View
859
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Revista Pànxing Pirineus
Citation preview
La V
all
de B
oí ·
FG
C d
e B
ala
guer
a la P
ob
la d
e S
eg
ur
· La V
all
de L
ord
· L
a V
all
de C
am
pcard
ós
i els
Pic
s d
’Enva
lira
5 hivern 2006
REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I ANDORRA
DISTRIBUCIÓGRATUÏTA
DIST
RIBU
CIÓ
GR
AT
UÏT
A5
hive
rn 2
006
La Vall de BoíNatura protegida i romanic universal
FGC de Balaguer a la Pobla de SegurEl bell plaer de viatjar en tren
La Vall de LordEl Solsonès més singular
La Vall de Campcardós i els Pics d’EnvaliraRaquetes de neu: la muntanya sense barreres
Av. Catalunya, 18 - PUIGCERDÀ - Tel. 972 88 18 19 - Fax 972 88 43 17
Cortines - Tapisseria - Mobles - DecoracióTreballant amb els sistemes d’accionament més sol·licitats pel mercat: cortines tradicionals, verticals, enrotllables, estores (plegables, romanes, pacchetos), panells lliscants, prisades, venecianes d’alumini i fusta, cortines solars, llucanes, mosquiteres i tendals.
Comptem amb una gamma composta per múltiples aplicacions decoratives i tècniques:
Direcció EditorialGemma Pàmies i Jordi Pàmies.
Coordinació EditorialSalut Marquina, Carme Domínguez i Gonzalo Sanguinetti.
RedaccióGonzalo Sanguinetti, Salut Marquina, Carme Domínguez,Sílvia Culell, Ramon Felipó, Marisa Roig Simón, IsidreDomenjó, Carles Gascón, Joan Frigolé, Manel PujolBertran i Joan Vila
Col.laboradorsTurisme de La Seu, Oficina de Turisme Pobla de Lillet,Museu del Ciment, Ferrocarrils Generalitat de Catalunya,Ajuntament i Oficina de Turisme Castelló d’Empúries,Portal de la Gallarda, Ajuntament Santa Pau, RipollèsDesenvolupament, Oficina de Turisme Vall de Camprodon,Ajuntament de Setcases, Font del Genil, Grup Peralada iRoger Alier
Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, XavierEscandell i Aleix Muñío.
FotografiaGonzalo Sanguinetti, Ajuntament de Santa Pau, Vol deColoms, Luigi i Ignacio Martí
CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com
Publicitat
PUIGCERDÀGemma Pàmies, Eva Garrido, Estel Carreras, OscarPalomino, Salut Marquina i Cristina SaballTel. 972 88 07 63 - Fax 972 88 14 29cerdanya@panxing.netAlfons I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)
LA SELVACarme Domínguez i Marta Sala.Tel. 972 87 72 57 - selva@panxing.net - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)
BERGAMonserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - bergueda@panxing.net
EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - Fax 93 750 87 71www.sinopsis.es - sinopsis@sinopsis.esEnric Morera, 23Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)
Dipòsit legal B-49063-2004
Plaça Pista llarga - LA MOLINA - Tel. 972 89 27 27 - info@resortalp2500.com
Ante ustedes tienen el número cinco de Panxing Pirineus, una revista joven,
como joven es todo el equipo que conforma la redacción. Por eso créannos
cuando les decimos que esta es una revista hecha con la máxima ilusión y
toda la energía posible y eso se nota en cada página de este número de
Panxing Pirineus.
Nos gusta nuestro trabajo y nos gusta introducir en sus vidas este país en
el que vivimos: sus paisajes, sus gentes y sus tradiciones. Para ello dispo-
nemos de los profesionales más cualificados que compartirán con ustedes,
nuestros lectores, todos sus conocimientos y experiencias. Tenemos que
agradecer así mismo, la implica-
ción de las distintas instituciones y
administraciones locales que nos
animan y respaldan en la conse-
cución de nuestros objetivos: la
edición y distribución de un pro-
ducto de gran calidad, pero exi-
gente en lo que a esfuerzos se
refiere. Gracias a esta ilusión, al
trabajo duro, a la profesionalidad
de nuestro equipo, y al respaldo
institucional, la revista Panxing
Pirineus se está consolidando
como una de las mejores revistas de viajes que actualmente se publican en
Catalunya. La única que de forma gratuita ofrece una calidad de impresión
excelente, rigor en la información y una variedad de contenidos capaz de
satisfacer los intereses más diversos.
Para este número les hemos preparado cinco grandes reportajes. El prime-
ro de ellos les acercara el fascinante valle de Boí, una tierra conocida por
ser uno de los lugares más bellos y mejor preservados de todo el Pirineo.
Las iglesias de la Vall de Boí son un ejemplo particularmente puro y homo-
géneo de arte románico en el contexto de un paisaje rural que permanece
prácticamente intacto, por ello están consideradas como Patrimonio
Mundial por la UNESCO.
Nuestro siguiente destino es la Vall de Lord. Esta subcomarca natural e his-
tórica situada en el extremo norte del Solsones esconde en su interior esos
parajes de montanaya que nos estimulan y relajan. Para los boletaires esta
tierra es un tesoro inapreciable
En un tiempo de frenéticos desplazamientos y colapsos circulatorios aun
hay un medio de transporte que nos relaja y que guarda un no sé qué de
romántica áurea: nos referimos al tren. El tren que une Balaguer a la Pobla
de Segur nos permite disfrutar con calma de un paisaje agreste y hermoso
que no podríamos contemplar de ninguna otra manera.
Editorial
Sumari Sumari
el Solsonès més singular
Natura protegida10ALTA RIBAGORÇA La Vall de Boí
44SOLSONÈS La vall de Lord
VALL D’ARAN 26 Unha
LA CERDANYA 62 La Vall de Campcardós i els Pics d’EnvaliraLA CERDANYA 86 Camí de Sant Jaume
EL RIPOLLÈS 92 El cremallera de NúriaEL RIPOLLÈS 97 La Serra de Cavallera
LA GARROTXA 100 22a Mostra GastronòmicaLA GARROTXA 101 Pessebre vivent de Joanetes
PLA DE L’ESTANY 104 Jaciment neolític de Draga
ALT EMPORDÀ 110 Museu del Joguet de Figueres
BERGUEDÀ 60 Camins per explorar
ANDORRA 62 Itinerari del Ferro
PALLARS JUSSÀ 28 El castell de Mur
PALLARS SOBIRÀ 30 Ecomuseu del pastor
FGC 32 De Balaguer a la Pobla de Segur
ALT URGELL 38 Ruta de de la Mitologia Pirinenca
FES-TE SUBSCRIPTOR DE PÀNXING PIRINEUSEnvia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça,
població, codi postal i tel. contacte) per mail
(cerdanya@panxing.net), fax (972 88 14 29) o bé correu
(c/ Alfons I, 44 A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de
quin número (inclòs) vols rebre la revista.
Si desitges fer el pagament pel banc, dona’ns
la teva domiciliació bancària i per 5,00 €
l’exemplar (IVA inclòs), la rebràs a casa teva.
O bé, si ho prefereixes, te l’enviarem a casa mitjançant
contrareembossament per 6,00 € l’exemplar (IVA inclòs).
Fa cinquanta anys, entre els habitants dels diferents pobles
de la vall de Boí, pocs podien imaginar que una comarqueta
d’alta muntanya com aquesta acabaria convertint-se en
un dels indrets més coneguts, més visitats i sobretot
millor conservats dels Pirineus.
La Vall de BoíNatura protegida
Text: Josep Maria Rispa Pifarré
Cristina Castellà
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
a seva llunyania dels grans centres urbans
més propers com Barcelona, Saragossa o
Toulouse, que ha provocat històricament
la manca d’unes bones comunicacions
fins fa molt poques dècades, i la perseverança entre
els boïnesos, durant centúries, d’un model d’explo-
tació i de convivència amb el medi natural extraor-
dinàriament equilibrat, han estat algunes de les cau-
ses que, per aquelles coses dels determinisme geo-
gràfic, han possibilitat a les generacions actuals,
haver rebut i sobretot poder gestionar un patrimoni
natural i cultural excepcional!
Pobles tan renombrats avui dia com Taüll, Durro,
Boí, Erill la Vall, Barruera... i d’altres menys coneguts
com Cardet, Cóll, o Saraís, vivien, fins a finals dels
anys quaranta del segle passat, immersos en una
economia de subsistència difícil d’imaginar ara. Les
noves generacions empenyen endavant, amb força
i il·lusió, una nova societat de muntanya basada en
uns principis socials, econòmics i culturals més
diversificats que mai.
Una vall de geografia pura
Situada a la part més occidental de Catalunya, al
vessant sud dels Pirineus, la vall de Boí o vall de les
vacades, es troba inclosa, malgrat les seves particu-
laritats paisatgístiques, culturals i lingüístiques prò-
pies, dins d’una de les comarques més petites i
menys poblades del Principat: l’Alta Ribagorça.
Els quasi mil habitants que hi viuen es reparteixen
entre nou nuclis de població: el més baix, Cóll,
situat a 1.180 metres, i el més alt, el Pla de l’Ermita,
a la ratlla dels 1.600 metres. A la majoria dels pobles
hi viu entre un i dos centenars de persones, que es
dediquen a activitats relacionades amb la ramaderia
ecològica de muntanya, la construcció i, com no, el
turisme.
Nombroses residències cases de pagès, de la que
aquesta vall i aquesta comarca en són pioneres a
Catalunya, es troben repartides per quasi tots els
pobles. Hostals, fondes, hotels de tracte directe i
familiar són presents vora de les places o dels
carrers més concorreguts. També podem trobar una
munió d’establiments de restauració, que fan des
de creps del país fins a carns de vedella o de corder
a la llosa, i on es compagina una cuina senzilla i tra-
dicional amb productes de qualitat. A més a més, hi
ha petites empreses d’esports a la natura que ofe-
reixen activitats com el senderisme, el vol en para-
pent, el descens de barrancs, l’escalada, excur-
sions en cavall i, com no, la pràctica de la caça i la
pesca de forma controlada.
Tots plegats configuren un teixit econòmic cada
vegada més sòlid i que s’ha transformat radicalment
durant els darrers anys.
Aquesta oferta turística es fonamenta en tres pols
d’atracció excepcionals: el Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, un dels
tretze existents a l’Estat espanyol i l’únic de
Catalunya que rep uns 150.000 visitants cada any;
l’estació d’esquí de Boí-Taüll, que amb més de 40
pistes, rep prop de 145.000 esquiadors durant la
temporada hivernal i que complementa la seva ofer-
ta la resta de l’any amb el complex turístic del Pla de
l’Ermita; i el balneari de Caldes de Boí, que amb
prop de 40 fonts minero-medicinals de propietats
curatives i relaxants, té una llarga tradició que,
segons alguns, es remunta ja als temps dels
romans!
El patrimoni cultural i artístic és l’altre gran atractiu
de la vall. Les festes majors dels seus pobles, amb
les tradicionals i ancestrals baixades de falles, el
conjunt de les esglésies romàniques declarades des
de l’any 2000 com a Patrimoni de la Humanitat per
la UNESCO, i la possibilitat de descobrir encara la
arquitectura tradicional d’aquests pobles de mun-
tanya –com la presència de txoals, penaus, palan-
cons, balcons de fusta o forjats, colomars, murs de
paret seca, carrers empedrats o antics farradals-
són alguns dels elements que, sense cap mena de
dubte, arrosseguen a qualsevol visitant, a fruir-ne
amb una sorprenent admiració.
Finalment, escoltar enraonar a aquells grupets de
gent, dos, tres, quatre persones... al voltant de la
plaça, sota l’ombra d’un freix centenari, al costat de
la paret del cementiri, és una altra de les sorpreses
que et pots trobar en qualsevol dels pobles de la
vall. Aquella vella i també bella tradició d’explicar-se
el què ha passat, encara es manté entre molts dels
genuïns habitants d’aquests indrets.
L
La bellesa d’aquest deliciós racó de
muntanya, amb els seus verds purs,
la remor constant de les aigües i uns
paisatges de postal, ha fet que el
turisme esdevingui el veritable sector
preeminent de l’economia comarcal.
L’estany Llong a
Aigüestortes
ALTA RIBAGORÇA Pirineus
12 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 13
Els valors naturals i paisatgístics de la vall han esde-
vingut, com per art de màgia, en el gran motor de
desenvolupament del país. Muntanyes altives que
arriben a superar els tres mil metres d’alçada, com
les situades al massís de Besiberri, a la vall de
Comalesbienes o per sobre de la clotada de
Comaloforno; estanys de formes i colors diferents
com Llebreta, Llong, Redó, Negre, Travessani o
Gémena; salts d’aigua o cascades atrevits, juganers,
escumosos, verticals com el de la Sallent, Sant
Esperit o Riumalo, que s’amaguen amb picardia a
l’espera de ser trobats; boscos frondosos d’arbres
centenaris que s’enfilen descaradament pels ves-
sants més abruptes d’Aigüestortes, per les obagues
de Caldes, per la muntanya de Durro... han vist amb
sorpresa com els seus usos tradicionals es transfor-
maven en uns altres de nous, diferents i per alguns
fins i tot desconcertants!
Aquelles muntanyes, tucs, pics o bonys de rocs gra-
nítics, de rocs calcaris, de rocs pissarrencs, on no hi
pujava cap pastor ni cap ramat perquè... què carall
hi hai de fotre jo allà damont si no hi ha moia d’her-
ba, ara esdevenen en muntanyes de culte pels
amants de les alçades. Laberints d’estanys, rius,
barrancs, cascades... on la pesca de la truita era
pràcticament la única prioritat, ara esdevenen en
estanys d’obligada visita pels amants de la
tranquil·litat. I aquells boscos d’arbres envellits,
gegants, monumentals, potser precolombins, on els
metres cúbics de fusta era la moneda de canvi més
freqüent, ara esdevenen paisatges forestals per on
camins ben senyalitzats ajuden a perdre la por a la
solitud! Paisatges productors que s’han convertit en
paisatges protectors!
I en aquestes muntanyes, prop dels estanys, sub-
mergits en els rius, enmig les cascades o amagats
dins el bosc, tímidament, com aquell que no vol ser
vist, hi viu també un exèrcit d’espècies animals i
vegetals que s’ha convertit en un altre atractiu natu-
ral indiscutible que molta gent desitja conèixer i, si
pot ser, veure. Animals i plantes que lluiten desespe-
radament durant les quatre estacions de l’any, sota
la neu o damunt el verd intens, per néixer, créixer,
reproduir-se i, perquè no, morir amb la mateixa natu-
ralitat que a molts de nosaltres ens agradaria desco-
brir!
Animals herbívors com l’isard, carnívors com la llú-
driga, diürns com la marmota, nocturns com el mus-
sol pirinenc, insectívors com els picots, frugívors
com el gall fer, canviants com la perdiu blanca, mor-
tals com l’escurçó, discrets com l’ós bru... Plantes
carnívores com les violes d’aigua o les droseres,
plantes tòxiques com la tora o la digital, flors de
bellesa efímera com les gencianes, les orquídies o
els ranuncles, arbustos valents com el ginebró o el
neret, arbres patidors com el pi negre o el bedoll! Un
univers natural de vida animal i vegetal que, durant
els darrers anys, s’ha convertit en un nou motor eco-
nòmic de la vall i que, poquet a poquet, es va fent
present a la pròpia societat boïnesa, en els noms
dels restaurants, dels hotels, de les botigues...
Natura protegida i desenvolupament
Cascada
del Sant
Esperit a
Aigüestortes
14 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 43
ALTA RIBAGORÇA Pirineus
A la Vall de
Boí encara
subsisteixen
oficis
tradicionals
com el de
xarcuter,
ceramista,
pelleter…
Balneari
de Caldes
de Boí.
Pànxing Pirineus 15
ALTA RIBAGORÇA Pirineus
Fa vint mil anys els glaciars van erosionar
aquests immensos massissos de pissarra i granit,
dibuixant uns paisatges de gran bellesa. L’home
es va encarregar d’ornar aquestes valls amb el
millor de l’arquitectura romànica mundial.
Santa Eulàlia
d’Erill la Vall
urant els segles XI i XII, a la Vall de Boí
es va viure una intensa activitat cons-
tructora i artística. Colles de picape-
drers, mestres pintors i tallers d’arte-
sans van aixecar, decorar i moblar un conjunt romà-
nic excepcional: Sant Climent i Santa Maria de Taüll,
Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant
Feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro,
Santa Maria de Cardet i l’Assumpció de Cóll. Vuit
esglésies i una ermita declarades Patrimoni Mundial
de la Humanitat per la Unesco.
Per entendre aquesta important concentració d’es-
glésies de gran valor artístic construïdes simultà-
niament en un territori tan petit, cal parlar dels Erill,
els senyors de la vall. La seva participació en les
campanyes de reconquesta i repoblament al costat
d’Alfons el Bataller, el rei d’Aragó, els permet obte-
nir els recursos necessaris per promocionar la cons-
trucció o la reconstrucció de la major part d’aques-
tes esglésies. Les estretes relacions que la família
dels Erill mantenien amb el bisbe Ramon Guillem de
Roda d’Isàbena, afavoriren l'arribada a la vall dels
millors mestres del moment.
Construïdes sota la influència del romànic llombard,
les esglésies de la Vall de Boí són edificis funcionals
d’una o tres naus que s’aixequen amb petits carreus
de granit i es cobreixen amb embigats de fusta o vol-
tes de canó. Encara avui impressionen els seus
esvelts campanars; harmòniques torres de planta
quadrada, que a Sant Climent de Taüll i Santa Eulàlia
d’Erill la Vall arriben fins als sis pisos d’alçada. Els
interessa construir les torres ben altes doncs seran
els elements de comunicació i vigilància del territori.
Els arquets cecs, les bandes llombardes i els frisos
de dent de serra, creen els ritmes decoratius dels
absis i els campanars. Només a l’Assumpció de Cóll
i a la Nativitat de Durro, la decoració escultòrica
s’estén per les façanes i les portades. A Sant
Climent i Santa Maria de Taüll, a Sant Joan de Boí i
a Santa Eulàlia d’Erill la Vall, les restes de pintura
mural exterior, ens permeten imaginar el color que
originalment deuria enriquir l’ornamentació dels
absis, les portades i els campanars.
A l’interior de les esglésies, els conjunts de pintures
murals -com el de Sant Climent i Santa Maria de
Taüll i el de Sant Joan de Boí -, els Davallaments de
la Creu -com el de Santa Eulàlia d’Erill la Vall-, les
talles i els frontals d’altar, omplien els espais d’imat-
ges destinades a difondre els missatges d’una
societat estructurada en torn de les jerarquies ecle-
siàstiques i senyorials.
Avui, gran part d’aquests béns mobles es conser-
ven a Barcelona, al Museu Nacional d’Art de
Catalunya, però és a la Vall de Boí, a través de les
seves còpies i en l’espai pel qual van ser creades,
on aquestes imatges ens transmeten tot el seu sen-
tit i ens permeten entendre la seva funció original.
Actualment aquest conjunt es gestiona des del
Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí.
L’obertura al públic de les esglésies, l’edició de mate-
rial informatiu i les visites guiades que s’ofereixen,
són el mitjà ideal per conèixer aquest ric patrimoni.
El conjunt romànic de la Vall de BoíPantocrator
de Sant
Climent de
Taüll
Sant Joan
de Boí
Descens de la Creu. Santa
Eulàlia d’Erill la Vall
Santa Maria de Taüll.
Cristina CastellàTècnic del Centre d’Interpretació
del Romànic de La Vall de Boí
ALTA RIBAGORÇA Pirineus
Els senyors d’Erill sota les ordres d’Alfons el Batallador, rei d’Aragó,
obtenen importants botins de guerra que utilitzaran per a la construcció
de les esglésies de la Vall de Boí, unamanera de mostrar el seu poder i
adquirir prestigi social.
18 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 19
D
Les contradiccions de la natura protegida
La declaració com a parc nacional, sigui de muntan-
ya o marítim, estigui a la vora d’una zona de volcans
o per l’entorn d’unes maresmes és un valor afegit
d’atracció infinita respecte a qualsevol altre indret
protegit. Tenir un parc nacional és la figura de pro-
tecció més prestigiosa que pot aconseguir una vall,
una comarca, un país, un estat... I és que al nostre
estimat planeta blau, els parcs nacionals són autèn-
tics termòmetres sobre el seu estat de protecció i
conservació! Ni més ni menys!
Ara bé, precisament, quan una muntanya, una vall,
la vall d’un país... es troba sota els efectes d’aquest
èxtasi turístic és, com acostuma a passar sempre,
quan comencen a aparèixer alguns problemes o
senzillament algunes contradiccions! Natura prote-
gida, natura visitada! Natura visitada, natura amena-
çada! El gran repte de qualsevol espai natural, que
es declara protegit, sigui un parc nacional o un parc
natural, però sobretot si és declarat com a parc
nacional, és la pressió que es crea automàticament
perquè tothom que vulgui el pugui visitar. I la vall de
Boí, declarada Patrimoni de la Humanitat l’any
2000, i Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici, parc
nacional, fa cinquanta anys, no en són una excep-
ció!
Aquesta és la gran paradoxa amb la que els habi-
tants de la vall de Boí hauran de trobar i establir
aquell punt d’equilibri necessari que, per una
banda, permeti continuar generant riquesa i benes-
tar entre els seus genuïns pobladors i, per una altra
banda, tenir present que la protecció i conservació
d’aquests valors naturals és la pedra angular sobre
la que es fonamenta aquesta riquesa i aquest
benestar desitjats.
És per això, que la participació en la gestió d’aquest
patrimoni, de la gent del propi territori, és una de les
claus fonamentals de present i també de futur. Si els
nostres avantpassats ens van transmetre a nosal-
tres aquest medi natural i cultural excepcional, ara
nosaltres hem de ser capaços de fer el mateix amb
les generacions futures. Continuem sent nosaltres,
per tant, els primers responsables de la transmissió
efectiva d’aquest heretatge immens.
La vall de Boí no ha de ser patrimoni de ningú ni de
ninguna generació, ni de ninguna activitat econòmica
per sobre d’una altra. La vall de Boí ha de ser, des
d’una gestió ferma i racional, una vall pirinenca harmò-
nica, amb una natura que l’ha arrencat de l’oblit geo-
gràfic i que ara comença a ser patrimoni de tots!!
Josep Maria Rispa PifarréGeògraf
ALTA RIBAGORÇA Pirineus ALTA RIBAGORÇA PirineusEstany Llong
Pànxing Pirineus 21
VALL DE BOÍla guia pràctica Alt Ribagorça - Lleida
COM ARRIBAR-HI
CENTRE D’INTERPRETACIÓDEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍC/ del Batalló, 525528 ERILL-LA-VALLTel. 973 69 67 15centreromanic@vallboi.com
OFICINA DE TURISME-TAÜLLPlaça de Santa Maria, 1
25528 TAÜLLTel. 973 69 40 00 Fax 973 69 41 21taull@vallboi.com
OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍPasseig Sant Feliu, 4325527 BARRUERATel. 973 69 40 00
Fax 973 69 41 21valldeboi@valldeboi.comwww.valldeboi.com
CONSELL COMARCAL DE L’ALTA RIBAGORÇAVictoriano Muñoz, 4825520 EL PONT DE SUERTTel. 973 69 03 53 / 973 69 04 02Fax 973 69 05 75
consell@ccar.ddl.netwww.ribagorça.com
OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL PONT DE SUERTAv. Victoriano Muñoz, 2325520 EL PONT DE SUERTTel. 973 690 640 / 973 690 005turisme@elpontdesuert.comwww.elpontdesuert.com
ESPORTS D’HIVERN
L'estació d'Esquí de Boi-Taüll, amb unes instal.lacionsmodernes i amb 41 pistes de diversa dificultat, té 550hectàrees de terreny esquiable per practicar l’esquí alpí,l’esquí de muntanya, el monoesquí, el " Snowboard",l’esquí-parapent i l’esquí de fons.
ESTACIÓ TERMAL
L'Estació Termal i de Muntanya de Caldes de Boí té 24hectàrees de superfície situada a la capçalera de la Vallde Boí, que ofereix, a més de les virtuts curatives i rela-xants de les seves aigües, un paisatge de bellesa espec-tacular. El Balneari aprofita les aigües minero-medicinalsque brollen de trenta-set fonts entre els 4 i els 56 graus,declarades d'utilitat pública el 20 de desembre de 1887.El complex del Balneari aplega un edifici de serveis ter-mals, 2 establiments hotelers i una àmplia zona ajardina-da amb piscines exteriors i interior d'aigua freda i termal imolts serveis d'entreteniment i de lleure.
ESPORTS AVENTURA
Les característiques geogràfiques de la comarca proporcionen un entorn immillorable per a la pràcticadels esports d’aventura. Des d'excursions a peu per lesrutes que travessen cadascuna de les valls, l'equitació oles excursions amb bicicleta de muntanya, fins alsesports més arriscats, com el parapent, el barranquisme,l’escalada lliure, tothom pot practicar la seva activitat.
Els excursionistes més preparats poden gaudir de lesascencions a qualsevol dels magnífics cims de la Vall. Amés es poden fer rutes als estanys i anar des deCavallers, el Negre a Travesany, Tumeneja, Monges,Mangades o Gelats.
ROMÀNIC
El Centre de Romànic de la Vall de Boí va obrir al públicel mes d´abril de 2003 amb la finalitat de gestionar, pro-mocionar i difondre el conjunt d’esglésies romàniques dela vall. El centre consta de cinc espais ben diferenciats:La recepció i informació als visitants, la sala d’exposi-cions temporals, una sala de conferències, l´espai desti-nat a la futura biblioteca i les oficines de gestió i promo-ció. Ofereixen atenció i informació als visitants interes-sats en el patrimoni cultural de la vall, la gestió de l’ober-tura al públic de les esglésies romàniques, el servei devisites guiades, la programació d´exposicions temporals,la creació del centre de documentació i l´audiovisual il’inventari de béns mobles dels temples. El Centre seràtambé la seu del futur Consorci de la Vall de Boí.
BAR RESTAURANT PLATÓPassatge Sant Feliu s/nBARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 55
CÀMPING ALTA RIBAGORÇACtra. N-230, LES BORDES DEL PONT DE SUERT (Lleida)Tel. 973 96 05 21 / 605 330 049www.campingpirineos.com
REST. - CASA DE PAGÈS CASA JOANOTÚnic, s/nIRAN (Lleida)Tel. 973 69 05 67 / 649 821 363www.geo.ya.com/casajoanot
TURISME RURAL CASA MONENYTaxi, apartaments, habitacions. Productes artesanals i queviures TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 60 15
HOSTAL REST. LA PLAÇA Habitacions amb bany. Cuina casolana actualitzada. Activitats de muntanya.ERILL LA VALL (Lleida)Tel. 973 69 60 26www.hotel-laplaza.com
HOSTAL RURAL BAR-REST. AUDEC. Saraís, 22 - DURRO (Lleida)Tel. 973 69 41 39reserva@hostalaude.comwww.hostalaude.com
HOTEL PEY (BAR - REST)Pl. del Treio, 3 - BOÍ (Lleida)Tel. 973 69 60 36www.hotelpey.cominfo@hotelpey.com
RESTAURANT LA LLEBRETACtra. de la Vall, s/n - BARRUERA (Lleida)Tel. 973 69 40 42
RESTAURANT EL CALIUCtra. De Pistes, s/n - TAÜLL (Lleida) Tel. 973 696 212
REST. LA COMA "EL RACÓ DE TAÜLL"Gran bodega de vins. Menú i CartaAv. De les Freixes s/n - TAÜLL (Lleida)Tel. /Fax 973 69 63 33
Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pàg.116
ON MENJAR, ON DORMIR
AGENDA
QUÈ FER
INFORMACIÓ D’INTERÈS
En cotxe:Es pot accedir a la Vall de Boí desde Barcelona per la N–II direccióLleida, fins a la sortida 461(Lleida–Vielha). Seguir aquestacarretera fins a Pont de Suert i a1,5 Km agafar el desviament a ladreta (Vall de Boí) per la C-500(direcció Barruera).
En transport públic: Amb la Línia d’autobusos d’Alsina Graells, Barcelona-Lleida-Pont de Rei. Els autobusos surten de l’estació delNord i també tenen parada a Palau Reial (Diagonal).Surten dos autobusos diaris, un al matí i l’altre a la tarda.Un cop a Pont de Suert existeix una altra línia (tambéexplotada per Alsina Graells) entre Pont de Suert i Caldesde Boí, amb un únic servei a les 11.15 del matí. Consulteu
horaris i preus a: www.alsinagraells.es
2 DE NOVEMBREFIRA DE TOTS SANTS VILALLER
Antiga fira ramadera en la quales duu a terme el concurs devaca bruna del Pirineu i unaexposició de maquinària agrícola i bestiar i demostració d’esports rurals.
Concurs de boletaires amb lliu-rament de premis, degustacióde plats elaborats amb ceps ibolets i actuació musical. Duranttot el dia mercat d’artesania iexposició.
Matí. Jornada de portes obertesa tot el conjunt romànic de laVall de Boí.
Excursió amb raquetes de neupel Parc Nacional d’Aigüestortes.
Es pretén aprendre com hem
d’utilitzar el material de muntan-
ya imprescindible.
Benvinguda a l’any nou
Més de 400 confrares i invitatses reuneixen en els àpats i actesreligiosos. Totes les menjades,seguint la tradició des del 1586,són fetes amb productes de laterra, com el corder.
5 DE NOVEMBRE2a FESTA DEL CEPVILALLER
30 DE NOVEMBRE6È ANIVERSARI FESTA DEL PATRIMONI DE LA HUMANITATVALL DE BOÍ
9 DE DESEMBREITINERARI DE NATURA: “NEUS D’HIVERN”BOÍ
31 DE DESEMBREFOCS ARTIFICIALSBOÍ
MITJANS DE FEBRERTROBADA HIVERNAL D’ESCALADA EN GELBOÍ (zona presa cavallers)
DEL 19 AL 21 DE GENERFESTES DE LA CONFRARIADE SANT SEBASTIÀEL PONT DE SUERT
16-17 DE DESEMBRE
PRÀCTIQUES DE MATERIALHIVERNAL DE MUNTANYABOÍ
RESTAURANT VILLA MARÍARestaurant familiar des de 1980 situat a les portes de laVall de Boí. Tasta la nostra cuina catalana d’elaboracióactual, sentint el caliu del menjador de fusta i pedra, obé, gaudint del sol en el jardí. Pàrquing particular.
Ctra. de Boí, km 4.3LLESP (Lleida)Tel. 973 69 10 29
HOSTAL L’AÜTEmpresa familiar on trobareu una atenció amable i perso-nalitzada, ambient càlid i acollidor. 48 places en hab.quàdruples, triples, dobles i indiv., amb bany complet iTV. 2 terrasses i 2 sales de TV. Rest. per a 60 comensalsi cafeteria. Cuina de muntanya amb carns ecològiquesestofades i a la brasa amb el seu segell de qualitat. A 10min. de l’estació de Boí Taüll.
Sta. Eulàlia, 7 - ERILL LA VALL (Lleida)Tel. 973 696 048lauterill@wanadoo.es
22 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 23
Casa rural Les CabanassesAquest allotjament sorprèn des d’abans d’arribar-hi, doncs el camí que ens con-
dueix a les Cabanasses circula paral·lel al riu la Noguera de Tor, el riu que vertebra
la majestuosa Vall de Boí. Impressionats muntanyes de granit i pissarra encerclen
la Vall als dos costats del nostre camí i un inalterable i profund bosc de pins silves-
tres, avets, bedolls i faigs entapissen aquesta geologia típica del Pirineu.
24 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 25
ns 2 km. abans d’arribar al poble de
Barruera trobem Les Cabanasses, el
nostre destí; una casa aïllada de tres
plantes amb origen, segons tots els
indicis, mil·lenari.
La ubicació de Les Cabanasses és, en un primer
moment, bastant insòlita si ho comparem amb la
resta de poblacions de la Vall de Boí, ja que la casa
es troba situada al fons de la vall, pràcticament al
costat del riu la Noguera de Tor, mentre que els
pobles de la vall es troben situats més o menys ele-
vats sobre la vall, buscant un major nombre d’hores
de sol. Ens preguntem doncs, quin podia ser el
motiu per situar una casa com Les Cabanasses en
un lloc tan peculiar. I hem de concloure que la seva
situació responia a raons pràctiques. Primer perquè
en aquest indret es venerava des de feia segles la
imatge de “Nostra Senyora de les Cabanasses” i en
segon lloc, aquesta capella i les construccions del
voltant es trobaven situades al punt més estret de la
Vall, “l’estret de les Cabanasses”, fet que convertia
el lloc en l’emplaçament ideal per al control de les
persones i mercaderies que entraven i sortien de la
Vall de Boí, esdevenint al mateix temps una hostat-
geria per al descans de les persones que hi estaven
de pas.
Això vol dir que, l’hoste que s’allotgi actualment en
aquest màgic indret a la vora del riu, està seguint
una tradició que es remunta a l’any 1157, tal i com
reflecteixen els textos més antics conservats.
Annexa a l’edifici central, encara es pot veure la
capella, en l’actualitat totalment restaurada per al
turisme rural. També trobem en forma de tanca, un
abeurador de més de 15 m., que fa de separador
entre el jardí i el marge del riu. Aquest abeurador
s’havia utilitzat en el passat per al descans de les
cavallerisses que sovint, arribades des de Pont de
Suert, feien una necessària parada per a descansar
i posteriorment prosseguir ruta fins l’important
monestir situat a Caldes de Boí. Així doncs, aquest
ha estat des de sempre, un lloc de parada i fonda.
La música del bosc i la remor del riuL’establiment actual es troba, evidentment, total-
ment restaurat. Conserva, de l’antic hostal, tant els
elements arquitectònics exteriors com l’estructura
interior. La primera planta de la casa acull una sala
d’estar amb xemeneia, el bar i dues cuines inde-
pendents, totalment equipades. La segona, d’ús
majoritàriament particular, disposa d’un rebedor
per a ús públic. Les habitacions destinades als
hostes estan a la tercera planta. Trobem una habi-
tació triple i tres dobles, totes amb bany, i una
doble més amb bany exterior.
La decoració és senzilla i harmoniosa, conjugant al
mateix temps la calidesa dels tons amb la negritud
de la fusta envellida amb el pas dels segles. Ens
trobem en un allotjament amb tots els elements
necessaris per fer de la nostra estada uns moments
agradables i únics. Tant la Marta Ramón com l’Àn-
gel Montsó, els actuals propietaris de Les
Cabanasses, són un matrimoni jove i especialment
amable que no dubtarà en ajudar als hostes a sen-
tir-se còmodes, així com respondre qualsevol
curiositat sobre la Vall de Boí i el proper Parc
Nacional d’Aigüestortes i Llac de Sant Maurici
U
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
FITXA PRÀCTICA
LES CABANASSES
Marta Ramón i García. Barruera, 25526 Lleida
Telèfon: 973 694 151 - cabanasses@ribagorcarural.com
INSTAL·LACIONS: disposa de jardí, saló amb xemeneia, calefacció,
televisió, rentadora, piscina infantil, venda de productes casolans, dret
a cuina. Activitats esportives i lloguer de bicicletes a 2 km.
No adaptat per a minusvàlids.
RÈGIM D’ALLOTJAMENT: per habitacions
HABITACIONS: 1 habitació triple i 3 dobles amb bany, més una
doble amb bany exterior.
OBERT: tot l’any.
PREUS:
- L’habitació doble en temporada alta 40 euros i en temporada
baixa 37 euros.
- Habitació triple amb bany 49 euros i 46 en temporada baixa.
- Habitació doble sense bany en temporada alta 35 euros i 34 en
temporada baixa.
- Esmorzar 4 euros.
- Dret a cuina 3 euros
ACTIVITATS: visitar el conjunt romànic de la Vall de Boí, patrimoni
mundial de la humanitat. Excursions al Parc Nacional d’Aigüestortes
i Llac de Sant Maurici.
26 Pànxing Pirineus
anta Eulària d'Unha
és una església d'ori-
gen romànic, fidel a la
configuració arqui-
tectònica d'aquella època, amb
planta basilical de tres naus, la
central amb volta de mig punt i
les laterals, de quart d'esfera. A
llevant s'erigeixen tres absis
decorats al gust llombard.
Finalment, a l'angle nord-oest, hi
ha l'afegiment d'una torre cam-
panar del segle XVIII.
Per començar, l'esglé-
sia d'Unha és l'única
de la Val d'Aran que
conserva les seves
pintures murals romà-
niques, localitzades a
la semiesfera de l'ab-
sis central. Aquestes
pintures mostren frag-
mentàriament allò que
devia haver estat el
pantocràtor (del qual
es conserva la cara),
situat dins de la màn-
dorla i envoltat pel
Tetramorf.
La presència de pintu-
ra mural no s'acaba
aquí; fa poc s'han descobert i
restaurat unes pintures del segle
XVI en les quals, a partir de la
seqüència d'enquadraments
escènics, es desenvolupen els
episodis bíblics de l'oració de
Jesús a l'hort de Getsemaní, el
petó de Judes, la flagel·lació,
Ponç Pilat rentant-se les mans, el
camí del Calvari, la Crucifixió i el
Judici Final amb Crist glorificat.
El llegat romànic de l'església de
Santa Eulària també es posa de
manifest per mitjà de la presència
de les piques baptismals. Una de
les dues que es conserva, repre-
senta una pica baptismal per
immersió i hi ha la possibilitat
que fos un sarcòfag reaprofitat.
L'altra pica baptismal, amb vas i
peu de suport, reprodueix el
mateix arcaisme i motius de
decoració
UnhaFont: Torisme dera Val d’Aran Fotos: Consell General d’Aran i Gonzalo Sanguinetti
S
Població agregada el 1968 al nou municipidel Naut Aran. Situada en un turonet sobrela població de Salardú, al peu de l'escarpatTuc deth Pui d'Unha, amb una esplèndidavista de la Val així com de les glaceres i picsde la Maladeta. Al petit nucli hi ha una cons-trucció civil realment important, un delsmés interessants de la Val, es tracta de Çòde Brastèr, antiga casa senyorial bastida al1580. Edifici exempt, fortificat, amb duesgarites als angles de la façana, amb fines-tres i portal renaixentistes. A l'altre extremdel nucli urbà hi ha l'església parroquial, alcim d'un turonet, dedicada a Santa Eulàlia,romànica del segle XII i que constitueix unamagnífica mostra del romànic aranès.
VAL D’ARAN PirineusVAL D’ARAN
Pànxing Pirineus 27
Agenda
LESHEIRA DERA PURISSIMAMercat de productes nadalencs8 de desembre
VIELHACONCERT DE CANT I ORGUE
Concert gratuït a l’església de Sant Miquèu.28 de desembre
VIELHAFIRA D’ANTIGUITATS I COL·LECCIONISME DE VIELHA–MIJARANLa sala polivalent de Vielha acullaquesta mostra en horari d'11.00a 21.00 hores.Del 28 al 4 de gener
BAQUEIRA–BERETXXX MARXA BERET D’ESQUÍ NÒRDIC
Una de les proves més impor-tants del calendari d’esquí nòrdicd’Espanya, amb distàncies de10, 20 i 30 km.4 de febrer
INFORMACIÓ D’INTERÈS
OFICINA DE TURISME DE LESPl. de l’Ajuntament, 1 - 25540 LesTel. 973 647 303 Fax 973 648 382turismoles@turismoles.com
OFICINA DE TURISME DE VIELHASarriuela, 6 - 25530 VielhaTel. 973 640 110
TURISME VALL D’ARANCtra. de Gausac, 1 - 25530 VielhaTel. 973 640 688 - Fax 973 643 060
OFICINA DE TURISME DE SALARDÚTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 SalardúTel. 973 645 197 - o.torisme@aran.orgwww.aran.org
28 Pànxing Pirineus
l castell de Mur, per
les seves caracte-
rístiques arquitectò-
niques, es configura
com l’emblema dels castells de
frontera dels comtats catalans
donada la seva maduresa cons-
tructiva i el domini dels elements
tecnològics del romànic, i el qual
es pot datar en ple segle XI,
temps en el que s’ensenyorí de la
fortalesa Arnau Mir de Tost.
El conjunt arquitectònic s’assen-
ta sobre un penyal rocós, la plan-
ta del qual adopta una esvelta
silueta triangular que en cap cas
presenta angles rectes, sinó que
tot el clos murat té angles arro-
donits de manera que la seva
silueta evoca a la d’un vaixell
navegant a ponent.
L’element central del conjunt
castral és una torre rodona que
posseeix dos accessos i que
donat el reduït espai interior, fa
pensar que únicament s’usava
com a element militar. El mur del
recinte exterior s’adossa clara-
ment a la torre i al sector nord de
la fortalesa. La muralla pren
forma de bestorre, que sustenta-
da per una gran arcada, obre a
l’exterior cinc grans finestrals,
que amb molta probabilitat van
ser usats com a cadafals defen-
sius.
De tot plegat es conclou que des
de la seva construcció, el castell
fou dividit en dos àmbits perfec-
tament distingibles, al sud un
espai al voltant de la torre i al
nord una zona més residencial i
entremig, actuant com a galeria
de distribució, un petit pati d’ar-
mes amb una cisterna
Visites guiades del castell
(sense reserva prèvia):
Dissabtes
a les 17, 18 i 19 hores
Diumenges
a les 11, 12 i 13 hores
A l’estiu, a més a més,
dies entre setmana.
Per a més informació
i per concertar visites fora
d’horaris es pot trucar
al telèfon: 973 40 20 45.
El castell de MurText i fotos: Consell Comarcal del Pallars Jussà
E
Un dels principals tresorsque ofereix la comarca delPallars Jussà és el seu patri-moni. En la seva qualitat deterra fronterera, la comarcaconserva un nombrós patri-moni d’arquitectura militar.Un gran nombre de torres dedefensa franquegen tota laserra del Montsec, antiga-ment utilitzades com atorres de comunicació entreles tropes i els cavallerssituats a segona línia enimportants castells comLlordà, Sant Gervàs o Mur.
PALLARS JUSSÀ PirineusPALLARS JUSSÀAgendaLA POBLA DE SEGUREN BICICLETA PEL PALLARS JUSSÀ
Sortides amb bicicleta tot terrenyorganitzades pel Centre BTTPallars JussàNovembre
TALARNFIRACOL·LEC-CIONISMENovembre
SALÀS DE PALLARSFIRA DE L’ARBRE I EL PESSEBRE
Mostra i mercat d’arbres deNadal, figures i ornamentació depessebres.6 de desembre
CONQUESFIRA DE CONQUESFesta popular de la matança delporc en la qual la gent de lapoblació prepara el mandongo iconvida tothom.6 de desembre
LA POBLA DE SEGURX FIRASKI
Fira de compravenda de materiald’esquí de segona mà.Del 9 a l’11 de desembre
VILAMITJANAFIRA DE SANTA LLÚCIA10 de desembre
TREMPCUCALIUParc de Nadal amb activitats,tallers, esports, racons diversos...Del 26 de desembre al 2 de gener
TREMPAIXECADA DEL NINOTInnocentada que es fa a la ciutat de Tremp penjant una llufa al campanar de l'església parroquial.28 de desembre
ISONAAPLEC DE SANT SEBASTIÀAplec en honor del patró delpoble a l’ermita de la Posa, ons’oficia una missa, es cantengoigs, es reparteixen panetsbeneïts i es fa un dinar.21 de gener
INFORMACIÓ D’INTERÈS
CONSELL COMARCAL PALLARS JUSSÀPau Casals, 14 - 25620 TrempTel. 973 650 187 - Fax 973 652 831sconsell@pallarsjussa.net
OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGURAv. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de SegurTel. 973 681 107
OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTel. 973 650 005 / 973 650 009 - Fax 973 652 036turisme@ajuntamentdetremp.com
El castell i
la col·legiata
de Mur
El castell i
de Guàrdia
30 Pànxing Pirineus
Ecomuseu els pastorsde la Vall d’ÀssuaFont: Consell Comarcal del Pallars Sobirà Fotos: Nom Comunicació
Situades a la zona més septentrional del Pallars Sobirà, lesValls d’Àneu conformen una subcomarca ben delimitada,amb personalitat històrica pròpia i que ofereixen al visitant,des d’un punt de vista turístic, un ventall de possibilitatsenorme, entre elles l’Ecomuseu.
PALLARS SOBIRÀ PirineusPALLARS SOBIRÀ
Pànxing Pirineus 31
en taules per a la construcció. El
seu funcionament i suport foto-
gràfic i visual, faciliten la compren-
sió de tot el procés i, alhora, ens
submergeix en el pintoresc món
de l’explotació forestal i de l’apro-
fitament del bosc, un dels com-
plements econòmics més relle-
vants d’aquestes valls pallareses i
una de les formes de vida més
característiques dels Pirineus.
La nostra següent destinació és
Son, un dels pobles més alts de les
valls d’Àneu. A 1.393 m. d’altitud i
a 7 km d'Esterri d’Àneu, compta
amb el Conjunt Monumental de
Son, encapçalat pel campanar
llombard de l’església dels sants
Just i Pastor. El cloquer, el cemen-
tiri, la torre del rellotge, el presti-
giós retaule, una joia del gòtic llei-
datà del segle XV i les excel·lents
mostres romàniques del patrimo-
ni moble constitueix un tot har-
mònic d’enorme valor arquitectò-
nic i artístic.
Seguint pel sud trobarem el poble
d’Escaló, que encara manté tota
l’estructura medieval original, i
l’antic monestir benedictí de Sant
Pere del Burgal, i que ens permet
la interpretació i comprensió de
les formes de vida que envoltaven
un monestir de muntanya durant
l’època medieval.
Per acabar la nostra visita, la cen-
tral hidroelèctrica de Sant Maurici
permet al visitant introduir-se en
el coneixement del funcionament
d’una central hidroelèctrica i alho-
ra comprendre l’impacte històric,
sociològic i econòmic que van
suposar les instal·lacions. Situada
a Espot, a la Vall del riu Escrita, la
central és originària de la dècada
dels anys 50 i encara disposa de
la maquinaria original.
Més enllà d’una simple visita entre
vitrines i panells, l’Ecomuseu dels
Pastors de la Vall d’Àssua, ens
brinda l’oportunitat d’aprendre tot
passejant l’essència d’aquesta
vall ramadera
AgendaSORTFIRA DE LA TARDOR
Degustació gastronòmica “Artstast Pallars” i concurs de talla defusta amb xurrac. S’inclou unafira amb tota classe de productesde la zona.5 i 6 de novembre
ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE SANTA CATERINAFira ramadera organitzada perl’Ajuntament.20 de novembre
ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE NEUMostra de productes per a la neuper a la pràctica de qualsevolesport hivernal.6 de desembre
ESPOTITINERARI DE NATURA “NEUS D’HIVERN”Excursió amb raquetes de neupel Parc Nacional d’Aigüestortes.9 de desembre
ESTERRI D’ÀNEU, SORT, VALÈNCIA D’ÀNEU I RIBERA DE CARDÓSFESTA DE SANTA ÀGUEDAFesta on les dones són les prota-gonistes, amb missa, aperitiu,dinar per dones i ball per tothom.5 de febrer
ESPOTFESTA DE LA NEUFesta amb música en directe a lacota 2000 d’Espot Esquí. S’amenitza la festa amb diversosespectacles, focs d’artifici noc-turns i una baixada de torxes.Febrer
DIVERSES POBLACIONS DE LA COMARCAIV RAL·LI GASTRONÒMIC “LA XICOIA”
Un ral·li per adegustar tots elsplats típics de lacomarca, amb unsopar de cloendaorganitzat per
l’Associació de Gastronomia de laXicoia. També es celebra una festade la matança del tocino i el corder.Febrer
ESTERRI D’ÀNEU, LLAVORSÍ, RIALP, RIBERA DE CARDÓS I SORTCARNESTOLTES I BALL DE LA PASSABall de disfresses i dinar gratuïtper a tothom, en què es menja elfarcit típic de carnestoltes: laviandaDel 15 al 21 de febrer
SORTIV CONCURS DE FARCIT DECARNESTOLTES – II CONCURSDE CONFITAT DE PORCConcurs que es fa al Parc delRiuet, organitzat per l’Associacióde Gastronomia la Xicoia.21 de febrer
ESPOTXIII CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL PARC NACIONAL
Exposició de totes les obres presentades.Març i abril
INFORMACIÓ D’INTERÈS
PATRONAT DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀAv. Comtes del Pallars, 21. SortTel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 03turisme@noguerapallaresa.comwww.pallarssobira.info
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀc/ del Mig, 9. Sort - Tel. 973 62 01 07consell@pallarssobira.ddl.net
OFICINA TURISME DE LA VALL D’ÀNEU Av. Port de la Bonaigua, 2 . Vall d´Aneu Tel. 973 62 60 41 - www.altaneu.ddl.net
OFICINA TURISME D’ESTERRI D’ÀNEUc/ Major, 40 bis - Tel. 973 62 63 45 - Fax 973 62 67 50ajuntament@esterrianeu.ddl.net
OFICINA DE TURISME D´ESPOT Parc Nacional–Prat de la Guarda, 2. Espot. Tel. 973 62 40 36
OFICINA DE TURISME DE LLAVORSÍCtra. s/n. - Tel. 973 62 22 17 - www.llavorsi.ddl.net
OFICINA DE TURISME DE TAVASCANCtra. de Tavascan, s/n. - Tel. 973 62 30 79info@tavascan.net - www.tavascan.net
OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE CARDÓSCasa de la Vila, s/n. Ribera de CardósTel. 973 62 32 39 / 973 62 31 22ajuntament@vallcardos.ddl.net
Casa Gassia d’Esterri d’Àneu.
Horari: 10 a 14 i 17 a 20 h.
Serradora hidràulica d’Alòs d’Isil. Hores convingudes.
Sant Pere del Burgal d’Escaló. Hores convingudes.
Conjunt monumental de Son. Hores convingudes.
Central hidroelèctrica de Sant Maurici d’Espot.
Hores convingudes.
Tel. 973 62 64 36 - www.ecomuseu.com
Ecomuseu de les
Valls d’Àneu és
una iniciativa del
Consell Cultural i
d’uns quants ajuntaments de les
Valls d’Àneu sorgida als anys 80
amb l’objectiu de restituir, conser-
var i difondre el patrimoni cultural
i històric de la zona. El seu ideari
es fonamenta en el tractament
global d’una societat agrorama-
dera i es projecta com un element
dinamitzador de la cultura i de l’e-
conomia de la societat aneuenca.
A partir de la recuperació del
patrimoni històric, proposa uns
itineraris perquè el visitant pugui
comprendre unes formes de vida
que en poques dècades han
sofert unes transformacions
importants.
A diferència dels museus tradicio-
nals, l’Ecomuseu no es reclou en
un edifici, sinó que s’escampa
territori enllà per tal d’explicar la
vida de les valls que el formen.
Bàsicament conté tres unitats
essencials: la Casa Gassia, els
edificis radials i un seguit d’itine-
raris, entesos aquests últims com
a lligams indispensables per tal
de transmetre al viatger un criteri
global d’interpretació dels altres
elements dins l’espai aneuenc.
Des de la seva obertura,
l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
ha estat nomenat i ha obtingut
diferents premis i guardons. El
més recent va ser el Premi del
Ministerio de Medio Ambiente per
la contribució a la conservació
dels Espais Naturals Protegits a
Espanya, obtingut al 1999.
Anteriors a aquest premi desta-
quem el Premi Nacional de
Cultura Popular, atorgat pel
Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i la
nominació al Premi Museu
Europeu de l’any al 1998.
Comencem la nostra visita per la
Casa Gassia, seu central de
l’Ecomuseu des del 1994, una
casa aneuenca construïda al
segle XVIII que es troba situada al
bell mig del barri vell d’Esterri
d’Àneu. La casa encara conserva
la seva estructura original: l’habi-
tatge familiar i els cossos anne-
xos destinats a les tasques prò-
pies d’una societat agrícola i
ramadera, representativa d’una
època en què la base de l’econo-
mia local era, quasi exclusiva-
ment, la pagesia i la cria de bes-
tiar.
Els edificis radials són els
espais testimoni, que vertebren
l’Ecomuseu a partir de centres
patrimonials repartits pels pobles
d’Àneu. A un dels punts més sep-
tentrionals de la comarca tenim la
Serradora hidràulica d’Alòs d’Isil
que ens introdueix en el món de
la fusta i il·lustra el procés que
seguia des de que es talava al
bosc fins que era transformada
L’
a relativament poc que el tren que uneix
Lleida i la Pobla de Segur xiula amb
accent català. Ferrocarrils de la Genera-
litat de Catalunya és qui té l’actual ges-
tió d’aquesta històrica línia que té el seu origen en
les transpirinenques que pretenien unir Lleida amb
Saint Girons, a França, a través de port de Salau. El
primer tram, de Lleida a Balaguer es va inaugurar
l’any 1924, un cop passada la Guerra Civil es va
seguir la construcció de la línia arribant el tren a
Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a la Pobla de
Segur el 1951.
Amb una longitud de 88,29 km, el seu recorregut
s’estén des de Ponent fins a l’Alt Pirineu i Aran,
passant per les comarques del Segrià, la Noguera i
el Pallars Jussà i, amb la possibilitat d’allargar-la a
través del servei de bus fins a Sort, capital comar-
cal del Pallars Sobirà. És precisament aquest reco-
rregut el que converteix la línia en un atractiu visual
pel passatger, que a través de les 17 parades d’a-
quest tren pot gaudir de paisatges interessants i
variats en un trajecte que, des de Lleida fins a la
Pobla de Segur dura 1 hora 50 minuts.
El plaer de viatjar en tren es gaudeix al cent per
cent en aquesta línia que des del primer moment
atrau als ulls del viatger amb paisatges canviants
durant tot el seu recorregut, des dels terrenys plans
del Segrià i la Noguera Baixa, continuant pels
terrenys escarpats del Montroig i el Montsec per
acabar a la Conca de Tremp i la Conca de Dalt.
L’observació de congostos i embassaments no dei-
xen reposar la vista al seu pas per un territori que
en molts casos es converteix en feréstec i inacces-
sible per carretera i fins i tot a peu.
Pròxima parada... Balaguer
Baixar del tren és un exercici que haurem de prac-
ticar en aquest viatge si ens ve de gust conèixer de
més a prop el territori. Una de les parades obliga-
tòries és Balaguer. L’antiga capital del comtat
d’Urgell amaga entre els seus carrers un gran
encant medieval. Les antigues muralles, l’església
de Santa Maria, l’església de Sant Domènec, els
carrers sinuosos del casc antic… Tot plegat ens
transporta indefectiblement cap aquest passat
medieval. El que més ràpid aconsegueix infondre-
’ns aquesta sensació és el Mercadal de Balaguer, la
plaça medieval porticada més gran de Catalunya
amb una superfície d’uns 7.000 m2. Des de la plaça
s’enllaça amb l’antic barri àrab i més tard cristià
que estava emmurallat.
Un altre dels indrets interessants és el barri jueu
creat l’any 1333, en què els jueus foren obligats a
sortir de la ciutat i a viure tots junts als afores.
Dintre d’aquest antic barri es concentra actualment
un conjunt d’edificis interessants com l’església de
la Mare de Déu del Miracle (patrona de Balaguer),
antiga sinagoga jueva. Prop d’aquí ens saluda un
Visitar el Prepirineulleidetà a ritme de trenLa històrica línia fèrria entre Lleida i la Pobla de Segur ens convida a des-cobrir un dels indrets més espectaculars del Prepirineu enfilats dalt deltren. El romanticisme i les comoditats d’un viatge que ens permet gaudirdel paisatge, la història i la cultura, entretenint-nos amb un munt d’activi-tats de natura que ens esperen a cada estació. Triar la parada on baixar jaés cosa vostra...
Text: Sílvia Culell Fotos: Gonzalo Sanguinetti
FGC
F
Pont de la via
ferroviària al seu pas
pel Montsec d’Ares
Estació de
Sant Llorenç
de Montgai
Pànxing Pirineus 33
dues zones, integrant productes típicament piri-
nencs amb d’altres propis de la Mediterrània. Això
sense oblidar els embotits de porc, el xolís, la seca-
llona, el bull i la llonganissa; i també els de corder,
amb la típica girella.
S’acosta el final del nostre recorregut però tenim
temps encara de fer una penúltima parada. El tra-
jecte del nostre mitjà de transport ens mostra el
rètol de Salàs de Pallars. A cavall entre Tremp i la
Pobla de Segur es pot considerar com un dels
poblets amb més encant de la comarca del Pallars
Jussà. Amb poc més de 350 habitants, els seus
carrers encara conserven el regust medieval de la
glòria passada, quan la població era una de les
més importants del desaparegut comtat de Pallars.
Al llarg del seu terme municipal, ermites i esglésies
romàniques i un gran bosc proveïdor de senglars i
bolets. És aquí on tornem a trobar un pantà, el de
Sant Antoni, on també podrem banyar-nos i practi-
car esports nàutics. La museïtzació d’espais vincu-
lats amb la vida quotidiana dels anys 50, com és el
cas de la barberia, botiga, farmàcia i bar que ens
conviden a fer un viatge a través del túnel del
temps, juntament amb les manifestacions urbanís-
tiques relacionades amb l’antiga fira de bestiar de
peu rodó (les eres de fira, els cafès–cantants, les
fonts i abeuradors), completen l’oferta cultural i
lúdica del municipi.
La Pobla de Segur, parada i fonda a la Porta dels Pirineus
Les vies del nostre tren s’acaben. Final de trajecte
pels viatgers. Això no vol dir però que no se’ns obri
un ventall de possibilitats… A més de visitar el
municipi on ens trobem, el de la segona població
més important de la comarca del Pallars Jussà, La
Pobla de Segur, podem també continuar la nostra
exploració per terres lleidatanes enfilant-nos dalt
d’un bus. Però primer val la pena visitar el municipi
altre dels atractius de la ciutat, el carrer d’Àngel
Guimerà, de principi de segle, on hi ha algunes edi-
ficacions d’arquitectura modernista com el xalet
Montiu i el convent de Sant Francesc, del qual
actualment només en queda part del claustre i res-
tes de l’església.
L’església de Santa Maria, el convent de Sant
Domènec, el santuari del Sant Crist o el Castell
Formós són només alguns dels elements que aca-
ben de conformar el ric patrimoni de la nostra prime-
ra parada, que es completa amb les restes de l’antic
monestir romànic de Santa Maria de les Franqueses,
a uns tres quilòmetres del nucli urbà, en procés de
restauració i que ha de donar peu al futur Parc
Cultural de les Franqueses. Aquest itinerari urbà es
completa amb la visita al Museu Comarcal de la
Noguera i el Centre de l’Or de Balaguer –encara en
construcció- que pretén recuperar una activitat
ancestral del riu Segre, la dels buscadors d’or.
El primer contacte amb la natura
A peu de l’embassament que porta el mateix nom
trobem Sant Llorenç de Montgai, punt de partida
d’excursions, passejades i rutes en BTT al voltant de
l’embassament i també per l’àmplia xarxa de camins
rurals que l’envolten. Aquí és on podrem saber més
sobre la Transsegre, la popular celebració de dos
dies que reivindica la recuperació de l’espai natural
del riu mitjançant un descens no competitiu però sí
“esbojarrat” sobre originals construccions artesanals
amb arribada a la ciutat de Balaguer.
És en aquest indret on trobem també la reserva
natural de fauna salvatge i el parc arqueològic de
Sant Llorenç de Montgai, un espai a l’aire lliure que
vol apropar la comprensió de tot un territori.
Els jaciments paleolítics de la Roca dels Bous (St.
Llorenç) i la Cova Gran (Sta. Linya), la necròpolis de l’e-
dat del bronze de la Colomina (Gerb) i el castell medie-
val d’origen andalusí de Llorenç amb l’ermita romànica
de Santa Maria del Castell (St. Llorenç) completen el
patrimoni natural i històric d’aquesta zona.
Havent passat de nou uns minuts dalt del tren, ens
arriba ara l’oportunitat de visitar un dels indrets de
més bell paisatge, la descoberta del petit recinte urbà
de la Baronia de Sant Oïsme al que s’accedeix a peu
des de l’estació d’Àger. Del conjunt destaca el castell
de Sant Oïsme, amb una magnífica torre cilíndrica de
14 metres d’alçada. Aquest castell fou conquerit per
Arnau Mir de Tost el 1034 i reconquerit definitivament
als sarraïns el 1048. L’església romànica de Sant
Bartomeu i un petit nucli urbà en plena harmonia amb
l’entorn, completen l’atractiu d’aquest indret.
Si ens trobem passant uns dies per aquest indret
del Prepirineu lleidatà, no podem marxar sense visi-
tar també una de les viles i valls més singulars de la
Noguera: la vila d’Àger i la vall que porta el mateix
nom. Coneguda també com la vall de l’aventura és
un dels bressols del vol lliure a Catalunya. Malgrat
la distància des de l’estació de tren val la pena arri-
bar-s’hi. A les oficines de informació turística de la
comarca es faciliten els contactes de serveis de
transport per arribar-hi.
Els amants dels esports de natura no poden oblidar-
se de la propera estació, Cellers-Llimiana, a peu de
l’embassament de Terradets, un lloc ideal per relaxar-
se o per practicar activitats nàutiques, tir amb arc o
hípica. És també el punt de sortida de nombroses
excursions, zones d’escalada i visites a coves d’un
gran interès paleontològic i millor deixar-se acompan-
yar d’un guia de la zona per no perdre’s cap detall.
… I arribem a la terreta
Terreta, aquest és el topònim amb el que es coneix
Tremp, una ciutat, fins al segle XIX tancada per
muralles. Els habitants de la població atribueixen
aquesta denominació al fet que el territori està for-
mat per moltes terres petites, però segons l’escrip-
tor Joan Bellmunt i Figueras, la Terreta es denomi-
na així perquè diu que la terra és tan fluixa que no
arriba a bona.
La Conca de Tremp és la darrera plana agrícola de
camí cap a les muntanyes dels Pirineus occiden-
tals. Es caracteritza per un paisatge més mediterra-
ni on el conreu del cereal, la vinya, l'olivera i l’amet-
ller fan que aquesta zona es transformi durant les
diferents estacions de l’any en un veritable espec-
tacle de colors i tonalitats d’un paisatge contínua-
ment canviant. A part d’un recomanable itinerari
urbà per conèixer més de prop la història d’aques-
ta població, la nostra parada ens convida a fer un
tast de la gastronomia trempolina, a mig camí de la
plana i de la muntanya. Aquesta situació geogràfi-
ca es tradueix en plats que reben influència d’amb-
El tren a
l’estació de
La Pobla de Segur
Tram
paral·lel a
la Noguera
Pallaresa
Pantà
d’Escales
La
Baronia de
Sant Oïsme
34Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 35
que ha esdevingut punt de contacte entre la cultura
del Pirineu i de la Conca, la que s’ha anomenat la
Porta dels Pirineus.
El romànic té un pes important en aquesta part del
viatge. Fins i tot l’edifici del Molí de l’Oli de Sant
Josep ens recorda l’estructura d’una església romà-
nica. Un vell edifici, remodelat als anys 90 utilitzant
materials nobles i mantenint la bellesa del passat.
El seu principal atractiu turístic és però el Congost
de Collegats, punt d’arribada dels apassionats del
ràfting, que inicien el recorregut des de Llavorsí, a
través del riu Noguera Pallaresa. La importància del
riu és també present al Museu dels Raiers, de visita
obligada. Durant tot l’any una exposició permanent
explica el transport fluvial de la fusta arreu del món.
I no us expliquem res més, perquè en aquest viat-
ge, com en tots, el més important és sentir i viure de
tan a prop com es pugui l’experiència del trajecte.
Això sí, aquesta vegada, hi ha una condició: fer-ho
dalt d’un tren
INFORMACIÓ D’INTERÈSOFICINA DE TURISME DE BALAGUERTel. 973 44 52 00 www.balaguer.netImPIC - Tel. 973 44 66 06
MUSEU COMARCAL DE LA NOGUERABalaguer - Tel. 973 44 51 94www.museucn.com
AJUNTAMENT D’ÀGERTel. 973 45 50 04 ajuntament@ager.ddl.netwww.valldager.com
OF. DE TURISME DE TREMPTel. 973 65 00 05turisme@ajuntamentde-tremp.com
MUSEU COMARCAL DE CIÈNCIES NATURALSTel. 973 65 34 70www.pallarjussa.net
AJ. DE SALÀS DE PALLARSUltramarinos y Coloniales de F.
Farras. Botiga – Museu
Tel. 973 67 60 03www.salas.ddl.net
OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGURTel. 973 68 02 57www.pobladesegur.org
MUSEU DELS RAIERS DEL PONT DE CLAVEROLTel. 973 68 14 93www.catalunya.net/raiers
CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERATel. 973 44 89 33www.nogueraturisme.cat
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀTel. 973 65 01 87 www.pallarsjussa.net
PATRONAT DE TURISME DE LLEIDAwww.lleidatur.com
El riu Segre
Hostal de la Plaça, al costat de l’es-
glésia de Cabrils, és una fonda d’a-
quelles amb història, amb caràcter de
fonda tradicional però que ha sabut
evolucionar amb el temps i mantenir-se entre les
millors cases fonda de Catalunya.
La casa, on vivien en Pepet i la Doloretes, era una
antiga masia, que els anys quaranta va ser refor-
mada per l’arquitecte Duran i Reynals, juntament
amb la construcció del grup de cases de
Montcabrer. En la reforma, gràcies a les recomana-
cions de la família Badia, es va respectar encerta-
dament l’estructura i el caràcter de la casa, con-
vertint aquella masia en l’actual Hostal de la Plaça;
un moment en que Cabrils era un poble d’estiueig
i de caps de setmana de famílies barcelonines.
L’any 92 es tornen a reformar les habitacions de
l’antiga fonda gràcies a l’empenta de l’Andreu i
l’Aurora, pares de la Montse, disposant actualment
de 14 confortables habitacions. Enfilat a Cabrils,
l’Hostal s’alça sobre les cases del poble. A través
dels seus grans finestrals o des de la mateixa
terrassa, veurem de fons, el poble de Vilassar i el
seu mar.
De cuina tradicional però innovadora, treballant
amb productes de temporada i de primera qualitat,
l’escudella i carn d’olla és el plat estrella. Però no
podem deixar de provar els canelons, el bacallà,
l’arròs amb llamàntol, els pèsols, la carn de caça,
el peix de la costa del Maresme,…
Després de tres generacions, l’Hostal de la Plaça
segueix mantenint la calidesa, l’esperit i la saviesa
de la Doloretes, però amb la joventut i l’empenta
de la Montse
L’Hostal de la PlaçaFotos: Gonzalo Sanguinetti
Hostal de la Plaça: Plaça de l’Església, 3208348 CABRILS (Barcelona) Tel.: 93 753 19 02 Tel. Botiga: 93 753 37 36Fax: 93 753 18 67info@hostaldecabrils.comwww.hostaldecabrils.com
Agraim la col·laboració de les
oficines de turisme i ajuntaments
que han facilitat la informació.
36 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 37
38 Pànxing Pirineus
a comarca de l’Alt
Urgell acaba d’estre-
nar una ruta plena de
màgia. L’ha anomena-
da “Viatge al País dels
Manairons”, un itinerari de la
mitologia pirinenca que transco-
rre pel municipi de les Valls
d’Aguilar. L’actuació ha consistit,
d’una banda, en el disseny, la
fabricació i la col·locació de sis
murals de ceràmica, obra de l’ar-
tista Carme Invernon, que il·lus-
tren algunes de les llegendes
més significatives de la vall i del
Pirineu: els manairons, les encan-
tades, l’últim moro del país, el
tresor del rei d’Anglaterra, la for-
mació dels Pirineus i la mitologia
pirinenca en el seu conjunt.
Sobre el terreny s’ha instal·lat
també una senyalització direccio-
nal per tal d’orientar els visitants
cap als diversos punts d’interès
de la ruta.
La tercera de les actuacions del
projecte ha consistit en l’edició
d’una guia explicativa. Aquesta
publicació, de 12 pàgines, conté
una introducció a la ruta, la narra-
ció de les sis llegendes, els ser-
veis que ofereix el municipi, un
mapa de situació i la bibliografia
en què s’ha inspirat l’itinerari: els
llibres dels escriptors pirinencs
Pep Coll i Joan Obiols. A aques-
ta guia se li ha volgut donar una
sèrie de trets diferencials, d’a-
cord amb les especials caracte-
rístiques de la ruta. Així per
exemple, els mil exemplars que
s’han editat han estat enquader-
nats a mà, amb fil d’espart, pel
Taller Claror, centre de discapaci-
tats psíquics de l’Alt Urgell.
Els punts de màxim interès de l’i-
tinerari són els Tarters dels
Manairons de la Guàrdia d’Ares.
Es tracta de dues grans acumu-
lacions de rocs situades al mig
del bosc. La llegenda atribueix
els tarters als manairons de Cal
Feu de la Guàrdia, que un dia es
van escapar del canut on els
tenia guardats l’amo de la casa.
Des del punt de vista científic, els
tarters encara no han estat prou
estudiats per poder-ne determi-
nar l’origen. Alguns experts
apunten a una formació glacial,
mentre que altres s’inclinen per la
mà de l’home i tindrien a veure
amb la cultura megalítica. Ara per
ara, però, els tarters de la
Guàrdia continuen essent un
misteri.
La ruta ha estat creada pel
Consell Comarcal de l’Alt Urgell i
ha comptat amb el suport de
l’Ajuntament de les Valls
d’Aguilar i el Programa
d’Actuacions Específiques de
Muntanya de la Generalitat.
Actualment s’està treballant en la
segona fase del projecte, que
consistirà en la creació d’un camí
de circumval·lació a cadascun
dels dos tarters dels manairons.
Aquests itineraris es plantegen
com petits recorreguts per la
mitologia pirinenca, amb la
col·locació de diversos elements
simbòlics que el visitant anirà
descobrint a poc a poc. També
es preveu la construcció de la
font de les Encantades, a
Castellàs del Cantó, i la col·loca-
ció, al Port del Cantó, d’una
reproducció del menhir que hi
havia existit.
Els Manairons de les Valls d’Aguilar mostren la màgia de lesmuntanyes
Els manairons i la cultura popular del PirineuRuta de la mitologia
pirinenca a l’Alt UrgellText: Isidre Domenjó Fotos: Turisme de la Seu
L
ALT URGELL PirineusALT URGELL
Pànxing Pirineus 39
La cultura popular ha fet arribar
fins als nostres dies moltes de les
llegendes que, al llarg dels
temps, s’havien anat transmeten
de generació en generació, de
padrins a néts en els vespres
d’hivern vora el foc de la cuina o
de la sala de les velles cases dels
pobles del Pirineu. Es tracta
d’explicacions humanes a fenò-
mens que no tenien interpretació
raonable. És en aquest context i
sota aquestes circumstàncies
que apareixen tota una sèrie de
sers fantàstics als quals s’atri-
bueix els poders sobrenaturals
que permeten atarterar grans
munteres de rocs, evitar pedre-
gades, guarir malalties o enten-
dre segons quines fortunes. Així,
apareixen manairons, encanta-
des, gegants, bruixes, diables,
dones-pantigana...
Aquesta memòria oral dels piri-
nencs i les pirinenques de temps
enrere s’ha pogut fixar gràcies a
la feina realitzada per estudiosos
de l’etnografia que no s’han can-
sat d’entrevistar padrins i padri-
nes pels pobles de muntanya.
Fruit del seu treball de recerca,
han publicat diversos llibres en
els quals es recullen i s’interpre-
ten literàriament moltes de les
llegendes que
han escoltat en
converses sen-
se fi.
Uns dels sers
mitològics més
i n t e re s s a n t s
del Pirineu els
trobem, entre
d’altres indrets
de la serralada,
a les valls
d’Aguilar. Es tracta dels manai-
rons (o minairons o menairons,
segons el lloc) de la Guàrdia
d’Ares. El tarter de rocs que hi ha
prop del poble representa, enca-
ra avui, el testimoni i la prova de
la seva increïble força. És per
aquest motiu que els promotors
de la iniciativa han triat els
manairons de la Guàrdia com a
“guies” d’aquest itinerari, atès
que, a més a més, són els pri-
mers mites que es “visiten” en
aquest recorregut. També per
això, a la ruta li han posat de nom
“Viatge al país dels manairons”,
una denominació que duu implí-
cita una invitació a endinsar-nos
en un conte, amb tot el que d’a-
ventura i misteri comporta.
La llegenda dels manairons de la Guàrdia d’Ares
Conta la veu popular que un dia
l’amo d’una de les set cases més
fortes de la Guàrdia anava cap a
Organyà amb el seu mosso per la
collada del Pillat. Quan van arri-
bar a l’Arreposador, l’amo no es
trobava massa catòlic i de segui-
da es va adonar que s’havia dei-
xat a casa la capseta dels menai-
rons, aquells sers petits i valents
que es cullen d’una planta la nit
de Sant Joan. Els menairons l’ha-
vien fet ric, li donaven força i l’a-
companyaven sempre a tot arreu.
-Ton, has de tornar a casa i dir-li
a la meva dona que et doni una
capseta que tinc a la tauleta de
nit, però sobretot no l’obris per
res del món. Per res del món.
Entesos? Jo t’espero aquí -li va
dir al mosso.
-No passeu ànsia, amo, que no
l’obriré -li va contestar el Ton.
El mosso va complir l’encàrrec,
però no se’n va poder estar, de
tafanejar què hi havia a la capse-
ta, i quan va arribar a l’Obaga la
va obrir. A l’instant, una rècula de
menairons van sortir de la capse-
ta afal·lerats, demanant-li feina i
més feina.
-Atartereu rocs, tants com pugueu
-els va manar el Ton, sorprès i
esverat.
Quan li va semblar que els
menairons en començaven a fer
un gra massa, el Ton els va donar
entenent -encara pu!- de tornar-
se’n a la capseta, que si no...
Bé li va prou dir l’amo, en saber la
seva imprudència, que l’haurien
pogut fer malbé a ell i bona part
de la muntanya.
El tarter de rocs, sorprenent i fins
inexplicable, que hi ha al bosc de
l’Obaga de la Guàrdia en dóna
testimoni.
Tarter
Manairons
Castellàs
AgendaOLIANAFIRA DE TOTS SANTSFira multisectorial en què partici-pen comerciants i industrials ique ha recuperat també el seuvessant ramader.1 de novembre
ORGANYÀFIRA DE SANT ANDREU
Una de les fires de muntanya demés tradició i anomenada quededica espais als productes arte-sanals i ramaders.25 i 26 de novembre
TUIXENTFIRA DE LA VALLLa fira ofereix productes delsartesans de la comarca: format-gers, herbolaris, escultors, confi-ters i sastres.7 de des. (Pont de la Puríssima)
LA SEU D’URGELLCALDERADA DE SANT ANTONI
La Germandat de Sant Sebastiàcelebra el vot de poble amb elpregó de festes, una torrada depa amb allioli i sortida del’Estudiantina.20 de desembre
COLL DE NARGÓ, OLIANA, ORGANYÀ i PERAMOLA. RANXO Àpat comunitari.20 de febrer (a Organyà és el dilluns 19)
On menjar, on dormir
RESTAURANT ALÀSc/ Zulueta, 10ALÀS (Lleida)Tel./Fax 973 35 41 92
RESTAURANT GRAN SOLCtra. N-260 km. 230Montferrer (Lleida)Tel. 973 35 36 66
FONT DEL GENILDoctor Llangort, 5Arsèguel (Lleida)Tel. 973 38 40 70info@fontdelgenil.comwww.fontdelgenil.com
Les altres llegendes de la ruta
L’últim moro del país.Vivia en una torre tot sol. S’havia
tornat tan agressiu i desconfiat
que, si algú del país s’hi atansa-
va, li feia la pell sense cap con-
templació. Només s’amansia
quan veia una dona. I temps a
venir aquesta debilitat li havia de
costar la vida. Un dia, els veïns
de Taús van decidir que un hereu
jove del poble es disfressaria de
dona i aniria a veure’l a la torre. I
així ho va fer. El moro, quan va
veure que s’apropava aquella
dona tan bella i tan ben vestida,
va córrer al seu encontre i la va
abraçar amb passió. A l’instant
va notar una fredor estranya i tot
seguit va caure rodó, amb un
ganivet clavat al mig del ventre,
ferit de mort.
Els secret de les encantades.Les encantades eren unes dones
molt i molt petitones que vivien
amagades al fons d’un toll d’ai-
gua. Tan sols una vegada a l’any,
la nit de Sant Joan, gosaven sor-
tir del seu amagatall. Així que es
feia fosc, apareixien fora de l’ai-
gua i començaven a rentar roba,
que estenien en una espluga pro-
pera. Qui podia pispar una peça
de la bugada de les encantades
s’assegurava que, en el futur, a
casa seva no passarien misèria;
encara que, de rics, tampoc no
se’n farien. Conten que alguns
espavilats ho havien pogut acon-
seguir.
El tresor del rei d’Anglaterra.A l’Obac hi ha un dolmen. La
llosa del Corralet, en diuen la
gent del poble. Els més vells de
Biscarbó explicaven que per
temps antic hi va haver una gran
guerra i que allà, a la llosa, hi
havia enterrat un rei d’Anglaterra
que havia mort en combat.
La formació del Pirineu.El món era pla com una post de
planxar. Déu va decidir posar-hi
les muntanyes. Va agafar un sac
ple de rocs i, allà on li semblava,
deixava anar un roc i, a l’instant,
es feia una muntanya. Els rocs
d’aquell sac pesaven tant i eren
tan punxeguts que el sac es va
trencar i tots els rocs que hi que-
daven van anar a parar tots de
cop a terra, entre l’Atlàntic i la
Mediterrània. Quan Déu va arri-
bar al cel va contemplar aquelles
muntanyes i es va sentir tant cap-
tivat per la seva bellesa que es va
posar a plorar d’emoció. Conten
que aquells rocs són les muntan-
yes dels Pirineus; i les llàgrimes
de Déu, els llacs que hi ha escam-
pats arreu de la serralada
ALT URGELL PirineusALT URGELL Pirineus
Carme
Invernón
La Guàrdia
(Llegenda
dels
Manairons)
Dolmen
Biscarbó
Les muntanyes de tot el món són plenes de
misteris, de llegendes. Els nostres Pirineus no
són pas una excepció a aquesta regla univer-
sal. Els primers pobladors d’aquestes muntan-
yes van saber trobar els boscos, en les roques
i en els rius una explicació mítica de la natura.
Les llegendes que ens han arribat fins avui a
través de la transmissió oral són el rastre d’a-
questa lectura del mon. Un món ple de prodi-
gis, de forces misterioses, d’éssers fantàstics
que ajuden (o perjudiquen) l’home en un medi
advers.
Què és el Món Màgic de les Muntanyes? Un
homenatge a aquest bagatge mític pirinenc,
massa poc conegut, i que ha estat a punt d’es-
colar-se pels racons de la història. Una aposta
de futur, també. Durant les festes de Nadal,
diversos punts de la Seu es transformen en
escenaris irreals que evoquen alguns dels ele-
ments fantàstics de la nostra cultura pirinenca.
Dins del marc del Món Màgic de les Muntanyes
podreu gaudir de:
Teatre, Cinema, Parc de Nadal, espectacles,
Caga Tió, Cavalcada de Reis, contacontes,
tallers, Concerts, trenets, inflables...
El món màgic de les muntanyes
INFORMACIÓ D’INTERÈS
OFICINA COMARCAL DE TURISME ALT URGELLPg. Joan Brudieu, 15 - Tel. 902 154 715 - 973 35 31 12turisme@alturgell.ddl.net
OFICINA TURISME DE LA SEU D’URGELLAvda. de les Valls d’Andorra, 33Tel. 973 351511 - www.laseu.org - turismeseu@svt.es
CONSORCI TURISME DE LA SEUPlaça dels Oms, 1 - La Seu d’UrgellTel. 973 35 15 11 - 973 35 37 92
FONDA DEL LLACRestaurant-Terrassa. Piscina-TennisColl de Nargó (Lleida) - Tel. 973 38 30 22
40 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 41
HOTEL ANDRIA***Fundat a finals del s.XIX, un preciós edifici modernistaacull l’hotel on es combinen la tradició i la història amb laprofessionalitat i el confort. Les seves acollidores cam-bres, un sopar al jardí, els esmorzars a la terrassa i elsnombrosos racons plens d’antiguitat i petits detalls, fanque una estada a l’Andria esdevingui quelcom especial.
Pg. Joan Brudieu, 2425700 La Seu d’Urgell - LleidaTel. 973 35 03 00 - Fax 973 35 14 25info@hotelandria.com - www.hotelandria.com
El passat divendres 6 d'octubre de 2006, el parador
de Vielha va acollir el Workshop Pirineus, una de les
accions més importants que aquest any contem-
plava el Pla de Promoció dels Pirineus, acordat per
la Generalitat de Catalunya, el Patronat de Turisme
de la Diputació de Lleida, el Patronat de Turisme
Costa Brava Girona i el Conselh Generau d'Aran.
Prop de 70 empresaris catalans del sector turístic
dels Pirineus es van entrevistar al llarg del dia amb
una cinquantena de turoperadors procedents dels
mercats belga, francès i espanyol. L'objectiu prin-
cipal d'aquestes trobades professionals és motivar
la programació de la zona pirinenca als catàlegs
d'operadors i agents de viatges i que aquells que ja
la programen ampliïn l'oferta.
Prèvia a la jornada de treball, Turisme de Catalunya
va organitzar una sessió de formació dirigida als
empresaris catalans sobre com fer rendible la seva
presència en una jornada de comercialització.
Pel que fa als operadors, també durant la jornada
prèvia, van participar en uns viatges de familiaritza-
ció per tal que coneguessin de primera mà, part de
l'oferta diversa del territori. En aquesta ocasió, els
productes que van centrar els viatges de prospec-
ció van ser la cultura, el wellness, el turisme actiu i
l'esportiu.
Pla PirineusLa marca Pirineus, creada el 2003, està formada
per les següents comarques: l'Alt Empordà, l'Alta
Ribagorça, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la
Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el
Ripollès, el Solsonès i la Vall d'Aran.
El conveni Pirineus pretén consolidar aquesta
marca i el model turístic que representa, posant en
valor els recursos turístics de les comarques que en
formen part i destacant la diversitat de l'oferta i la
seva capacitat per desestacionalitzar la demanda.
Els principals reptes de la marca són aconseguir
que s'identifiqui amb un producte de qualitat i amb
un desenvolupament turístic sostenible, i reforçar
els Pirineus davant d'altres destins competidors,
oferint una imatge de marca amb personalitat, d'un
territori ric i de paisatge únic, i d'una oferta variada.
A més de workshops i viatges de familiarització
com aquests que s'han dut a terme a la Val d'Aran,
dintre del conveni també es desenvolupen d'altres
accions promocionals de la marca Pirineus com ara
presentacions, participació a fires, campanyes de
publicitat en premsa especialitzada i divulgació de
la web Pirineus.
El turisme dels Pirineus en xifresSegons dades de la Direcció General de Turisme i
l'Institut d'Estadística de Catalunya, durant l'any
2005, més d'1,7 milions de turistes van visitar els
Pirineus. Els catalans conformen el 64% del total,
amb poc més d'un milió de turistes. Pel que fa al
mercat estranger, els Pirineus van rebre 413.000
turistes, xifra que suposa el 24% del total. En ter-
cer lloc se situa el mercat emissor de la resta de
l'Estat espanyol, que, amb poc més de 200.000
turistes suposa una quota del 12% del turisme total
que reben els Pirineus catalans
Aquesta trobada a la Val d'Aran va comptar amb la participaciód'una setantena d'empresaris catalans que van tenir l'oportunitatd'establir contactes amb operadors turístics de Bèlgica, França iEspanya en un sol dia.
Turisme de Catalunya organitza unamacro-jornada de comercialització amb una cinquantena de turoperadorsper vendre els Pirineus
42 Pànxing Pirineus
La Vall de Lord, al nord de
la comarca del Solsonès,
és un espai privilegiat. En
ple Pre-Pirineu i envolta-
da d’altes muntanyes,
forma una espècie d’olla
natural on la policromia
de colors grisencs de les
seves muntanyes, combi-
nat amb el verd fosc dels
seus boscos de pins i
roures, li confereixen una
agradable sensació de
pau i tranquil·litat.
La Vallde Lord
Text: Jaume Fruitós i Sayol
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
uan s’arriba per primer cop a aquesta
amagada vall, es té una inesperada
sorpresa. Es vingui per on es vingui el
paisatge que s’obre davant els nostres
ulls canvia radicalment en pocs instants. De les pla-
nes de la Catalunya central, poc a poc el paisatge
va canviant, els boscos van guanyant terreny als
camps de conreu i la sensació de frescor es va
accentuant progressivament a mida que ens anem
endinsant per un terreny cada cop més abrupte.
Petits torrents i rierols ens porten fins a la vora de
joves rius com el Cardener i l’Aigua de Valls que
s’aiguabarregen en unes raconades plenes d’histò-
ria que, des de no fa massa anys, descansen sota
les aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall.
En aquesta vall encara es té el privilegi de poder
escoltar el silenci. Un silenci només trencat pels
cants de petits ocells boscans, com pinçants i
caderneres, o bé per l’oreig del vent fent gronxar les
branques de les extenses bagues de pi roig i roures
o pi negre, a les zones més altes de les serres del
Port del Comte o del Verd. Entre els boscos, de tant
en tant, una clariana en la que s’endevina un petit
mas envoltat de petits i esglaonats camps de con-
reu. Aquest és el paisatge de la Vall de Lord.
Muntanyes, boscos i, de tant en tant, en una claria-
na del bosc, la petjada humana aprofitant les zones
més planeres i protegides del fred.
Enmig de la vall, Sant Llorenç de Morunys capitale-
ja aquesta vall prepirinenca, arrecerada dels vents
del nord per les altívoles serres del Port del Comte i
del Verd. El poblet de La Coma i els diferents veïnats
de Guixers acaben de configurar administrativa-
ment aquesta vall.
El paisatge, sortosament, no ha estat massa alterat,
almenys si es mira en conjunt. Segurament si els
nostres avantpassats poguessin observar-lo des de
qualsevol de les nombroses talaies, no hi trobarien
massa diferència. Només a l’entorn de la vila de
Sant Llorenç de Morunys i també del nucli de La
Coma, el creixement urbanístic ha estat notori.
També a la Serra del Port del Comte, el desenvolu-
pament de l’estació d’esquí ha portat implícita la
construcció d’una urbanització força harmònica
amb el paisatge. Però a part d’aquestes concentra-
cions urbanes, a la resta de la vall el poblament és
més aviat escàs i fins hi tot té un aspecte pessebril.
Aquest paisatge fresc i tranquil ha estat des de fa
força anys un reclam turístic important. Sant Llorenç
de Morunys, principalment, i també La Coma, han
estat centres d’acolliment de famílies que busquen
la tranquil·litat i la frescor dels seus boscos. Les
seves aigües, fresquíssimes i cristal·lines, neixen de
deus més o menys abundants i tenen en les Fonts
del riu Cardener, procedent de les entranyes de la
Serra del Port del Comte, el seu màxim exponent.
Un altre atractiu pels estiuejants de dècades passa-
des fou la font sulfurosa de La Puda, en la qual mol-
tes persones hi feien novenes per guarir-se sobretot
de malúries a la pell. A part d’aquesta coneguda
font, se’n troben moltes d’altres, que amb les seves
aportacions donen vida a petits rierols, que formen
les amagades valls secundàries, acabant de donar
forma a aquest paisatge muntanyenc. Un paisatge
que amaga una història plena de vitalitat i en la que
si poguéssim retrocedir en un temps no massa llu-
nyà, hi trobaríem una estructura social força diferent
de l’actual. En són testimoni les nombroses cases
disperses per la muntanya, agrupades en forma de
petites parròquies, un bon nombre de les quals
malauradament resten abandonades i mig enruna-
des. Aquestes edificacions ens recorden com l’hà-
bitat humà ocupava qualsevol indret d’aquestes
valls per molt amagat i inhòspit que fos.
SOLSONÈS Pirineus
Fonts del
Cardener
Naixement
del riu
Cardener
46 Pànxing Pirineus
Q
En aquesta vall encara es té el privilegi
de poder escoltar el silenci. Un silenci
només trencat pels petits ocells boscans,
o per l’oreig del vent fent gronxar les
branques dels arbres.
És en aquest aspecte on més ha canviat l’assenta-
ment humà. En l’expansió a l’entorn de les zones
més poblades i amb més serveis com Sant Llorenç
de Morunys, La Coma i La Pedra i en l’abandó dels
masos més llunyans i mal comunicats. Són parrò-
quies rurals com La Corriu, Montcalb, Vilamantells,
les Valls de La Pedra i Pratformiu, la majoria a l’en-
torn de petites ermites romàniques d’un notable
valor històric. A l’entorn d’aquestes construccions
religioses s’hi distribuïen petits masos, la majoria
força humils i autosuficients, aprofitant els fruits del
bosc, de la terra i de petits ramats ovins, cabrums
o vacums. El seu únic mitjà de desplaçament eren
les seves cames o a cavall de matxos o rucs que
seguien els estrets i costeruts camins de ferradura,
úniques vies de comunicació per l’interior de la vall
fins ben entrat el segle passat. Malauradament,
molts d’aquests camins, que tantes generacions
d’avantpassats havien trepitjat avui, han estat arra-
conats i fins i tot esborrats per modernes pistes
forestals que fan molt més còmode la comunicació.
Sort, entre d’altres, de les entitats excursionistes,
que amb el seu afany per recuperar la història local,
es cuiden de recuperar-los i donar-los a conèixer
senyalitzant itineraris com senders de gran recorre-
gut o caminades populars. Però vet aquí que mal-
grat aquesta notable millora en les comunicacions i
altres serveis com l’electrificació, la vida en aquests
masos dispersos ha pràcticament desaparegut, lle-
vat d’algunes excepcions, en que la reconversió en
habitatges de turisme rural o en segones residèn-
cies, hi torna la vitalitat, si més no durant períodes
curts de temps.
Així doncs, aquest paisatge tan variat, permet pas-
sar des de profunds i frondosos engorjats de rius
cabalosos, com el del riu Aigua de Valls, fins a cims
amb característiques alpines i pirinenques com el
Pedró dels Quatre Batlles, a la Serra del Port del
Comte, que amb gairebé 2.400 metres, és el sostre
de la vall i també del Solsonès. Cal destacar dos
tipus de morfologies en la distribució muntanyenca
de la vall. Al sud de Sant Llorenç de Morunys els
conglomerats configuren unes serres esquerpes, de
formes caòtiques, amb verticals parets que ama-
guen racons encisadors i salvatges, en els que la
petjada humana s’hi fa difícil. Són les serres de
Busa, dels Bastets i de Lord, aquesta última amb la
mola encimbellada pel santuari que dóna nom a la
vall. Aquestes són terres de tofonaires i carboners.
Fondalades de llegenda com els Llengots o
Vilamala, de les que se n’extreia el carbó d’alzina en
petites càrregues, tot seguint difícils carreranys, que
resseguien laberíntiques i profundes torrenteres,
algunes de les quals no els acaba d’arribar l’escalf
dels raigs de sol. Al nord, i arrecerant la vall d’a-
quests freds vents, les dues serres més altívoles, la
del Port del Comte i la del Verd, que es donen la mà
a Coll de Port.
Aquestes són serres calcàries, amb vessants atarte-
rats i amb cimals de formes suaus més aviat arro-
donits, formant prades extenses com el Pla de
Bacies al Port del Comte, o el Coll dels Belitres a la
del Verd. Aquestes prades són aprofitades, en èpo-
ques estiuenques, per nombrosos ramats comunals
ovins i bovins que busquen, en les herbes fresques
i tendres, l’aliment necessari per passar l’estiu
abans de tornar a baixar per Sant Miquel i disper-
sar-se en ramats unitaris al fons de la vall, durant la
resta de l’any.
Aquesta és també una vall plena d’història, que s’i-
nicia en l’establiment del monestir de benedictins
de Sant Llorenç de Morunys als voltants del segle X,
una joia del romànic català. A l’entorn del mateix
començà a desenvolupar-se la vila de Sant Llorenç,
que segles després s’especialitzarà en la fabricació
d’un teixit de llana rústec i gruixut anomenat drap
piteu. Aquesta indústria va donar, durant força
temps, prosperitat i riquesa a la vila. La confraria de
la Mare de Déu dels Colls, n’és el seu exponent
màxim; i com empremta ens ha deixat la magnífica
capella xorigueresca de la Mare de Déu dels Colls,
situada a la dreta de l’altar major de l’església.
Aquesta indústria tan especialitzada va iniciar la
seva decadència durant el segle XIX, fins que a la
seva segona meitat, desaparegué definitivament
degut a la competència del cotó.
La Vall de Lord d’avui és una vall plena de vitalitat,
ben comunicada i amb molts serveis. És una vall,
que com la majoria de valls pirinenques, basa la
seva economia al voltant del sector turístic gràcies
al seu magnífic entorn. A l’hivern, la neu a les exten-
ses pistes d’esquí de Port del Comte i els variats
paisatges, que ofereixen una policromia de colors
des de la primavera a la tardor, possibiliten la realit-
zació de la pràctica de nombroses activitats en con-
tacte amb la natura. El senderisme, amb dos sen-
ders de gran recorregut (GR-1 i GR-7 que combinen
a més un tram del Camí dels Bons Homes), un cen-
tre homologat de Bicicleta de Muntanya amb nom-
brosos circuits marcats, vies d’escalada, barran-
quisme i esports aquàtics a les aigües de l’embas-
sament de la Llosa del Cavall són algunes d’aques-
tes activitats. I també a la tardor els seus boscos
s’omplen dels preuats bolets en que els rovellons i
les llenegues en són possiblement les espècies més
rellevants.
Sant
Llorenç de
Morunys
Sant Llorenç de Morunys ha estat
des de sempre un centre d’acollida
de famílies que busquen un indret
fresc i tranquil on estiuejar.
SOLSONÈS Pirineus
48 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 49
50 Pànxing Pirineus
Entre els gruixuts murs de pedra
del monestir de Sant Llorenç de
Morunys s’atresoren valuosos
testimonis de l’art religiós al llarg
dels segles: obres úniques com el
retaule gòtic de l’Esperit Sant, la
magnífica capella barroca de la Mare
de Déu dels Colls, o un magnífic
orgue restaurat recentment gràcies
als donatius dels veïns.
SOLSONÈS Pirineus
Al monestir de Sant Llorenç s’hi respira una sensa-
ció monacal, un silenci que ressona per les seves
gruixudes parets de pedra ajuntades en volta de
canó. Al seu interior, pels amants de l’art i en gene-
ral per hom que tingui la sensibilitat prou fina, és per
passar-hi una bona estona contemplant les dife-
rents joies que atresora. En primer lloc la magnífica
capella de la Mare de Déu dels Colls, que fou escul-
pida al segle XVIII amb fusta de pi negre del Port del
Comte. L’artista fou en Josep Pujol de Folgueroles.
El contracte fou signat l’any 1773 i es va tardar deu
anys en construir-lo i el 1784 es començava el seu
daurat, que va durar cinc anys més.
Altres peces dignes de destacar són els
retaules gòtics de l’Esperit Sant, obra d’en
Lluís Borrassà i el dedicat als arcàngels Sant
Miquel i Sant Joan, recuperat anònimament
fa pocs anys i que va ser pintat per en Lluís
Cirera. També cal fer esment del magnífic
orgue restaurat recentment, gràcies en bona
part a les donacions anònimes dels veïns de
la vall. Finalment, es pot accedir als claustres
que, com la majoria d’aquests espais, s’hi
respira una tranquil·litat difícil de sentir en
altres indrets i en que amb una mica d’imagi-
nació et pot semblar veure i sentir els monjos
benedictins fent oració.
Aquesta és la Vall de Lord, una vall plena d’història
que vol viure el futur sense perdre les seves arrels i
les seves tradicions en un entorn encisador que
malgrat el brogit de la vida actual vol conservar el
seu estat més autèntic i genuí. Tant de bo en aques-
ta Vall de Lord puguem, sense perdre el tren del pro-
grés, continuar escoltant el silenci només trencat
pels cants de petits ocells boscans, com pinçants i
caderneres, o bé per l’oreig del vent fent gronxar les
branques de les extenses bagues de pi roig i roures
o pi negre, a les zones més altes de les serres del
Port del Comte o del Verd.
Un altre indret que no es pot deixar de visitar és el
Santuari de la Mare de Déu de Lord. Encimbellat
dalt de la mola del mateix nom, trobem aquest san-
tuari que dóna nom a la vall.
Només s’hi pot accedir a peu, tot pujant un ben
arranjat camí de grau, ombrívol i empedrat. Us reco-
mano que la pujada a Lord la feu a poc a poc, pro-
curant gaudir de tots els detalls: les plantes, els
ocells i el dilatat paisatge. Respireu profund i dei-
xeu-vos amarar de la pau que us envolta. Quan arri-
beu a dalt, de ben segur que us sorprendrà la
majestuositat de l’edificació i sobretot de la seva
església. Fixeu-vos en la Mare de Déu bruna. És una
peça magnífica.
Finalment, els amants de l’art romànic, a la vall hi
trobaran nombroses mostres com les ermites de
Sant Serni de Vilamantells, Santa Creu dels Ollers,
Sant Martí de la Corriu i Sant Pere de Montcalb a
Guixers i Sant Lleí de Casa Bella, Santa Magdalena
de les Tragines o Sant Sadurní de la Pedra al muni-
cipi de La Coma i la Pedra
Jaume Fruitós i Sayol
Pànxing Pirineus 53
SOLSONÈS Pirineus SOLSONÈS Pirineus
De visita al Monestir de Sant Llorenç de Morunysi el Santuari de la Mare de Déu de Lord
Sant Serni de
Vilamantells
Clot de Vilamala
des del Tossal
del Codó
a restauració d’un antic mas, a tocar del
poble de Sant Llorenç de Morunys, ha
donat peu a aquest petit hotel-restau-
rant que combina les formes arquitectò-
niques sòbries dels segles ja àmpliament vençuts,
amb formes, colors i guarniments propis dels
corrents interioristes de més rabiosa actualitat. En
el procés de rehabilitació però, s’ha tingut cura
d’emprar només els materials nobles, aquells que
n’han format part de tota la seva memòria; és a dir,
pedra, fusta, roba, calç, ferro ... La Serra de Busa al
sud i el conjunt Serra del Verd-Port del Comte al
nord, decoren un paisatge fresc i amable. Mentre
que l’hotel, és a quatre passes de les aigües del riu
Cardener, voltat de rouredes, pinedes de pi roig i
herbes de pastura.
L’oferta turística del l’Hotel-restaurant Monegal
s’assenta sobre dos pilars: Gastronomia i Cultura
Gastronòmicament, el restaurant es caracteritza
per una oferta sense grans redactats literaris ni ela-
boracions de gran complexitat. La condició neces-
sària en tots els factors que intervenen fins a situar
el plat damunt la taula és la QUALITAT. Qualitat
innegociable en les matèries primeres utilitzades,
en el servei, amb copa gran de cristall pels beurat-
ges, en l’acomodació amb cadires de pell i taules
àmplies de disseny propi, en la decoració i en l’am-
bientació, on la propietat fa de la música un signe
d’identitat rellevant, i finalment, amb cura de que la
presentació del producte satisfaci plenament els
sentits gustatiu, olfactiu i visual.
El segon pilar és potser el que confereix un signe
distintiu definitiu: la seva oferta cultural. Sorgida
d’una passió per la música per part de la propietat,
l’hotel ha creat la divisió Monegal Cultural, a partir
de la qual venen oferint concerts, recitacions de
poesia, conferències i exposicions de pintura,
escultura, fotografia... El tractament bàsic d’aques-
ta especialització, igual que amb la gastronomia, és
l’exigència qualitativa de tots els inputs, per tal d’a-
torgar a la manifestació artística, la preponderància
que es mereix i satisfer emocionalment per igual a
l’elenc artístic i al públic en general. En aquest
establiment s’hi ha escoltat el violoncel de Lluís
Claret o la veu de Carme Sansa entre molts d’altres
i a l’hora de publicar aquest article s’estan realit-
zant els dos últims recitals lírics del seu cicle de tar-
dor i s’està ultimant el cicle de primavera 2007 amb
una suculent programació
Gastronomia i cultura en perfecte fusióFotos: Gonzalo Sanguinetti
HOTEL-RESTAURANT-CENTRE HÍPICMONEGALAdaptat per a minusvàlidsGUIXERS (Lleida)Telèfons 973 49 23 69 - 609 77 32 09www.monegal.cominfo@monegal.com
L
Hotel/ Restaurant Hotel Monegal
Pànxing Pirineus 55
VALL DE LORDla guia pràctica Solsonès - Lleida
La Vall de Lord ofereix una àmpliaoferta lúdica i esportiva. Lamoderna estació d’esquí alpí delPort del Comte, al terme munici-pal de la Coma i la Pedra, és undels principals atractius pelsamants de l’esport blanc; els ser-veis de lloguer de material, l’es-cola d’esquí, la guarderia, l’hos-talatge o la restauració, ajuden agaudir d’una estada plaent. Apocs quilòmetres també es potpracticar el esquí de fons a lespistes de Tuixent-la Vansa.
Els amants de la bicicleta demuntanya trobaran a SantLlorenç de Morunys un Centre deBTT amb tots els serveis i lesrutes, convenientment marcades,que els duran per llocs immillora-bles. Per als que els agrada lacalma, una manera de descobrirel territori, fins als racons mésamagats, és servir-se de la granvarietat de rutes com el GR 7, elGR1 o bé el Camí dels BonsHomes que prové del sud deFrança seguint els vestiguis delscàtars.
A més, gràcies a les característi-ques muntanyenques, la Vall ofe-reix la possibilitat de practicar
altres esports com l’escalada, eldescens de barrancs, el vol enparapent, la caça, la pesca, etc.
L’embassament de la Llosa delCavall obre també noves possibi-litats.
Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pg.122
AGENDA
ON MENJAR, ON DORMIR
En cotxe:En general les comunicacions amb LaVall de Lord, comparades amb les quehi havia fa uns anys, són prou correctes,(autopista des de Barcelona), hi ha pen-dent el traspàs de competències de lacarretera de La Llosa, la promesa carre-tera a Berga. Si es ve de Lleida, l’accés
és millor, gràcies al recent tram en fun-cionament Guissona-Solsona. La carre-tera més emprada si venim de Solsonaés la ruta de la Llosa del Cavall.
En transport públic:Amb autobús d’Alsina Graells, (la líniaBCN-Andorra) arribarem a Solsona. Hiha dos serveis diaris de dll. a dge. (matí
i tarda). Un cop a Solsona mitjançant lalínia d’Alsina Graells Berga-La Coma-Solsona podrem arribar a Sant Llorençde Morunys, (consultar horaris per lacombinació). També podem arribar aBerga amb la Línia Barcelona-Berga-Llívia, i aquí combinar amb la líniaBerga-La Coma-Solsona. Horaris i preus a: www.alsinagraells.es
QUÈ FER
ASSOCIACIÓ CULTURALPATRONAT MUSEU DE LA VALL DE LORD És un petit museu on es trobendiferents estris que utilitzava lapagesia, fòssils, eines de l'edatde pedra, els plànols de l'altardels Colls, fets a escala de canacatalana, i altres objectes d'inte-rès com una maqueta d'un telerde drap piteu. Consta de més de
2.000 peces d'alt interès antropo-lògic i de costumari. S'hi troben,també "pellofes", moneda decanvi a La Vall durant una època. L'actual edifici on es troba elmuseu havia estat la casa de laMare de Déu i era de la confrariadels Colls. Les visites cal concre-tar-les amb el Patronat del Museu-Sr. Canal- (973 49 20 25).L'edifici que acull les actuals ales
del museu era l'edifici que fou laseu de la confraria del Colls. Enrelatiu estat conserva els esgra-fiats i pintures original, així comels bancs on seien els confrares.Tot el conjunt està en fase de rea-condicionament i restauració enuna nova ubicació, amb l'impulsdel patronat del museu de La Vallde Lord.
QUÈ VISITAR
TOTS CAPS DE SET. DE NOV.II JORNADESGASTRONÒMIQUES DE TARDOR DEL SOLSONÈSDIVERSES POBLACIONSTOTA LA COMARCAOrganitzades des del Gremid’Hostaleria del Solsonès. 23restaurants de la comarca oferi-ran diferents menús de degusta-ció de cuina de temporada i decreativitat del Solsonès.
Durant les festes de Nadal, alpetit poble de Vilandeny, elsveïns surten al carrer per esceni-ficar diferents passatges del pes-sebre.
Festa dels tradicionals TresTombs i celebració de curses decavalls.
Els gegants ballen al so del Bufi,l’himne del Carnaval. Són els pro-tagonistes de la festa juntamentamb el ruc, el Carnestoltes, etc...
Exposició, mostra, degustació ivenda de trumfos, eines i maqui-nària antiga i moderna. Concursde pelar trumfos, premi al trumfode més pes, receptes de cuinaamb trumfos, etc.
CASANOVA DE LES FONTS Allotjament Rural Indep.Pupil·latge de cavallsCtra. de Berga a SantLlorenç de Morunys, Km. 19,2
LLINARS-CASTELLAR DEL RIU(Barcelona)Albert Cabra TubauTel. 937 441 011/ 696 166 454
cancabra@telefonica.netwww.cancabra.com
CAL JAN RESTAURANT Especialitzats en peix.Obert divendres, dissabtes,diumenges i festius. Ctra. Tuixent, s/n LA COMA (Lleida) Tel. Rest. 973 29 92 70Tel. Part. 678 751 080
24, 26 I 31 DE DESEMBRE1, 6, 7 I 14 DE GENERPESSEBRE VIVENTARDÈVOL (PINÓS)
25 I 26 DE DESEMBRE1 I 7 DE GENERPESSEBRE VIVENTVILANDENY (NAVÈS)
20 I 21 DE GENERFESTA DE SANT ANTONISOLSONA I SANT LLORENÇ DE MORUNYS
3 I 4 DE MARÇFIRA DEL TRUMFOSOLSONA
DEL 15 AL 21 DE FEBRERCARNAVAL DE SOLSONASOLSONA
10 DE DESEMBREFIRA DE SANTA LLÚCIANAVÈS
COLL DE PORT REFUGI / RESTAURANTCuina de muntanya
Urbanització Bosc Berlà, 38LA COMA I LA PEDRA (Lleida)Tel. 608 130 184Fax 972 54 92 36www.canllobet.com - info@canllobet.com
CASA VILASALÓ APTS.RURALS/ REST.
Casa de l’any 1069, restaurada, amb restes d’una torremedieval i rodejada per l’embassament de la Llosa delCavall. Dividida en 2 apartaments de 6 i 4 places (completament equipats). El restaurant ofereix una cuina caso-lana amb un toc personal i modern.
Ctra. de la Llosa de Cavall, s/nGUIXERS (Lleida)Tel. 973 49 23 21www.casavilasalo.cominfo@casavilasaloi.com
LA CABANA D’EN GELIRESTAURANTCuina casolana amb tocs innovadors i ambientfamiliar. Obert de dimarts a diumenge, soparsdijous, divendres i dissabtes.
Ctra. de Sant Llorenç, s/nSOLSONA (Lleida)Tel. 973 48 35 82
VILLARÓ DE LA LLENA APTS.RURALS
Hem convertit les antigues quadres en acollidors allotja-ments per a sis, quatre o dues persones. Us obrim lesportes perquè hi feu estada i per uns dies pugueu des-connectar del batibull ciutadà, contemplant una posta desol o escoltant el silenci de la nit.
Casa Villaró de la LlenaLLADURS (Lleida)Tel. 606 509 170www.elvillarodelallena.comelvillarodelallena@hotmail.com
OFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYSCtra. de Berga, s/n25282 Sant Llorenç de MorunysTel. 973 49 21 81www.lavalldelord.cominfo@lavalldelord.com
OFICINA DE TURISME DE SOLSONACtra. de Bassella, 1Tel. 973 482 310www.turismesolsones.comturisme@turismesolsones.com
INFORMACIÓ D’INTERÈS
ORÍGENS, M.C.Visites guiades. Rutes per la comarcaActivitats. Botiga de recordsc/ Castell, 7 SOLSONATel. 973 483 872 / 607 168 768info@origens.comwww.origensmc.com
DEIXA’T PORTAR
56 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 57
COM ARRIBAR-HI
Casa rural Cal Marti (Vall de Lord)
A les rodalies de Port del Comte ens trobem amb el nucli rural de Vilamantells, for-
mat per masies antigues i aïllades. Situada a 1.075 metres d’altitud, en el paratge
d’interès natural conegut amb el nom de Busa-Els Bastets-Lord, i envoltada de
boscos de pins i roures centenaris, Cal Marti domina des de la seva privilegiada
alçada, les imponents serres de les Roques i el Tossal del Codó, i encara més lluny,
la serralada dels Bastets i de Busa.
58 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 59
l Solsonès amaga, entre les seves mun-
tanyes, un paisatge sorprenent: la Vall de
Lord, també coneguda gràcies a la seva
popular estació d’esquí alpí de Port del
Comte. En aquest entorn de cims agrestes, aigües
tranquil·les i un paisatge de natura inalterable tro-
bem la masia de Cal Marti. Aquesta és una de les
masies aïllades que formen el nucli rural de
Vilamantells, pertanyent al municipi de Guixers.
A la Vall de Lord, com a la resta del Solsonès, hi ha
molt poques concentracions de població. La major
part del territori està format per aquestes masies
disseminades al llarg de la comarca prepirinenca,
fet que ha donat lloc a que el Solsonès sigui cone-
gut com la comarca de “les mil masies”. Cal Marti,
però, es troba situat en un lloc privilegiat. Es tracta
d’una àmplia terrassa en el bosc, molt a prop del
Santuari de Lord, que permet a l’hoste d’aquest bell
allotjament rural una panoràmica increïblement
bonica de la Vall de Lord, en un entorn de pau i
silenci veritablement únic.
La masia de Cal Marti recull tres confortables allot-
jaments de turisme rural, tots ells amb tot tipus de
moderns serveis, i quan diem que té tota mena de
comoditats, és que volem dir de tota mena, DVD,
accés a internet, televisió de plasma, microones,
rentaplats, llar de foc, biblioteca, col·lecció de jocs,
etc., parlem de bon gust i amabilitat.
Tantes atencions...Perquè si hi ha alguna cosa que caracteritza a Cal
Marti i als seus propietaris, el matrimoni format per la
Montse i en Jaume, és la hospitalitat i la confiança.
Es pot dir que el tracte familiar i un servei personalit-
zat d’alta qualitat formen part de la idiosincràsia d’a-
quest allotjament. Tots dos són unes persones
extraordinàriament cordials i tot i que en Jaume no
sigui, com sí ho és la Montse, natural de la Vall de
Lord, els seus coneixements sobre la Vall són
amplíssims, avalant-se amb tres llibres sobre la
comarca i nombrosos escrits. Si el viatger té algun
dubte sobre els orígens de Sant Llorenç de Morunys,
sobre com arribar a les fonts del Cardener o simple-
ment on anar a fer un bon àpat, no ha de dubtar en
recórrer als seus experts consells.
Cal Marti i els seus tres allotjaments queden distri-
buïts en dues plantes. A la planta baixa trobem
dues habitacions dobles, una cuina menjador i la
sala d’estar amb llar de foc, així com una cambra
de bany adaptada per a l’accés de minusvàlids
físics. A l’ampli altell trobem una biblioteca, una
habitació doble i una altra cambra de bany equipa-
da amb columna d’hidromassatge. La totalitat de
l’allotjament disposa d’uns amplis finestrals per
gaudir d’unes panoràmiques precioses de la Vall.
I al jardí ens trobem taules i barbacoes per tal d’a-
profitar els moments de bon temps a l’aire lliure. Els
antics corrals han estat rehabilitats com a àmplies
sales per a poder portar a terme reunions o cele-
bracions de festes.
L’òptima situació de Cal Marti ens permet accedir
fàcilment a les pistes d’esquí de Port del Comte i
de Tuixén-La-Vansa. Però també podem visitar el
veí municipi de Sant Llorenç de Morunys, les fonts
del riu Cardener, l’embasament de la Llosa del
Cavall o un ric patrimoni romànic cèlebre per la
diversitat i la vàlua del mateix.
En definitiva, en aquest allotjament regentat per la
Montse i en Jaume, tot és harmonia, bon gust i
tranquil·litat, transmetent la pau que un busca en
una estada de turisme rural
E
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
FITXA PRÀCTICA
CAL MARTI
Camí del Santuari de Lord, s/n – 25285 Guixers. Lleida
Telèfon: 973 492 276 – 630 976 850 www.calmartircp.com
Per arribar s’ha de sortir des de Sant Llorenç de Morunys agafant la
carretera de Coll de Jou. A 1,5 km., a l’esquerra, trobarem el rètol indica-
tiu de Santuari de Lord i església romànica de Sant Serni del Grau. La
masia de Cal Marti es troba pràcticament davant de l’anomenada esglé-
sia de Sant Serni de la Grau.
CARACTERÍSTIQUES
Exterior: barbacoa, jardí, mobles de jardí, terrassa, zona d’aparcament.
Interior: bany compartit, bany a l’habitació, biblioteca, calefacció, xeme-
neia, cuina, col·lecció de jocs, menjador, DVD o vídeo, rentadora, renta-
vaixelles, llenya, microones, sala d’estar i televisió.
Idiomes: català, castellà, francès i anglès.
Per a minusvàlids: habitació adaptada per a minusvàlids.
Serveis: accés a Internet, disponibilitat de bicicleta, documentació sobre
la zona, sales per reunions o trobades.
Situació: accés asfaltat, casa aïllada, zona d’alta muntanya, accés senyalitzat.
HABITACIONS
3 allotjaments de 6 places cadascun amb:
· Cuina i menjador amb llar de foc.
· Dues habitacions dobles a la planta baixa.
· Un ampli altell amb 1 habitació doble.
· Dos banys complets, 1 adaptat per a minusvàlids i 1 altre amb
columna d’hidromassatge
· Servei d’Internet amb wi-fi.
· Televisió.
· Calefacció.
· Un ampli porxo amb panoràmiques.
. Antics corrals reconvertits en sales de reunions o trobades
PREUS:
Vivenda cap de setmana: 280 euros. (excepte dates especials)
Vivenda setmana completa: 660 euros.
Dies individuals: 150 euros per allotjament.
LLOCS D’INTERÈS
· Vall de Lord.
· Espai d’Interès Natural (PEIN) de les Serres de Busa-Els Bastets-Lord.
· Santuari de Lord.
· Serralada de Port del Comte.
· Estacions d’esquí de Port del Comte i Tuixén-La-Vansa.
· Sant Llorenç de Morunys.
· La Coma i la Pedra.
· Fonts del Cardener.
· Embassament de la Llosa del Cavall.
60 Pànxing Pirineus
l Berguedà fa temps
que es coneix la
importància dels
camins... No només
pel seu ús turístic sinó pel bé que
han suposat durant anys per l’e-
conomia i la cultura d’aquesta
comarca. És per això que des de
les diferents administracions del
territori es treballa en la millora
d’alguns d’aquests camins, per
donar-los un ús turístic però
també social. És a dir, que servei-
xin pels turistes que visiten la
comarca per conèixer diferents
racons però també per fer-ne un
ús lúdic o de salut pels propis
habitants del territori.
Tots els camins objecte d’aques-
ta rehabilitació formen part d’al-
gun dels grans eixos vertebra-
dors de la mobilitat lenta de la
comarca inclosos en el que s’a-
nomena el mapa de mobilitat, un
document que defineix quina ha
de ser la xarxa de camins aptes
per al trànsit lent a la comarca del
Berguedà. Tot i estar en procés
d’el·laboració, ja se’n desprenen
alguns camins imprescindibles
per desenvolupar aquest tipus de
circulació.
El camí del coll de Jou.Aquest camí, originàriament, unia
la Cerdanya i el Berguedà, des de
Bagà cap a Urús passant pel coll
d’aquest nom. El topònim collet
de Deugràcies, just abans d’arri-
bar al coll venint de la banda ber-
guedana, mostra la duresa que
devia representar per a les perso-
nes –i animals- que havien de fer
aquest trajecte. La Roca-sança
és un altre dels punts emblemà-
tics d’aquest camí. Les tasques
de condicionament que s’han fet
d’aquest camí són la recuperació
del traçat original, desbranca-
ments i consolidació del ferm i
dels murets, elements que el fan
totalment recomanable de recó-
rrer. Els més caminadors poden
culminar l’excursió al cim de la
Tosa, mirador excepcional dels
dos costats de la serra del
Moixeró, en ple parc natural del
Cadí Moixeró.
El camí vell de Peguera. Tradicionalment, des de Cercs a
Peguera s’hi arribava pel camí
del coll de l’Erola i del coll
d’Hortons. Amb la industrialitza-
ció i l’explotació de les mines de
Peguera es va construir tot un
seguit de plans inclinats que per-
metien baixar i pujar les vagone-
tes que transportaven el carbó, a
més d’una via de servei que per-
metia el trànsit de persones.
Actualment, ambdós camins es
poden seguir perfectament i
constitueixen un itinerari esplèn-
did per conèixer una de les oba-
gues més interessants del
Berguedà i apropar-se fins al
poble, ara abandonat, de
Peguera.
El Berguedà, un paísde camins per explorarFont: Consorci de Turisme del Berguedà Fotos: Rafael López-Monné
A
La comarca del Berguedà ésuna comarca de muntanyaque queda lluny dels gransfluxos turístics de la costa,de les grans estacions d’es-quí i dels circuits monumen-tals. No obstant això, derecursos i d’oferta turísticano en falta. Poc a poc, elBerguedà va avançant en lalínia de l’especialització del’oferta turística, especial-ment de la millora delscamins històrics per donaruna oferta senderística dequalitat.
BERGUEDÀ PirineusBERGUEDÀ
Pànxing Pirineus 61
El camí del castell de la Pobla de Lillet.Es tracta d’un tram molt curt de
camí que va des de la Pobla de
Lillet fins a les restes del castell
de la Vila. Per acabar de comple-
tar la ruta i fer-la encara més inte-
ressant es pot arribar fins a la
rotonda de Sant Miquel i l’esglé-
sia de Santa Maria de Lillet i
retornar a la Pobla pel camí ral
que portava fins a Ripoll.
El camí de l’aigua de Queralt.L’aigua corrent no va arribar a
Queralt fins que es va construir
una canalització que la transpor-
tava des de la mina on sorgia fins
al santuari. A l’hora de fer aques-
ta canalització va caldre fer un
camí que permetés fer les obres.
Actualment, aquest camí és una
joia: murs de pedra que susten-
ten el camí, ponts per travessar
petits torrents... I com a culmina-
ció, diverses escales per superar
un parell de graus abans d’arribar
a la capella de Sant Joan, ja prop
del santuari.
Els graus de Vallcebre.Quan la gent havia de baixar cap
a Fígols o Guardiola per motius
de feina, de devoció o d’esbarjo,
havien de fer-ho pel camí més
ràpid. Per això, per baixar des
dels cingles de Vallcebre cap als
pobles veïns, van excavar o
construir diversos passos a la
roca. Actualment, el grau de Sant
Climents, el grau del Jou, el grau
dels Boigs i el grau de la Mola
són passos encara perfectament
transitables i ben interessants de
recórrer. Diversos itineraris sen-
yalitzats ofereixen altres opcions
de descoberta.
El camí de Rotgers.A Borredà hi ha un antic camí que
mena fins a l’església romànica
de Sant Sadurní de Rotgers.
Recórrer aquest camí té com a
element motivador afegit el fet que
l’església està perfectament res-
taurada i es pot visitar (consulteu
horaris). El camí es troba senyalit-
zat com a GR 4. La tornada es pot
fer pel mateix camí o bé per un
sender local que, a partir del
Pontarró, retorna a Borredà pels
masos de Capdevila i el Pati
Per a més informació:
www.altbergueda.com
Recórrer aquests camins ens fa pensar enla duresa dels temps passats i rememorarla gran tasca feta pels nostres avantpas-sats de la qual ara podem gaudir. Totaaquesta feina es veurà reflectida propera-ment en una guia per a caminants curiososque tot recorrent aquests camins ensexplicarà les històries que els envolten.
AgendaDIVERSES POBLACIONSCUINA DEL BOLET
Menú del bolet. Organitzat pelGremi Comarcal d’Hostaleria iTurisme del Berguedà.Fins el 12 de novembre
SALDESFESTA MAJOR D’HIVERN4 de desembre
GIRONELLAFIRA DE LA PURISSIMAUn dels actes més destacats dela Fira és el tast del Blat de MoroEscairat, típic de la comarca delBerguedà. És una fira d’artesania,productes del poble, embotits... 8 de desembre
GUARDIOLA DE BERGUEDÀMERCAT DEL TIÓAbans de Nadal
BAGÀ I SANT JULIÀ DE CERDANYOLAFIA-FAIA
La festa consisteix en la cremad’unes torxes, anomenades FAIES,el capvespre de la vigília de Nadala partir del tradicional "Tocd'Oració" i d’un fons musical en elque destaquen les campanes deles esglésies. Quan les torxes que-den ben curtes, es fa una fogueraamb les restes, sobre la qual solensaltar els joves i al seu voltant esforma una rotllana de ball i de joc.24 de desembre
AVIÀCONCURS DE PESSEBRES ENMINIATURA Nadal
VILADAEXPOSICIÓ DE PESSEBRESARTESANALSDel 13 de des. al 10 de gener
PUIG-REIGMOSTRA D’EMBOTITS Gener
PUIG-REIGLA CORRIDALa Corrida és el nom amb què esconeix la festa de Sant AntoniAbat, una de les celebracionspopulars més tradicionals i arre-lades de la població.Gener
BAGÀFESTA DE L’ARRÒSFesta gastronòmica amb més deset-cents anys d’antiguitat cone-guda també com Apat pels pobres. 2n diumenge de febrer
BORREDÀMATANÇA DEL PORC3r diumenge de febrer
BAGÀBAIXADA DE TORXES27 de febrer
GIRONELLACERTAMEN COMARCAL UNIÓ OCELLAIREMarç
INFORMACIÓ D’INTERÈS
OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BERGUEDÀCtra. C-16 km. 96 - 08600 Berga - Tel. 93 822 15 00www.elbergueda.org - turisme@elbergueda.org
OFICINA TURISME DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀc/ Estació, 2 - Tel. 93 822 70 59 - guardiola@diba.es
SALDES. CENTRE D’INFORMACIÓ MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pl. Pedraforca, s/n. Tel. 93 825 80 05 - saldes@diba.es
OFICINA D’INFORMACIÓ DEL PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ c/ La vinya, 1 - 08695 Bagà Tel. 93 824 41 51 - Fax 93 824 43 12
OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE LILLETParc Xesco Boix, s/n - 08696 La Pobla de LilletTel. 93 823 61 46 i 687 998 541 - tur.lillet@diba.es
CENTRE ORDENADOR D'ACTIVITATS DEMUNTANYA DE GÒSOL.Tel. 973 37 00 16 - cmuntanya@pedraforca.es
62 Pànxing Pirineus
a ruta té com a objec-
tiu principal divulgar,
pas a pas, les fases
de producció del
ferro, des de la seva
extracció a les mines fins a la
seva destinació final. Podrem
conèixer la història i l’ús tradicio-
nal de les mines a la indústria
siderúrgica andorrana, especial-
ment des del s. XVII al XIX, iden-
tificar el ferro en espais abans
imperceptibles, gràcies, per
exemple, al color de les roques o
a la composició de l’aigua i a la
vegada descobrir un paisatge
sorprenent, endinsant-nos a les
entranyes de la geografia andorra-
na.
Iniciem la nostra ruta a la Farga
de Rossell, entre les parròquies
d’Ordino i la Massana, propietat
de Joaquim de Riba i convertida,
actualment, en un centre d’inter-
pretació.
Aquesta farga va estar en funcio-
nament des de l’any 1846 i, jun-
tament amb la Farga Areny, va
ser la darrera en aturar l’activitat,
el 1876. Les seves dependències
són el testimoni del procés de
fabricació del ferro i permeten
conèixer al visitant l’evolució de
les tècniques d’obtenció del
mineral, a més de la història par-
ticular d’aquesta farga.
L’itinerari del ferro continua a la
vall d’Ordino, concretament a la
Mina de Llorts. Es tracta d’una
mina de dimensions reduïdes,
que va ser oberta pels especialis-
tes de l’Arieja a finals del s. XIX
per tractar de localitzar-hi noves
reserves minerals. Tot i així, mai
no va tenir una explotació comer-
cial. Té 30 metres de galeria i la
visita dura prop de 20 minuts.
Un cop a l’església de Sant Martí
de la Cortinada (Ordino) es
poden constatar algunes de les
aplicacions pràctiques del ferro
procedents de les fargues. El visi-
tant s’ha de fixar en els motius de
ferro forjat que hi ha a la porta
d’entrada o en les reixes de forja.
Finalment, entre els pobles
d’Arans i Llorts (Ordino) hi ha un
grup d’escultures de ferro con-
temporànies que formen part de
l’itinerari. El conjunt, inspirat en
els processos siderúrgics, és
obra dels autors Albert Carneiro,
Guy de Rougemont, Satoru Satu
i Mark Brusse
Farga Rossell. Carretera
general, la Massana - Ordino.
Tel. 00 376 835 852
Mines de Llorts. Obaga de
Llorts - Ordino.
Tel. 00 376 737 080
AgendaLA MASSANASANT ANDREU FESTA A ARINSALNovembre
SANT JULIÀ DE LÒRIA
CURSA DE SANT SILVESTRE30 de desembre
ANDORRA LA VELLA, LA MAS-SANA I SANT JULIÀ DE LÒRIAFIRA DE SANTA LLÚCIADesembre
SANT JULIÀ DE LÒRIAFESTA DE SANT JULIÀ7 de gener
CANILLO, ENCAMP I PAS DE LA CASAVIANDA DE SANT ANTONI17 de gener
SANT JULIÀ DE LÒRIAESCUDELLADE SANTANTONI20 de gener
A TOTES LES PARRÒQUIESCARNESTOLTESDegustació de brou a Ordino i ball a l’Óssa a EncampFebrer
DIFERENTS MUNICIPISDIADA DE LA CONSTITUCIÓ14 de març
LA MASSANASALÓ DEL CÒMICDel 19 al 31 de març
INFORMACIÓ D’INTERÈS
MINISTERI DE TURISME I MEDI AMBIENTC/ Prat de la Creu, 62 - AD500 Andorra la VellaTel: +376 87 57 02 - Fax +376 86 01 84www.andorra.ad - turisme@andorra.ad
OFICINA DE TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIAAvda. Francesc Cairat Sant Julià de LòriaAD600 Sant Julià de Lòria - Tel. +376 84 13 52
OFICINA DE TURISME D’ANDORRA LA VELLAPl. de la Ronda - AD500 Andorra - Tel. +376 82 71 17
SINDICAT D’INICIATIVA - OFICINA DE TURISMEc/ Doctor Vilanova, s/n - AD500 Andorra la VellaTel. +376 82 02 14 - Fax +376 82 58 23sindicatdiniciativa@andorra.ad
Itinerari del ferro a AndorraFont: Servei de premsa de Turisme d’Andorra
Fotos: Departament de Turisme del Govern d’Andorra
L
Familiaritzar-se amb la caixa dels vents o la trompa hidràulica, descobrir el ferro a les roques o a l’aiguai visitar una mina a la vall d’Ordino, són algunes de les moltes possibilitats que hi ha al Principatd’Andorra. La ruta del ferro posa de manifest la que per al país dels Pirineus va ser la principal indústriadurant segles: l’explotació minera.
ANDORRA PirineusANDORRA
“Carro de foc” de
Jordi Casamajor
FO
TO
: À
LE
X T
EN
A
l seu suau recorregut de forats par 3 i
par 4 permet a tots els jugadors, sigui
quin sigui el seu nivell de joc, una jorna-
da inoblidable. Fent honor al seu nom
de camp de muntanya, els forats s’adapten perfec-
tament a l’orografia de l’entorn i s’integren a la
vegetació autòctona de la Cerdanya.
El camp compta amb camp de pràctiques cobert,
putting green, zona d’approach i una casa club
amb lloguer de material i pro-shop. Es tracta d’una
primera fase d’un projecte que inclourà pistes de
paddle, cafeteria, activitats infantils, etc... creant un
complex per a tota la família.
Un concepte innovador globalEl concepte innovador de Golf Sant Marc no només
s’aplica al disseny del seu recorregut, sinó també a
la concepció dels Drets de joc: Ja estan comercialit-
zant els exclusius 100 primers “Drets D’ús” per un
valor de 3.000 euros (Iva no inclòs).
Amb l’adquisició d’aquest Dret D’ús, i mitjançant
una quota mensual, poden gaudir de la instal·lació
un adult i un menor de 22 anys.
Com a regal de benvinguda s’obsequia a aquests
100 primers socis amb un pack valorat en més de
3.500 Euros, que inclou green-fees gratuïts i des-
comptes per a jugar a altres camps, avantatges en
Pro-shop, classes de golf i/o cursos d’iniciació,
obtenció de handicap, entre d’altres.
El Golf Sant Marc disposa també de condicions
especials per a residents així com una extensa i
molt beneficiosa taula de correspondències amb
els altres camps gestionats per INGREEN GOLF
MANAGEMENT (Vilalba Golf, Golf Campo de
Layos, Cabanillas Golf Club, La Garriga Golf Best
18, Golf Taradell, Vall d’Ordino Golf Club i
Vallromanes Pitch&Putt)
En qualsevol cas, els jugadors que vulguin fer ús
del camp de manera puntual, poden adquirir un
green fee de 18 forats a partir de 25 EUROS
64 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 65
Una instal·lació per a tota la famíliaGolf Sant Marc
E
El passat mes d’agost va obrir les seves portes el GOLF SANT MARC – CLUB DE
GOLF PUIGCERDÀ. Es tracta d’un camp de golf de 18 forats executive, ubicat a la
finca Sant Marc, a poc més d’un kilòmetre del casc urbà de Puigcerdà.
GOLF SANT MARCFINCA SANT MARC - Camí de les Pereres, s/nPUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 11 40 00 golfpuigcerda@ingreen.com
El disseny del recorregut i la
concepció dels Drets de joc
són l’exemple palpable del
seu marcat caràcter innovador
66 Pànxing Pirineus
l fet que estigui orien-
tada a llevant garan-
teix que els raigs de
sol, al vessant de la
solana, acariciïn la vall de bon
matí, cosa que hi atenua la sen-
sació de fred. La serra de l’Orri de
la Vinyola, per la seva posició, fa
de pantalla als vents freds de tra-
muntana i les nevades que com-
porta: les conegudes rufacades a
la Cerdanya. L’amplitud relativa
de la vall i la moderació dels seus
pendents resulten una garantia
de seguretat amb vista a les pos-
sibles i perilloses allaus, tot i que
amb una previsió alta —de grau 3
o superior— és millor no aventu-
rar-s’hi. D’altra banda, la suavitat
de la inclinació la fa assequible a
molts debutants que s’inicien en
l’ús de les raquetes de neu.
Normalment l’excursió més fre-
qüentada és travessar la vall de
cap a cap, és a dir, des del riu
Querol fins a la portella Blanca
d’Andorra, des d’on assolir per la
carena el cim de l’assequible pic
de la Portella (2.603 m) esdevé
fàcil. Però l’opció més atractiva,
tot i que ja demana un cert nivell
tècnic i de resistència, és l’ascen-
sió als pics d’Envalira. El més
septentrional, el pic Negre
d’Envalira (2.821 m), es troba
damunt del Pas de la Casa i la
capçalera de l’Arièja. El més alt, el
pic d’Envalira (2.825 m), té una
perspectiva excel.lent dels circs
glacials andorrans dels Colells i
dels Pessons, amb un panorama
que s’allarga des del Canigó fins
a la pica d’Estats, la Maladeta i
l’Aneto. Per la seva banda, el pic
sud d’Envalira (2.785 m) domina
completament la vall de la Llosa,
amb el Cadí com a teló de fons.
Solitud i silenci, en contrast amb
el brogit de les properes esta-
cions d’esquí del Pas de la Casa i
de Grau Roig, són dues compan-
yes que segurament ens acom-
panyaran al llarg del recorregut, el
qual és també realitzable amb
esquís de muntanya —amb el
consegüent descens més ràpid,
però completant el material amb
piolet i grampons perquè entre
l’estany Negre o de les
Passaderes o l’altiplà superior hi
ha una pala que ateny els 30º
d’inclinació i que amb neu dura
pot ser complicada.
Excursió amb raquetes de neuper La Vall de Campcardós i els Pics d’EnvaliraText i fotos: Manel Figuera
L
LA CERDANYA PirineusLA CERDANYA
Pànxing Pirineus 67
La vall de Campcardós es troba al nord de la Cerdanya. Es tracta d’una depressió profunda, orientadad’oest a est, que des de la portella Blanca d’Andorra -on enllaça amb la vall de la Llosa- baixa fins a lavall de Querol a les rodalies de Porta. Al nord, la llarga serra de l’Orri de la Vinyola, amb els rocosos picsde Fontnegra (2.878 m), separa aquesta vall de la capçalera del riu Arièja, atlàntic, on hi ha les estacionsd’esquí de Porté-Pimorent i del Pas de la Casa. A migdia s’alça el massís del Puigpedrós, que amb els seus2.914 m és el tercer més elevat de la comarca.
Fitxa tècnica
Situació:Vall de Campcardós, una branca
de la vall de Querol (Cerdanya).
Accés:Per l’N-20 anem de Puigcerdà
a Porta, on agafem una pista
asfaltada a l’esquerra que passa
per sota de la via del tren i que
duu a un aparcament a l’altre
costat del riu Querol.
Desnivell acumulat: 1.348 m.
Altitud màxima: 2.825 m.
Horari total: 7.30 h.
Època aconsellada:desembre-març.
Risc d’allaus:Notable si ha nevat fa poc o si
les prediccions arriben al grau 3
(escala de l’1 al 5), sobretot a
partir de la pleta de Barrera.
Consells:L’excursió és llarga, però en
conjunt fàcil, només amb un
pendent de 30º entre l’estany
Negre i l’altiplà superior.
Material complementari:Piolet i grampons
Bibliografia:FIGUERA, M. La Cerdanya,
excursions amb raquetes de neu.
Vilassar de Dalt: Sinopsis, 1999.
Cartografia:Tossa Plana - Puigpedrós. Mapa
d’hivern amb guia annexa.
Granollers: Alpina, 2001.
Amb les
actuals
raquetes
de neu, molt
polivalents,
es pot
assolir un
bon nombre
de cims
pirinencs.
Les raquetes
de neu són
segures fins
a pendents
d’uns 30-35º,
sempre que
la neu sigui
estable.
Amb les
actuals
raquetes
de neu, molt
polivalents,
es pot
assolir un
bon nombre
de cims
pirinencs.
Les raquetes
de neu són
segures fins
a pendents
d’uns 30-35º,
sempre que
la neu sigui
estable.
Al principi,
com a
primer
contacte
amb les
raquetes, és
convenient
fer sortides
organitzades
amb guies
acompa-
nyants.
Els primers
raigs de sol
acaricien els
avellaners
del principi
de la vall de
Campcardós
LA CERDANYA PirineusLA CERDANYA Pirineus
Itinerari
1.500 m - 0.00 hSeguim la pista que s’acosta a un
repetidor. A continuació agafem
un camí senyalitzat —marques
blanques i vermelles del GR-107
o camí dels Bons Homes— entre
un bosc d’avellaners, bedolls,
freixes, pins negres i moixeres de
guilla. La inclinació augmenta.
Més amunt s’atenua i descobrim
la vall fins a la seva capçalera:
la portella Blanca d’Andorra. A l’es-
querra, despresos del Puigpedrós,
destaca la piràmide rocosa del
Peiraforca i l’agulla granítica del
roc Colom.
Quan sortim del bosc, travessem
uns matollars de bàlec —arbust
de la mateixa família que la
ginesta— que la neu pot cobrir,
per la qual cosa cal parar atenció
a no perdre el traçat del camí, ja
que avançar per damunt dels
bàlecs, sobretot quan la neu és
poc consistent, es fa pesat.
2.065 m - 1.30 h Deixem la cabana de Campcardós
a l’esquerra i creuem després el riu
d’igual nom per un gual. Els dos
estanys de Campcardós queda-
ran a la dreta, a menys altitud,
mentre ens acostem a la base del
Peiraforca, ratllat per canals.
Voregem en sentit ascendent
aquesta base, atenyem un petit
altiplà, travessem de nou el riu
per un nou gual en un gran pla i
guanyem altitud per l’altre costat.
La inclinació continua sent
moderada.
2.250 m - 2.15 h Arribem a la dilatada pleta de
Barrera. No gaire lluny ja de la
portella Blanca d’Andorra, que
tenim al davant, a l’alçada dels
últims pins negres ens desviem a
la dreta per cercar una poc mar-
cada canal que baixa de l’estany
Negre. El pendent torna a aug-
mentar, però és assequible amb
les raquetes posades. Al capda-
munt de la canal es troba l’estany
Negre o de les Passaderes, que
segurament ens costarà d’identi-
ficar perquè deurà estar total-
ment cobert de neu.
Creuem l’estany pel damunt i ens
dirigim a una altra canal més
ampla, a l’esquerra, que baixa de
l’altiplà superior. Fent ziga-
zagues, hi pugem sense proble-
mes si la neu és prou consistent
—30º d’inclinació—, però si no
ho és o, al contrari, s’ha endurit o
està glaçada, és molt possible
que aquí hàgim d’utilitzar el piolet
i els grampons. Un cop supera-
da, travessem l’altiplà en direcció
al pic de més a la dreta, assequi-
ble amb raquetes fins al capda-
munt.
2.821 m - 3.30 hSom al cim del pic Negre
d’Envalira. Baixem al coll entre
els dos primers cims, remuntem
un pendent curt d’uns 30º —de
vegades s’ha de fer amb piolet i
grampons— i per una carena
rocosa atenyem el cim del pic
d’Envalira (2.825 m, 3.45 h). El
descens i la posterior ascensió al
pic sud d’Envalira (2.785 m - 4.00
h) no té dificultats. Baixem d’a-
quest cim cap a l’altiplà i enlla-
cem amb l’itinerari de pujada
El Peiraforca
presideix la
vall des de la
cabana de
Campcardós.
Pujant a la
pleta de
Barrera
després de
travessar
el riu.
La portella
Blanca
d’Andorra i
la tosseta de
l’Esquella
contrasten
per la claror
i la foscor
durant
l’ascensió a
l’estany
Negre.
Els tres pics
de Fontnegra
destaquen
des del cim
del pic Negre
d’Envalira.
El cim del pic
Negre
d’Envalira es
veu així des
del pic
d’Envalira.
40 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 6968 Pànxing Pirineus
LA CERDANYA Pirineus
es raquetes de neu
són el producte d’una
necessitat imposada
pel mateix medi. En
indrets poc muntanyosos, les
que es fabricaven eren llargues i
amples, a fi d’ocupar el màxim
possible de superfície nevada. En
canvi, als Alps, als Pirineus i en
altres serralades tenien formes
estretes i curtes a fi d’adaptar-se
a les característiques del relleu:
accidentat, irregular i amb pen-
dents força pronunciats.
Aquestes són les que han evolu-
cionat per esdevenir avui esporti-
ves, abans de fusta i ara de plàs-
tic o d’alumini, reforçades amb
grampons inferiors, puntes
davanteres, fixacions a les botes
i alçadors de taló.
Sovint s’acostuma a fer la com-
paració entre els avantatges i els
inconvenients dels esquís sobre
les raquetes o a l’inrevés. Crec
que és millor no entrar-hi amb
detall perquè cadascú els valora
a la seva manera. Algunes perso-
nes que practiquen l’esquí de
muntanya veuen les que duen
raquetes amb una certa superio-
ritat, com si no estiguessin prou
capacitades per esquiar o els fes
por. És possible que en alguns
casos aïllats tinguin raó, però
aquesta visió és errònia.
Els esquís tenen dos grans avan-
tatges sobre les raquetes: els
descensos resulten més ràpids i
els flanqueigs, més segurs. Amb
els anys, però, he anat compro-
vant que les raquetes, en un
medi com el pirinenc, tenen
també els seus avantatges sobre
els esquís: no requereixen apre-
nentatge, són més lleugeres, s’a-
dapten a qualsevol bota, són
polivalents en molts terrenys, no
molesten quan es pengen a la
motxilla, són segures fins a pen-
dents de 30-35º i són molt més
econòmiques. Que amb pen-
dents superiors es tornen insegu-
res: doncs per això cal comple-
mentar-les amb l’ús del piolet i
dels grampons.
La conclusió a què he arribat és
aquesta: els esquiadors, normal-
ment —hi ha excepcions—,
acostumen a anar a esquiar, a
cercar pales, pendents i descen-
sos per gaudir del seu esport. Per
contra, no existeixen els raque-
tistes; és a dir, ningú no va a la
muntanya “a fer raquetes”. Les
raquetes, com els bastons, el
piolet o els grampons, formen
part del material que tot excur-
sionista s’emporta —o s’hauria
d’emportar— a la muntanya
durant la temporada d’hivern,
que pot durar, als Pirineus, des
de mitjan novembre fins ben bé
al maig.
Les raquetes són una estructura
plana, de formes diverses, amb
un tamís i una superfície perfora-
da, que es col·loquen sota la sola
d’una bota i que serveixen per
evitar que ens enfonsem a la neu
o que hi rellisquem si és dura o
glaçada. Gràcies a aquesta fun-
ció que tenen resulten avui un
complement necessari per a la
pràctica de l’excursionisme
hivernal. La Cerdanya, gràcies al
seu relleu més aviat suau, és un
marc incomparable, el millor de
la serralada pirinenca, per fer
excursions amb raquetes de neu.
Gràcies a les raquetes podrem
observar diversos aspectes de la
natura durant els mesos hiver-
nals a les nostres muntanyes,
des de la meteorologia i les allaus
fins a la vida vegetal i animal —
identificant petjades—, amb una
clara pretensió de preservar
aquesta natura, sens dubte el
nostre patrimoni més valuós
Hi ha qui assegura que les primeres raquetes de neu van aparèixer al Canadà i que arribarena Europa a mitjan segle XVIII. Aquesta hipòtesi, però, és refusada per altres fonts —que jocomparteixo—, les quals consideren que tant les raquetes com els esquís eren utilitzats percaçadors escandinaus a l’edat mitjana i per pobles siberians en èpoques encara més recula-des que es remunten al neolític (5.000 aC).
L
Què són les raquetes de neu
Les raquetes
permeten
alçar el taló i
s’adapten a
qualsevol
bota.
70 Pànxing Pirineus
La gran vall del Pirineu
OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA
Cruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - info@cerdanya.org
www.cerdanya.org - www.CadiMoixero.com
PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYA
c/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 884 884 - Fax 972 882 283 CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA
sino
psis
.es
6 Km. de Lles de Cerdanya, la seva
orientació sud - sudest ofereix d’una
banda unes panoràmiques excepcio-
nals sobre la sempre majestuosa Serra
del Cadí i de l’altra, unes pistes ideals per gaudir de
la neu i del sol. Amb una bona varietat de circuits
per tot tipus de nivells, us trobareu a la zona d’es-
quí nòrdic més gran de l’estat, ja que juntament
amb l’estació veïna d’Aransa, s’ofereix un domini
esquiable de 68 Km.
A peu de pistes, hi ha l’edifici del lloguer de mate-
rial, on hi trobarem material tant de tècnica clàssi-
ca com de patinador així com raquetes de neu i tri-
neus. També s’hi troba una petita botiga amb els
accessoris imprescindibles per esquiar.
Gràcies a l’escola d’esquí podrem millorar les dife-
rents tècniques tant amb classes particulars com
amb els cursos de cap de setmana que s’organit-
zen juntament amb l’Hotel Mirador. Aquests cursos
ofereixen tot el necessari per iniciar-se en aquest
esport amb els avantatges d’un molt bon preu i la
facilitat de coordinar-ho tot en una sola trucada.
També l’escola organitza el parc de neu perquè els
més petits estiguin entretinguts mentre els grans
esquien tranquil·lament.
Al costat del lloguer hi trobarem el Restaurant, on
podrem gaudir dels àpats típics de la Cerdanya en
un entorn incomparable i una mica més enllà hi ha
el Refugi Cap del Rec, un dels pocs llocs on
podrem dormir ben bé a peu de pistes.
Pels que vulguin alternar altres activitats a Lles
també hi ha dos circuits senyalitzats per raquetes,
un que ens porta fins el Refugi del Pradell (i que con-
tinua fins la Tossa Plana de 2.916 metres) i l’altre que
va fins l’Estany de l’Orri. Ambdós circuits ens con-
dueixen entre els boscos de pi negre de Lles.
Més informació: www.lles.net
Estació d'esquí i muntanya
A
Lles
72 Pànxing Pirineus
olt a prop de les principals ciutats
catalanes trobem l’estació d’esquí de
Masella, situada enmig d’un paisatge
totalment alpí i mirador privilegiat
sobre la vall de la Cerdanya, una de les que té més
hores de sol de tot el Pirineu.
Amb 65 km esquiables (54 pistes i 19 variants)
gaudireu del desnivell esquiable més gran de tot el
Pirineu oriental: 935 metres des del cim de la Tosa
d’Alp (2.535 m) fins al Pla de Masella (1.600 m).
La temporada d’esquí i de surf de neu de Masella
és de les més llargues del Pirineu, ja que la privile-
giada situació de la muntanya assegura gran quan-
titat de neu d’excel·lent qualitat durant mesos.
Gràcies als remuntadors moderns, còmodes i
ràpids que teniu a la vostra disposició salvareu els
935 metres de desnivell en només 13 minuts. Dels
13 remuntadors de l’estació, 4 són telecadires (3
de desembragables), 7 telesquís, 1 telecorda i 1
cinta transportadora, que és ideal per fer els pri-
mers progressos sobre la neu.
La completa xarxa de neu artificial, que ha estat
millorada temporada rere temporada, ja compta
amb 380 canons, que cobreixen tot el desnivell
esquiable de l’estació i 30 km de pistes. Aquesta
temporada s’ha ampliat novament tot el sistema de
neu artificial i s’han fet noves inversions a tota la
zona de la Pleta per garantir la presència de bona
neu durant tota la temporada al parc de neu de la
Pleta.
A l’snowpark hi ha big jumps, baranes, calaixos,
rainbows, una “S” de 12 metres i fins i tot dos nous
telesquís per remuntar el desnivell sense haver de
fer cap esforç. També podeu gaudir de l’espectacle
des de la nova grada que s’ha construït o des de
la nova àrea de pícnic mentre recupereu forces.
Per garantir la màxima comoditat dels esquiadors i
surfistes, tots els serveis estan concentrats a peu
de pistes, al Pla de Masella (cota 1.600 m): taqui-
lles, lloguer de material, espai d’snowboard, arma-
ris guardaesquís, escola d’esquí i snowboard, Jardí
de Neu, Caseta dels Nens, botiga d’esports, servei
mèdic, bars i restaurants, aparcaments, allotja-
ment... A més a més, també hi ha bars i restaurants
amb terrasses solàrium i vistes indescriptibles
situats en punts estratègics de les cotes intermè-
dies de l’estació.
I per si tot això fos poc, amb el forfet Alp 2500, que
permet esquiar i surfejar a Masella i a la Molina, es
pot accedir a un domini esquiable de 118 km, 29
remuntadors i 770 canons de neu artificial
L’estació alpina més properaMasella
M
MASELLATelèfon 972 144 000Fax 972 890 078 - infoneu 972 890 053masella@masella.com - www.masella.com
estació d’esquí de fons de Guils
Fontanera es troba dins del terme de
Guils, a la comarca de la Cerdanya, a
tan sols 12 km de Puigcerdà. Es trac-
ta d’una estació envoltada d’una gran extensió de
bosc de pi negre, la situació de la qual permet als
esquiadors i visitants gaudir d’una extraordinària
panoràmica de la comarca, des del massís del
Carlit fins a la serralada del Cadí.
La seva situació geogràfica a 1905 m d’altitud i en
una vessant d’influència atlàntica, proporciona a
l’estació un llarg període d’innivació.
Tothom que desitgi introduir-se en aquest esport, o
simplement gaudir d’una tranquil·la passejada, té a
la seva disposició tota una sèrie de recorreguts a
la seva mida, amb traçats que combinen boscos i
clarianes. Quan l’estació es troba en ple rendiment
ofereix a l’esquiador fins a 45 Km de pistes, amb
una xarxa de 25 circuits independents i interco-
nectables de nivells i dificultats molt diversos. Una
altra alternativa que ofereix és el circuit de natura
de 10 km de distància per passejar amb raquetes
de neu.
Aquesta estació, inaugurada l’any 1992, pertany al
pintoresc poble de Guils de Cerdanya, típic muni-
cipi cerdà, dedicat principalment al sector agrícola
i ramader. La bellesa que ofereix el seu entorn ha
fet de Guils un lloc de visita turística per excel·lèn-
cia. Prova d’això és el fet de que sigui un dels
punts pels quals discorre el sender transpirinenc
GR 11 (amb punt de partida a Llançà i arribada a
Donòstia).
Per accedir a les pistes cal arribar fins a l’entrada
del poble. Un cop allà trobarem la cruïlla amb la
pista que arriba al Pla de Fontanera, a 1900m d’al-
çada, de 7 km de distància.
Les pistes estan equipades amb
tot tipus de serveis: lloguer de material, monitors
titulats, bar-restaurant, punt d’informació, etc., a
més d’un equip humà que treballa per tal de que
les vostres estades a Guils Fontanera siguin més
que agradables
NovetatsArranjament de pistes
Ampliació del lloguer
Ampliació de cuina
Activitats28 de desembre RONDES NOCTURNES
14 de gener MARXA FONTANERA (25 km i 10 km)
20 de gener XIa ESQUIADA NOCTURNA (12 km)
Turisme i esport per excel·lènciaGuils Fontanera
L’
GUILS FONTANERATel. 972 19 70 47www.guils.comfontanera@guils.com
Pànxing Pirineus 7574 Pànxing Pirineus
mb el repte del Campionat del Món
d’Snowboard La Molina 2011 i la Copa
del Món d’Esquí Alpí femení el 2008,
l’estació de muntanya de La Molina ha
aprofitat els mesos d’estiu perquè les instal·lacions
i els equipaments estiguin a punt a l’inici de la tem-
porada d’hivern. Enguany, s’estan enllestint els tre-
balls de construcció del nou edifici de serveis, que
acollirà la clínica, el nou telecadira Alabaus, la
remodelació de les pistes del sector Pla d’Anyella i
l’ampliació de la xarxa de producció de neu en
algunes pistes.
Nou telecadira Alabaus(5.000.000 €)El nou telecadira desembragable de 6 places,
substitueix a dos telesquís en paral·lel. La capaci-
tat de transport de viatgers s’augmenta considera-
blement, passant de 1.400 a 3.000 esquiadors per
hora. S’han col·locat totes les pilones i s’estan fina-
litzant les estacions superior i inferior.
Producció de neu i remodelació de pistes al sector Pla d’Anyella (1.650.000 €)S’ha remodelat les pistes del sector Pla d’Anyella i
muntat una extensió de la xarxa de canons de neu
a les pistes Alabau, Pedró i Corriol. S’està treballant
en la construcció del nou llac i la nova sala de bom-
bes. Actualment, es procedeix a la revegetació de
les pistes remodelades.
Nou edifici de serveis Font Canaleta (1.200.000 €)A la zona de Muntanya Sagrada s’està treballant en
l’edifici de serveis que està previst que s’inauguri
aquesta propera temporada. Aquest edifici ubicarà
la nova clínica, una zona de picnic, taquilles, lava-
bos, les consignes i el lloguer de material.
Cal destacar que tots els serveis que ofereix aquest
nou edifici estan adaptats a les persones amb
mobilitat reduïda i que aquesta obra s’emmarca
dins del projecte d’adequació de totes les
instal·lacions de l’estació a les persones amb algun
tipus de discapacitat.
Ja s’ha finalitzat l’estructura externa i es treballa a
bon ritme en els interiors de l’edifici
Prepara la temporada d’hivernLa Molina
A
LA MOLINATel. 972 89 20 31 Fax 972 14 50 48 www.lamolina.comlamolina@lamolina.com
76 Pànxing Pirineus
El complex turístic Resort Alp 2500,
empresa presidida per Salvador Batlle,
situat a la bonica comarca de la
Cerdanya, és un projecte complet i
divers per a tota la família.
Per aquesta temporada d’hivern, el
Resort amplia la seva oferta inaugurant
aquest mes de desembre l’Aparthotel i
els Apartaments turístics. Per a la seva
explotació, s’ha arribat a un acord d’as-
sociació amb la Cadena Guitart.
La Cadena Guitart, amb seu a Lloret de
Mar, compta amb l’experiència d’una
cadena d’hotels a Catalunya. En forma
part l’Spa&Wellness Institut Gem, un
dels centres més avançats en wellness i
salut. El seu president, en Climent
Guitart té arrels a la Cerdanya i ha sentit
un especial impuls per compartir aquest
projecte amb el Resort.
Guitart Hotels també està implicada en
un dels projectes actuals més impor-
tants de la Costa Brava, el nou casino de
Catalunya, que s’ubicarà a l’hotel Guitart
Monterrey. Un projecte que compren un
casino, una sala de convencions i
congressos, uns jardins per a expo-
sicions i altres esdeveniments, etc.
Els apartaments de l’Aparthotel,
amb espectaculars vistes de la vall i
de d’estació d’esquí de La Molina,
estan totalment equipats amb capa-
citat entre dues i vuit persones.
Disposen de parquet, vitroceràmica,
microones, calefacció, TV amb
canals internacionals, servei de
neteja, pàrquing i traster entre d’al-
tres.
Durant la vostra estada, disposareu
de tota mena de possibilitats de
lleure, no només perquè està situat
a peu de pistes de la Molina, sinó
perquè un cop acabada la jornada
d’esquí, sense necessitat de des-
plaçar-se, podreu gaudir d’una
variada oferta d’APRÈS-ESQUÍ.
En el mateix complex, trobareu un
important centre comercial amb
Burger King, la Salomon Station,
l’Indoor- Disco-Pub, el restaurant
Tapas-Bar i una bolera. I abans de
finals del 2006 es complementarà
l’oferta amb el wellness-center amb
piscina coberta climatitzada, solà-
rium, jacuzzis, banys de vapor,
sauna, gimnàs, etc.
Un autèntic complex des d’on
podreu gaudir de multitud de ser-
veis en un mateix espai..
Situat a peu de pistes de La Molina, a pista llarga,
ofereix multitud de possibilitats per aquest hivern
Plaça Pista llarga - LA MOLINA
Tel. 972 89 27 27 - info@resortalp2500.com
972 89 27 21 972 89 27 29 972 89 27 17 972 89 27 19 972 89 27 29 902 34 70 34
Resort ALP2500
us ofereix multitud
de serveis en un
mateix espai
ResortALP2500
Salomon Station
La Salomon Station és el primer i únic centre d’activitats “outdoor” delpaís i ofereix un gran nombre d’activitats i de lleure per a tothom.
ACTIVITATS D’HIVERN• Escola d’esquí i snow• Lloguer, venda i reparació de material• Club infantil d’esquí i snow• ‘’Perfect Day’’: Activitats a mida de freeride, freestyle (esquí i snow)
a tot el Pirineu.
+INFO: www.grupoelements.com
www.guitarthotels .com902 34 70 34
L’estació per a tothom:pels més experts i perals debutants
PortePuymorens
aradís del
freeride i el
f reesty le ;
privilegiada
per la seva orientació
nord-oest i pel seu clima
assolellat, Porté rep la
majoria de tempestes de
neu, oferint als seus visi-
tants un magnífic man-
tell nival que perdura fins
els darrers dies de la
temporada.
Les mítiques canals de
Porté i els seus itineraris
salvatges enmig del
bosc conviuen amb
unes pistes pensades i
dissenyades per oferir al
debutant un aprenentat-
ge còmode i segur.
L’Snowpark de Porté,
acull el perfeccionament
i la progressió de tota
una generació de frees-
tylers.
P
El gran viatge nòrdicAransa
uan arriba
l ' h i v e r n ,
a q u e s t
m e r a v e -
llós paratge pirinenc que
és la muntanya d'Aransa
queda cobert d'un man-
tell blanc: la neu.
L'estació d'esquí es
converteix en un dels
indrets més atractius per
a la pràctica d'activitats
a la neu. L'esquí nòrdic
és l'activitat principal de
l'estació, però també
podeu fer excursions
amb raquetes, passar un
dia a la neu amb la famí-
lia o senzillament disfru-
tar d'un bon àpat, típic
de muntanya, al restau-
rant de l'estació.
Aransa compleix aques-
ta temporada el seu dis-
setè aniversari. Durant
aquests disset anys l'es-
tació ha anat millorant la
seva oferta de serveis.
Actualment, trobareu 32
quilòmetres de circuits
acuradament traçats,
variats i aptes per a tots
nivells, entre boscos i
amb magnífiques pano-
ràmiques de la Serra del
Cadí; trobareu la presti-
giosa escola d'esquí
"Snow Station"; amb un
bon servei de lloguer de
material; i un reconegut
restaurant: el Fornell.
La distància que separa
Aransa dels grans nuclis
de població de Cata-
lunya fa que sigui possi-
ble desplaçar-se en un
sol dia a gaudir de l'es-
port i de l'entorn. Per als
qui volgueu allargar la
vostra estada, el poble
d'Aransa i els del seu
voltant us ofereixen una
variada oferta d'allotja-
ments rurals de gran
qualitat.
Q
REGIE MUNICIPALE des Sports et des loisirsChalet d'Accueil 66760Tel. 0033 468 04 82 41 Fax 0033 468 04 86 43rmsl.porte.puymorens@wanadoo.fwww.porte-puymorens.net
ESTACIÓ D’ESQUÍ NÒRDIC25726 ARANSA (Lleida)Tel. 973 29 30 51info@aransaski.comwww.aransaski.com
arà cinc anys aquest hivern, que s’orga-
nitzen a l’Alta Cerdanya, al poble
d‘Osseja, amb un èxit cada any més
evident, les diades de l’excursionisme
català. La reeixida d’aquesta actuació prové d’una
sensibilitat molt cerdana, la de viure unes estones
de convivència sense cap traça d’escollisme, però
amb la voluntat de produir una obra sòlida i profi-
tosa per a tothom.
La llengua és la que un prefereixi, francès pels uns,
català pels altres. L’important és entendre’s entre
amics, la intenció és que tinguin la paraula tots els
que viuen a la Cerdanya, els que hi treballen…
Cada any es desenvolupa un tema però amb la lli-
bertat d’ultrapassar-lo. És per això que vam viure
moments emocionants amb l’evocació del Canigó
de Mossèn Cintó, amb vídeos i projeccions de dia-
positives per descobrir les muntanyes Pirinenques
a través d’excursions hivernals o primaverenques i
amb xerrades dels adolescents d’Alta Cerdanya.
Sempre ens agrada, mentre sigui possible, passar
més temps parlant sobre el tema escollit.
El febrer del 2007, a la sala de festes d’Osseja, ens
trobarem com cada any, per evocar aquesta línia
artificial que esqueixa la Cerdanya des de més de
tres segles: la frontera, o la ratlla, si voleu. Com la
van viure els cerdans? Com la viuen? Com hauran
de viure-la? Pels cerdans és una fractura que
separa germans o un guionet que van utilitzar eco-
nòmica, política i militarment sense oblidar mai
que som una unitat geogràfica i històrica.
Les xerrades, les intervencions, les projeccions,
els debats es viuen el dissabte des de les 3 de la
tarda fins a la nit, quan ens espera un sopar de
germanor. N’hi ha molts que també gaudeixen de
l’excursió amb raquetes que s’organitza diumenge
al matí. Són moltes desenes d’apassionats per
caminar unes horetes a dalt del massís del
Puigmal. I si el temps ho permet, divisarem
Montserrat des del nostre Pirineu Català
Més informació:
OFFICE DU TURISME ET DU CLIMATISME
11 place Ste Lucie, 66340 OSSEJA (França)
Telèfon: 0033 468 04 53 86
rmtc- osseja@wanadoo.fr
Una festa cerdana transfronterera
Les diades de l’excursionisme català
F
ON MENJAR
LE CAFÉ DE LA FRANCE1, Place de Sain Pierre66540 OSSEJA (França)Tel. 0033 468 04 20 59
PREUS FORFET TEMPORADA 06-07(abans 19 novembre)Porte-Puymorens sol:Adults 250€/ Estudiants 200€/Nens 180€Porte-Puymorens + Ax LesTermes + Grand Valira:Adults 275€ / Estudiants 225€/Nens 205 €
XARCUTERIA BONZOM&FILSCarn de Cerdanya/Capcir. Xarcuteria ceretana casolana (visiteu l’assecador de pernils durant les vacances escolars)Especialitats de foie gras d’ànec i salmó fumat (fet acasa). Acompanyaments i grans vins de la nostra cava.Horari: de 8 a 12.30h - de 15 a 19.30h (tancat els dilluns i dimecres)
Ctra.Principal, SALLAGOSA (França)Tel. 04 68 04 71 53 www.bernard-bonzom.com
CAMPING LE PUIGMAL***Rute ForestiereERR (França)Tel. 0033 468 04 71 83Fax 0033 468 04 04 88www.camping-le.puigmal.com
CAMPING LAS CLOSAS***
1, Place Sant GenisERR (França)Tel. 0033 468 04 71 42 www.camping-las-closas.com
Pànxing Pirineus 8180 Pànxing Pirineus
SALAISONS DE CERDAGNEXARCUTERIA - CARNISSERIAXarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.
SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2BOURGMADAME (França)Tel. 0033 04 68 045 271Fax 0033 04 68 045 373
lticervice treballa en seguretat i qualitat,
modernització dels equipaments, fideli-
tat amb els treballadors i en altres parà-
metres que augmenten la seguretat i
tranquil·litat a les pistes. Ho trobem indispensable
quan sabem que pel nostre domini esquiable pas-
sen cada temporada més de 5 milions de passat-
gers als nostres remuntadors.
Una gestió bona i claraAlticervice escolta constantment els seus clients.
Amb l’ànim de millora continua, oferim un llibre de
reclamacions obert a totes les demandes, així com
un qüestionari que entreguem a peu del telecadira,
per tal d’obtenir informació. És així com hem detec-
tat alguns petits defectes com ara el temps d’espe-
ra als remuntadors, l’atenció a l’arribada del teleca-
dira o la mancança de pistes esportives.
Novetats i activitats per a tota la famíliaMalgrat que la demanda acostuma a ser per les
pistes més difícils, hem de reconèixer l’èxit de les
pistes verdes i blaves. Cada cop més, els nous
equipaments permeten baixades més atractives.
Per aquest hivern els esforços van destinats a la
renovació i modernització dels remuntadors, que
representen un 97% de l’activitat.
Un ascensor per unir Pyrénées 2000 i Font-Romeu!No hem oblidat l’esqui nòrdic, durant l’estiu hem
tingut cura de més de 100 km de pistes de fons,
sempre respectant el medi ambient i l’entorn.
Volem satisfer aquesta clientela, que no per ser
menys nombrosos els hem d’oblidar. A Font-
Romeu Pyrénées 2000, una estació molt familiar,
l’esquiador alpí o el nòrdic es trobarà a gust.
La instal·lació d’un telecadira desembragable que
arriba al restaurant “du Levant” i més enllà del Coll
del Pam, permet doblar la capacitat de transport,
sense deixar de banda el confort. Les cadires són
de 6 persones i la rapidesa de rotació es multiplica
per 2, afavorint la circulació dels esquiadors per
diferents zones.
Canvis a Pyrénées 2000Gràcies al canvi del vell telecadira biplaça, per un
meravellós de quatre places, l’aïllament de les pis-
tes cara nord de Pyrénées 2000 queda enrere,
reprenent tot el valor a les pistes “Bouton d’or” i
“Perce Niege”. Ara els esquiadors poden arribar-hi
fàcilment.
Mirant al nord a Font-RomeuCap a la vessant nord (pistes de campionats, com-
petició...) el telecadira “des Aveillans” passa a ser
de tipus desembragable de 4 places. La seva capa-
citat de transport augmenta de 1.700 a 2.400 pas-
satgers/hora. Des de febrer del 2006, el telecadira
de 4 places “Du Col Rouge”, instal·lat entre l’esta-
ció intermitja i el cim “Du Diable”, canalitza el 50%
del fluix de les pistes cara nord, resultant-ne un cir-
cuït molt més esportiu associat a les pistes més
tranquil·les.
El trajecte d’aquesta vessant està fet per un teleca-
dira de quatre places, entre el coll del “Pam” i la
“Gallinera”, dotat d’una línea baixa per evitar els
efectes de la Tramuntana.
D’aquesta manera s’aconsegueixen reduir les cues
per tornar a Font-Romeu, al mateix temps que
queda doblada la seguretat per un telesquí. El 2003
es preveia una inversió de 22 milions d’euros per
millorar les seves pistes. Actualment ja és de 30
milions.
Els propers projectes que tenim perdur a terme d’aquí a tres anysAmb l’aprovació de les autoritats competents, està
en projecte la creació de 6 noves pistes vermelles i
negres en el sector de “Avellans” i “Farneils”. La
creació d’aquestes pistes es farà sempre amb res-
pecte pel medi ambient, i des de la meravellosa
carretera de les “Bouillouses”, les pistes gairebé no
es veuran. Hem après a respectar les espècies ani-
mals i vegetals autòctones.
A curt termini disposarem de nous recursos d’aigua
que permetran fer una producció de neu de
1.000m3/hora a 3.000m3/hora, amb l’ajuda de
canons d’última generació.
Aquest projecte és de gran importància ja que la
durada de la temporada sabem que està subordi-
nada al fred!
Font-Romeu Pyrénées 2000
A
FONT-ROMEU PYRÉNÉES 2000
Tel. 0033 468 30 68 30
www.font-romeu.fr
Altiservice és una filial de la ‘’Lionnaise des
Eaus’’, que gestiona 5 estacions als Pirineus
entre les quals es troben Font-Romeu i
Pyrénées 2000. Des del 2003 s’ocupa tant a
l’estiu com a l’hivern del domini esquiable i
els remuntadors.
Pànxing Pirineus 8382 Pànxing Pirineus
escobriu l’encant d’un poble típic
cerdà, pas a pas, carrer rere carrer, on
l’agricultura ha conservat la memòria
de l’ofici de picapedrer… Voltar per la
plaça fins a l’església romànica, el cor del poble
amb les seves campanes que marquen el pas del
temps, visitar el museu del granit i els tallers de
pedra, la capella del Belloc... per acabar amb un
bany d’aigües calentes i relaxants als Banys de
Dorres.
Els banys romansEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una
vista impressionant dels cims del Puigmal, els
banys de Dorres ofereixen als enamorats de la
natura i de l’aigua, moments de pau, tranquil·litat i
relaxació.
L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de
la prehistòria (1500 a.C.) i el seu ús es torna habi-
tual i organitzat a partir del segle XVII. Molt utilitza-
des a partir del segle XIX, les qualitats d’aquestes
aigües calentes i sulfuroses són citades al 1926 a la
guia de la Cerdanya de E. Brousse. La temperatura
que surt, la més elevada del país, arriba fins els 41ºC.
Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys
estan oberts els caps de setmana. La resta de
mesos d’hivern l’horari s’amplia de 8.30 a 19.30 h
tots els dies i fins a les 20’30h pel pont de la
Puríssima.
El tiquet d’entrada als banys, inclou visita gratuïta
al museu.
El Museu del GranitSi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era
l’agricultura, a Dorres començà a prendre més
força l’ofici artesanal de picapedrer.
Creat ell 1999, el museu del granit mostra la història
d’aquesta activitat i permet conèixer la vida diària
del poble a través d’aquest ofici avui desaparegut.
Església de St. JeanL’església de St. Jean és un exemple de l’evolució
de la mentalitat religiosa en el territori amb el pas
dels segles. Ha anat evolucionant amb el temps,
sense alterar la seva estructura primitiva. La cons-
trucció original data del segle XII, però l’interior va
ser modificat al XVII i XVIII a l’afegir-hi retaules
barrocs i la Vierge Negre du Belloc
Poble de granit i aiguaDorres
DEls mítics i
famosos banys
de Dorres
L’església
romànica de
Dorres
El poble
de Dorres
ON DORMIR
EL BALCÓ DE DORRESTurisme ruralCtra. de les Escaldes, 2DORRESTel. 0033 468 04 47 42 / 649 311 235elbalcodedorres@wanadoo.frwww.elbalcodedorres.com
CÀMPING "LA GRÍOLE"39, Route d'AndorreTARGASONNETel. 0033 468 30 03 84 - Fax 0033 468 30 17 65jw.hebers@tiscali.fr
AJUNTAMENT DORRESCarrer Major - 66760 DORRESTel. 0033 468 04 60 69 - Fax 0033 468 04 67 30Comune.dorres@wanadoo.fr
n plena natura, amb vistes sobre el
llac de Puyvalador, les seves pistes es
dibuixen enmig d’un gran bosc de pins.
L’aposta pel freestyle de l’any passat a
càrrec d’snowparkdivision que va dissenyar l’snow-
park va suposar un éxit per a l’estació esdevenint
un punt de referència per al món del freestyle. La
prova més palpable n’és la construcció del mòdul
més gran de neu realitzat en territori europeu a les
acaballes de la temporada passada. Mòdul que
riders de talla internacional van poder gaudir i pro-
var personalment.
Degut a la seva orientació, els gruixos de la neu
estan presents fins ben avançada la temporada,
assegurant infinites jornades d’espectaculars
forapistes.
Aquesta temporada els més menuts podran seguir
gaudint de la pista de trineus. Un centre d’activitats
lúdiques acollirà els nens de dos anys i mig fins els
6 anys i un jardí de neu permetrà els més grans
familiaritzar-se amb la neu
Puyvalador
EApostant pel freestyle
ESTACIÓ D’ESQUÍ
PUYVALADOR - RIUTORT
Tel. 0033 468 04 44 83
www.puyvalador.com
Pànxing Pirineus 8584 Pànxing Pirineus
LA CERDANYA Pirineus
86 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 87
El camí de Sant JaumeFont: Consell Comarcal de Cerdanya Fotos: Gonzalo Sanguinetti
El descobriment de les restes de l’apòstol Sant Jaume a Compostela a principis del segle IX, va encendreun fervor religiós sense precedents arreu del món conegut fins llavors; un món on el cristianisme lluita-va per imposar-se sobre creences paganes encara establertes. D’arreu del vell continent, els devots pere-grinaren en direcció a Santiago de Compostela per purificar-se i adorar les relíquies del sant màrtir.Aquest anar i venir de persones, va crear una gran infrastructura viària, econòmica, cultural i religiosaque engendrà el que actualment anomenem Europa. La importància d’aquest fenomen a l’edat mitjana vaser tan gran, que aviat es va fer popular la frase: “tots els camins porten a Santiago”, i no pas a Roma.
o obstant això, al llarg
de la història el camí
de Sant Jaume, com
camí de fe, ha tingut
els seus alts i baixos. Cap el
segle XIV les peregrinacions van
anar perdent força, tornant a revi-
far-se el fervor religiós a l’època
de Felip II, tot seguint les pautes
tridentines cap a l’apòstol.
Paradoxalment, en el segle XX es
produeix la tercera revifada, afe-
gint-se a l’aspecte religiós de la
ruta altres com el cultural i l’es-
portiu.
Les rutes que portaven i porten a
Compostela convergeixen en dos
camins principals: l’a-
ragonès i el navarrès,
aquest darrer entra
des de França per
Roncesvalles i arriba
fins a Puente de la
Reina, on s’uneix amb
la ruta aragonesa que
ve de Somport pas-
sant per Jaca. En
aquestes vies princi-
pals conflueixen multi-
tud de vies secundà-
ries, una d’elles, i com
a variant d’entrada a la
Península, recollia la gent proce-
dent de l’Europa meridional que
entrant pels colls de la Perxa i
Pimorent, conflueix a Sant Jaume
de Rigolisa (Puigcerdà), creua la
Cerdanya i continua, travessant
els Pirineus, en direcció a Jaca
on enllaça amb una de les vies
principals. La publicació que es
presenta és, justament, la recu-
peració de la part del camí de
Sant Jaume que passa per la
Cerdanya. Passejant per aquest
camí d’orígens prehistòrics, a
peu, bicicleta o cavall, ens endin-
sarem en l’essència d’una
comarca que de forma silenciosa
ha jugat un paper molt important
en el esdevenir històric d’un país
i coneixerem i gaudirem d’una de
les valls més boniques d’Europa.
N
Distància: 7 km 400 m
Durada: 1 h 37 min
Punts d’interès: Esglèsia
de la Mare de Déu dels
Angels (Llívia) / Torre
Bernat de Sò (Llívia) /
Farmàcia Esteve (Llívia) /
Casc Antic (Llívia) /
Castell de Llívia (Llívia) /
Sant Martí d’Ur (Ur).
Tram 1Santa Maria de Llívia (Llívia)Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà)
Distància: 7 km 75 m
Durada: 1 h 28 min
Punts d’interès: Campanar de Santa
Maria (Puigcerdà) / Plaça Cabrinetty
(Puigcerdà) / Ajuntament (Puigcerdà) /
Can Deulofeu (Puigcerdà) / Antic
Convent de Sant Domènec (Puigcerdà) /
L’Estany (Puigcerdà) / Pont de Sant
Martí (Guils-Puigcerdà) / Nostra
Senyora del Remei (Bolvir) / Esglèsia de
Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà).
Tram 2Sant Jaume de Rigolisa (Puigcerdà)Nostra Senyora del Remei (Bolvir)
Sortida
des de Llívia
Església
de Sant
Martí d’Ur
Llac de
Puigcerdà
C a r r e r d ’ E s p a n y a , 9
T e l . + 3 4 9 7 2 8 8 4 3 0 8
w w w. m a s s o c u i n e r . c o m P u i g c e r d à
Ctra. Soriguerola s /n
Tel. +34 972 14 44 81
Fontanals de Cerdanya
JOSEPMARIAMASSÓCUINER
Cuina tradicional.Menús per a grups
i per empreses.Esdeveniments
familiars: Casaments, Bateigs, Comunions.
LA CERDANYA Pirineus
88 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 89
Distància: 9 km 80 m
Durada: 1 h 40 min
Punts d’interès:Santa Cecília (Bolvir) /
Castell (Bolvir) / Santa
Eugènia (Saga) / Santa
Maria(All) / Sant Pere
(Olopte) / Mare de Déu
de Quadres (Isòvol).
Tram 3Nostra Senyora del Remei (Bolvir)Nostra Senyora de Quadres (Isòvol)
Distància: 9 km
Durada: 1 h 20 min
Punts d’interès:Santa Maria (Mosoll-Das) / Sant
Salvador de Predanies (Prats i Sansor)
/ Sant Andreu (Baltarga, Bellver) /
Cova de la Fou de Bor (Bellver) / Santa
Maria (Talló) / Sant Serni de Coborriu
(Bellver) / Torre de Cadell (Bellver) /
La Vall de l’Ingla i el Camí dels Bons
Homes (Bellver).
Tram 4Nostra Senyora de Quadres (Isòvol)Santa Maria (Talló)
Distància: 9 km
Durada: 1 h 20 min
Punts d’interès:Santa Maria (Mosoll-Das) / Sant
Salvador de Predanies (Prats i
Sansor) / Sant Andreu (Baltarga,
Bellver) / Cova de la Fou de Bor
(Bellver) / Santa Maria (Talló) / Sant
Serni de Coborriu (Bellver) / Torre de
Cadell (Bellver) / La Vall de l’Ingla i el
Camí dels Bons Homes (Bellver).
Tram 5Santa Maria de Talló (Talló) - Martinet
Detall de Nostra
Senyora del Remei
El Segre
des d’Isòvol
Tram del camí
des de Montellà
HOTEL BERNAT DE SOHotel amb encant situat al casc antic de Llívia en una deles cases pairals més antigues de la Vila. Combina l’estilpropi ceretà a l’exterior, amb el disseny actual de l'interior.Totes les habitacions amb terrassa o balcó i vistes a l’eravella o al jardí. La Sala amb la llar de foc és un lloc moltacollidor i tranquil.
Cereja, 5 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 62 06info@hotelbernatdeso.comwww.hotelbernatdeso.com
CAN MEYACARNISSERIA - XARCUTERIAMés de 50 anys oferint-nos els seus productes de criança ielaboració pròpia. Vedella, xai, cabrit, porc, aviram, i tots elselaborats i “delicatessen” que et puguis imaginar. Pels pala-dars exigents... Tot el sabor de sempre amb l’actualitat mésinnovadora.
Passeig 10 d’abril, 27 i 29PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 03 32Fax 972 14 03 95
HOTEL L’ESQUIROL
Hotel d’estil rústic iconfortable, ambtotes les comoditatsque pots desitjar. Elvostre descans és lanostra prioritat.Gaudiu del restaurantamb la millor cuinacasolana.
Av. Catalunya, s/nLLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03972 14 63 63www.hotelesquirol.net
CASONA D’AGETradicional xalet de muntanya reformat i perfec-tament equipat, seu hivernal d’esquiadors.Hostal Familiar - Alberg - Casa de colònies -Restaurant casolà - Menú de la casa.
Palau, 23AGE-PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 00 40 Fax 972 88 47 33www.casonage.comcasonage@casonage.com
HOTEL EL JAÇ**El descans a la muntanya. Hotel de nova cons-trucció, d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bellmig del poble de Ger.
Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. 972 89 42 91www.grupturistic.cominfo@grupturistic.com
HOTEL *** REST. FONDA MERCÈFonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort enun entorn molt agradable i familiar. Reformada completa-ment. Compta amb 9 habitacions dobles (2 dúplex), ambtelèfon, TV, bany complet. Ascensor, calefacció central irestaurant amb cuina de mercat.
Estavar, 29LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 54www.fondamerce.cominfo@fondamerce.com
D e s d e 1 8 7 5
HOTEL SANT VICENÇ
Ctra. de la Seu-Puigcerdà N-260, km 214 - El Pont de Bar - T 973 384 010 / F 973 384 097reserves@hotelsantvicenc.com / www.hotelsantvicenc.com
Hotel&Restaurant / Banys d’aigües termals / Massatges / Peelings i fangs
Aigües Termals
LA CERDANYA PirineusLA CERDANYA Pirineus
90 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 91
INFORMACIÓ D’INTERÈS
PATRONAT DE TURISME DEL CONSELL COMARCALPlaça del Rec - 17520 PuigcerdàTel. 972 884 884 - cerdanya@cpnl.cat
OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-26017520 Puigcerdà - Tel. 972 140 665
OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAForns, 11 - 17727 Llívia - Tel. 972 896 313
PATRONAT DE TURISME D'ALPc/ Nord, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 890 385
PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 510 229
OFICINA TURISME FONT ROMEU38, Av. Emmanuel BrousseTel. 0033 468 30 68 30
OFICINA TURISME LA TOUR DE CAROLPlace deu CarulaneTel. 0033 468 04 81 82
OFICINA TURISME SAILLAGOUSE1, Pl. del RoserTel. 0033 468 041 547 / 0033 468 047 289mairie-saillagouse@wanadoo.frwww.membres.lycos.fr/saillagouse
AgendaDIVERSES POBLACIONSXIII EDICIÓ SAISON CERDANEDiverses activitats culturals: tea-tre, música, cinema, titelles, con-tes, recitals...Des de novembre fins a maig
PUIGCERDÀFIRA DE PUIGCERDÀ
Fira multisectorial i del cavall hispa–bretóPrincipis novembre
GERMOSTRA CULINÀRIA
Mostra gastronòmica dedicada al"Nap de Cerdanya". Aquesttubercle és un producte moltapreciat ja que les condicions cli-màtiques de Cerdanya fan quesigui únic.Novembre
FONT ROMEUARRIBADA DEL PARE NOEL ALES PISTES DE PYRÉNÉES 2000Gran espectacle de llums24 de desembre
BELLVERFIRA PIRINEU ESPORT
Mercat de l’esquí amb venda dematerial nou i d’ocasió.Desembre
PRULLANSFIRA DEL PESSEBREPessebre vivent, productes arte-sanals i activitats culturalsDesembre
LLÍVIACICLE HIVERN FESTIVAL MÚSICA
El festival de Música Vila de Llíviaes un dels festivals més impor-tants al nostre país, ja que comp-ta amb un gran renom internacio-nal. Aquesta fama li ve donadaper la qualitat dels seus partici-pants i per l`encant i la gran sono-ritat de l’església de Llívia.Desembre
FONT ROMEUTRAIL BLACHGran cursa enmig d’un entornnatural (51km, 23km i 11km)21 de gener
FONT ROMEUPRIMER SNOW GOLF. TROPHEÉ LLITTLE FRANCECompetició de golf sobre neu,obert a tothom, amateurs i pro-fessionals27 de gener
FONT ROMEULA TRANSCATALANE
Gran cursa d’esquí nòrdic28 de gener
LA MOLINAPIRENA
Gran travessa pels Pirineus ambgossos de trineu que es fa des defa més de 16 anys. Les sevesimatges han donat la volta al mónmostrant la bellesa d’aquestesport i dels seus paisatges.Del 20 de gener al 3 de febrer
FONT ROMEUCAMPIONAT DEL MÓN DE PERIODISTESMés de 100 periodistes de tot elmón competiran en esquí alpí inòrdic.Del 27 de gener al 3 de febrer
PUIGCERDÀFESTA DEL TRINXAT
Sopar multitudinari en què seserveix aquest menjar típic de laCerdanyaFebrer
RESTAURANT EL RACÓ D’URÚSEl teu racó a la Cerdanya. En Sean i l'Olga, regentenaquest restaurant. Fan menú diari, plats elaborats ambproductes del dia i de la terra, com la caça, els bolets...Suggeriments del dia, cuina internacional, fondues i pas-tissos propis. Pollastres al forn de llenya, per emportar.Vine al racó...
Sant Climent, 7 (darrere l'Ajuntament)URÚS (Girona)Tel. 972 89 08 65 / 972 14 41 72www.elracodurus.com
RESTAURANT EL PORTALRestaurant tradicional amb cuina de mercat.Espai rústic i acollidor. Vine a tastar els seus plats!! Són per llepar-se els dits!!
Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. 972 89 42 75Fax 972 89 42 75
RESTAURANT L’OLLAAquest magnífic restaurant està situat al centre de labonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!
Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41
RESTAURANT TAPANYAMBonic restaurant situat al centre de Puigcerdà. Un delsbalcons de la Cerdanya. Les seves especialitats són:cargols a la llauna, carn a la brasa, paella, peix i mariscfresc, gran assortiment de tapes, trinxat de Cerdanya ibolets de temporada.
Plaça l’Alguer, 2PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 88 23 60
REST. ESTACIÓ DE QUEIXANSPels vostres dinars i sopars d’aquesta temporadad’hivern. (Dimecres tancat).Parada i Fonda.
Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00
HOSTAL REST. CA L’ABELEl restaurant ens ofereix cuina de mercat , tradicional.Menú i a la carta. Està situat en un entorn privilegiat, pre-servant l’encant dels pobles de muntanya. Estances con-fortables i acollidores.
Major, s/nLLES DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 50 48 / 629 761 498www.restaurantcalabel.com
REST. EL TURÓ DE LA PERDIUEl Caliu de la Llar en un autèntic restaurant demuntanya. Enmig del bosc, prop de les pistesd’esquí, degusteu la millor cuina tradicional: car-gols a la llauna.
Turó de la perdiu, s/nLA MOLINA (Girona)Tel. 972 89 21 69
REST. FONDA COBADANAPer gaudir de la bona gastronomia i la tranquil·litatde l’entorn. 5 habitacions. Casa fonda.
Camí de la Rota, 11URÚS (Girona)Tel. 972 89 01 29cobadana@minorisa.eswww.fondacobadana.com
RESTAURANT REBOST DE GERCuina actual elaborada amb la millor qualitat de produc-tes de mercat. Compta amb un espai “CHILL” per troba-des i reunions, on ens podrem delectar amb els millorsvins, “tastets”, whiskys i cigars. El Rebost dels paladarsmés exigents. Arròs cremós de muntanya, productes del’ànec, caça...
Pl. Major, 2GER (Girona)Tel. 972 14 70 55
HOTEL JAUME ***Hotel familiar i molt acollidor. Situat al centre del poble d’Alp,a pocs quilòmetres de les estacions d’esquí de la Molina iMasella i a 1 quilòmetre del Golf Fontanals. Disposa de 14habitacions decorades totes elles d’estil provençal. Equipades amb bany complet, assecador de cabell i algunesamb columna de hidromassatge. Una Junior Suite. Salad’estar i de jocs amb xemeneia i bar. Servei d’allotjament iesmorzar.Central, 30 - ALP (Girona)Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 14 42 42www.hoteljaume.com
Què fer
CENTRE MUSHING CERDANYA A NÒRDICSPasseig de trineus tirats per gossosTel. 616 893 503
RIPOLLÈS
El cremallera de NúriaFont i fotos: Vall de Núria
Inaugurat l'any 1931, i del qual el 2006 se'n commemora el 75è aniversari, és un dels dosúnics ferrocarrils amb cremallera de la Península, juntament amb el de Montserrat. El crema-llera uneix la població de Ribes de Freser, on té enllaç amb els trens de la xarxa de via ampla,amb Queralbs i el santuari de Núria, on s'hi poden practicar diverses activitats de lleure, amés l'esquí, ja que l'estació es troba a 1.964 metres d'altitud.
l tren és i sempre ha
estat l'únic mitjà de
transport per arribar
a la Vall, a través
dels seus 12,5 km de línia que
passen per paisatges de gran
bellesa. Actualment s'ha iniciat
l'obra més important des que va
començar a funcionar el crema-
llera: la construcció del nou túnel
del Roc del Dui, de 1,5 km de
llarg, per tal d'evitar un tram geo-
lògicament inestable entre
Queralbs i Núria.
El Cremallera de Núria té quatre
estacions, un baixador amb
parada facultativa i un apartador.
La primera estació de totes,
Ribes Enllaç, destaca bàsica-
ment per la seva condició d'en-
llaç amb l'estació de Ribes de
Freser de la línia d'adif de
Barcelona a Puigcerdà. Ribes
Vila és l'estació més important de
la línia, ja que en ella s'hi troben
els dipòsits i tallers. Queralbs té
com a funció primordial assegu-
rar els encreuaments dels trens
ascendents i descendents i final-
ment Núria és l'estació final del
trajecte, l'estació objectiu de la
gran majoria de viatgers que
pugen al Cremallera. A més de
les estacions, hi ha un petit bai-
xador amb parada facultativa a
Rialb i un apartador tècnic a
Fontalba, avui dia poc usat però
que segur que adquirirà gran
importància amb la construcció
del nou túnel del Roc del Dui.
El traçat del cremallera de Núria
és el més espectacular de tots
els de la Península, tant a la part
baixa, quan circula pels indrets
tranquils de la Vall de Ribes, com
quan comença l’ascensió i el tra-
çat es converteix en una contínua
successió de túnels, gorges i
espadats que recorden les més
agrestes línies alpines; el recorre-
gut finalitza a la esplèndida Vall
de Núria.
E
Pànxing Pirineus 93
questa temporada de neu, la 2006-
2007, el Canm–Cerdanya celebra el
seu 75è aniversari. Per donar ressò a
l’esdeveniment, s’han programat un
seguit d’activitats i dos actes centrals.
El primer d’ells es va dur a terme a Núria, bressol
del Club, el dia 30 de setembre. Aquest va ser un
acte per socis, amics i simpatitzants, al que van
assistir 150 persones, i en el transcurs del qual es
van homenatjar als socis pioners del club, als tèc-
nics de l’entitat i a tots els esportistes que durant
les diferents etapes han estat als equips nacionals
d’esquí alpí o artístic.
El proper acte serà un sopar de gala a un restau-
rant de Barcelona, amb la presència de les autori-
tats de l’esport i dels municipis corresponents.
Durant l’acte es farà un homenatge als presidents
que ha tingut l’entitat en aquest 75 anys d’història,
en total 12 presidents, alguns ja desapareguts.
El Club Alpí Núria Masella Cerdanya (CANM –
Cerdanya) va ser fundat l’any 1932 lligat a l’estació i
al cremallera Núria. En aquell moment s’anomenava
CLUB ALPÍ NÚRIA. En els anys joves de 1940 a
1950, va ser organitzador de les proves internacio-
nals a Núria, i a les que cada any hi venien els millors
corredors internacional i olímpics de l’època.
Després d’uns anys de peregrinatge va establir la
seva base d’activitats a l’estació de Masella, modi-
ficant la seva denominació social per la de CLUB
ALPÍ NÚRIA MASELLA.
Posteriorment va iniciar activitat a diferents esta-
cions, assentant-se definitivament a l’estació de
Pas de la Casa: reemprenent l’activitat també a
Masella, i tornant a canviar el nom per CLUB ALPÍ
NÚRIA MASELLA CERDANYA.
El CANM-CERDANYA és un club adherit a la
Federació Catalana d’Esports d’Hivern. L’escola
infantil és el punt de trobada a partir de 4 anys. La
competició és i ha estat sempre l’objectiu de l’en-
titat. Una piràmide tan àmplia ha permès que es
nodrissin els equips de competició de l’entitat, que
sempre han estat capdavanters.
Però el Club també treballa per l’esport català i
espanyol. Per una part és l’entitat organitzadora de
les més prestigioses competicions del calendari,
organitzant una cursa per cada categoria d’edat. I,
en diferents mandats de la Federación Española,
ha estat l’entitat escollida pels club per represen-
tar-los davant l’Assemblea i la Comisión Delegada.
La base social actualment està formada per uns
980 socis d’arreu del territori català, que podem
considerar com socis actius, ja que duen a terme
el seu esport dins de les opcions que el club els
ofereix
(Club Alpí Núria Masella Cerdanya)75è aniversari CANM-C
A
Socis pioners de l’entitat a l’acte del 75è aniversari a Núria
CANM
Telèfon 972 140 579
www.canm-cerdanya.com
92 Pànxing Pirineus
RIPOLLÈS Pirineus
94 Pànxing Pirineus
Un dels fets més destacables
que s’han esdevingut, els últims
anys, a la Vall de Núria ha estat la
consolidació de l’oferta d’activi-
tats i serveis que s’hi desenvolu-
pen. En època hivernal activitats
relacionades en el món de la neu:
esquí de muntanya , raquetes de
neu, trineus, construcció d’iglús i
activitats al parc de neu pels
menuts de la casa. A l’estiu s’hi
poden dur a terme des de practi-
car el tir amb arc, passejar a
cavall, jugar a minigolf, tot pas-
sant per les caminades i les
ascensions a cims.
El muntanyisme sempre ha tingut
una forta presència a Núria. Des
del santuari es pot accedir a un
bon nombre de cims, alguns dels
quals freguen els tres mil metres:
Puigmal, Segre, Finestrelles,
Eina, Noufonts, Noucreus, Fossa
del Gegant, Torreneules o, ja fora
de la Vall, el pic de l’Infern i
Bastiments. Recórrer el camí vell
que accedeix a Núria des de
Queralbs és un itinerari que fan
centenars de muntanyencs i
caminants durant tot l’any. El
senderisme i l’escalada (espe-
cialment a les roques de
Totlomón) completen l’oferta
muntanyenca.
L’estació d’esquí, acollidora i
familiar, està equipada amb
canons de producció artificial de
neu que asseguren una superfí-
cie innivada de 6,5 Km. Hi ha 10
pistes d’esquí i una pista de tri-
neus. Així mateix, disposa de 4
remuntadors: 1 telecabina, que
funciona tot l’any i puja fins
l’Alberg Pic de l’Àliga; el telecadi-
ra de la Pala; els telesquís de la
Cabana dels Pastors i de
Finestrelles, i un telebab
RIPOLLÈS PirineusRIPOLLÈS Pirineus
AgendaCAMPRODONTROBADA DE PUNTAIRES19 de novembre
RIPOLLFESTA DE LA TARDOR I CARBASSADANovembre
RIPOLLOFICIS ENRAJOLATSExposició temporal de llargadurada: les professions tradicio-nals a través de les rajoles delsoficis.De novembre fins la tardor del2007
RIBES DE FRESERFIRA DE NADAL“Ripijoc”, parc infantil i pujada delpessebre al cim de Sant Amand.Desembre
VALLFOGONA DE RIPOLLÈS
PORTADA DEL PESSEBRE A LA FONT DE LA GRUTADesembre
VALL DE NÚRIALA NIT DEL PAPUEsquiada nocturna20 de gener
VALL DE NÚRIAJAZZ NEU27 de gener
VALL DE NÚRIACOMPETICIÓ INFANTIL D’ESPORTS DE NEUTrineus, raquetes de neu...10 de febrer
SANT JOAN DE LES ABADESESCICLE D’ESPECTACLES INFANTILS
Cicle d’espectacles infantils quecombina pallassos, circ, contes,titelles... Dirigit als més petitsamb un rerafons educatiu.Febrer, març i abril
VALL DE NÚRIACONCERT DE MÚSICA CLÀSSICA3 de març
RIPOLLFIRA DE LES 40 HORESEl nom de 40 hores respon a què,antigament, els dos últims diesde quaresma i el diumenge dePassió, el Santíssim romaniaexposat durant quaranta hores almonestir. Avui la fira serveix coma aparador dels productes ques’elaboren i es negocien a lacomarca i comprèn des delsestands comercials fins a les típi-ques parades. Per donar-hi uncaràcter més festiu també es por-ten a terme actes lúdics.Març
SANT JOAN DE LES ABADESESFESTA DE L’ARBRE
Festa on es tracten temes rela-cionats amb el Medi Ambient. Lajornada finalitza amb la plantadade diferents arbres.Març
On comprarCARNISSERIA CECÍLIAc/ Jesús, s/nSetcasesTel. 972 13 61 13
INFORMACIÓ D’INTERÈS
CONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈSc/ Progrés, 22 - 17500 Ripoll - Tel. 972 703 211Fax 972 702 654 - ccripoll@ddgi.es
CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENTC/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors17500 Ripoll - Tel. 972 704 499 - crdturisme@ddgi.es
OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Palau Abadia, 917860 Sant Joan de les Abadesses - Tel. 972 720 599turisme@santjoandelesabadesses.com
OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - 17500 RipollTel. 972 702 351 - turismeripoll@ajripoll.com
OFICINA DE TURISME DE RIBES DE FRESERPl. Ajuntament, 3 - 17534 Ribes de FreserTel. 972 727 728
PARC NATURAL DE LA VALL DE NÚRIAEstació de Muntanya Vall de Núria17534 Queralbs - Tel. 972 732 020
es del cim del Taga,
el més elevat de tota
la regió i que domina
sobre les valls del Ter
i del Freser, s’albira una magnifi-
ca panoràmica dels alts cims del
Pirineu oriental, des del Puigmal
fins al Canigó; i al nord, tot el
Moixeró, el Cadí i el Pedraforca.
En dies clars es pot veure fins al
Montseny i Montserrat. És un
dels cims iniciàtics i emblemàtics
de Catalunya.
Guifré el Pelós va emprendre la
repoblació del que és avui
Catalunya començant per aques-
tes valls i muntanyes, estimulat
per l’existència de dos grans
monestirs, el de Ripoll i el de
Sant Joan de les Abadesses,
grans centres espirituals amb un
notable poder polític aleshores.
Aquestes són les terres del mític
comte Arnau, amant irreverent de
la mare abadessa de Sant Joan,
segons conta la llegenda.
L’anomenat comte provocà l’ex-
pulsió de les monges del mones-
tir, fent que s’establissin a la
veïna serra de Sant Amand, on es
veu que van continuar mantenint
aquesta vida dissortada. Ja ho
diu la cançó: “Quan vingué el
cap de l’any, dotze monges
tretze infants, i la priora els dos
més grans”
La Serra de Cavallera inclou la
zona de Surroca i Ogassa on es
començaren a explotar els jaci-
ments de carbó l’any 1837. Però
degut a les dificultats d’extracció
i a d’altres problemes, les mines
es van clausurar l’any 1969. En
motiu d’aquesta explotació mine-
ra es va construir un ferrocarril
que va revifar un altre cop l’eco-
nomia de la comarca amb un
important desenvolupament de la
industria tèxtil.
La Serra de CavalleraFotos: Gonzalo Sanguinetti
D
La Serra de Cavallera és una serra del Ripollès que marca el límit de la Vall de Camprodon amb el Prepirineu.És un paisatge amable i tranquil, de relleus suaus coberts de prats i boscos. Té alguns cims destacats quesón un important reclam pels excursionistes i amants de la muntanya com el Taga de 2.035m, el Puig Estelade 2.007m i el Pic de les Tres Creus de 1.051m, prop de Camprodon. Un contrafort d’aquesta serralada incloula llegendària muntanya de Sant Amand de 1.854m, de la qual està separada pel Coll del Jou.
96 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 97
RESTAURANT ANNAFusta d’embotits del país. Carns guisades i a la brasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.
Ventolà
17534 Ribes de Freser - Ripollès - Girona
Tel. 972 72 72 60
CAN JORDIBAR - RESTAURANT - VINS I QUEVIURESPetit establiment de muntanya que fa les funcions de bar,botiga i restaurant. La cuina és d'arrel tradicional, ambproductes de la terra i de temporada. La carta, forçareduïda, canvia cada setmana en funció del calendari gastronòmic, els productes disponibles i la inspiració de la cuinera. Un racó per anar a descobrir els orígens de lanostra cuina. Obert de divendres nit a diumenge vespre,més festius i períodes de vacances. També fem àpats perencàrrec. Horari de 10 a 22 h.
Veïnat d'Espinavell (al costat de l'església)
Molló - Ripollès - Girona
Tel./fax: 972 741 370 - eva_canjordi@yahoo.com
RESTAURANT CAN PINÓSCuina tradicional i casolana de la comarca. Especialitats: graellades de verdures, carn i peix amb marisc, ànec ambperes, peus de porc, espatlla de xai, carns a la brasa i elspostres de la casa. Tancat dijous. Menú diari i dissabtesmigdia. Carta festius. Facilitat d’aparcament.
Av. del Mariner, 6 - Sant Pau de SeguriesRipollès - Girona - Tel. 972 747 160
RIPOLLÈS PirineusRIPOLLÈS Pirineus
Actualment el Consorci Vies
Verdes de Girona ha recuperat
aquests 12km de via amb el nom
de “La Ruta del Ferro i el Carbó”,
en al·lusió als seus orígens
miners, com un camí ideal per
gaudir d’un passeig a peu o en
bicicleta i per recordar-nos un
passat industrial del qual avui
som hereus.
No obstant, en l’actualitat hi ha
hagut un pro-
gressiu estanca-
ment de totes
las act iv i tats
industrials i fins i
tot en l’agricul-
tura, fet que ha
motivat impor-
tants canvis en
l’economia tra-
dicional. L’únic
segment de l’e-
conomia de la
comarca que ha tingut un creixe-
ment remarcable ha estat la
ramaderia, principalment la bovi-
na. El bestiar aprofita les pastu-
res de la part alta de la serra a
l’estiu i els antics camps de con-
reu al hivern, modificant així el
paisatge. En els darrers anys el
turisme està prenent força i des-
taca com un dels motors econò-
mics més importants de cara a
un futur immediat
98 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 99
C. Molló, 15 17869 Setcases (Girona) Tel. 972 136 139 / 639 65 66 47 Fax 972 13 60 83 info@mascanbuixat.com
es cebes que es culti-
ven al llindar del volcà
de Sant Francesc són
conegudes per la seva
dolçor; les patates, siguin del
bufet o mores, es tornen a recu-
perar, els fesols de la tavella brisa
són d’una textura finíssima; les
tòfones dels boscos del voltant,
sigui al bell mig de l’hivern o a les
voltes de l’estiu, qui en troba, fa
festa major. Però també el fajol,
que es va recuperar ja fa una
colla d’anys i no hi ha hivern que
no se’n facin unes bones farine-
tes; o els embotits més artesa-
nals, elaborats amb carn de bona
qualitat; o el blat de moro blanc
que es fa un farro ben gustós i
suculent.
La 22a edició de la Mostra
Gastronòmica de la Garrotxa de
l’Associació d’Hostalatge de la
Garrotxa i Cuina Volcànica
començarà amb el tret de sortida
del sopar al Restaurant La Deu
d’Olot, el 29 de novembre, on
més de mig miler de persones
entre ells associats, empreses
col·laboradores, autoritats, orga-
nismes i públic en general d’arreu
del nostre país, podran degustar
les novetats dels plats presen-
tats.
Continuant amb l’èxit de les
darreres edicions, els 15 establi-
ments participants oferiran en el
seus restaurants, des del 30 de
novembre fins el 30 de desem-
bre, els Menús Degustació de la
22a Mostra que inclou cadascun
el plat presentat com ara
“Laminat de cargol de mar amb
vinagreta de rovellons i pinetells“,
“Escudella de fajol amb bolets i
botifarra negre “o “Moniato esca-
livat amb fetge gras d’ànec i
arrop”.
Us suggerim consultar la pàgina
web www.cuinavolcanica.com
on hi ha tots els establiments,
amb descripció dels menús amb
preus, fotografies dels plats pre-
sentats i altres informacions de
la nostra associació i de la
comarca
22a edició de la MostraGastronòmica de la GarrotxaFont i fotos: Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i Cuina Volcànica
L
La cuina d’un país és bona si els productes que es fan servir per fer els plats ho són. Cadatemporada té els seus. Cada pagès condiciona els seus horts i els fa partícips de les sevesalegries gastronòmiques, potser sense pensar que el que té entre mans és una gran part delpatrimoni cultural d’aquest indret.
Nadal 2006Pessebre vivent de JoanetesText: Lluís Juvanteny Fotos: Associació del Pessebre Vivent de Joanetes
El petit poble de Joanetes ja fa molts anys que es transforma per representar el PessebreVivent quan arriben les festes de Nadal.
GARROTXA PirineusGARROTXA
nicialment es va comen-
çar amb una petita repre-
sentació de poques esce-
nes a l’hort de la rectoria
de l’església. Un cop vist l’entu-
siasme i la il·lusió que la gent del
poble va demostrar, es va decidir
portar el projecte a més, i un grup
de veïns es va començar a fer
càrrec d’innovar i fer créixer cada
any aquest Pessebre.
Durant tots aquests anys, i enca-
ra que sembli increïble, l’objectiu
s’ha anat aconseguint fins arribar
a la representació d’unes 40
escenes plenes d’encant. Són
escenes màgiques englobades
en el nucli del poble i en tots els
racons d’un meravellós bosc
d’alzines centenàries de la
Codina. Cada pas que fa el visi-
tant en el recorregut, el deixa
més encisat, doncs no es tracta
només de la pròpia representació
del naixement de Jesucrist, sinó
que Joanetes escenifica la il·lusió
que aquest fet hagués passat en
un petit poble com el
seu; un poble de page-
sia senzilla però ferma,
enginyosa i capaç, que
identifica la nostra
gent.
En aquests dies, unes
400 persones es mobi-
litzen, es vesteixen
com molts anys enrere
i es posen en el seu
paper. Sense perdre
de vista el caire religiós de la
representació, el que més asto-
rats deixa els visitants és tornar a
veure aquells oficis antics que
amb el temps s’han anat perdent
(com es feia el carbó, les espel-
mes, batre el blat, la matança del
porc, el ferrer, el fuster….).
El renom del Pessebre de
Joanetes, va arribar quan el nos-
tre poble va ser inscrit al llibre de
rècords Guiness per tenir l’estre-
lla il·luminada més gran del món.
Durant el mes de desembre
aquesta estrella gegant és mun-
tada per la mateixa gent del
poble al vell cim de Santa
Magdalena, al costat del
Puigsacalm. Des d’aquell any,
s’ha convertit en un símbol del
Pessebre i és la llum que des del
cim il·lumina i guia al visitant pel
recorregut del Pessebre. A més a
més, es va fer una còpia reduïda
de l’estrella Guiness per a cada
casa del poble. Així doncs, quan
arriba Nadal el poble queda
il·luminat per aquestes estrelles
que pengen dels balcons de
totes les cases tot obrint pas a la
llum de l’estrella gegant del cim.
I
100 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 101
GARROTXA PirineusGARROTXA Pirineus
AgendaOLOTFIRA DEL FAJOLOferta de productes autòctonselaborats amb fajol i mostra d’ar-tesania. Demostració de l’art debatre i ventar el fajol.Novembre
MIERESFIRA DE L’INTERCANVIIntercanvi de tot tipus d’objectesi àpat popular amb la “sopa depedres”.Novembre
BESALÚFIRA DE LA RATAFIA
Podreudegustar icomprarRatafia, aixícom tambétot unseguit deproductesnaturals iartesanalsde granqualitat.Desembre
OLOTMOSTRA DE PESSEBRESExposicions de pessebres a diversos indrets de la ciutatGener
SANTA PAUFIRA DEL FESOL
Degustacions de plats elaboratsamb fesols de Santa PauGener
OLOT5a FIRA DE L’EMBOTIT
Degustacions gratuïtes d' embo-tit, caminada popular, botifarradapopular, actuacions castelleres iBall del Porc i del XaiFebrer
OLOTCARNAVAL
Març
BESALÚBESALÚ CIUTAT JUEVAMarç
Què visitar
MUSEU DE LA LAVAVulcanisme (i jardí volcànic), pessebrisme, pintura i escultura.Eines i cultiu del Fesol de Santa Pau. Imatgeria religiosa. Productes autòctons.Av. de l’Estany, 8Tel. 972 680 154678 874 598
On menjar
RESTAURANTL’HOSTALETC/ Vich, 18HOSTALET D’EN BAS (Girona)Tel. 972 69 00 06
INFORMACIÓ D’INTERÈS
CONSORCI DE L'ALTA GARROTXARectoria de Sadernes - 17855 SadernesTel. 972 287 882icarrillo@altagarrotxa.org
TURISME DE LA GARROTXAAv. Onze de setembre, 22 2a planta17800 OlotTel. 972 271 600 / 902 119 337Fax 972 271 666info@turismegarrotxa.comwww.turismegarrotxa.com
OFICINA TURISME OLOTc/ Hospici, 8 - Tel. 972 260 141www.olotweb.infoturisme@olot.org
OFICINA TURISME BESALÚPl. de la Llibertat, 1 - Tel. 972 591 240www.ajuntamentbesalu.orgotbesalu@agtat.es
OFICINA TURISME SANT JOAN LES FONTSCtra. Olot, 53 - Tel. 072 290 507
OFICINA TURISME SANTA PAUCan Vayreda. Pl. Major, 1Tel. 972 680 349www.garrotxa.com/santapauasantapau@garrotxa.com
Els dies 24, 25 i 26 de desembre,
a Montagut, també es celebra
un pessebre vivent. Tot el poble
es volca en cos i ànima, des de
fa 18 anys, perquè tot sigui a
punt. Dins el casc antic, es
representen 30 tipus d’escenes i
des del cim del campanar, baixa
una persona, escenificant l’àn-
gel, fins el teulat d’una casa. Tot
és a punt, durant tres dies, per
veure un autèntic pessebre, i
també està preparat per als dis-
minuïts físics.
Pessebre vivent a Montagut
Aquest 2006, la il·lusió del
poble ha continuat i la repre-
sentació es farà els dies 25, 26
i 30 de desembre a 2/4 de 8
del vespre. El recorregut cons-
tarà d’unes 40 escenes de
vells oficis i costums envoltats
per l’esperit nadalenc. A més a
més, com cada any, es repar-
tirà xocolata calenta amb
galetes per a tothom. I també
es podrà gaudir de la presèn-
cia d’un tió per fer passar una
bona estona a tothom i sobre-
tot als més petits que el
podran picar i fer cagar.
Esperem que un cop més la
representació sigui un èxit i
els visitants marxin encisats
de la màgia i la bellesa del
recorregut. Volem remarcar
que sense la col·laboració
desinteressada de tota la gent
que hi participa, aquest
Pessebre no seria possible.
Així doncs, si any rere any es
pot millorar i seguir endavant,
és gràcies a la unió i esforç
d’un poble petit que sap viure
i fer viure la màgia del Nadal
102 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 103
CAL TORTCasa aïllada amb capacitat per a 7 persones i totalment equipada.
Cal Tort - DosquersMAIÀ DE MONTCAL (Girona)Tel. 607 289 911Fax 972 50 04 40www.jordifelix.com/caltortcaltort@jordifelix.com
RESTAURANT CAN BASTANSA les meravelloses portes de la Fageda. Cuina tradicional, típica de pagès.Especilitats: Fesols amb butifarra, galtes de porc i carns a la brasa.
Ctra. de Santa Pau, Km 5
ST. MIQUEL SA COT - SANTA PAU (Girona)
Tel. 972 680 476
ALLOTJAMENTS CAN SALGUEDAAl cor de la Vila Vella de Santa Pau, davant delPortal de Mar, Can Salgueda us ofereix uns allotjaments totalment equipats per gaudir de ple de la tranquil·litat de l’ambient medieval i del paisatge de la Garrotxa.
C/ Vila Vella 23- Santa Pau - La Garrotxa - GironaTel. 626 302 273 - www.cansalgueda.comcansalgueda@cansalgueda.com
RUTES TURÍSTIQUES 4X4Les rutes 4x4 de Santa Pau et permeten descobrir lanatura garrotxina, panoràmiques volcàniques, salts d’aigua, el romànic de les nostres esglésies, santuaris onel temps sembla no haver-hi passat; els cims més alts dela comarca, etc... I tot això acompanyat d’un pic-nic ambpa amb tomàquet i embotits de la zona. T’ho perdràs?
Francesc Garcia / Rutes 4x4 Santa Pau - Garrotxa - Girona972 680 078 - 686 061 988rutes4x4@garrotxa.com / www.garrotxa4x4.com
CAN MENCIÓCasa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV, calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs detaula, llar de foc i terrassa.
Plaça Major, 17 - Santa Pau - Garrotxa - GironaTel. 972 680 014 / 616 669 680www.garrotxa.com/canmenciocan_mencio@hotmail.com
LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipaments,el descans i el confort d’una estada a la seva mida.Un equip de persones al seu servei, amb una atenciópersonalitzada, li garanteix una visita immillorable.
Ctra. de la Deu, 9
17800 Olot - La Garrotxa - GIRONA
Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 774
info@laperlahotels.com/www.laperlahotels.com
COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel. i servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa i zona de lleure. No animals de companyia.
REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123
Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) - Tel. 972 690 606 www.allotjamentsrurals.cominfo@allotjamentsrurals.com
LA FRANCESA RESTAURANT-APARTAMENTS
Quatre apartaments completament equipats, amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Idealfamílies o amics i poder gaudir de la tranquil·litatde la zona. Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb productes de temporada.
C/ Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 317811 Santa Pau - La Garrotxa - GironaTel. 972 262 241 - www.francesa.netlafrancesa@garrotxa.com
104 Pànxing Pirineus
s un assentament
d’època neolítica i
constitueix un dels
jaciments més
importants coneguts en els
darrers anys. Va ser descobert
l’any 1990 com a conseqüència
de les obres realitzades per aco-
llir les proves de rem dels jocs
olímpics de 1992. La seva proxi-
mitat a l’estany ha propiciat una
conservació excepcional de les
restes orgàniques. Les diferents
intervencions arqueològiques
que s’hi ha dut a terme s’han
centrat tant a la zona terrestre
com a l’interior del mateix estany.
Aquest assentament fou cons-
truït a finals del VIè mil·leni, entre
5300 i 5100 aC, pertanyent així
als grups culturals anomenats
neolítics cardials.
Els 15 anys d’excavacions han
posat al descobert un assenta-
ment de més de 8.000 m2 on s’hi
ha pogut distingir dues zones
ben diferenciades. A la part baixa
del jaciment, prop de la platja, hi
trobaríem les grans cabanes rec-
tangulars de 10-12 m de longitud
per 3-4 m d’amplada. Aquestes
cabanes probable-
ment estarien eleva-
des sobre planxes per
evitar les inundacions
que podien provocar
les crescudes ocasio-
nals del llac. En una
zona més elevada del
jaciment hi trobem
construccions que
reposarien directa-
ment sobre la creta
lacustre, en aquest
cas les construccions
són més petites i de
forma ovalada.
La conservació excepcional de
les restes orgàniques ha permès,
a més, tenir una visió exhaustiva
del tipus de vegetals que les
comunitats neolítiques van
explotar en el passat, amb la
constatació del cultiu de llegumi-
noses (faves i pèsols), el conreu
de blats i ordis tradicionals així
com també l’aprofitament dels
fruits silvestres (raïm, prunes,
avellanes, mores…).
La ramaderia es practicava ple-
nament, així ho demostra el més
del 90% de restes d’animals
domèstics (vaques, porcs,
cabres i ovelles). Per contra, les
restes d’animals salvatges
caçats també hi són presents
però en menor quantitat amb el
toro salvatge, el porc senglar, el
cérvol, el cabirol i la cabra salvat-
ge.
El conjunt d’objectes que forma-
rien part de la vida quotidiana és
molt complet. Hi tro-
bem recipients fets en
diferents matèries, la
més representada és
la ceràmica amb la
representació de for-
mes típiques del
moment i amb deco-
racions fetes amb la
vora d’una curculla
(cardium), cordons
aplicats, pentinats...
Com a contenidors
trobem també petites
cassoles de fusta amb
i sense nanses i frag-
ments de cistells fets amb fibres
vegetals.
Un jaciment neolític deDraga: Un assentamentneolític d’ara fa 7.000 anys.Font: Arqueolític Fotos: Arqueolític i Gonzalo Sanguinetti
É
El jaciment de la Draga es troba al terme municipal de Banyoles (Pla de l'Estany), a la voraest de l'Estany, en el paratge conegut amb el nom de La Draga. Fou descobert l’any 1990 ides d’aleshores s’ha anat excavant de forma continuada fins al present, sota la direcció delMuseu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) i del Centre d’Arqueologia Subaquàtica deCatalunya (CASC).
PLA DE L’ESTANY PirineusPLA DE L’ESTANY
Pànxing Pirineus 105
AgendaBANYOLESFESTA DEL REM MEMORIAL J. QUINTANASActivitat esportiva de rem al ClubNatació BanyolesPrincipis de novembre
BANYOLESFIRA DE SANT MARTIRIÀ
Fira d’artesania, de pintura,comercial i ramadera al Parc de laDraga. Cal remarcar-ne el tradicio-nal concurs morfològic de cavalls.Del 17 al 19 de novembre
PORQUERESFIRA D’HIVERNFira d’artesania i activitats per atota la família.Del 6 al 8 de desembre
BANYOLESELS PASTORETSAmb gran tradició a la poblacióes representen al Teatre Municipalde Banyoles.Finals de desembre i principis de gener
BANYOLESSANT ANTONI ABATCercavila i benedicció dels animals per diversos carrers i places.20 i 21 de gener
BANYOLESFIRESTOCFira comercial de rebaixes iestocs de roba, calçat, paramentde la llar... al Pavelló de la Dragade Banyoles.27 i 28 de gener
OLIVES (VILADEMULS)APLEC DE SANT MERCentenària tradició a l’ermita deSant Mer, amb sardanes.28 de gener
FONTCOBERTAFIRA DE LES 2 i 4 RODESFira de cotxes i motos antics.3 de febrer
CRESPIÀFIRA DE LA MELFira amb venda de mel artesana ialtres actes com sardanes.24 i 25 de febrer
BANYOLESCARNESTOLTESCercavila i animació infantil perdiversos llocs de Banyoles.Febrer
On menjar, on dormirCAFETERIA - BAR TENNIS BANYOLESIsi (el Vasc)Passeig Darder, s/n BANYOLES (Girona)Tel. 647 494 577
HOTEL L'ASTHotel - ResidènciaPg. Dalmau, 63 - Ap. 74BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 04 14www.hotelast.com
RESTAURANT EL CAPITELLCuina de mercat, tradicional.Pl. Major, 14BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 31 24
BAR RESTAURANT LA PESQUERAPasseig Darder, 44BANYOLES (Girona)Tel. 972 575 979
INFORMACIÓ D’INTERÈS
OFICINA DE TURISME DE BANYOLESPg. de la Indústria, 25 - 17820 BanyolesTel. 972 575 573 - turisme@ajbanyoles.orgwww.banyoles.cat/turisme
CONSELL COMARCAL PLA DE L’ESTANYPg. Indústria, 78 - 17820 Banyoles - Tel. 972 583 258
PLA DE L’ESTANY PirineusPLA DE L’ESTANY Pirineus
D’entre les eines trobem les ela-
borades amb sílex amb la pre-
sència de làmines, perforadors,
geomètrics (part de projectils),
raspadors i osques. Cal destacar
una única làmina de sílex emma-
negada, formant part d’una falç.
Les eines fetes sobre os i banya
també són presents representa-
des amb els punxons, espàtules,
culleres... Amb el treball de la
pedra polida hi trobem les aixes.
Dins del conjunt d’objectes d’or-
nament hi trobem peces de colla-
ret, anells, braçalets fets de
pedra, os i curculla.
Altres objectes que formarien
part de la quotidianitat d’aquest
grup de pagesos ramaders serien
els pals cavadors, mànecs d’ai-
xa, cullerots, agulles, tascons,
taulons, ganxos, falcs... tots ells
elements espectaculars per trac-
tra-se d’objectes elaborats sobre
matèria orgànica i que s’han con-
servat fins els nostres dies, fet
que convertirà el jaciment de
Draga com un assentament del
neolític únic a la Península
Ibèrica.
Sens dubte que la millor manera
de donar a conèixer aquest jaci-
ment ha estat convertir-lo en un
jaciment visitable. És per això
que s’ha començat a construir un
parc arqueològic per tal de poder
mostrar els aspectes quotidians
de la vida d’aquest poblat lacus-
tre del neolític antic. En aquests
moments hi trobem una cabana
rectangular i un graner ovalat
ambdós amb escenografia que
reprodueix els objectes recupe-
rats en les excavacions. A més,
compta amb dos coberts per
activitats amb escolars i panells
explicatius.
Actualment la gestió de la difusió
del parc la realitza per l’empresa
ARQUEOLÍTIC, la qual organitza
activitats per a escolars i públic
en general
Per a més informació:
972 57 64 99
arqueolitic@arqueolitic.com
La proximitat del jaciment neolític de la Draga a l’estanyha servit per mantenir amb un nivell de conservacióexcepcional les restes orgàniques.Avui podem saber que les comunitats neolítiques que fa5.000 anys vivien a Banyoles s’alimentaven de faves ipèsols, conreaven blats i ordis i aprofitaven els fruits sil-vestres: raïms, prunes,...
106 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 107
CAN CARBONERMasia totalment equipada amb una cuidada decoració.Per a 6 persones. Situada a les afores al barri Puigpalterde Dalt. Envoltada de boscos i camps de conreu. Idealper qui cerca la tranquil·litat en un entorn natural. Servei de Pupil·latge de Cavalls tot l’any!!
Veïnat Puigpalter, s/n - BANYOLES (Girona)Tel. 972 57 16 67 / 650 740 007info@cancarboner.comwww.cancarboner.com
FO
TO
: A
J.D
EB
AN
YO
LE
S
Allotjaments rurals Mas teixidorMas Teixidor és un petit nucli històric situat al nord de la comarca del Pla de l’Estany,
al Veïnat de Pedrinyà, en un encreuament estratègic des d’on podrem gaudir del
millor de tres comarques gironines: el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i la Garrotxa.
108 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 109
uan un arriba a aquesta vella masia
catalana, els orígens de la qual es
remunten al s. XIV, es té l’agradable
sensació que ja ho havia vist abans,
però en una pel·lícula. No sé si vostès recorden la
pel·lícula de Bertolucci “Bellesa robada”, doncs bé,
la casa i el meravellós entorn d’aquesta masia, no
tenen res a envejar al bucòlic entorn de la Toscana
italiana, que amb evident admiració ens mostra el
director. Aquest indret de Mas Teixidor es troba en
un turonet d’una mica més de 200 m. d’altitud, entre
el mar i la muntanya, permetent que la nostra vista
descansi sobre planes fèrtils, boscos frondosos, jar-
dins i terres de cultiu. Evidentment un entorn mera-
vellós.
Al nostre voltant ens trobem amb la masia principal,
una vella ermita romànica, la de Sant Just i Sant
Pastor de Pedrinyà, mig envaïda per l’heura, i final-
ment les dues velles cases adequadament restaura-
des i convertides en Allotjaments Rurals Indepen-
dents (El Laboratori i Els Pelegrins). Per tal de com-
pletar la imatge, ens trobem, dominant l’horitzó, la
bonica estampa de la Mare de Déu del Mont, cim
imponent de la Garrotxa i el mur final dels Pirineus.
Les cases, malgrat ser rurals i aparentment aïllades
de l’entorn, han estat totalment rehabilitades, res-
taurades i inclús adaptades per a persones amb
mobilitat reduïda. Et pots sentir com a casa sinó fos
perquè a casa no tenim l’entorn privilegiat que en
Bernat i la Pepa han restaurat amb tanta cura i
amor. Són 41 places, amb diferents combinacions
d’ocupació, per tal de fer-nos la vida molt més agra-
dable durant la nostra estada en aquesta bonica
terra. Creieu-me si us dic que en aquest indret hi ha
molta pau i una veritable sensació de benestar, tot i
que aquesta sigui una frase molt emprada al referir-
se a un allotjament rural. En aquest entorn hi ha
bellesa i també quelcom de màgia
Q
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
FITXA PRÀCTICA
MAS TEIXIDORVeïnat de Pedrinyà km. 56. Carretera Besalú–Figueres.
17832 Pedrinyà (Crespià) - Tel. 972 59 09 96 / 670 039 238
info@elmasteixidor.com - www.elmasteixidor.com
S’arriba per l’AP-7/E-15 (Barcelona–La Jonquera) agafant la
sortida 6 direcció Girona Nord–Banyoles–Olot.
Un cop hem sortit de l’autopista, agafem la C-66 direcció
Banyoles– Besalú–Olot. Arribats a Besalú, es creua un pont a
mà dreta, direcció Figueres–Navata, per la N-260 (A-26).
Al km. 56 d’aquesta carretera hi ha una desviació pavimentada que
indica Veïnat de Pedrinyà, Sant Just i Sant Pastor. A la dreta si ve de
Besalú i a l’esquerra si ve de Figueres.
CARACTERÍSTIQUESExterior: barbacoa, hort, jardí, mobles de jardí, piscina, terrassa, zona d’a-
parcament.
Interior: calefacció, xemeneia, cuina, col·lecció de jocs, menjador, renta-
vaixelles, microones, sala d’estar, televisió.
Idiomes: català, castellà, francès, anglès.
Per a minusvàlids: habitació adaptada per a minusvàlids.
Serveis: disponibilitat de bressol, documentació sobre la zona, venda de
productes locals.
Situació: accés asfaltat, aïllada, muntanya, senyalització de l’accés.
HABITACIONS-EL LABORATORI (capacitat total 14 places. Possibilitat de supletòries).
Als seus inicis va ser un paller i després un laboratori mèdic. Actualment
consta de 2 allotjaments rurals independents totalment equipats i adaptats,
d’uns 130 m2 i 2 plantes cadascun:
-EL LLORER: 6 places, més 1 altell amb 4 places per a nens i 2 sofàs–llit
per a 2 places.
-L’ERA: 8 places i 1 sofà per a 2 places.
Aquests 2 allotjaments es comuniquen.
-ELS PELEGRINS (capacitat total 12 places. Possibilitat de supletòries)
Durant segles va ser el lloc de trobada dels pelegrins que passaven per
aquestes terres. Actualment consta de 3 allotjaments rurals independents
totalment equipats i adaptats:
-EL TIL·LER: d’uns 80 m2 i 4+2 places.
-LA BASSA: d’uns 80 m2 i 4+2 places.
-EL PRUNER: d’uns 80 m2, o està adaptat i compta amb 4+2 places,
una terrassa de 70 m2 i una barbacoa.
La Bassa i El Pruner es poden comunicar.
TOTS ELS ALLOTJAMENTS DISPOSEN DE:
· TV, xemeneia, llenya i calefacció.
· Cuina elèctrica equipada amb els estris necessaris, nevera,
rentaplats i forn.
· Bany complet.
· Roba per a la llar completa, amb matalassos i coixins de làtex.
· Jardí independent, excepte el Pruner.
A MÉS, DISPOSEN DE:
· A la masia principal podràs gaudir a la sala–menjador i a la sala de billar.
· Servei centralitzat de rentadores i assecadores. Planxa opcional.
· Hort i granja d’animals.
· Camp de jocs infantils (properament).
· Piscina adaptada.
LLOCS D’INTERÈS:Crespià, Banyoles, Besalú, Figueres, Olot, Costa Brava, Pirineus,
La Jonquera, Ruta Romànica, Girona.
ACTIVITATS:· Tir amb arc (properament).
· Reflexoteràpia i massatges quiro–terapèutics.
· Senderisme.
· Hípica a 2 km.
· Golf a 6 km.
PREUSTEMPORADA ALTA:
Cap de setmana: 320–680 Euros.
Setmana: 900–1.800 Euros.
TEMPORADA BAIXA:
Cap de setmana: 300–640 Euros.
Setmana: 800-1.700 Euros.
IVA inclòs. El preu no inclou servei d’habitacions ni de neteja.
110 Pànxing Pirineus
partir de la seva ober-
tura a l'Hotel París, el
Museu ha anat incre-
mentant el seu fons
amb noves adquisicions i també
amb donacions, tant de particu-
lars com d'indústries joguete-
res. El Museu exhibeix
actualment més de 4.000
peces: mecanos, animals
de cartró, avions, cotxes,
trens, nines, titelles, jocs
per a invidents, disfres-
ses, robots, ossets, pati-
nets i un llarguíssim etcètera.
Moltes d'aquestes peces s'a-
companyen de fotografies anti-
gues de nens amb els seus
joguets, fet que ajudarà al visitant
a situar-les cronològicament i a
conèixer com s'hi jugava. Alguns
joguets havien pertangut a per-
sonatges cèlebres com Salvador
Dalí, Federico Garcia Lorca, Joan
Miró, Joan Brossa, Quim Monzó,
Frederic Amat... entre molts
altres.
Durant la primera etapa del
Museu es van organitzar, a la
Sala Oberta d'Exposicions
Temporals, fins a 63 mostres
sobre temes tan diversos com
jocs per a invidents, joguets
populars mexicans, jocs de car-
tes, dibuixos de nens de
Sarajevo entre moltes altres. Les
posteriors obres de remodelació,
van donar lloc a unes
instal·lacions que van triplicar la
superfície de l'edifici inicial, per-
metent ordenar i utilitzar d'una
manera més adient els diferents
espais, tant els destinats al
públic com d'ús intern del
Museu.
De visita pel Museu
La visita pot tenir diverses lectu-
res, des de la nostàlgica a través
dels joguets dels nostres avis i
àvies, a la de l'observació, resse-
guint els diferents avenços cientí-
fics i tècnics de cada moment.
D'aquesta manera el Museu s'ar-
ticula en diferents sales i temàti-
ques.
Les sales d'exposició permanent
es troben ubicades a les plantes
primera i segona. Així mateix,
també a la segona planta s'hi ha
construït un auditori amb el nom
Espai Brossa-Frègoli on, a més a
més de les funcions pròpies, ser-
veix per exhibir la documentació
que durant anys va anar recollint
Joan Brossa sobre el gran trans-
formista italià Leopold Frègoli
(1867-1936) i que, per desig
mateix del poeta, es gestiona des
del Museu del Joguet de
Catalunya de Figueres.
A la planta baixa i a la planta ter-
cera, el visitant hi trobarà la Sala
Oberta d'Exposicions Temporals
i el Centre de Documentació i de
Recerca dels Jocs i dels Joguets,
respectivament. La Sala Oberta
continua sent un dels espais
importants, on s'hi realitzen unes
sis exposicions monogràfiques a
l'any i on l'accés és gratuït. A la
tercera planta, a part del Centre
de Documentació esmentat,
també hi ha un gran espai a l'aire
lliure per a activitats: El Terrat del
Museu.
La disposició de les noves
instal·lacions ha dotat al Museu
de nous espais que han permès
ordenar les col·leccions de
joguets en cinc apartats:
Jugar a l'antiguitat: s'hi poden
veure, molt fidelment reproduï-
des, troballes arqueològiques
que utilitzaven per a jugar els
antics habitants d'Empúries i
Tarragona com nines, fitxes,
sonalls, figuretes o daus de
pedra, de bronze, de marfil, de
fang, d'os o de pasta de vidre.
Històries de jugar a Catalunya: hi trobem els
principals joguets usats
pels nostres avis i àvies,
pares i mares agrupats en
diverses àrees temàtiques
com jugar a l'aire lliure,
viatjar, animals, jocs de
construcció, i l· lusions
òptiques, món de l'espec-
tacle, vida familiar i moltes
altres.
Les col·leccions paral·leles:en aquest espai el visitant desco-
breix màgia i il·lusionisme, jocs
d'habilitat, jugar a disfressar-se,
intergalàctics, trencaclosques,
jocs per a invidents, jocs de car-
tes, còmics, nines d'arreu del
món, jugar amb paper, màgic
moviment...
Homenatge als fabricants:per homenatjar els fabricants de
joguets es passa per una mena
de túnel on parets i terra són vitri-
nes amb els anagrames dels
fabricants. També s'hi exhibeixen
diplomes i reconeixements obtin-
guts per les indústries catalanes
dels anys 20, durant les primeres
exposicions internacionals de
fabricants de joguets.
El museu del joguet deCatalunya de FigueresFont i fotos: Museu del joguet
A
ALT EMPORDÀ PirineusALT EMPORDÀ
Pànxing Pirineus 111
La història d'aquest museu és ben curiosa. Tot va començar amb la interminable passió pelsjoguets de Josep Ma Joan i Rosa, actual director del Museu, arquitecte local i col·leccionistade joguets des dels anys 60. Amb els seus viatges per tota Espanya i molts altres indrets delmón en la seva constant recerca de jocs, joguines i documentació, els ha anat recollint finsa formar una col·lecció de gran projecció pública a Catalunya. Amb aquesta col·lecció va rea-litzar nombroses exposicions arreu del país abans de constituir-se pròpiament el Museu; laprimera d'aquestes exposicions va ser al 1972 al Palau Güell de Barcelona.
Visitar la web del museu mjc.cat abansd’anar-hi és molt recomanable per poderjugar amb els joguets que més tard esveuran a les instal·lacions.
ALT EMPORDÀ PirineusALT EMPORDÀ Pirineus
INFORMACIÓ D’INTERÈS
CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀC/ Nou, 48, 2n - 17600 FigueresTel. 972 503 088 - Fax 972 505 681turisme.ccae@ddgi.es
OFICINA DE TURISME DE ROSESAv. Rhode, 101 - 17480 Roses - Tel. 972 257 331
OFICINA DE TURISME DE MAÇANET DE CABRENYS. Aparcament del Pont, s/n17720 Maçanet de Cabrenys - Tel. 972 544 297
OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPl. Sol s/n - 17600 Figueres - Tel. 972 503 155
OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓ D’EMPÚRIESPl. Jaume I s/n - 17486 Castelló d’EmpúriesTel. 972 156 233 - Fax 972 158 063centrehistoric@castellodempuries.net
AgendaMAÇANET DE CABRENYSFIRA DE LA CASTANYAVa acompanyada d’una jornadagastronòmica als restaurantslocals al voltant de la castanya.Novembre
ESPOLLAFIRA DE L’OLI I DE L’OLIVERAGener
DIVERSES POBLACIONSCARNESTOLTESFebrer
CASTELLÓ D’EMPÚRIESLA CANDELERATrobada de cuinaFebrer
AGULLANALA XUIAEl dissabte anterior a l’inici oficialdels Carnestoltes una cercavila
amb nens i joves del poble recu-llen tots els ingredients per fer lestradicionals xuies a la tarda (boti-farra, cansalada i ous). Entrealtres activitats hi ha una menjadapopular de truites casolanes.Març
SANT LLORENÇ DE LA MUGAFIRA DE LA MONGETAVenda i degustació de les monge-tes que es cultiven en el poble.Març
VILAMALLAFIRA DE SANT JOSEPMarç
On menjarRESTAURANT ANTAVIANAC/ Llers, 5FIGUERES (Girona)Tel. 972 51 03 77antaviana.rest@terra.es
Sala d'audiovisuals:es tracta d'una sala anomenada
Papirustòria, a les vitrines de la
qual hi ha contes en moviment.
Els diferents espais de la museo-
grafia de l'exposició permanent,
permeten treballar diversos
aspectes, com ara jugar a l'aire
lliure, materials amb què es fabri-
quen els joguets, sistemes de
funcionament, joguets per als
nens més rics i per als nens més
pobres, processos de fabrica-
ció...
Seu del Museu
L'actual Museu del Joguet de
Catalunya és un edifici barroc
p ro j e c t a t
l'any 1767
per l'engin-
yer Pere M.
Cermeño,
el mateix que va construir el
Castell de Ferran, també empla-
çat a Figueres.
Des del 1767 fins l'any 1900 va
ser al casa pairal de diferents
generacions del Baró de
Terrades, d'entre els quals desta-
ca en Josep Maria d'Albrt
Despujol, que va ser durant sis
anys (1945-1951) alcalde de
Barcelona. Al 1900 es va conver-
tir en el Gran Hotel París i al 1931
degut al seu èxit, l'arquitecte
Pelai Martinez Paricio va fer-hi
una reforma-
a m p l i a c i ó
d'habitacions
i salons. El 18
de juny de
1982, l'hotel va acollir la col·lec-
ció de joguets de Josep Maria
Joan i Rosa: neix el Museu del
Joguet a l'Hotel París de
Figueres.
El 8 de gener de
1995 el Museu
tanca les seves
portes per deixar
pas a una nova
remodelació de l'e-
difici. Tres anys més tard, el nou
Museu obre les portes el 12 de
desembre de 1998, convertit en
l'actual Museu de Joguets de
Catalunya, el qual ha aconseguit
reunir la col·lecció de joguines
més important de Catalunya. El
1999 la Generalitat de Catalunya
li va atorgar el Premi Nacional de
Cultura Popular. Altres premis
destacats que li han estat
concedits són el Premi Pajarita
de l'Asociación Española de
Juguetes al 2003 i al 1983 el
Premi de l'Associació
Catalana de Crítics d'Art.
Com a dada curiosa cal
destacar que fa 23 anys,
amb motiu de la celebra-
ció del Dia Internacional
dels Museus, es va ins-
tal·lar a la façana de l'e-
difici una esplèndida bal-
dufa catalana d'1,60m. d'alçada.
Amb el temps aquesta baldufa ha
esdevingut el símbol del Museu
Al Museu del Joguet de Catalunyatrobareu els records més bonicsde la vostra infantesa.
MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYAHotel ParísC/ Sant Pere, 1 - 17600 FigueresTel. 972 504 585 - www.mjc.catcorreu@mjc.cat
HORARIS:Juny, juliol, agost i setembre: obert tots els dies sense excepcióDe dilluns a dissabte: de 10 a 19 h.Diumenges i festius: d'11 a 18 h.D'octubre a maig:De dimarts a dissabte: de 10 a 18 h.Diumenges i festius: d'11 a 14 h.Dies de tancament: 1 de gener, 25 de desembre, els dilluns (excepte festius i vigílies).
El MJC de Figueres disposa des del passat29 de juny, d'una rèplica fidel a Taiwan ique reprodueix fidelment les diferentssales que es poden veure a Figueres.
112 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 113
HOTEL REST. BON RETORNEnvoltat de terrasses i jardins. Inspirat en l’arquitecturatradicional de la masia catalana. Instal·lacions modernes,còmodes cambres, magnífica piscina, pàrquing i salonsper a celebracions. Exquisits plats elaborats, de cuinamediterrània i de mercat.
Ctra. Nacional II A, Km.3 - FIGUERES (Girona)Tel. 972 50 46 23 - Fax 972 67 39 79www.bonretorn.cominfo@bonretorn.com
BAMBU NATURAVenda de mobles auxiliars, regals i complements per la llar.
Carbonar, 1 – Palau MacelliCASTELLÓ D’EMPÚRIES (Girona)Tel. 609 544 506Fax 937 92 38 53bambu-natura@bambu-natura.comwww.bambu-natura.com
HOTEL PIRINEOSHotel elegant i acollidor, situat al centre de Figueres. Totalment reformat, disposa de 56 habitacions, saló, bar i molts altres serveis.
RESTAURANT EL PELEGRÍDe reconegut prestigi, podreu gaudir de la tradicional cuina catalana i la seva millor cuina internacional.
Av. Salvador Dalí, 68 - FIGUERES (Girona)Tel. 972 50 03 12 / 972 50 03 16 Fax 972 50 07 66info@hotelpirineospelegri.comwww.hotelpirineospelegri.com
CAN LLOBETCasa pairal catalana situada a la zona antiga del poble deCapmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada iconvertida en quatre allotjaments rurals independents, quegaudeixen de totes les comoditats, dins d’un context antic,amb mobles d’època, parets de pedra, bigues de fusta... Llocmolt acollidor, propici per a descansar, relaxar-se i divertir-se.
Major, 14 - CAPMANY (Girona)Tel. 972 54 92 36 / 629 367 406 - Fax 972 54 92 36www.canllobet.com - info@canllobet.com
CAN BAYRECan Bayre és una casa pairal del s.XVI , acuradament restaurada combinant els estils rústic i modern i amb elements arquitectònics recuperats. El resultat és un establiment acollidor on es pot gaudir d’uns dies de descans envoltat de natura i cultura.
Plaça de l'EsglésiaFORTIÀ (Girona)Tel. 972 53 43 24canbayre@canbayre.comwww.canbayre.com
El complex turístic Resort Alp 2500,
empresa presidida per Salvador Batlle,
situat a la bonica comarca de la
Cerdanya, és un projecte complet i
divers per a tota la família.
Per aquesta temporada d’hivern, el
Resort amplia la seva oferta inaugurant
aquest mes de desembre l’Aparthotel i
els Apartaments turístics. Per a la seva
explotació, s’ha arribat a un acord d’as-
sociació amb la Cadena Guitart.
La Cadena Guitart, amb seu a Lloret,
compta amb l’experiència d’una cadena
d’hotels a Catalunya. El seu president,
en Climent Guitart té arrels a la
Cerdanya i ha sentit un especial impuls
per compartir aquest projecte amb el
Resort.
Els apartaments de l’Aparthotel, amb
espectaculars vistes de la vall i de d’es-
tació d’esquí de La Molina, estan total-
ment equipats amb capacitat entre dues
i vuit persones. Disposen de parquet,
vitroceràmica, microones, calefacció, TV
amb canals internacionals, servei de
neteja, pàrquing i traster entre d’altres.
Durant la vostra estada, disposareu de
tota mena de possibilitats de lleure, no
només perquè està situat a peu de pistes
de la Molina, sinó perquè un cop acaba-
da la jornada d’esquí, sense necessitat
de desplaçar-se, podreu gaudir d’una
variada oferta d’après-esquí.
En el mateix complex, trobareu un impor-
tant centre comercial amb Burger King, la
Salomon Station, l’Indoor- Disco-Pub, el
restaurant Tapas-Bar i una bolera. I abans
de finals del 2006 es complementarà l’o-
ferta amb el wellness-center amb piscina
coberta climatitzada, solàrium, jacuzzis,
banys de vapor, sauna, gimnàs, etc.
Un autèntic complex des d’on podreu
gaudir de multitud de serveis en un
mateix espai.
Situat a peu de pistes de La Molina, a pista llarga,
ofereix multitud de possibilitats per aquest hivern
Plaça Pista llarga - LA MOLINA Tel. 972 89 27 27info@resortalp2500.com
Resort ALP2500
us ofereix
multitud de
serveis en un
mateix espai
ResortALP2500
SALOMON STATION
La Salomon Station és el primer i
unic centre d’activitats “outdoor” del
país i ofereix un gran nombre d’acti-
vitats i de lleure per a tothom.
ACTIVITATS D’HIVERNClasses d’esquí i snow
Lloguer de material
Reparació de material
Guia d’establiments
LLOGUER DE BUNGALOWSCÀMPING / PISCINA
BAR-RESTAURANTCtra. N-260, Km 230
Tel. 973 35 13 32 - Fax 973 35 55 4025711 MONTFERRER
La Seu d’Urgell (Lleida)
R E S T A U R A N T
La Taverna dels Noguers
C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT
PUIGCERDÀ MARTINET
6 Km
LA TAVERNA DELS NOGUERS
LA SEU
N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T 973 38 40 20 - Dijous Tancat -
AERO HOTELCERDANYA
RESTAURANT
Passeig Agnés Fabra, 4
17538 ALP Tels. 972 89 00 33
972 89 03 54
Fax 972 89 08 62
Tel. 972 892 080 / 629 729 962 - LA MOLINA (Girona)www.refugiperecarne.com / info@refugiperecarne.com
XALET-REFUGIPERE CARNÉ
Ambient familiar 45 placesActivitats de muntanya (guies titulats)
Habitacions de 2, 4 i 7 placesOBERT TOT L’ANY
Pastisseria
Raval, 38
17527 Llívia
Tel. 972 89 63 24
Gil
20è Aniversari
Ctra. General, s/n Presa de RansolANDORRA
RESERVES: 00376 851 622
R E S T A U R A N T
Bordade l’Horto
RefugiCap Del Rec
MENJARS CASOLANS
ESTADES PER A GRUPS
DORMIRS - BAR
Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya
Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093
www.spainmountains.info/ refugicapdelrec
MUDANCES i TRANSPORTS
casasTransports i serveis urgentsMudancesLloguer de furgoneta amb conductorServei Nacional i InternacionalServei de guardamoblesServei de plataforma
BARCELONA - BAGES - BERGUEDÀ - CERDANYA - ALT URGELL
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍSPRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
902 888 317 637 433 471
BarcelonèsMOBLES
ESCÓ VERDC/ Aribau, 61 - Tel. 93 451 22 15escoverd@msn.com - Especialitzats en moblesrústics a mida. Decoració ambiental per a cases,pisos i apartaments al camp, platja i muntanya.Barcelona
BerguedàLÀMPARES
CASA MAGÍPl. Viladomat, 11 - Tel. 938 210 388
casamagí@telefonica.net
Berga
MOBLES
MONTSERRAT 2 MOBLESCtra. de Ribes, 23 - Tel. i Fax 938 211 497
Interiorisme – Il·luminació – Descans
Berga
CerdanyaTURISME RURAL
CAL MARTRIC/ Major, 39 - Tel. 636 371 683 / 972 147 019www.calmartri.eresmas.com. El seu atractiu usfarà sentir com en famíliaGer
CAL SANDICAl bell mig del poble amb extraordinàries vistes alCadí. 4 hab. amb bany, sala d’estar amb llar defoc, restaurant de muntanya amb cuina casolanadel Pirineu. Tel. 973 515 193Aransa
RESTAURANTS
CA L’ABELHostal - Restaurant. C. Major, s/n
Tel. 973 515 048 - 629 761 498
www.restaurantcalabel.com
Lles de Cerdanya
EL BODEGÓNCtra. de La Molina, s/n - Tel. 972 145 014La Molina
EL POTALPl. Major, s/nTel. 972 89 42 75 - Fax 972 89 42 75Ger
FATA MORGANAC/ Nord, 29 - Tel. 972 144 225
Alp
Alt EmpordàALLOTJAMENTS
HOTEL DE LA MONEDA ****Plaça de la Moneda, 8-10 - Tel. 972 158 602Castelló d’Empúries
RESTAURANTS
TURÓ DE LA PERDIUCtra. de Roses a Garriguella - Tel. 972 530 129Especialitat en cuina casolanaGarriguella
Alt UrgellALLOTJAMENTS
HOTEL RESTAURANT ANDRIADes de 1875. Pg. Joan Bordieu, 24Tel. 973 35 03 00 - info@hotelandria.comwww.hotelandria.com - La Seu d’Urgell
HOTEL DOM - RESTAURANT LA VALLCtra. C-14, Km 661 - Tel. 973 38 35 13 / 609 053 082www.hoteldom.net - Organyà
Alta RibagorçaTURISME RURAL
LES CABANASSESAntiga masia aïllada a la vora del riu totalment res-
taurada. Conserva elements arquitectònics de l’antic hostal tant a l’exterior com a l'interior.Tel. 973 69 41 51 - cabanasses@ribagorcarural.comBarruera
Baix EmpordàESPORTS
GOLF PLATJA DE PALSCtra del Golf s/n - Tel. + 34 972 66 77 39 www.golfplatjadepals.com - Pals
GOLF SERRES DE PALSCtra. de Pals a Torroella - Tel. 972 63 73 75www.golfserresdepals.com - Pals
116 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 117
Tel. 00 334 68 04 04 79 - Fax 00 334 68 04 06 89
A 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de Llívia Cerdanya Francesa a 1.300 m alçada
Parc Residencial “LE VEDRIGNANS”R o u t e d e Ve d r i g n a n s . 6 6 8 0 0 S a i l l a g o u s e
LLOGUER DE XALETS 06-07www.levedrignans.com e-mail: levedrignans66@aol.com
PREUS DE LLOGUER XALET (SENSE CONSUM ELÈCTRIC)
SETMANES I CAPS DE SETMANA
ALTA
TARIFES VÀLIDES
DEL 02-12-06AL 01-12-07
BAIXA
460220550265770375830415
330200390245570345630375
(+1nit 43)
(+1nit 48)
(+1nit 75)
(+1nit 85)
(+1nit 80)
(+1nit 95)
(+1nit131)
(+1nit 138)
Genet: 4pers. 7nitsGenet: 4pers. 2nitsLupin: 4+2pers. 7nitsLupin: 4+2pers. 2nitsGentiane: 6+ 2pers. 7nitsGentiane: 6+2pers. 2nitsEdelweiss: 8pers. 7nitsEdelweiss. 8pers. 2nits
2-12-06/5-05-077-07-07/1-09-07
5-05-07/7-07-071-09-07/1-12-07
INCLÒS:Pàrquing per a 2 vehicles i consum d’aiguaNO INCLÒS:Llençols (obligatori), tovalloles i productes de netejaEQUIPAMENT: Cuina equipada, vaixella completa, mantes, sanitaris, TV, terrassa, jardí, barbacoa comunitària en el parc.FORMA DE PAGAMENT:Xecs, efectiu i targetes de crèdit.
SUPLEMENTS A TENIR EN COMPTE:ELECTRICITAT: 0,22 Euros el kW.ANIMALS: 3 Euros / diaTAXA COMUNAL: +13 anys, 0,25 Euros / diaSERVEI DE NETEJA: 25 o 36 EurosSERVEIS OPCIONALS (segons disponibilitat):fitxa rentadora / assecadora: 5,50 Euroslloguer de llençols / setmana: 9,50 Euros
Informació vàlida excepte errors d’impremta
TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS
TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA
MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUS DE FUSTAFUSTA INTERIOR - FUSTA EXTERIOR
CONTROL I TRACTAMENT DE PLAGUESÚs ambiental Indústria alimentària
Desinfecció Desinsectació Desratització
COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DE PARQUETS(Naturals o sintètics)
POLIMENTS I VERNISSATS DE PARQUETS
MANTENIMENT I RESTAURACIÓ DE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS
Tot tipus de PINTURA - DECORACIÓ - ESTUCATSPintura FAÇANES amb elevador propi
VERNISSOS - LASURES
SORREJATS I DECAPATS DE METALL, FUSTA I PEDRA
GI-0028S-SA
CERDANYA TRACTAMENT
Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Font d’en Lleres, 8, 4t 1a - 17520 PUIGCERDÀ
TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA
P I Z Z E R I AE S C A D A R C S
P I Z Z E R I A / C R E P E R I A / B E R E N A R S
d i l l u n s i d i m a r t s t a n c a m e n t s e t m a n a l
i n f o r m a c i ó i r e s e r v e s : 9 7 2 8 9 0 6 3 3
118 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 119
RESTAURANT
Ctra. Supermolina, s/n - LA MOLINA - ALPTel. 972 14 50 14
S A L E S D ’ A R TG a l e r i e s P U I G C E R D À
EXPOSICIONS INDIVIDUALS I COL·LECT IVES a l c .Major, 21; a l c .Cosp,3 i a l Cas ino Cere tà
Te lè fons : 972 14 14 30 / 609 37 66 69
Major, 20 / Ramon Cosp, 2 - Tel. 972 88 01 03
PUIGCERDÀ
200 anys fent la vidamés dolça
La CarenaServeis Immobiliaris C/ Doctor Piguillem, 3 baixos • Puigcerdà
Tel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34 Fax 972 88 22 61www.lacarena.com info@lacarena.com
Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques
Assessorament immobiliari Serveis administratiusasa com
SERVEIS IMMOBILIARIS
Carrer Alfons, 13PUIGCERDÀ
Tel. 972 14 14 12Fax 972 14 04 62
Mbl 618 98 55 98/97
casapuntcom@hotmail.com
www.casapuntcom.netCtra . Gorgu ja , 1 (ed i f i c i A l t Segre ) LL ÍV IA - INFO I RESERVES: 972 14 63 64
PIZZE
R IA BRASE
RIA
L'AVETOBERT TOT L’ANY
OBERT TOT L’ANY
Pizzes per emportar (al forn de llenya) / Pizzes per a celíacsPlats de temporada / Varietats en bacallà
PIZZERIA-RESTAURANT L’AVET
PENSA EN VENDRE LA SEVA CASAO PIS?C/ Pons i Gasch Nº 4 PUIGCERDÀ / Tel. 972 88 14 45 Fax 972 88 30 35
IMMOBILIÀRIAcatnord2008@hotmail.comMòbil 669 79 77 33
TRUQUI NS!
C/ Notari Ortodó, 2-4 • Puigcerdà • Tel. 972 14 00 14
Gran varietat en carn i marisc gallec
Especialitat en “pulpogallego”, “lacón”,“pimientos del padrón”...
Tot tipus de menjars ivins gallecs.Vine a conèixer
la nova carta
de temporada
BRASERIA GALEGA
O MEIGALLO
Plaça Cabrinetty, 15 - PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 366
Contacti amb nosaltres a: C/ Raval 11, Llívia · Mòbil: 696 40 31 81 · Tel. 972 14 61 60 · Fax 972 14 62 82
verquivall@verquivall.com · Visiti’ns a la web: www.verquivall.com
· Serveis immobiliaris,
àmplia selecció a La Cerdanya
· Construcció
· Promoció
· Projectes a mida
· Reformes
T A X I T R I G OT O T T E M P S T O T A H O R A
TOT TIPUS DE SERVEISviatges - excursions - vacances
teatre o cinema - aeroport
TRUCA I INFORMA’T: 630 103 225
120 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 121
Tel. 972 13 61 02 Setcases (Ripollès) També ens trobaràs a Camprodon!
Ctra. Sant Joan, 68972 70 21 06 RIPOLL
MENÚ DIARI
MENÚ ESPECIALCAPS DE SETMANA
GarrotxaALLOTJAMENTS
HOTEL BORRELLC/ Nònit Escubós, 8 - Tel. 972 276 161www.agtat.es/borrell - borrell@agtat.es - Olot
LA PERLACtra. de la Deu, 9 - Tel. 972 262 326www.laperlahotels.com - Olot
RESTAURANTS
SANT MIQUELMas Colomer, s/n - Tel. 972 690 123La Vall d’en Bas
TURISME 4X4
RUTES TURÍSTIQUES 4X4Agrobotiga (productes típics) C. Major, 24Tel. 972 680 078 - 686 619 988 - Santa Pau
MaresmeRESTAURANTS
CA L'ESTRANYCami Coll de Port, 19 - Tel. 93 750 70 66Cabrils
EL RACÓ DE CAN FELIUCarrer Àngel Guimerà, 41 - Tel. 937 532 916www.elracodecanfeliu.com - Vilassar de Dalt
HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l’Església, 32 - Tel. 93 753 19 02 - Cabrils
XARETCarrer Xurroia, 3 - Tel. 93 750 75 49www.restaurantxaret.com - Cabrils
RipollèsALLOTJAMENTS
CALITXÓEl Serrat, s/n - Tel. 972 74 03 86hotelcalitxo@terra.es - Molló
PASTISSERIES
SALVATdes de 1910. C. Comella, 9 - Tel. 972 720 038Sant Joan de les Abadeses
RESTAURANTS
ANNATel. 972 727 260 - Ventolà
CAN BARAL·LAPensió - Bar - Restaurant - Pl. Generalitat, 6Tel. 972 747 070 - Sant Pau de Segúries
CAN JORDI Bar - Restaurant - Vins i QueviuresAl costat de l’església - Tel. 972741370Espinavell
CAN TIRANDARestaurant - Hostal Camí d'Ull de Ter, 1 - Tel. i Fax 972 136 052www.cantiranda.com - Setcases
CAN PINÓSAv. del Mariner, 6 - Tel. 972 747 160Sant Pau de Seguries
PIRINEU RESTAURANTCarrer Ull de Ter - Tel. 972 13 60 50www.pirineusetcases.comSetcases
TURISME RURAL
CAN PERICTel. 972 747 199 - canperic@canperic.comCamprodon
EL JANPERETel. 972 720 366 - 654 770 633Sant Joan de les Abadesses
MAS CAN CIBATTel. 608 795 014 - www.elripolles.com/cancibatRocabruna (Camprodon)
MAS CAN BUIXATApartaments rurals - C/ Molló, 15 - Tel. 639 656 647info@mascanbuixat.com - Setcases
SolsonèsALLOTJAMENTS
HOTEL FONTS DEL CARDENERCtra. de Tuixent, s/n - Tel. 973 49 23 77www.hotelfontsdelcardener.com - La Coma
RESTAURANTS
LA CABANA D’EN GELIMenú diari i carta.. Menjadors privats per a grups.Dilluns i dimarts descans setmanal. Terrassa d’estiu.Cuina casolana amb tocs innovadors.Ctra. Sant Llorenç, s/n - Solsona
TURISME RURAL
CAL MARTICamí del Santuari de Lord - Tel. 973 492 276www.calmartircp.com. Antiga masia que ha estatrehabilitada per acollir dos allotjaments rurals inde-pendents. - Guixers
Plaça Pista llarga - LA MOLINA - Tel. 972 89 27 27 - info@resortalp2500.com
Recommended