View
11
Download
1
Category
Preview:
Citation preview
1
Programació 2018-2019 Departament de física i química
IESANDREUSEMPERE.ALCOIDE
PART
AMEN
TDE
FÍSICAIQ
UÍM
ICA
PROGRAMACIÓDIDÀCTICA
CURS2018-2019
2
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Programació2018-2019INDEX
0- Normativa
1-Organització del departament.
1.1.-Components
1.2.-Reunió de Departament
1.3.-Competències dels membres del Departament
2.Programació Física i Química 2n ESO.
3.1.-Objectius Generals
3.2.-Continguts Física i Química. Distribució temporal.
3.3.-Metodologia
3.4.-Materials i recursos didàctics
3.5.-Criteris d’avaluació
3.6.- Competències bàsiques
3.7.-Mínims exigibles
3.8.-Criteris de recuperació
3.9.-Atenció a la diversitat
3.10.-Activitats complementàries
3.11.-Temes transversals
3.12.-Procediments d’avaluació i criteris de qualificació
3-Programació Física i Química 3r ESO.
3.1.-Objectius Generals
3.2.-Continguts Física i Química. Distribució temporal.
3.3.-Metodologia
3.4.-Materials i recursos didàctics
3
Programació 2018-2019 Departament de física i química
3.5.-Criteris d’avaluació
3.6.- Competències bàsiques
3.7.-Mínims exigibles
3.8.-Criteris de recuperació
3.9.-Atenció a la diversitat
3.10.-Activitats complementàries
3.11.-Temes transversals
3.12.-Procediments d’avaluació i criteris de qualificació
4-Programació Física i Química 4t ESO.
4.1.-Objectius Generals
4.2.-Continguts Física i Química. Temporalització.
4.3.-Metodologia
4.4.-Material i recursos didàctics
4.5,- Competències bàsiques
4.6.-Criteris d’avaluació
4.7.-Mínims exigibles
4.8.-Criteris de recuperació
4.9.-Atenció a la diversitat
4.10.-Activitats complementàries
4.11.-Temes transversals
4.12.-Procediments d’avaluació i criteris de qualificació
3.12.-Procediments d’avaluació i criteris de qualificació
7- Programació Física i Química 1r Batxillerat .
7.1.-Objectius Generals
7.2.-Continguts. Temporalització
7.3.-Metodologia
7.4.-Materials i recursos didà5.5.-Criteris d’avaluació
4
Programació 2018-2019 Departament de física i química
7.5.-Mínims exigibles
7.6.-Criteris de recuperació
7.7.-Activitats complementàries
7.8.-Temes transversals.
7.9.-Procediments d’avaluació i criteris de qualificació
9- Programació Física 2n de Batxillerat .
9.1.-Objectius Generals
9.2.-Continguts. Temporalització
9.3.-Metodologia
9.4.-Materials i recursos didàctics
9.5.-Criteris d’avaluació
9.6.-Mínims exigibles
9.7.-Criteris de recuperació
9.8.-Activitats complementàries
10- Programació Química 2n de Batxillerat.
10.1.-Objectius Generals
10.2.-Continguts. Temporalització
10.3.- Distribució dels continguts per avaluació
10.4.-Metodologia
10.5.-Materials i recursos didàctics
10.6.-Criteris d’avaluació
10.7.-Mínims exigibles
10.8.-Criteris de recuperació
10.9.-Activitats complementaries
10.10.-Temes transversals
Procediments d’avaluació i criteris de qualificació
Recuperació de les assignatures pendents d’altres cursos.
Recuperació de Física i química 3r E.S.O i 1r de Batxillerat
ANNEXES
5
Programació 2018-2019 Departament de física i química
11.1.- Annexe I : Pla d’atenció a la diversitat
11.2.-Annex II: Pla de millora
11.3.-Annex III : Activitats extraescolars i complementàries
11.4.-Annex IV. Pla de foment a la lectura
11.5.-Annex V :Pla de transició
11.6- Annex VII: Lectures recomanades per nivells
11.7- Aprovació de la programació
Normativa
Per a este curs acadèmic 2017-2018 continuen aplicant-se, entre altres normes, i en el
que no s’oposen a una norma del mateix rang però dictada amb posterioritat, o de rang
superior:
Index
Projecte educatiu
Pla de convivència
Pla de foment a la lectura
Pla de transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària
Reglament de Règim interior
PGA
Horaris
Programacions didàctiques i memòria
Activitats complementàries i extraescolars
Llibres de text i la resta de materials curriculars
Òrgans de coordinació docent
• Comissió de Coordinació Pedagògica.
• Departaments didàctics.
• Coordinador de Formació en el Centre
Plantilla de professorat
6
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Tutories
Atribució docent del professorat d’Educació Secundària Obligatòria i de
Batxillerat
Ensenyances ESO
• Avaluació ESO, promoció i titulació
• Matèries optatives ESO i batxillerat
• Integració de matèries en àmbits
Batxillerat
• El currículum del Batxillerat
• Avaluació, promoció i titulació en batxillerat
• Reclamació de qualificacions
• Anul·lació de matricula en batxillerat
Convalidacions ESO i batxillerat
Centres de pàctiques ( Practicum)
Proves d’accés a la universitat (PAU)
Permissos i llicències del personal docent
Gratificacions i dietes
LLEI 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana. [2010/8010]
Sistema informàtic Ítaca
Plurilingüisme
Pla de xoc contra el fracàs escolar
7
Programació 2018-2019 Departament de física i química
RESOLUCIÓde30deMaigde2018,delaDireccióGeneraldeCentresiPersonalDocent,
perlaqualesfixaelcalendariescolardelcursacadèmic2018-2019
8
Programació 2018-2019 Departament de física i química
CALENDARI PROVISIONAL DE REUNIONS PREVISTES
REUNIONS
Set
Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Maig Juny
Claustre
Consell Escolar
Coordinació Pedagògica
• El Cap de Departament fixarà la data de les reunions de Departament, les quals
tenen, per llei, una periodicitat mensual.
• Els responsables dels projectes corresponents fixaran les dates de les possibles
reunions de Coordinació d’Emergències, de la Comissió d’Activitats
Extraescolars, del Pràcticum i del Programa UNESCO.
CALENDARI D’AVALUACIONS
Avaluació
Nivell Sessionsd’avaluació LliuramentNotesAlumnes
Inicial ESO
Primera ESO/Batxillerat
Segona ESO/Batxillerat
Final 2nBatxillerat
Final ESO/1rBatxillerat
PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES I MEMÒRIA DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i
desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del
Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410]. LOMCE
9
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Article 4. Elements de les programacions didàctiques
Les programacions didàctiques en l’Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat
hauran de concretar, almenys, els apartats següents:
1. Introducció.
a) Justificació de la programació.
b) Contextualització.
2. Objectius de l’etapa respectiva vinculats amb la matèria o l’àmbit.
3. Competències.
4. Continguts.
5. Unitats didàctiques.
a) Organització de les unitats didàctiques.
b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.
6. Metodologia. Orientacions didàctiques.
a) Metodologia general i específica. Recursos didàctics i organitzatius.
b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge. Activitats
complementàries.
7. Avaluació de l’alumnat.
a) Criteris d’avaluació.
b) Instruments d’avaluació.
c) Criteris de qualificació.
d) Activitats de reforç i ampliació.
8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o
amb necessitat de compensació educativa.
9. Elements transversals
a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.
10
Programació 2018-2019 Departament de física i química
b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació.
c) Emprenedoria.
d) Educació cívica i constitucional.
10. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit.
Article 5. Elaboració, supervisió i avaluació de les programacions didàctiques
1. En l’Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat, la planificació de la
programació docent de cada matèria o àmbit serà de curs.
2. Les programacions didàctiques seran elaborades pel departament didàctic que
tinga encomanada la impartició de la matèria o àmbit corresponent, sota la coordinació
i la direcció del cap de departament, i tenint en compte les directrius i els criteris
establits per la comissió de coordinació pedagògica, o de qui en tinga atribuïdes les
funcions.
3. En les programacions de les matèries i dels àmbits de l’Educació Secundària
Obligatòria es tindran en compte, a més, les orientacionsdels equips de transició per
a procurar la correcta coordinació i continuïtat entre l’Educació Primària i l’Educació
Secundària Obligatòria, tot això, sense perjuí dels mecanismes de coordinació que
establisquen els centres docents que impartisquen ambdós etapes en els seus
respectius projectes educatius.
4. En el procediment d’elaboració de les programacions didàctiques es prestarà
especial atenció a la programació docent de les diferents matèries i àmbits, així com
als elements transversals del currículum, l’orientació dels quals es desenrotllarà en els
termes concretats per l’article 6 del Reial Decret 1105/2014.
5. Una vegada elaborades les programacions didàctiques, estes estaran a disposició
de tots els membres de la comunitat educativa i seran accessibles per estos en
qualsevol moment.
6. La direcció del centre docent comprovarà que l’elaboració de les programacions
didàctiques s’ajusta formalment al que establix la normativa vigent. Així mateix, la
Inspecció d’Educació supervisarà i realitzarà el seguiment de les programacions.
7. En virtut del que disposen els articles 20.4 i 30.1 del Reial Decret 1105/2014 (*), el
professorat avaluarà tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos
11
Programació 2018-2019 Departament de física i química
d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent, i per a això establirà indicadors d’èxit
en les programacions didàctiques, segons s’indica en l’article 4.10 d’este decret.
Així mateix, s’avaluarà el procés d’ensenyança i aprenentatge prenent com referent
l’avaluació contínua de les diferents matèries impartides, i la influència dels diversos
elements en el rendiment i en els resultats de l’avaluació de l’alumnat. Les propostes
de millora que es realitzen sobre la programació didàctica a partir de la seua
avaluació hauran de ser arreplegades en les programacions didàctiques del curs escolar següent.
(*)Article 20. 4. Los profesores evaluarán tanto los aprendizajes del alumnado como los
procesosdeenseñanzaysupropiaprácticadocente,paraloqueestableceránindicadoresde
logroenlasprogramacionesdidácticas.
(*)Article 30.1. Los referentes para la comprobación del grado de adquisición de las
competenciasyellogrodelosobjetivosdelaetapaenlasevaluacionescontinuayfinaldelas
materiasdelosbloquesdeasignaturastroncalesyespecíficas,seránloscriteriosdeevaluación
yestándaresdeaprendizajeevaluablesquefiguranenlosanexosIyIIaesterealdecreto.
El professorat programarà la seua activitat docent d’acord amb :
Els articles 106 i 107 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997)
Orde 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica (DOCV 16.06.2011).
Les programacions hauran de concretar, almenys, els apartats que figuren en l’article 3 de la mencionada Orde 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació.
En Batxillerat, les programacions didàctiques hauran de fer constar el que establix
l’article 20 de l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual
es regula l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la
Comunitat Valenciana (DOCV 30.06.2009), quant a l’adaptació de la programació a la
realitat del centre i a l’alumnat, si es tracta d’alumnat adult.
El professorat de cada departament, al finalitzar el curs acadèmic, avaluarà la
programació didàctica per mitjà de la qual desenrotlla el currículum de les matèries,
àmbits i mòduls que té encomanats. Esta avaluació es realitzarà en els termes
establits en l’article 20 de l’Orde de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria
12
Programació 2018-2019 Departament de física i química
d’Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria (DOCV 21.12.2007),
així com en l’article 21 de l’Orde de 24 de novembre de 2008, de la Conselleria
d’Educació, sobre avaluació en Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOCV
15.12.2008).
Activitats complementàries i extraescolars
Els articles 98 i 99 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997) regulen, respectivament,
la composició i les funcions del departament d’Activitats Complementàries i
extraescolars.
El claustre de professors, el consell de delegats i les associacions de l’alumnat tindran
competència per a realitzar propostes quant a activitats complementàries i
extraescolars, de la mateixa manera que les associacions de mares i pares i les
associacions d’alumnes, tal com establixen, respectivament, el Decret 126/1986
(DOGV 14.11.1986) i el Decret 127/1986 (DOGV 10.11.1986)
Llibres de text i la resta de materials curriculars
D’acord amb la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’Educació, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, correspon als òrgans de
coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i la resta de
materials que hagen d’utilitzar-se en el desenrotllament de les diverses ensenyances.
2. L’edició i adopció dels llibres de text i de la resta de materials no requerixen
l’autorització prèvia de l’Administració educativa. En tot cas, estos hauran d’adaptar-se
al rigor científic adequat a les edats de l’alumnat i al currículum aprovat per cada
administració educativa. Així mateix, hauran de reflectir i fomentar el respecte als
principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals, així com als principis i valors
arreplegats en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i en la Llei Orgànica
1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de
Gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa.
La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés
ordinari d’inspecció que exercix l’Administració educativa sobre la totalitat d’elements
que integren el procés d’ensenyança i aprenentatge, que ha de vetlar pel respecte als
principis i valors continguts en la Constitució i al que disposa la LOE.
La llista dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada
centre per l’òrgan competent, s’hauran d’exposar al tauler d’anuncis abans del 30 de
juny del curs anterior. Segons el que establix l’article 79.11 del Decret 234/1997, de 2
13
Programació 2018-2019 Departament de física i química
de setembre (DOGV 08.09.1997), s’haurà d’informar la junta directiva de les
associacions de mares i pares sobre els llibres de text i els materials didàctics adoptats
pel centre.
En l’elaboració i utilització de materials curriculars, el professorat haurà d’atindre’s al
que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual (text refós aprovat pel Reial
Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril –BOE 22.04.1996–, modificat per la Llei
23/2006, de 7 de juliol –BOE 08.07.2006–), referent a la citació i la il·lustració de
l’ensenyança.
Òrgans de coordinació docent
En els instituts d’Educació Secundària es consideraran òrgans de coordinació docent:
Comissió de Coordinació Pedagògica.
Les seues competències seran les que establix l’article 95 del Decret 234/1997, pel
qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts d’Educació Secundària
(DOGV 08.09.1997).
Departaments didàctics.
Les competències dels departaments didàctics són les establides en l’article 90 del
Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels instituts
d’Educació Secundària.Les direccions dels departaments didàctics destinaran les
hores lectives de coordinació a l’exercici de les funcions que els atribuïx l’article 92 del
Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts
d’Educació Secundària.
Coordinador de Formació en el Centre
El coordinador de formació serà el responsable d’analitzar i concretar el Programa
Anual de Formació permanent del centre educatiu, en funció de les necessitats
detectades en el claustre i en els diferents departaments. El procés de sistematització
es desenrotllarà durant els mesos de novembre i desembre de 2013, en col·laboració
directa amb l’assessor de referència del CEFIRE.
Durant el curs escolar, el coordinador de formació col·laborarà amb l’assessor de
referència, i amb els possibles ponents, en la gestió i avaluació d’aquelles activitats
resultants de l’aplicació del Programa Anual de Formació. Al finalitzar el curs
2013/2014, en la memòria final s’arreplegarà el resultat de les avaluacions de les
14
Programació 2018-2019 Departament de física i química
activitats individuals així com de l’aplicació en el seu conjunt del Programa Anual de
Formació. Esta anàlisi permetrà establir les bases per al desenrotllament del Programa
Anual de Formació del següent curs escolar.
El coordinador de formació, per al correcte desenrotllament de les seues funcions,
participarà activament en el programa de formació inicial dissenyat a este efecte.
L’activitat s’exercirà al llarg dels mesos de novembre, desembre de 2013 i gener de
2014.
0. Segons el que preveu l’article 10 de l’Orde 65/2012, de 26 d’octubre, de la
Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, que establix el model de formació
permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats
formatives (DOCV 31.10.2012), la direcció de cada centre educatiu designarà un
professor o professora responsable de la coordinació de formació permanent del
professorat del centre. Esta designació es realitzarà entre el professorat del
claustre, preferentment entre els membres amb plaça definitiva en el centre
educatiu, per un termini màxim de quatre anys.
RESOLUCIÓ de 14 de desembre de 2012, de la Direcció General d’Innovació,
Ordenació i Política Lingüística, per la qual s’establix el Pla Anual de Formació
Permanent del Professorat per al curs 2012-2013 i es dicten instruccions als centres
educatius sostinguts amb fons públics en matèria de formació del professorat.
RESOLUCIÓ de 26 d’agost de 2013, de la Direcció General d’Innovació, Ordenació i
Política Lingüística, per la qual s’establix el pla anual de formació permanent del
professorat per al curs 2013-2014. [2013/8575]
Durant el curs 2012-2013 es va desenrotllar el primer pla anual de formació permanent
del professorat. Este segon pla anual de formació pretén ser el document que
assenta el nou model de formació del professorat, establint uns mínims comuns en la
formació permanent del professorat no universitari i al mateix temps respectant
l’autonomia dels centres educatius per a definir i aplicar els seus respectius programes
anuals de formació.
La formació del professorat ha de seguir les indicacions estratègiques que establisca
l’Administració educativa per al desenrotllament i consecució dels objectius generals
del conjunt del sistema educatiu valencià, però ha de donar un marge als responsables
dels centres educatius per a contextualitzar i personalitzar les necessitats de formació
segons les característiques de cada centre educatiu i dels professionals que
conformen cada claustre. Només d’esta manera es pot aconseguir una formació del
15
Programació 2018-2019 Departament de física i química
professorat eficient que combine les necessitats generals amb les aspiracions de cada
comunitat educativa.
Objectius del Pla Anual de Formació Permanent del Professorat
Els objectius del PAF per al curs 2013-2014 es basen en la consolidació de les línies
estratègiques de política educativa, arrepleguen les propostes generals d’actuació del
pla de xoc contra el fracàs escolar i desenrotllen les necessitats detectades en matèria
de formació permanent del professorat:
1. Concretar les funcions i les actuacions del Servici de Formació del Professorat,
dels CEFIRE i dels centres educatius en matèria de formació permanent del
professorat.
2. Desenrotllar l’autonomia dels centres educatius en l’àrea de formació
permanent del claustre.
3. Afavorir els projectes de formació en centre com a eix vertebrador de la
formació permanent en el centre.
4. Enfortir el paper dels CEFIRE en l’assessorament, coordinació i avaluació dels
programes anuals de formació dels centres.
5. Crear programes de formació específica per als col·lectius docents amb
necessitats concretes.
6. Potenciar i augmentar l’oferta formativa en les modalitats a distància i
semipresencial, conciliant la vida familiar i l’accés a la formació permanent.
7. Prioritzar accions formatives en consonància amb les línies estratègiques de
formació permanent del professorat.
8. Avaluar i quantificar els efectes de la formació permanent del professorat com a
element de millora de la pràctica docent i dels resultats acadèmics.
Tutories
En Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposen els articles 16, 26 i 36 de l’Orde de 19
de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’organització i el
funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana
(DOGV 30.06.2009), així com als annexos de l’esmentada orde.
Les funcions del tutor o tutora amb el grup complet de l’alumnat seran les establides
en l’article 97 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997).
16
Programació 2018-2019 Departament de física i química
El Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres
docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de
l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i
servicis, establix, en l’article 24, el deure d’estudi i assistència a classe per a l’alumnat.
Ateses les característiques de l’Educació Secundària Obligatòria, les faltes
d’assistència de l’alumnat menor d’edat seran comunicades als seus representants
legals pel professor tutor o professora tutora amb una periodicitat setmanal, en cas de
reiteració sense justificació. En este mateix supòsit, el tutor o tutora informarà la
direcció d’estudis per a les actuacions que es determinen, i que hauran de coordinar-
se amb la direcció del departament d’Orientació o amb qui tinga atribuïdes les seues
funcions.
Atribució docent del professorat d’Educació Secundària Obligatòria i de
Batxillerat
Caldrà ajustar-se al que disposa el Reial Decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel
qual es definixen les condicions de formació per a l’exercici de la docència en
l’Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i les
ensenyances de règim especial, i s’establixen les especialitats dels cossos docents
d’Ensenyança Secundària (BOE 28.11.2008).
En el Batxillerat i respecte a les matèries comunes i de modalitat, el Reial Decret
1834/2008, de 8 de novembre, es completa amb la disposició addicional sexta de
l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula
l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat
Valenciana.les matèries optatives en l’Educació Secundària Obligatòria (DOCV
12.06.2008).
Respecte a l’atribució docent de les matèries optatives del Batxillerat, es considerarà
l’annex V de l’Orde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es
regula les matèries optatives en el Batxillerat (DOCV 07.07.2009), i les modificacions
donades per l’Orde 80/2010, de 14 de setembre, de la Conselleria d’Educació, per la
qual es modifica parcialment l’Orde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria
d’Educació, per la qual es regula les matèries optatives en el Batxillerat (DOCV
21.09.2010), així com per l’Orde 18/2011, d’1 d’abril, de la Conselleria d’Educació, per
la qual es modifica parcialment l’Orde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria
d’Educació, per la qual es regula les matèries optatives en el Batxillerat (DOCV
14.04.2011).
17
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Per a la resta de matèries optatives previstes en la normativa vigent, l’atribució docent
es realitzarà d’acord amb l’Orde d’11 de juliol de 1997, de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència, per la qual s’establix l’atribució docent de matèries optatives
d’oferta general en l’Educació Secundària Obligatòria a les corresponents especialitats
de professorat d’Educació Secundària i professors tècnics de Formació Professional
(DOGV 13.08.1997), i amb l’article 10 de l’Orde de 27 de maig de 2008, de la
Conselleria d’Educació, per la qual es regula
DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i
desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del
Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410]
TÍTOL II: Educació Secundària Obligatòria
CAPÍTOL I
Organització de l’Educació Secundària Obligatòria
Article 15. Objectius i fins
1. El desenrotllament i la concreció curricular que elaboren els centres docents com a
part del seu projecte educatiu garantirà la consecució dels objectius establits per a
l’etapa en l’article11 del Reial Decret 1105/2014.
2. Així mateix, esta concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins
següents:
a) Adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes
humanístic, artístic, científic i tecnològic.
b) Adaptar el currículum i els seus elements a les necessitats de cada alumne i
alumna, de manera que es proporcione una atenció personalitzada i un
desenrotllament personal i integral de tot l’alumnat, respectant els principis d’educació
comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat propis de l’etapa.
c) Orientar l’alumnat i els seus representants legals, si és menor d’edat, sobre el
progrés acadèmic i la proposta d’itineraris educatius més adequats per a cada alumne
o alumna.
18
Programació 2018-2019 Departament de física i química
d) Preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la
seua inserció laboral.
e) Desenrotllar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la
resolució pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels
altres.
f) Desenrotllar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de
l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de
l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de
la violència de gènere.
g) Consolidar en l’alumnat hàbits d’estudi i de treball.
h) Formar l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a
ciutadans.
i) Desenrotllar metodologies didàctiques innovadores que incloguen
l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l’ús de les tecnologies
de la informació i la comunicació, així com la pràctica de l’educació inclusiva en l’aula.
j) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació
educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.
k) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.
l) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars
d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes, i garantint l’ús
normal, la promoció i el coneixement del valencià.
Article 16. Organització general
Segons el que disposa l’article 12 del Reial Decret 1105/2014, l’etapa d’Educació
Secundària Obligatòria s’organitza en matèries i comprèn dos cicles, el primer de tres
cursos escolars i el segon d’un. Estos quatre cursos se seguiran ordinàriament entre
els dotze i els setze anys d’edat.
El segon cicle o quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria tindrà un
caràcter fonamentalment propedèutic.[ Relatiu o pertanyent al coneixement preliminar
d'un art o una ciencia].
19
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Article 17. Organització del primer cicle d’Educació Secundària Obligatòria
1. D’acord amb el que establix l’article 13.1 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i
les alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals en els cursos primer i segon:
b) Física i Química en segon curs.
2. En virtut de l’article 13.2 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han
de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals en el tercer curs:
b) Física i Química.
3. De conformitat amb l’article 13.3 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les
alumnes han de cursar les següents matèries del bloc d’assignatures específiques en cada un dels cursos:
5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, establira l’oferta de les
matèries opcionals dels blocs d’assignatures específiques i de lliure configuració
autonòmica. A este efecte, en els centres docents públics s’haurà d’atendre els criteris
de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva
en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg
dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de
recursos. En estos centres, així mateix, seran d’oferta obligada les matèries de
Cultura Clàssica, Informàtica i Segona Llengua Estrangera en tots els cursos;
Educació Plàstica, Visual i Audiovisual en primer; i Tecnologia en tercer; sempre que hi
haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a la
seua impartició i esta no implique un increment de plantilla.
6. Els centres que desitgen oferir una o diverses matèries més en el bloc
d’assignatures de lliure configuració autonòmica podran realitzar-ho en el marc d’una
ampliació de l’horari lectiu, en virtut de la seua autonomia. L’oferta d’estes matèries
requerirà l’elaboració del currículum pel centre docent soŀlicitant, així com l’autorització
prèvia del mencionat currículum per part de la conselleria competent en matèria
d’educació, a través de l’òrgan competent en matèria d’ordenació acadèmica, i segons
el procediment que establisca reglamentàriament l’esmentada conselleria.
7. Segons el que preveu l’article 15.2 del Reial Decret 1105/2014, a fi de promoure
l’hàbit de la lectura, s’hi dedicarà un temps en la pràctica docent de totes les matèries.
20
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Article 18. Organització del segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria
1. Segons l’article 14.1 del Reial Decret 1105/2014, els pares, mares o tutors legals o,
si és el cas, els alumnes i les alumnes podran triar cursar el quart curs de l’Educació
Secundària Obligatòria per una de les dos opcions següents:
a) Opció d’ensenyances acadèmiques per a la iniciació al Batxillerat.
b) Opció d’ensenyances aplicades per a la iniciació a la Formació Professional.
A este efecte, no seran vinculants les opcions cursades en tercer curs d’Educació
Secundària Obligatòria.
L’alumnat haurà de poder assolir els objectius de l’etapa i assolir el grau d’adquisició
de les competències corresponents tant per l’opció d’ensenyances acadèmiques com
per la d’ensenyances aplicades.
2. De conformitat amb l’article 14.2 del Reial Decret 1105/2014, en l’opció
d’ensenyances acadèmiques, els alumnes i les alumnes han de cursar les següents
matèries generals del bloc d’assignatures troncals:
e) Així mateix, els alumnes i les alumnes cursaran dos matèries d’opció del bloc
d’assignatures troncals, que seran o bé les matèries orientades al Batxillerat de
Ciències, és a dir, Biologia i Geologia, junt amb Física i Química; o bé les matèries
orientades al Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials, és a dir, Economia i Llatí.
3. En virtut de l’article 14.3 del Reial Decret 1105/2014, en l’opció d’ensenyances
aplicades, els alumnes i les alumnes han de cursar les matèries generals següents del
bloc d’assignatures troncals:
e) Així mateix, els alumnes i les alumnes cursaran dos matèries d’opció del bloc
d’assignatures troncals, una de les quals serà Tecnologia, i l’altra serà a triar entre
Ciències Aplicades a l’Activitat Professional, o bé Iniciació a l’Activitat
Emprenedora i Empresarial.
c) Així mateix, dins del bloc d’assignatures específiques, tots els alumnes i les
alumnes cursaran dos matèries, a triar d’entre les següents:
Arts Escèniques i Dansa; Cultura Científica; Cultura Clàssica; Educació Plàstica,
Visual i Audiovisual; Filosofia; Música; Segona Llengua Estrangera; Tecnologies de la
Informació i la Comunicació; o una matèria del bloc d’assignatures troncals no cursada
per l’alumne o alumna.
21
Programació 2018-2019 Departament de física i química
5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres
privats, establiran l’oferta de les matèries opcionals del bloc d’assignatures
específiques. A este efecte, en els centres docents públics s’haurà d’atendre els
criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació
definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries
al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat
de recursos. En estos centres, així mateix, serà d’oferta obligada la matèria de
Filosofia, sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació
definitiva en el centre pera la seua impartició, i esta no implique un increment de
plantilla.
6. Segons l’article 14.5 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han de
cursar la matèria de Valencià: Llengua i Literatura en el bloc d’assignatures de lliure
configuració autonòmica, sense perjuí del que disposa la normativa reguladora de
l’exempció del valencià que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
7. Els centres que desitgen oferir una o diverses matèries més en el bloc
d’assignatures de lliure configuració autonòmica podran realitzar-ho en el marc d’una
ampliació de l’horari lectiu, en virtut de la seua autonomia. L’oferta d’estes matèries
requerirà l’elaboració del currículum pel centre docent soŀlicitant, així com amb
l’autorització prèvia del mencionat currículum per part de la conselleria competent en
matèria d’educació, a través de l’òrgan competent en matèria d’ordenació acadèmica, i
segons el procediment que establisca reglamentàriament l’esmentada conselleria.8.
Segons el que preveu l’article 15.2 del Reial Decret 1105/2014, a fi de promoure l’hàbit
de la lectura, s’hi dedicarà un temps en la pràctica docent de totes les matèries.
CAPÍTOL II
Avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria
Article 19. Caràcter de l’avaluació
1. L’avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria, a més de tindre un caràcter
continu i formatiu en els termes que preveu l’article 8 d’este decret, també tindrà un
caràcter integrador. Este caràcter, segons el que establix l’article 20.2 del Reial
Decret 1105/2014, implica que haurà de tindre’s en compte des de totes i cada una de
les assignatures la consecució dels objectius establits per a l’etapa i del
desenrotllament de les competències corresponent. El caràcter integrador de
l’avaluació no impedirà que el professorat realitze de manera diferenciada l’avaluació
22
Programació 2018-2019 Departament de física i química
de cada assignatura tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards
d’aprenentatge avaluables de cada una d’estes.
2. En l’avaluació de l’alumnat i en les decisions de promoció es donarà una
especial consideració a les qualificacions obtingudes en les matèries de
Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura; Matemàtiques;
Matemàtiques Orientades a les Ensenyances Acadèmiques; i Matemàtiques
Orientades a les Ensenyances Aplicades; atés el seu caràcter instrumental per a
l’adquisició d’altres coneixements, així com al grau d’adquisició de la competència en
comunicació lingüística i de la competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia en el conjunt de matèries.
3. Als efectes del que preveu l’article 20.3 i en l’apartat 4 de la disposició addicional
segona del Reial Decret 1105/2014, entre les mesures destinades a l’alumnat per al
que s’hagen previst adaptacions curriculars individuals significatives també es podrà
incloure, dins del procés d’avaluació contínua exclusivament, la realització de proves
específiques que prenguen com a referent els elements del currículum fixats en les
mencionades adaptacions.
Article 21. Avaluació final d’Educació Secundària Obligatòria i títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria
1. En virtut del que disposa l’article 21 del Reial Decret 1105/2014, en finalitzar el
quart curs, els alumnes i les alumnes realitzaran una avaluació individualitzada
per l’opció d’ensenyances acadèmiques o per la d’ensenyances aplicades. En la
mencionada avaluació s’hi inclourà l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura, de
conformitat amb la disposició addicional sèptima del mencionat reial decret.
2. Segons disposa l’article 144.1 de la Llei Orgànica 2/2006, les proves seran
aplicades i qualificades per professorat del Sistema Educatiu Espanyol extern al centre.
3. Tal com s’indica en l’article 21.7 del Reial Decret 1105/2014, els centres docents,
d’acord amb els resultats obtinguts pels seus alumnes i en funció del diagnòstic i
informació proporcionats pels esmentats resultats, establiran mesures ordinàries o
extraordinàries en relació amb les seues propostes curriculars i pràctica docent. Estes
mesures es fixaran en plans de millora de resultats coŀlectius o individuals que
permeten, en coŀlaboració amb les famílies i utilitzant els recursos de suport educatiu
facilitats per les administracions educatives, incentivar la motivació i l’esforç dels
alumnes per a resoldre les dificultats.
23
Programació 2018-2019 Departament de física i química
4. Amb independència d’allò que s’ha especificat en els apartats anteriors, la
conselleria competent en matèria d’educació podrà realitzar avaluacions externes amb
fins de diagnòstic a tot l’alumnat en finalitzar qualssevol dels cursos de l’Educació
Secundària Obligatòria.
5. Els centres utilitzaran els resultats d’estes avaluacions per a, entre altres fins,
organitzar les mesures d’atenció a la diversitat i els programes dirigits a millorar l’atenció a l’alumnat.
CAPÍTOL III
Atenció a la diversitat
Article 22. Mesures d’atenció a la diversitat
1. Considerant el que disposen els articles 16.1 i 16.2 del Reial Decret 1105/2014, així
com el que preveu l’article 13 d’este decret, seran mesures ordinàries el suport en
grups ordinaris, els agrupaments flexibles, els reforços, els desdoblaments de grups,
les adaptacions d’accés al currículum que no impliquen l’adopció de mesures de
caràcter extraordinari, l’orientació educativa, psicopedagògica i professional, la tutoria,
i la integració de matèries en àmbits de coneixement en el primer curs com a mesura
de transició des de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria. També
seran mesures ordinàries aquelles altres que, en el marc de la normativa vigent,
proposen els centres com a part del seu projecte educatiu.
2. Considerant el que disposen els articles 16.1 i 16.2 del Reial Decret 1105/2014, així
com el que preveu l’article 13 d’este decret, seran mesures extraordinàries les
adaptacions d’accés al currículum que impliquen l’adopció de mesures de caràcter
extraordinari significativament diferents de les que els centres educatius de manera
general poden oferir, les adaptacions curriculars individuals significatives, els
programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment, així com aquells altres
programes específics de tractament personalitzat per a l’alumnat amb necessitat
específica de suport educatiu.
3. També es consideraran mesures extraordinàries la repetició de curs, atès el
caràcter excepcional d’esta mesura indicat en l’article 22.1 del Reial Decret 1105/2014,
de manera que esta mesura es prendrà després d’haver esgotat les mesures
ordinàries de reforç i suport per a resoldre les dificultats d’aprenentatge de l’alumne o
alumna, així com el conseqüent pla específic personalitzat de l’alumne o alumna
durant el curs repetit. D’altra banda, també tindrà la consideració de mesura
24
Programació 2018-2019 Departament de física i química
extraordinària la prolongació de l’escolarització de l’alumnat en l’etapa un any més,
segons indica l’article 16.3 del mencionat reial decret.
4. Segons el que disposa l’article 16.2 del Reial Decret 1105/2014, els centres tindran
autonomia per a organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per a adoptar
les mesures d’atenció a la diversitat més adequades a les característiques del seu
alumnat i que permeten el millor aprofitament dels recursos de què dispose. Les
mesures d’atenció a la diversitat que adopte cada centre formaran part del seu
projecte educatiu, de conformitat amb el que establix l’article 121.2 de la Llei Orgànica
2/2006.
Article 23. Alumnat que presenta necessitats educatives especials
L’alumnat que presenta necessitats educatives especials es troba definit en l’article 73
de la Llei Orgànica 2/2006. La identificació i valoració d’este alumnat, i les mesures a
adoptar, seran les previstes en els articles 74 i 75 de l’esmentada llei orgànica; en els
articles 9.4, 16.3, 20.3, i en l’apartat 4 de la disposició addicional segona del Reial
Decret1105/2014; així com en l’article anterior d’este decret.
Article 24. Adaptacions curriculars
1. Els equips docents, coordinats pel tutor o tutora, i assessorats pel departament
d’orientació o per qui en tinga atribuïdes les funcions, elaborarà les adaptacions
curriculars necessàries per a donar una resposta educativa ajustada a les necessitats
de l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu.
2. Les adaptacions d’accés al currículum seran les mesures organitzatives, que
adapten temps, mitjans i altres elements, planificades perquè l’alumnat que presenta
necessitats específiques de suport educatiu puga desenrotllar el currículum ordinari en
igualtat de condicions respecte a la resta d’alumnat. En cas d’alumnat amb necessitats
educatives especials, estes adaptacions d’accés podran incloure recursos de suport,
prèvia avaluació psicopedagògica.
3. Les adaptacions curriculars individuals significatives que adapten, per a una o
diverses assignatures, continguts, criteris d’avaluació o estàndards d’aprenentatge
avaluables del currículum establit per mitjà d’este decret, a fi d’atendre l’alumnat amb
necessitats educatives especials que les necessite, es programaran partint del nivell
de competència curricular de l’alumne o alumna. Estes adaptacions hauran de ser
elaborades a l’inici de cada curs per l’equip docent, considerant les assignatures el
25
Programació 2018-2019 Departament de física i química
currículum de les quals serà objecte d’adaptació, i seran autoritzades pel director o la
directora, en els termes establits per la conselleria competent en matèria d’educació.
Segons el que disposa l’article 9.4 del Reial Decret 1105/2014, les mencionades
adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenrotllament possible de les
competències; l’avaluació contínua i la promoció prendran com a referent els elements
fixats en les mencionades adaptacions. En qualsevol cas, els alumnes amb
adaptacions curriculars significatives hauran de superar l’avaluació final pera poder obtindre el títol corresponent.
Els resultats de l’avaluació de les assignatures que hagen sigut objecte d’adaptació
curricular individual significativa s’expressaran en els mateixos termes i amb les
mateixes escales establides per la normativa vigent.
Article 30. Programes de millora de l’aprenentatge i del rendiment
1. Les condicions i el procediment d’accés als programes de millora de l’aprenentatge
i del rendiment seran conformes amb l’article 19.2 del Reial Decret 1105/2014. A este
efecte, la incorporació de l’alumnat amb el perfil indicat en el dit precepte, i que
complisca els requisits establits en este, es realitzarà per mitjà de proposta de l’equip
docent als representants legals de l’alumnat a través del consell orientador segons allò
que s’ha indicat en l’article 22.7 del Reial Decret1105/2014. L’equip docent efectuarà
la proposta d’incorporació al programa prèvia comprovació que l’alumnat s’ajusta al
perfil i complix els requisits abans indicats, vista l’avaluació tant acadèmica com
psicopedagògica de l’alumne o alumna, vistes les mesures d’atenció a la diversitat
adoptades, i valorant la idoneïtat d’esta mesura extraordinària per considerar que
s’han mostrat insuficients altres mesures de suport ordinàries.
2. Una vegada realitzada la proposta d’incorporació al programa per part de l’equip
docent, la direcció del centre resoldrà respecte a la incorporació de l’alumnat a este,
que es realitzarà oïts els mateixos alumnes i els seus pares, mares o tutors legals.
Estos últims hauran de donar el seu consentiment exprés per a l’adopció d’esta
mesura extraordinària.
En els termes indicats en l’article 19.3 del Reial Decret 1105/2014, els programes de
millora de l’aprenentatge i del rendiment s’organitzaran en els diferents centres
docents, bé de manera integrada, o bé per matèries diferents de les establides amb
caràcter general, és a dir, per àmbits. Els centres docents, en virtut de la seua
autonomia pedagògica i de l’organització que realitzen dels seus recursos,
determinaran la modalitat d’impartició, tant en segon curs com en tercer, de forma
26
Programació 2018-2019 Departament de física i química
integrada o per àmbits, tot això, en els termes que establisca la conselleria competent
en matèria d’educació.
4. De conformitat amb l’article 19.3.bdel Reial Decret 1105/2014, en els programes
organitzats per àmbits es crearan grups específics per a l’alumnat que seguisca estos
programes, el qual tindrà, a més, un grup de referència amb què cursarà les
matèriesno pertanyents al bloc d’assignatures troncals. En el grup específic, l’alumnat
cursarà els tresàmbits establits en l’esmentat article, en horari paraŀlel al corresponent
a les assignatures troncals i a l’assignatura Valencià: Llengua i Literatura.
Respecte a la resta d’assignatures no integrades enels àmbits, estes es cursaran amb
la resta de companys i companyes del seu grup de referència amb un currículum
adaptat.
5. En tot cas, d’acord amb allò que s’ha indicat en l’article 19.4 del Reial Decret
1105/2014, cada programa haurà d’especificar la metodologia, l’organització dels
continguts i de les matèries i les activitats pràctiques que garantisquen l’èxit dels
objectius de l’etapa i l’adquisició de les competències que permeten a l’alumnat
promocionar a quart curs al finalitzar el programa i obtindre el títol de Graduat en
Educació Secundària Obligatòria. A més, es potenciarà l’acció tutorial com a recurs
educatiu que puga contribuir d’una manera especial a esmenar les dificultats
d’aprenentatge i a atendre les necessitats educatives dels alumnes. A este efecte, els
centres docents concretaran el currículum.
La concreció curricular serà elaborada pel professorat responsable del programa,
assessorat pels departaments didàctics corresponents i pel departament d’orientació, o
per qui en tinga atribuïdes les funcions, sota la coordinació de la direcció d’estudis.
6. En els programes organitzats per matèries diferents de les establides amb caràcter
general, la tutoria de l’alumnat del programa correspondrà a un dels professors dels
àmbits.
7. L’avaluació de l’alumnat es realitzarà conforme amb el que disposa l’article 19.5 del
Reial Decret 1105/2014.
8. En els programes organitzats de manera integrada, l’avaluació contínua i la
promoció es realitzaran segons la normativa general en matèria d’avaluació, de
manera que si hi ha adaptacions curriculars per a algun alumne o alumna, seran els
elements d’estes adaptacions els que es prenguen com a referent.
27
Programació 2018-2019 Departament de física i química
9. En els programes organitzats per matèries diferents de les establides amb caràcter
general, el professorat prendràcom a referent per a l’avaluació els criteris d’avaluació
específics del programa i els elements de les adaptacions curriculars realitzades a
l’alumnat. Als efectes de promoció, l’alumnat promocionarà quan haja superat tots els
àmbits i matèries cursats. Si l’alumne o alumna té avaluació negativa en algun àmbit o
matèria, l’equip docent promocionarà l’alumne o alumna quan es donen conjuntament
les condicions següents:
a) Que l’alumne no tinga avaluació negativa en dos oen els tres àmbits.
b) Que l’equip docent considere que la naturalesa deles matèries i àmbits amb
avaluació negativa no impedix l’alumneo alumna seguir amb èxit el curs següent, que
té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua
evolució acadèmica.
Article 31. Transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària
Obligatòria
1. Els centres d’Educació Primària i els d’Educació Secundària Obligatòria als quals
estiguen adscrits, tant públics com privats concertats, planificaran i desenrotllaran
processos decoordinació, entre els quals s’inclourà l’elaboració d’un pla de transició
de l’etapa d’Educació Primària a la d’Educació Secundària Obligatòria en els termes
que establisca reglamentàriament la conselleria competent en matèria d’educació, tot
això, sense perjuí dels mecanismes de coordinació que establisquen els centres
docents que impartisquen ambdós etapes en els seus respectius projectes educatius.
2. Els centres docents que impartixen Educació Secundària Obligatòria podran
incorporar en els seus plans de transició, entre altres mesures, la integració de
matèries en àmbits de coneixement en el primer curs de l’etapa, en els termes establits
per l’article 17 del Reial Decret 1105/2014 i la normativa de desplegament que dispose
la conselleria competent en matèria d’educació.
Integració de matèries en àmbits
L’article 8 de l’Orde 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria Educació, per la qual es
regula la transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària
Obligatòria a la Comunitat Valenciana, preveu que els centres docents que
28
Programació 2018-2019 Departament de física i química
impartisquen l’Educació Secundària Obligatòria puguen integrar matèries en àmbits en
els dos primers cursos de l’etapa.
0. Esta mesura està destinada a disminuir el nombre de professorat que intervé en un
mateix grup d’alumnat a fi de realitzar una transició progressiva des de l’etapa de
l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria, amb l’objectiu de la
millora de l’èxit escolar de l’alumnat, i es podrà dur a terme per mitjà de la
implementació d’un o dels dos àmbits regulats per l’Orde 67/2013, de 25 de juny,
de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació i
l’habilitació de llocs de treball d’àmbit per a la provisió per funcionaris docents en
centres públics de la Comunitat Valenciana que impartisquen l’etapa d’Educació
Secundària Obligatòria (DOCV 27.06.2013).
Batxillerat
DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i
desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del
Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410]
TÍTOL III
Batxillerat
CAPÍTOL I
Organització del Batxillerat
Article 32. Objectius i fins
1. El desenrotllament i la concreció curricular que elaboren els centres docents com a
part del seu projecte educatiu garantirà la consecució dels objectius establits per a
l’etapa en l’article25 del Reial Decret 1105/2014.
2. Així mateix, esta concreció del currículum s’orientarà a la consecució dels fins
següents:
29
Programació 2018-2019 Departament de física i química
a) Aprofundir en l’acció educativa, per a proporcionar a l’alumnat formació, maduresa
inteŀlectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenrotllar funcions
socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.
b) Capacitar l’alumnat per a accedir a l’educació superior.
c) Dotar l’alumnat d’una formació i uns coneixements generals en relació amb les
competències de caràcter més transversal; junt amb una preparació especialitzada, en el marc de la modalitat, i si és el cas via, de Batxillerat triada.
d) Consolidar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima de treball i la resolució
pacífica de conflictes, així com les actituds responsables i de respecte pels altres.
e) Consolidar una escala de valors que incloga el respecte, la tolerància, la cultura de
l’esforç, la superació personal i la responsabilitat en la presa de decisions per part de
l’alumnat, la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la prevenció de la
violència de gènere.
f) Potenciar la participació activa i democràtica de l’alumnat en l’aula i en el centre, així
com en l’exercici de drets i obligacions.
g) Desenrotllar metodologies didàctiques actives i innovadores que incloguen l’ús de
mètodes i tècniques d’investigació per part de l’alumnat per a aprendre per si mateix,
el treball autònom i en equip, l’aplicació dels aprenentatges en contextos reals, i l’ús sistemàtic de les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Basar la pràctica docent en la formació permanent del professorat, en la innovació
educativa i en l’avaluació de la pròpia pràctica docent.
i) Elaborar materials didàctics orientats a l’ensenyança i l’aprenentatge basats en l’adquisició de competències.
j) Utilitzar el valencià, el castellà i les llengües estrangeres com a llengües vehiculars
d’ensenyament, valorant les possibilitats comunicatives de totes estes.
Article 33. Organització general
1. El Batxillerat és una etapa post-obligatòria de l’educació secundària i, per tant, té caràcter voluntari.
2. Segons el que disposa l’article 26.2 del Reial Decret 1105/2014, el Batxillerat
comprén dos cursos, es desenrotllarà en modalitats diferents, i s’organitzarà de
30
Programació 2018-2019 Departament de física i química
manera flexible, a fi que puga oferir una preparació especialitzada a l’alumnat d’acord
amb les seues perspectives i interessos de formació o permeta la incorporació a la
vida activa una vegada finalitzat este. Les modalitats del Batxillerat seran les següents,
segons s’indica en l’article 26.4 del mencionat Reial Decret 1105/2014:
a) Ciències.
3. La modalitat d’Humanitats i Ciències Socials s’organitzarà en dos itineraris
diferenciats, un d’ells d’Humanitats i l’altre de Ciències Socials.
4. De conformitat amb l’article 26.3 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i
alumnes podran romandre cursant Batxillerat en règim ordinari durant quatre
anys. L’alumnat que esgote este límit, en cursos consecutius o no consecutius, sense
haver superat totes les matèries, únicament podrà continuar els seus estudis en
els règims de Batxillerat per a persones adultes, nocturn o a distància, així com
presentar-se a les proves per a obtindre directament el títol de Batxiller al qual es
referix l’article 69.4 de la Llei Orgànica 2/2006.
Article 35. Organització del primer curs de Batxillerat
1. De conformitat amb l’article 27.1 del Reial Decret 1105/2014, en la modalitat de
Ciències, els alumnes i les alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:
e) Dues matèries d’opció del bloc d’assignatures troncals, una de les quals serà
Física i Química, i l’altra serà a triar entre Dibuix Tècnic I, o bé Biologia i Geologia.
4. En virtut de l’article 27.4 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han
de cursar les següents matèries del bloc d’assignatures específiques:
b) Tres matèries específiques. Una de les matèries serà a triar entre Anatomia
Aplicada, Cultura Científica i Religió. Les dos matèries restants es podran triar d’entre
les següents: Anàlisi Musical I; Dibuix Artístic I; Llenguatge i Pràctica Musical; Segona
Llengua Estrangera I; Tecnologia Industrial I; Tecnologies de la Informació i la
Comunicació I; Volum; o una matèria del bloc d’assignatures troncals no cursada per
l’alumne o alumna, que serà considerada específica a tots els efectes.
5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres
privats, establiran l’oferta de les matèries opcionals del bloc d’assignatures
específiques. A este efecte, enels centres docents públics s’hauran d’atendre els
criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació
31
Programació 2018-2019 Departament de física i química
definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries
al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat
de recursos. En estos centres, així mateix, seran d’oferta obligada les matèries
Segona Llengua Estrangera I i Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, sempre
que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre
per a la seua impartició, i esta no implique un increment de plantilla.
6. Segons article 27.5 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han de
cursar la matèria de Valencià: Llengua i Literatura en el bloc d’assignatures de lliure
configuració autonòmica, sense perjuí del que disposa la normativa reguladora de
l’exempció del valencià que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
7. Segons el que preveu l’article 29.2 del Reial Decret 1105/2014, en les distintes
matèries de Batxillerat s’exerciran activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura
i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.
Article 36. Organització del segon curs de Batxillerat
1. De conformitat amb l’article 28.1 del Reial Decret 1105/2014, en la modalitat de
Ciències, els alumnes i les alumnes han de cursar les següents matèries generals del
bloc d’assignatures troncals:
e) Dos matèries d’opció del bloc d’assignatures troncals, a triar d’entre les
següents: Biologia; Dibuix Tècnic II; Física; Geologia; i Química.
4. En virtut de l’article 28.4 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes
cursaran dos matèries del bloc d’assignatures específiques, a triar entre les
següents:
l) Una matèria del bloc d’assignatures troncals no cursada per l’alumne o alumna, que serà considerada específica a tots els efectes.?
5. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels
centres privats, establiran l’oferta de les matèries opcionals del bloc
d’assignatures específiques. A este efecte, enels centres docents públics s’hauran
d’atendre als criteris de la demanda de l’alumnat, la disponibilitat de professorat amb
destinació definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de
determinades matèries al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats
organitzatives i la disponibilitat de recursos.
32
Programació 2018-2019 Departament de física i química
En estos centres, així mateix, seran d’oferta obligada les matèries Segona Llengua
Estrangera II i Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, sempre que hi haja
disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a la seua
impartició, i esta no implique un increment de plantilla.
6. Segons article 28.5 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les alumnes han de
cursar la matèria de Valencià: Llengua i Literatura en el bloc d’assignatures de lliure
configuració autonòmica, sense perjuí del que disposa la normativa reguladora de
l’exempció del valencià que establisca la conselleria competent en matèria d’educació.
7. Segons el que preveu l’article 29.2 del Reial Decret 1105/2014, en les distintes
matèries de Batxillerat s’exerciran activitats que estimulen l’interés i l’hàbit de la lectura
i la capacitat d’expressar-se correctament en públic.
8. En aquells casos en què les matèries de segon curs triades per part de l’alumne o
alumna impliquen continuïtat amb matèries de primer que no haja cursat, en els termes
indicats en l’article 33 i en l’annex III del Reial Decret 1105/2014, l’alumnat, o els seus
representants legals si és menor d’edat, hauran d’acceptar expressament el
coneixement d’esta circumstància i de les conseqüències derivades d’esta prèviament
a formalitzar la seua matrícula en les matèries corresponents.
CAPÍTOL II
Avaluació en el Batxillerat
Article 37. Caràcter de l’avaluació
L’avaluació en el Batxillerat, a més de tindre un caràcter continu i formatiu en els
termes que preveu l’article 8 d’este decret, també tindrà un caràcter diferenciat.
Este caràcter, segons el que establix l’article 30.3 del Reial Decret 1105/2014,
implica que el professorat de cada matèria decidirà, a la finalització del curs, si
l’alumne o alumna ha aconseguit els objectius i ha aconseguit l’adequat grau d’adquisició de les competències corresponents.
Article 38. Promoció
1. Les decisions sobre promoció de l’alumnat s’adoptaran en l’última sessió
d’avaluació de cada curs escolar, en el context del procés d’avaluació contínua,
segons els criteris indicats en l’article 32.1 del Reial Decret 1105/2014.
33
Programació 2018-2019 Departament de física i química
2. L’alumnat que, en virtut de l’article 32.3 del Reial Decret 1105/2014, opte per
repetir el segon curs del Batxillerat complet, renunciarà a la qualificació
obtinguda en les matèries del mencionat curs que haja superat prèviament. Esta
repetició, així mateix, computarà als efectes del límit de permanència de l’alumnat
cursant Batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, a què es referix l’article 26.3
del mencionat reial decret. L’exercici d’esta opció requerirà que l’alumnat, o els seus
representants legals si és menor d’edat,formule soŀlicitud expressa seguint el
procediment que establisca la conselleria competent en matèria d’educació. En esta
soŀlicitud, la persona interessada haurà de declarar expressament el seu coneixement
sobre la renúncia a les qualificacions obtingudes amb anterioritat en les matèries de
segon curs.
Article 39. Avaluació final de Batxillerat i títol de Batxiller
1. En virtut del que disposa l’article 31 del Reial Decret 1105/2014, els alumnes i les
alumnes realitzaran una avaluació individualitzada en finalitzar Batxillerat.
Conformement amb el que disposa l’apartat 2 de l’esmentat article, només podran
presentar-se a esta avaluació aquells alumnes que hagen obtingut avaluació positiva
en totes les matèries, en els termes indicats pel dit apartat. L’alumnat a qui se li haja
autoritzat un canvi de modalitat, o itinerari si és el cas, haurà d’haver obtingut
avaluació positiva en totes les matèries de la nova modalitat o itinerari triat, de manera
que les matèries cursades i no superades en la modalitat o itinerari que va abandonar
no es consideraran coma no superades a estos efectes.
2. En l’avaluació final de Batxillerat s’inclourà l’assignatura de Valencià: Llengua i
Literatura, de conformitat amb la disposició addicional sèptima del Reial Decret
1105/2014.
3. Segons disposa l’article 144.1 de la Llei Orgànica 2/2006, les proves seran
aplicades i qualificades per professorat del sistema educatiu espanyol extern al centre.
4. Les condicions per a l’obtenció del títol de Batxiller seran les indicades en l’article
34.1 del Reial Decret 1105/2014.
Quinta. Llibres de text i materials didàctics
1. La conselleria competent en matèria d’educació fomentarà l’elaboració de materials
didàctics i curriculars propis en cada centre.
34
Programació 2018-2019 Departament de física i química
2. Amb la finalitat de fomentar la reutilització dellibres de text i materials didàctics, així
com evitar obligacions econòmiques afegides per a les famílies, la programació de les
assignatures respectarà, sempre que es complisca el que disposa l’apartat 2 de la
disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 2/2006, la normativa vigent quant a
substitució de llibres de text i la resta de materials curriculars. A estos efectes, els
òrgans de coordinació didàctica competents valoraran l’adequació dels llibres de text
vigents en el centre docent pel període que establix la normativa vigent, al rigor
científic adequat a les edats dels alumnes i al currículum establit en este decret.
3. Durant els cursos escolars 2015-2016 i 2016-2017, en els quals s’efectuarà la
implantació d’este decret, en virtut del que disposen els apartats 2 i 3 de la disposició
final quinta de la Llei Orgànica 8/2013, la conselleria competent en matèria d’educació
establirà els mecanismes per a la supervisió dels llibres de text i altres materials
curriculars, que es realitzarà en els termes establits per la normativa vigent.
Reclamació de qualificacions
Caldrà ajustar-se al que establix l’Orde 32/2011, de 20 de desembre, de la Conselleria
d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el dret de l’alumnat a
l’objectivitat en l’avaluació, i s’establix elprocediment de reclamació de qualificacions
obtingudes i de les decisions de promoció, de certificació o d’obtenció del títol
acadèmic que corresponga (DOCV 28.12.2011). El tutor o tutora haurà d’informar
l’alumnat del seu grup explícitament del contingut de l’orde mencionada
La direcció del centre farà públics els continguts mínims, els criteris d’avaluació i
els sistemes de recuperació establits en les respectives programacions didàctiques,
sense perjuí de la responsabilitat que té cada professor i professora d’informar
l’alumnat sobre el contingut de la programació, els mínims exigibles i els criteris
d’avaluació i qualificació.
Covalidacions i Exempcións de matèries en ESO i batxillerat
ORDE 71/2010, de 15 de juliol, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula el
procediment per a sol·licitar la convalidació i exempció de matèries en l’Educació
Secundària Obligatòria i el Batxillerat per part de l’alumnat que cursa simultàniament
ensenyances professionals de música i de dansa, o bé que acredita la condició
d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit a la Comunitat Valenciana. [2010/8536]
Centres de pràctiques ( Practicum)
35
Programació 2018-2019 Departament de física i química
RESOLUCIÓ de 30 de maig de 2012, de la Direcció General d’Ordenació i Centres
Docents de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es determinen
els centres docents reconeguts com a centres de pràctiques, i els tutors i coordinadors
amb alumnat assignat, corresponents al curs 2011-2012. [2012/5701]
ANNEX I Centres reconeguts com a centres de pràctiques
03010727 Institut educació secundària Andreu Sempere Alcoi
La participació dels centres i del professorat en la formació pedagògica i didàctica dels
estudiants del màster que habilita per a la professió de professor d’Educació
Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyaments d’idiomes,
es realitzarà segons el que establix l’Orde de 30 de setembre de 2009, de la
Conselleria d’Educació per la qual es regula la convocatòria i el procediment per a la
selecció de centres de pràctiques i s’establixen orientacions per al desenrotllament del
pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a l’exercici de les professions
de professor d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i
ensenyaments d’idiomes (DOCV 15.10.2009).
Permissos i llicències del personal docent no universitari
DECRET 7/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regulen els permisos i
llicències del personal docent no universitari dependent de la Conselleria d’Educació.
Article 2. Permís per celebració de matrimoni o unió de fet
Article 3. Permís per matrimoni o unió de fet
Article 4. Permís per tècniques prenatals
Article 5. Permís per maternitat biològica
Article 6. Permís per adopció o acolliment de menors
Article 7. Permís per adopció internacional
Article 8. Permís per lactància
Article 9. Permís per paternitat
Article 10. Permís per interrupció de l’embaràs
Article 11. Permís mèdic, educatiu i assistencial
36
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Article 12. Permís per malaltia greu o defunció
Article 13. Permís per proves selectives i exàmens
Article 14. Permís per trasllat de domicili habitual
Article 15. Permís per deure inexcusable
Article 16. Permís per funcions representatives i formació
CAPÍTOL III . Llicències
• Secció primera. Llicències retribuïdes
• Secció segona.Llicències sense retribució
Gratificacions i dietes
DECRET 64/2011, de 27 de maig, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997,
d’11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servici i gratificacions per servicis
extraordinaris. [2011/6237]
1. Els desplaçaments per raons de treball dins del terme municipal, o a distàncies
inferiors a 30 quilòmetres d’aquest, no meritaran cap indemnització en concepte
de restauració i d’altres despeses. Excepcionalment, i quant als desplaçaments
que haja de realitzar en l’àmbit geogràfic esmentat en l’exercici de les funcions que
tinga encomanades, podrà autoritzar-se la percepció de dieta per restauració, amb
l’autorització prèvia expressa de comissió de servici.
Indemnització per quilometratge
Categoria Import
Turismes 0,19 €/km
Motocicletes 0,078 €/km
LLEI 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la
Funció Pública Valenciana. [2010/8010]
Article 104. Comissió de servicis
1. La comissió de servicis és una forma temporal de provisió de llocs de treball que
és procedent en els casos següents:
a) Quan els llocs de treball queden deserts en les convocatòries corresponents
o estiguen pendents de provisió definitiva.
b) Quan estiguen subjectes a reserva per imperatiu legal.
37
Programació 2018-2019 Departament de física i química
2. No es podrà romandre més de dos anys en comissió de servicis en els llocs de
treball previstos en l’apartat a, la forma de provisió dels quals siga la de concurs de
mèrits. Si la forma de provisió dels llocs és la de lliure designació, no es podrà
romandre en comissió de servicis més de sis mesos, llevat que hi haja un
impediment legal que impedisca la seua convocatòria pública i, en este cas, el lloc
esmentat serà convocat de forma immediata, una vegada desaparega eixe
impediment.
3. Reglamentàriament es determinarà el procediment per a la seua tramitació i
resolució.
4. En tot cas, per a l’exercici en comissió de servicis d’un lloc de treball, el personal
funcionari de carrera haurà de pertànyer al mateix cos, agrupació professional
funcionarial o escala i reunir els requisits del lloc reflectits en les relacions de llocs
de treball corresponents.
La Llei 10/2010, de 9 de juliol, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana,
remet a la regulació reglamentària corresponent la determinació de la jornada general i
les especials de treball del personal funcionari i la seua distribució horària, els casos
en què esta podrà ser a temps parcial, així com l’establiment de la jornada màxima
setmanal i la fórmula per al còmput anual de la jornada.
. Justificació d’absències
1. En els casos de malaltia o incapacitat temporal es regulen les situacions següents:
a. Absències aïllades d’un o dos dies: el personal comunicarà la seua absència i la
raó d’esta a la unitat de personal o òrgan o persona responsable, amb preferència
durant l’hora després de l’inici de la jornada, excepte causes justificades que ho
impedisquen, i es podrà requerir justificant expedit pel facultatiu competent. En tot cas,
si no es produïx amb posterioritat la justificació requerida, podrà descomptar-se el dia
o dies que han faltat.
b. Absència de tres o més dies: el personal haurà de presentar l’informe mèdic de
baixa en el termini de tres dies comptats a partir del dia de la seua expedició, els
informes de confirmació hauran de ser entregats en el centre de treball cada set dies.
Si no s’entreguen els justificants es descomptaran en nòmina els dies d’absència.
ÍTACA. Sistema informàtic
RESOLUCIÓ de 12 d’abril de 2013, de la directora territorial d’Educació, Cultura i
Esport de Castelló, per la qual s’establix el calendari i el procediment d’admissió de
38
Programació 2018-2019 Departament de física i química
l’alumnat a les ensenyances d’Educació Infantil, Primària, ESO, Batxillerat i Formació
Professional en centres públics i centres privats concertats no universitaris per al curs
2013-2014. [2013/3571]
Setze
Per a la gestió del procediment d’admissió d’alumnat, els centres docents utilitzaran el
programa informàtic ITACA, complementat, si és el cas, amb aquells altres suports que
es necessiten.
Esta ferramenta ha de ser utilitzada per tots els centres públics i privats concertats
que, en aplicació de la normativa vigent, estiguen obligats a dur a terme el procés
reglat per a admetre l’alumnat en els seus centres.
La introducció de les dades que figuren en la sol·licitud d’admissió és imprescindible i
obligatòria. Esta actuació ha de ser realitzada per tots els centres encara que tinguen
menys sol·licituds que places vacants disponibles.
La introducció de les dades dels sol·licitants facilitarà als centres les actuacions
posteriors que hagen de fer al llarg del procés, els evitarà haver de tornar-les a
introduir en cada fase i, si és el cas, els facilitarà detectar les sol·licituds duplicades.
Plurilingüisme
2. La formació plurilingüe
La societat actual demana cada vegada més el coneixement, com a mínim, d’una
llengua estrangera, convertint-se en requisit obligatori en molts sectors. Com arreplega
el Decret 127/2012, de 6 d’agost, del Consell, l’educació obligatòria ha d’incorporar la
formació plurilingüe des de les primeres etapes educatives per a assegurar la
competència de l’alumnat en les llengües cooficials i en una llengua estrangera.
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport proporcionarà al professorat en actiu la
possibilitat d’actualitzar el seu nivell lingüístic en llengües estrangeres, especialment
en anglés, per a aconseguir un nivell mínim de competència equivalent al B2 del
MECR. A més, es potenciarà la formació lingüística i la capacitació metodològica en
valencià, així com la capacitació en llengües estrangeres, perquè els docents
puguenvehicular correctament els continguts en l’aula.
4.3. La incorporació i augment de la presència de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació (TIC) en els processos d’ensenyança aprenentatge
39
Programació 2018-2019 Departament de física i química
El desenrotllament d’esta competència professional és un dels factors més importants
per a garantir l’actualització cientificodidàctica dels docents i avançar en la mateixa
direcció que el desenrotllament de la resta de la societat. Un dels principals objectius
del desenrotllament del Pla Anual de Formació és que el professorat conega i integre
les ferramentes TIC existents en la seua labor educativa, incidint en la seua aplicació
en l’aula i la seua integració en el currículum.
• RESOLUCIÓ de 19 de juny de 2012, de la Subdirecció General de Personal
Docent de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es
convoca el professorat dels nivells d’ensenyança no universitària per a
l’acreditació en llengües estrangeres per a impartir àrees, àmbits, matèries o
mòduls no lingüístics.
• DECRET 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el
plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana.
• Resolució d'1 d'octubre de 2012, de la Direcció General d'Innovació,
Ordenació i Qualitat Educativa, per la qual es dicten instruccions relatives a
l'aplicació del DECRET 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es
regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat
Valenciana durant el curs 2012-2013.
• RESOLUCIÓ de 31 de gener de 2013, del director general de Centres i
Personal Docent, per la qual s’establixen criteris de classificació i provisió
per mitjà de comissions de servici, adjudicació provisional i/o en règim
d’interinitat de llocs de treball docent que impartisquen en una llengua
estrangera àrees, matèries o mòduls no lingüístics, en els centres docents
públics de la Comunitat Valenciana.
• RESOLUCIÓ de 7 de gener de 2013, de la Direcció General d'Innovació,
Ordenació i Política Lingüística, per la qual es complementen les intruccions
dictades per mitjà de la Resolució d'1 d'octubre de 2012, relatives a
l'aplicació durant el curs 2012-2013 del Decret 127/2012, de 3 d'agost, del
Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l'ensenyança no universitària
a la Comunitat Valenciana.
Pla de xoc contra el fracàs escolar
RESOLUCIÓ de 14 de desembre de 2012, de la Direcció General d’Innovació,
Ordenació i Política Lingüística, per la qual s’establix el Pla Anual de Formació
Permanent del Professorat per al curs 2012-2013 i es dicten instruccions als centres
educatius sostinguts amb fons públics en matèria de formació del professorat.
40
Programació 2018-2019 Departament de física i química
4.6. Organització escolar i participació
Els centres educatius, liderats pels seus equips directius, han d’avançar cap a un
model d’autonomia que permeta establir una cultura de centre orientada al canvi, a la
millora educativa i a la gestió de qualitat. L’escola ha de fomentar el treball
col·laboratiu dels equips docents i estar oberta a l’entorn social i cultural, millorant el
diàleg entre l’escola i la família.
La Conselleria de Educació, Formació i Ocupació impulsarà processos de formació en
què participen tant el professorat com els docents, com a base d’una millora qualitativa
de l’educació, i afavorirà la creació de xarxes de treball per a l’intercanvi d’experiències
i la coordinació d’equips docents.
La detecció de les necessitats del sistema educatiu i de les demandes reals, tant
del professorat com dels centres, constituïx un element primordial en el disseny
dels plans de formació permanent.
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, en el desenrotllament del Pla de Xoc
contra el Fracàs Escolar, ha realitzat un estudi de la realitat del sistema educatiu
de la Comunitat Valenciana amb la collaboració de tots els seus agents,
permetent la detecció específica de les àrees en què s’han de centrar els esforços
en matèria de formació del professorat.
A més, a través d’enquestes dirigides a tot el professorat i, en particular, al
professorat participant en les activitats formatives realitzades, s’ha detectat
aquelles modalitats de formació permanent que maximitzen els resultats tant
entre el professorat com en l’aula.
Drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i servicis
DECRET 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i servicis. [2008/4159]
En el Decret 39/2008 de 4 d’abril (DOGV núm. 5738) es contemplen els drets i deures
de l’alumnat. A més, a l’institut, és també d’aplicació, tant en el recinte del centre com
en les eixides o viatges que els alumnes puguen realitzar, el Reglament de Règim
Intern com a conjunt d’objectius, principis i normes pel qual es regulen les relacions de
convivència dels membres de la Comunitat Educativa.
41
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Article 1. Objecte
El present decret té com a objecte:
a) Aconseguir una bona convivència escolar que permeta el desenrotllament
integral de l’alumnat, facilite el treball docent amb total normalitat perquè el
sistema educatiu assolisca els fins i objectius previstos.
b) La regulació dels drets i deures de l’alumnat; dels pares, mares, tutors o
tutores; del professorat, i del personal d’administració i servicis en l’àmbit de la
convivència escolar.
c) La regulació de les normes de convivència i dels procediments per a la
resolució dels conflictes que alteren la convivència escolar.
Entre altres, les principals normes que cal acomplir són:
• Mantenir un clima de treball basat en el respecte mutu i en la col·laboració de tots els membres de la Comunitat Educativa.
• Tenir cura de les pertinences de cadascú i del mobiliari del centre.
• Mantenir les dependències del centre (aules, corredors i patis) netes de papers, de restes de menjar i d’altres objectes i usar les papereres.
• Assistir a classe amb puntualitat, no abandonar el centre durant la jornada escolar sense permís, ni eixir a les voreres sota cap concepte.
• A primera hora del matí, comunicar l’absència a classe per malaltia.
• Dur el material necessari per a treballar adequadament en cada classe.
• Treballar i deixar treballar tant als companys com al professorat.
• Retornar al tutor els documents signats pels pares en el termini establert.
• Entrar al centre per la porta gran (pati de bàsquet), que estarà oberta fins les 08:05h. Les portes que donen al carrer estaran tancades (de 08.55h a 14.10h).
• No romandre en l’espai interior delimitat per les línies grogues que marquen el recorregut dels vehicles, ni tampoc en la zona reservada a l’aparcament de vehicles del professorat.
• No fer ús de cap aparell electrònic (com mòbils, MP3, etc.) durant el desenvolupament de les classes.
• Està prohibit per llei el consum de tabac en les dependències del centre, incloent-hi els patis.
• Romandre a les aules respectives durant totes les hores lectives. És a dir, cap alumne no podrà estar-se a altres dependències del centre (cantina, biblioteca, etc.) sota cap concepte.
• Abandonar l’aula en l’hora dels esplais i en acabar la jornada lectiva. El Racó de Lectura serà usat exclusivament per estudiar o fer deures; mai per esmorzar o xarrar.
• Fer ús del servei de reprografia sols en l’horari establert (durant els esplais).
• Participar de les Activitats Extraescolars i Complementàries del centre. Es podrà
42
Programació 2018-2019 Departament de física i química
vetar la participació si l’alumnat acumula faltes d’assistència injustificades, o amonestacions o bé té un baix rendiment acadèmic.
• Els alumnes que, de manera individual o col·lectiva, causen conscientment danys a les instal·lacions i equipaments del centre repararan el dany, o bé se’n faran càrrec del cost econòmic de la reparació o del restabliment. Els qui exercisquen la pàtria potestat o la tutela dels menors d’edat seran els responsables civils.
Mesures educatives correctores davant de conductes contràries a les
normes de convivència del centre
ANNEX I
MESURES EDUCATIVES
CORRECTORES
El director o directora del centre
delegarà la seua competència
d’imposició de les mesures educatives
correctores en:
Amonestació verbal El professor o professora present quan
l’alumne o alumna realitze la conducta
contrària a les normes de convivència
de què es tracte.
Compareixença immediata davant el cap
o la cap d’estudis o el director o la
directora
El professor o professora present quan
l’alumna o alumne realitze la conducta
contrària a les normes de convivència
de què es tracte.
Amonestació per escrit El professor o professora present quan
l’alumne o alumna realitze la conducta
contrària a les normes de convivència
de què es tracte.
Retirada de telèfons mòbils, aparells de
so o altres aparells electrònics aliens al
procés d’ensenyança– aprenentatge,
utilitzats durant les activitats que es
realitzen en el centre educatiu
El professor o professora present quan
l’alumna o alumne realitze la conducta
contrària a les normes de convivència
de què es tracte.
Realització de tasques educadores per
l’alumna o alumne, en horari no lectiu.
El cap o la cap d’estudis del centre, a
proposta del professor o professora
present quan l’alumne o alumna realitze
la conducta.
Incorporació a l’aula de convivència del
centre.
El professor o professora present quan
l’alumna o alumne realitze la conducta
43
Programació 2018-2019 Departament de física i química
contrària a les normes de convivència
de què es tracte.
Suspensió del dret a participar en les
activitats extraescolars o
complementàries que tinga
programades el centre.
El cap o la cap d’estudis del centre.
Suspensió del dret d’assistència a
determinades classes per un període no
superior a cinc dies lectius.
No és delegable, si bé la cap o el cap
d’estudis del centre organitzarà
l’adequada atenció d’este alumnat.
Privació de temps d’esbarjo per un
període màxim de cinc dies lectius
. El professor o professora present quan
l’alumne o alumna realitze la conducta
contrària a les normes de convivència
de què es tracte.
1-Organitzaciódeldepartament.
1. Característiques generals del departament de física i química.
1.1 Membre del Departament.
1.2 Distribució de cursos i grups.
1.3 Medi físic.
1.4 Reunions de Seminari.
2 . Material i recursos didàctics: llibres de text.
3 .Temaris.
3.1 Temari de física i química de 2n d’ESO
3.2 Temari de física i química de 3r d’ESO
3.3 Temari de Física i Química de 4t de ESO.
3.5 Temari de Física i Química de 1r de batxillerat
3.7 Temari de Física de 2n de batxillerat
3.8 Temari de Química de 2n de batxillerat
4. Metodologia.
5 .Sistema d'avaluació.
6 .Alumnes de 2n de batxillerat amb l'assignatura de física i química de 1r pendent. Alumnes de 4t d’eso amb l’assignatura de 3r pendent.
44
Programació 2018-2019 Departament de física i química
7. Hores de desdoblament per a cursos de 3r d’eso.
8 .Programació i continguts mínims.
8.1 Objectius generals.
8.2 Física i química de 2n d’ESO
8.3. Física i química de 3r d’ESO
8.4 Física i química de 4t de E.S.O.
8.7 Física i Química de 1r de BATX.
8.8 Física de 2n de Batxillerat
8.9 Química de 2n de Batxillerat
9. Alumnes amb ACI’S
10. Activitats extraescolars propostes pel departamentde Física i Química per a aquest curs.
1.Organitzaciódeldepartament.
1.1.-Composició.
Els membres del Departament de Física i Química al curs 2018/2019 són:
• Vicent Moll Torregrosa. Enginyer químic
Distribució de la càrrega lectiva entre els mebres del departament
VICENT MOLL TORREGROSA
GRUP HORES SUBTOTAL TOTAL
Coordinació didàctica 2 2 2
Física i química 2ESO A 2 2
6
Física i química 2ESO B 2 2
Física i química 2ESO C 2 2
Coordinació ADA 2ESO 2 2 2
Tutoria 2ESO 3 2 3
Física i química 4ESO AB 3 3 3
Física 2BAT B 4 4 4
TOTAL 20
45
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Susana Terol Aracil Llicenciada en Ciències Químiques.
SUSANA TEROL ARACIL
GRUP HORES SUBTOTAL TOTAL
Física i química 3ESO A 2 2
6 Física i química 3ESO B 2 2
Física i química 3ESO C 2 2
Física i química 1BAT.B 4 4
8 Física i química 1BAT.C 4 4
Tutoria 1BAT B 2 2 2
Química 2BAT B 4 4 4
TOTAL 20
El Departament de Física i Química portarà a terme les activitats d'organitzar i
desenvolupar l'ensenyament de les matèries següents:
1.2.-Reunió de Departament
Els membres del Departament es reuniran una vegada al mes en acabar la
corresponent reunió de la COCOPE. No es descarta convocar reunions
extraordinàries del Departament per qüestions puntuals al llarg del curs.
1.3.-Competències dels membres del Departament
El Departament, dins de l'exercici de les seues competències així com estan
recollides en l’article 90 del Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament
Orgànic i Funcional dels Instituts d’Educació Secundària.
Programacions didàctiques i memòria
Fonaments de llei
1. Cada departament elaborarà la programació didàctica de les ensenyances que
té encomanades, seguint les directrius i els criteris emanats de la comissió de
coordinació pedagògica.
2. El professorat programarà la seua activitat docent d’acord amb els articles 106 i
107 del Decret 234/1997 (DOGV 08.09.1997), i l’Orde 45/2011, de 8 de juny, de la
46
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’estructura de les programacions
didàctiques en l’ensenyança bàsica (DOCV 16.06.2011). Les dites programacions
hauran de concretar, almenys, els apartats que figuren en l’article 3 de la
mencionada Orde 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació.
3. En les programacions didàctiques tant d’Educació Secundària Obligatòria com
de Batxillerat, es tindran en compte mesures per adifondre les bones pràctiques
en l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació.
4. En Batxillerat, les programacions didàctiques hauran de fer constar el que
establix l’article 20 de l’Orde de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació,
per la qual es regula l’organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i
a distància en la Comunitat Valenciana (DOCV 30.06.2009), quant a l’adaptació de
la programació a la realitat del centre i a l’alumnat, en cas de tractar-se d’alumnat
adult.
5. Les programacions didàctiques hauran d’estar redactades abans de l’inici de les
activitats lectives del curs escolar corresponent, i entregades a la direcció del
centre abans del 30 de setembre de cada any, a fi d’adequar les programacions
a les circumstàncies de l’alumnat i del centre durant el dit curs escolar.
6. El professorat de cada departament, al finalitzar el curs acadèmic, avaluarà la
programació didàctica per mitjà de la qual desenrotlla el currículum de les
matèries, àmbits i mòduls que té encomanats. Esta avaluació es realitzarà en els
termes establits en l’article 20 de l’Orde de 14 de desembre de 2007, de la
Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria
(DOCV 21.12.2007), així com en l’article 21 de l’Orde de 24 de novembre de 2008,
de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Batxillerat a la Comunitat
Valenciana (DOCV 15.12.2008).
Departaments. composició i funcions
3. Els departaments didàctics estaran compostos per tot el professorat que
impartisca l’ensenyança pròpia de les matèries, àmbits o mòduls assignats al
departament. Estaran adscrits funcionalment a un departament els professors que,
encara que pertanyen a un altre, impartisquen alguna matèria, àmbit o mòdul del
primer.
47
Programació 2018-2019 Departament de física i química
6. Les competències dels departaments didàctics són les establides en l’article 90
del Decret 234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels
Instituts d’Educació Secundària.
8. En els departaments on no hi haja cap catedràtic o catedràtica d’ensenyança
secundària o el o els que hi haja renuncien expressament al seu exercici, el
director o directora, després d’escoltar el departament, designarà un professor
o professora del cos de professors d’ensenyança secundària que hi pertanga per a
exercir la direcció del departament.
11. Les direccions dels departaments didàctics destinaran les tres hores lectives de
coordinació a l’exercici de les funcions que els atribuïx l’article 92 del Decret
234/1997, pel qual s’aprova el Reglament Orgànic i Funcional dels Instituts
d’Educació Secundària, a més de les complementàries que, per este motiu,
tingueren assignades.
12. Per a facilitar la coordinació entre el departament didàctic i la comissió de
coordinació pedagògica en l’exercici de la funció 1.2, que l’article 92 del Reglament
Orgànic i Funcional dels Instituts de Secundària li atribuïx a la direcció del
departament, este traslladarà els acords que el departament adopte a la comissió
de coordinació pedagògica i informarà els membres del departament de totes les
qüestions, acordades per la comissió de coordinació pedagògica, que afecten el
departament, especialment en assumptes relacionats amb la distribució horària
• Preparació d'experiències de laboratori.
• Preparació i correcció de les proves i exercicis de recuperació d'alumnes
amb assignatures impartides pel departament pendents de cursos anteriors.
• Formular propostes a la Comissió de Coordinació Pedagògica per a
l'elaboració dels projectes curriculars d'etapa, dins del pla d'actuació anual
que defineix la pròpia Comissió.
• Preparació de material curricular i didàctic auxiliar, programació i seguiment
d'adaptacions curriculars en coordinació amb el Departament d'Orientació
del Centre, seguiment de bibliografia relacionada amb la docència de la
Física i la Química, Tecnologies de la Informació i Informàtica i participació
en activitats extraescolars interdepartamentals, d'acord amb la programació
del Departament d'Activitats Extraescolars del Centre.
48
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• El seguiment de la programació queda reflectit en el quadern del professor
on s'especifica la programació d'aula. Aquest és un bon punt de partida per
a introduir modificacions en la programació general de cara al curs vinent.
• L'activitat del Departament serà coordinada pel Cap de Departament, les
funcions del qual seran dutes a terme aquest curs per Josep Vañó i Piedra.
ORDE 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula
l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. La present orde té com a objecte regular l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica.
2. Esta orde serà aplicable en tots els centres públics i privats que, degudament
autoritzats, impartisquen ensenyances d’Educació Primària i Educació Secundària
Obligatòria.
Article 2. Finalitats de les programacions didàctiques
Les programacions didàctiques que elabore el professorat tindran, entre altres, les
finalitats següents:
a) Facilitar la pràctica docent.
b) Assegurar la coherència entre les intencions educatives del professorat i la posada en pràctica en l’aula.
c) Servir com a instrument de planificació, desenrotllament i avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.
d) Oferir el marc de referència més pròxim per a organitzar les mesures
d’atenció a la diversitat de l’alumnat.
e) Proporcionar elements d’anàlisi per a l’avaluació del projecte educatiu, de
les concrecions dels currículums i de la mateixa pràctica docent.
Article 3. Estructura de les programacions didàctiques
49
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica hauran de concretar,
almenys, els apartats següents:
1. Introducció.
a) Justificació de la programació.
b) Contextualització.
2. Objectius.
a) Objectius generals de l’etapa i, si és el cas, cicle.
b) Objectius específics de l’àrea o matèria.
3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els
objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació.
4. Continguts. Estructura i classificació.
5. Unitats didàctiques.
a) Organització de les unitats didàctiques.
b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.
6. Metodologia. Orientacions didàctiques.
a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.
b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.
7. Avaluació.
a) Criteris d’avaluació.
b) Instruments d’avaluació.
c) Tipus d’avaluació.
d) Criteris de qualificació.
e) Activitats de reforç i ampliació.
f) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.
8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu
o amb necessitat de compensació educativa.
9. Foment de la lectura.
50
Programació 2018-2019 Departament de física i química
10. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.
11. Recursos didàctics i organitzatius.
12. Activitats complementàries.
Article 4. Elaboració de les programacions didàctiques
2. En Educació Secundària Obligatòria, cada departament elaborarà la
programació didàctica de les ensenyances que té encomanades. Els
departaments realitzaran la programació didàctica de les seues matèries,
àmbits i mòduls sota la coordinació i la direcció de la direcció de
departament, i vistes les orientacions dels equips de transició per a procurar
la correcta coordinació i continuïtat entre l’Educació Primària i l’Educació
Secundària Obligatòria.
3. En l’elaboració de les programacions, hauran de tindre’s en compte les
directrius i els criteris emanats de la comissió de coordinació pedagògica.
4. Les programacions didàctiques hauran d’estar redactades abans de l’inici
de les activitats lectives del curs escolar corresponent, i entregades a la
direcció del centre abans del 30 de setembre de cada any, a fi
d’adequar les programacions a les circumstàncies de l’alumnat i del centre
durant el dit curs escolar.
Article 5. Programacions alternatives
1. El professorat programarà la seua activitat docent d’acord amb la
programació didàctica elaborada pel respectiu òrgan de coordinació docent.
2. En l’Educació Secundària Obligatòria, en aquells casos en què el
professorat opte per incloure en la seua activitat docent alguna variació
respecte de la programació didàctica del departament, la dita variació, i la
seua justificació, hauran de ser incloses en la programació didàctica del
departament. En tot cas, hauran de tindre’s en compte les directrius i els
criteris emanats de la comissió de coordinació pedagògica.
Article 6. Disponibilitat de les programacions didàctiques davant de la comunitat educativa
51
Programació 2018-2019 Departament de física i química
1. Les programacions didàctiques elaborades pels òrgans de coordinació
docent estaran a disposició de tots els membres de la comunitat educativa i
seran accessibles a estos en qualsevol moment.
2. A fi d’afavorir l’accessibilitat al contingut de les programacions
didàctiques, estes seran exposades en format imprés en alguna
dependència del centre docent que siga d’accés públic a tots els membres
de la comunitat educativa, i quan siga possible, en format electrònic o per
aquells mitjans que crega oportú el centre docent.
Article 7. Supervisió de les programacions
1. Una vegada realitzades les programacions didàctiques per cada un dels
òrgans de coordinació docent, estes seran incloses en la programació
general anual del centre, prèvia supervisió i avaluació de la direcció
d’este.
2. La direcció del centre comprovarà que l’elaboració de les programacions
didàctiques s’ajusta formalment al que establix la present orde. En cas
contrari, la direcció tornarà la dita programació a l’òrgan de coordinació
docent encarregat de realitzar-la, per a la seua reelaboració.
3. Correspon a la Inspecció Educativa la revisió de les dites
programacions i el seu seguiment, i, si és el cas, la petició de tots els
aclariments que considere oportuns respecte als diversos aspectes de la
programació, i l’enviament a la direcció del centre d’un informe en què
s’indiquen les observacions a la programació que es consideren oportunes
per a la seua revisió i modificació per part de l’òrgan de coordinació docent
corresponent.
Article 8. Avaluació de les programacions didàctiques
1. L’avaluació de les programacions didàctiques serà preceptiva i s’efectuarà de
conformitat amb el que disposa l’article 15 de l’Orde de 13 de desembre de 2007,
de la Conselleria d’Educació, sobre avaluació en Educació Primària, i en l’article 20
de l’Orde de 14 de desembre de 2007, de la Conselleria d’Educació, sobre
avaluació en Educació Secundària Obligatòria.
2. Les propostes de millora que es realitzen sobre la programació didàctica
basant-se en la seua avaluació hauran de ser incloses en la memòria que efectuen
els equips de cicle i els departaments didàctics a la finalització del curs escolar.
52
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Les dites millores hauran de figurar en les programacions didàctiques del següent
curs escolar.
FÍSICA I QUÍMICA CURS 2N ESO
DIFICULTATSMOSTRADESENELPROCÉSD’APRENENTATGE
CONCEPTESIPROCEDIMENTSManifestadificultatsperassolirelsconceptesbàsicsdel’àrea Tédificultatsenlacompressiódemissatgesoralsi/oescrits Tédificultatsenlaproducciódemissatgesoralsi/oescrits Téproblemesperinterpretar,produiriemprarelscodiscientífics,artísticsi/otècnics Mostra problemes en obtenir, seleccionar, tractar i/o transmetre informació dediferentsfontsdeformaautònomai/ocreativa
Noelaboraestratègiesd’identificacióiresoluciódeproblemes Noéscapaçdereflexionarsobreelprocésd’aprenentatgequehaseguit
ACTITUDSTreballasolsavegades Norealitzalestasquesenelterminiprevist Noésautònomnitéiniciativapersonalal’horad’actuar Nos’esforçapersuperarlesdificultats Noparticipaenlesactivitatsdelgrup Presentaactitudsinsolidàriesiintolerantsenverselsaltres Novaloraladiversitatsocialilingüística,nirespectaelmedinatural,elmaterialilesinstal·lacions
Nomanifestacapinterèsperaprendre Hafaltatsistemàticamentaclasse
MESURESEDUCATIVESPROPOSADES
ElProfessor/a
Signat
53
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Índex • Bloc 1: L’activitat científica. Curs 2n ESO
• Bloc 2: La matèria.
• Bloc 3: Els canvis
• Bloc 4: El moviment i les forces.
• Bloc 5: Energia.
BLOC 1: L’ACTIVITAT CIENTÍFICA. CURS 2N ESO
Continguts
• El mètode científic: etapes i característiques.
• Interpretació de la informació científica de caràcter divulgatiu que apareix
• en publicacions i mitjans de comunicació.
• Habilitats, destreses i estratègies necessàries en l’activitat científica.
• Projecte d’investigació.
• Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
• Reconéixer les etapes del treball científic i elaborar informes sobre diverses
experiències aplicant els mètodes propis de l'activitat científica.
• Introducció a la mesura. Mesures més comuns. S.I. d'unitats.
• Observar i descriure fenòmens senzills.
• Manejar alguns instruments senzills de mesura i observació. Sensibilitat i
precisió de la mesura.
• Expressar correctament les observacions utilitzant el llenguatge científic.Notació científica.
• Interpretar gràfiques que expressen la relació entre dues variables.
• Identificar les variables dependent, independent i controlada en un text que
descriu un experiment o una investigació senzilla.
• Explicar el concepte de densitat. Com determinar la massa, el volum i la
densitat al laboratori.
• Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les
característiques i necessitats de la societat en cada moment històric, i que està
sotmés a evolució i revisió contínues
Procediments:
ü Us del sistema mètric decimal.
ü Saber canviar d'unitats
54
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Manejar els instruments de mesura senzills (balança, termòmetre...).
ü Anàlisi i interpretació de gràfiques i taules.
Actituds:
Apreciar l'ordre i la pulcritud en el seu lloc de treball.
Temporalització: Aquesta unitat es treballarà al llarg de tot el curs ja que forma
part dels continguts de la resta de les unitats didàctiques d'aquesta assignatura.
Inroducció
El coneixement es construeix a partir de les preguntes que els éssers humans ens
formulem.
El treball dels científics en el plantejament de preguntes que siguen d’interés en els
seus respectius camps de recerca (la física,la química, la biologia, etc.) i, naturalment,
en l’esforç per a donar-hi respostes ben fonamentades.
Les recerques científiques s’han de dur a terme de manera que es garantisca, tant
com es puga, l’encert de les seues conclusions.
Per aconseguir-ho, erls científics utilitzen uns procediments de treball molt rigorosos
que es coneixen genèricament amb el nom de mètode científic.
Conceptes
El mètode científic.
Etapes del mètode científic:
• L'observació.
• L'elaboració d'hipòtesi.
• L'experimentació.
• Anàlisi dels resultats.
• Lleis i teories.
La mesura:
• El sistema internacional d'unitats.
• La notació científica.
• Múltiples i submúltiples d'unitats.
Instruments de mesura:
55
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Precisió i sensibilitat.
• Xifres significatives i arredoniment.
• Una mesura indirecta: la densitat.
L'informe científic.
Procediments
• Ús correcte d'instruments de mesura senzills.
• Recerca, selecció i anàlisi d'informació de caràcter científic utilitzant les
tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts, com la premsa oral i
escrita, llibres de lectura, revistes científiques...
• Anàlisi de comentaris de textos científics.
• Plantejament d'interrogants davant fets i fenòmens que ocorren al nostre
voltant.
• Elaboració de conclusions i comunicació de resultats mitjançant la realització
de debats i la redacció d'informes.
• Comparació entre les conclusions de les experiències realitzades i les hipòtesis
formulades inicialment.
• Anàlisi de gràfiques a partir de dades experimentals.
• Determinació experimental de densitats de sòlids i líquids utilitzant la balança
digital i la proveta.
Actituds
• Valoració del mètode científic a l'hora d'explicar un fet relacionat amb la
ciència.
• Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i orde en
l'elaboració d'informes.
• Rigor i compte amb el material de laboratori en el treball experimental.
• Interés per la participació en debats relacionats amb alguns dels temes tractats
en classe, mostrant respecte cap a les opinions dels altres i defenent les
pròpies amb arguments basats en els coneixements científics adquirits.
Competències bàsiques
Competència: coneixement i la interacció en el món físic
• Constata que la física i química tenen com a objecte d’estudi sistemes naturals
de característiques molt dispars.
56
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Identifica el tipus de coneixement que desenvolupa una ciència experimental en
contraposició amb un altre tipus de coneixement
• Prendre consciència de la importància de mesurar i d’establir un sistema
d’unitats únic
Competència: comunicació lingüística
• Utilitza de forma correcta els termes exactitud, precisió i sensibilitat atenent a
l’acceptació que s’utilitzà en l’àmbit dels instruments de mesura.
• Conéixer la importància de l’ús adequat del llenguatge en la comunicació dels
resultats científics
• Exercitar-se en la redacció concisa de conclusions
Competència matemàtica
• Exercita el càlcul utilitzant potències de deu en la notació científica i
arrodoniments.
• Repàs dels fonaments matemàtics de gràfiques senzilles com la línia recta, la
paràbola i la hipèrbola
• Analitza de forma crítica valors a partir del nombre de xifres significatives.
• Expressa de forma adequada taules i gràfiques, triant l’escala adequada en
cada representació.
• Us de la calculadora científica
Competència: tractament de la informació i competència digital
• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació sobre el perquè dels
dos premis Nobel que va rebre Marie Curie.
• Utilitza el recursos en la web www.anayadigital.com per a exercitar el càlcul
amb múltiples i submúltiples.
Applet EL MÈTODE CIENTÍFIC
Link→http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=33
• Contingut.- No es tracta d’un applet pròpiament dit sinó d’un exercici d’animació. Es
tracta d’arrossegar amb el punter una sèrie de paraules fins a la seua localització en un
mapa conceptual que mostra una panoràmica del mètode científic i les seues
característiques.
57
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Comentari. És d’un nivell molt bàsic. La seua execució no té cap dificultat. Es pot
utilitzar “on line” i, sobre tot com autoaprenentatge per part de l’alumnat.
LA BALANÇA I LA DENSITAT D’UN SÒLID
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/unidades/balanza/balanza.htm
L’applet simula el càlcul experimental de la densitat d’un cos pel mètode de la doble
pesada: la primera vegada es pesa el cos quan es troba suspès en l’aire i la segona quan
es troba submergit a l’aigua (de densitat igual a la unitat. Obviàment, de la primera pesada
s’obté la massa del cos i de la diferència entre la primera i la segona s’obté un número
equivalent al volumen del cos.
És graduable en la seua dificultad (mitja-alta). La seua execució no és complexa. Per a
nivells acadèmics inferiors és suficient amb utilitzar l’applet per a simular medidas de
massa, mentre que en nivells superiors, poden esgotar-se totes les possibilitats didàctiques
de l’activitat (repàs del Principi d’Arquímedes). Es pot descarregar i utilitzar també "off
line". Útil com pissarra digital, com autoaprenentatge i com aprenentatge tutoritzat
Competència social i ciutadana
• Desenvolupa un pensament crític amb els avanços científics i la seua aportació
a la societat de manera que ni siga considerat com immutable
Competència aprendre a aprendre
• Desenvolupar habilitats de representació gràfica que afavorisquen l’anàlisi
crítica de la informació numèrica.
• Estimula un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar els
coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.
• Completa el que s’ha estudiat a classe o resoldre petits dubtes utilitzant altres
fonts: enciclopèdies ,internet, etc.
Competència autonomia i iniciativa personal
• Construir un esperit crític a l’hora de jutjar la qualitat d’una mesura considerant
l’error relatiu i el nombre de xifres significatives.
• Cerca informació sobre una investigació recent i identifica les etapes del treball
científic, analitzant la similitud amb el model proposat.
Competència cultural i artística
58
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Aprecia el caràcter sistemàtic del coneixement científic i la influència que
aquestes característiques d’objectivitat i neutralitat han tingut en el
desenvolupament de la cultura social en el segle XX.
CANVIS D’ESCALES TERMOMÈTRIQUES
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/segundo/inicio.htm
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/segundo/inicio.htm
És un conjunt d’explicacions, animacions o qüestions sobre les escales termomètriques
Celsius, Kelvin i Fahrenheit i sobre l’algoritme matemátic per canviar d’una escala a un altra.
Per entrar en les activitats de cada tipus, tan sols cal passar el ratolí pels cercles de color roig
que hi ha que junt al títol i punxar en el desitjat.
És de nivell bàsic i la seua execució és fàcil. Per a localitzar l’activitat pulseu la fletxa
d’avancament les vegades necessàries fins arribar a "Cambios de escala". Cas d’ entrar en el
portal general del projecte Ulloa, abans cal punxar: "alumnado" "temas "temas por curso", "2º" i
escriure un nombre. Forma part d’una activitat que conté explicacions del concepte estudiat. A
més a més d’ "on line", l’applet pot visionar-se "off line", procedint abans a la seu descàrrega
lliure des de http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (projecte
Antonio de Ulloa).Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge
Criteris d’avaluació
BL. 1.1. Interpretar textos orals propis de l’àrea procedents de fonts diverses per a
obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, propis de l’àrea, amb una
pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb
un llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de la física i la química,
utilitzant un llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.4. Reconéixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la química i utilitzar-
la correctament en activitats orals i escrites.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
59
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.5. Llegir textos científics de formats diversos utilitzant les estratègies de
comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el
contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i suports, cuidant els
seus aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a
transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no
discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada en mitjans
digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemantla digitalment en
dispositius informàtics i servicis de la xarxa.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva
compartint informació i continguts digitals i utilitzant les ferramentes de comunicació
TIC, servicis de la web social i entorns virtuals d’aprenentatge; aplicar bones formes de
conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir els altres de les males
pràctiques com el ciberassetjament escolar.
ü Competència digital (CD)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacions
multimèdia amb sentit estètic, utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a
registrar informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear
experiments de física i química.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l’àrea, tenint iniciativa per a
emprendre i proposar accions responsables, mostrant curiositat i interés durant el seu
desenrotllament i actuant amb flexibilitat buscant solucions alternatives.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
60
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 1.12. Planificar tasques o projectes propis de la física i la química, individuals o
col·lectius, fent una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats;
adaptar-ho a canvis i imprevistos, avaluant el procés i el producte final, i comunicar de
forma personal els resultats obtinguts.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.13. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements de la física i
la química i identificar els coneixements, habilitats i competencies que demanen per a
relacionar-los amb les seues fortaleses i preferències.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 1.14. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes, assumint
diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes
demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari
per a resoldre conflictes i discrepancies
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 1.15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds utilitzant el
sistema internacional d’unitats, els seus múltiples i submúltiples I la notació científica
per a expressar els resultats.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 1.16. Reconéixer i identificar els símbols d’etiquetatge de productes químics i
instal·lacions, el material i instruments bàsics de laboratori, i utilitzar-los correctament,
respectant les normes de seguretat per a la realització d’experiències de manera
segura.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 2: La matèria. Curs 2n ESO
61
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Continguts
• Propietats de la matèria: propietats específiques i generals.
• Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.
• Classificació de la matèria: substàncies pures i mescles, mescles homogènies i
heterogènies.
• Mescles d’especial interés: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides.
• Concentració.
• Mètodes de separació de mescles.
• Estructura atòmica. Models atòmics. Partícules subatòmiques. Nombre atòmic i
nombre màssic. Isòtops.
• La classificació periòdica dels elements.
• Unions entre àtoms: molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars.
• Elements i compostos d’especial interés amb aplicacions industrials,
tecnològiques i biomèdiques.
Introducció
Terra és el nom que hem donat al planeta. Tanmateix, un nom més adient seria Aigua
per la seua abundància i importància de la vida.
En la naturalesa, trobem aigua en forma sòlida,líquida i gasosa, i aquesta passa
fàcilment d’un estat a l’altre, tal com va observar el filòsof grec Tales de Milet (624-546
a.C.).
Tales va dir que tota la matèria era una forma o una altra d’aigua. Malgrat que es va
equivocar, la seua intuïció estava ben dirigida cap a la naturalesa comuna dels canvis
d’estat.
Van haver de passar més de dos mils anys perquè els científics conceberen un model
de la matèria, l’anomenada teoria cineticomolecular, que explicara els estats
d’agregació de la matèria i els seus canvis.
Conceptes
Què és la matèria?
Classificació dels sistemes materials.
• Classificació segons l'estat d'agregació: sòlids, líquids i gasos.
62
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Classificació dels sistemes materials segons el seu aspecte.
• Classificació dels sistemes materials homogenis.
• Substàncies pures: substàncies simples i compostos.
Separació de mescles heterogènies.
Les dissolucions.
• Tipus de dissolucions.
• Concentració d'una dissolució.
Solubilitat.
• Concepte de solubilitat.
• Corbes de solubilitat. Interpretació gràfica.
Mètodes de separació de dissolucions.
Com preparar dissolucions.
El petroli.
Procediments
• Utilització correcta d'instruments de mesura senzills.
• Identificació de la concentració de les mescles de les substàncies en les
etiquetes de productes de consum habitual.
• Utilització de procediments físics, basats en les propietats característiques
de les substàncies pures, per a separar-les en una mescla.
• Identificació d'algunes mescles i dissolucions importants per la seua
utilització en la indústria i en la vida diària.
• Preparació de dissolucions de sòlids i líquids de composició coneguda.
• Realització i interpretació de gràfiques de solubilitat de sòlids i gasos en
aigua a diferents temperatures.
• Ús dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies per a obtindre
informació.
• Interpretació d'informació de caràcter científic i utilització de l'esmentada
informació per a expressar-se adequadament.
Actituds
63
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Apreciació de la necessitat d’establir criteris de classificació que ens
permeten estudiar la matèria partint de la seua diversitat.
• Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un
laboratori i respecte per les normes de seguretat establides.
• Reconeixement de la importància que tenen en la pràctica les propietats
característiques d'alguns materials utilitzats en la vida diària.
• Actitud positiva envers la necessitat una gestió sostenible de l'aigua i
valoració de les actuacions personals que potencien la reducció en el seu
consum i la seua reutilització.
Introducció
Encara que el nombre d’elements químics és petit, la varietat de compostos que s’hi
poden formar és enorme. Coneixem milions de compostos i cada dia en descobrim o
en sintetitzem de nous.
El CAS ( Chemical Abstracts Service), filial de la American Chemical Society té
registrats al voltant de 57 milions de compostos químics i la xifra augmenta cada dia.
Aquesta diversitat de compostos l’expliquem per la gran capacitat que tenen els àtoms
per unir-se entre si i formar estructures més complexes com les molècules o les xarxes
cristal·lines.
La capacitat de combinació dels alements químics per a formar compostos és
comparable amb la de les lletres de l’abecedari i la formació de les paraules. Amb
unes poques lletres podem construir una gran quantitat de paraules.
En aquest tema estudiaràs com s’uneixen els àtoms i els tipus d’estructura que
formen, i la relació que hi ha amb les propietats que presenten.
Conceptes
ü Matèria i electricitat.
ü Naturalesa elèctrica de la matèria. ü L'àtom és divisible: electrons i protons.
Models atòmics.
• El model atòmic de Thomson.
• El model de Thomson i l'electrització de la matèria.
64
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• El model atòmic de Rutherford.
La formació d'ions.
Els neutrons
Estructura de l'àtom nuclear.
Nous fets, nous models. Els espectres.
Modificacions al model de Rutherford. El model de Bohr.
• L'àtom d'hidrogen segons el model atòmic de Bohr.
• La distribució dels electrons.
Identificació dels àtoms:
• Nombre atòmic i nombre màssic.
• Isòtops.
• Massa atòmica relativa
• Isòtops i massa atòmica relativa.
Com dibuixar àtoms.
Procediments
• Identificació d'alguns processos en què es pose de manifest la naturalesa
elèctrica de la matèria.
• Descripció de l'estructura atòmica dels primers elements.
• Utilització de les fonts habituals d'informació científica per a buscar dades, i la
seua comprensió.
• Comparació entre les conclusions de les experiències realitzades i les hipòtesis
formulades inicialment.
• Realització de comentaris de text dels investigadors i científics que van
desenvolupar els primers models atòmics.
• Predicció de les conseqüències derivades de l'aplicació d'un model.
Actituds
• Reconeixement de la importància dels models i de la seua confrontació amb els
fets empírics.
65
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Valoració del coneixement científic com un procés aproximat i provisional i, per
tant, en permanent construcció.
• Actitud crítica enfront de les repercussions de l'ús de les substàncies
radioactives per als éssers vius i el medi ambient.
• Valoració de la importància de la contribució de l'estudi de l'electricitat al
coneixement de l'estructura de la matèria.
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
• Prendre consciència de la impotència de les primeres experiències sobre els
fenòmens elèctrics en l’estudi de l’estructura de la matèria.
• Entendre la física i la química com a ciències en contínua evolució per així
poder explicar nous fenòmens.
• Interpreta els continus avanços en el coneixement de l’estructura de la matèria
com una necessitat de l’ésser humà per entendre i explicar el món que
l’envolta.
Competència comunicació lingüística
• Utilitza de forma correcta el llenguatge científic per explicar les idees
fonamentals dels primers models atòmics.
• Comprendre i saber extraure conclusions de la lectura de diversos textos
científics o de llibres de divulgació que tracten sobre la matèria i l’estructura de
l’àtom.
Competència matemàtica
• Realitza càlculs amb magnitus de la grandària dels àtoms per expressar
algunes característiques dels àtoms i de les partícules que els composen.
• Saber emprar múltiples i submúltiples per a evitar mesures que proporcionen
nombres massa xicotets.
• Establir relacions entre les dimensions de l’àtom i altres sistemes materials,
com, per exemple el sistema solar.
Competència tractament de la informació i competència digital
66
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Busca informació en internet o altres fonts sobre l’estructura de l’àtom i de les
noves partícules subatòmiques descobertes.
• Utilitza les noves tecnologies per elaborar gràfiques, taules que presenten de
forma més clara i amena alguns continguts de la unitat, com, per exemple la
caracterització dels àtoms.
Competència social i ciutadana
• Expressa les idees pròpies i escolta les alienes sobre les conseqüències que
ha tingut en la societat el descobriment de l’estructura de l’àtom i la utilització
de nous materials o noves energies com és l’energia atòmica.
Competència aprendre a aprendre
• Organitza la informació obtinguda sobre l’estructura interna dels àtoms en
taules, esquemes, etc.
• Desenvolupa un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar els
coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana. Per
exemple, comprovar l’existència de dos tipus d’electricitat amb materials
senzills.
• Completa el que s’ha estudiat a classe i resol xicotets dubtes utilitzant altres
fonts: enciclopèdies, internet, etc.
Competència autonomia i iniciativa personal
• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a mesurar algunes propietats de
la matèria estudiades en el text. Per exemple, identificar si un compost senzill
conté sodi analitzant la flama d’una mostra del compost en estudi,
• Proposa la configuració electrònica d’algun element químic diferent als
estudiats en el text.
Competència cultural i artística
• Realitza dibuixos complementaris d’alguns dels continguts estudiats en el text,
per exemple, del procés de formació d’ions.
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
67
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Descriure i interpretar els estats d’agregació de la matèria i predir els canvis
d’estat en aplicar calor a un sistema utilitzant la teoria cinètico molecular.
• Interpreta gràfiques d’escalfament i extrau conclusions i argumenta sobre la
seua forma a partir de la TCM ( teoria cinètico molecular).
• Aplica els coneixements sobre TCM al comportament dels gasos.
• Constata que la matèria a la natura es presenta majoritàriament en forma de
barreges, assumint que en l’estudi científic s’apliquen models simplificats de la
matèria.
• Valora la classificació de dissolucions segons criteris diferents com a eina per a
sistematitzar l’estudi de la matèria.
Competència comunicació lingüística
• Utilitza de forma correcta els termes gas, vapor, ebullició, vaporització, valorant
els matissos diferenciadors del seu significat.
• Processa la informació en els enunciats de les activitats utilitzant la lectura
tenint en compte tot allò que s’ha après en el tema.
• Interpreta i comprèn l’esquema de classificació de la matèria
• Defineix d’una forma breu i conscisa què és una substància pura, una mescla i
un mètode de separació
• Utilitza de forma correcta els termes dissolució, dissolvent, solut, solubilitat i
saturació.
Competència matemàtica
• Expressa de forma adequada mitjançant taules i gràfiques, triant l’escala
adequada en cada representació.
• Reconeix la dependència de dues variables a partir de la representació gràfica.
• Exercita el càlcul matemàtic en el canvi d’unitats de T,p i v, i en xicotets càlculs
amb calors de canvi d’estat.
• Maneja les proporcions de manera correcta i comprèn i utilitza correctament el
concepte de percentatge
• Verifica la correcció d’una igualtat matemàtica a partir de les dimensions dels
seus dos membres.
Competència: tractament de la informació i competència digital
• Valora la aportació de les noves tecnologies en la reproducció i animació de
models virtuals que faciliten la comprensió de nous conceptes.
68
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Maneja amb soltesa les simulacions i les animacions de la CTN.
• Maneja de forma bàsica representacions gràfiques utilitzant programes de
tractament de dades.
• Utilitza els recursos oferts en la web www.anayadigital,com sobre el procés de
dissolució.
• Utilitza les noves tecnologies per a l’elaborar gràfics de sectors o diagrames de
barres sobre la composició de mescles en la vida quotidiana: l’aire, l’aigua de
mar, etc.
PROPIETATS DE LA MATÈRIA
Link http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm
http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/primero/inicio.htm
Contingut
No es tracta d’una simulació sinó d’un joc animat sobre les propietats, generals i específiques,
de la matèria així com sobre la presentació de la matèria i substàncies en forma de sitemes i
cossos. Prement les paraules claus d’un esquema conceptual s’obté informació i es pot
engegar el joc. Aquest consisteix en avançar−acosat per un suposat perseguidor−per una sèrie
d’estades després de respondre encertadament a una sèrie de qüestions.
Comentari
Per localitzar l’activitat prémer 1º i introduir el nom. Cas d’entrar en el projecte general , projecte
Ulloa, abans cal punxar “alumnado” “temes por curso”. És una activitat de nivell molt bàsic i
molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del concepte estudiat. A
més a més, d’on line, l’applet pot vivionar-se “off line”, procedint abans a la seua descàrrega
lliure des de http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto
Antonio de Ulloa). Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.
Competència social i ciutadana
• Responsabilitzar-se de les tasques individuals en els treballs de grup.
• Respectar la convivència de l’aula en els diàlegs de grup.
• Valora la importància que tenen les tècniques de separació de mescles com a
font de matèries primeres i productes de consum.
• Valora la importància que té per a la societat el coneixement de la matèria per a
poder elaborar nous materials, més eficients i respectuosos amb el medi
ambient.
Competència aprendre a aprendre
69
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Desenvolupa habilitats de representació gràfica que afovorisquen l’anàlisi
crítica d’informació numèrica.
• Se conscient de la versatilitat d’una sola teoria per explicar diferents fenòmens,
relacionant adequadament la informació.
• Ser conscient de la versatilitat d’una sola teoria per a explicar diferents
fenòmens, relacionant adequadament la informació,
Competència autonomia i iniciativa personal
• Analitza els assoliments de l’aprenentatge amb la prova d’autoevaluació.
• Planifica l’estudi de la unitat atenent al conjunt dels continguts exposats en el
mapa conceptual.
• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a poder diferenciar una mescla
d’una substància pura, així com per a separar els componetns d’una mescla.
• Mostra interès per a posar en pràctica els coneixements adquirits a classe per a classificatr alguns tipus de matèria comuns en la natura.
Competència cultural i artística
• Utilitza destreses de representació gràfiques dels models simplificats de la
matèria.
• Utilitza destresses de representació gràfica per a elaborar esquemes i dibuixos
de les diferents tècniques de separació de mescles.
Criteris d’avaluació
BL. 2.1. Classificar materials per les seues propietats, relacionant les propietats dels
materials del nostre entorn amb l’ús que se’n fa.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats
d’agregació de la matèria a partir de les condicions de pressió i temperatura,
explicant les seues propietats i els canvis d’estat de la matèria, i usant el model
cineticomolecular.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 2.3. Distingir entre sistemes materials d’ús quotidià per a classificar-los en
substàncies pures i mescles, diferenciant-los entre els seus distints tipus.
70
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.4. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar
mètodes de separació de mescles.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.5. Descriure la importància dels models atòmics per a representar l’àtom, a
partir del nombre atòmic i el nombre màssic, utilitzant el model planetari i
resumint les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seua
localització en l’àtom.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.6. Descriure les característiques de la taula periòdica i els símbols dels
elements d’interés per a justificar la seua ordenació i propietats, la formació
d’ions i l’agrupació d’àtoms en molècules.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.7. Explicar l’agrupació d’àtoms per a formar molècules interpretant este fet
en substàncies d’ús freqüent i calcular les seues masses moleculars
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 3: Els canvis. Curs 2n ESO
Continguts
• Canvis físics i canvis químics.
• La reacció química. Llei de conservació de la massa.
• Factors que afecten la velocitat de reacció.
• La química en la societat i el medi ambient.
• Problemes mediambientals: causes i mesures per a mitigar-los.
Introducció
Des de sempre, la humanitat ha transformat químicament les substàncies que tenia a
l’abast per obtenir-ne productes més valuosos: metalls, pigments,
conservants...Tanmateix, les tècniques artesanals emprades només es van començar
71
Programació 2018-2019 Departament de física i química
a comprendre des de uns dos-cents anys, gràcies al desenvolupament de la ciència
química.
A partir del concepte d’àtom i de molècula es va comprendre que les transformacions
químiques complien unes lleis que predeien la relació exacta entre les quantitats de
substàncies transformades i les dels productes que se n’obtenien.
En aquest tema estudiaràs els aspectes més elementals de les reaccions químiques i
també de l’estequiometria, que et permetrà calcular calcular la quantitat de substància
que es pot obtenir d’una determinada quantitat d’altra substància.
Les reaccions químiques no es produeixen només en els laboratoris; són fenòmens
molt comuns a la vida diària.
Conceptes
Els canvis químics.
Característiques de les reaccions químiques.
Equacions químiques.
• Càlcul de la massa i del volum
• Càlcul massa-massa.
• Càlcul volum-volum.
Velocitat d'una reacció química.
• Factors que afecten la velocitat de reacció.
Importància de les reaccions químiques:
• Reaccions de combinació o síntesi.
• Reaccions de descomposició.
• Reaccions de polimerització.
• Reaccions àcid-base.
• Reaccions d'oxidació-reducció.
• Reaccions de combustió.
Reaccions químiques i medi ambient.
• La pluja àcida.
• L'efecte hivernacle.
72
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Procediments
• Utilització de criteris adequats per a determinar si una transformació és o no
una reacció química.
• Interpretació i representació d'equacions químiques.
• Reconeixement de reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.
• Diferenciació entre reaccions lentes (oxidació del ferro) i ràpides (combustions).
• Disseny i realització d'experiències per a comprovar la influència de la
temperatura, la concentració i la presència de catalitzadors en la velocitat d'una
reacció química.
• Estudi de la importància de les reaccions químiques en relació amb aspectes
energètics, biològics i de fabricació de materials.
• Realització d'experiències senzilles que permeten reconéixer els tipus de
reaccions químiques més importants.
Actituds
• Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics del
laboratori i respecte per les normes de seguretat en ell.
• Valoració de les aportacions de la ciència per a donar resposta a les
necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència.
• Foment d'una actitud responsable cap al medi ambient global.
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
• Interpreta, segons la ciència, fenòmens que es donen a la natura, com és el
cas d’algunes reaccions químiques.
• Conéix els fonaments de diversos fenòmens de contaminació.
• Valora la importància de mantindré els recursos naturals i gestionar-los
adequadament.
• Reconéixer la impotència dels àcids i de les bases en la nostra vida diària.
Competència comunicació lingüística
• Utilitza correctament el llenguatge científic per a explicar què és una reacció
química i classifica-la segons siga l’intercanvi de calor amb el medi.
• Defineix termes científics relacionats amb les reaccions químiques.
73
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Descriu amb precisió els processos perjudicials al medi ambient i per als éssers
vius resultat dels abocaments contaminanats a l’atmosfera.
Competència matemàtica
• Exercita el càlcul numèric en aplicar la llei de conservació de la massa.
• Calcula la massa de glucosam necessària per a obindre l’energia que ens
permet realitzar les activitats diàries,
• Interpreta taules d’informació nutricional a partir de les quals calcular la massa
necessària per a obtindré la quantitat diària recomanada de distintes
substàncies necessàries per a l’organisme.
Competència tractament de la informació i competència digital
• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació i realitzar un informe
sobre els problemes ambientals i les indústries químiques.
• Utilitza els recursos oferits en la web www.anayadigital.com per a afermar la
compremsió de determinats conceptes.
Competència social i ciutadana
• Valora l’aportació de la química en el desenvolupament dels productes de
consum.
• Valora la necessitat d’un desenvolupament sostenible en allò relacionat amb la
implicació mediambiental de l’ús de combustibles i de CFC’s.
• Analitza, a partir dels continguts tractats, el comportament de la societat en el
passat i la influència de les millores científico-tecnològiques en la manera de
viure de la societat actual.
Competència aprendre a aprendre
• Utilitza mapes conceptuals i esquemes per a repassar els continguts de la
unitat.
• Autoavaluar-se utilitzant la prova corresponent i començar a ser autònom en la
recerca i processament d’informació en internet.
Competència autonomia i iniciativa personal
• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits en l’estudi de la
unitat per a comprendre algunes característiques associades al
74
Programació 2018-2019 Departament de física i química
desenvolupament sostenible, com és l’orientació del desenvolupament de la
indústria en els darres anys.
Competència cultural i artística
• Valora la conservació del patrimoni artístic a partir del coneixement dels
fenòmens químics derivats de la contaminació que el posen en perill.
CANVISFÍSICSICANVISQUÍMICS
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/tercero/inicio.htm
http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/tercero/actividades/ordena19.htm
Es tracta d’un joc d’animacions a l’objecte de diferenciar els canvis químics del físics. Es
presenten successivament imatges que representen canvis o fenòmens. Mitjançant el cursor
cal senyalar si cadscun d’ells és una transformació física o química.
És de nivell bàsic i molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del
concepte estudiat, A més d’on line, l’applet pot visionar-se “off line”, procedint abans a la seua
descàrrega lliure des de:
http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto Antonio de Ulloa).
Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.
AJUSTAMENTDEREACCIONSQUÍMIQUES(1)
http://www.deciencias.net/proyectos/4particulares/quimica/reacciones/ajuste.htm
http://www.deciencias.net/simulaciones/quimica/reacciones/ajuste.htm
Es tracta d’un exercici en el qual l’alumne escriu una reacció química i l’applet s’encarrega de
l’ajustament estequiomètric.
És de nivell bàsic i pot ser adequat com comprovació d’exercicis d’ajustament proposats
anteriorment a l’alumnat. La seua execució no té cap complexitat. La realització de l’activitat és
tan sols “on line”. És més aconsellable com aprenentatge tutoritzat i com autoaprenentatge pel
propi alumne.
AJUSTAMENTDEREACCIONSQUÍMIQUES(2)
http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=150&Itemid=
1
Es tracta d’un exercici d’ajustament de coeficients estequiomètrics. Amb el punter s’arrossegen
els possibles coeficients i l’applet juga a l’èxit o no de l’operació. L’animació posseeix un
75
Programació 2018-2019 Departament de física i química
conjunt de reaccions senzilles que apareixen successivament una a una, després d’anar
resolent l’equació química anterior.
És de dificultat bàsica-mitjana. Molt fàcil d’executar. Es utilitzable “on line” i l’applet forma part
de tota una lliçó anb explicacions teòriques, anàlisi de casos, etc. S’aconsella el seu ús, sobre
tot com autoaprenentatge.
AJUSTAMENTDEREACCIONSQUÍMIQUES(3)
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/tercero/inicio.htm
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/tercero/actividades/ordena2
1.htm
No es tracta d’una simulació sinó d’un exercici amb autocorrecció. En el panell es plantegen
una sèrie d’equacions químiques que, per tanteig, cal ajustar indicant els coeficients
estequiomètircs adients.
És de nivell mitjà i molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del
concepte estudiat. A més “ d’on line”, l’applet pot visionar-se “off line”, procedint abans a la
seua descàrrega lliure des de :
http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto Antonio de Ulloa).
Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.
REACCIÓENTREL’OZÓIELMONÒXIDDENITROGEN
http://www.chem.iastate.edu/group/Greenbowe/sections/projectfolder/animations/NO+
O3singlerxn.html
És una breu animació a escala molecular de la reacció entre l’ozó i el monòxid de nitrogen.
L’applet il·lustra, sense més, la formació de l’oxigen molecular i del diòxid de nitrogen. La seua
utilitat resideix en la interpretació de les reaccions químiques mitjançant la teoria de les
col·lisions.És un applet molt bàsic i molt senzill d’utilitzar. Està en anglès, però les seues
instruccions són fàcils d’entendre. És útil tant com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com
en la modalitat autònoma d’ autoaprenentatge per part de l’alumne.
EVOLUCIÓESTEQUIOMÈTRICAD’UNAREACCIÓ
http://www.chemcollective.org/applets/stoich.php
És una animació−en forma de blocs rectangulars−de la reacció química entre el diòxid de
carboni i l’amoníac per obtenir carbodiamida i aigua. Conforme va avançant la reacció, i
mitjançant l’acció del punter, s’observa l’evolució en grams i mols de les quantitats de reactius i
76
Programació 2018-2019 Departament de física i química
productes. L’animació permet modificar les quantitats inicials de cada substància.És un applet
molt interessant que permet efectuar assajos distints i aprofundir en els aspectes
estequiomètrics d’una reacció. El seu nivell és graduable. La seua execució no té cap dificultat.
Està en anglès, però la seua comprensió no és difícil. És útil tant com pissarra digital i
aprenentatge tutoritzat com en la modalitat autònoma d’ autoaprenentatge per part de
l’alumne.
COMBUSTIÓDELCARBONI(1)
http://www.deciencias.net/proyectos/labospc/index.htm
És una breu animació que representa la unió de carboni amb una molècula d’oxigen per formar
una molècula de diòxid de de carboni. Permet relacionar la interpretació molecular de les
reaccions amb les seues equacions químiques. És una animació molt bàsica i intuïtiva. És un
applet en francès (Bilan de la chimie du carbone), però de comprensió i execució fàci. Es pot
descarregar i executar també “off line”. Es pot utilitzar com pissarra digital, com aprenentatge
tutoritzat i com autoaprenentatge.
COMBUSTIÓDELCARBONI(2)
http://www.deciencias.net/proyectos/labospc/index.htm
És una breu animació que representa la unió d’una molècula d’oxigen amb un àtom de carboni
per formar una molècula de diòxid de carboni. Es presenta una sola molècula d’oxigen però
una multitud d’àtoms de carboni. Malgrat això la reacció és idèntica a la que es verificaria si tan
sols hi haguera un sol àtom de carboni
És una animació molt bàsica i intuïtiva. Permet visualitzar la llei de les proporcions fixes. És
un applet en francès (chimie d'un atome de carbone), però de comprensió i execució fàcils. Es
descarregable i executable també "off line". Es pot utilitzar com pissarra digital, com
aprenentatge tutoritzat i com autoaprenentatge.
COMBUSTIÓDELCARBONI(3)
http://www.deciencias.net/proyectos/labospc/index.htm
És una breu animació que representa la unió d’una molècula d’oxigen amb un àtom de carboni
per formar una molècula de diòxid de carboni. Es presenten diverses molècules d’oxigen i força
d’àtoms de carboni, malgrat l’excés d’àtoms de carboni l’estequiometria és idèntica a la que
tindria lloc si tan sols hi haguera un sol àtom de carboni i una sola molècula d’oxígen. És una
animació molt bàsica i intuïtiva. Permet visualitzar la llei de les proporcions fixes. És un
77
Programació 2018-2019 Departament de física i química
applet en francès (chimie de 5 atomes de carbone), però de comprensió i execució fàcils. Es
descarregable i executable també "off line". Es pot utilitzar com pissarra digital, com
aprenentatge tutoritzat i com autoaprenentatge.
SÍNTESIDEL’AIGUA(1)
http://www.deciencias.net/proyectos/labospc/index.htm
És una breu animació que mostra l’aproximació i posterior col·lisió de dos molècules d’hidrogen
i una d’oxigen, amb la formació subsegüent de dos molècules d’aigua. Finalment, l’applet
presenta l’equació química ajustada de la reacció. Il·lustra el concepte de canvi químic i la seua
interpretació a la llum de la teoria atòmic-molecular i la teoria de les col·lisions.
SÍNTESIDEL’AIGUA(2)
http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id
=16&Itemid=44
http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter5-Moles-Molarity-
Reaction_Types/Chapter5-Animations/Synthesis.html
Es mostra la síntesi directa d’aigua a partir de molècules d’hidrogen i d’oxigen L’ applet no
considera la hipotética intervenció d’una guspira elèctrica, habitual en els eudiòmetres, limitánt-
se a la visió molecular de la ruptura d’uns enllaços i la formació d’altres.
És de nivell bàsic en l’estudi de les reaccions químiques. Molt intuïtiu. La seua execució és de
nul·la complexitat. És un applet en anglès i es pot emprar també "off line". Útil tan com
pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com en la modalitat d’ autoaprenentatge . Per localitzar
l’applet en el "Portal aragonés para la enseñanza de la Física y la Química" púoseu el link
corresponentea "reaccions de síntesi".
SÍNTESIDELMONÒXIDDENITROGEN(AMBUNREACTIULIMITANT)
http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id
=16&Itemid=44
http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter6-Stoichiometry/Chapter6-
Animations/LimitingReactant.html
Es mostra a escala molecular la síntesi del monòxid de nitrogen a partir d’oxigen i nitrogen.
L’applet descriu el procés en el cas en el qual les proporcions entre els reactius no siguen les
78
Programació 2018-2019 Departament de física i química
justament estequiomètriques. En este cas, el reactiu que limita un major progrés en la reacció
és l’oxigen o, el que és el mateix, hi ha una abundància relativa de nitrògen.
És de nivell bàsic i la seua execució és de nul·la complexitat. Serveix com applet introductori
en l’estudi de les reaccions químiques i la seua interpretació atòmic-molecular. És un applet en
anglès i també s’empra "off line". Útil tan com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com en la
modalitat d’autoaprentatge . Per localitzar l’ applet en el "Portal aragonés para la enseñanza de
la Física y la Química" polseu el link correspondient a "Reactivos limitante y en exceso, tiger".
SÍNTESIDELMONÒXIDDENITROGEN(SENSEREACTIUSLIMITANTS)
http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id=16&Itemid=44
http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter6-Stoichiometry/Chapter6-Animations/Stoichiometry-1.html
Es mostra a escala molecular la síntesi del monòxid de nitrogen a partir d’oxigen i nitrogen.
L’applet descriu el procés en el cas de què las proporcions entre els reactius siguen les
justament estequiomètriques per que no quede cap d’ells al final.
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en la seua execució. Serveix com applet introductori
en l’estudi de les reaccions químiques i la seua interpretació atòmico-molecular. És un applet
en anglès i es pot emprar també "off line". Útil tant com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat
com en la modalitat d’autoaprenentatge.
REACCIONSDEDESCOMPOSICIÓ
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/cuarto/inicio.htm
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/cuarto/inicio.htm
Són dos senzilles animacions que mostren, a escala atòmico-molecular, les reaccions de
descomposició del, respectivament, carbonat càlcic (en diòxid de carboni i òxid de calci) i de
l’aigua (en hidrogen i oxigen).
Per localitzar l’activitat polsar: reacciones químicas/otras reacciones/descomposición. És de
nivell molt bàsic i molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del
concepte estudiat.
A més d’ "on line", l’applet pot visionar-se "off line", en procedir abans a la seua descàrrega
lliure desde:
79
Programació 2018-2019 Departament de física i química
http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (projecte
Antonio de Ulloa). Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i
autoaprenentatge.
REACCIONSDESÍNTESI
http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/cuarto/inicio.htm
http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/cuarto/inicio.htm
Són duess senzilles animacions que mostren, a escala atòmico-molecular, les reaccions de
síntesi del, respectivament, amoníac i de l’anhídrid carbònic a partir dels seus elements
constitutius.
Criteris d’avaluació
BL. 3.1. Planificar i realitzar experiències senzilles per a distingir entre canvis físics i
canvis químics per a poder descriure experiments senzills, identificant reactius i
productes, i comprovar que es complix la llei de conservació de la massa.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 3.2. Realitzar experiències senzilles de laboratori per a comprovar la influència de
determinats factors en la velocitat de les reaccions químiques, com per exemple la
temperatura.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 3.3. Classificar productes d’ús quotidià en funció de la seua procedencia natural o
sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i
avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes
mediambientals associats, proposant mesures i actituds per a mitigar-los.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 4: El moviment i les forces. Curs 2n ESO
80
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Continguts
• Les forces i els seus efectes. Ús del dinamòmetre.
• Velocitat constant i variable. Equacions. Representacions gràfiques.
• Màquines simples: utilitat i interpretació del seu funcionament.
• Forces de la naturalesa: fregament, força gravitatòria, fenòmens elèctrics i
fenòmens magnètics.
Les magnituds vectorials
es representen mitjançant vectors que són segments orientats a l’espai. Així, una força queda
definida si coneixem:
a) La seua intensitat o mòdul, que és la longitud del vector.
b) La seua direcció, que és la de la recta imaginària sobre la qual es recolza.
c) El seu sentit, que ve donat per la posició de la fletxa del vector.
d) El seu punt d’aplicació, que és on se situa el seu origen i coincideix amb el punt on
s’exerceix l’esmentada força
81
Programació 2018-2019 Departament de física i química
COMPOSICIÓ DE FORCES
Quan dues o més forces actuen simultàniament sobre un cos, l’acció de totes elles es pot
reemplaçar per una única que les engloba, que es denomina força resultant FR . Fer-la servir en
els problemes simplifica molt el càlcul, ja que només hem de treballar amb una força.
El mètode pel qual es determina la resultant es denomina composició de forces. Consisteix a
sumar-les totes per conèixer el seu efecte conjunt, considerant les diferents direccions i sentits
que puguen tenir.
Es poden presentar tres casos:
a) Forces en la mateixa direcció i sentit
En aquest cas, la força resultant té la mateixa direcció i sentit que les forces components, i
el seu mòdul és la suma dels d'elles: |FR | = |F1 | + |F2 |
b) Forces en la mateixa direcció i sentit contrari
En aquest cas, la força resultant té la mateixa direcció que les forces components, el seu
sentit és el de la més gran i el seu mòdul és la diferència dels d’elles:
|FR | = |F1 | – |F2 |
82
Programació 2018-2019 Departament de física i química
c) Forces angulars o concurrents
Aquestes forces no tenen la mateixa direcció, i la resultant, que parteix del mateix punt
d’aplicació de les forces, coincideix amb la diagonal del paral·lelogram que formen les
esmentades forces i les seues paral·leles. El seu mòdul s’obté mesurant la diagonal
esmentada, i transformant en newtons aquesta mesura mitjançant la proporcionalitat de
l’escala (longitud : força) elegida. El mòdul de la resultant també pot calcular-se mitjançant
l’equació:
|FR | = √ |F1 | 2 + |F2 | 2 + 2 |F1 | |F2 | cos α
On α representa l’angle que formen les concurrents.
En el cas particular que les forces concurrents formen un angle de 90°, atès que el cosinus
d'aquest angle és zero, l’equació anterior queda així: |FR | = √|F1 | 2 + |F2 | 2
83
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Observa que també podem considerar com un cas particular d’aquest el de les forces
paral·leles del mateix o diferent sentit, ja que formen un angle de 0° i 180°, respectivament.
Atès que els cosinus d’aquests angles són +1 i –1, l’equació anterior queda així:
|FR | = √|F1 | 2 + |F2 | 2 ± 2 |F1 | |F2 | = √(|F1 | ± |F2 |)2 = |F1 | ± |F2 |
DESCOMPOSICIÓ DE FORCES
En multitud d’ocasions, per poder estudiar les forces que actuen sobre un sistema, no ens
resultarà d’utilitat la composició de forces, sinó que necessitarem portar a terme l’operació
inversa que anomenem descomposició. La descomposició és la situació contrària a la
composició de forces. Cada força pot considerar-se com el resultat de la suma d’almenys
dues forces concurrents. És possible trobar aquestes forces components, però les
possibilitats són infinites. L’única parella de forces útil a efectes pràctics és aquella que
forma 90° i que, per a major comoditat, situarem sobre un eix cartesià.
Atès que es forma un triangle rectangle, les forces components es poden obtenir
mitjançant: Fx = F cos α i Fy = F senα, sent α l’angle que forma la força a descompondre
amb l’eix 0x.
EQUILIBRI DE FORCES
Imagina un llum subjecte per una cadena al sostre. El llum és atret per la Terra mitjançant
una força que anomenem pes, però atès que no cau i està quiet intuïm que ha d’existir una
altra força que el compensa, que en aquest cas serà la que fa la cadena subjecta al sostre.
Com veus, actuen dues forces sobre un mateix cos però que s’anul·len entre elles. Estem
davant un sistema en equilibri. Quan diverses forces actuen sobre un cos rígid provoquen
en ell un desplaçament sempre que no s’anul·len entre elles. En aquest últim cas la
resultant de les forces és nul·la, i podem dir que el sistema es troba en equilibri. Quan les
forces que s’anul·len actuen sobre un cos en repòs la situació es denomina d’equilibri
estàtic , a diferència de quan s’apliquen sobre un cos en moviment, en aquest cas la situació
es denomina d’equilibri dinàmic. Aquest conjunt de forces no modifica l’estat de quietud o
moviment del cos, que segueix en repòs o desplaçant-se sense variar-ne la velocitat, com si
no existiren les esmentades forces.
84
Programació 2018-2019 Departament de física i química
85
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Màquines simples
86
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Criteris d’avaluació
BL. 4.1. Relacionar les forces amb els efectes que produïxen i descriure la
utilitat del dinamòmetre per a mesurar forces elàstiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.2. Determinar la velocitat mitjana d’un cos i interpretar el resultat per a
resoldre problemes quotidians, a partir de la seua corresponent expressió i
representacions gràfiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.3. Definir el concepte d’acceleració i calcular el seu valor usant l’expressió
corresponent, i justificant si un moviment és accelerat o no a partir de les
representacions gràfiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.4. Calcular l’efecte multiplicador que produïx la força en una màquina
simple per a avaluar la seua utilitat a través de les seues aplicacions.
87
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 4.5. Analitzar els efectes de les forces de fregament per a entendre la seua
influència en el moviment dels sers vius i els vehicles.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.6. Distingir entre massa i pes calculant el valor de l’acceleració de la
gravetat a partir de la relació entre ambdós magnituds.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.7. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la
matèria relacionant la força elèctrica que hi ha entre dos cossos amb la seua càrrega
per a justificar situacions quotidianes en què es posen de manifest fenòmens
relacionats amb l’electricitat estàtica.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.8. Reconéixer fenòmens magnètics identificant l’imant com a font natural del
magnetisme i descriure la seua acció sobre distints tipus de substàncies magnètiques
per a entendre el funcionament d’una brúixola.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 5: Energia. Curs 2n ESO
Continguts
• Energia: concepte i unitats, tipus, transformacions i conservació.
• Energia tèrmica. La calor i la temperatura. Mecanismes de transferència de
• l’energia tèrmica.
• El termòmetre. Escales termomètriques. Efectes de la temperatura.
• Equilibri tèrmic.
• Fonts d’energia renovables i no renovables.
• Ús racional de l’energia: consum responsable.
88
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Criteris d’avaluació
BL. 5.1. Catalogar l’energia com una magnitud, expressant-la en la unitat
corresponent en el sistema internacional, identificant-ne els diferents tipus per a
explicar les transformacions d’unes formes a altres, argumentant que l’energia
es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.2. Utilitzar el model cineticomolecular per a explicar l’energia térmica i establir
la diferència entre temperatura, energia i calor per a poder identificar els mecanismes
de transferència d’energia tèrmica que es manifesten en diferents situacions
quotidianes.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.3. Descriure el funcionament d’un termòmetre basant-se en el fenomen de
la dilatació i reconéixer l’existència d’una escala absoluta de temperatura,
relacionant les escales Celsius i Kelvin.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 5.4. Analitzar fenòmens quotidians i experiències en què es pose de manifest
l’equilibri tèrmic, associant-lo amb la igualació de temperatures.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 5.5. Diferenciar les principals característiques dels tipus d’energia, les seues
fonts i el seu origen, enunciant els beneficis i riscos del seu ús, actuant d’acord amb
hàbits de consum responsable de l’energia i altres recursos i analitzant la
predominança de les fonts d’energia convencionals enfront de les alternatives.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
89
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 5.6 Interpretar dades comparatives sobre l’evolució del consum d’energia mundial i
proposar mesures que poden contribuir a l’estalvi individual i col·lectiu.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
FÍSICA I QUÍMICA 3r D’ ESO
INTRODUCCIÓ
Al llarg d’aqest curs temim un primer contacte amb la química i la física. Tant una
com l’altra són dos ciències que s’ocupen de l’estudi de la matèria i dels canvis que
en ella ocorren. La física es centra principalment en l’estudi d’aquells canvis en els
quals no s’altera l’estructura “íntima” de la matèria (el moviment dels cossos, el
corrent elèctric, les ones, etc). La química s’ocupa més dels canvis que afecten a
les substàncies per dins,així com de les transformacions d’unes substàncies en
altres diferents (reaccions químiques) i de molts aspectes relacionats amb dites
transformacions (la quantitat de producte que es pot obtenir, l’energia implicada, la
rapidesa amb la que es produeix la transformació, etc).
En estudiar el moviment d’un cohet propulsor podem estar interessats en
conéixer: la seua posició, velocitat, trajectòria que segueix, el temps que tardarà
en arribar al seu objectiu, l’energia associada a eixe moviment, etc; però també en
altres com: el tipus de combustible emprat, substàncies que es formen quan este
es crema, energia associada a eixa combustió, la rapidesa amb la qual es
consumeix el combustible, etc. Senyaleu quin dels dos grups anteriors
correspondria fonamentalment a la física i quina la química.
Les persones que es dediquen a investigar en física i química són científics
formats en eixas disciplines. Cab preguntar-se com ho fan, és a dir, quines
característiques especials té el treball científic (si les té) que el distingueix d’altres
treballs; què fan els científics quan investiguen, com es va construint la ciència. En
definitiva: com és el treball científic?
En el treball científic, la realització d’experiencies té una gran importància. Quan
els científics porten a terme experiments han de mesurarr diferents magnituds
(longituds, temps,concentracions, masses, forces, etc), anotar les dades
90
Programació 2018-2019 Departament de física i química
obtinigudes i realitzar diversos càlculos numérics. Per això empren diversos
aparells i tècniques per interpretar lels resultados obtiniguts.
Així doncs, després d’analitzar com és el treball científic, ens plantegem: Què és
mesurar? Què és el que es mesura? Com s’expressen els resultats d’una mesura?
Què fer amb les dades obtingudes ? Com s’interpreten els resultats d’una
experiència? En resum: com és i com es realitza el procés de mesura?
Si analitzem alguns materials com plàstics, fustes, metalls, vidre, etc., dels que
estàn fets molts objetes quotidians (joguines, vehícles, mobles, etc.), veíem que
tenen propietats que poden ser molt distintes i que els diferencien a uns dels altres.
El mateix ocorre amb l’aire, aigua, marbre, algeps, diòxid de carboni, gasolina,
amiant, etc. Uns es troben sovint en estat sòlid, altres líquid i altres en estat gasós;
uns condueixen el corrent elèctric i altres no; uns es cremen fàcilment i altres no;
els hi ha lleugers, pesants, durs, blanets, més o menys fràgils.... Podem plantejar-
nos: la diversitat de propietats existent es deu a que les substàncies que formen
els diferents sistemes materials són essencialment distintes o, pel contrari, per sota
de tanta diversitat, existeix una estructura íntima comuna a todas elles i capaç
d’explicar no ta sols les semblances que puguen haver-hi, sinó també les
diferències. És a dir: com és la matèria per dins?
Si per sota de tanta diversitat de propietats existira una estructura bàsica comuna
per a toda la matèria, deurien existir també algunes propietats comunes a totes les
substàncies. Esta idea ens portarà a estudiar propietats com la massa, el pes, el
volum i la densitat i a comprovar que dites propietats afecten a tota la matèria
ordinària (incloent els gasos). Finalment ens plantegem com podria ser la matèria
per dins per poder explicar les propietats observades? Esta pregunta ens conduirà
a l’establiment d’un model corpuscular de la matèria.
Una vegada elaborat el model corpuscular de la matèria cab plantejar-se com són
eixes partícules summament petites de què estàn compostes totes les substàncies.
Per això, en primer lloc,veurem com es presenta habitualment la matèria ordinària
(mescles, substàncies puras, substàncies simples, compostos i dissolucions) i en
segon lloc el comportament i propietats dels gasos. Tot açò ens conduïrà a la
teoria atòmica i molecular de la matèria. Estudiarem en què consisteix dita teoria i
como es possible explicar amb ella tots els problemes plantetjats.
Després d’establir que tota la matèria ordinària està composta per àtoms, podem
preguntar-nos com són eixos àtoms. Què és allò que diferència a uns àtoms d’
91
Programació 2018-2019 Departament de física i química
altres? És tracta de partícules elementals o, pel contrari, tenen alguna estructura
interna? És a decir, ens anem a plantejar com són els àtoms per dins?
La comprensió de l’estructura dels àtoms resulta fonamental per poder entendre a
la seua vegada com poden unir-se uns a altres per formar les distintas substàncies
existents i per què les substàncies tenen diferents propietats (unes es dissolen en
aigua i altres no, unes són dures i altres blanes, unes condueixen el corrent elèctric
i altres no, etc). Tot això dona lloc a l’estudi de l’enllaç químic.
L’estructura interna dels àtoms i l’existència de diferents tipus d’enllaços entre ells
ens ha permet contestar moltes preguntes. No obstant això queda pendent encara
una important qüestió Com explicar els canvis en els quals, a partir d’unas
substancies de partida, es poden obtenir altres substàncies distintes amb
propietats que poden ser molt diferents a les de les substàncies inicials? Avançar
en este problema suposa elaborar amb cert detall un model de reacció química
coherent amb allò que hem estudiat fins ara i posar a prova dit model analitzant si
és capaç d’explicar toda una sèrie de fets experimentals i resoldre també nous
problemes com, per exemple: es pot afavorir una reacció química i fer que
transcorreixca més depresa?, podem predir la quantitat d’una certa substància
que podrem obtenir en una reacció química?, etc. Tot això conforma el tema de
reaccions químiques.
Per produir la majoria dels canvis materials que ens interessen, cal disposar
d’energia. Una forma de disposar d’energía és mitjançant certes reaccions
químiques (per exemple productes explosius). Altre, molt comú, és mitjançant
l’electricitat. L’ electricitat està basada en altra propietat general de la matèria (en
la qual no ens hem detingut fins ara).
Es tracta de la càrrega elèctrica (associada a l’existència d’electrons i protons en
els àtoms). Per acabar, doncs, este curs d’introducció a la física i química, ens
aturarem en realitzar una primera aproximació a l’electricitat. Entre altres coses,
ens planteajrem Com es poden carregar elèctricament distints objetces i com és
possible que eixa càrrega es moga d’uns a altres?
Una vegada estudiat tot allò relatiu a cossos carregats, ens planteajrem el
problema de com podem generar un corrent elèctric. La solució a este problema
(tal i com veurem) està associat a l’estudi dels fenòmens magnètics, per la qual
cosa l’últim tema del curs estarà dedicat al magnetisme i la seua relació amb el
corrent elèctric. En dit tema tractarem de donar resposta a problemes tals com: de
92
Programació 2018-2019 Departament de física i química
quina forma es pot generar corrent elèctric mitjançant el moviment d’imants? Com
el corrent elèctric és capaç de moure un motor?
Per material o sistema material, entenem qualsevol tros de matèria, siga quin siga l’
estat físic en qual es trobe . Un sistema material pot estar format per una sola
substància (per exemple un tros de ferro o una certa quantitat d’aigua) o per diverses
(per exemple una dissolució de sal en aigua o un tros de granit).
La física i la química han tingut un paper clau en el desenrotllament espectacular que
ha viscut la humanitat en els últims segles i, sens dubte, també tindran una
importància capital en el futur, avançant cap a un millor coneixement de l’univers
observable, en la producció de nous materials que ens permetran fabricar dispositius
que faran les nostres vides més còmodes, desenrotllant nous medicaments que seran
capaços de frenar malalties que ara ens desborden, augmentant la capacitat
d’emmagatzematge dels dispositius digitals i la potència dels ordinadors, o fent les
comunicacions globals més ràpides i eficients permetent incrementar els fluxos
d’informació entre els sers humans, per mencionar-ne alguns exemples. Per tot això
l’àrea de Física i Química ha de tindre un paper central en el desenrotllament
intel·lectual dels jóvens de l’ESO i el Batxillerat.
unicació.
Bloc 1: L’activitat científica. Curs 3r ESO
Continguts
• El mètode científic.
• Interpretació de la informació científica de caràcter divulgatiu que apareix en
publicacions i mitjans de comunicació.
• Desenrotllament de xicotets treballs d’investigació en què es posen en pràctica
l’aplicació del mètode científic i la utilització de les tecnologies de la informació i
la comunicació (TIC).
• Mesura de magnituds. Sistema internacional d’unitats, canvis d’unitats.
• Notació científica.
• Materials i instruments bàsics presents en el laboratori de física i de química.
• Normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del medi
ambient.
• Projecte d’investigació.
93
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Criteris d’avaluació
BL. 1.1. Interpretar textos orals propis de l’assignatura procedents de fonts diverses
per a obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, propis de l’àrea, amb una
pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb
un llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de l’àrea utilitzant un
llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.4. Reconéixer la terminologia conceptual pròpia de l’àrea i utilitzar-la
correctament en activitats orals i escrites.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.5. Llegir textos de formats diversos propis de l’àrea utilitzant les estratègies de
comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el
contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.6. Escriure textos propis de l’àrea en diversos formats i suports, cuidant els seus
aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a
transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no
discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
94
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 1.7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada en mitjans
digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemantla digitalment en
dispositius informàtics i servicis de la xarxa.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva
compartint informació i continguts digitals, utilitzant les TIC i aplicant bones formes de
conducta en la comunicació, i previndre, denunciar i protegir els altres de les males
pràctiques com el ciberassetjament escolar.
ü Competència digital (CD)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacions
multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques per a registrar
informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear
experiments de física i química.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l’àrea, tenint iniciativa per a
emprendre i proposar accions responsables, mostrant curiositat i interés durant el seu
desenrotllament i actuant amb flexibilitat buscant solucions alternatives.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.12. Planificar tasques o projectes propis de l’àrea, individuals o col·lectius, fent
una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-ho a canvis
i imprevistos, avaluant el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els
resultats obtinguts.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i
estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb
95
Programació 2018-2019 Departament de física i química
les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de
decisions vocacional.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 1.14. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint
diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes
demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari
per a resoldre conflictes i discrepàncies.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL.1.15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, diferenciant
entre magnituds fonamentals i derivades, utilitzant preferentment el sistema
internacional d’unitats, realitzant canvis d’unitats, I utilitzant múltiples, submúltiples i la
notació científica per a expressar els resultats.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL.1.16. Reconéixer i identificar els símbols d’etiquetatge de productes químics i
instal·lacions, el material i instruments bàsics de laboratori, i saber la seua forma
d’utilització, respectant les normes de seguretat i d’eliminació de residus, i identificant
actituds i mesures d’actuació preventives per a la realització d’experiències de manera
segura.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 2: La matèria. Curs 3r ESO
Continguts
• Propietats de la matèria.
• Estats d’agregació. Canvis d’estat. Model cineticomolecular.
• Lleis dels gasos.
• Mescles d’especial interés: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides.
96
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Mètodes de separació de mescles.
• Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics.
• La classificació periòdica dels elements.
• Unions entre àtoms: molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars.
• Elements i compostos d’especial interés amb aplicacions industrials,
• tecnològiques i biomèdiques.
• Formulació i nomenclatura de compostos binaris seguint les normes de la
• Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).
Criteris d’avaluació
BL. 2.1. Classificar materials per les seues propietats, identificant-les com a
generals o específiques, relacionant les propietats dels materials del nostre
entorn amb l’ús que se’n fa.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints
estatsd’agregació de la matèria a partir de les condicions de pressió i
temperatura, explicant les seues propietats i els canvis d’estat de la matèria, i
usant el model cineticomolecular per a això i per a interpretar gràfiques de canvi
d’estat a partir de taules de dades.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.3. Establir les relacions entre les variables de què depén l’estat d’un gas
per a justificar el seu comportament i interpretar les gràfiques que les relacionen
utilitzant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.4. Diferenciar el dissolvent del solut en l’anàlisi de la composició de
mescles homogènies d’especial interés, i realitzar experiències senzilles de
preparació de dissolucions, descrivint el procediment seguit i el material
utilitzat, i determinant-ne la concentració.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
97
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 2.5. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a
proposar mètodes de separació de mescles, descrivint el material de laboratori
adequat.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 2.6. Representar l’àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic,
utilitzant el model planetari i descrivint les característiques de les partícules
subatòmiques bàsiques i la seua localització en l’àtom.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.7. Entendre què és un isòtop per a poder analitzar les seues aplicacions i la
problemàtica dels residus radioactius, i proposar solucions per a gestionar-los.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 2.8. Justificar l’actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula
periòdica, i relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i gasos
nobles amb la seua posició en la taula periòdica i amb la seua tendència a
formar ions.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.9. Explicar el procés de formació d’un ió a partir de l’àtom corresponent,
utilitzant la notació adequada per a la seua representació.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.10. Explicar com alguns àtoms tendixen a agrupar-se per a formar molècules,
interpretant este fet en substàncies d’ús freqüent i calculant les seues masses
moleculars.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
98
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 2.11. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i compostos coneguts,
a partir de la seua expressió química i presentar, utilitzant les tecnologies de la
informació i la comunicació, les propietats i aplicacions d’algun element i/o compost
químic d’especial interés a partir d’una busca guiada d’informació.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 2.12. Anomenar i formular compostos binaris seguint les normes de la
IUPAC.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 3: Els canvis. Curs 3r ESO
Continguts
• La reacció química.
• Llei de conservació de la massa.
• Factors que afecten la velocitat de reacció.
• La química en la societat i el medi ambient.
Criteris d’avaluació
BL. 3.1. Explicar les reaccions químiques com a canvis d’unes substàncies en
altres: identificant quins són els reactius i els productes de reaccions químiques
senzilles representades per mitjà d’equacions químiques, interpretant la reacció
química partir de la teoria atomicomolecular i la teoria de col·lisions, comprovant
experimentalment que es complix la llei de conservació de la massa, ajustant
equacions químiques senzilles, utilitzant el concepte de mol per a fer càlculs
estequiomètrics bàsics.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 3.2. Realitzar experiències senzilles que permeten comprovar la influència que
sobre la velocitat de reacció té la concentració dels reactius, justificant este efecte en
99
Programació 2018-2019 Departament de física i química
termes de la teoria de col·lisions, i la temperatura, interpretant situacions quotidianes
en què la temperatura influïx significativament en la velocitat de la reacció.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 3.3. Classificar productes d’ús quotidià en funció de la seua procedencia natural o
sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i
avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes
mediambientals associats, descrivint l’impacte mediambiental del diòxid de carboni, els
òxids de sofre, els òxids de nitrogen, els clorofluorocarboni (CFC) i altres gasos
d’efecte d’hivernacle, i proposar mesures i actituds per a mitigar-los.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Conciència I expresions culturals (CEC)
Bloc 4: El moviment i les forces. Curs 3r ESO
Continguts
• Les forces. Efectes: deformacions i canvis del moviment.
• Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració.
• Forces de la naturalesa: gravetat.Fregament. Forces elèctriques I magnètiques.
Criteris d’avaluació
BL. 4.1. Relacionar les forces amb els efectes que produïxen i comprobar esta
relació experimentalment, registrant els resultats en taules i representacions
gràfiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
BL. 4.2. Determinar, experimentalment o a través d’aplicacions informàtiques, la
velocitat mitjana d’un cos interpretant el resultat, i realizar càlculs per a resoldre
problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat.
100
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL. 4.3. Emprar les representacions gràfiques d’espai i velocitat en funció del
temps per a deduir la velocitat mitjana i instantània i justificar si un moviment és
accelerat o no.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.4. Relacionar la força de la gravetat entre dos cossos amb les seues
masses i la distància que els separa, reconeixent-la com a responsable dels
moviments orbitals dels distints nivells d’agrupació en l’univers, distingint entre
massa i pes, i calcular el valor de l’acceleració de la gravetat a partir de la relació
entre ambdós magnituds.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.5. Identificar els diferents nivells d’agrupació entre cossos celestes, des dels
cúmuls de galàxies fins als sistemes planetaris, per a analitzar l’orde de magnitud de
les distàncies implicades.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.6. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la
constitució de la matèria i associar la càrrega elèctrica dels cossos amb un
excés o defecte d’electrons, relacionant qualitativament la força elèctrica que hi
ha entre dos cossos amb les seues càrregues i la distància que els separa,
justificant situacions quotidianes en què es posen de manifest fenòmens
relacionats amb l’electricitat estàtica, i establint analogies i diferències entre les
forces gravitatòria i elèctrica.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.7. Planificar experiències per a comprovar i establir la relació entre el pas de
corrent elèctric i el magnetisme construint un electroimant.
101
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 4.8. Reproduir els experiments d’Oersted i de Faraday, en el laboratori o per mitjà
de simuladors virtuals, i deduir que l’electricitat i el magnetisme són dos
manifestacions d’un mateix fenomen.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL. 4.9. Realitzar un informe utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació
a partir d’observacions o una busca guiada d’informació que relacione les distintes
forces que apareixen en la naturalesa i els distints fenòmens associats a estes.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Competència digital (CD)
Bloc 5: Energia elèctrica. Curs 3r ESO
Continguts
• Magnituds elèctriques. Llei d’Ohm. Conductors i aïllants.Màquines elèctriques.
Circuits elèctrics.
• Components habituals d’un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i
elements de control.
• Producció d’energia elèctrica.
Criteris d’avaluació
BL. 5.1. Explicar el corrent elèctric com a flux de càrregues en moviment a través d’un
conductor, interpretant el significat de les magnituds elèctriques: intensitat de corrent,
diferència de potencial i resistència; relacionant-les entre si per mitjà de la llei d’Ohm, i
distingint entre conductors i aïllants, reconeixent els principals materials usats com a
tals.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
102
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 5.2. Descriure el funcionament d’una màquina elèctrica, en la qual l’electricitat es
transforma en moviment, llum, so, calor, etc., per mitjà d’exemples de la vida
quotidiana.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.3. Analitzar circuits elèctrics, construint-los i simulant-los per mitjà d’aplicacions
virtuals interactives, amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, i
deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors i
receptors en sèrie o en paral·lel, aplicant la llei d’Ohm a circuits senzills.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL. 5.4. Identificar i representar els components més habituals en un circuit elèctric:
conductors, generadors, receptors i elements de control, descrivint les seues
aplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la grandària
i preu dels dispositius.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.5. Associar els elements principals que formen la instal·lació eléctrica típica d’un
habitatge amb els components bàsics d’un circuit elèctric, reconeixent el significat dels
símbols i abreviatures que figuren en les etiquetes dels dispositius elèctrics.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 5.6. Descriure el procés pel qual les distintes fonts d’energia es transformen en
energia elèctrica en les centrals elèctriques, així com els mètodes de transport i
emmagatzematge d’esta.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
CONTINGUTS EN LA PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS
UNITAT 1. MESURA I MÈTODE CIENTÍFIC, 3r ESO
103
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Inroducció
El coneixement es construeix a partir de les preguntes que els éssers humans ens
formulem.
El treball dels científics en el plantejament de preguntes que siguen d’interés en els
seus respectius camps de recerca (la física,la química, la biologia, etc.) i,
naturalment, en l’esforç per a donar-hi respostes ben fonamentades.
Les recerques científiques s’han de dur a terme de manera que es garantisca, tant
com es puga, l’encert de les seues conclusions.
Per aconseguir-ho, erls científics utilitzen uns procediments de treball molt
rigorosos que es coneixen genèricament amb el nom de mètode científic.
Conceptes
El mètode científic.
Etapes del mètode científic:
• L'observació.
• L'elaboració d'hipòtesi.
• L'experimentació.
• Anàlisi dels resultats.
• Lleis i teories.
La mesura:
• El sistema internacional d'unitats.
• La notació científica.
• Múltiples i submúltiples d'unitats.
Instruments de mesura:
• Precisió i sensibilitat.
• Xifres significatives i arredoniment.
• Una mesura indirecta: la densitat.
L'informe científic.
104
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Competències bàsiques
Competència: coneixement i la interacció en el món físic
• Constata que la física i química tenen com a objecte d’estudi sistemes
naturals de característiques molt dispars.
• Identifica el tipus de coneixement que desenvolupa una ciència
experimental en contraposició amb un altre tipus de coneixement
• Prendre consciència de la importància de mesurar i d’establir un sistema
d’unitats únic
Competència: comunicació lingüística
• Utilitza de forma correcta els termes exactitud, precisió i sensibilitat atenent
a l’acceptació que s’utilitzà en l’àmbit dels instruments de mesura.
• Conéixer la importància de l’ús adequat del llenguatge en la comunicació
dels resultats científics
• Exercitar-se en la redacció concisa de conclusions
Competència matemàtica
• Exercita el càlcul utilitzant potències de deu en la notació científica i
arrodoniments.
• Repàs dels fonaments matemàtics de gràfiques senzilles com la línia recta,
la paràbola i la hipèrbola
• Analitza de forma crítica valors a partir del nombre de xifres significatives.
• Expressa de forma adequada taules i gràfiques, triant l’escala adequada en
cada representació.
• Us de la calculadora científica
Competència: tractament de la informació i competència digital
• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació sobre el perquè
dels dos premis Nobel que va rebre Marie Curie.
• Utilitza el recursos en la web www.anayadigital.com per a exercitar el càlcul
amb múltiples i submúltiples.
Applet EL MÈTODE CIENTÍFIC
Link→http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=33
105
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Contingut.- No es tracta d’un applet pròpiament dit sinó d’un exercici d’animació. Es
tracta d’arrossegar amb el punter una sèrie de paraules fins a la seua localització
en un mapa conceptual que mostra una panoràmica del mètode científic i les seues
característiques.
• Comentari. És d’un nivell molt bàsic. La seua execució no té cap dificultat. Es pot
utilitzar “on line” i, sobre tot com autoaprenentatge per part de l’alumnat.
LA BALANÇA I LA DENSITAT D’UN SÒLID
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/unidades/balanza/balanza.htm
L’applet simula el càlcul experimental de la densitat d’un cos pel mètode de la doble
pesada: la primera vegada es pesa el cos quan es troba suspès en l’aire i la segona
quan es troba submergit a l’aigua (de densitat igual a la unitat. Obviàment, de la
primera pesada s’obté la massa del cos i de la diferència entre la primera i la segona
s’obté un número equivalent al volumen del cos.
És graduable en la seua dificultad (mitja-alta). La seua execució no és complexa. Per a
nivells acadèmics inferiors és suficient amb utilitzar l’applet per a simular medidas de
massa, mentre que en nivells superiors, poden esgotar-se totes les possibilitats
didàctiques de l’activitat (repàs del Principi d’Arquímedes). Es pot descarregar i utilitzar
també "off line". Útil com pissarra digital, com autoaprenentatge i com aprenentatge
tutoritzat
Competència social i ciutadana
• Desenvolupa un pensament crític amb els avanços científics i la seua
aportació a la societat de manera que ni siga considerat com immutable
Competència aprendre a aprendre
• Desenvolupar habilitats de representació gràfica que afavorisquen l’anàlisi
crítica de la informació numèrica.
• Estimula un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar els
coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.
• Completa el que s’ha estudiat a classe o resoldre petits dubtes utilitzant
altres fonts: enciclopèdies ,internet, etc.
Competència autonomia i iniciativa personal
• Construir un esperit crític a l’hora de jutjar la qualitat d’una mesura
considerant l’error relatiu i el nombre de xifres significatives.
106
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Cerca informació sobre una investigació recent i identifica les etapes del
treball científic, analitzant la similitud amb el model proposat.
Competència cultural i artística
• Aprecia el caràcter sistemàtic del coneixement científic i la influència que
aquestes característiques d’objectivitat i neutralitat han tingut en el
desenvolupament de la cultura social en el segle XX.
CANVIS D’ESCALES TERMOMÈTRIQUES
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/segundo/inicio.htm
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/segundo/inicio.htm
És un conjunt d’explicacions, animacions o qüestions sobre les escales termomètriques
Celsius, Kelvin i Fahrenheit i sobre l’algoritme matemátic per canviar d’una escala a un
altra. Per entrar en les activitats de cada tipus, tan sols cal passar el ratolí pels cercles de
color roig que hi ha que junt al títol i punxar en el desitjat.
És de nivell bàsic i la seua execució és fàcil. Per a localitzar l’activitat pulseu la fletxa
d’avancament les vegades necessàries fins arribar a "Cambios de escala". Cas d’ entrar
en el portal general del projecte Ulloa, abans cal punxar: "alumnado" "temas "temas por
curso", "2º" i escriure un nombre. Forma part d’una activitat que conté explicacions del
concepte estudiat. A més a més d’ "on line", l’applet pot visionar-se "off line", procedint
abans a la seu descàrrega lliure des de
http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (projecte Antonio de
Ulloa).Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge
UNITAT 2. La diversitat de la matèria i els seus estats d’agregació. 3r
ESO
Introducció
Terra és el nom que hem donat al planeta. Tanmateix, un nom més adient seria
Aigua per la seua abundància i importància de la vida.
En la naturalesa, trobem aigua en forma sòlida,líquida i gasosa, i aquesta passa
fàcilment d’un estat a l’altre, tal com va observar el filòsof grec Tales de Milet (624-
546 a.C.).
107
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Tales va dir que tota la matèria era una forma o una altra d’aigua. Malgrat que es
va equivocar, la seua intuïció estava ben dirigida cap a la naturalesa comuna dels
canvis d’estat.
Van haver de passar més de dos mils anys perquè els científics conceberen un
model de la matèria, l’anomenada teoria cineticomolecular, que explicara els estats
d’agregació de la matèria i els seus canvis.
Conceptes
Què és la matèria?
Classificació dels sistemes materials.
• Classificació segons l'estat d'agregació: sòlids, líquids i gasos.
• Classificació dels sistemes materials segons el seu aspecte.
• Classificació dels sistemes materials homogenis.
• Substàncies pures: substàncies simples i compostos.
Separació de mescles heterogènies.
Les dissolucions.
• Tipus de dissolucions.
• Concentració d'una dissolució.
Solubilitat.
• Concepte de solubilitat.
• Corbes de solubilitat. Interpretació gràfica.
Mètodes de separació de dissolucions.
Com preparar dissolucions.
El petroli.
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
• Descriure i interpretar els estats d’agregació de la matèria i predir els canvis
d’estat en aplicar calor a un sistema utilitzant la teoria cinètico molecular.
108
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Interpreta gràfiques d’escalfament i extrau conclusions i argumenta sobre la
seua forma a partir de la TCM ( teoria cinètico molecular).
• Aplica els coneixements sobre TCM al comportament dels gasos.
• Constata que la matèria a la natura es presenta majoritàriament en forma
de barreges, assumint que en l’estudi científic s’apliquen models simplificats
de la matèria.
• Valora la classificació de dissolucions segons criteris diferents com a eina
per a sistematitzar l’estudi de la matèria.
Competència comunicació lingüística
• Utilitza de forma correcta els termes gas, vapor, ebullició, vaporització,
valorant els matissos diferenciadors del seu significat.
• Processa la informació en els enunciats de les activitats utilitzant la lectura
tenint en compte tot allò que s’ha après en el tema.
• Interpreta i comprèn l’esquema de classificació de la matèria
• Defineix d’una forma breu i conscisa què és una substància pura, una
mescla i un mètode de separació
• Utilitza de forma correcta els termes dissolució, dissolvent, solut, solubilitat i
saturació.
Competència matemàtica
• Expressa de forma adequada mitjançant taules i gràfiques, triant l’escala
adequada en cada representació.
• Reconeix la dependència de dues variables a partir de la representació
gràfica.
• Exercita el càlcul matemàtic en el canvi d’unitats de T,p i v, i en xicotets
càlculs amb calors de canvi d’estat.
• Maneja les proporcions de manera correcta i comprèn i utilitza
correctament el concepte de percentatge
• Verifica la correcció d’una igualtat matemàtica a partir de les dimensions
dels seus dos membres.
Competència: tractament de la informació i competència digital
• Valora la aportació de les noves tecnologies en la reproducció i animació de
models virtuals que faciliten la comprensió de nous conceptes.
• Maneja amb soltesa les simulacions i les animacions de la CTN.
109
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Maneja de forma bàsica representacions gràfiques utilitzant programes de
tractament de dades.
• Utilitza els recursos oferts en la web www.anayadigital,com sobre el procés
de dissolució.
• Utilitza les noves tecnologies per a l’elaborar gràfics de sectors o diagrames
de barres sobre la composició de mescles en la vida quotidiana: l’aire,
l’aigua de mar, etc.
PROPIETATS DE LA MATÈRIA
Link http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/primero/inicio.htm
Contingut
No es tracta d’una simulació sinó d’un joc animat sobre les propietats, generals i específiques,
de la matèria així com sobre la presentació de la matèria i substàncies en forma de sitemes i
cossos. Prement les paraules claus d’un esquema conceptual s’obté informació i es pot
engegar el joc. Aquest consisteix en avançar−acosat per un suposat perseguidor−per una sèrie
d’estades després de respondre encertadament a una sèrie de qüestions.
Comentari
Per localitzar l’activitat prémer 1º i introduir el nom. Cas d’entrar en el projecte general , projecte
Ulloa, abans cal punxar “alumnado” “temes por curso”. És una activitat de nivell molt bàsic i
molt fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté explicacions del concepte estudiat. A
més a més, d’on line, l’applet pot vivionar-se “off line”, procedint abans a la seua descàrrega
lliure des de http://www.cnice.mec.es/profesores/descargas_bachiller/quimica/ (proyecto
Antonio de Ulloa). Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.
Competència social i ciutadana
• Responsabilitzar-se de les tasques individuals en els treballs de grup.
• Respectar la convivència de l’aula en els diàlegs de grup.
• Valora la importància que tenen les tècniques de separació de mescles com
a font de matèries primeres i productes de consum.
• Valora la importància que té per a la societat el coneixement de la matèria
per a poder elaborar nous materials, més eficients i respectuosos amb el
medi ambient.
Competència aprendre a aprendre
110
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Desenvolupa habilitats de representació gràfica que afovorisquen l’anàlisi
crítica d’informació numèrica.
• Se conscient de la versatilitat d’una sola teoria per explicar diferents
fenòmens, relacionant adequadament la informació.
• Ser conscient de la versatilitat d’una sola teoria per a explicar diferents
fenòmens, relacionant adequadament la informació,
Competència autonomia i iniciativa personal
• Analitza els assoliments de l’aprenentatge amb la prova d’autoevaluació.
• Planifica l’estudi de la unitat atenent al conjunt dels continguts exposats en
el mapa conceptual.
• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a poder diferenciar una
mescla d’una substància pura, així com per a separar els componetns d’una
mescla.
• Mostra interès per a posar en pràctica els coneixements adquirits a classe per a classificatr alguns tipus de matèria comuns en la natura.
Competència cultural i artística
• Utilitza destreses de representació gràfiques dels models simplificats de la
matèria.
• Utilitza destresses de representació gràfica per a elaborar esquemes i
dibuixos de les diferents tècniques de separació de mescles.
UNITAT 3. MATÈRIA I PARTÍCULES. 3r ESO
Introducció
La química és una ciència experimental que estudia l’estructura de la matèria,
les seues transformacions i l’energia implicada en els canvis.
En aquest trema desenvoluparem la teoria cinètic-molecular des del seu
precedent com model per justificar el comportament dels gasos, fins a la seua
consolidació i la seua posterior evolució fins a explicar les transformacions
químiques de les substàncies i les seues lleis.
Recordarem les lleis bàsiques de les reaccions químiques, així com la teoria
atòmica de Dalton i la llei de combinació dels gasos.
111
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Després d’explicar la fórmula química i el seu significat, estudiarem la magnitud
quantitat de substància, que és una magnitud fonamental en la química, i la
seua aplicació per quantificar la concentració de les dissolucions.
Conceptes
L'estat gasós.
• El gas que ens rodeja: l'aire.
• El comportament dels gasos.
La pressió d'un gas varia amb el volum.
El volum d'un gas varia amb la temperatura.
La pressió d'un gas varia amb la temperatura.
El model cinètic dels gasos.
La teoria cinètica de la matèria.
• Els estats d'agregació i la teoria cinètica.
• Canvis d'estat. Interpretació gràfica.
• Propietats característiques de la matèria i la teoria cinètica.
Applet PRESSIÓ I TEORIA CINÉTICO MOLECULAR
Link:http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=69&Itemid=33
Contingut
Es mostra un recipient que conté sis partícules d’un gas en moviment caòtic. En el mateix
recipient hi ha un sensor en una de les seues parets que permet comptar el múmero
d’impactes produïts per les partícules i la freqüència temporal dels esmentats
impactes. S’il·lustra, doncs, la relació entre una magnitud macroscòpica, com és la pressió,
i el moviment, a escala microscòpica, de les partícules que constitueixen la matèria.
Comentari
És un applet molt intuïtiu. És d’un nivell molt bàsic. La seua execució no revesteix cap
complexitat. Adequat amb pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge per
part de l’alumnat..
112
Programació 2018-2019 Departament de física i química
PRESSIÓ EN UNA XERINGA
http://www.deciencias.net/proyectos/labospc/index.htm
És una breu animació que mostra diverses molècules d’oxigen i nitrogen tancades en una
xeringa, l’èmbol de la qual pot desplaçar-se. S’observa com varia la quantitat de xocs en
les parets internes conforme va canviant el volum del recinte gasós. S’il·lustra el concepte
de la pressió en els gasos i la seua interpretació a la llum de la teoria cinètic molecular de
la matèria.
És molt bàsic i fàcil d’executar. És un aplet en francès (Seringue et Piston),però de fàcil
comprensió i execució. És por descarregar i executar també en "off line".Es pot utilzar com
pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.
LLEI DE CHARLES (3)
• http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&ta
sk=view&id=60&Itemid=44
• http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-Animations/CharlesLaw.html
En un recinte tancat que conté gas, se simulen els canvis de volum−mantenint constant la
pressió−en refredar o escalfar el recinte. S’observa la proporcionalitat directa entre els
valors de la temperatura i volum, tal com descriu la llei de Charles.
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en l’execució. És un applet en anglès i es pot
utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i aprenentatge monitoritzat i també en la
modalitat d’autoaprenentatge. Cal polsar el link corresponent.
LLEI DE BOYLE-MARIOTTE (2)
http://perso.wanadoo.es/cpalacio/boyle2.htm L’applet mostra un recipient que conté una certa quantitat de gas a una temperatura
donada i fixa. Mitjançant el cursor podem canviar el volum i veure, la relació d’aquesta
magnitud amb la pressió. L’animació il·lustra per tant, el fet de que el volum d’un gas siga
una magnitud variable, malgrat no modifiquem la massa. És una simulació experimental de
la llei de Boyle
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en l’execució. És un applet en anglès i es pot
utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i aprenentatge monitoritzat i també en la
modalitat d’autoaprenentatge.Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent.
LLEI DE BOYLE-MARIOTTE (4)
113
Programació 2018-2019 Departament de física i química
http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id=60&Itemid=44
http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-Animations/BoylesLaw.html
Es simula la compressió o expansió isoterma d’un gas. S’observa la proporcionalitat
inversa entre els valors de pressió i volum, descrita en la llei de Boyle-Mariotte.
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en l’execució. És un applet en anglès i es pot
utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i aprenentatge monitoritzat i també en la
modalitat d’autoaprenentatge. Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent.
VOLUM I TEMPERATURA DELS GASOS
http://perso.wanadoo.es/cpalacio/gasfrio2.htm L’applet mostra un recipient que conté una certa quantitat de gas a una temperatura
donada. Aquesta temperatura es pot mofificar amb el cursor. L’alteració d’aquesta
magnitud−mantenint fixa la pressió−provoca una modificació directament proporcional al
volum ocupat pel gas. S’il·lustra per tant una de les lleis de Charles i Gay-Lussac.
És un applet en anglès i es pot utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i
aprenentatge monitoritzat i també en la modalitat d’autoaprenentatge. Per localitzar l’applet
cal polsar el link corresponent.
TEMPERATURES ABSOLUTES . Projecte. Newton
http://newton.cnice.mecd.es/4eso/calor/calor-tabsoluta1.htm?0&2 És mostra un recipient contenint molècules en moviment. L’animació consisteix en
disminuir la temperatura i observar que això es correspon amb una disminució del
moviment de les partícules. L’applet tracta d’inferir las conceptualització del zero absolut
com aquell en el qual no existeix agitació molecular.
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en l’execució. És un applet en anglès i es pot
utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i aprenentatge monitoritzat i també en la
modalitat d’autoaprenentatge.Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent
PROPIETATS DE LA MATÈRIA ( projecte Ulloa)
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/inicio.htm
• http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/primero/inicio.htm
No es tracta d’una simulació, sinó d’un joc animat sobre les propietats ( generals i
específiques) de la matèria així com la presentació de la matèria i sunstàncies en forma de
114
Programació 2018-2019 Departament de física i química
sistemes i cossos, Polzant les paraules claus d’un esquema conceptual s’obté informació i
es pot iniciar el joc. Aquest consisteix em avançar−acosat per un suposat perseguidor−per
una sèrie d’habitacios després de respondre encertadament a una sèrie de qüestions.
Per localitzar l’activitat polsar 1º i introduir el nom, Cas d’entrar en el portal general del
projecte Ulloa, abans cal punxar “ alumnat” i “temes per cursos”. Forma part d’una activitat
que conté explicacions del concepte estudiat. Polsant les paraules clau d’un esquema
conceptual s’obté informació i es pot iniciar el joc. Aquest consisteix en avançar-acosat per
un suposat perseguidor-per una sèrie d’estàncies després de respondre encertadament
una sèrie de qüestions.
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en l’execució. És un applet en anglès i es pot
utilitzar tabé “on line”. Útil tan com pissarra digital i aprenentatge monitoritzat i també en la
modalitat d’autoaprenentatge.Per localitzar l’applet cal polsar el link corresponent
PRESSIÓ I TEORIA CINÈTICO MOLECULAR
http://www.educaplus.org/index.php?option=com_content&task=view&id=69
&Itemid=33 Es mostra un recipient que conté sis partícules d’un gas en moviment caòtic. En dit
recipient hi ha un sensor en una de les seues parets que permet contar el número
d’impactes produïts per les partícules i la freqüència temporal dels impactes. S’il·lustra,
doncs, la relació entre la pressió i el nombre de xocs de les partícules contra les parets del
recipient.
És un applet molt intuitiu. És de nivell molt bàsic.La seua execució no revisteix cap
complejxtat. Utilitzable "on line". Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat y com
autoaprenentatge per part de l’alumnat.
UNITAT 4. TEORIA ATÒMICO MOLECULAR. 3r ESO
Introducció
Si volem saber què conté una caixa tancada, el més senzill és obrir-la i mirar-hi
dins. De vegades, podem fer-nos una idea del contingut sense haver d’obrir-la.
D’aquesta manera, quan es fan un regal i està embolicat amb molta cura, l’agafem,
l’observem i l’agitem lleugerament per veure si pel pes, la forma o el soroll que fa
quan el movem, podem esbrinar de què es tracta.
Des de fa molt de temps, la humanitat s’ha preguntat com és l’interior de la
matèria.
115
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Malauradament, no podem obrir la matèria com si fóra una caixa, i per això els
científics s’han limitat a observar-ne les propietats i, a partir d’aquestes, s’han de
limitar a observar-ne les propietats i, a partir d’aquestes, s’han d’imaginar com n’és
l’interior (com si agafàrem i agitàrem el regal).
En l’actualitat, tenim una imatge de l’interior de la matèria bastant completa,
fonamentada en la teoria atòmica de la matèria.
Conceptes
Les primeres teories atomistes.
Reaccions entre substàncies.
Les lleis de les reaccions químiques.
• La llei de conservació de la massa.
• La llei de les proporcions constants.
Com calcular la composició d'un compost.
La teoria atòmica de Dalton.
• Justificació de les lleis de les reaccions químiques.
Reacció entre substàncies gasoses.
• Llei de Gay-Lussac per als volums dels gasos.
• Llei d'Avogadro.
Quantitat de substància, mol i volum molar.
• Quantitat de matèria i mol.
• Volum molar i mol.
Conservació de la matèria i de la naturalesa.
MOLS Y MOLÈCULES
http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/tercero/inicio.htm http://recursos.cnice.mec.es/quimica/quimica/tercero/actividades/ordena22.htm
Es tracta de calcular quants mols d’una substància hi ha en una certa quantitat de massa.
En primer lloc cal escriure la seua fórmula i, prement “calcular”, apareix la seua massa
116
Programació 2018-2019 Departament de física i química
molecular. A continuació, pot fer-se ús de la calculadora per efectuar el càlcul del núnmero
de mols.
Per localitzar l’activitat polsar: índex general/reactivitat química/ mols i molècules/ activitats
en l’ordinador. És de nivell bàsic i fàcil d’executar. Forma part d’una activitat que conté
explicacions del concepte estudiat. A més a més, l’applet es pot veure “on line” i tambné
“off line”. Adequat com pissarra digital, aprenentatge tutoritzat i autoaprenentatge.
LLEI D’AVOGADRE
• http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&ta
sk=view&id=60&Itemid=44 • http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-
Animations/Avogadro'sLaw.html
L’applet mostra un recipient de volum fixe que conté un cert número de molècules d’un gas,
L’animació mostra com, en absència de canvis de temperatura, la pressió exercida pel gas
és directament proporcional al número de molècules.
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en la seua execució. Serveix per il·lustrar la
hipòtesi d’Avogadro. És un applet en anglès i s’empra també “off line”. Útil tan com pissarra
digital i aprenentatge tutoritzat com en la modalitat d’autoaprenentatge
VOLUM D’UN GAS I NÚMERO DE PARTÍCULES
http://perso.wanadoo.es/cpalacio/avogadro2.htm
L’applet mostra un recipient que conté una certa quantitat de gas a una temperatura i
pressió fixes. La modificació, per medi d’un cursor del número de partícules contingudes en
un recipient provoca el canvi directament proporcional al volum ocupat pel gas. S’il·lustra
una de les aportacions crucials d’Avogadro en l’estudi de les característiques de la matèria
gasosa.
És de nivell bàsic. La seua execució no té cap complexitat. És una activitat idònia, per ser
molt intuïtiva gràdficament, en la introducció dem la teoria cinètic molecular de la matèria.
S’empra també “on line”. Adequada com pissarra digital, autoaprenentatge i aprenentatge
tutoritzat.
LLEI DE GAY LUSSAC
• http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&ta
sk=view&id=60&Itemid=44
• http://www.dlt.ncssm.edu/core/Chapter7-Gas_Laws/Chapter7-Animations/Gay-Lussac'sLaw.html
117
Programació 2018-2019 Departament de física i química
En un recinte tancat que conté gas, es simulen els canvis de pressió –mantenint constant el
volum- en refredar o calfar el recinte. S’observa la proporcionalitat directa entre els valors
de temperatura i presisó, descrita en la llei de Charles i Gay-Lussac, referida als gasos
ideals.
És de nivell bàsic i de nul·la complexitat en la seua execució. És un applet en anglés i
s’empra també "off line". Útil tan com pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com en la
modalitat d’autoaprenentatge.
UNITAT 5. L’ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA. 3r ESO
Introducció
Encara que el nombre d’elements químics és petit, la varietat de compostos que
s’hi poden formar és enorme. Coneixem milions de compostos i cada dia en
descobrim o en sintetitzem de nous.
El CAS ( Chemical Abstracts Service), filial de la American Chemical Society té
registrats al voltant de 57 milions de compostos químics i la xifra augmenta cada
dia.
Aquesta diversitat de compostos l’expliquem per la gran capacitat que tenen els
àtoms per unir-se entre si i formar estructures més complexes com les molècules o
les xarxes cristal·lines.
La capacitat de combinació dels alements químics per a formar compostos és
comparable amb la de les lletres de l’abecedari i la formació de les paraules. Amb
unes poques lletres podem construir una gran quantitat de paraules.
En aquest tema estudiaràs com s’uneixen els àtoms i els tipus d’estructura que
formen, i la relació que hi ha amb les propietats que presenten.
Conceptes
ü Matèria i electricitat.
ü Naturalesa elèctrica de la matèria.
ü Mètodes d'electrització: per fregament, per contacte i per inducció o
influència.
ü La càrrega elèctrica.
ü Forces entre càrregues elèctriques. Llei de Coulomb.
118
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü L'àtom és divisible: electrons i protons.
Models atòmics.
• El model atòmic de Thomson.
• El model de Thomson i l'electrització de la matèria.
• El model atòmic de Rutherford.
La formació d'ions.
Els neutrons
Estructura de l'àtom nuclear.
Nous fets, nous models. Els espectres.
Modificacions al model de Rutherford. El model de Bohr.
• L'àtom d'hidrogen segons el model atòmic de Bohr.
• La distribució dels electrons.
Identificació dels àtoms:
• Nombre atòmic i nombre màssic.
• Isòtops.
• Massa atòmica relativa
• Isòtops i massa atòmica relativa.
Com dibuixar àtoms.
Radioactivitat
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
• Prendre consciència de la impotència de les primeres experiències sobre
els fenòmens elèctrics en l’estudi de l’estructura de la matèria.
• Entendre la física i la química com a ciències en contínua evolució per així
poder explicar nous fenòmens.
• Interpreta els continus avanços en el coneixement de l’estructura de la
matèria com una necessitat de l’ésser humà per entendre i explicar el món
que l’envolta.
119
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Competència comunicació lingüística
• Utilitza de forma correcta el llenguatge científic per explicar les idees
fonamentals dels primers models atòmics.
• Comprendre i saber extraure conclusions de la lectura de diversos textos
científics o de llibres de divulgació que tracten sobre la matèria i l’estructura
de l’àtom.
Competència matemàtica
• Realitza càlculs amb magnitus de la grandària dels àtoms per expressar
algunes característiques dels àtoms i de les partícules que els composen.
• Saber emprar múltiples i submúltiples per a evitar mesures que
proporcionen nombres massa xicotets.
• Establir relacions entre les dimensions de l’àtom i altres sistemes materials,
com, per exemple el sistema solar.
Competència tractament de la informació i competència digital
• Busca informació en internet o altres fonts sobre l’estructura de l’àtom i de
les noves partícules subatòmiques descobertes.
• Utilitza les noves tecnologies per elaborar gràfiques, taules que presenten
de forma més clara i amena alguns continguts de la unitat, com, per
exemple la caracterització dels àtoms.
Competència social i ciutadana
• Expressa les idees pròpies i escolta les alienes sobre les conseqüències
que ha tingut en la societat el descobriment de l’estructura de l’àtom i la
utilització de nous materials o noves energies com és l’energia atòmica.
Competència aprendre a aprendre
• Organitza la informació obtinguda sobre l’estructura interna dels àtoms en
taules, esquemes, etc.
• Desenvolupa un sentiment de confiança en un mateix que permet aplicar
els coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.
Per exemple, comprovar l’existència de dos tipus d’electricitat amb
materials senzills.
• Completa el que s’ha estudiat a classe i resol xicotets dubtes utilitzant altres
fonts: enciclopèdies, internet, etc.
120
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Competència autonomia i iniciativa personal
• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a mesurar algunes propietats
de la matèria estudiades en el text. Per exemple, identificar si un compost
senzill conté sodi analitzant la flama d’una mostra del compost en estudi,
• Proposa la configuració electrònica d’algun element químic diferent als
estudiats en el text.
Competència cultural i artística
• Realitza dibuixos complementaris d’alguns dels continguts estudiats en el
text, per exemple, del procés de formació d’ions.
UNITAT 6. ELEMENTS I COMPOSTOS. ENLLAÇ QUÍMIC. 3R ESO
Conceptes
Les definicions d'element.
Classificacions dels elements químics:
• Recerca d'elements fins al segle XIX.
• Metalls i no metalls.
• Recerca d'elements en el segle XIX.
Classificació periòdica de Mendeleiev.
La taula periòdica actual:
• Els metalls i els no metalls en la taula periòdica.
• Els símbols dels elements.
• L'abundància dels elements:
• Els elements en l'univers.
• Els elements en la Terra.
• Els elements que componen els éssers vius.
• Els elements en l'ésser humà.
Agrupació dels àtoms en la matèria:
• Agrupacions dels àtoms en els elements.
• Agrupacions dels àtoms en els compostos.
121
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Massa i quantitat de substància:
• Massa molecular relativa.
• Composició centesimal.
• Massa molar.
Els medicaments.
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
• Percebre la importància que té en la nostra societat el coneixement del
tipus d’enllaç que té una substància per a conèixer les propietats que
presenta i les seues possibles aplicacions.
• Interpreta els continus avanços científics i tecnològics com una necessitat
de l’ésser humà per a conèixer el món que l’envolta i millorar la seua
qualitat de vida.
Competència comunicació lingüística
• Utilitza correctament el llenguatge científic per explicar de forma breu i
concisa els conceptes bàsics estudiats en la unitat: que és un element
químic, com s’uneixen, què caracteritza cada tipus d’enllaç, etcètera.
• Valora la importància d’establir un sistema comú de nomenclatura per a
totes les substàncies pures conegudes.
• Interpretar i comprendre el sistema periòdic.
Competència matemàtica
• Interpreta la informació que subministra una taula o una gràfica per calcular
la quantitat ( en massa) que existeix a la Terra o a l’univers d’un element
químic concret.
• Relaciona nombres i resol problemes de la vida quotidiana, com, per
exemple, calcular la massa d’un determinat bioelement que existeix en un
ésser viu.
Competència tractament de la informació i competència digital
122
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Busca informació en internet sobre les primeres classificacions dels
elements químics, amb especial rellevància, la classificació realitzada per
Mendelèiev.
• Utilitza les noves tecnologies per a elaborar gtràfiques de sectors o
diagrames de barres sobre l’abundància dels elements químics a la Terra, a
l’univers o en un ésser viu.
Competència social i ciutadana
• Ser conscient de la importància que té per a la societat conèixer les
propietats dels diferents tipus de substàncies a partir de l’enllaç químic per
a poder elaborar nous materials, més eficients i respectuosos amb el medi
ambient.
• Expressa les idees pròpies i escolta les alienes sobre les conseqüències
que té per a la societat el descobriment de nous materials a fi d'aconseguir
un món més just i equilibrat.
Competència aprendre a aprendre
• Organitza la informació obtinguda sobre les agrupacions d’àtons i realitza
un esquema per a classificar els tipus de les substàncies que existeixen,
l’enllaç químic que presenten i les propietats que les caracteritzen.
• Desenvolupa un sentiment de confiança en un mateix que permeta aplicar
els coneixements adquirits a situacions pràctiques de la vida quotidiana.
• Completa el que s’ha estudiat a classe i resol xicotets dubtes utilitzant altres
fonts.
Competència autonomia i iniciativa personal
• Dissenya i elabora xicotetes experiències per a poder diferenciar una
substància iònica d’una substancia covalent o d’una substància metàl·lica.
• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits a classe per
a classificar alguns tipus de substàncies pures en funció del seu enllaç
químic.
Competència cultural i artística
• Ser conscient no només des de la perspectiva científica, sinó també
artística, de com el coneixement de les substàncies pures ha permés
123
Programació 2018-2019 Departament de física i química
emprar-les en la construcció de monuments, en l’elaboració d’un quadre,
etc.
GRAMS,MOLSIÀTOMS
http://www.chem.iastate.edu/group/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfil
es/stoichiometry/solid_atoms.html Es tracta d’una animació dotada de càlcul numèric que relaciona la massa d’un determinat
element químic ( a elegir entre el magnesi, ferro o plata) amb la seua equivalència en m,ols
i número d’àtoms. El seu objectiu és efectuar comprovacions numèriques sobre el número
d’Avogadro i el concepte de mols.
És molt bàsic i mols fàcil de executat. Està en anglès, però les seues instruccions són fàcils
de comprendre.
MASSESMOLECULARSIPERCENTUALS
http://www.deciencias.net/proyectos/4particulares/quimica/compuestos/calqu
im.htm
http://www.deciencias.net/simulaciones/quimica/compuestos/calquim.htm És un exercici en pantalla per calcular masses moleculars i, conseguentment, la
composició centesimal d’una substància. L’applet ofereix una taula periòdica i un teclat
numèric auxiliar per l’escritura de les fórmules. S’escriu la fórmula química d’una substància
i el programa calcula tant la massa molecular com els percentatges respectius de cada
elelement.
És molt bàsic i molt senzill d’executar. Es adequat pels nivells inicials en el coneixement de
les substàncies químiques. La realització de l’activitat és sols “on line”. És pot utilitzar com
pissarra digital i aprenentatge tutoritzat com per l’aprenentatge del propi alumne.
UNITAT 7. Canvis químics i les seues repercussions. Les reaccions químiques. 3r ESO
Introducció
Des de sempre, la humanitat ha transformat químicament les substàncies que
tenia a l’abast per obtenir-ne productes més valuosos: metalls, pigments,
conservants...Tanmateix, les tècniques artesanals emprades només es van
començar a comprendre des de uns dos-cents anys, gràcies al desenvolupament
de la ciència química.
A partir del concepte d’àtom i de molècula es va comprendre que les
transformacions químiques complien unes lleis que predeien la relació exacta entre
les quantitats de substàncies transformades i les dels productes que se n’obtenien.
124
Programació 2018-2019 Departament de física i química
En aquest tema estudiaràs els aspectes més elementals de les reaccions
químiques i també de l’estequiometria, que et permetrà calcular calcular la
quantitat de substància que es pot obtenir d’una determinada quantitat d’altra
substància.
Les reaccions químiques no es produeixen només en els laboratoris; són
fenòmens molt comuns a la vida diària.
Conceptes
Els canvis químics.
Característiques de les reaccions químiques.
Equacions químiques.
• Càlcul de la massa i del volum
• Càlcul massa-massa.
• Càlcul volum-volum.
Velocitat d'una reacció química.
• Factors que afecten la velocitat de reacció.
Importància de les reaccions químiques:
• Reaccions de combinació o síntesi.
• Reaccions de descomposició.
• Reaccions de polimerització.
• Reaccions àcid-base.
• Reaccions d'oxidació-reducció.
• Reaccions de combustió.
Reaccions químiques i medi ambient.
• La pluja àcida.
• L'efecte hivernacle.
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
125
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Interpreta, segons la ciència, fenòmens que es donen a la natura, com és el
cas d’algunes reaccions químiques.
• Conéix els fonaments de diversos fenòmens de contaminació.
• Valora la importància de mantindré els recursos naturals i gestionar-los
adequadament.
• Reconéixer la impotència dels àcids i de les bases en la nostra vida diària.
Competència comunicació lingüística
• Utilitza correctament el llenguatge científic per a explicar què és una reacció
química i classifica-la segons siga l’intercanvi de calor amb el medi.
• Defineix termes científics relacionats amb les reaccions químiques.
• Descriu amb precisió els processos perjudicials al medi ambient i per als
éssers vius resultat dels abocaments contaminanats a l’atmosfera.
Competència matemàtica
• Exercita el càlcul numèric en aplicar la llei de conservació de la massa.
• Calcula la massa de glucosam necessària per a obindre l’energia que ens
permet realitzar les activitats diàries,
• Interpreta taules d’informació nutricional a partir de les quals calcular la
massa necessària per a obtindré la quantitat diària recomanada de distintes
substàncies necessàries per a l’organisme.
Competència tractament de la informació i competència digital
• Utilitza les noves tecnologies per a seleccionar informació i realitzar un
informe sobre els problemes ambientals i les indústries químiques.
• Utilitza els recursos oferits en la web www.anayadigital.com per a afermar
la compremsió de determinats conceptes.
Competència social i ciutadana
• Valora l’aportació de la química en el desenvolupament dels productes de
consum.
• Valora la necessitat d’un desenvolupament sostenible en allò relacionat
amb la implicació mediambiental de l’ús de combustibles i de CFC’s.
• Analitza, a partir dels continguts tractats, el comportament de la societat en
el passat i la influència de les millores científico-tecnològiques en la manera
de viure de la societat actual.
126
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Competència aprendre a aprendre
• Utilitza mapes conceptuals i esquemes per a repassar els continguts de la
unitat.
• Autoavaluar-se utilitzant la prova corresponent i començar a ser autònom
en la recerca i processament d’informació en internet.
Competència autonomia i iniciativa personal
• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits en l’estudi
de la unitat per a comprendre algunes característiques associades al
desenvolupament sostenible, com és l’orientació del desenvolupament de
la indústria en els darres anys.
Competència cultural i artística
• Valora la conservació del patrimoni artístic a partir del coneixement dels
fenòmens químics derivats de la contaminació que el posen en perill.
UNITAT 8. L'electricitat. el corrent elèctric i la producció d’energia. 3r
ESO
Introducció
Tot i que els primers estudis sobre l’electricitat remunten a l’antiga Grècia,
efectuades per Tales de Milet (640-546 a.C.), va ser a partir del segle XVIII quan,
ja des d’un enfocament plenament científic, va ressorgir l’interés pels fenòmens
elèctrics.
Entre el final del segle XIX i els primers del segle XX, gràcies al descobriment de
l’estructura interna de la matèria, és a dir, quan es va comprovar que la matèria mo
estava formada per partícules indivisibles, sinó que hi havia partícules carregades
elèctricament (protons i neutrons), es va poder explicar quina era la naturalesa de
la càrrega elèctrica.
A més, els estudis efectuats en les càrregues elèctriques van permetre explicar les
circumstàncies que fan que aquesta puga transferir-se d’uns cossos a uns altres. A
més de la transferència entre cossos, la càrrega elèctrica també pot circular a
través d’aquests cossos, depenent del material què estiguin fets.
Fa poc més de dos segles, Alessandro Volta va inventar la pila elèctrica i va obrir
així el camí cap a l’obtenció i l’ús del corrent elèctric.
127
Programació 2018-2019 Departament de física i química
D’aleshores ençà, els investigadors han ampliat i perfeccionat les formes de
produir corrent elèctric i han ideat un gran nombre d’aplicacions.
Actualment ens servim de l’electricitat en els electrodomèstics, que milloren la
nostra qualitat de vida; en els aparells mèdics, que vetlen per la nostra salut; en els
mitjans de comunicació i en els transport, que fan més curtes les distàncies entre
els països; en els ordinadors, que faciliten el treball...
Tal com es pot comprovar en aquests exemples, actualment és pràcticament
impensable la vida sense l’energia elèctrica.
No obstant això cal tenir present que l’ús del corrent elèctric també comporta algun
risc, tan des d’un punt de vista físic (xoc elèctric) com de tipus ambiental (consum
sostenible).
El magnetisme és un fenomen que ja coneixien els savis de la Grècia antiga; però
n’ignoraven les causes.
Molt més tard, es va descobrir que l’electricitat té efectes magnètics i que el
magnetisme té efectes elèctrics. D’ací va sorgir l’electromagnetisme.
El cicle es tancava: el corrent elèctric crea magnetisme i el magnetisme genera
corrent elèctric. La relació entre electricitat i magnetisme es va veure que era molt
estreta.
Les aplicacions de l’electromagnetisme són molt variades. Els trens de levitació
magnètica en són un exemple espectacular. Tanmateix, hi ha moltes aplicacions
que usem cada dia semse adonar-nos-en, com ara motors elèctric, altaveus,
timbres...
D’entre totes les aplicacions, la que té més interès pràctic és la producció de
corrent elèctric per mitjà d’alternadors.
Conceptes
Conductors i aïllants.
Piles elèctriques.
El circuit elèctric elemental.
Força electromotriu d'un generador. La diferència de potencial.
128
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Intensitat de corrent.
Resistència elèctrica. Llei d'Ohm.
Corrents induïts.
• L'alternador i la dinamo.
• Les centrals elèctriques.
• La diversificació de l'energia.
• El consum d'energia elèctrica.
• Transformacions de l'energia elèctrica.
• La factura de l'electricitat.
• L'estalvi d'energia.
Competències bàsiques
Competència coneixement i la interacció en el món físic
• Explica el fonament d’alguns fenòmens elèctrics.
• Aplica la llei de Coulomb per a descriure la força sobre les partícules
carregades.
• Assimila la classificació dels materials en funció de la facilitat amb què
permeten que les càrregues elèctriques es moguen lliurement en el seu
interior.
• Prendre consciència de la importància de protegir els equips electrònics de
les pertorbacions elèctriques amb dispositius de gàbis de Faraday.
• Comprendre els dos tipus de corrent elèctric i el concepte de generador
elèctric.
• Conéixer els elements dels quals consta un circuit elèctric i la instal·lació
elèctrica d’un habitatge, i saber descriure’n la funció.
• Conéixer les transformacions d’energia entre els diferents elements d’un
circuit i les aplicacions que se’n obtenen.
• Valorar la necessitat de disposar de fonts d’energia netes.
Competència comunicació lingüística
• Utilitza de forma correcta el llenguatge científic per a explicar els fenòmens
d’electrificació, utilitzant per això la terminologia específica que es mostra a
la unitat
129
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Definir termes científics relacionats amb l’electricitat, com fricció, contacte,
inducció, conductor, aïllant i semiconductor.
• Utilitza el llenguatge tecnològic per a descriure circuits elèctrics i centrals de
producció d’electricitat.
• Manejar amb soltesa els nous termes que s’introdueixen en aquesta unitat.
Competència matemàtica
• Determinar la càrrega d’un cos que ha cedit o guanyat un determinat
nombre d’electrons.
• Realitzar els càlculs matemàtics que requereix l’aplicació de la llei de
Coulomb a la interacció de dues càrregues, per a calcular la força, la
càrrega o la distància.
• Aplica les definicions de les magnituds elèctriques( intensitat, diferència de
potencial, resistència, potència i energia), la llei d’Ohm i l’efecte Joule per a
resoldre exercicis sobre casos senzills.
• Determina en un temps determinat.
• Calcula els cost de mantindré encès un electrodomèstic connectat a la
xarxa. la quantitat de portadors de càrrega que travessen la secció d’un
conductor
Competència tractament de la informació i competència digital
• Utilitza els programes d’elaboració de gràfiques i de tractament de dades.
• Construeix un diagrama de barres anb les dades dels raigs caiguta en una
regió durant períodes successius i relacionar-lo amb el temps atmosfèric
d’aquesta regió en aquests períodes,
• Utilitza un full de càlcul per c a verificar en diversos exemples el compliment
de la llei d’Ohm.
Competència social i ciutadana
• Valorar l’aportació de la física al desenvolupament de la tecnologia
relacionada amb les propietats dels semiconductors i també amb relació
amb la prevenció d’accident per abast de raigs.
• Comprova la necessitat de portar un estil de vida que no malbarate
l’electricitat,, pel cost mediambiental que representa aquesta forma
d’aprofitament de l’energia.
Competència aprendre a aprendre
130
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Extrau conclusions dels experiments realitzats amb pèndols elèctrics sobre
l’existència de diferents tipus d’electricitat.
• Utilitza mapes conceptuals i esquemes per a repassar els continguts
d’aquesta unitat.
• Construeix de forma autònoma un circuiot elèctric experimental i utilitzant
un polímetre realitza mesures de les diferents magnituds elèctriques,
verificant que es complix la llei d’Ohm.
• Esquematitza la informació de la unitat, utilitzant mapes conceptuals com a
mitjà per a facilitar la comprensió i l’estudi de la matèria.
Competència autonomia i iniciativa personal
• Enuncia una llei que definisca de forma conjunta la conservació de la
massa, l’energia i la càrrega elèctrica.
• Mostra interès per posar en pràctica els coneixements adquirits en l’estudi
de l’unitat per construir un electròmetre.
• Proposa mesures d’estalvi energètic a casa que siguen eficaces i poder
comprovar aquesta eficàcia amb la interpretació de la factura de
l’electricitat.
Competència cultural i artística
• Reconeix que són els materials semiconductors els que estan darrere de
les aplicacions que caracteritzen la cultura de la informació i la comunicació
característica del nostre temps.
• Valorar la importància d’un estil clar, d’una bona estètica, en la
representació gràfica de circuits.
• Reconéixer la importància de la energia elèctrica en la difusió de la cultura i
la informació.
Seqüenciació i temporalització dels continguts:
S
e
t
Oct
ubre
N
o
v
D
e
s
Ge
ner
Fe
bre
r
M
a
r
A
b
ri
M
ai
g
Ju
ny
131
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ç l
1ª Avaluació
2ª Avaluació
3ª Avaluacio
Pr
o
v
a
fi
n
al
• 1a Avaluació à Unitats 1, i 2 • 2a Avaluació à Unitats 3, 4 i 5 • 3a Avaluació à Unitats 6, 7 i 8
3.4 METODOLOGIA
3.4.1. ACTIVITATS
• Activitats teòriques
• Activitats pràctiques
• Experiències de laboratori
3.4.2. MATERIALS
• Aula virtual
• Quadern de laboratori elaborat pel departament
• Material fotocopiable
132
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Vídeo/Projector
• Laboratori
• Aula d'informàtica
3.4.3. AGRUPAMENT
ü Treball individual en activitats teòriques i pràctiques
ü Treball en grups de 3 o 4 alumnes en les experiències de laboratori
3.4.4. TEMES TRANSVERSALS
UNITAT 1.EL MESURA I MÈTODE CIENTÍFIC
ciència-tecnologia-societat:
El treball científic és un bloc de coneixements comú en tota l'etapa que permet
la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a
comunicar-se, aconseguir informació i autoalimentar-la, així com per a
l'obtenció i el tractament de dades.
UNITAT 2. LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA
Educació cívica, ambiental i del consumidor: En treballar aquesta unitat, es
poden desenvolupar en els alumnes actituds que afavorisquen el goig i la
conservació del patrimoni natural en la seua comunitat autònoma, així com la
valoració i el respecte cap al paisatge i els programes de defensa i protecció del
medi ambient.
Així mateix, es poden tractar temes relacionats amb l'educació per al consum, com
per exemple l'anàlisi de la composició de productes i valoració de la relació
qualitat/preu.
UNITAT 3. MATÈRIA I PARTÍCULES
Educació cívica, ambiental i per a la salut:
• Foment de l'hàbit de la lectura.
• Asquisició d'hàbits de vida saludable.
• Respecte al medi ambient.
• Prevenció de riscos en la llar, el centre escolar, etcètera.
UNITAT 4. TEORIA ATOMIC MOLECULAR
133
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Educació cívica, ambiental i per a la salut:
• Foment de l'hàbit de la lectura.
• Adquisició d'hàbits de vida saludable.
• Respecte al medi ambient.
• Prevenció de riscos en la llar, el centre escolar, etcètera.
UNITAT 5. ESTRUCTURA ATÒMICA
ciència-tecnologia-societat:
Utilització d'estratègies pròpies del treball científic, com el plantejament de
problemes i discussió del seu interés.
Argumentació sobre les respostes que donen la Física i la Química a les
necessitats dels éssers humans per a millorar les condicions de la seua existència
UNITAT 6. ELEMENTS I COMPOSTOS
Educació per a la salut:
En esta unitat s'aborden temes relacionats amb la salut dels sers humans com
són la necessitat de determinats elements els quals es troben en certs aliments.
També es tracta de la utilitat dels fàrmacs i s'alerta sobre el perill de
l'automedicació.
UNITAT 7. CANVIS QUÍMICS I LES SEUES REPERCUSSIONS
Educació ambiental i noves tecnologies:
Proporcionar als alumnes els coneixements suficients per a comprendre els
principals problemes ambientals.
Utilitzar les TIC tant per a aconseguir informació i autoalimentar-la com per a
simular i visualitzar situacions que permeten l'obtenció i el tractament de dades.
UNITAT 8. L'ELECTRICITAT
Educació per al consumidor i mediambiental:
Les troballes científics es poden relacionar amb els progressos tecnològics i les
seues aplicacions a la vida diària, ja que han canviat les formes de viure, millorant
la qualitat de vida i facilitant les tasques més dures.
134
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Els alumnes han de prendre consciència de la necessitat d'un consum responsable
i s'ha de fomentar una postura crítica davant el consumisme i la publicitat.
Es pretén acceptar la importància de valorar totes les alternatives i els efectes
individuals, socials, econòmics i mediambientals implicats en la presa de decisions.
1.4.5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
El llibre de Recursos per a la diversitat conté fitxes d’activitats de
reforç i d’ampliació, i resums dels continguts de la matèria. Inclou un CD que conté
els PDF de les fitxes d’activitats de reforç i d’ampliació, i dels resums fotocopiables.
També conté una presentació PowerPoint amb el resum dels continguts bàsics de
la matèria.
3.4.5.1. Detecció de la diversitat
- Avaluació inicial
- Avaluació contínua
3.4.5.2. Mesures d'atenció
- Activitats de reforç fotocopiables
- Activitats d'ampliació fotocopiables
3.5 CRITERIS D'AVALUACIÓ
3.5.1. CRITERIS D'AVALUACIÓ INICIAL
S'elaborarà una prova inicial seguint els criteris d'avaluació del curs anterior per a
determinar els coneixements de l'àrea al principi del curs.
3.5.2. CRITERIS D'AVALUACIÓ CONTÍNUA
• Determinar els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi
contrastada d'algun problema científic o tecnològic d'actualitat, així com la
seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.
135
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del
curs, respectant les normes de seguretat.
• Descriure les interrelacions existents en l'actualitat entre societat, ciència i
tecnologia.
• Descriure les característiques dels estats sòlid, líquid i gasós. Explicar en
què consisteixen els canvis d'estat, emprant la teoria cinètica, incloent la
comprensió de gràfiques i el concepte de calor latent.
• Diferenciar entre elements, compostos i mescles, així com explicar els
procediments químics bàsics per al seu estudi. Descriure les dissolucions.
Efectuar correctament càlculs numèrics senzills sobre la seua composició.
Explicar i emprar les tècniques de separació i purificació.
• Distingir entre àtoms i molècules. Indicar les característiques de les
partícules components dels àtoms. Diferenciar els elements. Calcular les
partícules components d'àtoms, ions i isòtops.
• Formular i anomenar algunes substàncies importants. Indicar les seues
propietats. Calcular les seues masses moleculars.
• Discernir entre canvi físic i químic. Comprovar que la conservació de la
massa es compleix en tota reacció química. Escriure i ajustar correctament
equacions químiques senzilles. Resoldre exercicis numèrics en què
intervinguen mols.
• Enumerar els elements bàsics de la vida. Explicar quins són els principals
problemes mediambientals de la nostra època i les seues mesures
preventives.
• Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d'interés
social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l'ús inadequat dels
medicaments. Explicar en què consisteix l'energia nuclear i els problemes
derivats d'ella.
• Demostrar una comprensió científica del concepte d'energia. Raonar
avantatges i inconvenients de les diferents fonts energètiques. Enumerar
mesures que contribueixen a l'estalvi col·lectiu o individual d'energia.
Explicar per què l'energia no pot reutilitzar-se sense límits.
• Descriure els diferents processos d'electrització de la matèria. Classificar
materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis utilitzant la llei de
Coulomb. Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components
bàsics d'un circuit. Resoldre exercicis numèrics de circuits senzills. Saber
calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic.
136
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les normes de
seguretat en què es puguen dur a terme mesuraments de la intensitat de
corrent i de diferència de potencial, indicant les quantitats d'acord amb la
precisió de l'aparell utilitzat.
3.5.2.1 Criteris generals
UNITAT 1. MESURA I MÈTODE CIENTÍFIC
• Determinar els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi
contrastada d'algun problema científic o tecnològic, així com la seua
influència sobre la qualitat de vida de les persones.
• Utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball per a informar-
se, aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.
• Utilitzar correctament el llenguatge com a instrument de comunicació i
expressar-se amb precisió emprant la terminologia científica adequada.
• Treballar en el laboratori respectant les mesures de seguretat que es
recomanen en cada cas.
• Elaborar un informe científic d'una investigació realitzada.
• Determinar en un text els trets distintius de l'informe científic.
• Dissenyar un experiment adequat per a la comprovació d'una hipòtesi.
• Conéixer i utilitzar correctament les unitats del sistema internacional
corresponents a distintes magnituds.
• Emprar els factors de conversió en els canvis d'unitats, així com la notació
científica.
• Manejar correctament els instruments de mesura de longitud, massa,
volum, temps i temperatura.
• Realitzar i interpretar una gràfica senzilla utilitzant dades experimentals.
• Conéixer el significat de la precisió i sensibilitat d'un instrument de mesura.
• Expressar correctament una mesura amb el número adequat de xifres
significatives.
• Saber calcular una mesura indirecta a partir de mesures directes.
UNITAT 2. LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA
• Treballar al laboratori respectant les mesures de seguretat que es
recomanen en cada cas.
137
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Utilitzar procediments i criteris que permeten saber si un material és una
substància pura o una mescla.
• Obtindre substàncies pures a partir de mescles, utilitzant procediments
físics basats en les propietats característiques de les primeres.
• Descriure algun procediment químic que permeta descompondre les
substàncies pures en els seus elements.
• Reconéixer i enumerar les diferències que existeixen entre una mescla i
una dissolució i entre substància simple i compost.
• Explicar i emprar les tècniques de separació i purificació de mescles.
• Descriure les dissolucions i resoldre problemes senzills de càlcul de les
seues concentracions.
• Conéixer la diferència entre dissolució saturada, concentrada i diluïda.
• Descriure la relació entre solubilitat i temperatura.
• Interpretar les corbes de solubilitat de diferents substàncies.
• Valorar l'ús de les tècniques de separació de les substàncies en l'obtenció
de recursos.
UNITAT 3. MATÈRIA I PARTÍCULES
• Interpretar fenòmens relacionats amb l'existència de la pressió atmosfèrica.
• Descriure les característiques i propietats dels estats sòlid, líquid i gasós.
• Interpretar qualitativament la pressió i la temperatura a partir de la teoria
cinètica per a arribar a la comprensió del comportament dels gasos.
• Interpretar les gràfiques que relacionen les variables pressió, volum i
temperatura.
• Utilitzar les lleis dels gasos per a calcular el valor d'una de les variables
pressió, volum o temperatura, mentre la tercera roman constant.
• Conéixer els aspectes bàsics de la teoria cinètica de la matèria.
• Utilitzar el model cinètic per a justificar les característiques dels estats
d'agregació.
• Explicar els canvis d'estat d'acord amb la teoria cinètica de la matèria.
• Interpretar les gràfiques d'escalfament i refredament de la matèria.
• Diferenciar la descripció macroscòpica de les propietats de la seua
interpretació a nivell microscòpic mitjançant models.
UNITAT 4. TEORIA ATÒMICO MOLECULAR
138
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Aplicar les lleis de Lavoisier i Proust en el càlcul de masses en reaccions
químiques senzilles.
• Justificar l'elaboració de la teoria atòmica de Dalton a partir de les lleis de
les reaccions químiques.
• Aplicar la llei de Gay-Lussac en el càlcul de volums en reaccions químiques
senzilles entre substàncies gasoses.
• Analitzar com les lleis volumètriques condueixen a l'enunciat de la hipòtesi
d'Avogadre.
• Utilitzar correctament la magnitud quantitat de substància i la seua unitat, el
mol.
UNITAT 5. ESTRUCTURA ATÒMICA
• Produir i interpretar fenòmens electrostàtics quotidians.
• Construir instruments senzills com versors o electroscopis relacionats amb
els fenòmens d'electrització.
• Utilitzar alguns models de la teoria atòmica per a explicar el comportament
elèctric de la matèria.
• Descriure els primers models atòmics i justificar la seua evolució per a
poder explicar nous fenòmens.
• Indicar les característiques de les partícules components dels àtoms.
• Calcular les partícules components d'àtoms, ions i isòtops.
• Distribuir les partícules en l'àtom coneixent el seu nombre atòmic i el seu
nombre màssic.
• Descriure l'estructura electrònica dels primers elements.
• Calcular la massa atòmica relativa, tenint en compte els isòtops i la seua
riquesa.
• Conéixer les aplicacions dels isòtops radioactius i les repercussions de la
radioactivitat en els éssers vius i en el medi ambient.
UNITAT 6. ELEMENTS I COMPOSTOS
• Determinar els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi
contrastada d'algun problema científic o tecnològic, així com la seua
influència sobre la qualitat de vida de les persones.
• Utilitzar les noves tecnologies com a ferramenta de treball per a informar-
se, aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.
139
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Conéixer l'estructura de la taula periòdica i situar en ella els elements més
importants.
• Comprendre la importància que ha tingut la recerca d'elements en
l'explicació de la diversitat de materials existents.
• Reconéixer la desigual abundància dels elements en la naturalesa.
• Donada una sèrie d'elements, diferenciar entre metalls i no metalls.
• Comprendre com es formen les molècules diatòmiques i justificar la
formació d'alguns compostos.
• Diferenciar entre element, àtom, molècula i cristall.
• Calcular la massa molecular relativa i la composició centesimal d'alguns
compostos.
• Justificar la diversitat de substàncies que existeixen en la naturalesa i
entendre que totes elles estan constituïdes per uns pocs elements.
• Saber calcular la massa molar i conéixer la seua relació amb la massa i
amb la quantitat de substància en mol.
• Descriure la importància que alguns elements tenen per a la vida.
• Conéixer els elements que han de formar part de la nostra dieta i saber en
quins aliments es troben.
UNITAT 7. CANVIS QUÍMICS I LES SEUES REPERCUSSIONS
• Diferenciar entre canvi físic i químic en exemples quotidians i identificar una
reacció química com un procés en què unes substàncies es transformen en
altres noves.
• Distingir entre reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.
• Escriure i ajustar correctament equacions químiques.
• Realitzar càlculs estequiomètrics senzills en els que intervinga la quantitat
de substància.
• Diferenciar entre reaccions lentes i ràpides.
• Conéixer els factors que afecten la velocitat de reacció.
• Conéixer les repercussions de la fabricació i ús de materials i substàncies
freqüents en la vida quotidiana.
• Explicar alguns dels problemes mediambientals de la nostra època i les
mesures preventives que es poden prendre.
140
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Determinar els trets distintius del treball científic mitjançant l'anàlisi
contrastada d'algun problema científic o tecnològic, així com la seua
influència sobre la qualitat de vida de les persones.
• Treballar en el laboratori respectant les mesures de seguretat que es
recomanen en cada cas.
UNITAT 8. L'ELECTRICITAT
• Determinar el caràcter aïllant o conductor d'una substància o un material.
• Indicar les diferents magnituds elèctriques i els components bàsics d'un
circuit.
• Calcular intensitats i diferències de potencial en circuits elèctrics simples.
• Saber calcular el consum elèctric en l'àmbit domèstic.
• Descriure el funcionament i els efectes del corrent elèctric en dispositius
habituals.
• Distingir entre corrent continu i altern.
• Descriure els avantatges i inconvenients de les diferents fonts d'energia.
• Diferenciar, analitzar i valorar les diferents fonts d'energia, renovables i no
renovables.
• Explicar quins són alguns dels principals problemes mediambientals de la
nostra època i les seues mesures preventives.
• Enumerar mesures que contribuïsquen a l'estalvi col·lectiu i individual
d'energia.
• Determinar els trets distintius del treball científic a través de l'anàlisi
contrastada d'algun problema científic o tecnològic, així com la seua
influència sobre la qualitat de vida de les persones.
• Utilitzar les noves tecnologies com a eina de treball per a informar-se,
aprendre i comunicar-se emprant tècniques i estratègies diverses.
El llibre d’Avaluació de competències bàsiques conté els
criteris per avaluar-les, una proposta d’indicadors d’assoliment, models
d’avaluació i taules de control d’assoliment de cadascuna de les
141
Programació 2018-2019 Departament de física i química
competències bàsiques. Inclou un CD que, entre altres coses, conté els
PDF dels models d’avaluació i els arxius Excel per al registre de
l’assoliment de les competències bàsiques.
NIVELL D’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
3rESO
OPT
VAL
CAS
ANG
MAT
CSG
BG
FQ
EPV
MUS
TEC
EF
% % % % % % % % % % % %
COMP.COMUNICACI
ÓLINGÜÍSTICA
15
COMP.MATEMÀTIC
A
25
COMP.CONEIXEME
NTILAINTERACCIÓENELMÓN
FÍSIC
25
COMP.TRACTAMENTDE
LAINFORMACIÓ
ICOMPETÈNCIADIGITAL
15
COMP.SOCIALI
CIUTADANA
5
COMP.CULTURALIARTÍSTICA
5
COMP.APRENDREAAPRENDRE
5
COMP.AUTONOMÍAIINICIATIVAPERSONAL
5
142
Programació 2018-2019 Departament de física i química
3.5.2.2 Procediments específics
Els criteris d'avaluació establits són:
Criteris de qualificació
Avaluació sumativa i qualificació en Física i Química de 3r
Es realitzaran proves escrites al final de cada una de les unitats, en les que
es tindran en compte els indicadors d'avaluació que es deriven dels criteris
que s'han expressat. En elles es tractarà d'establir el grau de coneixement
declaratiu i procedimental dels estudiants.
Només a 4t d’ESO, també es proposarà a tots els alumnes proves globals
de les unitats trimestrals, que serviran de recuperació als alumnes avaluats
de forma negativa amb anterioritat i de reforç als què havien sigut avaluats
positivament, amb la ponderació de un 50% de la nota obtinguda i un 50 %
de la mitjana de les proves de les unitats.
Per altra banda, cal esmentar que les escrites versaran sobre continguts
mínims del curs. Se estima oportuna la ponderació següent:
• Coneixement (habilitats per a recordar): 40%
• Comprensió (destresa per a interpretar les situacions): 20%
• Aplicació (Aptitud per a aplicar conceptes a situacions noves): 30%
• Anàlisi/síntesi (habilitats per a analitzar situacions i conseqüències):
10%
La qualificació es basarà en les proves escrites (amb una ponderació no
inferior al 70 %) i en la informació arreplegada al llarg del curs (amb una
ponderació no superior al 30 %) relativa a:
- Observació del treball personal en classe i el realitzat a casa (a través de
l'observació i del quadern de treball de l'alumne).
- Observació del grau d'implicació i participació en els grups de treball en
classe i en el laboratori.
Tots estos criteris es comptabilitzaran de la forma següent:
QUALIFICACI
ÓGLOBAL
10
0
143
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Conceptes competències
Actituds
65% 25 % 10%
TREBALL (inclou realització diària d'activitats, revisió de quaderns, treballs, etc.):
Aporta un 20% en la nota final. El quadern podrà ser requerit completament pel
professor en qualsevol moment del curs escolar.
Competències: Aporta un 65% a la nota final. Els criteris són els establits en cada
una de les unitats o blocs temàtics. Es realitzarà un examen cada una o dos
unitats, valorat sobre 10. La nota de l'avaluació serà la mitjana aritmètica dels
exàmens realitzats en la mateixa.
ACTITUD I COMPORTAMENT: Aporta un 10% en la nota final. Els criteris són:
• Desenvolupament d'una actitud crítica davant del treball i davant del
grup.
• Valorar les aportacions dels altres.
• Plantejar qüestions i traure conclusions.
• Tenir cura dels seus materials i de les instal·lacions.
• Respectar al professorat i a la resta de companys de la classe.
Per a poder aprovar, s'haurà d'aconseguir un 5 en l'avaluació, realitzant la mitja
aritmètica de les proves escrites, i aplicant els percentatges a cada un dels criteris.
La nota mínima per a poder fer mitja serà d'un 30% de la valoració de cada prova i
de cada criteri.
La nota de l'avaluació final serà la mitja de les tres avaluacions, sempre que en
cada una d'elles s'hagen aconseguit els objectius mínims, i tenint en compte tots
els criteris.
Recuperació d'exàmens: L'alumne que obtinga una nota inferior a 3 en una prova
escrita realitzarà una recuperació de la mateixa. Esta es podrà realitzar sempre
que el treball i l'actitud de l'alumne estiguen per damunt del 30% de la seua
valoració.
Recuperació de pendents: Els alumnes de 4t d'ESO, que porten pendent
l'assignatura de 3r, poden superar-la
• Si continuen en 4t amb l'assignatura, si superen la de 4t, superen la de 3r.
144
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Si no continuen, tindran la possibilitat de realitzar dos proves durant el curs,
una en el mes de gener i una altra en el mes de maig, en ambdues se'ls
• examinarà del contingut global de l'assignatura. De tal manera que, si
aproven al gener, l'assignatura queda superada. En cas contrari, tenen una
altra oportunitat en el mes de maig. L'assignatura està superada si s'arriba
o supera la nota de 5 en la prova.
ÀREADECIÈNCIESDELANATURALESA
AVALUACIÓINICIAL:DETECCIÓDEDIFICULTATSD’APRENENTATGE
GRUP:
MATÈRIA:
PROFESSOR:
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
13.
32.
33.
34.
Com
petè
ncie
s C
omun
icat
ives
Comprensió oral
Comprensió escrita
Expressió oral
Expressió escrita
Assistència i puntualitat
Integració dins l’aula
Treball a classe
Estudi a casa
Deures a casa
Puntualitat en les tasques
Atenció a les explicacions
Interés i esforç per aprendre
Interrupcions en classe
Respecte a companys i profs.
Deixar treballar els companys
Treball en grup
Participació activa
Materials didàctics
Presentació de treballs
Faltes d’ortografia
Anàlisi i raonament d’idees
Ús de fonts d’informació
145
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Destreses en noves tecnologies
Avaluació final de 3r d’ESO ____________
Alumne/a __________________________________________________________________
OBJECTIUS NO ASSOLITS:
Introducció al treball experimental
o Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de
problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d’hipòtesis
i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades
organitzades en taules i gràfics.
o Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies
de la informació i comunicació i altres fonts.
o Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se
una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes
relacionats amb la naturalesa. La notació científica.
o Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar
resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua
existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural,
participant en la seua conservació, protecció i millora.
o Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un
laboratori.
Les magnituds i la seua mesura o Caràcter aproximat de la mesura. Les magnituds i com mesurar-les. El Sistema
Internacional d’unitats ( S.I.).. Notació científica. Arrodoniment.
o Aparells de mesura. Mesura de masses: balances. Mesures de volum. Mesures
de longitud: regle i calibrador. Mesures de temps: cronòmetre.
o Conèixer el concepte de densitat i saber relacionar-lo amb l’estructura de la
matèria
146
Programació 2018-2019 Departament de física i química
o El treball en el laboratori. Formulació d’hipòtesis i dissenys experimentals.
Anàlisi i interpretació de resultats experimentals.
o La comunicació científica: l’informe científic. Regles i exemples.
Estructura i propietats de les substàncies
o L’estructura de l’àtom. Model atòmic de Estructura atòmica: partícules
constituents.
o Utilització de models atòmics. ( Dalton, Thompson i Rutherford)
o Nombre atòmic.
o La taula periòdica dels elements químics. · Classificació de les substàncies
segons les seues propietats. Estudi experimental.
o L’enllaç químic: enllaços iònics, covalent i metàl·lic.
o Interpretació de les propietats de les substàncies.
o Introducció a la formulació i nomenclatura inorgànica segons les normes de la
IUPAC.
Diversitat i unitat d’estructura de la matèria– La matèria, elements i compostos.
o La matèria i els seus estats d’agregació: sòlid, líquid i gasós. Aplicar la Teoria
cinètico-molecular als estats d’agregació de la matèria
o Teoria cinètic-molecular i canvis d’estat.
o Aplicar la la Teoria cinètic-molecular per explicar la compressió, la difusió i la
mescla de gasos
o Substàncies pures i mescles. Mètodes de separació de mescles. Dissolucions.
Substàncies simples i compostes.
o Introducció al concepte d’element químic.
o Unions entre àtoms: molècules i cristalls.
o Fórmules i nomenclatura de les substàncies més corrents segons les normes
de la IUPAC.
o Masses atòmiques i moleculars. Isòtops: concepte i aplicacions.
Canvis químics i les seues aplicacions
o Explicar les reaccions químiques mitjançant la teoria de Dalton
o Les reaccions químiques. Perspectives macroscòpica i atòmic molecular dels
processos químics.
o Representació simbòlica.
o Concepte de mol.
147
Programació 2018-2019 Departament de física i química
o Equacions químiques i el seu ajust.
o Conservació de la massa.
o Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.
o Realització experimental d’alguns canvis químics.
(STM) Science-Technical-Medical o Elements químics bàsics en els sers vius.
o La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la
capa d’ozó, contaminació d’aigües i terres.
o Petroli i derivats.
o Energia nuclear.
o Medicaments.
4. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA QUART CURS D'ESO
Introducció
Els canvis socials experimentats en es darrers segles es deuen en gran part els
assoliments aconseguits per la ciència i per l’actividad dels científics, sobre tot en
aspectes relacionats amb la salut, el mediambient i el desenvolupament tecnològic.
Tant la física com la química han contribuït a dit canvi i han facilitat la comprenisó
del món que ens envolta, tractant de trobar explicació a la varietat de processos i
fenòmens que es produeixen en la naturalesa. Per això, els coneixements sobre
física i química deuen integrar-se en el currículum bàsic ja que la ciència ha arribat
a ser una de les claus essencials per a entendre la cultura contemporània.
Per alta banda, els grans avanços de la ciència i la tecnologia no estan exempts de
problemes com el deteriorament ambiental, l’augment de les diferències entre els
països desenvolupats del nord i els països subdesenvolupats del sud i la
tecnodependència dels nostres jóvens, per citar alguns exemples.
L’Educació Secundària Obligatòria ha de facilitar a totes les persones una
alfabetització científica que faça possible la familiarització amb les idees més
elementals de la ciència, amb la forma en la qual es construeix i que ajude a la
comprensió dels problemes associats, facilitant actituds responsables dirigides a
asseure les bases d’un desenvolupament sostenible. Cal, a més a més, valorar i
148
Programació 2018-2019 Departament de física i química
incorporar en forma de coneixement vàlid el resultat de l’experiència i la informació
sobre la naturalesa que es reb al llarg de la vida.
La inclusió d’esta matèria en el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria
està totalment justificada, ja que tracta un conjunt de continguts que contribueixen
de forma essencial al desenvolupament de les competències bàsiques i a la
consecució dels objetius generals de l’etapa. En particular, un d’estos objetius és
propiciar l’accés dels alumnes i les alumnes al coneixement científic, així com
conéixer i aplicar els seus mètodes de treball, aspectes fonamentals per a la presa
de decisions que afecten els futurs ciutadans i ciudatanes d’una societat immersa
en el desenvolupament científic i tecnològic. A més, els continguts de Física i
Química proporcionen la base necessària per l’estudi de les matèries específiques
del batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia i per a determinats cicles de
Formació Professional.
La física i química també contribueix a posar de manifiest la dependència
energètica del País Valencià, el necessari control de la cremada de combustibles
fòssils i la vital importància de la massiva utilització de les energies renovables,
l’estalvi i l’eficiència energètica, per poder avançar en un futur sostenible pel País
Valencià i per tot el planeta.
Es deuen d’entendre els continguts com recursos al servici de la formació integral
de l‘alumnat i com eines facilitadores de l’aconseguiment de les competències
previstes, que abasteixen conceptes, procediments, valors i actituds que es tindran
en compte en planificar, conducir i avaluar el desenvolupament del currículum.
El procés d’alfabetització científica implica no sols el coneixement i la comprensió
dels conceptes o fets específics de la ciència, sino també el aprenentatge de certs
procediments i el desenvolupament de les actituds pròpies del quefer científic.
La física i química de quart curs s’inicia amb un bloc I, «Continiguts generals.
Aproximació al treball científic», comú a tots els demés, en el qual es tracta d’a
profundir en el coneixement i aplicació dels aspectes més rellevants del treball
científic. Aquests continguts no deuen constituir una unitat didàctica independent,
sinó que deuen integrar-se de forma contextualitzada al llarg del currículum.
Els continguts de procediment en física i química inclouen estratègies,
tècniques, habilitats i destreses relacionades amb la metodologia de la investigació
científica. Estos procediments s’aprenen conjuntament amb els continguts
conceptuals i d’ actitud entre els quals deu existir una relació lògica en les distintes
149
Programació 2018-2019 Departament de física i química
unitats didàctiques que el professorat organitze. L’adquisició de procediments
permeten el desenvolupament de capacitats, tals com: l’observació, descripció,
comparació, classificació, formulació d’hipòtesi, o el control de variables.
Possibiliten l’aplicació de estratègies, tècniques i recursos específics de la física i la
química, tals com els treballs de camp, treballs pràctics de observació i
experimentació, maneig de diverses fonts d’informació (consulta bibliogràfica),
treballs amb fitxes o guíes d’estudi, ús de l ‘ordinador per realitzar simulacions
o de material de laboratori per realitzar mesures o petites investigacions, etc.
Els continguts d’actitud comprenen valors, normes i actituds. Estos continguts
es desenvolupen juntament amb els conceptes i procediments per que l’alumnat
aprenga a ser reflexiu, crític, solidari i perseverant.
En els blocs, II, «Les forces i els moviments», i III, «Aprofundiment en l’estudi dels
canvis», s’analitza el movimient, les forces i l’energia des de el punt de vista
mecànic, la qual cosa permet mostrar el difícil sorgiment de la ciència moderna i el
seu trencament amb les visions simplistes «del sentit comú».
Estos continguts no deuen abordar-se com una mera aplicació mecànica d’un
conjunt de fórmules i càlculs, sinó que cal descriure’ls, comprendre i analitzar la
realitat el més encertadament posible per que siga un referent en la vida adulta de
l‘alumnat i li ajude a interpretar les informacions que puga trobar en estudis
posteriors o en la seua vida com ciutadà.
Es tracta de comprendre el caràcter relatiu del movimient, fomentar l’observació i
l’anàlisi dels moviments que es produeixen en el nostre voltant. Apreciar la
diferència entre el significat científic i el significat col·loquial que tenen alguns
tèrmes utilitzats en el llenguatge quotidià.
Cal contribuir a les campanyes d’educació vial, relacionant la necessitat de les
limitacions de velocitat amb el temps que transcorre i la distància que se recorreix
des de que un vehícle inicia la frenada fins que s’atura.
Analitzar i comparar els models geocèntric i heliocèntric de l’Univers condueix a
reflexionar sobre el treball dels científics al llarg de la història, atenent a la societat i
la tecnología presents en cada moment. Per últim, es tractarà la importància de la
estàtica de fluids en la nostra vida quotidiana i la importància de l’energia i la seua
transferència, l’aprofitament de les fonts d’energia. És molt important que els
alumnes reflexionen sobre l’elevat consum energètic dels països industrialitzats i
les repercusions pel medioambient.
150
Programació 2018-2019 Departament de física i química
En el bloc IV, «Estructura i propietats de les substàncies. Iniciació a l’estudi de la
química orgànica», es comença l’estudi de l’estructura atòmica, l’enllaç químic i la
química orgànica, com un nou nivell d’organització de la matèria, fonamental en els
processos vitals, i es valora la importància dels compostos de carboni, tant en els
éssers vius com en els materials d’ús quotidià.
Convé aprofitar l’estudi dels compostos de carboni de interés biològic (glúcids,
lípids y proteïnes) per concienciar l’alumnat de la importància d’una dieta
equilibrada per a la nostra salut i recalcar que en cremar combustibles fòssils en la
indústria energètica es vessen a l’atmosfera una gran quantitat de diòxid de
carboni, que produeix un augment de l’efecte hivernacle, que devem evitar.
El bloc V, «Les reaccions químiques», introdueix les transformacions químiques i la
seua importància per la indústria i el mediambient. En este bloc cal resaltar la
distinció entre canvi físic i químic, un model de reacció química i les seues lleis, i
comprendre i valorar algunes reaccions químiques quotidianes relacionades amb
la salut, la indústria i el mediambient.
Per últim, el bloc VI, «La contribució de la ciència a un futur sostenible», permet
analitzar alguns dels grans problemes globals amb els qual enfronta la humanitat,
incidint en la necessitat d’actuar per avançar cap l’assoliment d’un
desenvolupament sostenible.
Este currículum opta per una ensenyança i aprenentatge de la física i química
basat en el desenvolupament de competències i en la recerca d’una educació que
prepare realment per transferir els aprenentatges escolars a la vida quotidiana,
explorar fets i fenòmens quotidians d’interés, analitzar problemes, observar, recollir
i organitzar informació rellevant.
La investigació de problemes d’interés és el millor camí per desenvolupar
competències, ja que és capaç d’activar capacitats bàsiques de l’individu, com
llegir de manera comprensiva, reflexionar, identificar un problema, emetre
hipòtesis, elaborar un pla de treball per a la seua contrastació, revisar-lo i aplicar-
lo, recollir els resultats i verificar l’àmbit de validesa de les conclusions, etc. Centrar
l’activitat de les ciències físico-químiques en abordar la solució de problemes és
una bona forma de convencer l’alumnat de la importància de pensar en el que es
fa i en com es fa.
La diversitat de fins educatius, dels continguts conceptuals, de procediments i
actituds que integren el currículum de física i química, junt a la varietat d’interesos,
151
Programació 2018-2019 Departament de física i química
motivacions i ritmes d’aprenentatge, aconsellen que la metodologia emprada en
esta matèria s’articule al voltant de la realització d’actividats en les quals l’alumnat
construeix el seu propi coneixement. Estes deuran ser organitzades i
seqüenciades de forma adecuada, en funció dels objetius que es perseguisquen i
dels progressos o les dificultats observades en els alumnes i les alumnes.
L’ensenyança de lafFísica i química deu també oferir una ciència amb rostre humà,
que introduisca les biografies de persones científiques –incloent-ne espanyoles, en
general, i del País Valencià , en particular– de forma contextualitzada, en especial
es tindrá en compte la contribució de les dones a la ciència, treint-les de l’ombra i
valorant les seus aportacions en los diferents temes abordats. D’aquesta manera,
es contribueix a recuperar la seua memòria i principals aportacions, relacionant
vida i obra amb la societat del seu temps.
Les actividats han de plantejar-se degudament contextualitzades, de manera que
l’alumnat comprenga que la seua realització és necessària com una forma de
cercar possibles respostes a preguntes o problemes prèviament formulats. Les
tasques experimentals, de laboratori, d’aula i qualsevol altra activitat, deuen
entendre’s d’esta manera. Per això, els treballs pràctics han de guardar una estreta
relació amb els continguts que en eixe moment s’estiguen desenvolupant.
L’ensenyança de la física i química ha de trascendir la mera transmissió de
coneixements ja elaborats. Per tant, el seu estudi deu presentar un equilibri entre
les actividats teòriques i les práctiques, procurant que aquestes últimes estiguen
relacionades amb diferents aspectes de la vida quotidiana i de la realitat de l’
alumnat.
A més a méss, donada la seua creixent importància, cal promoure en el procés d’
ensenyança i aprenentage l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació,
tan per cercar informació com per tractar-la i presentar-la. L’ordinador pot emprar-
se tant amb programes generals, com els processadors de textos, base de dades i
fulles de càlcul, com amb programes específics, que desenvolupen aspectes
concrets del currículum de física i química, i inclús estratègies de resolució de
problemes, com les simulacions, la construcció de models, etc. També poden
emprar-se diferents aplicacions informàtiques per a analizar i interpretar resultats
experimentals.
Així mateix, per mitja d’Internet, es té accés a una gran quantitat d’nformació i
intercanvi.
152
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Finalment, s’estableixen uns criteris d’avaluació que fan explícits els continguts
fonamentals i les competenciès bàsiques que deu assolir l’alumnat. Estos criteris
cal adaptar-los i prioritzar-los pel professorat tenint en compte les característiques
socioculturals de l’entorn del centre educatiu i la diversitat de l’alumnat.
4.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS
UNITAT 1. ESTUDI DEL MOVIMENT
• Conéixer les característiques generals del moviment.
• Diferenciar entre magnituds escalars i vectorials.
• Distingir entre trajectòria i desplaçament.
• Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània
• Identificar les gràfiques espai-temps i velocitat-temps dels moviments
rectilinis.
• Conéixer el moviment de caiguda lliure d'un cos
• Descriure alguns moviments quotidians.
Bloc 1: L’activitat científica. Curs 4t ESO
Continguts
• La investigació científica.
• Interpretació de la informació científica de caràcter divulgatiu que apareix en
publicacions i mitjans de comunicació.
• Estratègies necessàries en l’activitat científica.
• Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball científic.
• Projecte d’investigació.
Criteris d’avaluació
BL. 1.1. Interpretar textos orals propis de l’àrea procedents de fonts diverses per a
obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
153
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, propis de l’àrea, amb una
pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb
un llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de l’àrea utilitzant un
llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.4. Reconéixer la terminologia conceptual pròpia de l’àrea i utilitzar-la
correctament en activitats orals i escrites.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.5. Llegir textos de formats diversos propis de l’àrea utilitzant les estratègies de
comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el
contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.6. Escriure textos propis de l’àrea en diversos formats i suports, cuidant els seus
aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a
transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no
discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada en mitjans
digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment en
dispositius informàtics i servicis de la xarxa.
BL. 1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva,
compartint informació i continguts digitals i utilitzant les ferramentes de comunicació
TIC, servicis de la web social i entorns virtuals d’aprenentatge; aplicar bones formes de
154
Programació 2018-2019 Departament de física i química
conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir els altres de les males
pràctiques com el ciberassetjament escolar.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacions
multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a
registrar informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear
experiments de física i química.
ü Competència digital (CD)
BL. 1.11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l’àrea, tenint iniciativa per a
emprendre i proposar accions responsables, mostrant curiositat i interés durant el seu
desenrotllament i actuant amb flexibilitat buscant solucions alternatives.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.12. Planificar tasques o projectes propis de l’àrea, individuals o col·lectius, fent
una previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-ho a canvis
i imprevistos, avaluant el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els
resultats obtinguts.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i
estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb
les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de
decisions vocacional.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 1.14. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes, assumint
diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes
demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, i utilitzar el diàleg igualitari
per a resoldre conflictes i discrepàncies.
155
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 1.15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, identificar una
determinada magnitud com a escalar o vectorial, i diferenciar magnituds fonamentals i
derivades, comprovant l’homogeneïtat d’una fórmula en l’aplicació de l’equació de
dimensions als dos membres.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 1.16. Identificar l’error inherent a tota mesura, calculant el valor d’una magnitud,
partint d’un conjunt de valors mesurats i trobant l’error absolut i l’error relatiu, per a
expressar el valor de la mesura junt amb el seu error, i utilitzant l’arredoniment i les
xifres significatives adequades.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 1.17. Realitzar i interpretar representacions gràfiques de processos físics o
químics a partir de taules de dades, deduint el tipus de relació existent entre les
magnituds estudiades i obtenint la llei que les relaciona.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 2: La matèria. Curs 4t ESO
Continguts
Criteris d’avaluació
• Models atòmics: evolució històrica.
• Taula periòdica i configuració electrònica. Metalls i no-metalls. Grups i
períodes.
• Enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic. Forces intermoleculars.
• Propietats de les substàncies segons la naturalesa del seu enllaç.
• Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics segons les normes de la
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).
156
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Introducció a la química orgànica.
• Singularitat del carboni.
• Les fórmules en la química del carboni. Hidrocarburs. Grups funcionals.
• Compostos d’interés biològic i industrial.
BL. 2.1. Comparar els diferents models atòmics proposats al llarg de la història
per a interpretar la naturalesa íntima de la matèria i justificar la seua evolució,
utilitzant aplicacions informàtiques, com per exemple laboratoris virtuals de
física i química.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL. 2.2. Establir la configuració electrònica dels elements per a deduir la seua
posició en la taula periòdica i les seues propietats químiques, agrupantlos en
famílies.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.3. Predir l’estructura i fórmula dels compostos a partir de la configuració
electrònica dels elements, usant la regla de l’octet i els diagrames de Lewis, per
a justificar les propietats de les substàncies a partir del seu enllaç.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 2.4. Utilitzar la normativa IUPAC per a anomenar i formular compostos
inorgànics ternaris.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.5. Destacar la importància de les forces intermoleculars per a relacionar-
les amb l’estat físic i les propietats de les substàncies.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 2.6. Explicar els motius pels quals el carboni és l’element que forma un
nombre més gran de compostos, relacionant les distintes formes al·lotròpiques
del carboni amb les seues propietats.
157
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 2.7. Identificar hidrocarburs senzills i representar-los per mitjà de la seua
fórmula molecular, descrivint les seues aplicacions, i reconéixer els grups
funcionals presents en molècules d’especial interés.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 3: Els canvis. Curs 4t ESO
Continguts
• Reaccions i equacions químiques.
• Llei de conservació de la massa.
• Mecanisme i velocitat: factors que modifiquen la velocitat d’una reacció.
• Energia de les reaccions: reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.
• Quantitat de substància: el mol. Concentració molar. Càlculs estequiomètrics.
• Reaccions d’especial interés: àcid-base, síntesi i combustions. Aplicacions.
Criteris d’avaluació
BL. 3.1. Utilitzar la teoria de col·lisions per a interpretar reaccions químiques
senzilles i deduir la llei de conservació de la massa.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 3.2. Predir l’efecte que sobre la velocitat de reacció tenen distints factors
com la temperatura, concentració..., i determinar el seu carácter exotèrmic o
endotèrmic, a través d’experiències en el laboratori o amb aplicacions virtuals.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
158
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 3.3. Relacionar la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i la
constant d’Avogadro per a realitzar càlculs senzills i aplicar-los al càlcul de la
molaritat d’una dissolució.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 3.4. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a
interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles,
aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen
compostos en qualsevol estat, amb reactius purs i suposant un rendiment
complet.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 3.5. Realitzar experiències de laboratori en què tinguen lloc reaccions de síntesi,
combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats, i, en el cas de les
reaccions àcid-base, utilitzar l’escala de pH per a identificar el caràcter àcid o bàsic de
les substàncies implicades.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 3.6. Descriure reaccions d’interés industrial i els usos dels productes obtinguts,
així com les reaccions de combustió, per a justificar la seua importància en la
producció d’energia elèctrica i altres reaccions d’importància biològica o industrial.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 4: El moviment i les forces. Curs 4t ESO
Continguts
• El moviment.
• Elements: sistema de referència, posició, trajectòria i desplaçament.
• Velocitat mitjana i instantània.
• Variació de la velocitat: acceleració. Acceleració tangencial i centrípeta.
• Estudi del moviment: moviments rectilini uniforme, rectilini uniformement
accelerat i circular uniforme.
159
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Les forces i els seus efectes.
• Naturalesa vectorial de les forces. Composició i descomposició de forces.
• Les forces i el moviment.
• Lleis de Newton.
• Forces d’especial interés: pes, normal, fregament, centrípeta.
• Llei de gravitació universal.El pes. La caiguda dels cossos i el moviment orbital.
Satèl·lits artificials
• Pressió. Fluids. Pressió hidrostàtica. Principis de la hidrostàtica: principi
fonamental de la hidrostàtica, principi d’Arquimedes i flotabilitat, principi de
Pascal i les seues aplicacions.
• Física de l’atmosfera.
Criteris d’avaluació
BL. 4.1. Utilitzar un sistema de referència per a representar els elements del
moviment per mitjà de vectors, justificant la relativitat del moviment i classificant
els moviments per les seues característiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.2. Deduir les expressions matemàtiques que relacionen les distintes
variables en els moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement
accelerat (MRUA) i circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les
magnituds lineals i angulars, i utilitzar-les per a resoldre problemes sobre
distintes situacions de moviments.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 4.3. Dissenyar representacions esquemàtiques amb les magnituds vectorials
implicades per a resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, incloent-
hi el moviment de greus, tenint en compte valors positius i negatius de les
magnituds, expressant el resultat en unitats del sistema internacional i abordant
problemes relacionats amb la seguretat viària.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
160
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 4.4. Utilitzar representacions gràfiques per a determinar el valor de la
velocitat i l’acceleració, realitzar experiències en el laboratori o amb simuladors
virtuals per a determinar la variació de la posició i la velocitat d’un cos en funció
del temps i representar gràficament els resultats, relacionant-los amb les
expressions matemàtiques corresponents.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL. 4.5. Identificar les forces implicades en fenòmens quotidians per a
representar-les per mitjà de vectors, realitzant la composició o descomposició
d’estes quan actuen diverses forces sobre un cos, i calcular la força resultant.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.6. Aplicar les lleis de Newton per a descriure fenòmens quotidians,
representant i interpretant les forces que apareixen per a calcular la força
resultant i l’acceleració en moviments de cossos en plans, tant horitzontals com
inclinats.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.7. Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de
les variables de què depén, argumentant la seua rellevància, i utilitzar la llei
fonamental de la dinàmica per a explicar la caiguda dels cossos i el moviment
orbital, identificant les aplicacions pràctiques dels satèl·lits artificials.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 4.8. Utilitzar la llei de gravitació universal per a obtindre l’expressió de
l’acceleració de la gravetat i calcular el seu valor en distints punts de la
superfície de la Terra, sobre esta o en distints cossos celestes.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
161
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 4.9. Establir la relació entre la superfície d’aplicació d’una força i l’efecte
resultant per a calcular pressions i interpretar fenòmens naturals en què es
mostra esta relació, avaluant les seues aplicacions tecnològiques i resolent
problemes pràctics.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 4.10. Aplicar els principis de la hidrostàtica per a interpretar fenòmens
naturals i aplicacions tecnològiques, com l’abastiment d’aigua potable o el
funcionament d’una premsa hidràulica basada en el principi de Pascal; predir la
major o menor flotabilitat d’objectes utilitzant l’expressió matemàtica del principi
d’Arquimedes per a resoldre problemes relacionats amb estes situacions a partir
d’experiències que posen de manifest els coneixements adquirits, la iniciativa i
la imaginació.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.11. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica per a descriure
fenòmens meteorològics i interpretar mapes del temps, reconeixent termes i
símbols específics de la meteorologia.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 5: Energia. Curs 4t ESO
Continguts Energia cinètica i potencial. Energia mecànica. Principi de conservació.
• Formes d’intercanvi d’energia: el treball i la calor.
• Treball i potència.
• Efectes de la calor sobre els cossos: variació de temperatura, dilatacions i
canvis d’estat.
• Màquines tèrmiques. El motor d’explosió.
Criteris d’avaluació
162
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 5.1. Aplicar el principi de conservació de l’energia mecànica per a resoldre
problemes de transformacions entre energia cinètica i potencial gravitatòria,
determinant l’energia dissipada en forma de calor, i identificar el calor i el treball
com a formes d’intercanvi d’energia.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.2. Establir la relació entre el treball i la força per a calcular el treball
realitzat en distintes situacions i relacionar-ho amb la potència, utilitzant les
unitats del sistema internacional, o altres unitats d’ús comú, per a expresar els
resultats.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 5.3. Descriure les transformacions que experimenten els cossos per efecte
de la calor per a establir relacions qualitatives i quantitatives a partir de les
expressions matemàtiques corresponents, per mitjà de representacions
gràfiques i aplicant el concepte d’equilibri tèrmic.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.4. Determinar experimentalment calors específiques i calors latents de
substàncies per mitjà d’un calorímetre, realitzant els càlculs necessaris a partir
de les dades empíriques obtingudes.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.5. Utilitzar el concepte de la degradació de l’energia per a relacionar l’energia
absorbida i el treball realitzat per una màquina tèrmica, emprant simulacions virtuals
interactives, i argumentar la rellevància històrica d’estes màquines i la seua
importància actual.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Competència digital (CD)
163
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Seqüenciació i temporalització dels continguts:
S
e
t
Oct
ubre
N
o
v
D
e
s
Ge
ner
Fe
bre
r
M
a
r
ç
A
b
ri
l
M
ai
g
Ju
ny
1ª Avaluació
2ª Avaluació
3ª Avaluacio
Pr
o
v
a
fi
n
al
ju
n
y
1a Avaluació à Unitats 1, 2, 3 i 4
2a Avaluació à Unitats 5, 6, 7 i 8
3a Avaluació à Unitats 9, 10 i 11
NIVELL D’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
4tESO TR1TR2
TR3
OPT
164
Programació 2018-2019 Departament de física i química
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de
l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]Article
12. Atenció a la diversitat
1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure L’ATENCIÓ A LA
DIVERSITAT de l’alumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots amb l’atenció
personalitzada a les necessitats de cada un.
VAL
CAS
ANG
MAT
CSHEEC
EF F-
Q
% % % % % % % % % % %
COMP.COMUNICACI
ÓLINGÜÍSTICA
15
COMP.MATEMÀTICA
25
COMP.CONEIXEMEN
TILAINTERACCIÓENELMÓN
FÍSIC
25
COMP.TRACTAMENTDELAINFORMACIÓ
ICOMPETÈNCIADIGITAL
15
COMP.SOCIALI
CIUTADANA
5
COMP.CULTURALIARTÍSTICA
5
COMP.APRENDREAAPRENDRE
5
COMP.AUTONOMÍAIINICIATIVAPERSONAL
5
QUALIFICACI
ÓGLOBAL
10
0
165
Programació 2018-2019 Departament de física i química
2. D’acord amb el que disposa l’article 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de
desembre, la conselleria competent en matèria d’educació establirà les mesures
curriculars i organitzatives per a atendre tot l’alumnat i, en particular, a qui presente
dificultats especials d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels
centres, a qui presente necessitats educatives especials, a l’alumnat d’alta
capacitat intel·lectual i a l’alumnat amb incorporació tardana al nostre sistema
educatiu.
REIAL DECRET 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen els
ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria. («BOE»
5, de 5-1-2007.)
Article 12. Atenció a la diversitat.
1. L’educació secundària obligatòria s’organitza d’acord amb els principis
d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a
la diversitat en aquesta etapa estan orientades a respondre a les necessitats
educatives concretes de l’alumnat i a la consecució de les competències bàsiques i
els objectius de l’educació secundària obligatòria i no poden suposar, en cap cas,
una discriminació que els impedeixi assolir els objectius esmentats i la titulació
corresponent.
2. Les administracions educatives han de regular les diferents mesures d’atenció a
la diversitat, organitzativesdiversificació curricular per a l’alumnat que, després de
l’avaluació oportuna, requereixi una organització dels continguts, activitats
pràctiques i matèries del currículum diferent de l’establerta amb caràcter general i
d’una metodologia específica per assolir els objectius i les competències bàsiques
de l’etapa i el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
2. Poden participar en aquests programes els alumnes i les alumnes des de tercer
curs d’educació secundària obligatòria. Així mateix, ho poden fer els qui, una
vegada cursat segon, no estiguin en condicions de promocionar a tercer i hagin
repetit una vegada en l’etapa. En tot cas la seva incorporació requereix l’avaluació
tant acadèmica com psicopedagògica i la intervenció de l’Administració educativa,
en els termes que aquesta estableixi, i s’ha de fer una vegada escoltats l’alumne i
la seva família.
3. Les administracions educatives han d’establir el currículum d’aquests programes
en el qual s’han d’incloure dos àmbits específics, un d’aquests amb elements
formatius de caràcter lingüístic i social, i un altre amb elements formatius de
166
Programació 2018-2019 Departament de física i química
caràcter cientificotecnològic i, almenys, tres matèries de les establertes per a
l’etapa no previstes en els àmbits anteriors, que l’alumnat ha de cursar
preferentment en un grup ordinari. Es pot establir, a més, un àmbit de caràcter
pràctic.
L’àmbit lingüístic i social ha d’incloure, com a mínim, els aspectes bàsics del
currículum corresponents a les matèries de Ciències socials, geografia i història,
Llengua castellana i literatura i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura. L’àmbit
cientificotecnològic ha d’incloure, com a mínim, els corresponents a les matèries de
Matemàtiques, Ciències de la naturalesa i Tecnologies. Quan la
Llengua estrangera no s’inclogui en l’àmbit lingüístic i social s’ha de cursar com
una de les tres matèries establertes al paràgraf anterior. En el cas d’incorporar-se
un àmbit de caràcter pràctic, pot incloure els continguts corresponents a
Tecnologies.
4. Cada programa de diversificació curricular ha d’especificar la metodologia, els
continguts i els criteris d’avaluació que garanteixin l’adquisició de les competències
bàsiques, en el marc del que estableixin les administracions educatives.
5. L’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de
tenir com a referent fonamental les competències bàsiques i els objectius de
l’educació secundària obligatòria, així com els criteris d’avaluació específics del
programa.
6. L’alumnat que en finalitzar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol
de graduat en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat que
estableix l
4.4.5 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
167
Programació 2018-2019 Departament de física i química
El llibre de Recursos per a la diversitat conté fitxes d’activitats de reforç i
d’ampliació, i resums dels continguts de la matèria. Inclou un CD que conté els
PDF de les fitxes d’activitats de reforç i d’ampliació, i dels resums fotocopiables.
També conté una presentació PowerPoint amb el resum dels continguts bàsics de
la matèria.
Fitxa tècnica • Matèria: Física i química • Curs: 4t • Etapa: ESO • Tipus: Material per al professorat • ISBN/EAN: 978-84-479-2363-2
4.4.5.1. Detecció de la diversitat
- Avaluació inicial
- Avaluació contínua
4.4.5.2. Mesures d'atenció
- Activitats de reforç fotocopiables
- Activitats d'ampliació fotocopiables
FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT
INTRODUCCIÓ
La física i la química han tingut un paper clau en el desenrotllament espectacular que
ha viscut la humanitat en els últims segles i, sens dubte, també tindran una
importància capital en el futur, avançant cap a un millor coneixement de l’univers
observable, en la producció de nous materials que ens permetran fabricar dispositius
que faran les nostres vides més còmodes, desenrotllant nous medicaments que seran
capaços de frenar malalties que ara ens desborden, augmentant la capacitat
d’emmagatzematge dels dispositius digitals i la potència dels ordinadors, o fent les
comunicacions globals més ràpides i eficients permetent incrementar els fluxos
d’informació entre els sers humans, per mencionar-ne alguns exemples. Per tot això
l’àrea de Física i Química ha de tindre un paper central en el desenrotllament
intel·lectual dels jóvens de l’ESO i el Batxillerat.
L’àrea de Física i Química s’impartix en els dos cicles de l’etapa de l’ESO i en el primer
curs de Batxillerat. En el primer cicle de l’ESO s’han de refermar els coneixements
168
Programació 2018-2019 Departament de física i química
adquirits pels alumnes al llarg de l’Educació Primària, des d’un enfocament
essencialment fenomenològic, presentant la matèria com a explicació lògica de molts
dels fenòmens a què els alumnes estan acostumats i que coneixen. En el segon cicle
de l’ESO, l’enfocament ha de ser més formal, dirigit a dotar els alumnes de capacitats
específiques associades a esta matèria, i s’assentaran les bases dels continguts que
rebran en primer de Batxillerat un enfocament més acadèmic.
4- PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1r BATXILLERAT
Índex Bloc 1: L’activitat científica Bloc 2: Aspectes quantitatius de la química. Bloc 3: Reaccions químiques. Bloc 4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques. Bloc 5: química del carboni. Bloc 6: Cinemàtica. Bloc 7: Dinàmica. Bloc 8: Energia.
DECRET 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual establix el currículum i
desplega l’ordenació general de l’Educació Secundària Obligatòria i del
Batxillerat a la Comunitat Valenciana. [2015/5410] LOMCE
Bloc 1: L’activitat científica. Curs 1r Batxillerat
Continguts
• Habilitats, destreses i estratègies necessàries en l’activitat científica.
• Tractament de dades experimentals i textos de caràcter científic.
• Tecnologies de la informació i la comunicació: aplicacions a l’estudi de
fenòmens fisicoquímics.
169
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Realització d’un projecte d’investigació sobre un tema d’actualitat usant les
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Criteris d’avaluació
BL. 1.1. Utilitzar les estratègies necessàries en l’activitat científica, com ara estimació
d’errors, anàlisi dimensional d’equacions, representacions gràfiques o tractament
d’informació de caràcter científic, per a resoldre problemes físics o químics, seguint els
passos del mètode científic i emprant la terminologia adequada.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
BL. 1.2. Emprar aplicacions virtuals interactives per a simular experiments físics i
químics de difícil realització en el laboratori.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL. 1.3. Planificar i desenrotllar investigacions científiques sobre un tema d’actualitat
vinculat a la física o la química per a elaborar i defendre un projecte, utilitzant
preferentment les TIC per a buscar i seleccionar la informació científica a partir d’una
estratègia de filtratge i de forma contrastada en mitjans digitals com pàgines web
especialitzades o diccionaris i enciclopèdies en línia, registrant-la en paper de forma
acurada o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàtics i servicis de la
xarxa.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
BL. 1.4. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions,
recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats,
adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a
transformar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i
comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos
adequats.
170
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 1.5. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts diverses
per a obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.
BL. 1.6. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit científic, amb una
pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb
un llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 1.7. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit científic, utilitzant un
llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 1.8. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica, utilitzant les
estratègies de comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió
sobre el contingut.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
BL. 1.9. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant
els seus aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical del
nivell educatiu, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un
llenguatge no discriminatori.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
BL. 1.10. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma
contrastada, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de
presentació dels continguts, per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos,
citant adequadament la seua procedència.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
171
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
Bloc 2: Aspectes quantitatius de la química. Curs 1r Batxillerat
Els científics han intentat resoldre des del principi dels temps els enigmes existents en
el coneixement íntim de l’estructura de la matèria. Els antics grecs ja mostraven la
seua inquietut per saber fins a on arribava la seua complexitat. A mesura que s’anava
avançant en els descobriments lam complexitat augmentava. Sols hui en dia, la
moderna teoria quàntica ha donat resposta a la majoria dels interrogants, però no
obstant això, encara es segueix investigant i avançant en aquest camp de la química.
En aquesta unitat explicarem com s’ha anat desenvolupant la investigació a prop de
l’estructura dels àtoms a partir dels models més actuals derivat de l’emprament de la
mecànica quàntica.
Continguts
• Revisió de la teoria atòmica de Dalton i les lleis associades al seu establiment.
• Lleis dels gasos. Equació d’estat dels gasos ideals. Mescles de gasos:
pressions parcials. Determinació de fórmules empíriques i moleculars.
• Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats
col·ligatives
• Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia I espectrometria.
Aplicacions.
Criteris d’avaluació
BL. 2.1. Utilitzar les lleis fonamentals de la química per a justificar la teoría
atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria, exemplificant-ho amb
reaccions.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
172
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 2.2. Aplicar l’equació d’estat dels gasos ideals per a determinar
les.magnituds que definixen l’estat d’un gas, per a relacionar les pressions totals
i parcials en una mescla amb les fraccions molars dels components i per a
calcular les fórmules empíriques i moleculars de compostos a partir de la seua
composició centesimal, raonant la utilitat i limitacions de la hipòtesi de gas ideal.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.3. Elaborar els càlculs necessaris per a expressar la concentració d’una
dissolució en g/l, mol/l, percentatge en pes i percentatge en volum i descriure el
procediment de preparació en el laboratori, tant per al cas de soluts en estat
sòlid com a partir d’una altra de concentració coneguda.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 2.4. Examinar la variació de les propietats col·ligatives per a relacionarho
amb algun procés d’interés en el nostre entorn, utilitzant el concepte de pressió
osmòtica per a descriure el pas d’ions a través d’una membrana semipermeable.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
BL. 2.5. Utilitzar dades espectromètriques per a calcular la massa atómica d’un
element, avaluant les aplicacions de l’espectroscòpia en la identificació
d’elements i compostos.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
CMCT
Bloc 3: Reaccions químiques. Curs 1r Batxillerat
Continguts
• Formulació i nomenclatura química.
• Estequiometria de les reaccions: càlculs estequiomètrics. Rendiment de les
reaccions.
• Química i indústria. Processos d’obtenció de productes inorgànics.
173
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Siderúrgia: processos, productes i aplicacions. Nous materials: importància i
aplicacions.
Criteris d’avaluació
BL. 3.1. Utilitzar la normativa de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
(IUPAC) per a formular i anomenar les substàncies que intervenen en una
reacció química donada.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 3.2. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distint tipus per a
interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles,
aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen
compostos en qualsevol estat, en dissolució, en presència d’un reactiu limitant o
un reactiu impur i considerant el rendiment de la reacció.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 3.3. Analitzar les reaccions químiques que tenen lloc en l’obtenció de
productes inorgànics d’alt valor afegit per a avaluar el seu interés industrial.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 3.4. Explicar les reaccions que tenen lloc en els processos bàsics de la siderúrgia i
analitzar els productes obtinguts per a justificar la seua importància, relacionant les
seues aplicacions amb la seua composició.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciència i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 3.5. Utilitzar distintes fonts d’informació sobre la investigació científica aplicada al
desenrotllament de nous materials per a analitzar la seua importància i repercussió en
la qualitat de vida.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
174
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Bloc 4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques. Curs 1r Batxillerat
Continguts
• Sistemes termodinàmics.
• Primer principi de la termodinàmica.
• Energia interna. La calor i el seu equivalent mecànic.
• Entalpia.
• Equacions termoquímiques. Diagrames entàlpics. Reaccions exotèrmiques i
endotèrmiques. Càlcul de la variació d’entalpia: llei de Hess.
• Segon principi de la termodinàmica.
• Entropia.
• Espontaneïtat de les reaccions. Energia de Gibbs.
• Reaccions de combustió: influència i aplicacions de les reaccions de combustió
en l’àmbit social, industrial i mediambiental.
Criteris d’avaluació
BL. 4.1. Utilitzar el primer principi de la termodinàmica per a relacionar la
variació de l’energia interna en un procés termodinàmic amb la calor absorbida o
despresa i el treball realitzat en el procés, utilitzant la unitat de calor en el
sistema internacional i el seu equivalent mecànic.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 4.2. Utilitzar la llei de Hess per a calcular la variació d’entalpia d’una reacció
a partir de les equacions termoquímiques i analitzar els resultats per a distingir
entre reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
175
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 4.3. Predir la variació d’entropia en una reacció química en funció de la
molecularitat i estat dels compostos que hi intervenen per a distingir els
processos reversibles i irreversibles i associar-la amb l’espontaneïtat del procés.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 4.4. Utilitzar l’energia lliure de Gibbs per a predir l’espontaneïtat d’una
reacció temperatura.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 4.5. Analitzar les conseqüències de l’ús de combustibles fòssils, relacionant les
emissions de CO2 amb els seus efectes per a proposar actituds sostenibles que
puguen reduir-los.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 5: química del carboni. Curs 1r Batxillerat
Continguts
• Compostos del carboni: hidrocarburs, compostos nitrogenats i oxigenats.
• Formulació i nomenclatura de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
(IUPAC) dels compostos del carboni.
• Aplicacions i propietats.
• Isomeria estructural: tipus i representació d’isòmers.
• El petroli i els seus derivats: processos d’obtenció i repercussió mediambiental.
Utilitat de les fraccions del petroli.
• Formes al·lotròpiques del carboni. Els nous materials: grafé, ful·leré I nanotubs.
Criteris d’avaluació
176
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 5.1. Utilitzar la normativa IUPAC per a formular i anomenar hidrocarburs de
cadena oberta i tancada i derivats aromàtics i compostos orgànics senzills amb
una funció oxigenada o nitrogenada.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.2. Aplicar la isomeria estructural per a representar els diferents isòmers d’un
compost orgànic.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL.5.3. Descriure els processos químics d’obtenció de derivats del petroli per a
explicar la seua utilitat i repercussions mediambientals.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 5.4. Distingir les formes al·lotròpiques del carboni per a relacionar-les amb les
propietats fisicoquímiques i les seues aplicacions.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 5.5. Elaborar un informe sobre la incidència de la química del carboni en les
nostres vides per a justificar la seua importància i proposar mesures i actituds
mediambientalment sostenibles.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 6: Cinemàtica. Curs 1r Batxillerat
Continguts
• Sistemes de referència inercials.
• Principi de relativitat de Galileu. Representació gràfica de magnituds
177
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• vectorials.
• Moviments rectilinis i circulars. Magnituds i equacions. Representacions
gràfiques.
• Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat.
• Descripció del moviment harmònic simple. Magnituds i equacions.
• Representacions gràfiques.
Criteris d’avaluació
BL. 6.1. Distingir entre sistemes de referència inercials (SRI) i no inercials per a
analitzar el moviment d’un cos en situacions quotidianes i representar
gràficament les magnituds vectorials que el descriuen utilitzant el sistema de
referència adequat.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 6.2. Obtindre les equacions que descriuen la velocitat i acceleració d’un cos
a partir de l’expressió del vector de posició en funció del temps i aplicar-les per
a resoldre exercicis pràctics de cinemàtica en dos dimensions (moviment d’un
cos en un pla), interpretant les gràfiques corresponents.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL. 6.3. Analitzar els components intrínsecs de l’acceleració en distints casos
pràctics i aplicar les seues equacions per a determinar el seu valor.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 6.4. Relacionar les magnituds lineals i angulars per a establir les equacions
corresponents i resoldre casos pràctics.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
178
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 6.5. Establir les equacions que descriuen moviments compostos per a
calcular el valor de les magnituds característiques i resoldre problemas relatius
a la composició de moviments per descomposició en dos moviments rectilinis.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 6.6. Dissenyar experiències que posen de manifest el moviment harmònic
simple (MHS) per a determinar les magnituds involucrades, interpretant el
significat físic dels paràmetres que apareixen en les seues equacions, i aplicar
estes equacions per a determinar les magnituds característiques, realitzant i
interpretant representacions gràfiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL. 6.7. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i
confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu
desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de
les pròpies accions i de les seues conseqüències.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
Bloc 7: Dinàmica. Curs 1r Batxillerat
Continguts
• La força com a interacció.
• Forces de contacte.
• Dinàmica de cossos lligats.
• Forces elàstiques. Llei de Hooke.
• Dinàmica del moviment harmònic simple.
• Sistema de dos partícules.
• Conservació del moment lineal i impuls mecànic.
• Dinàmica del moviment circular uniforme.
179
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Gravitació: lleis de Kepler. Forces centrals i moment angular. Conservació.
• Llei de gravitació universal.
• Interacció electrostàtica: llei de Coulomb.
Criteris d’avaluació
BL. 7.1. Representar totes les forces que actuen sobre un cos per a obtindre la
resultant i aplicar les lleis de Newton per a resoldre supòsits en què apareguen
forces de fregament en plans horitzontals o inclinats, amb cossos solitaris o
amb diversos cossos units per mitjà de cordes tenses i corrioles.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 7.2. Determinar experimentalment la constant elàstica d’un ressort aplicant la
llei de Hooke i calcular la freqüència d’oscil·lació d’un moviment harmònic
simple (MHS) relacionant-la amb el desplaçament.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 7.3. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos
cossos per a predir el seu moviment a partir de les condicions inicials i
relacionar l’impuls mecànic i el moment lineal.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 7.4. Aplicar el concepte de força centrípeta per a resoldre i interpretar casos
de mòbils en corbes i en trajectòries circulars.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 7.5. Aplicar les lleis de Kepler i la llei de conservació del momento angular al
moviment planetari per a relacionar valors del radi orbital i de la velocitat en
diferents punts de l’òrbita.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
180
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 7.6. Expressar la força de l’atracció gravitatòria entre dos cossos a partir de
les variables de què depén i utilitzar la llei fonamental de la dinàmica per a
explicar el moviment orbital, relacionant el radi i la velocitat orbital amb la massa
del cos central.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 7.7. Aplicar la llei de Coulomb per a caracteritzar la interacció entre
càrregues elèctriques puntuals i comparar-la amb la llei de Newton de la
gravitació universal, determinant les forces electrostàtica i gravitatòria entre dos
partícules de càrrega i massa conegudes.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 8: Energia. Curs 1r Batxillerat
Continguts
• Energia mecànica i treball. Principi de conservació.
• Sistemes conservatius. Teorema de les forces vives.
• Energia cinètica i potencial del moviment harmònic simple.
• Transformacions energètiques de l’oscil·lador harmònic.
• Diferència de potencial elèctric i treball necessari per a transportar una càrrega
entre dos punts d’un camp elèctric.
•
Criteris d’avaluació
BL. 8.1. Aplicar el principi de conservació de l’energia per a resoldre problemes
mecànics i determinar valors de velocitat i posició, així com d’energia cinètica i
potencial, i relacionar el treball que realitza una força sobre un cos amb la
variació de la seua energia cinètica.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
181
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL. 8.2. Classificar en conservatives i no conservatives les forces que intervenen
en un supòsit teòric, per a justificar les transformacions energètiques que es
produïxen i la seua relació amb el treball.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL. 8.3. Aplicar el principi de conservació de l’energia per a calcular l’energia
cinètica, potencial i mecànica de l’oscil·lador harmònic, relacionant l’energia i
l’elongació.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 8.4. Establir la relació entre el potencial elèctric i el treball necessari per a
transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric per a determinar
l’energia implicada en el procés.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL. 8.5. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i
estudis vinculats als coneixements de física i química; analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb
les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de
decisions vocacional.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
Temporalització global
1. LA NATURALESA DE LA CIÈNCIA I DEL TREBALL CIENTÍFIC.
4 sessions
2. NATURALESA I ORGANITZACIÓ DE LA MATÈRIA.
22 sessions
3. ESTRUCTURA INTERNA DE LA MATÈRIA
12 sessions
4. CANVIS MATERIALS I ENERGETICS EN LES REACCIONS QUÍMIQUES
26sessions
182
Programació 2018-2019 Departament de física i química
5. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA DEL CARBONI.
10 sessions
6. CINEMÀTICA
21 sessions
7. DINÀMICA
21 sessións
8. ENERGIA I LA SEUA TRANSFERÈNCIA 14 sessions 9. ELECTROSTÀTICA I CORRENT CONTINU
12 sessions
Cronograma
S O N D G F M Ab Maig Juny
Naturalesa de
la ciència
Matèria Reaccions
1ª Avaluació Q. carboni cinemàtica
2ª Avaluació Dinàmica-
Energia
3ª Avaluacio Prova
final juny
5- Programació Física 2n de Batxillerat
INTRODUCCIÓ
La física contribueix a comprendre la matèria, la seua estructura i els seus canvis, des
de l’escala més petita fina a la més grossa, és a dir, des de les partícules, núclis,
àtoms, etc. Fins a les estrelles, galàxies i el propi Univers. El gran desenvolupament
de les ciències físiques produït en els darrers segles ha suposat un gran impacte en la
vida dels éssers humans. Això pot constatar-se per les seues enormes implicacions en
183
Programació 2018-2019 Departament de física i química
la nostra societat: moltes indústries es basen en les seues contribucions, tot un conjunt
d’eines presents en la vida quotidiana es basen, están relacionades amb els avanços
en aquest camp del coneixement, sense oblidar el seu paper com a font de canvi
social, la seua influencia en el desenvolupament de les idees i les seues implicacions
en el medi ambient.
La física és una matèria que té un caràcter formatiu i preparatori, Com totes les
disciplines científiques, les ciències físiques constitueixen un element fonamental de la
cultura del nostre temps. Per altra banda, contribueix a la formació d’una ciutadania
informada en aspectes tan complexos com les interaccions entre física, tecnologia,
societat i medi ambient.
La progragració inclou els continguts que permeten abordar amb èxit estudis
posteriors, donat que la física és una matèria que forma part de tots els estudis
universitaris de caràcter científic i és necessària per a un ampli ventall de mòduls
professionals que estan presents en la formació professional de grau superior.
Els continguts s’han estructurat al voltant de tres gran àmbits:la mecànica,
l’electromagnetisme i la física moderna. S’agrupen en cinc blocs: vibracions i ones, camp gravitatori, camp electromagnètic, òptica i física moderna.
Com la física clàssica no podia explicar una sèrie de fenòmens, a principis del segle
XX, va sorgir la física relativista i la física quàntica, amb múltiples aplicacions, algunes
de les quals s’aborden en el darrer bloc d’aquest curs.
La utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica com el plantejament de
problemes i la presa de decisions a prop de la conveniència o no del seu estudi; la
formulació d’hipòtesis, el disseny i resolució d’actividats experimentals, l’anàlisi dels
resultats, la recerca d’informació, són continguts que, pel seu caràcter transversal, es
tenen en compte a l’hora de desenvolupar la resta de continguts.
L’estudi de la física en aquest curs suposa una continuació de l’estudiada en el curs
anterior, aleshores centrada fonamentalment en la mecànica dels objectes
assimilables a punts materials i en una introducció a l’electricitat.
La Física en el segon curs de Batxillerat té essencialment un doble objectiu: formatiu i
preparatori. El primer d’ells té a veure amb el notable impacte que el desenrotllament
de la física ha tingut i té en el progrés de la humanitat, no sols perquè des de la
investigació en física han sorgit un elevat nombre de troballes que s’han materialitzat
en desenrotllaments tecnològics clau de la societat moderna, com les tecnologies de la
informació i la comunicació, sinó també perquè els avanços aconseguits en el camp de
la física han sigut determinants en el desenrotllament de noves idees que han
184
Programació 2018-2019 Departament de física i química
fomentat els canvis socials que ens han portat a la societat de la immediatesa
electrònica i la globalització.
Quant a l’objectiu preparatori per a estudis posteriors, no podem ignorar que la Física
és una de les matèries amb més presència en els estudis universitaris de caràcter
cientificotècnic i que resulta de gran utilitat en una notable varietat de cicles formatius
de grau superior.
Prenent com a punt de partida els coneixements adquirits pels alumnes en la matèria
de Física i Química de cursos anteriors, i tenint com a marc de referencia obligat el
currículum bàsic (R.D 1105/2014), s’ha elaborat este currículum de Física de segon de
Batxillerat sense intenció d’augmentar els continguts de l’esmentat decret, per
considerar-los prou amplis tenint en compte que tota matèria empírica ha de tindre un
pes adequat de continguts que deixe marge perquè els alumnes realitzen experiències
de laboratori que els permeten adquirir una idea com cal i de primera mà del que és la
investigació científica i el seu mètode, i que els permeta també desenrotllar
competències bàsiques com la d’aprendre a aprendre, competència en ciència i
tecnologia, i sentit de la iniciativa, a més de la resta de competències bàsiques, les
quals s’indiquen en cada un dels blocs temàtics que contribuïxen al seu
desenrotllament.
Per tant, en una matèria com la Física, hauria de donar-se un protagonisme essencial
a les pràctiques de laboratori realitzades pels alumnes i, quan açò no siga possible,
recórrer a aplicacions informàtiques interactives, abundantment disponibles en Internet
i cada vegada més elaborades.
Trencant amb la seqüència cinemàtica-dinàmica-energia del primer de Batxillerat, la
Física de segon de Batxillerat es concreta en sis blocs de continguts, dedicats els cinc
primers a la física clàssica, i l’últim a la física del segle XX.
El primer bloc se centra en l’activitat científica, concretada en el mètode científic,
que s’han impartit des de l’ESO de forma graduada; en segon de Batxillerat esta
gradació ha de suposar una major complexitat en l’activitat realitzada (experiències en
el laboratori o anàlisi de textos científics) així com en l’ús de determinades ferramentes
com els gràfics, ampliant-los a la representació simultània de tres variables
independents. Per la seua naturalesa, este bloc dedicat a les estratègies pròpies de
l’activitat científica té caràcter transversal al llarg dels altres blocs, i ha de traure profit
de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El bloc segon aborda la interacció gravitatòria des de la perspectiva del concepte
de camp, representat este per mitjà de les línies de camp i les superficies
equipotencials, aplicat a situacions concretes com el moviment orbital.
185
Programació 2018-2019 Departament de física i química
El tercer bloc de continguts es dedica a la interacció electromagnètica. Partix
també del concepte de camp, destaca el caràcter conservatiu del camp elèctric i el no
conservatiu del camp magnètic, i aborda el fenomen de la inducció electromagnètica i
la seua aplicació en la generació de corrents elèctrics.
El bloc quart se centra en les ones, que són abordades inicialment des d’un punt de
vista descriptiu, recorrent a l’equació de les ones harmòniques, per a després analitzar
els fenòmens genuïnament ondulatoris, el so com a exemple d’ona longitudinal i les
ones electromagnètiques, insistint especialment en la llum. Com que este quart bloc va
precedit del dedicat a l’electromagnetisme, esta seqüenciació serà útil per a introduir la
gran unificació de la física del segle XIX i justificar la denominació d’ones
electromagnètiques.
El quint bloc aborda l’òptica geomètrica, restringida a l’aproximació paraxial, i
presenta les equacions i els diagrames de rajos dels sistemes òptics estudiats des
d’un punt de vista operatiu.
La física del segle XX és abordada en el sext bloc de continguts, sense entrar en
tractaments matemàtics complexos, però amb l’objectiu clar que els alumnes
adquirisquen un coneixement bàsic de la teoria especial de la relativitat i la física
quàntica, així com de les paradoxes amb elles associades. També s’aborden nocions
bàsiques de física nuclear i les interaccions fonamentals de la naturalesa.
Quant a l’avaluació, en la llista de continguts i criteris d’avaluació es troben implícits els
estàndards d’aprenentatge avaluables, que concreten el que l’estudiant ha de saber,
comprendre i saber fer en l’àrea de Física, i que faciliten el disseny de proves
estandarditzades i comparables. I en relació amb l’atenció a la diversitat, s’establiran
les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions
s’adapten a les circumstàncies de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Finalment, atés que la Física de 2n de Batxillerat té una exigència matemàtica notable,
és convenient que els departaments que impartixen la Física i les Matemàtiques
arriben a acords relatius a una seqüenciació de continguts que facilite i reforce
l’aprenentatge dels alumnes d’ambdós matèries, i que estos acords tinguen reflex fidel
en les programacions didàctiques d’estos departaments.
Bloc 1: l’activitat científica. Curs 2n de Batxillerat
Continguts
• Estratègies pròpies de l’activitat científica.
186
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Tecnologies de la informació i la comunicació.
Criteris d’avaluació
BL1.1. Interpretar textos orals, propis de l’àrea, procedents de fonts diverses per a
obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, propis de l’àrea, amb una
pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb
un llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit de l’àrea utilitzant un
llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de la física i utilitzar-la correctament en
activitats orals i escrites.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL1.5. Llegir textos de formats diversos, propis de l’àrea, utilitzant les estratègies de
comprensió lectora per a obtindre informació i aplicar-la en la reflexió sobre el
contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL1.6. Escriure textos adequats a l’àrea en diversos formats i suports, cuidant els seus
aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per a
transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no
discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
187
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL1.7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts, pròpies de l’àrea, de forma
contrastada, i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de
presentació dels continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar els seus
coneixements i elaborar textos, citant adequadament la seua procedència.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència digital (CD)
BL1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant
i compartint informació i continguts digitals, seleccionant les ferramentes TIC
adequades i aplicant bones formes de conducta en la comunicació, i previndre,
denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament.
ü Competència digital (CD)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL1.9. Crear i editar continguts digitals com ara documents de text o presentacions
multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques per a registrar
informació científica, i conéixer com aplicar els diferents tipus de llicències.
ü Competència digital (CD)
BL1.10. Analitzar el paper que la investigació científica té com a motor de la
nostra societat i la seua importància al llarg de la història.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL1.11. Analitzar la importància de la I+D en la vida quotidiana per a generar
coneixement, aplicacions científiques i desenrotllament tecnològic.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL1.12. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes científics, fent propostes
creatives i confiant en les seues possibilitats, prenent decisions raonades i
responsables.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
188
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL1.13. Planificar tasques o projectes científics, individuals o col·lectius, descrivint
accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius
proposats, i considerant diverses alternatives; avaluar el procés i el producte final i
comunicar de forma creativa els resultats obtinguts.
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL1.14. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i
estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb
les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de
decisions vocacional.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL1.15. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos
perquè tots els seus membres hi participen i arriben a les metes comunes, influir
positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari
per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL1.16. Relacionar les magnituds implicades en un procés físic, efectuant l’anàlisi
dimensional, resolent exercicis en què la informació ha de deduir-se a partir de les
dades proporcionades i de les equacions que regixen el fenomen, elaborant i
interpretant representacions gràfiques de dos i tres variables a partir de dades
experimentals, relacionant-les amb les equacions matemàtiques que representen les
lleis i els principis físics subjacents, i utilitzant aplicacions virtuals interactives per a
simular experiments físics de difícil implantació en el laboratori.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
Bloc 2: interacció gravitatòria. Curs 2n de Batxillerat
Continguts
189
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Camp gravitatori. Força gravitatòria. Intensitat del camp. Línies de camp.
• Caràcter conservatiu del camp gravitatori. Energia potencial gravitatòria.
• Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials.
• Velocitat d’escapament. Velocitat orbital. Relació entre energia i moviment
orbital. Matèria fosca.
• Satèl·lits artificials.
• Caos determinista.
Criteris d’avaluació
BL2.1. Analitzar el camp gravitatori associant-lo a la presència de massa,
relacionant els conceptes de força i intensitat del camp, establint una relació
entre intensitat del camp gravitatori i acceleració de la gravetat, calculant la
intensitat del camp deguda a un conjunt de masses puntuals i representant
gràficament el camp gravitatori per mitjà de les línies de camp.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.2. Explicar el caràcter conservatiu del camp gravitatori per la seua relació
amb una força central, relacionant este caràcter conservatiu amb l’existència
d’una energia potencial gravitatòria, determinant el treball realitzat pel camp a
partir de les variacions d’energia potencial, calculant l’energia potencial d’una
massa en un camp generat per un conjunt de masses puntuals, calculant el
potencial gravitatori degut a un conjunt de masses puntuals i representant
gràficament el camp gravitatori per mitjà de superfícies equipotencials.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.3. Justificar les variacions energètiques d’un cos en moviment en el si de
camps gravitatoris calculant la velocitat d’escapament d’un cos aplicant el
principi de conservació de l’energia mecànica, aplicant la llei de conservació de
l’energia al moviment orbital de diferents cossos com ara satèl·lits, planetes i
galàxies; deduint la velocitat orbital d’un cos en funció del radi de l’òrbita i la
massa generadora del camp, i identificant la hipòtesi de l’existència de matèria fosca
a partir de les dades de rotació de galàxies i la massa del forat negre central.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
190
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL2.4. Utilitzar aplicacions virtuals interactives per a l’estudi de satèl·lits d’òrbita
mitjana (MEO), òrbita baixa (LEO) i òrbita geoestacionària (GEO) i extraure’n
conclusions.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL2.5. Descriure la dificultat de resoldre el moviment de tres cossos sotmesos a la
interacció gravitatòria mútua utilitzant el concepte de caos.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 3: interacció electromagnètica. Curs 2n de Batxillerat
Continguts
• Camp electric.
• Força elèctrica.
• Intensitat del camp.
• Línies de camp, representant gràficament el camp elèctric per mitjà de
superficies equipotencials.
• Caràcter conservatiu del camp elèctric. Energia potencial elèctrica. Potencial
elèctric. Superfícies equipotencials.
• Analogies i diferències entre els camps gravitatori i elèctric.
• Moviment de càrregues en el si d’un camp electrostàtic. Treball necessari per a
transportar una càrrega entre dos punts del camp.
• Flux elèctric i llei de Gauss. Aplicació de la llei de Gauss al càlcul del camp
elèctric creat per una esfera carregada uniformement.
• Principi d’equilibri electrostàtic. Exemples quotidians de l’efecte gàbia de
Faraday.
• Camp magnètic. Efecte dels camps magnètics sobre càrregues en moviment.
Espectròmetres de masses i acceleradors de partícules.
• Camps magnètics creats per una càrrega en moviment i per corrents elèctrics
rectilinis.
• El camp magnètic com a camp no conservatiu. Llei d’Ampère i la seua utilitat
en el càlcul de camps magnètics.
191
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Camp creat per distints elements de corrent: conductor rectilini, espira I conjunt
d’espires.
• Interacció entre dos corrents rectilinis paral·lels i definició d’ampere.
• Flux magnètic a través d’una superfície. Inducció electromagnètica. Lleis de
• Faraday-Henry i Lenz. Força electromotriu.
• Generadors de corrent altern.
Criteris d’avaluació
BL3.1. Analitzar el camp elèctric associant-lo a la presència de càrrega,
relacionant els conceptes de força i intensitat del camp, utilitzant el principi de
superposició per al càlcul de la intensitat del camp creat per una distribució de
càrregues puntuals i representant gràficament el camp elèctric per mitjà de les
línies de camp.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.2. Explicar el caràcter conservatiu del camp elèctric per la seua relació amb
una força central, relacionant este caràcter conservatiu amb l’existència d’una
energia potencial elèctrica, determinant el treball realitzat pel camp a partir de
les variacions d’energia potencial, calculant l’energia potencial d’una càrrega en
un camp generat per un conjunt de càrregues puntuals, calculant el potencial
elèctric degut a un conjunt de càrregues puntuals
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.3.Comparar els camps elèctric i gravitatori establint analogies i diferències.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.4. Analitzar la trajectòria d’una càrrega situada en el si d’un camp generat
per una distribució de càrregues puntuals a partir de la força neta que s’exercix
sobre ella, i calcular el treball necessari per a transportar una càrrega entre dos
punts del camp, aplicant-ho al cas de moviment de càrregues al llarg de
superfícies equipotencials.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.5. Descriure el teorema de Gauss i aplicar-lo a la determinació del camp
elèctric creat per una esfera carregada.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
192
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL3.6. Explicar l’efecte de la gàbia de Faraday utilitzant el principi d’equilibri
electrostàtic i reconeixent-lo en situacions quotidianes com el mal funcionament dels
mòbils en certs edificis o l’efecte dels rajos elèctrics en els avions.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL3.7. Descriure el moviment que realitza una càrrega quan penetra en una regió
on hi ha un camp magnètic, calculant el radi de l’òrbita que descriu i analitzant el
funcionament d’espectròmetres de masses, acceleradors de partícules i
ciclotrons, calculant la freqüència pròpia de la càrrega quan es mou en el seu
interior, i establint la relació que ha d’existir entre el camp magnètic i el camp
elèctric perquè una partícula carregada es moga amb moviment rectilini
uniforme, aplicant la llei fonamental de la dinàmica i la llei de Lorentz.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.8. Relacionar les càrregues en moviment amb la creació de camps
magnètics, descrivint les línies del camp magnètic que crea un corrent elèctric
rectilini.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.9. Analitzar el caràcter no conservatiu del camp magnètic i les seues
conseqüències.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.10. Determinar el camp magnètic originat per un conductor rectilini, per una
espira i per un conjunt d’espires.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.11. Analitzar i calcular la força que s’establix entre dos conductors rectilinis
i paral•lels, segons el sentit del corrent que els recórrega, realitzant el diagrama
corresponent i justificant la definició d’ampere a partir de la força que s’establix
entre els conductors.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.12. Interpretar les experiències de Faraday i de Henry, establint el flux
magnètic que travessa una espira que es troba en el si d’un camp magnètic,
193
Programació 2018-2019 Departament de física i química
calculant la força electromotriu induïda en un circuit, estimant el sentit del
corrent elèctric, utilitzant aplicacions virtuals interactives per a reproduir les
experiències i deduint-les experimentalment.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL3.13. Identificar els elements fonamentals de què consta un generador de corrent
altern i la seua funció, demostrant el caràcter periòdic del corrent altern a partir de la
representació gràfica de la força electromotriu induïda en funció del temps, i inferint la
producció de corrent altern en un alternador tenint en compte les lleis de la inducció.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 4: ones. Curs 2n de Batxillerat
Continguts
• Concepte d’ona.
• Classificacions de les ones.
• Relació entre moviment harmònic simple i moviment ondulatori.
• Equació d’una ona harmònica transversal.
• Energia i intensitat en el moviment ondulatori.
• Principi de Huygens.
• Fenòmens ondulatoris: interferència, difracció, reflexió i refracció.
• Efecte Doppler.
• Ones longitudinals. El so.
• Aplicacions tecnològiques del so: ecografia, radar i sonar.
• Ones electromagnètiques: naturalesa, representació esquemàtica, espectre
electromagnètic i polarització.La llum.
• Aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radiacions electromagnètiques.
• Producció d’ones electromagnètiques per mitjà d’un circuit senzill.
• Transmissió de la comunicació. calcular la intensitat d’una ona a una certa
distància del focus emissor, emprant l’equació que relaciona intensitat de l’ona i
distància al focus emissor.
Criteris d’avaluació
194
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL4.1. Identificar en experiències quotidianes els principals tipus d’ones i les
seues característiques, i relacionar moviment ondulatori amb moviment
harmònic simple.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.2. Interpretar l’equació d’una ona en una corda obtenint les seues
magnituds característiques a partir de l’equació, justificant la doble periodicitat
respecte a la posició i el temps, determinant la velocitat de propagació d’una ona
i la de vibració de les partícules que són tocades per l’ona, i escrivint l’expressió
matemàtica d’una ona harmònica transversal ateses les seues magnituds
característiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.3. Relacionar l’energia mecànica d’una ona amb la seua amplitud
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.4. Utilitzar el principi de Huygens per a explicar la propagació de les ones i
per a interpretar els fenòmens d’interferència i difracció.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.5. Analitzar els fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció, reflexió total,
interferència i difracció, utilitzant les lleis que els regixen i aplicant-los a
situacions quotidianes.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.6. Reconéixer situacions quotidianes en què es produïx l’efecte Doppler
justificant-les de forma qualitativa.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.7. Analitzar el so com una ona longitudinal, relacionant la seua velocitat de
propagació amb les característiques del medi en què es propaga, identificant la
relació logarítmica entre el nivell d’intensitat sonora en decibels i la intensitat del
so i aplicant-la a casos senzills, analitzant la intensitat de les fonts de so de la
vida quotidiana i classificant-les com a contaminants i no contaminants, i explicant
algunes aplicacions tecnològiques de les ones sonores, com les ecografies, radars,
sonars, etc.
195
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL4.8. Representar esquemàticament la propagació d’una ona electromagnètica
incloent els vectors camp elèctric i magnètic, utilitzar eixa representació per a
analitzar el fenomen de la polarització per mitjà d’objectes emprats en la vida
quotidiana i classificar casos concrets d’ones electromagnètiques presents en la vida
quotidiana en funció de la seua longitud d’ona, freqüència i energia.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.9. Analitzar la llum com una ona electromagnètica, justificant el color d’un
objecte en funció de la llum absorbida i reflectida, i analitzar els efectes de
refracció, difracció i interferència en casos pràctics senzills.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.10. Reconéixer aplicacions tecnològiques de diferents tipus de radiacions,
principalment infraroja, ultraviolada i microones, i analitzar l’efecte dels diferents
tipus de radiació sobre la biosfera en general i sobre la vida humana en particular.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL4.11. Dissenyar un circuit elèctric senzill capaç de generar ones
electromagnètiques, format per un generador, una bobina i un condensador, i
descriure’n el funcionament.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL4.12. Explicar esquemàticament el funcionament de dispositius d’emmagatzematge
i transmissió de la informació.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
Bloc 5: òptica geomètrica. Curs 2n de Batxillerat
196
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Continguts
• Sistemes òptics: espills plans i lents primes.
• Diagrames de rajos.
• Lleis de l’òptica geomètrica. L’ull humà. Defectes visuals.
• Instruments òptics: lupa, microscopi, telescopi i càmera fotogràfica.
Criteris d’avaluació
BL5.1. Explicar processos quotidians a través de les lleis de l’òptica geomètrica,
utilitzant diagrames de rajos lluminosos i les equacions pertinents per a predir
les característiques de les imatges formades en sistemes òptics: espill pla i lent
prima.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL5.2. Descriure els principals defectes òptics de l’ull humà: miopia,
hipermetropia, presbícia i astigmatisme, emprant un diagrama de rajos, i
justificant l’efecte de les lents per a la correcció dels dits defectes.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL5.3. Establir el tipus i disposició dels elements utilitzats en els principals
instruments òptics, com ara lupa, microscopi, telescopi i càmera fotogràfica,
realitzant el corresponent traçat de rajos i analitzant les variacions que
experimenta la imatge respecte a l’objecte.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 6: física del segle XX. Curs 2n de Batxillerat
Continguts
• Introducció a la teoria especial de la relativitat: experiment de Michelson-
• Morley, dilatació del temps i contracció de la longitud.
• Energia relativista. Energia total i energia en repòs.
• Insuficiència de la física clàssica per a explicar el món atòmic.
197
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Introducció a la física quàntica: hipòtesi de Planck, model atòmic de Bhor i
• explicació quàntica de l’efecte fotoelèctric.
• Interpretació probabilística de la física quàntica: dualitat ona-corpuscle i
• principi d’incertesa.
• Aplicacions de la física quàntica. El làser.
• Física nuclear. La radioactivitat.
• El nucli atòmic. Lleis de la desintegració radioactiva.
• Fusió i fissió nuclears.
• Interaccions fonamentals de la naturalesa.
• Partícules fonamentals constitutives de l’àtom: electrons i quarks.
• Història i composició de l’univers.
Criteris d’avaluació
BL6.1. Reproduir esquemàticament l’experiment de Michelson-Morley així com
els càlculs associats sobre la velocitat de la llum. Analitzar les conseqüències
que es van derivar sobre el paper que va tindre l’èter en el desenrotllament de la
teoria especial de la relativitat, desenrotllar-la i analitzar quantitativament els
fenòmens relativistes de dilatació del temps i contracció de la longitud, establint
l’equivalència entre massa i energia, i les seues conseqüències en l’energia
nuclear. Explicar els postulats i les aparents paradoxes associades a la teoria
especial de la relativitat i la seua evidencia experimental.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.2. Explicar les limitacions de la física clàssica davant de determinats fets
físics, com la radiació del cos negre, l’efecte fotoelèctric o els espectres atòmics.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.3. Aplicar la hipòtesi de Planck per a desenrotllar el model atòmic de Bhor i
interpretar els espectres atòmics senzills, presentant-los com una poderosa
tècnica d’anàlisi química.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.4. Comparar la predicció clàssica de l’efecte fotoelèctric amb l’explicació
quàntica postulada per Einstein i realitzar càlculs relacionats amb el treball
d’extracció i l’energia cinètica dels fotoelectrons.
198
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.5. Presentar les grans paradoxes de la física quàntica a partir de la hipòtesi
de De Broglie i del principi d’incertesa, aplicant-lo als orbitals atòmics, i analitzar
estes paradoxes a diferents escales extraient conclusions sobre els efectes
quàntics a escales macroscòpiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.6. Analitzar el làser des de la naturalesa quàntica de la matèria i de la llum,
justificant el seu funcionament de manera senzilla, reconeixent el seu paper en la
societat actual i comparant les característiques de la radiació làser amb les de la
radiació tèrmica.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL6.7. Descriure els principals tipus de radioactivitat incidint en els seus efectes
sobre el ser humà, així com les seues aplicacions mèdiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL6.8. Realitzar càlculs senzills relacionats amb les magnituds que intervenen
en les desintegracions radioactives, calculant l’activitat d’una mostra radioactiva
aplicant la llei de desintegració i reconeixent la utilitat de les dades obtingudes
per a la datació de restes arqueològiques.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.9. Explicar la seqüència de processos d’una reacció en cadena, extraient
conclusions sobre l’energia alliberada, reconeixent aplicacions de l’energia
nuclear com la utilització d’isòtops en medicina i analitzant els avantatges i
inconvenients de la fissió i la fusió nuclear.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL6.10. Comparar les principals característiques de les quatre interaccions
fonamentals de la naturalesa a partir dels processos en què es manifesten,
establint una comparació quantitativa entre les quatre en funció de les energies
involucrades.
199
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.11. Descriure l’estructura atòmica i nuclear a partir de la seua composició
en quarks i electrons, emprant el vocabulari específic de la física de quarks.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.12. Comparar les principals teories d’unificació establint les seues
limitacions i l’estat en què es troben actualment i justificar la necessitat de
l’existència de noves partícules elementals en el marc de la unificació de les
interaccions, caracteritzant algunes partícules fonamentals d’especial interés,
com els neutrins i el bosó de Higgs, a partir dels processos en què es presenten.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL6.13. Analitzar la història i la composició de l’univers, explicant la teoría del
Big Bang a partir de les evidències experimentals en què es recolza, com són la
radiació de fons i l’efecte Doppler relativista, relacionant les propietats de la
matèria i antimatèria amb la teoria del Big Bang i presentant una cronologia de
l’univers en funció de la temperatura i de les partícules que el formaven en cada
període, discutint l’asimetria entre matèria i antimatèria.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL6.14. Realitzar i defendre un estudi sobre les fronteres de la física del segle XXI.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
Objectius Generals
• Comprendre els principals conceptes de la física i la seua articulació en lleis,
teories i models, valorant el paper que juguen dins el desenvolupament de les
ciències.
• Resoldre problemes que se'ns plantegen a la vida quotidiana, seleccionant i
aplicant els coneixements físics més rellevants.
• Utilitzar amb autonomia certes característiques del mètode científic (plantejar
problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar dissenys experimentals,
etc.), i en general explorar fenòmens i situacions desconeguts per ells.
200
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Comprendre la naturalesa de la física i les seves limitacions, així com les seues
interaccions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de conservar
el medi ambient i de treballar per una millora de condicions de vida.
• Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una opinió
pròpia, que els permet expressar-se críticament sobre problemes actuals
relacionats amb la física.
• Comprendre que el desenvolupament de la física suposa un procés canviant i
dinàmic, mostrant una actitud flexible i oberta davant opinions diverses.
5.2.-Continguts.Temporalització
Els continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques:
Treball i energia aplicat al camp
gravitatori.Forces centrals 8 sessions
Canp gravitatori i elèctric 22 sessions
Ones 22 sessions
Òptica 18 sessions
Electromagnetisme 20 sessions
Física Moderna 30 sessions
Total 120 sessions
201
Programació 2018-2019 Departament de física i química
6- PROGRAMACIÓ QUÍMICA 2N DE BATXILLERAT.
INTRODUCCIÓ
És impossible imaginar el món actual sense els plàstics que formen part de les
pantalles dels ordinadors, les muntures de les ulleres o les fibres tèxtils amb què
cobrim els nostres cossos; sense l’arsenal de medicaments que ens permet superar
malalties, sense les refineries de petroli que ens procuren el combustible per a
moure’ns pel nostre planeta o enviar naus a l’espai, sense fàbriques de paper i tinta
que ens permeten escriure amb un bolígraf, o sense cosmètics i perfums amb què
millorar la nostra imatge davant dels altres, per posar alguns exemples. Tampoc
podrem interpretar el futur sense conéixer els nous materials que sorgiran de la
investigació en química, o del desenrotllament futur de materials recents, com els
nanotubs i el grafé. Tot això justifica que la química estiga hui en la base del benestar
de la societat, que siga una àrea bàsica en la formació dels jóvens, inclosa en el
currículum de l’ESO i del 1r de Batxillerat, i que en 2n de Batxillerat s’organitze en un
cos únic de continguts.
En 2n de Batxillerat s’han de refermar i ampliar els coneixements de química que han
adquirit els alumnes en els cursos anteriors, des d’un enfocament acadèmic, i s’ha de
preparar els alumnes per a cursar esta àrea en els estudis universitaris.
Per la naturalesa eminentment empírica de la química, cal que els alumnes realitzen
pràctiques de laboratori i, si no es disposa de la infraestructura necessària, convé
recórrer a aplicacions informàtiques interactives que reproduïsquen experiments propis
de l’àrea i del nivell adequat.
El primer bloc de continguts és comú a totes les àrees de Física i/o Química de l’ESO i
el Batxillerat, i està dedicat a desenrotllar les capacitats pròpies del treball científic,
partint de l’observació i l’experimentació, elaborant hipòtesis i prenent dades,
presentant els resultats obtinguts per mitjà de taules i gràfiques, i extraient
conclusions. Es tracta d’un bloc de naturalesa transversal al llarg del curs, que és molt
propici per a desenrotllar especialment les competències d’aprendre a aprendre, sentit
de la iniciativa i esperit emprenedor, i la competència digital, aplicant les últimes
tecnologies de la informació i la comunicació.
El segon bloc està dedicat a la composició de la matèria aprofundint en la unió dels
àtoms i les propietats dels compostos formats.
El tercer bloc de continguts es dedica a la reacció química, analitzada des de l’àmbit
de la cinètica química primer i de l’equilibri químic després, i s’estén este últim a
202
Programació 2018-2019 Departament de física i química
aplicacions pràctiques tan ressenyables com l’equilibri de solubilitat, l’equilibri àcid-
base i l’equilibri redox.
I el quart bloc aborda la química orgànica i les seues aplicacions actuals relacionades
amb la química de polímers i macromolècules, els principals compostos orgànics
d’interés biològic i industrial i la importància de la química del carboni en el
desenrotllament de la societat del benestar.
Quant a l’avaluació, en la llista de continguts i criteris d’avaluació estan implícits els
estàndards d’aprenentatge avaluables, que concreten allò que l’estudiant ha de saber,
comprendre i saber fer en l’àrea de Química, i que faciliten el disseny de proves
estandarditzades i comparables. I en relació amb l’atenció a la diversitat, s’establiran
les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions
s’adapten a les circumstàncies de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Bloc 1: L’activitat científica. Curs 2n Batxillerat
Continguts
• Utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica.
• Investigació científica: documentació, elaboració d’informes, comunicació i
difusió de resultats.
• Importància de la investigació científica en la indústria i en l’empresa. diverses
per a obtindre informació i reflexionar sobre el contingut.
Criteris d’avaluació
BL1.1. Interpretar textos orals de naturalesa científica procedents de fonts CCLI
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL1.2. Expressar oralment textos prèviament planificats, de l’àmbit científic, amb una
pronunciació clara, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb
un llenguatge no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
203
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL1.3. Participar en intercanvis comunicatius en l’àmbit científic utilitzant un llenguatge
no discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL1.4. Reconéixer la terminologia conceptual de la química i utilitzar-la correctament
en activitats orals i escrites.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL1.5. Llegir textos de formats diversos i naturalesa científica utilitzant les estratègies
de comprensió lectora del nivell educatiu per a obtindre informació i aplicar-la en la
reflexió sobre el contingut.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL1.6. Escriure textos de naturalesa científica en diversos formats i suports, cuidant-
ne els aspectes formals i aplicant les normes de correcció ortogràfica i gramatical, per
a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no
discriminatori.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL1.7. Buscar i seleccionar informació en diverses fonts científiques de forma
contrastada i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de
presentació dels continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar-ne els
coneixements i elaborar textos, citant-ne adequadament la procedència.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL1.8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva filtrant
i compartint informació i continguts digitals i seleccionant la ferramenta de comunicació
TIC, servici del web social o mòdul en entorns virtuals d’aprenentatge més apropiat.
Aplicar bones formes de conducta en la comunicació i previndre, denunciar i protegir
els altres de les males pràctiques com ara el ciberassetjament.
ü Competència comunicació lingïstica (CCLI)
ü Competència digital (CD)
204
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL1.9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text o presentacions
multimèdia amb sentit estètic utilitzant aplicacions informàtiques d’escriptori per a
registrar informació científica, i conéixercom aplicar els diferents tipus de llicències.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL1.10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes irecrear
experiments de física i química.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència digital (CD)
BL1.11. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes, fer propostes creatives i
confiar en les seues possibilitats, mostrar energia i entusiasme durant el seu
desenrotllament, prendre decisions raonades assumint riscos i responsabilitzar-se de
les pròpies accions i de les seues conseqüències.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL1.12. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, descrivint accions,
recursos materials, terminis i responsabilitats per a aconseguir els objectius proposats,
adequar el pla durant el seu desenrotllament considerant diverses alternatives per a
transformar les dificultats en possibilitats, avaluar el procés i el producte final i
comunicar de forma creativa els resultats obtinguts amb el suport dels recursos
adequats.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL1.13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i
estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements,
habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb
les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de
decisions vocacional.
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
205
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL1.14. Organitzar un equip de treball distribuint responsabilitats i gestionant recursos
perquè tots els seus membres hi participen i arriben a les metes comunes, influir
positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari
per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic.
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL 1.15. Utilitzar el material i instruments de laboratori emprant les normes de
seguretat adequades per a la realització de diverses experiències químiques, i
relacionant els coneixements químics apresos amb fenòmens de la naturalesa i les
possibles aplicacions i conseqüències en la societat actual.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
Bloc 2: Origen i evolució dels components de l’univers. Curs 2n Batxillerat
Continguts
• Estructura atòmica de la matèria.
• Orígens de la teoria quàntica: espectres.
• Hipòtesi de Planck.
• Teoria corpuscular de la llum d’Einstein.
• Model atòmic de Bohr.
• Model mecanoquàntic: hipòtesi de De Broglie.
• Principi d’incertesa de Heisenberg.
• Orbitals atòmics.
• Nombres quàntics i la seua interpretació.
• Partícules subatòmiques: origen de l’univers.
• Classificació dels elements segons la seua estructura electrònica: sistema
periòdic.
• Propietats dels elements segons la seua posició en el sistema periòdic: energia
de ionització, afinitat electrònica, electronegativitat, radi atòmic.
206
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Enllaç químic.
• Enllaç iònic. Energia de xarxa. Cicle de Born-Haber. Propietats de les
substàncies iòniques.
• Enllaç covalent. Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència
(TRPECV). Teoria de l’enllaç de valència (TEV) i hibridació.
• Geometria i polaritat de les molècules. Propietats de les substàncies amb
enllaç covalent.
• Enllaç metàl·lic. Model del gas electrònic i teoria de bandes.
• Propietats dels metalls. Aplicacions de superconductors i semiconductors.
• Forces intermoleculars.
• Enllaços presents en substàncies d’interés biològic.
Criteris d’avaluació
BL2.1. Explicar les limitacions dels distints models atòmics i diferenciar el
significat dels nombres quàntics segons Bohr i el model atòmic
actual,relacionant-ho amb el concepte d’òrbita i orbital.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL2.2. Calcular el valor energètic corresponent a una transició electrónica entre
dos nivells donats i relacionar-lo amb la interpretació dels espectres atòmics.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL2.3. Determinar longituds d’ona associades a partícules en moviment i
justificar el caràcter probabilístic de l’estudi de partícules atòmiques a partir del
principi d’incertesa de Heisenberg.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.4. Reconéixer les partícules subatòmiques i els tipus de quarks presents en la
naturalesa íntima de la matèria i en l’origen primigeni de l’univers, i explicar-ne les
característiques i la classificació.
207
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.5. Determinar la configuració electrònica d’un àtom, coneguda la posició en
la taula periòdica i els nombres quàntics possibles de l’electró diferenciador, i
justificar la seua reactivitat segons la seua estructura electrònica o posició en la
taula periòdica.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.6. Argumentar la variació del radi atòmic, potencial de ionització, afinitat
electrònica i electronegativitat en grups i períodes, i comparar estes propietats
per a elements diferents.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.7. Justificar l’estabilitat de les molècules o vidres formats emprant la regla
de l’octet o basant-se en les interaccions dels electrons de la capa de valència
per a la formació dels enllaços.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.8. Calcular l’energia reticular de vidres iònics aplicant el cicle de Born-
Haber i comparar la fortalesa de l’enllaç en distints compostos iònics
considerant els factors de què depén l’energia reticular.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.9. Utilitzar diagrames de Lewis i la TEV per a descriure la formació de
substàncies covalents.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.10. Representar la geometria molecular i determinar la polaritat de distintes
substàncies covalents orgàniques i inorgàniques aplicant la TEV, la TRPECV i la
teoria de la hibridació.
208
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.11. Explicar la conductivitat elèctrica i tèrmica dels metalls per mitjà del
model del gas electrònic i la teoria de bandes, descrivint el comportament d’un
element com a aïllant, conductor o semiconductor elèctric.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL2.12. Explicar algunes aplicacions dels semiconductors i superconductors
analitzant la seua repercussió en l’avanç tecnològic de la societat.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL2.13. Comparar l’energia dels enllaços intramoleculars amb l’energia
corresponent a les forces intermoleculars justificant el comportament
fisicoquímic de les molècules i explicar com varien les propietats específiques
de diverses substàncies en funció de les forces intermoleculars existents.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 3: Reaccions químiques. Curs 2n Batxillerat
Continguts
• Concepte de velocitat de reacció.
• Teoria de les col·lisions i del complex activat.
• Factors que influïxen en la velocitat de les reaccions químiques.
• Utilització de catalitzadors en processos industrials.
• Equilibri químic. Llei d’acció de masses. La constant d’equilibri: formes
d’expressar-la.
• Equilibris amb gasos.
• Equilibris heterogenis: reaccions de precipitació.
• Factors que afecten l’estat d’equilibri: principi de Le Chatelier.
209
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Aplicacions i importància de l’equilibri químic en processos industrials i en
situacions de la vida quotidiana.
• Equilibri àcid-base.
• Concepte d’àcid-base.
• Teoria de Brönsted-Lowry.
• Força relativa dels àcids i bases, grau de ionització.elèctriques, piles de
combustible, prevenció de la corrosió de metalls.
Criteris d’avaluació
BL3.1. Obtindre equacions cinètiques reflectint les unitats de les magnituds que
hi intervenen.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.2. Predir la influència dels factors que modifiquen la velocitat d’una reacció i
explicar el funcionament dels catalitzadors relacionant-lo amb processos
industrials, i la catàlisi enzimàtica, i analitzar la seua repercussió en el medi ambient i
en la salut.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL3.3. Deduir el procés de control de la velocitat d’una reacció química
identificant l’etapa limitant corresponent al seu mecanisme de reacció.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.4. Interpretar el valor del quocient de reacció comparant-lo amb la constant
d’equilibri, trobar el valor de les constants d’equilibri, Kc i Kp, en diferents
situacions de pressió, volum o concentració, relacionar Kc i Kp en equilibris
amb gasos i calcular les concentracions o pressions parcials de les substàncies
presents en un equilibri químic emprant la llei d’acció de masses i el grau de
dissociació.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
210
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL3.5. Relacionar la solubilitat i el producte de solubilitat aplicant la llei de
Guldberg i Waage en equilibris heterogenis sòlid-líquid, aplicar-ho com a mètode
de separació i identificació de mescles de sals dissoltes i calcular la solubilitat
d’una sal interpretant com es modifica afegint un ió comú.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
BL3.6. Interpretar experiències de laboratori on es posen de manifest els factors
que influïxen en el desplaçament de l’equilibri químic, tant en equilibris
homogenis com heterogenis, aplicant el principi de Le Chatelier per a predir
l’evolució d’un sistema en equilibri quan es modifica la temperatura, pressió,
volum o concentració que el definixen, utilitzant com a exemple l’obtenció
industrial de l’amoníac, analitzant els factors cinètics i termodinàmics que
influïxen per a optimitzar l’obtenció de compostos d’interés industrial.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL3.7. Justificar el comportament àcid o bàsic d’un compost aplicant la teoria de
Brönsted-Lowry dels parells àcid-base conjugats i identificar el caràcter àcid,
bàsic o neutre i la fortalesa àcid-base de distintes dissolucions determinant el
seu valor de pH.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.8. Predir el comportament àcid-base d’una sal dissolta en aigua aplicant el
concepte d’hidròlisi, escrivint els processos intermedis i equilibris que hi tenen
lloc.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.9. Descriure el procediment per a fer una volumetria àcid-base d’una
dissolució de concentració desconeguda, realitzant els càlculs necessaris per a
determinar la concentració d’un àcid o base valorant-la amb una altra de
211
Programació 2018-2019 Departament de física i química
concentració coneguda, i establint el punt d’equivalència de la neutralització per
mitjà de l’ús d’indicadors àcid-base.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
BL3.10. Reconéixer l’acció d’alguns productes d’ús quotidià com a conseqüència del
seu comportament químic àcid-base.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.11. Definir oxidació i reducció relacionant-ho amb la variació del nombre
d’oxidació d’un àtom en substàncies oxidants i reductores i identificar reaccions
d’oxidació-reducció emprant el mètode de l’ió-electró per a ajustar-les i fer els
càlculs estequiomètrics corresponents.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL3.12. Descriure el procediment per a fer una volumetria redox realitzant els
càlculs estequiomètrics corresponents.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
ü Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor ( SIEE)
BL3.13. Predir l’espontaneïtat d’un procés redox a partir del càlcul del seu
potencial estàndard de reducció i dissenyar una pila utilitzant els potencials
estàndard de reducció per a calcular la força electromotriu generada, formulant
les semireaccions redox que es produïxen i representant la cèl·lula galvànica
corresponent.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL3.14. Aplicar les lleis de Faraday a un procés electrolític per a determinar la
quantitat de matèria depositada en un elèctrode o el temps que tarda a fer-ho.
212
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL3.15. Representar els processos que tenen lloc en una pila de combustible,
escrivint les semireaccions redox i indicant els avantatges i inconvenients de
l’ús d’estes piles enfront de les convencionals, i justificar els avantatges de
l’anodització i la galvanoplàstia en la protecció d’objectes metàl·lics.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
Bloc 4: Síntesi orgànica i nous materials. Curs 2n Batxillerat
Continguts
• Estudi de funcions orgàniques.
• Nomenclatura i formulació orgànica segons les normes de la IUPAC.
• Funcions orgàniques d’interés: oxigenades i nitrogenades, derivats halogenats,
tiols, peràcids. Compostos orgànics polifuncionals.
• Tipus d’isomeria.
• Tipus de reaccions orgàniques: substitució, addició, eliminació, condensació i
redox.
• Principals compostos orgànics d’interés biològic i industrial: materials polímers i
medicaments.
• Macromolècules i materials polímers.
• Polímers d’origen natural i sintètic: propietats.
• Reaccions de polimerització.
• Fabricació de materials plàstics i els seus transformats: impacte mediambiental.
• Importància de la química del carboni en el desenrotllament de la societat del
benestar.
Criteris d’avaluació
BL4.1. Relacionar la forma d’hibridació de l’àtom de carboni amb el tipus d’enllaç
en diferents compostos representant gràficament molècules orgàniques
senzilles.
213
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.2. Anomenar i formular distints hidrocarburs i compostos orgànics que
posseïsquen diversos grups funcionals, segons les normes de la IUPAC.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.3. Distingir els diferents tipus d’isomeria representant, formulant i
anomenant els possibles isòmers, atesa una fórmula molecular.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.4. Identificar els principals tipus de reaccions orgàniques i predir els seus
productes en el desenrotllament de la seqüència de reaccions necessàries per a
obtindre un compost orgànic determinat a partir d’un altre amb distint grup
funcional, aplicant la regla de Markovnikov o de Saytzeff per a la formació de
distints isòmers.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CAA)
BL4.5. Relacionar els principals grups funcionals i estructures amb compostos
senzills d’interés biològic, reconeixent macromolècules d’origen natural i
sintètic.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.6. Dissenyar un polímer a partir dels seus monòmers explicant el procés que hi ha
tingut lloc, com en l’obtenció de compostos d’interés industrial com el polietilé, el PVC,
el poliestiré, el cautxú, les poliamides i els polièsters, els poliuretans, la baquelita.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competència aprendre a aprendre (CCA)
214
Programació 2018-2019 Departament de física i química
BL4.7. Identificar substàncies i derivats orgànics que s’utilitzen com a principis actius
de medicaments, cosmètics i biomaterials reconeixent la repercussió en la qualitat de
vida.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.8. Descriure les principals aplicacions dels materials polímers d’alt interés
tecnològic i biològic (adhesius i revestiments, resines, teixits, pintures, pròtesis, lents,
etc.) relacionant-les amb els avantatges i desavantatges del seu ús segons les
propietats que les caracteritzen.
ü Competències socials i cíviques (CSC)
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
BL4.9. Reconéixer les distintes utilitats que els compostos orgànics tenen en diferents
sectors com l’alimentació, agricultura, biomedicina, enginyeria de materials, energia,
davant dels possibles desavantatges que comporta el seu desenrotllament.
ü Competència matemática i competències bàsiques en ciencia i tecnología
(CMCT)
ü Competències socials i cíviques (CSC)
COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM
CCLI: competència comunicació lingüística.
CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
CD: competència digital.
CAA: competència aprendre a aprendre.
CSC: competències socials i cíviques.
SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
CEC: consciència i expressions culturals.
Temporalització global
1.INTERPRETACIÓ QUÀNTICA DE
L'ÀTOM. 15 sessions
2. ÀTOMS POLIELECTRÒNICS I 15 sessions
215
Programació 2018-2019 Departament de física i química
SISTEMA PERIÒDIC DELS ELEMENTS 3. L'ENLLAÇ QUÍMIC 15 sessions
4. TERMOQUÍMICA 16 sessions
5.CINÈTICA I EQUILIBRI 15 sessions
6. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA
DE PROTONS 15 sessions
7. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA
D'ELECTRONS 23 sessions
8.QUÍMICA DEL CARBONI 15 sessions
Total 106 sessions
DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS
UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ
Donada la cada vegada més important i necessèria inclusió de les noves
tecnologies tant en la societat com en l’àmbit de l’educació, considerem prioritària
la utilització de medis informátics com recolzament de l’assignatura, ja que
desenvolupa de forma activa la participació dels alumnes en el procés
d’aprenentatge, a banda que aquests medis resulten molt més amens i
satisfactoris per a ells, el que redunda en un major aprofitament i retenció en la
memòria dels continiguts apresos amb estos mitjans.
El visionat d’experiments en “Youtube” del tipus de “Brainiac”, la utilització de
sistemes periòdics interactius, els programes de desenvolupament de
nomenclatura i formulació tan orgànica com inorgànica, els simuladors de
pràctiques de laboratori, etc. són un valuós material amb el qual comptem pel
desenvolupament de l’assignatura.
Es pot crear un “blog” on els alumnes aporten direccions d’Internet relacionades
amb l’assignatura que els hagen resultat atractives, de forma que altres companys
puguen utiltizar dita informació. També els professors poden coordinar el dirigir els
216
Programació 2018-2019 Departament de física i química
alumnes cap a pàgines atractives per al desenvolupament de la química, inclosos
los enllaços (links) que el libre de text presenta.
6.1.-Objectius Generals
• Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els
models més importants de la química, valorant el paper que tenen en el
seu desenvolupament.
• Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar
situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida
quotidiana.
• Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la
investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar
hipòtesis, dissenyar i realitzar activitats experimentals) i els
procediments propis de la química.
• Comprendre la naturalesa de la química i les seues limitacions així com
les seues relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat
de preservar el mediambient, de promoure estils de vida saludables i de
treballar per la millora de la qualitat de vida.
• Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics
de química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context
científic adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.
• Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una
opinió pròpia que els permeti expressar-se críticament sobre problemes
actuals relacionats amb la química.
• Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química
mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.
• Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les
seves relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de
la Terra i mediambient, l física i la geologia.
• Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat,
l'esperit crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de
vista tolerant i no dogmàtic.
• Reconèixer i valorar el coneixement científic en l'àmbit de la química
com a element inseparable del coneixement general i la formació
integral de les persones.
Objectius didàctics:
217
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els
models més importants de la química, valorant el paper que tenen en el
seu desenvolupament.
• Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar
situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida
quotidiana.
• Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la
investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar
hipòtesis, dissenyar i realitzar activitats experimentals) i els
procediments propis de la química.
• Comprendre la naturalesa de la química i les seues limitacions així com
les seues relacions amb lat ecnologia i la societat, valorant la necessitat
de
• preservar el mediambient, de promoure estils de vida saludables i de
treballar per la millora de la qualitat de vida.
• Expressar i comprendre pensaments que impliquen conceptes científics
de química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context
científic adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.
• Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una
opinió pròpia que els permet expressar-se críticament sobre problemes
actuals relacionats amb la química.
• Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química
mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.
• Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les
seues relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de
la Terra i mediambientals, l física i la geologia.
• Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat,
l'esperit crític, la tendència altreball sistemàtic i rigorós, i un punt de
vista tolerant i no dogmàtic.
• Reconèixer i valorar el coneixement científic en l'àmbit de la química
com a element inseparable del coneixement general i la formació
integral de les persones.
Continguts:
1. Interpretació quàntica de l'àtom.
2.-Àtoms polielectrònics i sistema periòdic dels elements.
218
Programació 2018-2019 Departament de física i química
3.-Enllaç químic.
4.-Termoquímica.
5.-Cinètica i equilibri.
6.-Reaccions de transferència de protons.
7.-Reaccions de transferència d'electrons.
8.-Química del carboni.
6.2.-Continguts.Temporalització
Els continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques:
Recursos WEB
Proyecto Ulloa
Proyecto Ulloa de Química del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, para
la ESO y Bachillerato.
Experimentos de Química
Vídeos de experiencias curiosas y espectaculares de la Universidad de Leeds.
Experimentos animados.
Química en su contexto
Curso completo de Química (Chemistry The Science in Context) En idioma
inglés. Para Bachillerato y Universidad.
Los elementos químicos en la Web
Espectacular tabla periódica con toda la información habida y por haber sobre
los elementos químicos (historia de su descubrimiento, constantes fisico-
químicas, configuraciones electrónicas, fotografías, compuestos más
importantes, formas de obtenerlos...) También incluye una tabla periódica
escolar con información más sencilla. Aunque es en inglés se entiende y
traduce muy fácilmente. ¡Ideal para buscar información!
Química esencial
219
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Química esencial de Mc Graw Hill. Colección de películas en flash animadas de
química. Animaciones de los 21 capítulos de un curso de química General.
Para 2º de Bachillerato y Universidad. En idioma inglés.
Simulaciones virtuales de Química
Colección de simulaciones y animaciones (flash) de experimentos de química
(nivel 2º bachillerato, universidad) de la Universidad del Estado de Iowa.
IUPAC
Unión Internacional de química Pura y aplicada
Colección de applets de química
Colección de applets de química de la Universidad de arizona.
Lecciones y animaciones de química
Lecciones y animaciones de química en francés. Muy completa. Para 2º de
bachillerato y Universidad.
Real Sociedad Española de Química Real Sociedad Española de Química
Olimpiadas de Química. Olimpiadas de Química
Experimentos de química. Chemkeys. Experimentos didácticos a nivel
básico. Didáctica de la Química de Portugal
Tema interactivo de elementos y compuestos. Libros interactivos del portal
de Profes.net: idea del átomo, la materia por dentro, átomos y moléculas.
Energía de ionización de los elementos
Datos y gráficas muy completos sobre la energía de ionización del Programa
Averroes de la Junta de Andalucía. Permite visualizar los datos de la energía
de ionización de todos los elementos en tablas, puntos, graficas de barras y
puntos o en el Sistema periódico corto o largo.
Visualización de los elementos de la tabla periódica
Tabla periódica con la visualización de los elementos y de sus propiedades.
Contiene experiencias de química. En alemán.
220
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Tabla periódica extendida
Tabla periódica extendida (hasta posible elemento 218). Contiene propiedades
detalladas y visualización de los diferentes elementos.
Departamento de Ciencia de Polímeros
Departamento de Ciencia de Polímeros. Universidad del Sur de Mississipi.
La página más completa sobre los polímeros. Nos explica donde se
encuentran, cual es su estructura, propiedades y aplicaciones, cómo se
obtienen y como se estudian. Es una macrogalería de polímeros que contienen
las moléculas activas en 3D de los polímeros estudiados
Actividades tipo test de temas de química
Banco de actividades de Química, con cuestiones tipo test, de opción múltiple,
ordenadas por temas de química. Muy completo abarcando todos los
contenidos propios de una química general. Para bachillerato y la Universidad.
En idioma inglés.
Cuestiones de química
Cuestiones de química con sus respuestas. Páginas muy variadas, que
abordan gran cantidad de temas de química y con una información muy
completa y adecuada para bachillerato y universidad. En idioma inglés.
Cuestionarios tipo test de química
Preguntas tipo test de química con respuestas. Contiene enciclopedias de
química, con gran cantidad de información. Banco de test, experiencias de
laboratorio, curiosidades, etc. En inglés.
Seguridad en el laboratorio de química
Seguridad y prevención en el laboratorio de química. Por Francisco García
Alonso. Peligros químicos. Indicaciones de peligro. Protección personal,
Actuación en caso de peligros, combatir el fuego y ayudar a las personas, etc.
Se aborda la correcta eliminación de residuos y enlaces de interès
Normas de seguridad en el laboratorio
221
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Normas de seguridad en el laboratorio escolar. Sencillas normas personales
para la utilización del laboratorio de química. Utilización correcta de productos
químicos, el vidrio y las balanzas.
Quiminet
Quiminet. Contiene Software para descargar. Visores moleculares,
experiencias virtuales, etc. Algunos applets y animaciones se descargan de
forma gratuita. Muchos enlaces y recursos en español. Contiene numerosos
enlaces de interés con páginas relacionadas con el tema.
Libros vivos.net
Libros interactivos del portal de Profes.net. Un servicio de la editorial SM para
el profesorado. Contiene libros interactivos que abordan diferentes temas: idea
del átomo, la materia por dentro, átomos y molècules
Recursos y experiencias de química para compartir
Recursos, experiencias y materiales de química de Computer Huesca para
para compartir. Material de laboratorio, normas de seguridad, dibujos e
imágenes, experiencias, Software, enlaces, etc.
Mendeleweb. Apuntes, imágenes, propiedades de los elementos
Mendeleweb. Apuntes, imágenes, propiedades de los elementos, applets,
visores moleculares, formulación etc.
Contienen simuladores, visores moleculares y otras herramientas de química
de gran utilidad.
6.9.-Temes transversals
Educació ambiental
L'educació ambiental és un tema que es tendrà present al llarg de totes les
unitats i també atots els cursos, tant de batxillerat com de ESO. Un dels
aspectes relacionats amb l'educació ambiental és el reciclatge de productes de
refús i les precaucions que s'han de prendre quan aquests són productes
químics.
Educació per a la salut
222
Programació 2018-2019 Departament de física i química
En el laboratori, té molta importància la salut personal i col·lectiva i per tant
s'han de conèixer i complimentar les normes de seguretat al laboratori, així com
la correcta manipulació de substàncies potencialment perilloses.
Educació no sexista
És important presentar la matèria en igualtat de condicions per a les dones i els
homes, utilitzant un llenguatge apropiat a aquest fi i emprant il·lustracions que
fomentin en tot moment una educació no sexista.
L’AVALUACIÓ INICIAL.MARC TEÒRIC .IES Andreu Sempere CURS 2014/2015
Pla d’atenció a la diversitat
RELACIÓ DE DOCUMENTACIÓ SOBRE L’AVALUACIÓ INICIAL
DOCUMENT DESCRIPCIÓ QUI? QUAN?
1. Avaluació Inicial
Breu referència teòrica a l’avaluació inicial
Professors
Abans de la sessió
d’avaluació
2. Resum procediment de
l’avaluació inicial
Quadre sinòptic que recull informació sobre el què, qui, quan avaluar
Professors
Abans de la sessió
d’avaluació
3. Recollida dades Pla
d’Atenció a la Diversitat
Full resum per al Pla
d’Atenció a la Diversitat
Tutor Abans de la sessió
d’avaluació
4. Indicadors per a valorar el
domini d’objectius i
continguts
Llistat d’indicadors
per a
valorar els diferents
ítems
Profess
ors
Abans de la
sessió
d’avaluació
5. Desenvolupament de la Descripció de les Tutor
La sessió
223
Programació 2018-2019 Departament de física i química
sessió d’avaluació inicial fases de la
sessió d’avaluació
+
Equip
Docent
d’avaluació
pròpiament dita
6. Informe d’Avaluació Inicial
Document que recull informació general relativa a l’alumne individual (per lliurar a les famílies)
Tutor +
Equip
Docent
Després de la sessió d’avaluació
1. AVALUACIÓ INICIAL
OBJECTIUS
I. Analitzar el punt de partida així com l'evolució acadèmica del grup durant les
primeres setmanes del curs des d'un punt de vista general i des de cadascuna de
les matèries.
II. Detectar possibles dificultats d'aprenentatge i adoptar les mesures educatives
oportunes.
III. Promoure els canvis que resulten pertinents en els processos d'ensenyança
aprenentatge.
PROCEDIMENT
I. Actuacions prèvies a la sessió d'avaluació inicial.
a) Per part del tutor
Recollida d'informació mitjançant les tutories de grup (fitxa dades generals de
l'alumne i expectatives).
b) Per part dels professors:
224
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Recollida d'informació mitjançant proves de nivell, exercicis, activitats de classe
i observació del treball diari.
c) Per part del Departament d'Orientació
Recollida d'informació del curs anterior i transmissió de la mateixa als professors.
II. Sessió d'avaluació pròpiament dita
III. Informació posterior a la sessió d'avaluació
Elaboració de l’Informe d’Avaluació Inicial per als alumnes i les seues famílies.
QUÈ AVALUAR QUI AVALUA COM
AVALUA
R
QUAN
AVALUAR
1r.
Antecedents escolars del grup:
• Criteris d'agrupament
• Resultats acadèmics del
• curs anterior. • Historial escolar • Problemes
acadèmics generals.
Tutor/a de grup
Orientadora
Pla d'Acció Tutorial
Qüestionari Inicial per al
coneixement de l'alumnat
Entrevistes alumnes/pares
Hores de tutoria durant
setembre i octubre
Entrevistes amb alumnes
i pares
2n.
Característiques generals del grup:
· Dades generals
· Situacions familiars
· Expectatives
· Interessos
Tutor/a de grup
Orientadora
Pla d'Acció Tutorial
Qüestionari Inicial per al
coneixement de l'alumnat.
Entrevistes alumnes/pares
Hores de tutoria durant
setembre i octubre
Entrevistes amb alumnes i pares.
3r.
Exploració del nivell d'inici en
Professorat d'Àrea
Projecte Curricular
Qüestionari
Mes de setembre
225
Programació 2018-2019 Departament de física i química
totes
les àrees (a excepció d'aquelles de
nova incorporació)
s d'avaluació
inicial, proves de nivell
4t.
Exploració de les capacitats
instrumentals (Competència
curricular)
Departaments de Llengua
i Matemàtiques.
Departament
d'Orientació.
Professorat de P T
5é.
Detecció de dificultats d'aprenentatge no associades a discapacitat:
• Desfasaments • Retardaments • ·Discrepàncies
entre capacitats estimades i nivell d'assoliment
Professorat
d'Àrea
Professorat de
P T
Orientadora
Expedi
ent
acadè
mic
Entrevi
stes
amb
alumne
s
Sessió
avaluació
octubre
6é.
Comprovació de nivells de
competència curricular en
alumnes
amb NEA
Professorat
d'Àrea
Professorat de
P T
Orientadora
Sessions a l'aula PT
Informe psicopedagògic I
informes previs
Entrevistes amb alumnes
Inici de curs
7é.
Detecció de dificultats
personals
Tutor/a de grup
Orientadora
Pla d'Acció Tutorial
Hores de
tutoria durant
setembre i
226
Programació 2018-2019 Departament de física i química
d'integració,convivència,
motivació…
Qüestionari Inicial per al
coneixement de l'alumnat.
Entrevistes alumnes/pares
octubre
3. RECOLLIDA DE DADES PER A INCLOURE AL PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
GRUP: DATA:
1) Alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitat:
2) Alumnes amb greus trastorns de conducta (amb Informe de Serveis de Salut
Mental.
3) Alumnes de qualsevol nacionalitat amb necessitats de compensació
educativa (alumnes amb dos o més cursos de desfasament curricular per la
seua situació social desfavorable o pertànyer a una minoria ètnica o cultural).
4) Alumnes que desconeixen les llengües vehiculars o amb un nivell de
comprensió i expressió de les mateixes que dificulta greument els
aprenentatges escolars:
5) Alumnes que no han promocionat de curs
6) Alumnes que han promocionat per imperatiu legal
7) Alumnes amb matèries pendents
La Tutora / El Tutor
Signat
4. INDICADORS PER A VALORAR EL DOMINI D’OBJECTIUS I CONTINGUTS
APRECIACIÓ SOBRE EL DOMINI D'OBJECTIUS I CONTINGUTS
1. CAPACITATS COMUNICATIVES: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
227
Programació 2018-2019 Departament de física i química
1.1. Pronunciació: Artícula correctament tots els sons.
1.2. Modulació de la veu: entona correctament, respectant les pauses que
marquen els signes de puntuació.
1.3. Amplitud i propietat lèxica: usa un vocabulari variat, precís i apropiat.
1.4. Exposicions orals: parla en públic sobre un tema preparat prèviament amb
o sense recolzar-se en informació documental.
2. CAPACITATS COMUNICATIVES: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
2.1. Claredat: S'entén el que escriu.
2.2. Signes de puntuació i faltes d'ortografia: escriu correctament.
2.3. Subratllat d'un text: inclou “Notes al marge esquerre” que interpreten la
informació més rellevant.
2.4. Esquema d'un text: distingeix les idees fonamentals de les accessòries i
les organitza jeràrquicament, establint les relacions oportunes entre elles.
2.5. Resum d'un text: recull les idees més importants expressant-les amb les
seues paraules.
2.6. Titulació d'un text: identifica la idea central.
3. RAONAMENT LÒGIC
3.1. Ordena lògicament seqüències.
3.2. Reconeix el camí que ha de seguir-se per resoldre un problema.
3.3. Formula hipòtesis.
3.4. Identifica contradiccions i incoherències.
3.5. Dedueix conclusions i conseqüències.
3.6. Infereix principis generals a partir de dades concretes.
3.7. Argumenta de forma raonada. 7 / 8
4. AUTONOMIA I CREATIVITAT
228
Programació 2018-2019 Departament de física i química
4.1. Expressa verbalment i per escrit opinions, crítiques I valoracions personals.
4.2. Respon de manera raonada a qüestions concretes.
4.3. Expressa idees amb les seues pròpies paraules.
4.4. Utilitza recursos expressius propis.
4.5. Presenta de forma “personal” els treballs escolars.
4.6. Manifesta capacitat d'autoavaluació.
5. APRECIACIÓ SOBRE LA QUALITAT DEL TREBALL
5.1. Llig en silenci amb la concentració necessària.
5.2. Llig en veu alta i comprén el que llig.
5.3. Comprèn la informació expressada en llenguatges no verbals.
5.4. Comprèn la informació presentada en “suports informàtics”.
5.5. Manté l'atenció (en les explicacions de classe, en la realització de les
diferents activitats…).
5.6. Contribueix activament a què els seus companys tinguen un nivell
d'atenció satisfactori.
6. ÚS DE PROCEDIMENTS PER “APRENDRE A APRENDRE”
6.1. Planifica i programa adequadament el seu treball.
6.2. Usa les tècniques de treball més usuals.
6.3. Participa activament en debats i col·loquis i manté la compostura.
6.4. Presenta els treballs amb netedat.
6.5. Té cura a l’hora de prendre apunts i conservar els materials escolars.
7. (...) 8 / 8
5. SESSIÓ D’AVALUACIÓ INICIAL
(I) Els tutors comenten les dades més rellevants sobre el grup:
••• Centre de procedència i nivell sociocultural (1r ESO)
229
Programació 2018-2019 Departament de física i química
••• Nombre de repetidors i d'alumnes amb dificultats detectades en cursos
anteriors
••• Nombre d'alumnes que compliran 16 o més anys durant el curs
••• Interessos i expectatives dominants
••• Actituds i comportament general del grup
(II) Cadascun dels professors comenta les dades més rellevants pel que fa a la
seua matèria.
••• Dificultats amb els continguts específics
••• Dificultats amb les habilitats bàsiques per a l'aprenentatge
••• Actitud del grup cap l'aprenentatge de la matèria
••• Resposta del grup davant els diversos mètodes de treball
(III) Alumnes amb dificultats especials.
• El Departament d'Orientació informa sobre els alumnes amb informes
psicopedagògics del centre de procedència així com les mesures provistes
amb anterioritat, els resultats de l'avaluació inicial de les àrees instrumentals i
la proposta de les mesures de recolzament que cal adoptar durant el primer
trimestre.
(IV) Aspectes generals del procés d'ensenyança–aprenentatge com:
••• Mètodes de treball que semblen donar millors resultats.
••• Procediments d'avaluació i recuperació que poden ser més eficaces amb el
grup.
••• Formes d'organització de la classe que semblen obtenir millors resultats.
••• Materials i recursos que podrien mostrar la seua eficàcia amb el grup.
(V) Presa de decisions sobre els punts necessaris, per exemple:
••• Mesures educatives per a determinats alumnes. Els professors podran
proposar l'adopció de mesures especials (ACI, incorporació a grups de reforç,
adscripció a optatives instrumentals, readscripció de grup…) per a determinats
alumnes, tinguen o no informe. Així mateix, podran sol·licitar l'avaluació
230
Programació 2018-2019 Departament de física i química
psicopedagògica de determinats alumnes en qui es detecten dificultats
d'aprenentatge rellevants.
••• Canvis en l'organització de la classe.
••• Canvis en els processos d'ensenyança-aprenentatge.
••• Projectes d'intervenció en diferents matèries: tècniques de treball, unitats
didàctiques interdisciplinàries, projectes...
(VI) Acta
• Els tutors alçaran acta de la sessió i la lliuraran al Cap d'Estudis. A més, han
de signar i segellar els originals dels Informes d’Avaluació Inicial, dels quals en
faran una fotocòpia per al centre, i els lliuraran als alumnes. Els seus pares el
signaran i retallaran la part inferior. Els alumnes retornaran dita part inferior als
seus tutors en el termini de 5 dies lectius com a màxim.
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
NORMATIVA
DECRET 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el
Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària. DOGV 8/9/1997
Ley Orgánica 9/1995 (LOPEG), de 20 de Noviembre,
de la Participación, evaluación y gobierno de lo Centros docentes (BOE de
21/11/1995).
Ley Organica 2/2006 (LOE), de 3 de Mayo, de
Educación.
Reglamento de Régimen Interno del Centro
Capítol VI. Departament d'activitats complementàries i extraescolars
Artícle 98
1.En cada institut d’Educació Secundària es constituirà un departament
d’actividades complementàrias i extraescolares que estarà encarregat de
promoure, organitzar i facilitar aquest tipus d’actividats.
231
Programació 2018-2019 Departament de física i química
2. Estarà integrat pel vicedirector o vicedirectora, si no n'hi ha el cap o la cap
d'estudis, que serà elcap o la cap del departament, un membre, almenys, de cada
departament didàctic, per delegats del'alumnat i, si escau, per representants de les
associacions d'alumnes i de les associacions de pares imares d'alumnes existents
al centre.
Article 99
El departament d'activitats complementàries i extraescolars tindrà les funcions
següents:
1. Elaborar la programació anual d'activitats complementàries i
extraescolars, en què es recolliran les propostes dels diversos sectors de la
comunitat educativa.
2. Elaborar i donar a conéixer la informació relativa a les activitats del
departament.
3. Coordinar les activitats complementàries de cada departament didàctic.
4. Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives en col·laboració
amb els diferents sectors de la comunitat educativa.
5. Executar la distribució dels recursos econòmics destinats pel consell
escolar a les activitats complementàries i extraescolars.
6. Coordinar l'organització dels viatges d'estudis, els intercanvis escolars i
qualsevol tipus de viatges que es realitzen amb els alumnes.
7. Organitzar els actes que es produïsquen a l'institut de caràcter cultural
recollits en la programació anual.
8. Realitzar la memòria final de curs de les activitats realitzades.
Les activitats extraescolars i complementàries i els servicis complementaris que
programen els centres s’inclouran en la PGA. L’equip directiu elaborarà un
programa anual d’activitats seguint les directrius del consell escolar, a l’aprovació
del qual seran sotmeses. El dit programa arreplegarà les propostes del claustre i
dels equips de cicle. Igualment, les dels representants de pares i mares de
l’alumnat segons establix el Decret 126/86 (DOGV 14.11.1986).
232
Programació 2018-2019 Departament de física i química
2.7. Activitats extraescolars i complementàries. Servicis complementaris
1. Les activitats extraescolars i complementàries i els servicis
complementaris que programen els centres s’inclouran en la PGA. L’equip
directiu elaborarà un programa anual d’activitats seguint les directrius del
consell escolar, a l’aprovació del qual seran sotmeses. El dit programa
arreplegarà les propostes del claustre i dels equips de cicle. Igualment, les
dels representants de pares i mares de l’alumnat segons establix el Decret
126/86 (DOGV 14.11.1986).
2. Les activitats extraescolars i complementàries i els servicis
complementaris que s’incloguen en la PGA seran organitzades i realitzades
pel centre, per associacions col·laboradores, o en col·laboració amb
l’ajuntament; no discriminaran cap membre de la comunitat educativa i
no tindran ànim de lucre. Si les activitats i els servicis generen gastos de
neteja i manteniment, serà necessària l’autorització prèvia de la corporació
local corresponent.
3. El programa anual d’activitats extraescolars i servicis complementaris podrà
incloure:
a) Les activitats i servicis culturals.
b) Els viatges d’estudi i els intercanvis escolars que es pretenen realitzar.
c) Les activitats esportives i artístiques que es fan dins i fora del recinte
escolar.
d) L’organització, el funcionament i l’horari de la biblioteca.
e) Totes les que es consideren convenients.
4. En finalitzar el curs, l’equip directiu inclourà en la memòria de final de curs,
l’avaluació de les activitats realitzades.
Davant la situació actual respecte a les retallades pressupostàries de Conselleria,
la Comissió d’Activitat Extraescolars i Complementàries acorda modificar el
document de la PGA mantenint solament totes aquelles que no estiguen
relacionades amb cap entitat vinculada amb Conselleria .
233
Programació 2018-2019 Departament de física i química
La vicedirectora explica que al RRI i a les Normes per a les Act. Extraescolars es
parla de vetar alumnes amb expedients disciplinaris oberts, amb acumulació
d’amonestacions i/o faltes d’assistència injustificades, amb baix rendiment
acadèmic i d’alumnes que el Dep. d’Orientació, tutors o Direcció consideren oportú
no deixar-los participar en activitats extraescolars. En cap cas es parla d’alumnes
que s’han apuntat a activitats i després s’han esborrat.
També afig que es podria acceptar aquesta norma i especificar-la en el RRI si així
es decideix en la C.A.E., però que caldria fer-ho amb molt de compte per tal de no
provocar l’efecte contrari, és a dir, que no s’apunten alumnes als projectes per por
de ser vetats després per a altres activitats en cas que es facen enrere. També
que caldria consultar-ho amb el Consell escolar del centre.
NORMES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES
• La programació d’activitats abarca un ampli camp de possibilitats, des de les
que estan directament lligades amb les programacions didàctiques i són
complement pràctic de les mateixes, fins les activitats purament lúdiques. En
qualsevol cas, han d’estar encaminades a la formació integral de l’ alumne.
L’assistència a dites activitats és obligatòria tant per al professorat com per a
l’alumnat que les organitze en cas que siguen amb caràcter gratuït.
• Tota activitat extraescolar haurà de ser programada d’acord amb els objectius
d’àrea o etapa, evitant les que no siguen de caràcter estrictament cultural i
formatiu.
• Cada Departament Didàctic realitzarà una programació d’ activitats, que
inclourà a la PGA, procurant evitar l’organització d’activitats en dates pròximes
(almenys un parell de setmanes) a les distintes avaluacions.
• Tota activitat que represente un desplaçament de l’alumnat fora del recinte del
centre haurà d’estar autoritzada prèviament pels pares o tutors legals dels
alumnes. Existeix un imprés en Caporalia d’ Estudis i en la intranet que el professor
responsable de l’activitat haurà d’emplenar amb tota la informació necessària per a
entregar-lo als alumnes i que aquests el tornen signat abans de l’activitat. Així
mateix, tota l’organització i recaudació per a despeses ha de ser realitzada pels
professor/s responsable/s abans d’iniciar l’activitat, donant compte de tot a
Vicedirecció.
• El Reglament de Règim Intern, així com el Decret 39/2008 de 4 d’abril
(DOGV Núm.5738) sobre drets i deures dels alumnes són d’aplicació tant
234
Programació 2018-2019 Departament de física i química
en el recinte del centre com en les eixides o viatges que els alumnes
puguen realitzar.
• Tots els alumnes matriculats en el Centre, i que no estiguen vetats, tenen
dret a participar en les Activitats Extraescolars programades al llarg del
curs i aprovades en la P.G.A. sempre que se’ls oferisca l’activitat per part
del professor que l’organitze.
• El professorat evitarà realitzar proves, controls i treballs o lliurament de
tasques en els dies en què estiguen programades les Activitats
Extraescolars.
• En cas que no siga possible canviar la data de controls o proves
anteriorment citats, l’alumne/a tindrà dret a ser avaluat en dates posteriors
o anteriors a la realització de les Activitats Extraescolars, segons acorde
prèviament amb el
• professor/a, intentant evitar que coincidisquen dues o més proves en el
mateix dia.
• Les activitats Extraescolars es programaran, sempre que siga possible, en
dies no lectius o durant les jornades extraescolars de vespra de vacances
de Nadal, Pasqua o en els dies de realització de les Proves d’Accés a la
Universitat, quan la seu siga el nostre centre.
• Si es programa una excursió o viatge que comporte pernocta, és a dir, de
més d’un dia, es realitzarà durant les vacances de Pasqua, algun pont o
a final de curs, després de l’última avaluació.
• Si no fóra possible realitzar les activitats en els dies assenyalats, es podrà
usar dies lectius, previ consentiment dels pares i mares dels alumnes
implicats, del Consell Escolar i de la Comissió d’Activitats Extraescolars i
Complementàries.
• Es procurarà que, sempre que siga possible, les activitats siguen per a
grups sencers d’alumnes, per evitar la dispersió i l’absència de classe
d’alguns alumnes.
• La Setmana d’ Esquí, si es fa, es programarà coincidint amb algun
intercanvi cultural a l’estranger per a què es produïsca la menor pèrdua
possible d’hores lectives.
• Podran participar en els intercanvis culturals a l’estranger els alumnes de
4t d’ESO, de 1r de Batxillerat i de 2n de Batxillerat.
235
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Els diversos Departaments Didàctics i els/les Tutors/es de 1r de batxillerat,
en la mesura de les seues possibilitats, col·laboraran amb els alumnes en
la confecció d’una Guia Didàctica de l’itinerari (monuments, museus,
història, etc.) que vagen a realitzar en el viatge de fi de curs o participaran
en el projecte de treball a elaborar per als intercanvis.
• Es podrà vetar la participació d’algun alumne/a en determinades activitats
extraescolars si incorre en reiterades faltes d’assistència injustificades, per
acumulació d’amonestacions per part del professorat, de l’equip directiu o
dels professors de guàrdia o per baix rendiment acadèmic. A tal efecte, el
professor/a responsable de l’activitat organitzada haurà de consultar els
tutors/es de tots els alumnes que vulga que hi participen abans de publicar
la llista d’admesos en l’activitat per tal de saber si algun alumne hi està
vetat.
• Als alumnes que no assistisquen a alguna classe per estar participant en
una activitat extraescolar programada, també se’ls posarà la falta
d’assistència corresponent.
• Els alumnes que no participen voluntàriament d’una activitat programada
per a tot el grup ( amb caràcter gratuït), hauran d’elaborar un treball
compensatori que hauran de lliurar al seu professor perquè l’evalue.
També l’hauran de fer tots aquells alumnes que no vulguen participar de
les activitats no-gratuïtes sempre que aquestes formen part de la
programació didàctica dels departaments i complementen el temari de
l’assignatura.
• Els responsables de les activitats extraescolars hauran d’informar els
professors implicats en les hores de realització d’aquestes quan algun
alumne no haja participat en les mateixes, per tal que li posen una falta
injustificada.
• Els responsables i/o acompanyants de les activitats hauran d’emplenar un
full amb totes les dades completes (dia, lloc, duració, grups…) per
comunicar a Vicedirecció de la realització d’una activitat extraescolar amb
el màxim temps d’antel·lació possible.
• Els alumnes podran vendre productes promocionals del viatge/excursió
per tal de recaptar fons econòmics per a sufragar les despeses que puga
comportar l'activitat, sempre sota supervisió del professor responsable, el
qual durà la comptabilitat dels beneficis. En cap cas, els alumnes podran
236
Programació 2018-2019 Departament de física i química
quedar-se els diners recaptats per a ús particular alié a l'activitat
programada ni gastar-
los per a altres fins que no siguen el viatge o excursió. Si algun alumne ha
estat venent productes i després s'esborra de l'activitat, els beneficis que
haguera obtingut passarien al fons comú de la resta de participants del
projecte gestionat pel professor organitzador
Activitats extraescolar previstes per al curs 2016-2017
1. Setmana Jove de la ciència .EPSA . Alcoi. novembre de 2016
2. ISURUS: Visites guiades al Museu Paleontòlogic i de les Ciències d'Alcoi
3. Pràctiques de química a la universitat Miguel Hernández. Març 2017
4. Totes aquelles activitats que vagen sortint al llarg del curs acadèmic.
a) Aquestes activitats han d’estar coordinades de forma que interferisquen el
menys possible en els horaris de classe, missió de la vicedirectora .
b) Les activitats que s’organitzen com a complement de les classes, dins de
l’horari lectiu seran considerades com obligatòries per professors i alumnes. Si
un alumne/a no assisteix a l’activitat extraescolar tindrà l’obligació d’assistir a
l’Institut i realitzar els deures acadèmics que se li encomanen a l’efecte,
integrant-se en un altre grup classe o en el seu cas sota la supervisió del
professorat de guàrdia.
c) Si l’horari de realització de les activitats extraescolars permet que es duguen
a terme classes ordinàries de l’horari lectiu, estes es duran a terme tant si esta
circumstància es dóna abans o després de l’activitat complementària o
extraescolar.
d) Les activitats que s'organitzen en hores diferents de les lectives seran
voluntàries per a professors/es i alumnes, entenent-se que els compromisos
que de forma voluntària s'adquirisquen per al desenvolupament d'estes
activitats, es portaran sempre a efecte, prenent els/les professors/es baix la
seua tutela, l'activitat del grup d’alumnes a ell assignats.
e) Els/les alumnes amb apercebiments reiterats, par la seua actitud negativa,
seran exclosos de les activitats escolars que es desenvolupen fóra del centre.
Dita exclusió serà aplicada per la direcció del centre a proposta del
237
Programació 2018-2019 Departament de física i química
professor/tutor o del departament responsable de l’activitat. La sanció serà
comunicada al consell escolar.
L’alumnat afectat per aquesta sanció tindrà l’obligació d’assistir al centre i
realitzar els deures acadèmics que se li encomanen a l’efecte, integrant-se en
un altre grup-classe o en el seu cas sota la supervisió del professorat de
guàrdia.
g) Les normes que regulen la convivència en el centre seran aplicades a
qualsevol altra activitat extraescolar.
PLA PER AL FOMENT A LA LECTURA
ORDE 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen
els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat
Valenciana
1. El pla per al foment de la lectura arreplegarà totes les intervencions del centre
destinades al foment de la lectura i la comprensió lectora.
En este, els centres docents concretaran les pautes generals per a l’elaboració del
pla que s’establixen en l’Orde 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació,
per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents
de la Comunitat Valenciana (DOCV 16.06.2011), per mitjà de l’exercici d’activitats
de promoció i pràctica de la lectura en els centres educatius, a fi de garantir un
tractament integral i sistemàtic de les activitats dirigides a promoure la lectura i a
millorar l’expressió i comprensió oral i escrita.
2. El pla de foment de la lectura haurà de ser aprovat pel consell escolar del
centre.
1.6. Pla de transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria
1. Els centres que impartisquen ensenyances d’Educació Secundària Obligatòria
posaran en marxa este pla seguint les indicacions establides en l’Orde 46/2011, de
8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula la transició des de
l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat
Valenciana (DOCV
2. L’avaluació preceptiva del pla de transició i les propostes de millora hauran de
figurar en la memòria de final de curs.
1.7. Reglament de règim interior
238
Programació 2018-2019 Departament de física i química
1. Els centres docents elaboraran el seu reglament de règim interior, en virtut de la
seua autonomia, i de conformitat amb el que establix el Decret 234/1997 (DOGV
08.09.1997).
2. El reglament de règim interior s’elaborarà a partir de les propostes realitzades
pel claustre, les associacions de mares i pares, les associacions d’alumnes,
elsdepartaments didàctics i el consell de delegats.
3. Correspon al consell escolar l’aprovació del reglament de règim interior.
4. D’acord amb la Instrucció 1/2010 de la Subsecretaria de la Conselleria
d’Educació, sobre l’ús adequat dels espais públics i dels taulers d’anuncis en
l’àmbit de la Conselleria d’Educació, els reglaments de règim interior dels centres
docents tindran en compte i s’adaptaran, si és el cas, a allò que ha disposat la dita
instrucció, especialment en referència al fet que:
a) En tots els centres hi haurà un tauler d’anuncis i cartells oficials o més.
b) En els taulers s’arreplegaran els cartells, actes i comunicacions de la Conselleria
d’Educació, així com d’altres organismes oficials, i dels òrgans de govern del
centre.
c) S’habilitarà un tauler d’anuncis a disposició de les associacions de l’alumnat i les
associacions de pares i mares dels alumnes, la gestió del qual correspondrà a les
esmentades associacions, i en seran responsables de l’ordenació i organització.
d) Correspondrà a la direcció del centre, en l’àmbit de les seues competències,
garantir l’ús adequat dels taulers. La gestió dels taulers correspondrà a la
secretaria del centre
Introducció Saber lleigr, entenem, amb aquest terme fer-ho de forma mecànicament correcta,
amb velocitat adequada, i amb capacitat de comprendre el que es llegeix, és un
valor que no és discuteix en la societat actual. Per aquest motiu , un objectiu
fonamental de tots els nivells d’ensenyament, i de totes les àrees, ha de ser
potenciar, consolidar i desenvolupar la capacitat de comprensió lectora. De fet,
aquesta capacitat és bàsica per progressar en qualsevol àrea de coneixement, i
com que cada àrea té un lèxic i uns continguts específics cal treballar la lectura, la
comprensió lectora, des de totes les matèries; aquesta necessitat s’accentua en
l’àrees de ciències ja que, freqüentment, el seu llenguatge s’allunya del que és
habitual per a l’alumne de secundària,
Tot i la importància creixent i necessària difusió de la comunicació audiovisual i/o
de les denominades noves tecnologies, tant en l’àmbit domèstic com escolar, el
text escrit, siga en paper o en una pantalla, segueix sent la base de cultura
239
Programació 2018-2019 Departament de física i química
actual del procés d’ensenyament –aprenentatge. L’auge de la imatge en la
cultura actual és innegable, però no elimina ni substitueix lam cultura escrita.
Dissortadament, és fàcil constatar que, fins i tot al batxillerat, l’alumnat domina els
aspectes mecànics de la lectura, però la seua capacitat de comprendre el que
llegeix és limitada; com a exemple, de fet, en molts casos en la resolució de
problemes, que generalment tenen un enunciat breu i precís, els errors
esprodueixen per la no comprensió o comprensió errònia del que es proposa. Des
de diferents àrees es constata que una bona part de l’alumnat se sent desorientat
per no saber descodificar el codi en el que ve expressada la informació que han de
`processar.
L’atenció que es dedica a una qüestió tan bàsica com és la comprensió lectora en
l’ensenyament de les ciències i a l’anàlisi de les lectures emprades ha estat, fins
ara, escassa.
Podem recollir els usos de la llengua escrita en tres vessants:
a) L’ús pràctic i funcional de la llengua escrita en termes d’adaptació a la
societat moderna i urbana que recorre a ella constantment en la vida
quotidiana.
b) L’ús de la llengua escrita com a potenciadora del coneixement, com a
progrés individual i col·lectiu i com a forma de poder: poder de la
informació, poder científic, poder del ascem social, etc.
c) L´ús de la llengua escrita com a font de plaer estètic.
Una altra qüestió a valorar és la redefinició mecessària dels objectius del sistema
educatiu en el món actual, les persones no adquireixen un capital fix de cultura,
coneixements o habilitats que administren al llarg de la seua vida, sinó que estan
obligades a revisar i renovar constantment els seus aprenentatges. I això serà
possible bàsicament a partir de la capacitat de llegir i escriure en el sentit més
ampli, és a dir, en el domini dels recursos comunicatius.
La funció de qui ensenya ciències no es limita a l’explicació de conceptes
pertanyents a l’àrea del coneixement científic, sinó que es revela com una funció
que, necessàriament, comporta un ensenyament-aprenentatge de la llengua en el
seu ús específic de comprensió i producció; és a dir, com una eina de
comunicaciói, és evident que tota situació de comunicació requereix uns
coneixement lingüístics i pràgmètics que s’aprenen mitjançant l’ús, l’observació i la
reflexió.
El professorat de ciències constata sovint les grans dificultats que presenten molt
estudiants per expressar o comunicar, siga de forma oral o escrita, idees i teories
des d’un punt de vista científic,amb rigor, precisió, de manera estructurada i
240
Programació 2018-2019 Departament de física i química
coherent. Moltes vegades és difícil precisar si les dificultats provenen d’una mala
comprensió dels conceptes, dels textos que han llegit o d’un no-domini del gènere
lingüístic adequat.
Per aquesta raó, és una simple pregunta retòrica plantejar si s’ha d’ensenyar, o no,
llengua a les classes de ciències, física o química. Ho vulga o no el professorat,
aquest sempres és un model d’ús i aprenentatge de la llengua. La tasca docent no
es pot entendre sense l’instrument del llenguatge oral i escrit. Una anàlisi dels
comportaments lingüístics mostra que el docent ajuda ( o no) a comprendre els
textos específics de la seua matèria: es desentén ( o no) de treballar l’expressió
específica de la matèria amb els estudiants; reconeix ( o no) que les habilitats
lingüístiques afavoreixen la conceptualització, etc. Però al cap i a la fi jutja, valora i
avaqlua erls coneixements a través de les produccions, generalment escrites a
partir de lesctures prèvies, dels estudiants.
L’objectiu de comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge
oral i escrit està en relació directa amb la capacitat d’usar adequadament la
llengua. I molts altres objectius s’estableixen en termes de comprensió i
d’expressió: s’utilitzen verb com comprendre ( comprensió), expressar, produir (
expressió); interpretar, identificar, analitzar ( comprensió i expressió), seleccionar
informació. Quan un alumne és capaç d’”interpretar” significa que ha estat capaç
de comprendre i de verbalitzar ( oralment o per escrit) la seua comprensió. Tots
aquests aspectes es citen en el decret que fixa els objectius generals de l’ESO.
Sovint es considera que l’estudiant que ha après a llegir i escriure, ja és capaç de
llegir-ho ( comprendre-ho) tot, i escriure qualsevol tipus de text que se li demane.
Es suposa que l’alumnat que llegeix un text sobre la “teoria cinètic molecular”,
sobre la corrosió dels materials, sobre la pressió atmosfèrica, etc. Ha de ser capaç
de produir un text coherent sense cap problema sobre aquests temes. També, al
mateix temps, s’espera que siga el professorat de llengua qui es preocupe,
únicament i eclusiva, que els estudiants aprenguen a emprar bé la llengua en
qualsevol de les situacions de producció o de cpmprensió. Per a les classes de
ciències no és suficient l’aprenetatge dels fiferentsgèneres lingüístics que es
treballen a les classes de llengua. Les idees de la Ciència s’aprenen i es
construeixen tot expressant-les i conèixer i comprendre les formes de parlar de la
Ciència és condició necessària per poder-les assimilar.
La comprensió d’un text escrit afavoreix l’apropiació i permanència de les idees en
qui ho llegeix, ja que és quelcom material i articulat que pot ser contrastat,
conceptualitzat i integrat en el nostre coneixement. Allò que està escrit es
considera instintivament més important o més fiable que el que no està..
241
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Molt llibres de text de matèriesmde ciències inclouen lectures i propostes de treball
entorn d’elles, però tant el professorat cxom l’alumnat les perceben com poc
impotants o innecessàries, o que requeririen un temps que sempre és escàs per
assolir els objectius que es consideren prioritaris, i per tant no es treballen a
ñl’aula. Si en molts casos els alumnes no llegeixen ni la part del text que “ entra a
l’examen”, hem de pensar que probablement cap d’ells dedica temps a casa seua
a llegir i entendre aquestes lectures.
Després de la lectura
Per aprendre ciències, cal saber parlar i escriure de la manera pròpia de les
ciències i les activitats i qüestionaris, que es poden proposar després d’una lectura
d’un text de
ciències, poden ajudar a assolir aquest objectiu.
La realització de les diferents activitats i respostes a les preguntes que es
proposen en un qüestionari pot ajudar a :
• Fomentar la lectura comprensiva
• Aprendre a copsar la idea principal d’un text
• Adquirir un vocabulari científic en català, buscant el significat dels termes
que van sortint en el text.
• Aprendre a fer resums i comentaris de text
• Saber extreure conclusions i deduccions
• Distinció entre “tema” i “idea principal”
El tema d’un text indica allò sobre el què tracta, i, per tant, pot expressar-se
mitjançant una paraula o un sintagma (exemple : la velocitat límit). El tema respon
a la pregunta: de què tracta aquest text?. En canvi, la idea principal informa de
l’enunciat més important que l’autor fa servir per explicar el tema. La idea principal
s’expressa a partir d’una o vàries frases, proporciona més informació que el tema i
respon a la pregunta: quina és la idea més important que l’autor pretén explicar en
relació al tema? .
En l’exemple de la velocitat límit, la idea principal seria: un cos en caiguda lliure,
assoleix una velocitat constant, anomenada velocitat límit, quan la resistència de
l’aire i el pes s’anul·len. Sovint, quan es parla de la idea principal, es fa referència
al propòsit de l’autor, però no es té en compte el lector (o se li concedeix poca
importància), els seus coneixements previs i objectius de lectura, que, en part,
determinaran el que consideri “principal”.
D’un mateix text, diferents lectors poden identificar, o inferir, diverses idees
principals.
242
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Poderm distingir entre “rellevància textual” i “rellevància contextual”. . La primera fa
referència a la importància que es dóna als continguts d’un text en funció de la
seua estructura i de les senyals que l’autor fa servir per remarcar el que considera
més important. La rellevància contextual fa referència a la importància que el lector
atribueix a determinades idees del text en funció del seu interès i coneixements, és
a dir, allò que el lector considera important en el moment de la lectura
independentment del que l’autor consideri fonamental. La idea principal serà,
doncs, la combinació dels objectius de lectura que guien al lector, dels seus
coneixements previs i de la informació que l’autor vol transmetre .
És important remarcar la necessitat d’ensenyar a identificar la idea principal d’un
text en funció dels objectius de lectura. Quan un professor demana als seus
alumnes que diguen “el més important d’aquest capítol”, “allò que l’autor volia
transmetre” o quan aquesta recomanació apareix a les guies didàctiques, és
fonamental que pensem que no s’està ensenyant a trobar la idea principal, sinó
que s’està comprovant si l’alumne sap o no trobar-la, en un acte que porta a
substituir l’ensenyament per l’avaluació, cosa bastant freqüent en la instrucció de la
lectura . Així doncs, trobar la idea principal és una condició per que l’alumnat
aprenga a partir de la lectura de textos, per tal que pugui efectuar una lectura
crítica i autònoma i això s’hauria d’ensenyar.
El resum
Resumir consisteix en expressar per escrit i de manera simplificada la informació
continguda en un text, amb les nostres pròpies paraules, una vegada que s'ha
llegit, aïllant i ressaltant només aquelles seccions o segments que contenen
informació important.
L’elaboració del resum d’un text està relacionada amb les estratègies necessàries
per identificar o construir la idea principal del text.
La informació inclosa i l'omesa en el resum d'un text revela aspectes del que s'ha
comprès i s'ha recordat, així com també, evidències sobre les destreses per
elaborar resums. L'habilitat per resumir el contingut d'un material és de gran utilitat
per a la comprensió i l'aprenentatge.
Quan s’elabora un resum es duen a terme un conjunt de processos: llegir,
entendre, eliminar o seleccionar informació o idees, decidir què ha de formar part
del resum, construir amb paraules pròpies el text original.
Després d'analitzar molts exemples de resums elaborats per lectors experts i
principiants, podem identificar sis regles bàsiques per elaborar un bon resum:
a) Dues regles involucren eliminació de material, cal eliminar material trivial
i/o material important però redundant.
243
Programació 2018-2019 Departament de física i química
b) Dues regles consisteixen en la substitució d'una llista de termes (taula,
llit, cadira, sofà) per una categoria o terme inclusiu (mobles) o una
seqüència d'accions (abocar sal a l’aigua i remenar) per una acció general
(dissoldre).
c) Les dues regles restants impliquen proporcionar una síntesis del
paràgraf. La primera consisteix en la selecció de l'oració principal explícita.
La segona regla s'aplica si no hi ha una oració principal explícita i , en
aquest cas, caldrà construir.
• Regla d’omissió o supressió, que permet eliminar la informació trivial o
redundant
• Regla de substitució, que permet integrar conjunts de termes o accions en
conceptes supraordenats
• Regla de selecció, que portarà a identificar la idea en el text, si és que està
explícita
• Regla d’elaboració, que construirà la idea principal.
Per elaborar un bon resum no només cal que el lector haja comprès la informació
del text, sinó que també ha de:
• Posseir habilitats per reconèixer quins són els elements importants del text i
així poder eliminar material trivial o material important, però que és
redundant.
• Saber quan un grup d'unitats d'informació, termes o accions es poden
agrupar sota un terme genèric que els inclogui a tots.
• Poder identificar les idees principals dels segments del text o inventar una
oració principal en el cas que aquesta no existeixi en un paràgraf.
• Poder integrar tota la informació i expressar-la amb les seves pròpies
paraules.
• Presentar una versió coherent del text.
Totes aquestes activitats contribueixen a que l'estudiant elabori activament la
informació continguda en un text, cosa que, com ho han evidenciat diverses
investigacions realitzades, facilita la seva comprensió, aprenentatge i retenció.
Els resultats publicats a la literatura indiquen el següent:
1) els estudiants que reben el resum d'un text abans o després de llegir-lo,
recorden millor el seu contingut en comparació amb els que no el reben
2) els estudiants que elaboren resums dels textos llegits, recorden més informació
que els que no ho fan.
244
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Per tant, és important promoure en els estudiants l'elaboració de resums. En
aquest sentit, és convenient que:
• S’entrene als estudiants en l'elaboració de resums mitjançant l'aplicació de
les regles per elaborar resums efectius.
• S’estimule en els estudiants la integració i la construcció de la informació,
mitjançant l'ús de les seues pròpies paraules (parafraseig) a fi d'evitar la
còpia textual de la informació, ja que aquesta activitat no afavoreix
l'elaboració de les idees contingudes en el text.
• Es demane als estudiants que presenten el resum, per escrit, de forma
organitzada i coherent i que el comparen amb el text original.
Els qüestionaris
L’estratègia de formular i respondre preguntes després de la lectura d’un text és
molt utilitzada a les classes i, habitualment, apareix a les guies didàctiques i als
materials per l’alumnat. Cal remarcar, però, que aquesta activitat, que es proposa
com d’aprenentatge, freqüentment es limita a avaluar, a comprovar el que
l’alumnat ha entès o recorda del text.
Ensenyar a formular i respondre preguntes sobre un text és una estratègia
essencial per dur a terme una lectura activa, però cal reflexionar sobre el tipus de
preguntes que es plantegen.
Diverses investigacions atribueixen les dificultats dels alumnes per centrar-se en
els aspectes importants d’un text a les preguntes que, en general, es formulen
després de la lectura, que van dirigides indistintament a aspectes de detall i al
propi nucli. Aquest fet provoca que els alumnes, com que “saben” que hauran de
respondre una sèrie més o menys arbitrària de preguntes, dirigeixin la seva atenció
més a trobar estratègies que permetin respondre-les que a comprendre el text i
elaborar una interpretació plausible
Una possible classificació de les preguntes que es poden formular després de la
lectura d’un text, tenint en compte les relacions que s’estableixen amb les
respostes podria ser:
- Preguntes de resposta literal. La resposta a aquestes preguntes està explicitada
literalment dins el text.
- Preguntes de pensa i busca. La resposta es pot deduir, però requereixen que el
lector relacioni diferents elements del text i que efectuï inferències.
245
Programació 2018-2019 Departament de física i química
- Preguntes d’elaboració personal. La resposta no es pot deduir del text, sinó que
només el prenen com a referent. Aquest tipus de preguntes exigeix la intervenció
de l’opinió del lector o dels seus coneixements.
En el cas de les preguntes de resposta literal, l’èxit de les respostes no pot ser un
criteri únic per decidir que s’ha entès el text, ja que la resposta està construïda en
el propi text.
Són preguntes que obliguen a centrar-se en aspectes puntuals, de detall, que
poden ser útils en el cas que l’objectiu sigui l’adquisició d’una determinada
terminologia científica i simbològica.
Els altres dos tipus de preguntes condueixen a llegir entre línies, a formar-se una
opinió, a contrastar la informació que aporta el text amb la que ja es tenia i, en
definitiva, a construir coneixement.
Dins del tipus preguntes de pensa i busca es poden formular qüestions que
serveixin per ampliar els coneixements de l’alumnat en referència al tema que
tracta el text. En aquest cas caldrà fer inferències i aplicar els coneixements que es
tenen per resoldre qüestions derivades del text. També es poden plantejar
preguntes de deducció a partir del text i que l’alumne hagi d’aplicar la informació
que hi ha en el text per resoldre diferents situacions o problemes.
Pel que fa a les preguntes d’elaboració u opinió personal, el seu objectiu és
treballar les diferents situacions per tal que l’alumnat sigui capaç de qüestionar les
seves pròpies idees, les faci evolucionar i adquireixi seguretat en la interpretació
de fets científics.
Pla per al foment de la lectura
El pla per al foment de la lectura arreplegarà totes les intervencions del centre
destinades al foment de la lectura i la comprensió lectora.
En este, els centres docents concretaran les pautes generals per a l’elaboració del
pla que s’establixen en l’Orde 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació,
per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents
de la Comunitat Valenciana (DOCV 16.06.2011), per mitjà de l’exercici
d’activitats de promoció i pràctica de la lectura en els centres educatius, a fi
de garantir un tractament integral i sistemàtic de les activitats dirigides a promoure la lectura i a millorar l’expressió i la comprensió oral i escrita.
Objectius generals del pla:
246
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenrotllar l’hàbit lector.
• Afavorir la comprensió lectora de l’àrea científica.
• Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.
• Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de
la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de
foment de la lectura.
• Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en
suports impresos com en suport digital i audiovisual.
• Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament
de la informació.
• Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i
adequar-les als objectius i actuacions arreplegats en el pla.
• Reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de
suport a la lectura.
• Llegir un llibre recomanat per trimestre
Lectures recomanades curs 2016/17
Lectures recomanades per a segon d’ESO
Joaquim Bosch.Take, el fotó. Un vertiginós viatge des d’una supernova fins a
Barcelona.Edicions de l’Ajuntament de Barcelona.2005. 2n ESO
Aquest conte, publicat per iniciativa de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona
amb el patrocini del Ministeri d’Educació i Ciència de l’Estat, té com a objectiu introduir els
xics i les xiques a partir d’11 anys en algunes de les nocions de la física que ja va explicar
Einstein fa 100 anys en el context de la seva visita a Barcelona, el 1923.
El text transmet tot això d’una manera amena i divulgativa, seguint el seu personatge
principal: en Take. Es tracta d’un fotó, una petita partícula d’energia que forma part de la
llum, com ja va anunciar el mateix Einstein, i que té l’origen en l’explosió d’un estel dels que
s’anomenen supernoves, que des de llavors viatja per l’univers fins que arriba a la ciutat de
Barcelona.
La publicació d’aquest conte juvenil va coincidir amb l’Any Mundial de la Física i també amb
la celebració de l’Any del Llibre i la Lectura, esdeveniments gràcies als quals s’impulsen
iniciatives d’aquest abast.
Esther Codina (coordinadora). Fem contes de ciència. Editorial Fundació ”la
247
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Caixa”.2007Publicació amb què la Fundació ”la Caixa” commemora el cinquè
aniversari del concurs . 2n ESO
Fem Contes de Ciència, que té com a objectiu despertar en la mainada l’interès per la
ciència alhora que fomentar el pensament científic. Val a dir que fins ara la crida ha
obtingut un èxit indiscutible de convocatòria. En aquestes cinc edicions hi han participat
més de 500 escoles i prop de 40.000 alumnes de tots els cicles formatius, des d’educació
infantil fins a batxillerat, sense oblidar els centres d’educació especial.
El llibre vol ser un homenatge a totes les persones que hi han participat i recopila els
contes premiats fins ara. Les obres presentades a concurs, a títol individual o col·lectiu,
corresponen a narracions, en català o castellà, que tenen la ciència com a tema principal i
que, per als més petits, s’acompanyen de dibuixos. Amb una edició molt acurada, la
selecció dels contes guanyadors, amb les seues corresponents il·lustracions, contribueix a
deixar constància de la iniciativa per al futur i constitueix un llibre preciós.
L’art de contar històries, creativitat i repte per a la imaginació. Jorge Wagensberg, director
de l’Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació ”la Caixa”, a qui s’ha encomanat la
presentació del llibre, defineix l’aventura d’escriure contes de ciència com «la mínima
expressió del màxim compartit.
Andrés Medrano.Rita, la neurona.Edicions de l’Ajuntament de Barcelona. 2007.
2n ESO
Seguint amb la sèrie iniciada amb el conte Take, el fotó, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament
de Barcelona (ICUB) va retre homenatge a Santiago Ramón y Cajal ambl’edició d’un nou
llibre juvenil, Rita, la neurona. La que té més marxa de tot Barcelona, un text d’Andrés
Medrano amb precioses il·lustracions de Sonika. Un conte per gaudir i per aprendre.
«Tenir una idea. Això és el començament de tot.» Així és com comença el conte, que no és
altra cosa que un viatge a l’interior del cervell. El relat recull les aventures d’una neurona
que descobreix com funciona el cervell i el sistema nerviós al mateix temps que estableix
diàlegs amb altres cèl·lules amigues que coneix al llarg del viatge.
La neurona ens explica de què s’alimenta i com són les zones per on passa. A més, la Rita
intercanvia impressions mentre passeja per Barcelona, ciutat en la qual coneix com va ser
descrita per primera vegada pel seu descobridor, Santiago Ramón y Cajal, l’artífex de la
cèlebre i vigent encara avui dia teoria de la neurona. S’endinsa en els laboratoris on
l’estudien els investigadors, entre els quals hi ha en Pere, un neuròleg jove de qui la Rita
ens explica que potser l’any vinent se n’anirà a fer recerca als Estats Units.
Lectures recomanades per a tercer d’ESO
248
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Mercé Izquierdo . Or per a la llibertat. 3r ESO
El jove Nahmi torna al seu país, Egipte, en un moment de profunds canvis polítics; sense
gairebé adonar-se'n, es troba embolicat en una aventura que l'obligarà a ser valent, decidit i
molt imaginatiu. Què pot fer-ne, de l'or que li han encomanat? Aconse guirà de fer-lo
desaparèixer a temps? Els nous procediments químics que li han ensenyat a París li seran
d'una gran ajuda.
Claudi Mans. La truita cremada. 24 lliçons de química. Col·legi Oficial de Químics
de Catalunya.2005 . 3r ESO
Per què la truita s’enganxa en unes paelles i no en unes altres? La resposta, pot ser en una
hipotètica taula periòdica dels aliments? Què deu ser la paràbola de la maionesa i l’allioli?
En to d’humor, trobarem la resposta aquestes i a un munt de preguntes més en una obra
que, amb una estratègia clarament didàctica, aconsegueix establir un lligam entre els
elements quotidians de la vida i els coneixements sobre química que té o ha tingut el lector
alguna vegada. Si es tenen coneixements de química s’entendrà millor tot el llibre; si no és
així, agradarà de totes maneres.
La truita cremada aplega un conjunt d’articles que es van publicar al butlletí del Col·legi
Oficial de Químics de Catalunya i a la Revista de la Societat Catalana de Química. S’ha
editat també en castellà: Tortilla quemada. 23 raciones de química cotidiana (2005).
Claudi Mans, enginyer químic i divulgador, ens ha volgut explicar la química del dia a dia,
primer a la cuina i més tard en el llibre El secret de les etiquetes (2006), en què ens ajuda a
desxifrar els misteriosos símbols de les etiquetes, ens fa saber de què són fets els
productes que tenim habitualment a casa i ens diu quina mena d’informació
ha d’incloure un producte quan l’adquirim.
Isaac Asimov. Momerntos estelares de la ciència..Alianza. 3r ESO
Una de las divisiones que más daño ha hecho a nuestra cultura es la que escinde
los saberes en dos grandes ramas opuestas, la de letras y la de ciencias. Esta radical y
arraigada dualidad que prevalece desde la enseñanza elemental ha sido igualmente
negativa para las dos culturas. Por una parte, no ha logrado cultivar un pensamiento
científico a la altura de las enormes mutaciones ocurridas en las últimas décadas del siglo,
con las consecuencias altamente negativas que se derivan para la técnica y la producción
del país. Por el otro lado, ha marginado a la llamada cultura humanística de esa creciente
complejidad que se ha apoderado de los saberes tradicionales como consecuencia,
justamente, del protagonismo científico-técnico en el mundo actual; hecho éste que
también ha tenido influencias decisivas en el desarrollo de la filosofía, las ciencias sociales,
249
Programació 2018-2019 Departament de física i química
la ética, la crítica o la estética, además de conmover profundamente los ciclos de creación,
transmisión, circulación, implantación y acumulación de los discursos literarios y artísticos.
La cultura de hoy resulta francamente ininteligible al margen de los
acontecimientos próximos ocurridos en los campos de la física, la cosmología, las
matemáticas, la biología, la cibernética, la química, la teoría de la evolución, la genética o
la neurofisiología. Estas ciencias básicas, que responden al eterno deseo del hombre de
comprender el mundo, no sólo originan formas revolucionarias de conocimiento de la
realidad; también generan efectos inmediatos para el desarrollo de la industria, la
agricultura, los ocios, las organizaciones sociales, el trabajo, la guerra o el bienestar
individual.
Los vertiginosos acontecimientos fundacionales ocurridos en el mundo de las
ciencias básicas o aplicadas —hecho éste que hace hablar hoy de un verdadero cambio de
paradigma—, ante todo son acontecimientos de rango cultural. Implican nuevos universos
de ideas, teorías y modos de creación, y se inscriben veloz y puntualmente en la sociedad
y en la historia. O para decirlo como en el siglo XIX se decía de la novela: son el discurso
en el que habla y se reconoce la sociedad actual.
Ahora es más evidente que nunca la íntima relación que la cultura científica
mantiene con la humanística, pero a poco que miremos hacia el pasado sin censuras
mentales, comprenderemos que las dos culturas de las que hablaba Snow nunca han
estado verdaderamente divorciadas, aunque así nos lo hayan contado: el famoso duelo
entre los saberes de ciencias y los de letras no sólo es necio, también es falso.
Esos momentos estelares de la ciencia que Asimov refiere en este bello libro, también son
momentos estelares de la cultura humanística. Este recorrido literario por las biografías
seductoras de Copérnico y Galileo, Newton y Lavoisier, Faraday y Edison, Mendel y
Darwin, Arquímedes y Pasteur, Curie y Einstein, muestra y demuestra con elegancia
narrativa hasta qué punto la comunicación entre el científico y el artista fue constante e
intensa a lo largo de la civilización. Pero también evidencia este libro de Asimov que
cualquier antagonismo entre el pensamiento científico y el humanístico, además de
empobrecer la cultura, entraña un grave riesgo en todos los órdenes. Para decirlo con
palabras de Edgar Morin, una ciencia privada de conciencia humanística es algo tan
estremecedor como una conciencia que habla del mundo de espaldas a la ciencia.
Isaac Asimov es uno de los escritores contemporáneos que más ha hecho por la
integración plena y feliz de las dos culturas. Su gran instrumento es la divulgación rigurosa
de esos acontecimientos científicos y técnicos que han alterado el conjunto de los saberes
humanos y han organizado nuevas formas de conocimiento. Porque hoy más que nunca la
divulgación de la cultura científica constituye la tarea fundamental, básica, para el
desarrollo de la cultura del futuro, es decir, la cultura que no le teme al futuro.
250
Programació 2018-2019 Departament de física i química
La ciencia nos enseña diariamente que el Universo es complejo en todos sus
órdenes, pero las herramientas que solemos utilizar para analizar y juzgar esa complejidad
creciente suelen ser escandalosamente simples. La divulgación, en consecuencia, se
convierte en una tarea imprescindible para la puntual y correcta integración en el ámbito de
lo social y de lo individual de esos centrales acontecimientos científico-técnicos que están
en el origen de este nuevo hecho de civilización que estamos viviendo los hombres en las
postrimerías del siglo.
Pero la divulgación de los saberes científicos — su democratización, en definitiva
— no sólo es inexcusable para complejizar la cultura «de letras»; también es la garantía de
que la hoy todopoderosa ciencia nunca se verá privada de su necesaria conciencia crítica.
Lectures recomanades per a quart d’ESO
Mary Shelley. Frankenstein. Anaya. 2000 .4rt ESO
En el verano de 1816, Lord Byron y su médico John William Polidori alquilaron Villa Diodati,
cerca del lago Leman en Ginebra. En una villa cercana se instalarían también el poeta
Percy Shelley y su amante Mary Wollstonecraft, posteriormente su esposa, Mary Shelley.
En una de sus frecuentes reuniones ese verano, Lord Byron propuso que escribieran un
cuento de fantasmas. La que más tardó en aceptar el reto fue Mary, pero también la que
consiguió el mayor logro, pues dos años más tarde publicó Frankenstein o el moderno
Prometeo (1818), que muchos consideran la primera y una de las mejores novelas de
ciencia ficción moderna. La trama es muy conocida a través del cine; pero la novela es más
rica en acontecimientos y sobre todo mucho más reflexiva que sus adaptaciones a la gran
pantalla. Como muestra de su reflexión ética, basta esta cita de las quejas de la criatura:
"Los sufrimientos me han convertido en un malvado. Concededme la felicidad y seré
virtuoso".
.Frankenstein o el modern Prometeu, història que ens llegà la ploma de l'escriptora Mary
Shelley, va ser publicada el 1818.
Considerada la primera mostra de terror gòtic, també se'n parla com del text iniciador de la
ciència-ficció. Està inspirada en una de les interpretacions tardanes del mite grec
de Prometeu, segons la qual aquest personatge fou el creador de l'home.
No insistiré en acumular dades que podeu trobar fàcilment en qualsevol enciclopèdia, però
em semblava que aquest bloc no podia continuar sense dedicar un article a un text que a
hores d'ara ha esdevingut un clàssic i que ha generat un munt d'enrenou al seu voltant.
Perquè no cal recordar el nivell de fama de la història, de la qual se n'han fet còmics, llibres
infantils, rèpliques, pel·lícules -antològiques, mediocres i dolentes- i fins i tot paròdies.
Frankenstein és una peça literària estranya i única. No m'estendré en tot allò que fa el text
251
Programació 2018-2019 Departament de física i química
tan atractiu: l'obsessió científica del doctor Frankenstein, la utilització d'uns instruments que
podem relacionar amb els inicis de la tècnica aplicats a la medicina, l'esperit
d'experimentació hereu del pensament il·lustrat, l'originalitat argumental al voltant del desig
d'insuflar vida a qualsevol preu, l'encertat desenvolupament de la sinistra trama, l'encís de
la recreació ambiental. Tot això, inclòs el fet certament morbós que l'autora s'inspirà en les
activitats del Dr. Crosse, un metge real, no es pot comparar amb el sentiment que em
generà el personatge del "monstre", sorgit de la unió de diversos cadàvers disseccionats.
Perquè la suposadament "horrible criatura" em va omplir el cor de tendresa i afecte. I
aquesta sensació, que no esperava, va recobrir per sempre les pàgines del llibre d'un hàlit
de meravella.
Frankenstein de Mary Shelley és una lectura absolutament imprescindible, en especial
perquè tots creiem conèixer la història, però no és veritat. Ha estat tan desvirtuada,
modificada i sacsejada per mans i ments alienes, que només podrem copsar el seu valor
(com sempre, dit sigui de pas), anant a la font primigènia. D'una altra manera, en serem
totalment ignorants.
L'obra és molt més que una novel·la de terror, molt més que un volum de ciència-ficció,
molt més que un text d'entreteniment. Es tracta d'un dels intents més reeixits de la literatura
dels darrers segles per indagar en profunditat entorn de la vida i la mort, l'existència de
l'ànima i la condició humana.
En resum, que per res del món permeteu que se us escoli el temps sense detenir-vos en
les pàgines d'aquesta joia literària. És la meva recomanació d'aquest divendres. I és molt
seriosa, negrots.
Segio Basega Noreno. Una historia de la medida de la Tierra. Desde los griegos
al GPS. Nivola, 2010. 4rt ESO
Esta es la historia de un par de preguntas sin respuesta definitiva: cuál es la forma
y cuáles las dimensiones del planeta que habitamos. Desde el inicio de los tiempos el ser
humano se ha planteado estos interrogantes. Sus respuestas, junto con las diferentes
motivaciones que le llevaron a ellas, conforman el hilo conductor de este relato, que
paseando por la historia de la humanidad llega hasta nuestro presente, para el que muchas
de las soluciones dadas históricamente son de algún modo correctas.
Sergio Baselga Moreno es profesor de cartografía matemática y geodesia en la
Universidad Politécnica de Valencia. Sus líneas principales de investigación en la
actualidad están relacionadas con la optimización del posicionamiento por técnicas GPS y
la teoría de ajuste de observaciones.
Ramon Parés i Farràs.Cartes a Núria. Història de la ciència. Almuzara. 2005.
252
Programació 2018-2019 Departament de física i química
4r tESO
El gènere epistolar s’ha utilitzat àmpliament en literatura, sobretot des del romanticisme. És
un gènere que convida a llegir en veu alta, a compartir, a comunicara persones properes
els seus continguts. En aquest cas, l’autor utilitza aquesta estratègia per difondre història
de la ciència d’una manera molt especial i original, adreçant el missatge a la seua filla
Núria.
L’afany de l’espècie humana per trobar explicació a tot allò que l’envoltava l’ha conduït al
llarg de la història des d’un passat màgic i mitològic fins als coneixements actuals,
àmpliament basats en l’acceptació del mètode científic.
Aquesta vegada, l’editorial Almuzara s’ha fet càrrec de l’edició d’una obra que té els
orígens en una d’anterior publicada pel professor Parés l’any 1985. L’epistolari tracta d’una
manera seriosa, solemne i rigorosa, sense caure en l’anècdota, els episodis més destacats
de la història de la ciència, des de la Grècia clàssica fins a la crisi de la física al
començament del segle XX. Una opció pel rigor que no impedeix, però, atreure l’atenció del
lector, si bé es dóna per fet que aquest té uns mínims coneixements del que significa la
investigació científica.
Lectures recomanades 1r batxillerat. Cultura científica
Carmina Virgili. El fin de los mitos geológicos: Lyell. Nivola 2003. CC
No es poden entendre els processos evolutius sense tenir en compte el lloc on es
produeixen. Les obres de divulgació dedicades, d’una manera més o menys directa, a
Darwin i a la seua teoria de l’evolució sovint han oblidat un aspecte important: el canvi de
paradigma que va comportar una concepció canviant del medi físic on hauria tingut lloc
aquesta evolució dels éssers vius.
En el llarg procés de transformació de la geologia en ciència, Charles Lyell hi va tenir un
paper clau en establir els principis del raonament geològic. No és en absolut anecdòtic que
Darwin portés entre l’equipatge el primer volum dels principis de geologia de Lyell durant el
viatge que va fer a bord del Beagle. Pertanyent a una família acomodada, Lyell va adquirir
una bona formació a Oxford i va tenir la possibilitat de viatjar arreu del món i acumular una
gran quantitat d’informació, mostres i quaderns de camp que van esdevenir la base de la
seua gran obra, que li va atorgar prestigi internacional i fama.
La seua amistat posterior amb Darwin va marcar una fita en la història de la geologia.
Aquest va proveir Lyell d’arguments per provar la seva teoria, l’actualisme, que explica els
canvis ocorreguts a la superfície terrestre en el passat. La necessitat de demostrar la seua
teoria el va convertir en el primer geòleg modern.
El llibre, que pertany a la col·lecció Biografías de l’editorial Nivola, s’estructura de manera
253
Programació 2018-2019 Departament de física i química
que introdueix el lector a poc a poc en l’entorn i les inquietuds dels científics dels segles
XVIII i XIX, particularment en l’àmbit de la geologia, i en la manera com Lyell va influir en el
progrés i la consolidació d’aquesta disciplina.
Francisco J. Ayala.Darwin y el diseño inteligente: creacionismo, cristianismo y
evolución.Alianza. 2007. CC
El camí per conciliar la ciència i la religió pel que fa a l’evolució és el leit motiv d’aquesta
obra de Francisco J. Ayala, biòleg i membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels
Estats Units. Segons Ayala, la ciència i la fe religiosa no estan en contradicció, ni ho poden
estar, ja que tracten sobre assumptes diferents que no coincideixen. Durant els darrers
anys, el concepte de disseny intel·ligent, segons el qual els éssers vius serien el fruit del
disseny d’un creador, ha atret l’atenció i ha portat a aferrissats debats arreu del món,
principalment als Estats Units d’Amèrica.
Per als uns, la complexitat dels organismes vius no es pot explicar per simple evolució. Per
als altres, la selecció natural explica l’evolució de les espècies al llarg de milions d’anys i
l’adaptació dels organismes al seu entorn, amb ulls per veure-hi, ales per volar i brànquies
per respirar sota l’aigua. En definitiva, encara que molts aspectes encara s’han d’elucidar,
l’evolució és un fet inqüestionable. El punt de trobada, segons explica Ayala, és que
l’evolució per selecció natural estaria més d’acord amb la fe religiosa en un Déu d’amor,
misericòrdia i saviesa, que no pas amb l’anomenat disseny intel·ligent, que atribueix al
Creador les imperfeccions del món de la vida. L’autor, com a científic, defensa l’origen
evolutiu dels éssers vius, un concepte tan bàsic com que la Terra és rodona i gira al voltant
del Sol o la composició atòmica de la matèria.
A propòsit d’aquest debat candent i actual, el llibre brinda una oportunitat molt bona per
conèixer el pensament, l’obra i l’abast de les teories de Darwin i de la biologia de l’evolució,
així com també els corrents de pensa.
Carl Sagan .Miles de Millones B.S.A.1998. CC
Con su habitual capacidad para interpretar los misterios de la vida y el universo,
Carl Sagan da en su obra póstuma un paso más para adentrarse también en cuestiones
que afectan a nuestra vida diaria. Sagan invita a los lectores a un apasionante viaje que
comienza con una explicación de los grandes números con que se mide el cosmos, sigue
con la demostración práctica, sobre un tablero de ajedrez, del crecimiento exponencial, se
detiene en los paralelismos entre las condiciones para la vida en la Tierra y Marte, aborda
la Guerra Fría y replantea el debate sobre el aborto.El asunto más preocupante para Sagan
era el deterioro del medio ambiente: el calentamiento de la Tierra y el agujero de la capa de
254
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ozono cobran toda su importancia cuando el autor explica las consecuencias de nuestra
negligencia.
Antonio Canto. La pizarra de Yuri. Ediciones Silente 2011. CC
Lo confieso, soy un sentimental. Se me ponen los vellos de punta y se me saltan
las lágrimas cuando leo historias como “Los tres superhéroes de Chernóbyl, ” La pizarra de
Yuri, 11 de abril de 2010. La divulgación científica de izquierdas en España (“rojilla” como
le gusta decir a Yuri) es la divulgación de La Pizarra de Yuri. La verdad, me encanta, me
encanta leer a Yuri cuando le da su toque de izquierdas a las entradas de su blog.
Entradas imprescindibles como “El pasado era una mierda,” 7 de marzo de 2010, o
“Viruela: cuando la mano del Hombre fue más poderosa que el puño de Dios,” 24 de junio
de 2010, son las que compendia en su libro, “El libro de la Pizarra de Yuri,” Silente, 2011 (a
la venta en librerías por 20€ y en internet más gastos de envío). ”Una recopilación y
selección de artículos del blog, con una edición cuidada, que puede venir muy bien –por
ejemplo– para un regalo, para leer serenamente este verano.” Solo texto, sin ilustraciones
en color, el libro te permite disfrutar de lo mejor de Yuri en estado puro, en esencia.
Muchos blogueros tienen en mente publicar algún día un libro con una selección de
las mejores entradas de su blog. Sin embargo, pocos escriben las entradas en el blog de
una forma tan cuidada y tan trabajada como Yuri. Pocos lo tienen tan fácil a la hora de
convertir su blog en un libro. Yuri lo prometió hace tiempo y lo ha cumplido. Y no será el
último libro… ya ha prometido una segunda parte.
Me he leído el libro en tres días, a ratos muertos, y aunque ya conocía muchas de
las entradas (pero no todas), las he vuelto a disfrutar. Me ha gustado el formato libro. El
libro te permite concentrarte en el texto, en el flujo de las ideas, algo que me resulta difícil
cuando leo un blog. En mi caso, trato de leer cuanto antes el meollo de la cuestión para
pasar cuanto antes a otra entrada, a otro blog, a donde me lleven los enlaces. El libro
rehuye las imágenes, los colores, el grafismo, y te permite entretejer las ideas siguiendo el
hilo de la historia. Me ha gustado leer a Yuri en formato libro.
Por supuesto, no todo lo que reluce es oro. Hay varias entradas que no me han
gustado (yo hubiera seleccionado otras en su lugar). Pero a cada maestro su librillo.
Para abrir boca, te enlazo las primeras entradas seleccionadas en el libro: ”Esta es
tu dirección,” “Esta es tu herencia,” y “Esta es tu naturaleza.” Por supuesto, seguro que
prefieres leer “Secretos de la polla,” con un cierto toque morboso (como el propio título
indica), pero yo te recomiendo “¿Cómo identificarías una Cosa Misteriosa?.” El resto de las
entradas del libro, si no quieres o no puedes comprar el libro, las puedes descargar del
blog de Yuri (basta copiar el título del índice del libro y usar su buscador o Google). Aún
así, te recomiendo “El libro de la Pizarra de Yuri.”
255
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Por cierto, Yuri, si lees esto… ¿por qué no has incluido en el libro “Chernóbyl-4“? La he
echado de menos.
Bill Bryson. Una breve historia de casi todo. RBA. CC
Bill Bryson aborda materias tan terriblemente aburridas como geología, química y
física, pero lo hace de forma tal que resultan comprensibles y amenas. La cuestión es
cómo sabemos lo que sabemos. En sus viajes a través del tiempo y del espacio Bryson se
topa con una espléndida colección de científicos asombrosamente excéntricos,
competitivos, obsesivos e insensatos, como Henry Cavendish, de una timidez tan
deplorable que aunque hizo públicos importantes descubrimientos —entre ellos el peso de
la Tierra—, se abstuvo de comunicar muchos de ellos.
En Una breve historia de casi todo, el autor intenta entender qué ocurrió entre la
Gran Explosión y el surgimiento de la civilización, cómo pasamos de la nada a lo que ahora
somos.
Lectures recomanades per a primer de batxillerat
Michael Faraday. La història química de una vela. Nivola. 1r BATX
La historia química d’una espelma fou un cicle de conferències nadalenques destinades a
joves i xiquets impartit pel físic Michael Faraday en la Royal Institution de Londres. Des de
llavors, aquests cursos s’han repetit any rere any fins hui, amb l´única excepció d’un
període durant la Segona Guerra Mundial. Les conferències aparegueren en forma de llibre
en 1861, publicades i revisades per Sir William Crookes.Us n’adonareu de com és de falsa
la idea que la ciència és llunyana, els coneixements difícils de comprendre i els científics
personatges distants i desconeguts.
Tots nosaltres podem oferir suport a la ciència si la sentim propera i comprensible. Podem
contribuir a apropar la ciència a la societat, posant una pedra més en el pont que les
comunica; i per això us vull proposar de dur a terme una “petita recerca”, en la qual
descobrireu els enigmes de la flama d’una espelma. Us adonareu com, en la vida
quotidiana, podem respondre a moltes qüestions investigant: fent-nos preguntes i assajant
fins a obtenir-ne les respostes.
Si preguntem a alumnes d’ESO o de Primària com funciona una espelma podem trobar-nos
amb sorpreses. Per exemple, hi pot haver alumnes que consideren que el que es crema
realment és el ble, que la cera només serveix per aguantar-lo dret; que la cera o parafina,
doncs, no es crema sinó que va caient fent regalims,però que sempre és la mateixa.
256
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Per abordar el problema científicament –encara que siga amb mitjans modestos– i esbrinar
què succeeix, podem fer alguns experiments que ens ajuden a aclarir com funciona una
espelma encesa.
Ens basarem en els experiments proposats a mitjans del segle XIX per Michael Faraday
en les seves esplèndides conferències de divulgació del coneixement químic a la Royal
Institution de Londres.
M.R. Bermejo. El nombre y el simbolo de los elementos químicos. Síntesis. 1r
BATX
Aquest llibre, de 145 pàgines i molt llegible, és un recorregut per la història de la química
començant per la seva estandarització i acabant per la nomenclatura dels elements
novíssims.
A la introducció se’ns explica que el gran problema de la química al segle XVIII era l’ús d’un
obscur i críptic llenguatge. Per exemple, anomenaven Pols d’Algaroth al Oxiclorur
d’antimoni (III), àcid muriàtic a l’Àcid clorhídric, etc. Va ser gràcies a Lavoiser, Guyton,
Berthollet i Fourcroy que el llenguatge químic es va estandaritzar i el pas de l’alquímia a la
química va ser definitiu.
Passada la introducció se’ns explica l’origen del nom de cada element químic. N’hi ha que
m’han resultat força interessants com per exemple el Wolframi, que en l’àmbit metal·lúrgic
s’anomena tungstè perquè els suecs, experts en metal·lúrgia, el van anomenar així. Ara bé,
de la mateixa manera que m’ha semblat interessant de conèixer l’etimologia dels elements
més coneguts; d’altres com el Disprosi, el Gadolini o el Praseodimi m’han resultat força
avorrits de llegir.
D’altra banda, m’ha semblat molt interessant de veure com la Guerra Freda també va crear
algunes disputes entre les EEUU i l’antiga URSS per anomenar els elements que es
descobrien aleshores. Fins i tot alguns elements tenien dos noms: el que deien als EEUU i
el que deien a la URSS; per exemple, el nobeli era anomenat així pels americans i jolioti
pels russos. Per solucionar aquestes disputes la IUPAC va acordar el 1976 d’anomenar els
elements d’una forma sistemàtica, tot i que el 1998 van decidir tornar a canviar el nom dels
elements i anomenar-los amb noms de cel·lebritats (Roentgeni, Bohri, etc.).
També m’ha semblat interessant d’entendre què són aquests elements de sota de la taula
periòdica de tres lletres (Uut, Uuq, Uup, etc.). Són els anomenats elements novíssims i la
IUPAC va decidir anomenar-los d’una forma sistemàtica, de tal manera que el Uut és el
Ununtrio format pels morfemes Un-Un-Tri-io. Els tres primers morfemes ens diuen el
nombre atòmic de l’element (en aquest cas 113) i el -io indica que és metàl·lic.
257
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Doncs bé, només dir-vos que us recomano aquest llibre si voleu aconseguir una
perspectiva històrica de la taula periòdica.
Pascual Román Polo. Mendeléiev. El profeta del orden químico. Nivola
2002.1rBATX
En el siglo XIX, Mendeléiev revolucionó la química al ordenar los elementos
conocidos en la primera tabla periódica y predecir la existencia de nuevos elementos y sus
propiedades.
Su vida y su obra, estrechamente unidas a los avatares del imperio ruso y de los
últimos zares de la dinastía Romanov, estuvieron dedicadas a la creación de una escuela
química rusa, a la modernización de la industria y a la investigación.
De forma permanente, pero especialmente en 2007, en que se ha conmemorado el
centenario de su muerte, la comunidad científica sigue atentamente los últimos hallazgos
para comprobar hasta que punto Dimitri Mendeléiev realizó una apuesta de futuro, aunque
podemos anticipar que su ley periódica goza de buena salud.
NM. Trifonov y V.D. Trivonof. Cómo fueron descubiertos los elementos
químicos. . Mir 1984
Los primeros elementos de los que se tiene noticia, ya que no cabe hablar de
descubrimiento, son los siete metales de la Antigüedad: oro, plata, cobre, hierro, plomo,
estaño y mercurio, los cuales desempeñaron un importantísimo papel en el desarrollo de
las primeras civilizaciones. El azufre y el carbono también fueron ampliamente utilizados en
aquella época.
Durante la Edad Media, debido principalmente al perfeccionamiento de las técnicas
de los alquimistas, fueron descubiertos cinco elementos más: fósforo, arsénico (logro
atribuído a San Alberto Magno), antimonio, bismuto y zinc.
El descubrimiento de los elementos relacionados con el agua y el aire: hidrógeno,
oxígeno y nitrógeno, fue el acontecimiento más significativo en la química de la segunda
mitad del siglo XVIII. La comprensión de la naturaleza de estos elementos contribuyó
poderosamente al establecimiento de algunas de las nociones químicas modernas. Entre
estos logros podemos citar: desarrollo de la teoría de la oxidación (A. Lavoisier), aparición
de la teoría atómica (J. Dalton), aparición de la teoría de ácidos y bases, empleo de las
escalas del hidrógeno y del oxígeno para la determinación de masas atómicas relativas.
A partir de la primera mitad del siglo XVIII, la química tomaba más y más la forma
de una ciencia. Como resultado del análisis químico de los objetos naturales -
principalmente minerales-, en el periodo que va desde 1735 hasta 1830 se descubrieron
258
Programació 2018-2019 Departament de física i química
más de una treintena de elementos químicos. Los más conocidos son: cobalto, níquel,
manganeso, bario, molibdeno, wolframio (descubierto por los químicos españoles F. y J.
D'Elhuyar en 1783), estroncio, circonio, uranio, titanio, cromo, platino (cuya primera
descripción es debida al matemático y explorador español Antonio de Ulloa en 1748),
flúor, cloro, yodo, bromo, cadmio, litio, silicio, aluminio, ... Los químicos de este siglo fueron
capaces, utilizando la definición operativa de elemento, de seleccionar de la lista de
sustancias puras que conocían un conjunto de sustancias que podían ser consideradas
como elementos. Tal conjunto, propuesto por el químico francés Lavoisier (1743-1794),
está reseñado en la siguiente tabla:
En la época de Lavoisier no se había descubierto el modo de producir corriente
eléctrica y, por tanto, no se pudo utilizar ésta como método de análisis. En la primera
década del siglo XIX se descubrieron algunos elementos (sodio, potasio, magnesio y
calcio) mediante el llamadométodo electroquímico, esto es, mediante la aplicación de la
corriente eléctrica a los compuestos fundidos.
A mediados del siglo XIX se conocían ya cerca de 60 elementos, aunque los
métodos químico-analítico y electroquímico no daban más de sí. El método del análisis
espectral, desarrollado por los químicos alemanes R. Bunsen y G. Kirchhoff, permitió
iniciar una serie de nuevos descubrimientos: cesio, rubidio, talio e indio.
Mención aparte requiere el descubrimiento de los elementos de las tierras raras.
Forman la quinta parte de todos los elementos existentes en la naturaleza y su
descubrimiento duró 113 años: desde 1794 hasta 1907. Estos elementos presentan una
semejanza química sorprendente. Por eso se encuentran todos juntos en los minerales y
en las menas y la separación de los distintos componentes resulta extraordinariamente
difícil. Esta circunstancia explica la abundancia de descubrimientos falsos (entre 1878 y
1910 sólo el 10% de los anunciados resultaron fidedignos) entre los elementos de las
tierras raras: los "nuevos elementos" eran, en realidad, mezcla de los ya descubiertos.
Entre los nombres de estos elementos se encuentra el trabalenguas de terbio, erbio, iterbio
e itrio, ya que estos cuatro elementos se obtuvieron de minerales descubiertos en Ytterby,
una pequeña localidad próxima a Estocolmo.
Entre 1894 y 1900, gracias principalmente a los trabajos del físico-químico W.
Ramsey, se descubrieron los llamados gases nobles o inertes: helio, neón, argón, criptón,
xenón y radón.
Otros tres elementos (galio, escandio y germanio) fueron descubiertos gracias a las
predicciones del Sistema Periódico, clasificación realizada por el químico ruso D.I.
Mendeléyev a partir de la observación de algunas regularidades en las propiedades de los
elementos. Al proponer su clasificación, Mendeléev dejó algunos huecos para que se
cumpliese la ley de la periodicidad. Incluso llegó a predecir, con admirable precisión como
se demos tró posteriormente, las propiedades de esos elementos.
259
Programació 2018-2019 Departament de física i química
La historia del descubrimiento de los elementos se completa gracias a un nuevo
fenómeno físico: la radiactividad. Con el estudio de la misma se aislaron los elementos
radiactivos menos frecuentes en la Tierra: polonio, radón, radio, actinio, ..., ya que los más
abundantes -uranio y torio- habían sido detectados sin dificultad por el método químico-
analítico. A partir de 1940, con el nacimiento del primer elemento transuránido (el
neptunio), se inicia la búsqueda de elementos, también radiactivos, de masa superior a la
del uranio. ¡Y en eso estamos!
En la actualidad se conocen 116 elementos.
Lectures recomanades Física 2n Batxillerat
Manuel Lozano Leyra. De Arquímedes a Einstein. Los diez experimentos más
bellos de la física. De bolsillo. 2010. Física 2n Batx
És entretinguda la física? Darrerament s’han publicat molts llibres de divulgació que han
estat èxits de vendes, normalment dedicats als aspectes més espectaculars d’aquesta
disciplina, com ara l’origen de l’univers, la teleportació o les paradoxes de la mecànica
quàntica, que, amb una aura de misteri o de pregunta sense resposta, moltes vegades
atreuen més fàcilment l’atenció del lector, tot i la seva complexitat. És
més difícil, però, fer accessibles i entretinguts experiments com ara la mesura de la càrrega
elèctrica o la caiguda lliure dels cossos.
A partir de la llista dels deu experiments més bells de la història de la física segons una
enquesta de la revista Physics World, Lozano els analitza per a un públic no especialitzat,
al mateix temps que els posa en el context tant científic com social de l’època en què es
van fer, amb un llenguatge col·loquial i directe, juntament amb exemples de la vida
quotidiana.
La lectura de De Arquímedes a Einstein ens descobreix la recerca científica també des del
vessant romàntic i aventurer, alhora que desmitifica algunes llegendes atribuïdes
acientífics, com ara la història d’Arquimedes segons la qual en el moment en què
suposadament va descobrir el principi de la física que porta el seu nom mentre era a la
banyera va cridar: «Eureka!»
F.J. Yndurain .Los desafios de la ciència. Crítica.Física 2n Batx
Ynduráin nos enfrenta a la naturaleza sin tapujos, lo que resulta una excepción
bienvenida en un panorama bibliográfico abrumadoramente dominado por el alarde
circense. El libro trata sobre la ciencia, los científicos y la historia, según reza en su
subtítulo. Se compone de diez ensayos, ocho de los cuales son reelaboraciones de
artículos publicados en diversas revistas. Los desafíos a que alude el título son
principalmente retos relacionados con la física, la astronomía y la cosmología.
260
Programació 2018-2019 Departament de física i química
El primer ensayo examina la fracasada aventura del club del uranio de Hitler en la
carrera atómica que tuvo lugar en la Segunda Guerra Mundial. Se ha debatido mucho
sobre si los científicos alemanes se tomaron realmente en serio la construcción de una
bomba nuclear, e Ynduráin se inclina por las tesis de quienes piensan que si éstos
fracasaron en su empeño fue debido a importantes errores científicos y no a desgana en su
esfuerzo o, mucho menos, a una maquinación expresa para que éste no llegara a término.
En su discusión incluye no sólo los argumentos técnicos, propios del científico, sino
sus opiniones sobre algunas recientes versiones literarias de ciertos aspectos de ese
drama. En esa vertiente, coincido plenamente con el autor en sus juicios favorables
respecto a la novela En busca de Klingsor de Jorge Volpi y la obra de
teatro Copenhague de Michael Frayn, obras de gran éxito de público sobre las que la
crítica se ha dividido. Los protagonistas de esta historia –Werner Heisenberg, Niels Bohr o
Enrico Fermi– aparecen retratados con gracia, aunque brevemente, lo que contribuye a
amenizar su lectura. Un registro muy distinto es el representado por el capítulo titulado
«¿Dónde están?», que aborda la cuestión de la existencia o inexistencia de civilizaciones
extraterrestres y, caso de existir, la posibilidad de contactos con ellas, un tema al que ya
dedicó un libro el autor. No hay la menor evidencia científica de la existencia de tales
civilizaciones, aunque sí importantes inversiones en su búsqueda, pero Ynduráin sabe
suplir dicha carencia con imaginación y soterrado humor.
Este último surge espontáneo en otras partes del libro como, por ejemplo, en el
breve capítulo titulado «Más rápido que la luz, nada», en el que, para deshacer la
desfiguración mediática de un experimento sobre creación y absorción de fotones en
ciertas circunstancias, Ynduráin recurre a varios símiles sobre viajes Madrid-Ginebra y una
carrera de maratón, descendiendo peligrosamente al nivel de la vulgarización: la copiosa
correspondencia que, según el autor, generó la primera publicación de este artículo en el
diarioEl País versó sobre sus aspectos anecdóticos y no sobre su sustancia, algo que es
prácticamente inevitable cuando se recurre a un símil para explicar una cuestión científica.
Los distintos ensayos se desenvuelven a distintas profundidades y requieren
grados diversos de conocimientos por parte del lector. Así, por ejemplo, los capítulos
titulados «La ciencia y la historia» y «¿Para qué sirve la investigación científica?» tratan de
forma asequible asuntos de interés general, mientras que otros, tales como «Mecánica
cuántica: la lógica como una de las ciencias experimentales», «Espacio, tiempo, materia» y
«Los retos de la física para el siglo XXI », requieren conocimientos de física elevados, algo
que, para tranquilidad del lector, el autor tiene el buen criterio de advertir en el prólogo.
También son arduos el titulado «Epiciclos» y, en menor grado, el dedicado a otro premio
Nobel, Richard P. Feynman. Este último ha sido una de las personalidades más relevantes
y simpáticas del siglo XX , y la admiración que por él siente Ynduráin queda muy bien
reflejada en las breves páginas que dedica a su figura y a su aportación científica.
Feynman, como Ynduráin, es además un divulgador en extremo brillante y divertido que
debe servir como término de referencia y estímulo para que otros científicos intenten esa
261
Programació 2018-2019 Departament de física i química
tarea noble y casi imposible de acercar la ciencia a un público culto.
Richard P. Feynman. Seis piezas faciles. Crítica. Física 2n Batx
Val la pena conèixer aquest personatge una mica freaky a la manera actual.
És interessant de trobar-hi les reflexions i els records de qui va participar activament al
projecte Manhattan que va produir la primera bomba nuclear i del funcionament de la NASA
i de tota l'administració científica als EUA quan va formar part de la comissió que va
determinar les causes de la catastrofe del transbordador espacial Challenger, per cert, va
ser ell qui en va descobrir la causa fonamental. En resum, el panorama de la gran ciència
actual vist ironia i frescura.
Richard P. Feynman Qué te importa lo que piensen los demás?. Nuevas aventuras de un
curioso personaje tal como fueron referidas a Ralph Leighton. Alianza. 2010
Es una transcripción de las conversaciones que el genial físico mantuviera con Ralph
Leighton. Las divertidísimas anécdotas que ponen de manifiesto el sentido del humor de
Feynman, se completan con un fascinante relato de la investigación que siguió a la
explosión del transbordador espacial Challenger en 1986 y cómo Feynman ilustró las
causas del desastre mediante un elegante experimento consistente en algo tan sencillo
como sumergir un anillo de goma en un vaso de agua fría. El libro, junto con ¿ESTA
USTED DE BROMA, SR. FEYNMAN?, constituye el mejor ejemplo de como los genios de
la ciencia pueden ser sumamente atractivo y divertidos.
Richard P. Feynman. !Ojalá lo supiera! Las cartas de Richard P. Feynman.
Crítica. 2006. Física 2n Batx
Feynman, más que saberlo todo, era como Fermi, le interesaba todo en la Física y
en las Matemáticas, también en la Química…Por ello es un “físico total”. Candidatos en el
siglo XX a físico total, sólo Feynman y Fermi. Quizás Nambu (si incluimos sus
experimentos caseros en el ajo). En siglos anteriores al XX, y teniendo en cuenta que la
Ciencia no había avanzado tanto entonces,…Galileo, Newton, Euler (también matemático
total),…Y seguro me estoy dejando a más de algún otro notable/sobresaliente científico.
P.Feynman fue un gran científico, y no sólo por recibir el premio Nóbel de Física de
1965 por sus aportes a la dinámica cuántica, sino por su manera de pensar y transmitir su
conocimiento. Existen de él varios libros traducidos al español que son todos
recomendables, aunque no se sepa nada de física.
Es una selección de la correspondencia entre Feynman y sus familiares, profesores
y simples desconocidos que le escribieron en algún momento. Y se lee con agrado e
interés, sobre todo si se tiene idea del personaje.
262
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Lo que destaco, si alguien me obligara a destacar algo de Feynman es su respeto
por las opiniones de los demás, en lo que pueden contener de otros puntos de vista, y a la
vez su firmeza en expresar con claridad y precisión sus manera de pensar. No hay
debilidad ni relativismo en su afirmaciones; existe sí una búsqueda de la verdad científica y
el reconocimiento de que ésta no anula otra clase de verdades, en la medida que las otras
puedan ser sostenidas con algo más que emociones. Casi al final del libro, en una
entrevista que le hacen en la televisión, así contesta sobre la cuestión de las religiones y el
conocimiento proporcionado por la ciencia:
“Porque las religiones han unido dos cosas: por ejemplo, si quieren enseñar los
Diez Mandamientos, no se contentan con enseñar los Diez Mandamientos porque la
experiencia de la humanidad, o lo que sea, dice que éstos son una buena manera de
proceder. Sino que enseñan los Diez Mandamientos porque le fueron dados a Moisés en
medio de relámpagos. Ahora bien, llega la ciencia y sugiere que es posible que estas cosas
no fueran dadas a Moisés mediante un rayo. Una persona que no piensa demasiado dice:
“¡Oh, entonces todo es una cuento! Y me asusta pensar en esa posibilidad, porque quizá
entonces los Diez Mandamientos no tienen ninguna base.”
Pero no es así necesariamente. Es perfectamente posible que la moral pueda
haber venido de los hombres. Podría haber sucedido que Moisés fuera un hombre normal y
corriente y que escribiera estas cosas. Y yo aún podría creer y podría
seguir comportándome de la misma manera. Y lo que creo que ha sucedido es que la
religión ha juntado dos tipos diferentes de ideas y las ha unido tan frecuentemente –a
saber, la teoría de cómo surgieron los Diez Mandamientos, y la creencia en que uno
debería seguirlos- que cuando llega la ciencia y pone en duda uno de los extremos –a
saber, cómo surgieron los Diez Mandamientos- la gente se pone nerviosa porque cree que
se está dudando del otro extremo; a saber: de lo que ellos contienen. Pero es la religión la
que los unió innecesariamente; no hay una conexión real. Así es como lo veo yo, es una
visión filosófica personal de la relación entre la religión y la ciencia. Estoy en un extremo.
Quero que entienda que no todos los científicos piensan de la misma manera,
naturalmente, porque cuando salimos de nuestro propio campo no sabemos de lo que
estamos hablando. Y puedo estar equivocado en este tema especial de la religión, pero
usted me ha preguntado qué es lo que pensaba yo, y esto es lo que pienso” (Pág.414).
A continuación el periodista le pregunta cómo es que otros científicos encuentran la
forma en que esas ideas encajen, y Feynman responde que no tiene idea de cómo lo
hacen, pero que evidentemente encuentran la forma de hacerlo.
He aquí como razona, según creo, un verdadero científico, y esto no tiene nada
que ver con el relativismo superficial (y estúpido) que afirma que todas las ideas son
igualmente respetables y por lo tanto tienen todos los mismos valores. No, no es así; pero
263
Programació 2018-2019 Departament de física i química
ello no quita que se pueda convivir y hacer ciencia perfectamente; cosa que muchos
radicalismos actuales niegan con la misma convicción como rebanan cabezas.
Necesitamos, y no sólo los físicos, releer a Feynman para reencontrarnos con verdades
lógicas y vitales que no deberían desaparecer de nuestra comunidad.
Richard P. Feynman.El carácter de la ley física.Anagrama . 2000. Física 2n Batx
En esta conferencia no voy a hablar del carácter de las leyes físicas en sentido
estricto. Cuando se habla de las leyes físicas, cabe suponer que se está hablando de la
naturaleza; pero en esta ocasión no quiero hablar de la naturaleza, sino de nuestra
posición actual en relación a la naturaleza. Quiero hablar de lo que creemos saber, de lo
que queda por descubrir y de cómo nos las arreglamos para entrever cosas nuevas.
Alguien ha sugerido que sería perfecto que a lo largo de la charla pudiera explicar con
detalle cómo descubrir una ley y acabar creando una nueva ley para ustedes. No sé si seré
capaz de hacerlo.
La naturaleza es simple y, por eso mismo, de una gran belleza, nos enseña
Richard P. Feynman en este libro. Y esa belleza y simplicidad es la que debe recoger todo
científico que aspire a sintetizar sus principales leyes en formulaciones matemáticas.
Elegancia y sencillez también es lo que el lector encontrará en estas páginas insuperables,
en las que Feynman nos acerca a algunos aspectos fundamentales de la física: desde la
ley de la gravedad y los grandes descubrimientos de Newton, Maxwell y Einstein, hasta
nociones tan importantes como el principio subyacente de conservación y simetría, el
carácter irreversible del tiempo o el predominio de la probabilidad e incertidumbre en la
mecánica cuántica. La imaginación y brillantez del autor, que no renuncia al rigor, hacen de
este libro una introducción entusiasta, amena y de gran valor didáctico, no sólo a las
principales leyes físicas que rigen el universo, sino a las claves del propio quehacer
científico.
Los siete capítulos de El carácter de la ley física recogen las legendarias Messenger
Lectures pronunciadas por Richard Feynman en la Universidad de Cornell (Estados
Unidos) en noviembre de 1964, un año antes de recibir el Nobel. Se pronunciaron en una
sala abarrotada de estudiantes, y quedaron registradas por la BBC de Londres, lo que
sirvió de base para la preparación de este libro, un clásico en el género de la divulgación
científica.
Richard P. Feynman . El placer de descubrir. . Crítica segunda edición 2004. Física
La lluita entre les dues formes de coneixement ( religiòs i científic) s'ha viscut fins als
nostres dies a l'hora de parlar de ciència i religió, atès que és de vital importància assolir el
264
Programació 2018-2019 Departament de física i química
nivell d'objectivitat suficient per poder entendre bé les bases i els radis d'acció de cada una
de les interpretacions. Si volem tenir una visió complementària i cercar l'opinió d'una
persona extremadament pragmàtica i planera en l'ús del llenguatge haurem de coneixer
l'opinió del físic teòric més brillant de la segona meitat del segle XX Richard
Feynman:
"La ciencia i la religió són dues vies essencialment diferents de cerca de la veritat. El que
és, pero, rnés interessant d'aquest debat és veure si els ateus poden tenir una moral
basada en el que la ciència diu, així com els espiritualistes poden tenir una moral basada
en la seua creenca en Déu”.
La segona via de reflexió apuntada per Feynman és l'evidència que el científic, malgrat tot,
no pot deixar de tenir una estranya sensació en adonar-se que, no obstant l'aparent
absurditat que puga tenir tot plegat, s'han hagut de produir tota una sèrie de fets d'allò més
curiosos per permetre no solament l'existència de l'ésser humà, sinó fins i tot l'existència
del mateix Univers tal com el coneixem. Com més ens apropem a entendre l’Univers, més
ens adonem que tan sols hauria calgut un canvi molt lleu en el valor d'una de les constants
físiques presents a l’Univers per convertir aquest Univers en un lloc inhòspit i estèril per
fecundar la més mínima expressió de vida. No és fàcil evitar caure en la temptació de
considerar que aquests valors de les constants físiques han estat triats amb tota la intenció
per produir les condicions necessaries per tal que la vida siga possible, i, per tant, que la
probabilitat de l'aparició d'alguna forma de vida capaç d'observar el mateix Univers siga no
nul.la.
Lectures recomanades química 2n Batxillerat
WILLIAM H. BROCK.Historia de la química.. Alianza Editorial
La història de la química, com altres especialitats de la història de la ciència, ha
experimentat un important desenvolupament i renovació en les darreres dècades. La
imatge tradicional de molts dels capítols centrals de la història de la química ha canviat
completament gràcies a la renovació dels enfocaments i a la intensificació de les
investigacions. Aquest fet havia provocat un enorme desfasament entre la literatura
especialitzada i les obres de síntesi obertes a un públic més ampli. Un desfasament encara
més profund en el cas dels lectors de llengua castellana, que fins fa poc tan sols tenien a la
seua disposició les clàssiques històries de la química dels anys cinquanta i seixanta
(James R. Partington (Madrid, Espasa Calpe, 1945), Aldo Mieli i Desiderio Papp (Buenos
Aires, Espasa Calpe, 1950) o Henry M. Leicester (Madrid, Alhambra, 1967).
En aquest context, la Historia de la Química de William H. Brock, professor d'Història de
la Ciència en la Universitat de Leicester a Anglaterra, constitueix una de les millors
aportacions a aquesta tasca de síntesi actualitzada de les investigacions realitzades en les
darreres dècades en diferents camps de la història de la química. La major part del llibre se
265
Programació 2018-2019 Departament de física i química
centra en el desenvolupament històric dels conceptes de la química, i dedica un espai molt
escàs a recollir les línies més innovadores de la disciplina, com ara la retòrica i el
llenguatge de la ciència, el procés de descobriment, la transmissió de la ciència, les
relacions entre la ciència, la tècnica i la societat, etc. Segons Brock, la decisió de no
introduir perspectives historiogràfiques actuals es justifica perquè el llibre s'adreça a un
públic molt ampli, que inclou estudiants de química i ciències, professors d'aquestes
disciplines o científics en actiu que pretenguen reflexionar sobre el passat històric del seu
treball. Per això l'obra és un excel·lent complement a la Histoire de la chimie de Bernadette
Bensaude-Vincent i Isabelle Stengers, també recentment traduïda (Madrid: Addison-
Wesley, 1997), que inclou una bona revisió historiogràfica d'alguns d'aquests temes i
d'altres dels tractats per W. Brock. Tal com suggereix l'autor en el pròleg, aquesta Historia
de la química pot ser considerada com una posada al dia de la History of
Chemistry d'Aaron Ihde, publicada als anys seixanta –i lamentablement, no traduïda mai al
castellà– que perseguia oferir un bon resum de la història de la química en un volum similar
al llibre ressenyat. Com l'obra d'Ihde, la Historia de la Química de Brock dedica poques
pàgines a l'alquímia i a altres tradicions relacionades amb la química anteriors al
segleXVIII. Després de breus apartats dedicats a la figura de Robert Boyle i a l'origen de la
teoria del flogist, el capítol tercer està dedicat a un dels temes clàssics de la història de la
química: la revolució química. Encara que una mica emmascarat per una discutible
traducció castellana, el títol d'aquest tercer capítol, «Los elementos químicos», correspon a
una de les obres claus del tema estudiat –Elements of Chemistry, que és el nom amb què
va aparèixer en anglès el Traité élémentaire de chimie de Lavoisier–, de la mateixa manera
que els altres capítols són denominats «El químico escéptico», «Un nuevo sistema de
filosofia química», «Instrucciones para el análisis de los cuerpos orgánicos» o «La
naturaleza del enlace químico». Brock hi realitza una excel·lent posada al dia dels
coneixements actuals sobre temes com ara el naixement de la química orgànica, el
desenvolupament del sistema periòdic o les polèmiques al voltant de la teoria atòmica i la
dissociació iònica. Resulta molt lloable el seu esforç per estendre la història d'alguns
d'aquests temes fins l'actualitat, esforç que s'observa especialment en els apartats dedicats
al desenvolupament de la mecànica quàntica i la química inorgànica i orgànica durant el
segle XX. També són molt destacables els capítols dedicats a la història de les
publicacions químiques i de l'ensenyament de la química, temes de transcendental
importància per comprendre la química actual que no solen considerar-se en algunes obres
d'història de la ciència, el que constrasta amb el nombre creixent de publicacions
especialitzades que s'encarreguen d'estudiar-los. El text va acompanyat d'una àmplia i
selecta bibliografia comentada que constitueix una excel·lent guia de lectura per endinsar-
se en nombrosos capítols de la història de la química.
Sam Kean. La cuchara menguante y otros relatos veraces de locura, amor y la
historia del mundo a partir de la tabla periódica de los elementos. Ariel. 2011.
266
Programació 2018-2019 Departament de física i química
La tabla periódica es uno de los logros científicos más importantes de la historia de la
humanidad. Pero es, también, un acervo de historias apasionantes, aventuras y
obsesiones. Los asombrosos relatos e increíbles sucesos que narra el libro tienen como
protagonistas al carbón, el neón, el silicio y el oro, elementos que juegan un papel
fundamental en la historia, las finanzas, la mitología, la guerra, la cultura y la vida de los
(locos) científicos que los descubrieron.
Sabremos que Marie Curie despertaba el recelo de las mujeres de sus colegas, cuando
invitaba a éstos al cuarto oscuro a presenciar los experimentos. O que Lewis y Clark fueron
dejando cápsulas de mercurio a lo largo de su expedición, aún hoy detectables por el
veneno que queda en el terreno. ¿Por qué Ghandi detestaba el yodo? ¿Por qué los
japoneses introducían cadmio en los misiles que iban a matar a Godzilla? O, ¿por qué el
telurio condujo a la más extraña fiebre del oro?
Un libro fascinante que discurre entre la divulgación de la ciencia química y la historia de la
humanidad.
Eric Scerri. La tabla periódica,una breve introducción. Alianza.2013.
"Piedra Rosetta de la naturaleza", punto de partida de toda la Química, la tabla
periódica de los elementos no sólo es la compilación de conocimientos más compacta y
significativa elaborada hasta hoy por el hombre, sino que refleja el orden natural de las
cosas en el mundo y, por lo que sabemos, en todo el universo. Por si esto fuera poco, a
diferencia de la mayor parte de los descubrimientos científicos realizados en el siglo XIX,
no se ha visto refutada, antes al contrario, por los descubrimientos de la física moderna de
los siglos XX y XXI. En este libro, Eric Scerri relata, entre otras cosas, los antecedentes y
concepción de este instrumento maravilloso, a qué obedece su lógica interna, cuál es su
lugar dentro de la historia de la ciencia y de la química, y quiénes fueron y son sus
principales hacedores y protagonistas.
Isaac Asimov. Breve historia de la química. Alianza
La concisión, amenidad y eficacia didáctica características de Isaac Asimov hacen
de esta Breve Historia de la Química un instrumento inmejorable para todo aquel que esté
interesado en aproximarse a esta ciencia. Asimov traza la evolución de este ámbito de
conocimiento desde el momento en que el hombre comenzó a efectuar alteraciones en la
naturaleza de las sustancias de una forma intuitiva, hasta la edad moderna, momento en el
que, a través de la adquisición progresiva de rigor metodológico y la acotación del terreno
de estudio, se va constituyendo plenamente como disciplina científica.
Theodore Gray. Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de
l’Univers. PUV-UB. 2011.
«La taula periòdica -diu l'autor Theodore Gray- és el catàleg universal de tot el que podem
trobar alnostre voltant». Aquest magnífic volum ens dóna la oportunitat de veure d'una
267
Programació 2018-2019 Departament de física i química
manera directa i personal l'estat pur dels elements i el ventall de compostos que formen
quan es combinen entre ells.
Fruit de set anys de recerca, les imatges d'aquest llibre constitueixen el retrat més complet i
visualment més atractiu de cadascun dels elements de l'Univers. Organitzat de la mateixa
manera que la taula periòdica, el llibre mostra cada element mitjançant una fotografia
espectacular de grans dimensions de l'element pur i, a més, inclou fotografies de les
diferents formes en què és present al món. Cada pàgina conté un text que explica la
història de l'element i les dades científiques fonamentals que el defineixen.
Oliver Sacks. El tío Tugsteno.Recuerdos de un químico precoz.. Anagrama.2003
Oliver Sacks evoca en este libro de memorias su niñez en Inglaterra. Cuando tenía seis
años estalla la Segunda Guerra Mundial y es enviado, junto con su hermano Michael, a un
internado en el campo. Cuatro años después, a su regreso a Londres, Michael enloquece,
y Oliver encuentra su salvación personal en el mundo de la ciencia. Quien lo inicia es su tío
Dave, «el tío Tungsteno», dueño de una fábrica de bombillas eléctricas. Y así, totalmente
absorto en la física y la química, el adolescente va construyéndose un peculiar paraíso
intelectual, donde sus héroes son Lavoisier, Marie Curie, Mendeleev y su tabla de los
elementos...
SELECTIVITAT DE FÍSICA. PLA DE MILLORA.2015
Anàlisi estadística de l’alumnat de 2n de batxillerat: Física, 2a avaluació
Camps elèctric i magnètic
Notes xi xi2
1. 4 16
2. 6 36
3. 5 25
4. 8 64
5. 8 64
6. 5 25
7. 0 0
8. 5 25
N=8 Σ xi = 41 Σ xi2= 255
268
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Mitjana µ= 41/8 = 5,1
Variança σ2x = 255/8-(5,1)2= 5,865
Desviació típica σx = 2,42
Coeficient de variació (CV) = σx/µ = 2,42/5,1 = 0,47
Distribució normal N(µ, σ2)
La imatge mostra tres tipus diferents de distribució normal amb la mateixa mitjana . Però són clarament diferents. Allò que la mitjana no ens diu és el rang de les dades.
La nostra campana de Gauss és força roma (σ2 = 5,865 corba marró).Cal augmentar la
mitjana almenys fins a 5,5 i la desviació típica fins a 1 i aleshores la corba tindrà més
forma de campana estan aproximadament un 70 % d’alumnes a l’interval de notes
[4,5; 6.5]
269
Programació 2018-2019 Departament de física i química
L´únic alumne que ha abandonat l’assignatura de física no cursava matemàtiques II, la
qual cosa ens indica la desorientació que tenia.
De huit alumnes de física hi ha tres repetidors
Dificultats per aprendre física:
• La física és complicada
• Cal una bona base matemàtica
• La física es contra-intuïtiva
• Les explicacions no són simètriques
• Coneixements previs insuficients
• Coneixements previs inadequats
• Estratègies d’aprenentatge ineficaces
Mesures de millora ja realitzades part del professor de l’assignatura.
a) El professor que imparteix l’assignatura proposa reptes que no són massa fàcils ni
massa difícils. Ambdós extrems desmotiven.
b) Es lliura a consergeria un dossier complementari, preparat pel departament de les
proves de selectivitat de la comunitat valenciana de anys anteriors i de la resta de
l’estat espanyol per blocs temàtics .
Blocs temàtics:
• Camp gravitatori i elèctric.
• Electromagnetisme
• Ones i òptica
• Física moderna
Cada bloc temàtic consta de :
• Mapa conceptual • Introducció • Conceptes • Actituds • Procediments • Objectius específics de la unitat • Criteris d’avaluació de la unitat • Competències assolides • Model d’examen de cursos anteriors
270
Programació 2018-2019 Departament de física i química
c) Tres dies abans del exàmens es dediquen a dubtes tant del problemes i qüestions
del llibre com dels dossiers.
d) Lliurament dels exàmens corregits amb la còpia de l’examen resolt feta pel
professor
e) Classes interactives en les quals l’alumne i el professor conjuntament resolen els
problemes i qüestions del llibre i del dossier) Exàmens de recuperació de tots els
blocs.
f) Les dubtes “personalitzades” es poden realitzar en la classe de repàs de primer de
batxillerat, dilluns de 17 a 18 hores.
DEPARTAMENTDEFÍSICAiQUÍMICAPLADEMILLORADELSRESULTATSEXTERNS
OBJECTIU:MilloradelsresultatsdelesprovesdeSelectivitat
INDICADORD’ACONSEGUIMENT:Augmentarelpercentatged’aprovats.
ACTUACIONS 1 Repassar, tots els dies, abans de donar nous conceptes, els punts
fonamentalsdelaclasseanterior,resolentlesdubtes.
2 En finalitzar un tema, fer un resumen dels exercicis claus, realitzant un
examendeprova,pergrups,ambelformatdelsexàmensdeSelectivitat.
3 Emprar medis audiovisuals, informàtics i de laboratori, per a aclarir
conceptes,quepuguinresultarmésabstractesenlesclassesordinàries. TASQUES TEMPORALITZACI
Ó RESPONSABLE INDICADOR DE SEGUIMENT RESULTAT DE
LA TASCA
1. Manar
diàriament
exercicis que se
resoldran al dia
següent
Diària Professores que
imparteix
l’assignatura
Nombre d’alumnes que milloren
en la resolució d’exercicis
1 2 ...
2. Formar grups
d’ alumnes per a
què resolguin
exercicis en
classe
Al finalitzar el Tema Professor que
imparteix l’
assignatura
Nota que han tret en l’ examen
de prova
3.1 Realitzar en
el laboratori
pràctiques por
part del
professor
Mensual Professor que
imparteix l’assignatura
Es manaran als alumnes una
sèrie de preguntes del tema
tractat
Projectar un
vídeo o realitzar
Mensual Professor que
imparteix l’
Es manaran als alumnes una
sèrie de preguntes del tema
271
Programació 2018-2019 Departament de física i química
recerques a
Internet
assignatura tractat
RECURSOS: LIBRES DE TEXT, VIDEOS CIENTÍFICS, INTERNET, LABORATORI
RESULTAT
Mesures de millora a realitzar per part de l’alumne
En la física, l’aprenentatge autònom té un fort pes (60%), pel que cal promoure
mesures per assegurar-ne l’eficàcia, en base a la qualitat i la quantitat. El temps que
l’estudiant dedica a treballar de forma autònoma és força inferior al necessari.
Els estudiants de física, per regla general, tenen més interès per l’assignatura que els
de química , a més a més tots cursen matemàtiques II, la qual cosa no ocorre amb els
alumnes de química, que tenen mancances de càlcul.
L’alumne s’ha de plantejar i fer front a situacions d’èxit o fracàs.
Cal que l’alumne millora el rendiment i la confiança amb la seua pròpia capacitat quan
es troba davant fites concretes i desafiants, per planificar i realitzar una determinada
acció amb l’objectiu de resoldre un problema o realitzar amb èxit una activitat.
Els alumnes de física solen assistir més a les classes i participar en elles molt més que
els alumnes de química.
Cal no perdre classes perquè l’alumne vaja a tindre un examen eixe dia o el proper,
perdent-se les explicacions.
Cal Identificar dubtes i aspectes poc clars:
– No saber
– No saber que no se sap
Assistir a les activitats extraescolars relacionades amb el currículum, promogudes pel
departament: Visites per a realitzar pràctiques de laboratori a les universitats de :
València, Alacant i Elx.
Recolzar-se en el solucionari dels problemes i activitats del temes exposats i
desenvolupats a classe, per tal de treballar a casa.
Solucionari de 2º de batxillerat de física, Editorial McGraw-Hill
178278973-Fisica-2-MGH-Solucionario-pdf.
272
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Document Adobe Acrobat [3.3 MB]
Descàrrega
Taula de constants físiques
Constants físiques.pdf
Document Adobe Acrobat [216.2 KB]
Descàrrega
El cap de departament
Josep Vañó i Piedra
Alcoi a 28/3/2015
SELECTIVITAT DE QUÍMICA. PLA DE MILLORA.2015
Anàlisi estadística de l’alumnat de 2n de batxillerat: química, 2a avaluació
Termodinàmica-cinètica
Notes xi xi2
9. 4 16
10. 0 0
11. 10 100
12. 4 18
13. 7 49
14. 5 25
15. 6 36
16. 5 25
17. 7 49
18. 0 0
19. 2 4
273
Programació 2018-2019 Departament de física i química
20. 5 25
21. 0 0
22. 2 4
23. 5 25
24. 0 0
25. 5 25
26. 0 0
27. 5 25
28. 4 16
N=20 Σ xi = 76 Σ xi2= 440
Mitjana µ= 76/20 = 3,8
Variança σ2 = 440/20-(3,8)2= 7,56
Desviació típica σx = 2,75
Coeficient de variació (CV) = σx/µ = 2,75/3,8 = 0,72
Distribució normal N(µ, σ2)
274
Programació 2018-2019 Departament de física i química
La imatge mostra tres tipus diferents de distribució normal amb la mateixa mitjana . Però són clarament diferents. Allò que la mitjana no ens diu és el rang de les dades.
La nostra campana de Gauss és força roma .Cal augmentar la mitjana almenys fins a
4,5 i la desviació típica fins a 1 i aleshores la corba tindrà més forma de campana
estan aproximadament un 70 % d’alumnes a l’interval de notes [3,5; 5.5]
Mesures de millora ja realitzades part del professor de l’assignatura.
c) El professor que imparteix l’assignatura proposa reptes que no són massa fàcils ni
massa difícils. Ambdós extrems desmotiven.
d) Es lliura a consergeria un dossier complementari, preparat pel departament de les
proves de selectivitat de la comunitat valenciana de anys anteriors i de la resta de
l’estat espanyol per blocs temàtics .
Blocs temàtics:
• Sistema periòdic- Enllaços.
• Termoquímica cinètica
• Equilibris gasosos-de precipitació i àcid base
• Reaccions redox i orgànica
Cada bloc temàtic consta de :
• Mapa conceptual
• Introducció
275
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Conceptes
• Actituds
• Procediments
• Objectius específics de la unitat
• Criteris d’avaluació de la unitat
• Competències assolides
• Model d’examen de cursos anteriors
c) Tres dies abans del exàmens es dediquen a dubtes tant del problemes i qüestions
del llibre com dels dossiers.
d) Lliurament dels exàmens corregits amb la còpia de l’examen resolt feta pel
professor
e) Classes interactives en les quals l’alumne i el professor conjuntament resolen els
problemes i qüestions del llibre i del dossier.
e) Exàmens de recuperació de tots els blocs.
f) Les dubtes “personalitzades” es poden realitzar en la classe de repàs de primer de
batxillerat, dilluns de 17 a 18 hores.
Mesures de millora a realitzar per part de l’alumne
En la química, l’aprenentatge autònom té un fort pes (60%), pel que cal promoure
mesures per assegurar-ne l’eficàcia, en base a la qualitat i la quantitat. El temps que
l’estudiant dedica a treballar de forma autònoma és força inferior al necessari.
Els estudiants s’interessen poc per aquesta ciència, en part perquè la troben
desconnectada de la realitat i d’altra banda per la dificultat que li atribueixen. Utilitzant
metodologies actives en l’ensenyament/aprenentatge de la química i contextualitzant-
la, a ser possible en un context real, és possible transmetre la importància que té en el
dia a dia de les persones i de la naturalesa
S’observa desmotivació entre l’alumnat, i són nombrosos els autors que troben una
forta relació entre motivació i aprenentatge. D’altra banda cal incidir en la “motivació”,
donat que té una forta relació amb l’aprenentatge, però hauria de tenir un caràcter més
permanent, no dependre únicament de si un tema és atractiu o si d’un professor és
extraordinari; té més sentit tractar-ho com el desenvolupament de capacitats de
l’estudiant . El treball escolar no és una disposició natural, requereix bons motius per
treballar com per suportar l’esforç i fer-lo eficaç.
276
Programació 2018-2019 Departament de física i química
L’alumne s’ha de plantejar i fer front a situacions d’èxit o fracàs.
Cal que l’alumne millore el rendiment i la confiança amb la seua pròpia capacitat quan
es troba davant fites concretes i desafiants, per planificar i realitzar una determinada
acció amb l’objectiu de resoldre un problema o realitzar amb èxit una activitat.
Cal assistir i participar en les classes de química.
Cal assistir i atendre les explicacions del professor i les preguntes dels companys, no
estudiant altres assignatures en la classe com : anglès, biologia, història, etc.
Cal no perdre classes perquè l’alumne vaja a tindre un examen eixe dia o el proper,
perdent-se les explicacions.
Assistir a les activitats extraescolars relacionades amb el currículum, promogudes pel
departament: Visites per a realitzar pràctiques de laboratori a les universitats de :
València, Alacant i Elx.
Per part del centre
Siguem clars, quan es diu que l’escola no motiva, en realitat és que exigeix treball. Cal
trobar les maneres de motivar l’alumnat.S’apunta l’ús de recursos de l’entorn perquè
l’estudiant percebi la connexió amb la seua vida, o bé contextualitzar els estudis en
casos reals que li siguin propers.
S’observa major motivació amb la contextualització. Per tant un recolzament per a
motivar i “apropar” a l’alumne a la disciplina es contextualitzar-la, és a dir, realitzar
pràctiques de química al laboratori. Per tal de fer-ho possible, cal oferir l’assignatura
optativa de tècniques de laboratori de segon de batxillerat.
Evolució de les funcions atribuïdes als treballs pràctics
Al llarg de la història els treballs pràctics han anat evolucionant en la seua concepció:
1) Paradigma de l’Ensenyança per Transmissió: Les primeres pràctiques de laboratori
en educació es realitzaren en 1865 i tenien la finalitat de facilitar l’aprenentatge de la
química en el Royal College of Chemistry. En aquest cas, els Treballs Pràctics
s’utilitzaven:
• Medi per assolir destreses pràctiques en l’ús i manipulació d’aparells.
• Mitjà per l’aprenentatge de tècniques experimentals.
277
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Forma d’il•lustrar o comprovar experimentalment fets i lleis científiques
presentats prèviament pel professor.
2) Paradigma del Descobriment Guiat i del Descobriment Autònom: En els anys
setanta, es proposa que els treballs pràctics consisteixen en activitats de descobriment
de fets, conceptes i lleis mitjançant l’ús dels processos de la ciència en situacions
guiades pel professor. Aquesta és una concepció més autònoma, ja que no es posa
èmfasi en les conclusions de tipus conceptual a les quals cal arribar, sinó en el procés
de la investigació.
3) Paradigma de la Ciència dels Processos: Concepció de les pràctiques com
activitats encaminades a aprendre els processos de la ciència (observació,
classificació, emissió d’hipòtesi, realització, etc.) independentment dels continguts
conceptuals concrets sobre els que es treballa.
4) Paradigma d’Investigació Unit a la Resolució de Problemes Pràctics: Els
treballs pràctics calen reservar-se tan sols per a l’adquisició de destreses
pràctiques i així posar als estudiants en situació de resoldre problemes pràctics
Esta optativa pot entendre’s, a pesar del seu enfocament fonamentalment pràctic, com
un complement teòric clau de les matèries de Física i Química, perquè dóna als
coneixements adquirits en estes la seua autèntica dimensió i revela el caràcter del
coneixement científic vinculat a la noció de model.
És d’importància fonamental per a la matèria la manipulació i la presentació de dades i
resultats, i ací les ferramentes informàtiques juguen un paper crucial. L’ordinador en el
laboratori pot emprar-se per a:
La matèria està basada en una sèrie d’experiències de laboratori que determinen el
conjunt de l’activitat que s’hi realitzarà. Cada experiència permetrà posar de manifest
els processos i mètodes que se segueixen en la investigació científica.
Es triaran experiències amb un desenrotllament compatible amb els materials de què
disposa el laboratori i amb dades que siguen analitzables per mitjà de ferramentes
matemàtiques a l’abast de l’alumnat. Pot optar-se per començar amb un nucli de
continguts de caràcter instrumental en el sentit que s’exposen en este l’ús de les
ferramentes gràfiques de representació, anàlisi i presentació de resultats. S’hauria de
començar amb l’exposició de les ferramentes imprescindibles per al treball en els
278
Programació 2018-2019 Departament de física i química
nuclis de continguts següents. D’esta manera limitem l’extensió d’un nucli instrumental
amb continguts que s’adquirixen amb la pràctica.
Accedeix als experiments:
Estructura atòmica .Cada element químic té un espectre d’emissió diferent, és com la
seva empremta dactilar. Basant-se en aquest espectre, Bohr va postular la seva teoria
atòmica, que ja incloïa els postulats de la mecànica quàntica: l’energia estava
quantitzada.
Sistema periòdic .La taula periòdica ordena els elements en grups (columnes) i
períodes (files). Els àtoms d’un mateix grup tenen propietats similars, com passa amb
els halògens. A l’experiment comprovarem la diferent reactivitat dels halogenats de
potassi.
Enllaç químic .En l’experiment formarem un enllaç metàl•lic, el del ferro, en una
espectacular reacció d’aluminotèrmia, anomenada també reacció termita. Si mireu el
vídeo sabreu per què s’anomena així.
Termodinàmica. Reacció endotèrmica .Una reacció química pot desprendre energia
però també en pot absorbir. Quan això passa, les substàncies es poden refredar. En
aquest vídeo s’explica com funcionen els gels que es refreden i que es fan servir en
molts esports.
Termodinàmica. Reacció exotèrmica ,Violenta reacció entre dos elements: el brom,
un no metall a temperatura ambient, i l’alumini, un sòlid metàl•lic. Un experiment molt
bonic de veure però gens recomanable de fer.
Equilibri de transferència de protons .Les reaccions de transferència de protons,
també conegudes com a reaccions àcid-base, son molt freqüents a la vida quotidiana.
Per identificar si una substància és àcida o bàsica es pot fer servir un indicador de pH.
En aquest experiment veurem un colorit exemple del viratge dels indicadors.
Cinètica química .La cinètica és la part de la química que s’encarrega d’estudiar la
velocitat de les reaccions. A l’experiment veurem com influencia la concentració dels
reactius en la velocitat de reacció.
279
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Estat gasós .En l’estat gasós les molècules es mouen amb total llibertat, de forma que
quan un líquid passa a gas, ocupa tot el volum possible, tal i com mostrem en aquest
experiment amb el nitrogen líquid.
Estat líquid .En els líquids, les molècules es mouen lliurement, però la seva velocitat
depèn sobretot de la temperatura. En aquest experiment veurem aquest efecte, com el
de la tensió superficial.
Estat sòlid La resolució de l’estructura cristal•lina mitjançant raig-X era una de les
poques tècniques que permetien conèixer la composició i estructura de compostos
químics. En aquest experiment s’obtenen cristalls d’hidrogenfosfat d’amoni sobre una
superfície que recorda un cirerer.
Mescles homogènies .En les mescles homogènies no es poden distingit les
substàncies que les formen. En aquest cas fem la mescla amb dos sòlids: el fòsfor i el
clorat de potassi. Junts tenen un caràcter explosiu que es posa de manifest després
d’un efecte dòmino.
Mescles heterogènies .En les mescles heterogènies es poden distingir les
substàncies que la formen. En aquest cas ‘experiment té lloc entre oli i aigua, i hi
intervé també una reacció red-ox i una àcid-base.
Reaccions químiques . A diferència d’un canvi físic, en una reacció química es
produeix una reordenació dels àtoms. A l’experiment se’n presenten les reaccions més
habituals: red-ox, àcid-base, de precipitació…en una fantàstica reacció en cadena.
Equilibri químic .En les reaccions reversibles hi ha un equilibri entre reactius i
productes de forma que el sentit de la reacció pot ser de reactius a productes i al
revés. En l’experiment veurem un exemple clàssic d’equilibri entre el diòxid de nitrogen
i el tetraòxid de dinitrogen, regit per la pressió.
Equilibri de solubilitat . Quan afegim molt solut a un dissolvent, arriba un moment en
què ja no pot dissoldre res més. Aleshores diem que la dissolució està saturada. En
aquest vídeo ens ficarem en una cova i parlarem de les sals dissoltes en l’aigua que
són les responsables de les estalactites i estalagmites.
Equilibri de transferència d’electrons .En les reaccions red-ox, una de les espècies
cedeix electrons i s’oxida, mentre que l’altra en guanya i es redueix. L’espectacular i
280
Programació 2018-2019 Departament de física i química
perillós experiment, el volcà de dicromat, és un bon exemple d’aquest tipus de
reaccions.
Equilibri de transferència d’electrons – 2 . Quan el ferro es rovella passa d’un estat
d’oxidació zero a més tres. Com que ha guanyat estat d’oxidació diem que s’ha oxidat.
L’altre reactiu, l’oxigen de l’aire, s’ha reduït. Es tracta de la reacció de Belousov-
Zhabotinskii, una reacció oscil•lant.
Química orgànica . La química del carboni és tan important que ha donat lloc a una
branca de la química. Aquest és un element únic, amb unes característiques d’enllaç
que fan possible una gran diversitat de compostos. En l’experiment proposat,
s’obtindrà un polímer, com a resultat de la unió de moltes molècules més curtes.
El cap del departament
Josep Vañó i Piedra
Alcoi a 13 de març de 2015
DepartamentdeFísicaiQuímica:Plademillora
INTRODUCCIÓ
En tot Pla de Millora, hauran d’estar contemplats tots els agents que intervenen en el
Procés d’Aprenentatge, és a dir: Conselleria d’Educació, les famílies i el seu context
sociocultural, el Centre, el professorat i l’alumnat.
El nostre centre treballa en un Pla de Qualitat i d’accord amb enl mateix i en una
anàlisi dels objectius estratègics es formula com a objectiu prioritari: “ ser un Centre
amb un baix index de fracàs i abandonament escolar”, la qual cosa ens obliga a
establir plans de Millora i ens obliga a una contínua actualitzatció.
Amb data 15 de març del 2011, el Sr.Director En Jesús Giner i Pellicer ens informa
dels resultats obtinguts en l’Avaluació Diagnòstica del 2n d’ESO, celebrada a
l’octubre de l’any 2009, obtenint-se en global uns resultat lleugerament inferiors a la
mitjana de la Comunitat Valenciana,. Encara que no van éssers avaluats el alumnes
281
Programació 2018-2019 Departament de física i química
en els coneixements de Física i Quimica, el nostre departament com a part integrant
del Centre, ens impulsa a cercar la millora en els mètodes didàctics, avaluacions, etc.
Per tal d’optimitzar el procés d’aprenentatge i avaluació
Idees i paraules
A.L. Lavoisier, en el pròleg del seu “ Tractat Elemental de Química”, assenyalava fa ja
dos segles: “ I com les paraules són les que conserven i transmeten les idees,
resulta que no es pot perfeccionar La Llengua sense perfeccionar la Ciència, ni
la Ciència sense la Llengua; i per molt certs que siguen els fets, per molt justes
les idees que originen, tan sols transmetran impressions falses si manquem d’expressions exactes per nombrar-los”
La importància del llenguatge en qualsevol situació d’aprenentatje és òbvia, però un
malentés fa que la relació entre pensament i llenguatge faça que el desenvolupament i
perfeccionament d’aquest últim reste relegat a aquelles disciplines anomenades de
Lletres, no estrictament científiques.. Tots els professors, independentment de la
matèria que ensenyen, fan front a un problema comú. Entre les dificultats que es
troben hi ha: pobresa de vocabulari, falta d’habilitat per captar el sentit de les frases i
emprar el signes de puntuació, incompetència per agafar apunts, manca de destresa
amb una escritura impersonal, errades en la lectura i comprensió de llibres de text i
reticència a la discussió. Tots aquests són problemes de llenguatge, però aquest és
un medi mijantçant el qual aprenem, comprenem i es comuniquem, per tant el
desenvolupament del llenguatje correspon a tots i casascun dels professors.
El llenguatge científic i la seua relació amb l’ordinari
La característica esencial del llenguatge cientific és el seu elevat carácter denotatiu,
amb un alt nivel d’especificitat en relació al context que s’utilitza, essent, per tant, un
llenguatge altament socialitzat i precís, ja que les seus implicacions van més enlla de
l’àmbit personal i concret, reflexant les adquisicions conceptuals que en un moment
donat comparteix la comunitat científica. “La ciència aspira al coneixement objectiu,
independentment de l’opinió o preferència individual sobre la base de dades
asequibles mijançant experiments i observacions apropiades. Açó exigeix que
els termes utilitzats per formular enunciats científics tinguen significats
clarament especificats i siguen entesos en el mateix sentit per aquells que els utilitzen”
Tanmateix, en aquelles àrees pròpies de les situacions d’aprenentatge escolar, en
referir-se a la mateixa realitat que el llenguatge ordinari. La ciència agafa paraules del
282
Programació 2018-2019 Departament de física i química
llenguatge comú donant-li nous signifficats més o menys pròxims a l’ordinari. Tot aixó
genera múltiples problemes
Conseqüentment, caracteritzar les múltiples connexions semàntiques que una paraula
evoca en un col·lectiu d’alumnes d’ESO, pot ser, per tant, una tasca exploratòria
interessant i útil per poder superar altres problemes ( llegir preavalució). En aquest
terreny cal destacar la pregona influència de l’ús quotidià dels termes i del medi
cultural, aixi com la seua progresiva comprensió del carácter abstracte i generalitzador
a mesura que avança l’edat
El llenguatge i la formació de conceptes
“ La relació entre pensament i paraula no és un fet sinò un procés, un contínu
anar i tornar del pensament a la paraula i de la paraula al pensament. El
pensament no s’expressa simplement en paraules sino que existeix a través d’elles”
En admetre la naturalesa complexa i dinàmica dels significats, queda subrallada la
importància de l’anàlisi semàntic del llenguatge emprat pels alumnes, ja que podem
concebir l’aprenentatge com quelcom suscebtible de ser representat per processos de
diferenciació i globalitzatció semàntics. Ara bé, l’aprenentatge de les ciències, i
sobretot en els seus nivells més elementals, la delimitació entre conceptes
quotidians i científics és notablement difícil i la major part d’ell posseixen significats
diferents en ambdòs contextes. Coherentment amb els plantejaments exposats, el
desenvolupament d’un concepte científic s’assemblària més bé a l’abandonament i
incorporació de nous significats i a l’evolució i interconnexió entre ells.
L’aprenentatge es veu notablement afavorit per l’esforç de l’alumne en expresar
verbalment les seues idees, ja que obliga a estructurar-les i relacionar-les
convenientment amb altres coneixements
Per una millora del llenguatge científic dels alumnes :propostes de alguns tipus d’activitats.
Una vegada descrita i justificada la problemática relacionada amb les distintes facetes
de l’ús del llenguatge per l’alumne, cal pasar a la proposta d’activitats que permeten, a
través de la reflexió llinguística, contribuir a l’aprenentatge. No és pretén , per suposat,
formular una alternativa didàctica fonamentada en el llenguatje, sino tan sols suggerir
tipus d’activitats susceptibles d’encastar-se en qualsevol proposta curricular
COMUNICACIO SIGNIFICATIVA
283
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Fidelitat en la traslació del llenguatge a l’expressió gràfica i viceversa
• Establir amb el llenguatge escrit i oral una seqüència d’operacions
experimentals i interpretar-la
• Extraure els aspectes fonamentals del missatge oral o escrit
• Identificar en un missatge escrit una determinada informació
• Interpretar correctament els convencionalismes utilitzats en classe de Física i
Química
• Capacitat per verbalitzar idees, exposar-les i contrastar-les en un debat
ÚS DE LES PARAULES EN LES CONTEXTOS CIENTÍFIC I QUOTIDIÀ
• Distingir els diferents significats de les paraules en els contextos científic i
quotidià, reconeixent els aspectes comuns i contradictoris dels significat
quotidià i científic d’un terme
• Identificar les variacions semàntiques d’una paraula al llarg del
desenvolupament d’una teoria
• Distingir les diferents accepcions d’una paraula en el context científic
SIGNIFICACIÓ LÒGICA DE LES PARAULES
• Utilitzar una adequada terminològia en el diferents aspectes del treball científic.
• Expressar correctament les relacions lògiques utilitzant nexos adequats:
transitivitat, inclusivitat, reciprocitat, probabilitat, causalitat..
• Aconseguir una expressió fluïda mijançant diagrames i mapes conceptuals
ÚS DE LES PARAULES EN UN CERT CONTEXT TEÒRIC
• Descriure correctament les relacions entre les paraules més importants d’un
domini teòric
• Identificar correctament el significat d’una paraula en un text científic
• Realitzar descripcions de fenòmens en termes de magnituds
• Establir la relació entre etimologia d’una paraula i el seu significat actual
Detectat les principals causes del problema( Preavaluació)
El pla de millora integra la decisió estratègica sobre quins són els camins que
cal incorporar als diferents processos d’ensenyança-aprenentatge, per tal de
millorar-los. Dit pla, a més a més, de servir de base per la detecció de les
millores, deu pretendre el control i seguiment de les diferents accions a
284
Programació 2018-2019 Departament de física i química
desenvolupar, aixi com la incorporació d’accions correctores davant possibles
contingències no previstes
El pla de millora permet:
• Identificar les causes que provoquen les febleses detectades
• Identificar les accions de millora a aplicar
• Analitzar la seua viabilitat
• Disposar d’un pla de les accions a desenvolupar en un futur i un sistema de
seguiment i control de les mateixes
Així mateix deu cumplir les següents característiques:
• Ser realista: posibilitat de compliment
• Fitat: en temps i grau de compliment
• Flexible: susceptible de modificació davant contingències no previstes sense
apartar-se de l’enfocament inicial
• Obligatoris: exixteix voluntat d’assolir-los
NIVELL D’AVALUACIÓ O ( PREAVALUACIÓ)
Preavaluació 3r dESO
Conceptes bàsics
• El Sistema Internacional d’Unitats (S.I.). Magnituds fonamentals i derivades
• Canvis d’unitat. Factors de conversion, múltiples i submúltiples
• Notació científica. Operacions aritmètiques
• Xifres significàtives
• Taules I gràfiques
• Instruments de mesura. Errades en la mesura. Precissió i exactitud
Competències bàsiques
• Competència en comunicació linguística
• Competència matemàtica
• Competència en el tractament de la informació
• Competència per ” aprendre a aprendre”
• Autonomia i iniciativa personal
• Asistència a classe ( més d’un 30% de faltes no justificades, els alumnes aniran
a l’avaluació final). Aquest seria el 4r nivel (D)
285
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Objectius
Cal diagnosticar el grau de satisfacció del nostre alumnat de 3r d’ESO i el nostre propi.
Creiem que si dividim el curs en tres nivells, A i B iC per tal de què arribe millor el
missatge a l’estudiant, obtindriem millors resultats acadèmics i millorariem
l’autoestima de l’alumnat. Per altra banda el objectiu del Departament de Física i
Química, es fer perdre a l’alumne la fama “d’os” que té l’assignatura. És a dir , té mala
venda .
• Nivell A: Alumnes que mostren altes destresses matemàtiques i conceptuals
• Nivell B : Alumnes que mostren destresses matemàtiques i conceptuals
mitjanes .
• Nivell C: Alumnes que mostren destresses matemàtiques i conceptuals baixes
Aquesta classificació no és rígida, podem motivar a l’alumnat B , a que assolesca el
nivel A, o ú del nivel C assolesca el nivel B. Per suposat , que aquesta és una
classificació interna. És a dir , no es treballaria en grups separats. Els alumnes
assimilen l’assignatura segons la seua capacitat, interés, ganes d’ aprendre i exits que
tinguen al llarg del curs. Per això volem que no es retrasen , que es motiven, que
vegen que amb un petit esforç poden amb ella. De ahí la importància de les
avaluacions i sobretat de la preavaluació. Aquesta ens determinarà la classificació per
nivells de l’alumnat. És estratégica la preparació de l’examen per tal de poder avaluar
les capacitats demostrades i les latents
Treballarien conjuntament, ja que no tots els alumnes assimilen el mateix, ni a la
mateixa velocitat. Per aixó, cal per part del Cap del Departament i tots els membres
una bona coordinació. En una primera etapa, el Cap de Departament elaboraria una
bateria de tests .
Espere contar amb l’aportació dels futurs companys aixi com les suggerències del tutor
i de la psicopedagoga, així com de tots els companys del claustre. És a dir, un
contingut curricular barrejat ( matemàtic , conceptual i actitudinal). En els examens cal
ponderar molt bé el percentatge conceptual i matemàtic.
Amb la col·laboració indirecta dels alumnes, més directa dels professors de física i
química i amb el suport de l’equip directiu, esperem portar a bon terme aquesta tasca
innovadora.
286
Programació 2018-2019 Departament de física i química
PLADEMILLORADELESCOMPETÈNCIESLECTORESENL’ESO
CENTRE IESANDREUSEMPERE TÍTOL Orperalallibertat CURS 3R.A/B/CPROFESSOR/RA ASSIGNATURA FÍSICA-QUÍMICA
Presentaciódeltemacientífic
El canvi químic “real” és molt difícil d’interpretar i les explicacions quotidianes dels
fenòmens químics no són conceptualment correctes: diu que el material “ ha de
canviar de color”, “s’ha endurit”, s’ha desfet”, “ s’ha cremat”, en lloc de constatar que
s’ha produït un canvi químic. Les explicacions en termes d’àtoms i de fórmules no
resULlten aclaridores, perquè s’hi destaca més la permanÈncia dels àtoms, invisible,
que el canvi de les propietats, que és evident
La seguretat en la transformació de l’or, el seu control de les diferents propietats de l’or
i del seus diferents compostos indiquen un ampli coneixement de la química
experimental i la creença en la llei de conservació de la massa
Hem procurat presentar una visió positiva de la química, destacant l’interès i la bellesa
dels processos químics i l’aportació que la ciència química pot fer al desenvolupament
de les persones i dels països.
UBICACIÓAL’ESO
La temàtica científica d’aquest llibre correspon al primer bloc de continguts
conceptuals, “Matèria i materials”, especialmente pel que fa a;
• Propietats dels materials
• Distinció entre canvi físic i químic
• Aplicació del principi de conservació de la massa
S’ha compovat que els alumnes tenen una gran dificultat per comprendre què és el
canvi químic i per diferenciar-lo del canvi físic.En conseqüència, tampoc no entenen
significativament quina diferència hi ha entre substància( simple i composta) i una
dissolució.
La lectura i el comentari del text ajuden a assolir alguns dels objectius generals i
terminals de l’ensenyament secundari obligatori. El treball d’aula ( activitats
d’ensenyament-aprenentatge) a partir del text pot ajudar a avançar cap a objectius
didàctics específics
287
Programació 2018-2019 Departament de física i química
OBJECTIUSGENERALSD’ETAPA
Valorar actituts científiques com la curiositat, l’objectivitat, l’observació i els processos
de la investigació científica per tal d’obrir-se receptivament a l’entorn i per distinguir la
superstició respecte de la ciència adonant-se que és la ciencia la que pot explicar els
fenòmens.
OBJECTIUSTERMINALS
• Observar, descriure i analitzar fenòmens i processos.
• Reconèixer canvis que constantment es produeixen en el medi i més en
general en l’univers, algunes de les causes, la possibilitat que siguen cíclics o
puntuals, si són observables o s’han d’interpretar a partir de dades.
• Valorar la ciència en aspectes que afecten l’organització social.
• Adquirir la terminologia científica i la simbologia bàsica necessàries per
compendre textos científics adequats a l’edat.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
• Caracteritzar els canvis químics, relacionant-los amb les propietats de les
substàncies inicials i finals.
• Identificar que es conserva en el canvi químic a partir de l’aplicació de la llei de
conservació de la massa.
• Utilitzar expressions simbòliques per representar el canvi químic.
• Llegir els textos i treure conseqüències de les explicacions.
• Interpretar els fenòmens químics en els quals intervenen substàncies
conegudes.
• Identificar noves substàncies per les seues propietats..
• Interpretar les expressions del llenguatge quotidià com ara “ s’ha consumit”, “
s’ha menjat el metall”, “ s’ha mesclat amb el foc i s”ha evaporat”, “ aboquem
una quantitat d’alcohol a l’aigua”, s’ha consumit”, etc………….. en termes de
canvi químic.
• Valorar les aportacions de la ciencia al desenvolupament dels països.
• C omprendre que totes les innovacions requereixen la col·laboració de totes les
persones: de diferent sexe, nacionalitat, cultura.
• Prevenir dels perills que es podrein derivar de les reaccions químiques en les
quals es produexen productes tòxics o sufocants.
288
Programació 2018-2019 Departament de física i química
CONTINGUTS TRANSVERSALS
• Reconéixer que la comunicació entre grups socials, països i cultures diferents
és dels fets més rellevants per a la construcció de les societats modernes.
• Pensar que la investigació sobre la vida i la condició humana exigeix conèixer-
ne els elements considerant el paper de la ciència com a font de coneixement.
• Seguir un procés de raonament, analitzar i verificar una teoria amb
l’experiència, rectificar un procés de raonament equivocat. Saber que aquest
procés és el propi de la ciència.
ACTIVITATS D’APRENENTATGE I AVALUACIÓ
1) Plantejament de qüestions referents al text, que es poden resoldre individualment o en grup
2) Repetició al laboratori d’alguns dels canvis químics als quals ens referim per
tal d’estudiarlos amb detall
Com exemple del primer tipus:
1. Quina propietat fa fácil localitzar l’or, malgrat que no se’l puga veure
2. Quants flascons de 2 dm3 són necessaris per guardar 7 kg d’or
3. Descriu tots els tipus de balança que s’utilitzen al laboratori.
4. Com són les campanes per a recollir gasos. Fes una petita investigación
5. Per a que serveixen els destil·ladors En què consisteix la técnica de separació
de mescles anomenada destil·lació
6. Coneixes la diferencia entre destil·lació simple i destil·lació fraccionada
7. Que entens per investigador científic
8. Cerca a Internet le Jardin du Roi, i fes un petit rèsum
9. Cerca com s’anomena d’accord amb les regles de la nomenclatura IUPAC
l’aigua forta. És el mateis aigua forta que aigua regia
10. Cerca com s’anomena d’accord amb les regles de la nomenclatura IUPAC
l’aigua regia
2.5. Llibres de text i la resta de materials curriculars
1. D’acord amb la disposició addicional quarta de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’Educació, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, correspon als òrgans de
coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i la resta de
materials que hagen d’utilitzar-se en el desenrotllament de les diverses ensenyances.
289
Programació 2018-2019 Departament de física i química
2. L’edició i adopció dels llibres de text i la resta de materials no requeriran
l’autorització prèvia de l’Administració educativa. En tot cas, estos hauran d’adaptar-se
al rigor científic adequat a les edats de mateix, hauran de reflectir i fomentar el
respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals, així com als
principis i valors arreplegats en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i en
la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra
la Violència de Gènere, als quals ha d’ajustar-se tota l’activitat educativa.
3. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del
procés ordinari d’inspecció que exercix l’Administració educativa sobre la totalitat
d’elements que integren el procés d’ensenyança i aprenentatge, que ha de vetlar pel
respecte als principis i valors continguts en la Constitució i al que disposa la LOE.
4. La relació dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada
centre per l’òrgan competent per a la utilització per l’alumnat, s’haurà d’exposar en el
tauler d’anuncis abans del 30 de juny del curs anterior. Segons el que establix l’article
76.11 del Decret 233/1997, de 2 de setembre (DOGV 08.09.1997), s’haurà d’informar
les associacions de mares i pares sobre els llibres de text i els materials didàctics
adoptats pel centre.
5. Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats
no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de quatre anys, des de la
data de la seua adopció. Excepcionalment, quan la programació docent ho requerisca,
la substitució abans del termini mencionat haurà de ser autoritzada per la direcció
territorial corresponent, amb un informe previ de la Inspecció Educativa.
6. En l’elaboració i utilització de materials curriculars, el professorat haurà d’atindre’s al
que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intellectual (text refós aprovat per Reial
Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril –BOE 22.04.1996–, modificat per la Llei
23/2006, de 7 de juliol –BOE 08.07.2006–), referent a la citació i il·lustració de
l’ensenyança
Text Idioma ISBN
2nd’ESO Valencia
290
Programació 2018-2019 Departament de física i química
3rd’ESO Valencia Aula virtual
4tESO Valencià
Aula virtual
CAAP 4t d’ESO Valencià
Aula virtual
1r Bachillerato
:Castellà
Cultura Científica.1r Batx
Valencià
Aula virtual
Física2nBatxillerat
Castellà
291
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Química.2nBatxillerat
Castellà
ADAPTACIONSCURRICULARSSIGNIFICATIVES.ACI’S
Consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectius educatius, l’eliminació o inclusió
de determinats continguts essencials i la consegüent modificació dels criteris
d’avaluació.
Destinataris.
Aquestes adaptacions es porten a terme per a oferir un currículum equilibrat i rellevant
als alumnes amb necessitats educatives especials.
Dins d’aquest col·lectiu d’alumnes, es té en compte tant aquells que presenten
limitacions de naturalesa física, psíquica o sensorial, com als que posseeixen un
historial escolar i social que ha produït “llacunes” que impedeixen l’adquisició de nous
continguts i, al seu torn, desmotivació, desinterés i rebuig.
Finalitat.
Tendiran a que els alumnes arriben a les capacitats generals de l’etapa d’acord amb
les seues possibilitats. L’objectiu últim ha de ser proporcionar a cada alumne la
resposta que necessita en funció de les seues necessitats i també dels seus límits,
tractant que aqueixa resposta s’allunye al menys possible de les que són comunes per
a tots els alumnes.
Avaluació i diagnòstic previ.
292
Programació 2018-2019 Departament de física i química
El major o menor allunyament del currículum bàsic dependrà de l’avaluació i diagnòstic
previ de cada alumne, que ha de realitzar l‘equip educatiu.
CONDICIONS PER A UNA ATENCIÓ EFECTIVA
La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials i la concreció de les
adaptacions curriculars seran possibles gràcies a les següents mesures articulades en
el centre:
La qualificació del professorat i la importància de l’acció tutorial.
El professorat del centre posseeix la predisposició, la sensibilitat i la formació
necessàries per a assumir la tasca de col·laborar amb equip educatiu, PT, orientador/a
(Psicólog/a) i seguir les seues directrius.
La metodologia.
El centre parteix de la constatació que els alumnes amb dificultats
d’aprenentatge aprenen, bàsicament, de la mateixa manera que la resta. És a dir, els
ajustaments metodològics respondran a uns principis i a unes consideracions sobre
l’aprenentatge que són comuns a tots els alumnes.
No obstant això, convé posar l’èmfasi en la planificació més rigorosa i minuciosa, en la
flexibilitat, la metodologia activa i la globalització. Dins d’aquest context metodològic es
fixen una sèrie de mesures especialment beneficioses:
• El treball en grups menuts.
• Les visites i eixides a l’entorn.
• L’ús de l’ordinador i de diversitat de materials i recursos.
Espais.
Per a afavorir el procés d’integració-normalització i per a crear les condicions òptimes
per al foment d’interaccions riques i fluïdes, es preveuen les mesures següents:
• Sales per a les activitats de suport específic.
• Possibilitat de modificar l’aula i de crear més d’un espai.
• Disposició adequada del mobiliari i cura de les condicions ambientals (acústica,
visibilitat…).
• Supressió de barreres arquitectòniques.
293
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Temps.
La gestió del temps es guiarà per dos criteris: l’adaptació a les peculiaritats especials
de cada alumne i la flexibilitat horària. Així, algunes activitats requeriran temps més
perllongats (tallers, eixides, etc.), i altres més reduïts, a causa de la fatiga, falta de
concentració o altres motius.
PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L'atenció a la diversitat suposa un concepte ampli d'acció educativa que intenta donar
resposta a les dificultats d'aprenentatge, a les discapacitats sensorials, físiques,
psíquiques i socials, als grups de risc, a les minories ètniques, a l'alumnat superdotat,
als immigrants, a l'alumnat amb interessos especials i a qualsevol altra necessitat
educativa diferenciada i especialitzada.
La diversitat és una realitat fàcilment observable, i la seua adequada atenció és un
dels pilars bàsics en què es fonamenta el sistema educatiu. Cada alumne i cada
alumna tenen una àmplia gamma de necessitats educatives, degudes a la presència
de múltiples factors personals i socials (gènere, edat, etapa de desenrotllament
maduratiu, motivació, interessos, estils d'aprenentatge, expectatives, procedència
socioeconòmica i cultural, origen ètnic, etc.), que han de ser satisfetes. En
conseqüència, tot centre ha d'estar en condicions de:
• Adaptar-se a les característiques individuals i socials de cada alumne o
alumna.
• Oferir una cultura comuna, respectant les peculiaritats de cada cultura pròpia.
• Adoptar una metodologia que afavorisca l'aprenentatge de tot l'alumnat en la
seua diversitat.
• Partir d'una avaluació inicial de l'alumnat en cada nucli d'aprenentatge que
permeta detectar els seus coneixements previs, per a facilitar la significatividad
dels nous continguts que s'han d'aprendre.
Com a conseqüència de l'obligatorietat de l'ensenyança, sorgix l'escola comprensiva,
que oferix un mateix currículum bàsic per a tots els alumnes i totes les alumnes
minimitzant les seues diferències a través del principi d'igualtat d'oportunitats, a fi de
compensar així les desigualtats socials.
294
Programació 2018-2019 Departament de física i química
A més, es planteja com proporcionar una resposta educativa adequada a un col·lectiu
d'estudiants amb necessitats formació molt diverses, escolaritzats dins d'un mateix
centre educatiu i amb un currículum, en part, comú.
La Llei Orgànica 2/2006 d'Educació, de 3 de maig, en el seu títol II establix que les
Administracions educatives disposaran els mitjans necessaris perquè tot l'alumnat
aconseguixes el màxim desenrotllament personal, intel·lectual, social i emocional, així
com els objectius establits amb caràcter general.
S'arreplega que en aquesta etapa es fa necessari establir una permanent atenció a la
diversitat de l'alumnat, per a la qual cosa els centres docents i el professorat hauran de
fixar en els seus corresponents projectes educatius mesures d'adaptació del
currículum a les característiques i possibilitats personals, socials i culturals de
l'alumnat. Aquestes mesures seran tant de tipus organitzatiu com de tipus curricular i
permetran que el centre puga escometre, en l'exercici de la seua autonomia, una
organització flexible de les ensenyances i una atenció personalitzada a l'alumnat en
funció de les seues necessitats.
1. Objectius del pla d'atenció a la diversitat
Les mesures d'atenció a la diversitat en Educació Primària, amb la seua posada en
pràctica, aniran dirigides a la consecució dels següents objectius:
• Facilitar a l'alumnat el màxim desenrotllament possible de les seues capacitats
personals i l'adquisició de les competències bàsiques i dels objectius del
currículum establits per a l'educació primària, garantint així el dret a l'educació
que li assistix.
• Millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat i minimitzar les situacions de
fracàs escolar.
• Establir els mecanismes adequats i les mesures de suport i reforç precises que
permeten detectar tant les dificultats d'aprenentatge i superar el retard escolar
que poguera presentar l'alumnat, així com el desenrotllament intel•lectual de
l'alumnat amb altes capacitats intel•lectuals.
295
Programació 2018-2019 Departament de física i química
• Marcar les pautes d'actuació en la tutoria i orientació educativa de l'alumnat i
en la relació amb les famílies per a recolzar el procés educatiu dels seus fills i
filles.
• Garantir la coordinació entre els equips d'orientació educativa o departaments
d'orientació, el professorat i els centres docents que impartixen l'educació
primària i l'educació secundària obligatòria.
2. Principis generals d'atenció a la diversitat
L'atenció a la diversitat garantirà l'accés i la permanència en el sistema educatiu
de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, entenent per tal
l'alumnat amb necessitats educatives especials, el que s'incorpore de forma tardana al
sistema educatiu, el que precise d'accions de caràcter compensatori i el que presente
altes capacitats intel·lectuals.
Les mesures d'atenció a la diversitat podran ser tant organitzatives com curriculars, i
permetran al centre, en l'exercici de la seua autonomia, una organització flexible de les
ensenyances i dels recursos humans i materials que se'ls assignen d'acord amb la
planificació educativa i una atenció personalitzada a l'alumnat en funció de les seues
necessitats. Aquestes mesures, hauran de posar-se en pràctica tan prompte com es
detecten en l'alumnat dificultats d'aprenentatge i estaran orientades a respondre a les
necessitats educatives concretes que presenten.
Les mesures hauran de contemplar la inclusió escolar i social de l'alumnat i, en cap
cas, podran suposar una discriminació que li impedisca assolir els objectius de l'etapa.
L'atenció a la diversitat de l'alumnat serà la pauta ordinària de l'acció educativa en
l'ensenyança obligatòria, per a la qual cosa s'afavorirà una organització flexible,
variada i individualitzada de l'ordenació dels continguts i de la seua ensenyança.
D'acord amb això, el professorat tindrà en consideració en les programacions dels
continguts i de les activitats les diverses situacions escolars i les característiques
específiques de l'alumnat a qui atén.
Es prestarà especial atenció durant tota l'ensenyança bàsica a les estratègies de
suport i reforç de les àrees o matèries instrumentals de Llengües i Matemàtiques.
El marc habitual per al tractament de l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge, o amb
insuficient nivell curricular en relació amb el del curs que li correspondria per edat, és
296
Programació 2018-2019 Departament de física i química
aquell en què s'assegure un enfocament multidisciplinari, assegurant-se
la coordinació de tots els membres de l'equip docent que atenga l'alumne o alumna i
de l'equip d'orientació educativa.
L'atenció a l'alumnat que presente necessitats específiques de suport educatiu es
realitzarà, ordinàriament, dins del seu propi grup. Quan la dita atenció requerisca un
temps o espai diferent, es farà sense que supose discriminació o exclusió del dit
alumnat.
Durant el procés d'escolarització, el centre establirà mesures de detecció i atenció
primerenca, amb l'objecte que l'alumnat que ho requerisca abast el màxim
desenrotllament personal, intel·lectual, social i emocional. La Conselleria competent en
matèria d'educació establirà els mecanismes de coordinació amb la resta
d'Administracions competents en esta matèria.
Les actuacions en matèria d'atenció a la diversitat de l'alumnat mantindran
una continuïtat entre cursos, cicles i etapes, per a la qual cosa se celebraran
reunions de tutoria compartida entre el professorat tutor de l'últim curs de cada etapa
amb el del primer curs de l'etapa següent, totes elles amb l'assessorament dels equips
d'orientació educativa i dels departaments d'orientació, a fi d'intercanviar informació
sobre les mesures d'atenció a la diversitat que s'estiguen desenrotllant i l'eficàcia de
les mateixes, així com per a coordinar criteris en el tractament de l'alumnat amb
dificultats d'aprenentatge.
El professorat responsable de l'aplicació de les diferents mesures d'atenció a la
diversitat serà designat per la direcció del centre al començament de cada curs
Al començament del curs escolar o, si és el cas, en el moment d'incorporació de
l'alumnat a qualsevol dels programes o actuacions previstos en el present pla d'atenció
a la diversitat, el professor/a tutor/a, amb un informe previ a la Direcció d'Estudis i a la
Direcció del centre, informarà l'alumnat i als seus pares i mares o tutors legals de
la mesura adoptada, de les seues característiques i de la seua idoneïtat, deixant
constància d'això , i firmant amb la família un compromís educatiu en què es
plasmen les actuacions a què es compromet la família i el professorat de l'alumne
respecte al desenrotllament i seguiment de les mesures acordades.
297
Programació 2018-2019 Departament de física i química
3. Mesures d'atenció a la diversitat
D'acord amb l'autonomia reconeguda als centres docents, al començament de cada
curs l'Equip Tècnic de Coordinació Pedagògica organitzarà l'atenció a la diversitat del
seu alumnat, per al que podran desenrotllar, entre altres actuacions, les mesures i
programes següents:
3.1. Mesures de tipus organitzatiu
- Realització d'agrupaments flexibles per a l'atenció a l'alumnat en un grup específic,
amb caràcter temporal i obert, i amb la finalitat de facilitar la integració de l'alumnat en
el seu grup ordinari i que, en cap cas, suposarà discriminació per a l'alumnat més
necessitat suport. És una mesura puntual que s'aplica individualment o per grup
d'alumnat que compartix el mateix nivell de competència curricular, no tenint estos per
què compartir curs.
ü Desdoblaments de grups en les àrees i matèries instrumentals, amb la finalitat
de reforçar la seua ensenyança.
ü Suport en grups ordinaris per mitjà d'un segon professor o professora dins de
l'aula, preferentment per a reforçar els aprenentatges instrumentals bàsics, en
els casos de l'alumnat que presente un important desfasament en el seu nivell
d'aprenentatge en les àrees o matèries de Llengües i Matemàtiques.
ü Model flexible d'horari lectiu setmanal, que se seguirà per a respondre a les necessitats educatives concretes de l'alumnat.
3.2. Mesures de tipus curricular
a) Programes de reforç d'àrees o matèries instrumentals bàsiques.
Aquests programes tenen com a fi assegurar els aprenentatges bàsics de Llengües i
Matemàtiques que permeten a l'alumnat seguir amb aprofitament les ensenyances
d'educació primària.
El desenrotllament d'estos programes es basarà en la programació i realització
d'activitats motivadores que busquen alternatives al programa curricular de les
matèries instrumentals i que intenten respondre als interessos de l'alumnat i a la
connexió amb el seu entorn social i cultural. Entre estes activitats, es consideren
aquelles que afavorisquen l'expressió i comunicació oral i escrita, com ara la
298
Programació 2018-2019 Departament de física i química
realització de teatres, periòdics escolars, així com el domini de la competència
matemàtica, a través de la resolució de problemes quotidians.
b) Programes de reforç per a la recuperació dels aprenentatges no adquirits.
Aquest programa està destinat a l'alumnat que promocione sense haver superat totes
les àrees o matèries, i la seua finalitat és la de possibilitar la recuperació dels
aprenentatges no adquirits.
En este cas, l'alumnat que rep el programa haurà de superar l'avaluació corresponent
al mateix, per la qual cosa estos programes de reforç per a la recuperació dels
aprenentatges no adquirits hauran d'incloure el conjunt d'activitats programades per a
realitzar el seguiment, l'assessorament i l'atenció personalitzada a l'alumnat amb àrees
o matèries pendents de cursos anteriors, així com les estratègies i criteris d'avaluació
que s'aplicaran.
En el cas de l'Educació Primària, en la que totes les àrees i matèries no superades
tenen continuïtat en el curs següent, el professorat responsable d'aquests programes
serà el seu tutor o tutora, o els mestres i mestres especialistes.
c) Plans específics personalitzats per a l'alumnat que no promocione de curs.
L'alumnat que no promocione de curs seguirà un pla específic personalitzat, orientat a
la superació de les dificultats detectades en el curs anterior.
Estos plans podran incloure la incorporació de l'alumnat a un programa de reforç
d'àrees o matèries instrumentals bàsiques, així com un conjunt d'activitats
programades per a realitzar un seguiment personalitzat del mateix i l'horari previst per
a això.
d) Programes d'adaptació curricular.
D'acord amb l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, les administracions
educatives disposaran els mitjans necessaris perquè tot l'alumnat que requerisca una
atenció educativa diferent de l'ordinària, per presentar necessitats educatives
especials, per dificultats específiques d'aprenentatge, per les seues altes capacitats
intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions
personals o d'història escolar, aconseguixca el màxim desenrotllament possible de les
seues capacitats personals, el màxim desenrotllament personal, intel·lectual, social i
emocional, així com els objectius establits amb caràcter general en la dita Llei.
299
Programació 2018-2019 Departament de física i química
La identificació i valoració de les necessitats educatives d'aquest alumnat es realitzarà,
el més prompte possible, per personal amb la deguda qualificació i d'acord amb el
procediment establit per l'administració, i la seua escolarització es regirà pels principis
de normalització, inclusió escolar i social, flexibilització i personalització de
l'ensenyança.
S'haurà de garantir la participació dels pares o tutors en les decisions que afecten
l'escolarització i als processos educatius d'aquest alumnat. Igualment els correspon
adoptar les mesures oportunes perquè els pares d'aquests alumnes reben l'adequat
assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajude en
l'educació dels seus fills.
Per a l'atenció d'este alumnat s'empraran els mitjans materials, els avanços tècnics,
els recursos específics de les especialitats corresponents i els professionals qualificats
que siguen assignats al centre per l'administració educativa i que es troben disponibles
per a l'adequada atenció a este alumnat. La dita atenció es portarà acabe,
preferentment, dins del grup de classe i, en aquells casos en què es requerisca, fora
del mateix.
L'adaptació curricular és una mesura de modificació dels elements del currículum, a fi
de donar resposta a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
Estos programes d'adaptació curricular estan dirigits, per tant, a l'alumnat d'educació
primària que es trobe en alguna de les situacions següents:
- Alumnat amb necessitats educatives especials.
S'entén per alumnat que presenta necessitats educatives especials, a aquell que
requerisca, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota ella, determinats
suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus
de conducta.
A fi de facilitar l'accessibilitat al currículum, s'establiran els procediments oportuns
quan siga necessari realitzar adaptacions que s'aparten significativament dels
continguts i criteris d'avaluació del currículum, a fi d'atendre a l'alumnat amb
necessitats educatives especialsque les precise, a què es referix l'article 73 de
la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig.
300
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Estes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenrotllament possible de les
competències bàsiques, i l'avaluació i la promoció de l'alumnat objecte de les mateixes
prendran com referent els objectius i criteris d'avaluació fixats en les dites adaptacions.
L'escolarització d'aquest alumnat es regirà pels principis de normalització i inclusió i
assegurarà la seua no discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en
el sistema educatiu, podent introduir-se mesures de flexibilització quan es considere
necessari.
Al finalitzar cada curs s'avaluaran els resultats aconseguits per cada un dels alumnes
en funció dels objectius proposats a partir de la valoració inicial. La dita avaluació
permetrà proporcionar-los l'orientació adequada i modificar el pla d'actuació així com la
modalitat d'escolarització, de manera que puga afavorir-se, sempre que siga possible,
l'accés de l'alumnat a un règim de major integració.
Sense perjuí de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista en
l'article 12.3, l'escolarització d'este alumnat en l'etapa d'educació primària en centres
ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorisca la seua
integració socioeducativa.
- Alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu.
Amb esta mesura es pretén afavorir la incorporació al sistema educatiu dels alumnes i
alumnes que, per procedir d'altres països o per qualsevol altre motiu, s'incorporen de
forma tardana al sistema educatiu espanyol. En la dita incorporació es garantirà, en tot
cas, en l'edat d'escolarització obligatòria.
L'escolarització d'este alumnat es realitzarà atenent a les seues circumstàncies,
coneixements, edat i historial acadèmic.
Quan presenten greus carències lingüístiques o en les seues competències o
coneixements bàsics, a fi de facilitar la seua integració en el curs corresponent, rebran
una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els
grups ordinaris conforme al nivell i evolució del seu aprenentatge, amb els que
compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.
Els que presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més
d'un cicle podran ser escolaritzats en el curs immediatament inferior a què els
correspondria per edat.
301
Programació 2018-2019 Departament de física i química
Per a este alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua
integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeta continuar amb
aprofitament els seus estudis. En el cas de superar el dit desfasament, s'incorporarà al
grup corresponent a la seua edat.
Els pares o tutors de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu rebran
l'assessorament necessari sobre els drets, deures i oportunitats que comporta la
incorporació al sistema educatiu espanyol.
- Alumnat amb necessitats compensació educativa.
A fi de fer efectiu el principi d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació, es podran
desenrotllar accions de caràcter compensatori en relació amb l'alumnat que es trobe
en situacions econòmica, social, familiar o cultural desfavorables, tendents a evitar
desigualtats.
Es desenrotllarà una actuació preventiva i compensatòria durant l'inici de
l'escolarització d'este alumnat les condicions personals de la qual suposen una
desigualtat inicial per a accedir a l'educació bàsica i per a progressar en els nivells
posteriors, emprant per a això els recursos humans i materials disponibles en el
centre.
Es donarà informació i es realitzaran les gestions necessàries per a facilitar l'accés de
l'alumnat amb condicions socioeconòmiques desfavorables a la participació de les
convocatòries de beques, ajudes a l'estudi, cursos i/o activitats que es convoquen o
planifiquen en el centre amb caràcter general.
- Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.
Aquest alumnat haurà de ser identificat com a tal pel personal amb la deguda
qualificació, de conformitat amb el procediment que establisca per la Conselleria
d'Educació, i la seua escolarització es flexibilitzarà en els termes que determina la
normativa vigent, de manera que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització de
l'etapa o reduir-se la duració de la mateixa, quan es preveja que aquestes mesures
són les més adequades per al desenrotllament del seu equilibri personal i la seua
socialització.
Els programes d'adaptació curricular en la seua concepció i elaboració podran ser de
tres tipus:
302
Programació 2018-2019 Departament de física i química
1. 1. Adaptacions curriculars no significatives.
Les adaptacions curriculars no significatives aniran dirigides a l'alumnat que presente
desfasament en el seu nivell de competència curricular respecte del grup en què està
escolaritzat, per presentar dificultats greus d'aprenentatge o d'accés al currículum
associades a discapacitat o trastorns greus de conducta, per trobar-se en situació
social desfavorida o per haver-se incorporat tardanament al sistema educatiu. Esta
adaptació afectarà els elements del currículum que es consideren necessaris,
metodologia i continguts, però sense modificar els objectius de l'etapa educativa ni els
criteris d'avaluació.
Les adaptacions curriculars no significatives podran ser grupals, quan estiguen
dirigides a un grup d'alumnat que tinga un nivell de competència curricular relativament
homogeni, o individuals.
Les adaptacions curriculars seran proposades i elaborades per l'equip docent, baix la
coordinació del professor o professora tutor i amb l'assessorament de l'equip o
departament d'orientació. En les dites adaptacions constaran les àrees o matèries en
què es va a aplicar, la metodologia, l'organització dels continguts, els criteris
d'avaluació i l'organització de temps i espais.
El Consell Escolar posarà especial atenció per a garantir que les adaptacions
curriculars grupals puguen suposar agrupaments discriminatoris per a l'alumnat.
Les adaptacions curriculars individuals podran ser proposades, igualment, pel
professor o professora de l'àrea o matèria en què l'alumnat tinga el desfasament
curricular, i este serà responsable de la seua elaboració i aplicació, amb
l'assessorament de l'equip d'orientació.
2. Adaptacions curriculars significatives (ACI’s)
Aquesta mesura serà presa quan un alumne o alumna amb necessitats educatives
especials presente un desfasament curricular respecte al grup de la seua edat tal que
faça necessària la modificació dels elements del currículum, inclosos els objectius de
l'etapa i els criteris d'avaluació, a fi de facilitar-li l'accessibilitat al currículum, buscant
amb això el màxim desenrotllament possible de les competències bàsiques.
Les adaptacions curriculars significatives requeriran una avaluació psicopedagògica
prèvia, realitzada pels equips o departaments d'orientació, amb la col·laboració del
303
Programació 2018-2019 Departament de física i química
professorat que atén l'alumnat, i de la qual es desprendrà un informe d'avaluació
psicopedagògica que inclourà, almenys, els apartats següents:
• Dades personals escolars.
• Diagnòstic de la discapacitat o trastorn greu de conducta.
• Entorn familiar i social de l'alumnat.
• Determinació, si és el cas, de les necessitats educatives especials.
• Valoració del nivell de competència curricular
• Orientacions al professorat i als representants legals de l'alumnat.
• El responsable de l'elaboració de les adaptacions curriculars significatives serà
el professorat especialista en educació especial, amb la col•laboració del
professorat de l'àrea o matèria encarregat d'impartir-la i comptarà amb
l'assessorament de l'equip d'orientació.
Les adaptacions curriculars significatives quedaran arreplegades en un document que
contindrà, almenys, els apartats següents:
• L'informe d'avaluació psicopedagògica elaborat per l'equip d'orientació.
• Proposta curricular per àrees o matèries, en la que s'arreplegue la modificació
dels objectius, metodologia, continguts, criteris d'avaluació i organització de
l'espai i del temps que es proposa per a l'alumnat objecte de l'adaptació.
• Adaptació dels criteris de promoció i titulació, d'acord amb els objectius de la
proposta curricular.
• Organització dels suports educatius disponibles en el centre i necessaris per a
l'atenció personalitzada de l'alumnat.
• Fitxa de seguiment i valoració dels progressos que vaja realitzant l'alumnat,
amb la informació que se li vaja donant al mateix i a la família.
L'aplicació de les adaptacions curriculars significatives serà responsabilitat del
professor o professora de l'àrea o matèria corresponent, amb la col·laboració del
professorat d'educació especial i l'assessorament de l'equip d'orientació.
L'avaluació de les àrees o matèries serà responsabilitat compartida del professorat
que les impartix i, si és el cas, del professorat de suport, prenent com referent els
objectius i els criteris d'avaluació fixats en les dites adaptacions.
304
Programació 2018-2019 Departament de física i química
De la mateixa manera, les decisions sobre la promoció de l'alumnat es realitzaran
d'acord amb els criteris fixats en l'adaptació curricular significativa i serà realitzada per
l'equip docent, oïda l'equip o departament d'orientació.
3. Adaptacions curriculars per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.
Les adaptacions curriculars realitzades per a atendre a este tipus d'alumnat tenen com
a fi promoure en el mateix el desenrotllament ple i equilibrat dels objectius generals
d'esta etapa educativa, contemplant mesures extraordinàries dirigides a ampliar i
enriquir els continguts del currículum ordinari i mesures excepcionals de flexibilització
del període d'escolarització.
Aquestes adaptacions curriculars requeriran també una avaluació psicopedagògica
prèvia, realitzada per l'equip d'orientació, i en la que es determinarà la conveniència o
no de la seua aplicació. De la dita avaluació s'emetrà un informe que contindrà,
almenys, els apartats següents:
• Dades personals i escolars de l'alumnat.
• Diagnòstic de l'alta capacitat intel•lectual.
• Entorn familiar i social de l'alumnat.
• Determinació de les necessitats específiques de suport educatiu.
• Valoració del nivell de competència curricular.
• Orientacions al professorat i als representants legals de l'alumnat.
Les adaptació curricular que s'elabore per a atendre l'alumnat amb altes capacitats
intel·lectuals establirà una proposta curricular per àrees o matèries, en la que
s'arreplegue l'ampliació i enriquiment dels continguts i les activitats específiques
d'aprofundiment.
L'elaboració i aplicació de les adaptacions curriculars serà responsabilitat del professor
o professora de l'àrea o matèria corresponent, amb l'assessorament de l'equip
d'orientació.
Per a facilitar l'aplicació de l'adaptació, la Conselleria competent en matèria
d'educació, a proposta de la direcció del centre, previ tràmit d'audiència al pare, mare
o tutors legals, podrà adoptar les següents mesures de flexibilització de l'escolarització
d'este alumnat, seguint el procediment que s'establisca per a això:
Incorporació de l'alumnat a un programa de reforç
305
Programació 2018-2019 Departament de física i química
a) Detecció de dificultats d'aprenentatge:
• A partir dels resultats d'avaluació del curs anterior.
• A partir de l'avaluació inicial d'un nou curs.
• A partir de les dificultats observades en l'alumnat o dels resultats
obtinguts pel mateix en les diverses proves d'avaluació plantejades en
qualsevol moment del procés d'ensenyança.
b) L'Equip Docent, determinarà el tipus de programa de reforç a aplicar a l'alumnat i
nomenarà el responsable de la seua elaboració i desenrotllament, que serà el tutor/a
de l'alumne/a i/o mestre/a especialista, o el professorat de suport. De tot això el tutor/a
informarà la Direcció d'Estudis.
c) La Direcció d'Estudis, en coordinació amb l'Equip d'Orientació i Suport i amb l'Equip
Docent del curs a què pertany l'alumnat afectat, estudiarà la disponibilitat horària i
espacial així com les mesures organitzatives per a la seua aplicació:
• Agrupament flexible, amb un segon professor fora de l'aula i separat del grup
ordinari, amb caràcter temporal i obert.
• Desdoblament de grup, per a un període de partida d'un curs complet, encara
que podria també plantejar-se per a un menor període de temps.
• Suport d'un segon professor/a dins de l'aula i dins del grup ordinari.
• Adopció d'horari lectiu flexible setmanal.
d) S'establirà una reunió informativa amb la família en què el professorat tutor/a
informarà sobre les mesures acordades i en la que es proposarà la firma
de compromisos educatius per a col·laborar en la millora del rendiment escolar.
e) L'alumnat s'incorporarà al programa.
5. Seguiment i coordinació del professorat
Els Equips Docents realitzaran trimestralment el seguiment del desenrotllament dels
programes i es prendran les decisions corresponents a la seua continuïtat, modificació,
si és procedent, o a la seua finalització per l'alumne/a. D'aquestes decisions es
mantindrà informada la Direcció d'Estudis, la qual, si així ho considera necessari, i en
coordinació amb PT, orientador/a (Psicólog/a), podrà instar a l'Equip Docent a revisar
la seua decisió.
306
Programació 2018-2019 Departament de física i química
De la mateixa manera, els Equips de Cicle celebraran, amb caràcter mensual,
reunions en què es farà una posada en comú sobre les actuacions desenrotllades, es
realitzarà un seguiment de l'evolució de l'alumnat i es prendran mesures per a garantir
la coordinació entre el professorat que atén este alumnat.
• Anticipació en un any de l'escolarització en el primer curs de l'Educació
Primària.
• Reducció d'un any de permanència en l'Educació Primària.
• Reducció d'un any de permanència en l'Educació Secundària obligatòria.
MODEL ACI’S EN FÍSICA I QUÍMICA
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de
l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]
Article 12. Atenció a la diversitat
1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure l’atenció a la diversitat de
l’alumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots amb l’atenció personalitzada a les
necessitats de cada un.
2. D’acord amb el que disposa l’article 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29 de
desembre, la conselleria competent en matèria d’educació establirà les mesures
curriculars i organitzatives per a atendre tot l’alumnat i, en particular, a qui presente
dificultats especials d’aprenentatge o d’integració en l’activitat ordinària dels centres, a
qui presente necessitats educatives especials, a l’alumnat d’alta capacitat intel·lectual i
a l’alumnat amb incorporació tardana al nostre sistema educatiu
ALUMNES AMB ACI’S
Tots els alumnes han de tenir una atenció individualitzada i una adaptació del
currículum en funció de les seues necessitats. La majoria dels alumnes segueixen el
mateix ritme de classe. Hi ha alguns que se li fa una adaptació del currículum no
significativa, es a dir, arriben als mateixos objectius i assoleixen els mateixos
continguts amb activitats lleugerament modificades sense perdre el ritme de la classe.
I per últim tenim els alumnes que necessiten una adaptació curricular significativa.
Aquests alumnes amb ACI’S se´ls ha de preparar un material especial segons el
seu retard escolar. Es considera alumne ACI’S aquell que té un nivell acadèmic dos o
307
Programació 2018-2019 Departament de física i química
més anys inferiors al que està cursant, però no és el mateix un alumne que, estant en
3r d’ESO té un nivell de 1r d’ESO que el que té un nivell de 6é de primària.
El departament de física i química té un material propi elaborat pels propis membres
en un grup de treball adequat ala alumnes ACI’S amb nivell d’ESO. Per als alumnes
amb nivell inferior se li ha de preparar individualment la feina a realitzar a classe.
En tots casos, els alumnes ACI’S tenen un tractament especial respecte a la
metodologia i el sistema d’avaluació.
La metodologia es basarà en activitats realitzades a classe, supervisades en tot
moment pel professor, amb ajuda de textos publicats o material seleccionat per a
l’alumne individual. No se li dona feina a realitzar en casa ja que són alumnes que
necessiten un control continuat i una ajuda seguida en la realització d’aquestes
activitats.
Xarxa llibres
Ordre 26/2016, de 13 de juny de 2016, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i
Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text
i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text
i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es
determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats
concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals.
Respecte a l'elaboració de materials curriculars, en la reunió de la comissió del banc de llibres hem acordat:
1. que cal separar el material teòric del pràctic, per tal de poder reutilitzar el teòric el proper curs,
2. que tot el material que es lliure a l'alumnat puga ser facturat oficialment, ja que els pares poden demanar factura per tal de participar en futures convocatòries d'ajuda com la d'enguany de l'ajuntament.
S’han lliurat
Física i Química
Física i Química
2n. ESO
AMBDUES
2016-2017
Física y Química
Andrés del Rio, E; y otros 978-84-
48609023
Mc Graw Hill
56
39
Alcoi a 30 de setembre de 2018
308
Programació 2018-2019 Departament de física i química
El cap de departament
Vicent Moll Torregrosa
Recommended