix, incloent-hi el palmeretum dels
voltants de la Biblioteca. Els rètols
seran de color bordeus.
Els voluntaris tenen una reunió hui
dijous dia 11 a les 13 hores a la Sala
de la Biblioteca del Campus de
Burjassot.
REDACCIO
Estudiants, professors i sindicats han
creat una plataforma universitària con-
tra la cimera que se celebrarà del 20
al 23 d’abril a València i que, després
del recent encontre a Barcelona, tor-
narà a posar damunt de la taula alguns
temes controvertits. La plataforma ini-
cia, d’aquesta manera, una campa nya
contra l’Eurocimera que té com a lema
Ni OTAN ni globalització, per l’alli-
berament dels pobles. La primera acció
presa per la plataforma ha estat redac-
tar un manifest que reproduïm a con-
tinuació, a més de convocar una mani-
festació i una vaga d’estudiants per al
proper dimarts 23 d’abril. La marxa
eixirà de la Facultat de Geografia i
Història a les 12 hores i ar ribarà fins
el riu. La plataforma ha organitzat per
a hui dijous 11 d’abril dues assemblees
en els tres campus de la Universitat en
les quals s’informarà d’aquesta inici-
tiva. Les reunions seran a les 12:30
hores i a les 18 hores a la Biblioteca
del Campus de Burjassot, a la Sala
Fuster de la Facultat de Geografia i
Història i a l’Aula 102 de l’Aulari Nord
als Tarongers.
Itinerarisbotànics alCampus deBurjassot
Manifestació i vaga contral’Eurocimera
Cristina Alberdi al Claustre de la Nau. FOTO: M. LORENZO
11 ABRIL 200212 NÚM. 145 ULTIMA
AGUSTI HERNANDEZ DOL²
onéixer l’entorn és una de
les tasques que més temps
ocupen en la vida de les perso-
nes. De fet, mai no s’acaba de fer-
ho totalment. I dins de l’entorn,
una part l’ocupen aquelles zones
on la mà humana no s’ha fet
d’asse nyalar especialment, on ha
conviscut harmònicament amb la
natura. Dins d’eixos espais tro-
bem parcs com ara l’Albufera,
un lloc de convivència pacífica
al llarg dels segles.
En aquest sentit, la Societat
Espa nyola d’Ornitologia (SEO)
vol configurar un Atles d’ausreproductores de la Devesa del’Albufera de València, amb l’in-
tenció de conéixer com poden
influir diversos estímuls, entre
ells els que provoca l’ésser humà,
en el comportament de les aus,
de cara a mantindre o modificar
la gestió que s’està fent de la
Devesa. Mario Giménez, des de
la delegació valenciana de la
SEO, explica que l’activitat està
oberta a la participació de qual-
sevol tipus de voluntaris i
voluntàries. De fet, el col·lectiu
majoritari que participa en les
seues activitats és aquest, a més
dels socis de la societat. Amb vis-
tes als estudiants de la Universitat
s’ha difós als alumnes de Biològi -
ques el projecte.
Per una banda, no requereix
d’un alt nivell de coneixements,
i a l’Albufera la SEO imparteix
un curset en què s’inicia les per-
sones en l’estudi de les espècies.
La metodologia per a l’elabora-
ció de l’Atles d’aus reproducto-
res s’ha adaptat a la superfície de
l’Albufera i la seua pròpia con-
figuració (un espai allargat que
separa la mar i el litoral del llac
i de la marjal).
Aquest espai intermig, la
Devesa, s’ha distribuït en qua-
drícules de 500x500 metres, i cal
fer quatre observacions o visites
a la zona, fins el proper 1 de juliol
aproximadament, a fi de poder
conéixer les distintes èpoques
reproductores de cada espècie. El
temps no és limitat. Les voluntà-
ries i els voluntaris disposen del
temps que vulguen (en aquest
interval) per a poder observar i
enregistrar allò que puga contri-
buir a l’Atles.Aquestes visites, que perme-
ten una formació en ornitologia,
s’han d’intentar espaiar en el
temps a fi de poder abastar tot el
cicle reproductiu de les aus, ja
siguen sedentàries o migratòries.
Alhora, aquestes visites també
permetran conéixer i investigar
els diversos hàbitats que formen
la Devesa de l’Albufera, com ara
la platja, les dunes pioneres,
mòbils, semifixes, estabilitzades,
les mallades i les velles dunes
estabilitzades.
L’associació pretén repetir
anualment aquesta observació, i
anar comprovant l’impacte fruit
de la gestió del parc (si les visi-
tes o altres activitats tenen algun
impacte en la reproducció de les
espècies).
Aquestes espècies, entre mol-
tes altres, són el cor riol camane-
gre (a la platja i primeres dunes),
la mongeta, o la cogullada (a les
dunes semifixes). La merla, la se -
nyoreta i el totestiu també estan
presents a la Devesa.
SEO és una de les ONGs con-
servacionistes més antigues
del’Estat Espa nyol, formada l’any
1954 en part per ornitòlegs pro-
fessionals de la Univer si tat. Les
seues línies d’actuació més
importants se centren en tasques
d’investigació encaminades a
obtindre dades de primera mà; la
conservació, influint en governs
o en l’administració; i la divul-
gació dels coneixements i sensi-
bilització de les persones, apli-
cant la norma de “conéixer per a
conservar”.
A nivell internacional, SEO
forma part del col·lectiu d’àmbit
mundial Birdlife, el qual està
representat en molts països amb
diverses societats.
Quant a l’organització a
València, l’any 1982 va crear
l’Estació Ornitològica de l’Albu -
fera, amb el fi de promoure l’es-
tudi científic i la conservació de
l’avifauna valenciana, de tal
manera que fruit d’això el 1983
es va subscriure un conveni amb
l’Ajuntament de València per a
promoure estudis ornitològics a
l’Albufera. Cal dir que SEO con-
tinua treballant amb la
Generalitat, mitjançant un con-
veni marc del 1995 amb la
Conselleria de Medi Ambient.
La forma de contactar amb
SEO a València és a través de la
Delegació Ter ritorial de València
(av/dels Pinars 106, 46012, el
Saler, València), o bé a través del
telèfon i fax 96 162 73 89. El cor -
reu electrònic és: valen cia -
@seo.org.
C
Els fabricants d’armes
s’estan fent d’or en un
món marcat per la para-
doxa. Resulta que es des -
encadena una guer ra en algun
lloc i al caliu de l’hor ror es
reuneixen els països rics per a
parlar de com instal·lar la pau
als ter ritoris del conflicte. I
ningú no diu que aquestes re -
unions són la metàfora doble
de l’hor ror: els països que apa-
rentment volen apropar la pau
entre dos enemics són els que
prèviament han fabricat les
armes perquè aquests enemics
es maten entre ells. És el
negoci de la hipocresia, del
des crèdit moral dels gover-
nants rics, d’aquest im pietós
poder del nord sobre el sud. I
cada vegada més, el sud som
tots menys uns quants. El ter -
rorisme està sent la macabra
imatge literària que sustenta la
vocació de liquidar dissidents
que ens ve dels EUA, que s’a-
llotja en els seus acòlits de la
Unió Europea (amb Blair i
Aznar al capdavant) i es dis-
para sense contemplacions
contra la llibertat del planeta.
És clar que aquestes actua-
cions són selectives: les bom-
bes dels “pacifistes” rics s’a-
carnissen únicament en aquells
ter ritoris asse nyalats com a
enemics del Pentàgon i de la
globalització dels diners i les
consciències que imposen els
del pensament únic i multimi-
lionari. Per això, els aliats d’a-
quest capitalisme implacable
miren impassibles com es des-
sagna l’Orient Pròxim (sobre-
tot el poble palestí, sense obli-
dar, clar, les morts d’israelians
que vénen jalonant igualment
els rius d’aquesta guer ra
infame com totes) sense que
se’ls ar rugue ni una cella. Les
paraules d’aquest vell capita-
lisme amb cares noves són les
de la mentida, les de la doble
moral, les d’aquella paradoxa
que deia en el principi d’a-
questa columna: les armes les
fabriquen per a això, perquè es
mate la gent a l’empara d’una
raquítica i interessada concep-
ció del terrorisme, d’una retò-
rica obscena en asse nyalar les
dimensions de la justícia uni-
versal, d’una vergo nyosa inter-
pretació de la sobirania nacio-
nal camuflada d’extermini del
contrari. Quina merda!
LA C
OLU
MN
A
Guerres
Alfons Cervera
L’Atles de les aus
2
La SocietatEspanyolad’Ornitologiapretén elaborarun ‘Atles d’ausreproductoresde la Devesa del’Albufera’
Ornitòlegs treballen a laDevesa del’Albufera. FOTOS:MIGUEL LORENZO
Recommended