View
11
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
PROCÉS PARTICIPATIU DEL DEBAT
PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS 2020-2024
Síntesi de resultats i aportacions de la
sessió participativa territorial
Granollers, 23 d’octubre de 2019
2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ (pàg. 3)
2. INFORMACIÓ BÀSICA DE LA SESSIÓ PARTICIPATIVA (pàg.4)
2.1. Dades bàsiques de la sessió participativa (pàg. 4)
2.2. Objectius de la sessió (pàg. 4)
2.3. Estructura de la sessió (pàg. 5)
2.4. Metodologia de la sessió (pàg. 5)
2.5. Llistat d’entitats i institucions assistents a la sessió (pàg. 6)
3. RESULTATS (pàg. 8)
3.1. Palanca de transformació 1.Persones i professionals: motors del sistema
(pàg. 8)
3.2. Palanca de transformació 2. Vertebració i reorganització: millor qualitat i
integració (pàg. 13)
3.3. Palanca de transformació 3. Acció comunitària i prevenció: un sistema més
proactiu (pàg. 17)
3.4. Palanca de transformació 4. Governança i coneixement: decisions basades
en l’evidència (pàg.22)
3.5. Palanca de transformació 5. Intersectorialitat: Intervenció holística (pàg.
26)
4. VALORACIÓ DE LA SESSIÓ (pàg. 29)
4.1. Perfil de les persones participants (pàg. 29)
4.2. Valoració d’aspectes referents a la preparació de la sessió (pàg. 31)
4.3. Valoració d’aspectes referents a l’execució del taller participatiu (pàg. 32)
4.4. Valoració d’aspectes referents a les expectatives respecte dels resultats
del taller participatiu (pàg. 32)
4.5. Valoració general (pàg. 33)
4.6. Comunicació (pàg. 33)
4.7. Millores recollides (pàg. 33)
5. GALERIA D’IMATGES (pàg. 34)
3
1.- INTRODUCCIÓ
La present sessió territorial s’emmarca en el procés participatiu per a generar un debat
social sobre el document de bases del Pla Estratègic de Serveis Socials (PESS).
El primer PESS 2010-2013, que va proposar l’estructura i el funcionament dels serveis
socials establerts fins l’actualitat, ja ha superat el període de vigència, raó per la qual
el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsa el nou PESS que ha de
ser el marc de referència per a la planificació del Sistema Català de Serveis
Socials pel període 2020-2024, per a donar resposta als reptes sociodemogràfics del
sistema de benestar i l’estat de situació i desenvolupament del propi sistema Català de
Serveis Socials.
En el pla sociodemogràfic destaca la necessitat d'afrontar les desigualtats
socials que la crisi econòmica ha consolidat, la feminització del risc de pobresa o
exclusió (major risc en dones joves i grans), l’increment de l’envelliment, el
sobreenvelliment i la discapacitat però també a la diversificació de la societat catalana
i de les llars que la componen i a una ciutadania més apoderada i conscient del seus
drets i deures.
A nivell de desenvolupament i estat de situació del sistema de serveis socials, el PESS
persegueix aconseguir una oferta universal i dirigir els Serveis Socials al conjunt de
la ciutadania; aquest gran repte requereix concretar el perímetre d’intervenció i l’àmbit
competencial propi dels servei socials. Alhora, el Sistema Català de Serveis Socials
s’ha d’articular i ordenar per superar la fragmentació i compartició actuals i desplegar
un sistema d’informació, innovació, coneixement i recerca.
El PESS busca cohesionar, agilitar i universalitzar el Sistema Català de Serveis
Socials (SCSS), que sigui més efectiu i que garanteixi una atenció centrada en la
persona i la seva interacció familiar i comunitària.
Per aconseguir-ho i d’acord amb el que preveu la Llei, el Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies impulsa un procés participatiu en col·laboració amb la
Secretaria de Transparència i Govern Obert, per escoltar i incorporar aportacions i
expectatives d’agents socials implicats en el document de bases del PESS.
4
2.- INFORMACIÓ BÀSICA DE LA SESSIÓ PARTICIPATIVA
2.1.- Dades bàsiques de la sessió participativa
Dia: 23/10/2019
Lloc: CC Granollers Centre
Durada: 3:30 hores
Àmbits de debat: palanques de transformació
1.- Persones i professionals: motors del sistema
2.- Vertebració i reorganització: millor qualitat i integració
3.- Acció comunitària i prevenció: un sistema més proactiu
4.- Governança i coneixement: decisions basades en l’evidència
5.- Intersectorialitat: Intervenció holística
Total de participants: 45
Equip dinamitzador: 2 tècnics/ques de Neòpolis
2.2.- Objectius de la sessió
L’objectiu central de la sessió realitzada ha estat desenvolupar un debat al voltant del
document de bases del PESS.
La deliberació, ordenada segons palanques de transformació i eixos d’intervenció, ha
posat sobre la taula la possibilitat de recollir aportacions, valoracions i propostes
consensuades per les persones participants sobre objectius i projectes plantejats pel
document, amb la finalitat de complementar-lo i reforçar-lo.
5
2.3.- Estructura de la sessió
FASE DURADA RESPONSABLE
1.Recepció de les persones assistents 10’ Neòpolis
2. Benvinguda i presentació institucional
30’
- Josep Mayoral. Alcalde de Granollers. - Eliseu Oriol. Director dels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Barcelona. - Meritxell Benedí. Directora General de Serveis Socials.
3. Presentació del procés i de la dinàmica de treball
10’
Neòpolis 4. Deliberació grupal entorn el futur de l’educació a Catalunya
150’
6. Avaluació de la sessió i cloenda
10’
2.4.- Metodologia de la sessió
La dinàmica de debat utilitzada s’ha centrat en la discussió en grups. Cadascun dels
mateixos disposaven d’un temps específic per debatre entorn les 5 palanques de
transformació i un seguit d’objectius i projectes definits per a cada un dels eixos
d’intervenció. Per tant, s’han format 5 grups de treball d’entre 8 i 9 persones.
En cadascun dels espais de debat dels eixos s’ha facilitat el llistat de principis
inspiradors que ha permès tenir visible en tot moment els conceptes clau a tenir en
compte en el debat, així com una síntesi del document de bases amb els objectius a
debatre i un paperograf on anotar les aportacions.
6
Així mateix, una persona de les participants que ha assumit el rol de “participant-
àncora”, roman en cadascun d’aquests espais durant tot el debat, assumint la funció
d’anotar les aportacions realitzades per cada grup, així com de donar a conèixer les
elaborades pels grups anteriors.
2.5.- Institucions i entitats representades
AFATRAC
Ajuntament de Sabadell
Ajuntament de Barberà del Vallès
Ajuntament de Caldes de Montbui
Ajuntament de Granollers
Ajuntament de Mollet del Vallés
Ajuntament de Montcada
Ajuntament de Pineda de Mar
Ajuntament de Terrassa
Ajuntament de Vilassar de Mar
Ajuntament Sant Adrià de Besòs
Ajuntament Sant Cugat del Vallès
Ass. Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut
Associació 33 (CDIAP Sant Adrià)
Associació d'Ajuda a la Gent Gran amb Malaltia Mental
Associació Êthos
CDIAP
Consell Comarcal del Maresme
Consell Comarcal del Vallés Oriental
Daruma, familiars per la salut mental del Vallès Oriental
DGAIA
Diputació de Barcelona
Federació Catala de Famílies Monoparentals
Fundació Catalonia
Fundació Els Tres Turons
Fundacio LAR
Fundació Privada Atendis
Fundació Sanitaria de Mollet
7
Fundació Sanitaria Hospital de Mollet
Llars de l'Amistat Chesire Fundació Privada
PRODIS
Residència Can Mònic
Residencia Montserrat Botey
Salut Mental Sabadell
Si. Fundació Catalana Síndrome de Down
STS Gestió de Serveis Socio-Sanitaris S.L.
Unió Catalana d'Hospitals
8
3.- RESULTATS
Les aportacions recollides durant la sessió es mostren agrupades segons les diferents
palanques de transformació i, dins cadascuna d’aquestes, indicant a quin eix
d’intervenció i objectiu/projecte fan referència.
D’altra banda, també s’indica, si s’escau, les aportacions en les que s’han manifestat
dissensos i que no correspondrien a l’opinió de totes les persones participants. En
aquest cas, s’han marcat les aportacions en color gris.
3.1.- PALANCA DE TRANSFORMACIÓ 1.
Persones i professionals: motors del sistema
- Abans de començar l'abordatge de les palanques concretes, es recullen les
aportacions dels i les participants en els grups de debat que són generals
sobre el PESS:
o Així, es posa de manifest que la diagnosi que contempla el PESS
només és extern (indicadors sociodemogràfics) i no té en compte
indicadors interns del propi sistema.
o Es demanda doncs incorporar l'anàlisi de les conseqüències del
propi funcionament del sistema, doncs un pla de millor requereix
aquesta informació per disposar d'una visió holística.
Eix 1. Atenció centrada en la persona i la seva interacció familiar i comunitària
Objectiu A: Estratègia d’inclusió social a totes les polítiques com a prioritat del
Govern
- Els i les professionals participants en la dinàmica consideren la incorporació
de la mirada de la inclusió social és fonamental per qualsevol àmbit.
o Així per exemple en l'àmbit residencial de Gent Gran en l'atenció a
persones amb trastorn mental existeixen dificultats per a la inclusió
i calen eines i canvi de mirada sobre la persona. Actualment, són
tractades com a 'patates calentes', tractades diversos aspectes que són
atesos per varis professionals, òrgans i sistemes, sense una visió
integral.
9
o Aquest treball requereix temps per a conèixer la persona
- Per a les professionals és important disposar d'una finestra única en la que
trobar la informació de les ajudes i els tràmits.
- Tant la història social com l'e-Social serien claus en facilitar pensar en la
persona com un tot.
- Igualment, es demanda que la ciutadania tingui accés a la seva història
social, com passa a Salut.
- En relació aquesta qüestió es debat sobre la necessitat de que preveure que
els perfils amb dificultats puguin accedir a la informació, tenint un sistema
paral·lel presencial.
- Alguns/es professionals discrepen ja que consideren que actualment tothom
té competències digitals per accedir electrònicament i es poden fer
tutorials.
- Una qüestió important que es desenvolupa en altres eixos relacionats amb els
processos, és la necessitat de desenvolupar una oficina de tràmits, ja que
actualment el cost administratiu es paga a preu de professionals de l'acció
social.
- Com a tasca transversal el foment de la inclusió social en la resta de l'acció de
Govern requereix de la millora de la comunicació sobre les funcions dels
Serveis Socials, no limitant-se als resultats sinó al valor social
- En aquest aspecte es fa manifest que s'ha avançat doncs ja es parla d'inclusió
superant la noció d'integració.
Objectiu B: Participació, opinió i experiència de la ciutadania en el SCSS
- Els i les professionals consideren que cal tenir present que l'atenció centrada
en la persona (ACP) suposa un canvi de mirada, i demana centrar l'atenció
en les competències i habilitats, els sabers i la resiliència, tant de la
persona com del context familiar i afectiu.
10
Així, persona atesa i família són actius als que s'acompanya amb
metodologies i serveis de suport.
- Es demanen instruments que objectivitzin els avenços de la persona en el
procés, i per tant són necessaris tenir indicadors de procés en l’ACP.
- Es posen de manifest element ètics en l'atenció, ja que es considera que
actualment el sistema és elitista i utilitza en el càstig (entès com retirar
suports si fa cas dels suggeriments i indicacions del/a professional).
- Així, es demanda respectar la decisió de la persona, el seu moment, el seu
procés i la seva voluntat fer un acompanyament ètic.
- A nivell operatiu es considera que caldrien dues supervisions ètiques
prèvies a modificar les intervencions.
Eix 2. Desenvolupament i participació de les professionals
Objectiu C: Nous perfils professionals emergents
- Com a idea general es parla de la necessitat de professionals especialitzats
en salut mental, intervenció amb famílies, i d'altres camps, que facin
acompanyament proper als equips.
- Aquest acompanyament pot prendre la forma de mentoria i també de
formació, fins que els equips tinguin suficient experiència.
- Com en el cas anterior, es considera que la supervisió és un instrument
fonamental per créixer en coneixement personal i col·lectiu.
- Un altra figura o rol mencionat és la del coordinador/a i cap de Serveis
Socials que ha d'estar reconegut en el propi contracte programa (CP), ja
que actualment no hi finançament d'aquestes figures.
11
- En relació a les professions es demanda partir del llibre blanc de manera que
no es facin esforços en inventar el ja existeix amb nous perfils.
- Al seu torn, es consensua la necessitat de perfils com:
o juristes especialitzats/ades
o professionals de la Integració Social
o Teràpia Ocupacional
o Pedagogia
o Economia
o Sociologia
o Cuidadors/es
o Mediador/a
- Especialment en relació a la figura de mediació es menciona el seu rol clau en
fer prevenció i vincle parentals i comunitaris.
- Cal no oblidar la figura especialitzada del tramitador/a que està a la primera
línia de treball i és fonamental.
- Tots ells han de tenir capacitat per saber com estan els tràmits de les ajudes
el que seria possible amb els projectes e-Social i HSC.
- Finalment es vol fer constar el consens en la necessitat de professionals de
Serveis Socials especialitzats en l'emergència.
Objectiu D: Model de participació professional: planificació i avaluació
- Existeix consens entre els diferents grups de professionals participants en la
sessió sobre que la burocràcia impedeix fer la feina de treball social amb
qualitat. Com s'explica en altres apartats es proposa la figura del tramitador/a
que alliberi d'aquesta funció al professional de l'acció social.
- El conjunt de mesures proposades en aquest i l'anterior objectiu (seguiment
supervisió, escolta...) calen recursos que cobreixin les necessitats de les
persones i els i les professionals.
12
- Quant als equips professionals es fa palès que cal articular un sistema de
supervisió i cura també pels comandaments. Aquest podria ser
intermunicipal. Caldria a més desvincular els juristes de la supervisió i
limitar-los al suport tècnic.
- Les funcions dels i les professionals han d'anar orientades a un canvi cultural
en els Serveis Socials passant d'un sistema reactiu a apoderador, i eliminar
l'assistencialisme. Així per exemple, no donar lots de menjar ni targetes, ja
que al ciutadania ja sap comprar i el marc de rendes garantides no ho
requereix. En canvi es pot donar suport al dret a l'alimentació i la educar en
alimentació.
- El sistema ha de superar les pròpies pors: cal universalitzar els Serveis
Socials, ser transparents en les criteris, lluitar contra la discrecionalitat, tenir
supervisió ètica, etc.
- Els i les professionals també sol·liciten que no es qüestionin les seves
prescripcions, tal i com es fa amb els professionals de la salut.
- Igualment, cal professionalitzar el Tercer Sector de manera que no es basi
tant en el voluntarisme.
- Els i les professionals proposen impulsar l'avaluació i que la que fan els
equips tècnics s'ancorin en els canvi i la millores.
- A nivell de condicions laborals, existeix acord en que cal revisar els convenis i
adequar els horaris professionals als col·lectius amb els que es treballa.
13
3.2. PALANCA DE TRANSFORMACIÓ 2.
Vertebració i reorganització: millor qualitat i integració
Eix 3. Xarxa social d’atenció primària: accessible, tractora i proactiva
Objectiu A: Acord estratègic de transformació dels Serveis Bàsics d’atenció
social: món local, professionals i ciutadania
- Com a idea general es declara que la mirada comunitària ha d'estar present
en totes les palanques, més encara en un acord estratègic com aquest.
- Al seu torn, serà d'ajuda unificar la terminologia dels Serveis Socials.
- Específicament quant a l'acord estratègic aquest ha d'estar orientat a unificar
els criteris dels diferents departaments.
- Amb tot seguretat implicarà la reformulació d'alguns aspectes legislatius ,
com ara el decret de prestacions d'urgència social o la renda garantida.
- Aquesta reformulació exigeix als Servei Socials liderar les normes que
marquen el seu funcionament i que actualment lideren altres
departaments.
- Altrament els/les professionals demanden que per estructurar el treball en
xarxa aquest sigui obligatori i reconegut l'agenda.
Objectiu B1: Configuració i suport progressiu de la xarxa social d’atenció
primària
- Els i les participants de la present dinàmica aposten per establir un punt
inicial de cribratge informador i tramitador, coneixedor de tots els recursos,
el que suposaria reduir la càrrega de treball dedicada a gestió per part dels
equips. Es mencionen una prova pilot realitzada per la Federació Salut Mental
amb integradors/es socials a Mollet.
Aquesta figura d'informador/a en ocasions la realitza personal auxiliar i no és
una funció reconeguda.
14
- La xarxa primària necessita també unificar criteris sobre prestació de
serveis, i construir mecanisme per a que els municipis petits puguin oferir
serveis i no hi hagi iniquitat.
- Una altra aportació consensuada pels i les persones que han debautat ens a
sessió és la d'establir indicadors econòmics clars per conèixer quins
recursos s'assignen.
- El Departament ha de liderar espais d'integració i coordinació, però també
controlar-los per tal que rebin el suport necessari.
- El lideratge també ha de marcar una línia tècnica i les millores en protocols,
objectius, espais, etc.
Objectiu B2: Nou sistema d’assignació de recursos de la primària: sensible a les
desigualtats, les necessitats i les càrregues de treball
- Els diferents grups consensuen que el nou sistema ha de pivotar sobre dos
factors ponderats:
o un de garantit per a totes les ABSS (estàndard)
o un discrecional depenent dels indicadors sobre complexitat social del
territori i l’aposta, inversió que fa el territori.
- Per tant, és necessari d'actualitzar els mòduls de finançament.
- Aquest nou finançament caldria que estigués basat en l' estudi de costos
reals per part d'equips d'economistes especialitzats.
- A més, caldria arribar a un acord amb el Departament per garantir uns mínims
i reduir la discrecionalitat consensuant els factors de correcció més enllà
dels actuals.
- Aquest model limitaria la percepció actual de falta transparència quant a
com es calcula el finançament.
15
- En opinió dels i les professionals participants, l'actual legislació està una mica
desfasada quant als professionals que hi treballen.
- D'aquesta manera, aquest nou sistema ha de pensar en el finançament de
les figures de coordinació, concretant bé les funcions que tenen.
- I molt específicament cobrir la mancança de finançament del personal en lo
que no és Equips Bàsics d'Atenció Social (EBAS).
- Específicament es menciona que l'’objectiu del 10% en assessorament jurídic
és molt baix i que caldria augmentar amb procediments similars als de
violència de gènere.
Eix 4. Atenció social integrada
Objectiu C: Espais territorials d’integració i coordinació de la intervenció social
- D’acord al criteris dels i les participants seria necessari disposar de taules
temàtiques periòdiques.
- Aquestes, orientades vers l'atenció centrada en la persona, hauran de treballar
en xarxa amb diferents serveis.
- Igualment es considera que cal establir protocols de procediments, a mode de
guia de coordinació i que puguin establir per a cada cas serveis d'altres
departaments necessaris.
- Per als i les professionals al història social compartida facilitarà aquesta
integració i coordinació.
- Cal no oblidar però, la necessitat de valorar i facilitar la disposició d'espais
amb el finançament apropiat.
16
Objectiu D: Redisseny de circuits d’accés, activació i transició entre serveis
- Una acció clau per avançar en aquest objectiu és el redisseny de circuits
d'accés, activació i transició entre serveis:
o En primer lloc, es demanda una finestreta única dels serveis
integrats dels diferents Departaments. D'aquesta manera, cal evitar
que els casos amb múltiples necessitats hagin de ser atesos per molts
agents diferents i no ser responsabilitat de ningú concret.
o Cal tenir present però que algunes aportacions discrepen de la noció
de finestreta única i aposten més pel reconeixement explícit de la
figura del coordinador/a d’equips, que assumiria i facilitaria l'accés a
altres serveis. D'aquesta manera, no es tractaria tant de d'estructura o
definir circuits.
o En qualsevol context, es considera que la resta de sistemes i serveis
han de reconèixer el paper dels Serveis Socials. En aquest sentit
podria ser d'ajuda una figura de derivador/a acreditat (personal tècnic
especialitzat en seguiment de projectes).
- Les darreres aportacions per abordar aquest objectiu consisteixen en la
demanda de reforçar els consells de participació previstos per la llei que
realment serien claus en la coordinació.
- Finalment, s'explicita la necessitat de difusió dels diferents recursos
disponibles, el que trencaria determinats prejudicis com ara la imatge de
només van a SSB les amb moltes necessitats.
17
3.3. PALANCA DE TRANSFORMACIÓ 3.
Acció comunitària i prevenció: un sistema més proactiu
Eix 5. Acció comunitària inclusiva
Objectiu A1: Pla director interdepartamental d’acció comunitària
- Els i les professionals participants en la dinàmica el Pla director hauria
d'incloure la proposta de dedicació del treballador de l'acció social segons
la qual el 60% hauria de ser treball individual i familiar, el 30% treball
comunitari i el 10% coordinació (es fa referència un document elaborat per
experts/es del treball social i educació social, sense especificar de quin es
tracte).
- Així el treball comunitari hauria d'estar incorporat a la dinàmica dels Serveis
Socials, evitant el risc d'especialització.
- En opinió de les persones participants cal estructurar i ordenar el que ja
existeix i unificar criteris del nou desplegament.
- Entre d'altres criteris es demana contemplar la mirada comunitària també en
el treball individual.
- Per tal d'evitar la duplicació d'esforços que es considera que hi ha
actualment, es proposa canalitzar el procediment de disseny a través del
consell participació.
- Tornant als equips per els i les professionals la configuració dels equips i les
ràtios han d'estar vinculades a les necessitats socials, de manera que han
de quedar estructurades i no dependre de moments polítics diferents.
- Igualment es demanda que s'evitin les figures de "tècnics bolets”, sinó que
les figures tinguin integració en les dinàmiques territorials.
18
Objectiu A2: Impuls del teixit associatiu i voluntariat en les dinàmiques
comunitàries
- Per les i els professionals presents a la dinàmica actualment l'oferta de les
entitats no dona resposta a les necessitats dels ens locals.
- Una altra qüestió important és la necessitat de definir molt bé les funcions
del voluntariat i diferenciar-les del/a professional.
- La normativa ha de ser molt rígida en relació a les tasques de les entitat.
- Finalment, cal mencionar que existeix discrepància entre els i les
professionals sobre fins a quin punt el suport en el procés administratiu en
la gestió de les entitats cal que es faci des de Serveis Socials.
Eix 6. Prevenció en infància i joventut
Objectiu B1: Augment de la intervenció preventiva i comunitària en infància i
joventut a l’atenció primària
- De manera més general, es considera la prevenció passa també per altres
polítiques de suport a les famílies que tenen a veure amb les seves
condicions de vida, per exemple quan als permisos laborals.
- Quant a les aportacions específiques sobre prevenció en primer lloc, per a les
persones participants en les dinàmiques, és important que els plans
d'intervenció en infància en risc siguin obligat compliment.
- Al seu torn, es demanda que es disposi de recursos per fer detecció precoç
ja que es considera bàsica per poder fer prevenció (p.ex. capacitats parentals,
espais públics).
- L'estabilitat en els recursos i metodologies és important, de manera que les
polítiques de prevenció no poden dependre de les voluntats dels professionals i
requereixen apostes clares a nivell de pressupost i recursos.
19
- En aquesta línia existeix consens en que calen procediments d’intervenció
homogenis i replicar bones pràctiques i projectes que funcionen.
- Entre les persones participants en els debats disposar de polítiques de 0-3
anys és bàsic per la prevenció.
- Es fa notori que falten recursos a l'atenció a la infància, com demostra que
actualment existeix col·lapse en els CDIAP (Centres de desenvolupament
infantil i atenció precoç).
- Els i les professional destaquen també que la prevenció en infància i joventut
ha de centrar esforços en com es treballen les transicions de joves a l’edat
adulta. En aquests moments existeixen canvis administratius que dificulten
el treball de Serveis Socials (canvis de referents professionals,...).
- Com en d'altres objectius, la prevenció ha de ser integrada i incloure totes les
mirades (Educació, Urbanisme, Salut).
- També es proposa incorporar nous professionals, per exemple, serveis
jurídics en la intervenció infància.
- Altres suports i línees de treball que poden repercutir en la millora de
l'abordatge preventiu en infància i família passen per consensuar com ha de
ser la participació infantil.
- Igualment es proposa la reformulació dels plans d'estudis i millorar el
contacte entre universitats i centres de treball.
Objectiu B2: Reforç de les prestacions d’acompanyament a la vida adulta per al
joves
- Els i les professionals no aborden de manera especifica aquest objectiu.
20
Eix 7. Les famílies com a unitat d’intervenció social
Objectiu C: Xarxa de suport i atenció a les famílies: serveis de proximitat
articulats amb l’atenció primària social
- En primer lloc, es proposen una sèrie de mesures que suposin un
replantejament de tota la protecció a la infància.
- Entre els equips de professionals formats existeix acord amb que és bàsic
disposar d'un referent professional que faci l'acompanyament.
- En la mateixa línia demanden evitar els canvis constants de centre.
- Les famílies interaccionen amb d'altres sistemes que han de fer un canvi de
paradigma en el seu posicionament per tal de es treballi en xarxa.
- En clau operativa els i les professionals consideren que cal fer propostes que
tinguin interès per les famílies.
- Finalment, cal mencionar que existeix certa discrepància sobre si els i les
professionals de l'acció social han d estar presents en els centres
educatius.
Eix 8. Promoció de l’autonomia personal
Objectiu D: Pla de millora de la promoció de l’autonomia personal: simplificació i
accés als serveis
- Per abordar quest objectiu els i les professionals consideren bàsic la
Coordinació entre Salut i Serveis Socials.
- En opinió dels i les professionals actualment falta planificació i aquesta ha de
ser consensuada entre Generalitat i Diputació.
- És important la creació de la figura del/la referent que tingui estabilitat de
manera que permeti evitar que una persona sigui atesa per més d'un
treballador/a social amb la mateixa funció.
21
- Per abordar l'autonomia personal seran bàsics els sistemes d'informació
analitzats amb més detall en l'eix10 (palanca 4) .
- Finalment, per les i els professionals participants en els debats cal ampliar els
recursos destinats a autonomia personal i millorar la gestió de les llistes
d'espera.
22
3.4. PALANCA DE TRANSFORMACIÓ 4.
Governança i coneixement: decisions basades en l’evidència
Eix 9. Planificació, qualitat i transparència
Objectiu A:Actualització de la Cartera de Serveis
- Els i les professionals que han participant en la dinàmica consensuen que
aquesta nova Cartera ha de caracteritzar-se per la planificació, qualitat i
transparència.
- També existeix acord amb que cal unificar la terminologia, per exemple en la
distinció entre bàsics o primària respecte a especialitzats i secundària.
- Es considera important a més, que la Cartera garanteixi que tots els serveis
bàsics de prestació garantida constin al contracte programa.
- D'altra banda, es proposa que evitar que existeix un calaix de sastre com
actualment són els serveis de suport.
- També de manera general, els i les professionals demanden que la Cartera
sigui flexible en l'accés i transferència entre serveis. Es posa com a
exemple el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual en etapes
d'envelliment.
- Un segon grup d'aportacions acordades per les i els professionals són més
concretes i fan referència a col·lectius o serveis específics:
o En el cas de les persones amb trastorn mental es considera que
existeix un buit informatiu i de coneixement entre les famílies,
entitats i SSB, que afecta especialment accés a SS Especialitzats
i a la derivació des de SSB. Cal doncs, que la Cartera contempli
aquests buits.
o Igualment cal que prevegi com ha de ser l'articulació entre malaltia
mental, discapacitat així com entre SSB i Justícia, SS Especialitzats,
etc.
23
o Es proposa que l'atenció a aquests buits i l'articulació entre perfils i
models, segueix el model de Salut, específicament es mencionen les
Unitat d’Hospitalització Especialitzada per a persones amb
Discapacitat Intel·lectual (UHEDI) juntament amb el Servei
Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (SEMSDI).
o Es considera que aquest model es pot aplicar a trastorn mental,
discapacitat intel·lectual, infància, etc.
o També de manera especifica es menciona la necessitat de generar
un servei per a Gent Gran amb trastorn mental.
o Una darrera aportació és la demanda de recollir en la Cartera els
serveis de distribució d'aliments.
o Tanmateix, en aquesta qüestió existeix certa discrepància, doncs es
qüestiona que es tracti d'un servei i que cal que tendeixin a la
seva desaparició a través de la universalització de la Renda
Garantida, el que és extensible a altres ajuts d'urgència com els
relacionats amb els subministraments.
Eix 10. Informació orientada a les persones
Objectiu B1: eSocial: sistema d’informació integrat, centrat en el ciutadà i
orientat a la dada
Objectiu B2: Història social compartida
- Per als i les professionals participants en els debats la generació d'una nova
cultura de la informació requereix que aquesta estigui orientada a les
persones.
- Serà important a més articular impuls i lideratge vers el canvi de model des de
SSB.
24
- Aquests sistemes han d'incorporar especialment a Salut i Educació, doncs
els i les professionals consideren que l'àmbit sociosanitari és bàsic.
- En general, doncs, per als i les professionals els dos sistemes han de facilitar
la interoperabilitat.
- Una altra funció que es demanda aquests sistemes, específicament a l'e-
Social, és que suposi una reducció de les intervencions per al
treballador/a social, de manera que es considera una oportunitat estratègica,
per a generar una nova realitat en el treball social.
- Es demanda a més que la temporalització de la implementació sigui per tot
el territori igual.
- Per als/les professionals participants en els debats, un tema clau és l'accés de
les entitats a les dades de les persones. Aquest tema genera més
interrogants que respostes i cert preocupació, sobre quin tipus de dades
seran accessibles, com es protegirà la difusió tercers, etc.
- Finalment, es vol destacar la necessitat de tenir previst l'accés privat dels
tutors/es de les persones incapacitades i menors.
Eix 11. Recerca i innovació
Objectiu C: Observatori d’innovació i bones pràctiques
- Per avançar en aquest observatori els i les persones participants en el debat
proposen que l'aplicatiu HESTIA faciliti que les dades siguin més
validables i permetin analitzar i contrastar.
- En aquest sentit, es demanda unificar criteris introducció de dades.
- Cal tenir present que alguns/es professionals mostren el seu desacord amb
que això sigui possible amb l'aplicatiu actual.
25
- Paral·lelament, es proposa la creació d'un web amb un formulari que reculli
les bones pràctiques, però a més cal que aquestes siguin gestionades per
una entitat que actuï com a validadora.
- Entre les altres actuacions que poden repercutir positivament en aquest
observatori es destaca la necessitat de formació als professionals i sectors
que permeti fer autoavaluació.
- Al seu torn, serà necessària la col·laboració amb universitats.
- Una possibilitat per incentivar la generació de bones pràctiques és la creació de
premis vinculats a la contractació i la qualitat.
- Finalment, els i les professionals demanden que aquestes bones pràctiques
permetin la desagregació de la informació, i per tant el coneixement, en
unitats territorials mínimes i per col·lectius, almenys més petites que les
actuals.
Eix 12. Sinèrgies amb el món local, sector social i comunitari
Objectiu D:Territoris socialment responsables: treball en xarxa del sector social i
les administracions públiques
- Opinió dels i les professionals que han participats ens els grups de debat cal
contemplar en aquesta xarxa els operadors públics i privats.
- Al seu torn, l'àmbit de justícia ha de tenir més presència i implicació, ja que
per exemple, des de Serveis Social hi ha dificultats per treballar amb les
resolucions de Fiscalia.
- Una darrera aportació en relació a aquest objectiu és la duplicitat de
secretaries tècniques amb la Diputació, de manera que es requereix
coordinar, definir i desplegar el treball en xarxa de manera simplificada.
26
3.5. PALANCA DE TRANSFORMACIÓ 5.
Intersectorialitat: Intervenció holística
Eix 13. Resposta integrada a problemàtiques socials complexes
- Els i les professionals participants en el debat consideren que abordar els
projectes emmarcats en aquest eix, passa per una sèrie d'accions generals
que repercutiren en tots ells. Alguns d'ells, cal entendre'ls a més com a
projectes que se centren prevenció terciària.
- En primer lloc, pel conjunt de projectes, cal tenir present que els Serveis
Socials són interlocutor del benestar social.
- D'altra banda, s'aposta clarament per la intersectorialitat per a donar sentit a
l'abordatge integrat d'aquestes problemàtiques complexes.
- Com es manifesta especialment rellevant en el cas la interacció amb salut,
aquesta ha de ser de caràcter obligatori.
- L'abordatge integrat requereix ha de ser planificat coordinadament i tenir
caràcter transversal, segons exposen de manera consensuada els i les
professionals.
- A més, es proposa incloure el Tercer Sector.
- Aquest abordatge però fa més evident la necessitat de delimitar el perímetre
dels Serveis Socials.
- Els i les treballadores de l'acció social participants en els debats aporten altres
qüestions generals que repercutirien especialment en aquest eix:
o D'una banda, cal reduir la càrrega de treball administratiu i de
tramitació dels professionals de l'acció social.
o Especialment, en la relació amb altres àmbits com educació o
pobresa energètica.
27
o Una altre objectiu d'aquest PESS que impactarà en aquests projectes
és la reformulació de la cartera de serveis en clau integrada.
o Igualment es fa imprescindible disposar de sistemes d'informació
en comú.
o Aquests han de poder disposar d'indicadors socials complexos
per problemàtiques socials complexes.
Projecte 1. Atenció integrada social i sanitària
- Les i els professionals que participen en els debats consensuen la necessitat
de mecanismes d'interacció amb salut i aquesta sigui obligada.
- Aquesta a més, requereix de major planificació i regulació.
- Com en el cas del projecte 5, sobre la integració prioritària entre educació i
justícia, es proposa incloure en l'equació a l'àmbit educatiu.
- Igualment, que 'atenció integrada s'articuli en una relació d'igual a igual entre
els àmbits necessaris.
Projecte 2. Inclusió social mitjançant el treball
- L'opinió dels i les professionals que participen en les dinàmiques no aborden
específicament aquest projecte, a excepció de considerar que cal major
presència dels professionals de l'acció social, i específicament de
treballadors i treballadores socials, en les oficines de treball.
Projecte 3. Abordatge integral de la vulnerabilitat energètica
- L'opinió dels i les professionals que participen en les dinàmiques no aborden
específicament aquest projecte.
28
Projecte 4. Abordatge integral del sensellarisme
- Per als i les professionals que participen els debats, cal una major intervenció
social en matèria d'habitatge, més enllà del sensellarisme.
- Com en el cas de les oficines de treball, es considera clau que hi hagi més
presència de treballadors/es socials en oficines d'habitatge.
- Com a aportació específica en relació al sensellarisme com a problemàtica
complexa és la necessitat de major planificació i recursos.
Projecte 5. Nous models d’integració prioritaris: educació i justícia
- Entre els i les professionals participants en aquesta dinàmica existeix l'acord
amb que cal una major sensibilització en matèria social a l'àmbit de justícia.
- A més de sensibilització, el rol del criteri social i dels i les professionals de
l'àmbit social ha de ser més intens, tenint major pes en les decisions.
- A més de justícia i educació, es considera que cal una major interacció
preventiva amb salut, i podent tenir els quatre àmbits un tracte d'igual a
igual.
- De manera més específica, per als i les professionals participants en el debat,
és especialment important reforçar protocol amb justícia en matèria
d'habitatge, així com el seu seguiment.
29
4.- VALORACIÓ DE LA SESSIÓ
4.1.- Perfil de persones participants
El 77,4% de les participants a la sessió celebrada a Granollers que han contestat el
qüestionari d’avaluació han estat dones, la seva mitjana d'edat és de 51,6 anys. de
manera que el 35,5% supera els 55 anys. Els següents grups de major pes són els
que es troben entre els 45 i 54 anys (22,6%) i de 35 a 44 anys (16,1%). En aquesta
sessió destaca el nombre de casos que no han declarat la seva edat (22,6%).
Gràfic. 1. Sexe
Base (Total): 31
Gràfic. 2. Edat
Base (Total): 31
Mitjana edat (anys): 51,6
El 87,1% de les persones que van respondre el qüestionari declara haver nascut a
Catalunya. Terrassa (22,6%) és el lloc de residència de bona part de les persones
assistents al debat, i li segueix a molta distància Sabadell (9,7%). La resta de
municipis tenen una representació de 3 a 1 persones (6,5%%) entre els que es pot
mencionar Argentona, Barcelona o Mollet. Existeix així molta dispersió territorial de
manera que es pot considerar que hi ha hagut una representació satisfactòria del
conjunt el territori convocat.
Gràfic. 3. Residència
Base (Total): 31
30
El 90,3% dels i les professionals
participants al debat estan treballant de
manera remunerada, la major part
d'altri (80,6%) sent el 6,5% que
combina el treball per compte propi i
per compte d’altri.
Com és lògic la seva dedicació es
centra en el sector de serveis socials,
educació i salut (32,3%) i
l'Administració Pública –serveis socials-
(32,2%). Una bona part però no ha
informat sobre aquesta qüestió
(25,8%).
Gràfic. 4. Situació laboral
Base (Total): 31
Gràfic. 5. Règim
Base (Total): 31
Gràfic. 6. Sector/Àmbit
Base (ocupats/ades): 28
Pel que fa al nivell formatiu, la majoria de les persones participants declaren tenir
estudis superiors. Concretament, el 35,5% són llicenciats o han assolit nivell de màster
o doctorat, si bé la major part ha assolit el nivell de diplomatura 51,6% són diplomats.
A més un 3,2% disposa de grau universitari. Entorn al 10% té formació de FP.
Gràfic. 7. Nivell formatiu
Base (total): 31
31
La majoria pertanyen a associacions o
entitats (90,3%). Principalment es
tracta de col·legis professionals
(48,1%) i/o altres entitats diverses
(44,4%) i en menor grau, clubs
d’esports o activitats d’esbarjo a l’aire
lliure (18,5%) o associacions culturals,
de lleure o d’estudis històrics o socials
(14,8%).
Gràfic. 8. Vincle associatiu
Base (Total): 31
Gràfic. 9. Tipus d'entitat o associació
Base (té algun vincle associatiu): 28 *Múltiple. El total suma més de 100%
4.2.- Valoració d’aspectes referents a la preparació de la sessió
Gràfic. 10. Preparació
Base (Total): 31
32
4.3.- Valoració d’aspectes referents a l’execució del taller participatiu
Gràfic. 11. Execució
Base (Total): 31
4.4.- Valoració d’aspectes referents a les expectatives respecte dels resultats del
taller participatiu
Gràfic. 12. Expectatives
Base (Total): 31
33
4.5.- Valoració general
Gràfic. 13. General
Base (Total): 31
4.6.- Comunicació
Gràfic. 14. Canal/s pel/s que ha rebut informació
Base (Total): 31 *Múltiple. El total suma més de 100%
4.7.- Millores recollides
Tot seguit es mostren les millores i suggeriments aportats per algunes persones que
van respondre a les preguntes obertes sobre aspectes a millorar.
Cal dir, que les poques aportacions espontànies se centren en l’espai que va
acollir la sessió, principalment pel soroll (5 comentaris), degut a no poder
separar físicament els espais o amb prou distància entre ells.
D’altra banda 2 persones consideren que caldria allargar la durada si bé una
considera que l’horari no va ser adequat.
Una darrera aportació és sobre la necessitat de major concreció dels objectius
del PESS:
34
5.- GALERIA D’IMATGES
Recommended