View
3
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
PROJECTE
ESPAI GARDENYES
Projecte per al PLA BUITS
Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social
Espai: Cardenal Sentmenat, 2 (Llosa FGC)
Memòria del projecte
Associació Cultural Casa Orlandai
Gener 2013
2
PROJECTE BUITS ESPAI GARDENYES
Índex
Introducció ................................................................................................................................ 3
Presentació: Espai Gardenyes ................................................................................................. 3
Les entitats que promouen i impulsen el projecte ..................................................................... 4
L’espai escollit: La Llosa dels Ferrocarrils de la Generalitat ...................................................... 8
Justificació i idees força del projecte ........................................................................................ 9
Els objectius del projecte ........................................................................................................ 12
Una aproximació als resultats del projecte ............................................................................. 13
Principals col·lectius destinataris ............................................................................................ 13
Les activitats a realitzar .......................................................................................................... 15
Calendari del desenvolupament del projecte .......................................................................... 22
Els recursos necessaris per desenvolupar el projecte ............................................................ 25
La infraestructura necessària per desenvolupar el projecte .................................................... 30
El manteniment i la gestió de l’espai ....................................................................................... 30
L’avaluació i el seguiment del projecte ................................................................................... 32
Les entitats que donen suport al projecte....................................................................................33
Altres documents
Annex 1. Marc lògic.
Annex 2. Plànols de l’espai.
Annex 3. Metodologia emprada pel desenvolupament del projecte.
3
PROJECTE BUITS ESPAI GARDENYES
Introducció
El projecte que tot seguit es presenta ha estat promogut, inicialment, per dues entitats
radicades a Sarrià -l’Associació Cultural Casa Orlandai i Consumo Respeto- amb el suport
inicial de Tarpuna Cooperativa i Slow Food Barcelona. Malgrat totes elles han treballat de forma
coordinada i simultània, és l’Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO) qui presenta el projecte
d’acord amb les bases del concurs, davant la impossibilitat de crear una Unió Temporal
d’Entitats degut als costos i la complicada gestió administrativa que aquesta implica.
A aquestes entitats, en el marc del procés de participació i implicació que s’ha dut a terme, s’hi
han sumat altres associacions de Sarrià, les quals es relacionen més endavant.
Tot i així, volem deixar constància que aquest projecte està promogut de forma cooperativa i
coordinada entre diverses entitats, i que el propòsit de totes elles és sumar-ne encara més
per tal d’aconseguir implicar tants agents socials com sigui possible perquè el projecte sigui el
màxim de reeixit possible i aconsegueixi donar resposta a una gran pluralitat de visions,
interessos i necessitats.
Entenem que l’Associació Cultural Casa Orlandai, una entitat formada per més de 211
persones ì entitats sòcies, és prou representativa de la realitat veïnal, social i associativa de
Sarrià com per presentar el citat projecte.
Presentació: Espai Gardenyes
L’antiga riera de les Gardenyes de Sarrià delimitava, juntament amb la Riera Blanca l’antic nucli
antic de Sarrià. Actualment aquestes rieres s’han convertit en dos de les vies més transitades
del Districte com són l’Avinguda J.V Foix i la Via Augusta.
La decisió d’adoptar aquet nom per aquest projecte respon, doncs, a la intenció de recuperar
aquest topònim per aquest espai, per on antigament transcorria la riera de les Gardenyes, i
donar-lo a conèixer als veïns i veïnes per tal d’apropar-los a la història de la vila de Sarrià.
4
Les entitats que promouen i impulsen el projecte
L’Associació Cultural Casa Orlandai
L'Associació Cultural Casa Orlandai agrupa un conjunt d'entitats, col·lectius i persones
vinculades al barri de Sarrià. Va ser creada l’any 2007 amb l’objectiu principal de dinamitzar i
desenvolupar el teixit social i treballar per aconseguir un barri més participatiu, creatiu,
cohesionat, innovador, cultural, solidari i sostenible; amb projecció de districte i de ciutat.
L’associació és la gestora de l'equipament municipal Casa Orlandai, un dels equipaments de
gestió ciutadana de la ciutat de Barcelona. Compta amb més de 211 socis entre socis
individuals, familiars i entitats.
Trajectòria
A partir del 2003, amb el canvi d'ubicació de l'Escola Orlandai, s’inicia una negociació amb el
Districte Sarrià-Sant Gervasi per trobar un ús a l’antic edifici de l’escola, ubicat al carrer Jaume
Piquet, 23, sota l'acolliment del CEIP i AMPA Orlandai.
Des de les primeres propostes, els eixos creatiu i social són identificadors del projecte. L’acció
reivindicativa s’allarga en el temps fins a la creació de l’Associació Amics i Amigues de
l’Orlandai (AAAO), l’any 2004, a partir de la qual va sorgir l’”Equip de Treball” que va elaborar el
document “Casa Orlandai. Art i transformació social” (octubre 2004), que va permetre iniciar
formalment les negociacions amb els responsables municipals. En aquell moment 10
associacions o col·lectius conformen el projecte, entre les quals destaquen: l’AAAO,
l’Antàrtida/Plataforma del Gel, l’Assemblea de joves de Sarrià ESBERLA, l’Associació per la
promoció cultural Cheb Balowski, la Coral Sarrià o l’Esplai Movi de Sarrià.
A partir de 2005 aquesta plataforma cívica de Sarrià i els responsables polítics i tècnics del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi van començar a treballar per definir un projecte per a l’antiga
escola. Aleshores, la plataforma ja reunia a 13 entitats, amb noves incorporacions com
l’Associació Cultural d’Assessorament i Formació en Audiovisuals i Informàtica (ACAFAI) i la
Plataforma d’Entitats Solidàries de Sarrià Sant Gervasi.
L’any 2006 va començar la remodelació i la rehabilitació integral de l’edifici, tant de l’interior
com de l’exterior amb especial cura, atès que formava part del patrimoni arquitectònic i
sentimental del barri.
El 23 de gener de 2007 es va fer la presentació pública del projecte a la Sala de Plens de
l’Ajuntament de Sarrià. El 27 de febrer es va fer l’assemblea constituent de l’Associació Cultural
Casa Orlandai, constituïda per 15 entitats fundadores -entre les noves incorporacions cal citar
l’Associació Catalana de Dansa Lliure, el Centre d’Higiene Mental de Les Corts, el Col·lectiu de
Dones en l’Església i el Grup de Pachwork- i s’aprovaven els Estatuts que regiran l’associació.
Finalment, els responsables polítics de l’Ajuntament de Barcelona-Districte Sarrià-Sant Gervasi
van confirmar la creació d’un centre cívic gestionat per l’Associació Cultural Casa Orlandai,
mitjançant un conveni signat el març de 2007. Casa Orlandai s’obria al públic el 12 d’abril de
2007.
5
Des de l'any 2007, l'ACCO està gestionant l'equipament municipal Casa Orlandai, a través
d'una subvenció anual amb una duració de quatre anys amb dues pròrrogues anuals, des d’on
ha impulsat moltes activitats i iniciatives.
Valors i objectius
La finalitat principal de l'associació és impulsar el teixit associatiu, cultural, social del barri de
Sarrià i del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, fomentant els següents valors: cultura per la pau,
equitat de gènere, esperit crític, multiculturalitat, democràcia, transparència, eficàcia,
sostenibilitat, solidaritat local i global, diversitat cultural i social, independència, coherència i
innovació.
En coherència, des de Casa Orlandai, principal projecte de l'associació, ha potenciat i promou
els següents objectius:
ser un lloc de trobada intergeneracional
esdevenir un espai d’intercanvi d’idees, persones i coneixements
potenciar la creació col·lectiva, sobretot la cultural i innovadora
fomentar dinàmiques participatives i de coordinació
promoure i millorar l’educació, en especial del lleure
facilitar l’accés a les noves tecnologies
mantenir i actualitzar les tradicions i els costums
tenir cura del territori amb criteris de sostenibilitat
Estructura de funcionament de l’associació
Segons els Estatuts i el Reglament de Règim Intern, l’Assemblea General i la Junta de la Casa
són els dos principals òrgans de presa de decisions.
L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’ACCO. És membre de l’assemblea
qualsevol soci/a ja sigui individual o col·lectiu. Es reuneix dues vegades l’any.
La Junta de la Casa està composta per: Presidència, Vicepresidència, Secretaria,
Tresoreria i les vocalies de programació, tallers, relacions amb la Cafeteria, recerca de
subvencions, Ecocomissió, entitats, comunicació, participació, recepció i noves
tecnologies.
Les comissions de treballs estructurals són els espais més lliures i espontanis on la
participació pot resultar més fructífera i alhora menys feixuga. A cada comissió hi
trobem un representant de l'equip tècnic (càrrec tècnic / contractat) i un vocal de la
Junta (càrrec polític / voluntari) que fa de pont entre la comissió corresponent i la Junta,
així com persones voluntàries amb inquietuds variades.
6
Actualment l’ACCO compta amb 5 comissions:
▪ Comissió de Programació (i les subcomissions de Aniversari i Carnestoltes).
▪ Comissió de Comunicació.
▪ Comissió de Noves Tecnologies.
▪ Ecocomissió.
▪ Comissió de finançament.
A 1 de gener de 2013, l’ACCO comptava amb 211 socis/es, dels quals 144 són socis a títol
individual, 20 a nivell familiar, 46 entitats i 1 empresa privada.
L’ACCO també es nodreix de la valuosa implicació i col·laboració de persones voluntàries.
Concretament, 13 participen a la Junta de la Casa, 40 a les Comissions de treball i 26 realitzen
tasques de suport logístic.
7
Principals projectes i iniciatives realitzades
Gestió i dinamització de la Casa Orlandai
Des de l’obertura de l’equipament, les activitats, tallers i seminaris que s’ha programat han
volgut reflectir els tres eixos d'acció principal promoguts des de l'ACCO: Art, Convivència i
Transformació social.
Creiem en l’art, com a emoció compartida de les passions individuals i col·lectives.
Creiem en la convivència com a forma de vida i aprenentatge útil; en el dret a la
diferència; al reconeixement de la convivència entre iguals que ens fa persones.
Creiem en la transformació social com a via per a la millora de les condicions de vida
actuals i com a camí cap al dret a una existència digna per a tothom.
Durant els seus sis anys de funcionament s’han consolidat diversos cicles (els Dijous Clàssics,
els Cafès Científics, els Cafès Literaris, l'Alternativa de Sarrià, els Documentals +Crítics, les
Matinals Familiars) i la celebració de diverses festivitats obertes al conjunt del barri (Carnaval,
Castanyada, Festa Major, Sant Jordi, Nadal, Sant Joan).
A més de la programació de la Casa, des de l'equipament s’han ofert altres serveis com:
Espai de trobada.
Cessió d'espais.
Allotjament d'entitats.
Sales d'estudi.
Altres projectes impulsats per l’ACCO
Ràdio Sarrià.
Banc del temps Sarrià-Sant Gervasi.
Taller d'història de Sarrià.
Festa del comerç just i la banca ètica.
Sarrià amb accent obert.
Per gestionar la Casa Orlandai i els diversos projectes vinculats a aquesta, l’Associació Cultural
Casa Orlandai compta amb un equip tècnic format per 6 treballadors:
director/gerent.
Administradora.
2 animadors socioculturals / coordinadors d'activitats.
2 informadores.
8
També realitzen la seva tasca professional, a temps parcial, 2 tècnics/ques en so i llum
responsables de la regidoria d’espectacles, 1 tècnica per la recerca de finançament dels
projectes, 1 coordinador de comunicació i 1 tècnic informàtic.
Finançament de l’associació
L’Associació Cultural Casa Orlandai finança les seves activitats i projecte, principalment, a
través de finançament públic i les quotes de les persones i entitats associades. Actualment
s’està treballant per diversificar més les fonts de finançament, especialment a través de
l’augment de la massa social de l’entitat i la cerca de finançament privat (esponsorització,
mecenatge, convenis amb empreses privades, etc.).
En la següent taula resum es pot observar la distribució del finançament de l’entitat.
Concepte Quantitat % sobre el total
Quotes socis 5.926,25 € 2,70%
Finançament públic 214.604,24 € 97,10%
Aportacions privades 450 € 0,2%
TOTAL 220.980,49 100%
En aquest sentit, és especialment remarcable que l’ACCO està tramitant al Departament de
Justícia de la Generalitat de Catalunya la Declaració d’Entitat d’Utilitat Pública.
L’espai escollit: La Llosa dels Ferrocarrils de la Generalitat
L’Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO), amb el suport de 51 entitats de Sarrià i de la
ciutat, presenta un projecte per gestionar durant 3 anys el solar de la Llosa dels Ferrocarrils de
la Generalitat de Catalunya (carrer Cardenal de Sentmenat 2) amb la voluntat que esdevinguin
un espai obert al conjunt de veïns i veïnes de Sarrià.
Aquest emplaçament forma part de l’espai reservat als futurs jardins Oriol Martorell, el Parc
Central de Sarrià, contemplat en el Pla d’Actuació del Districte 2012-2015, una de les
aspiracions consolidades per part del veïnat i les entitats de Sarrià.
El projecte afecta a la totalitat del solar objecte de la convocatòria del Pla BUITS tot i que
integra dues iniciatives complementàries (veure plànol annex 2). D’una banda, la creació d’una
àgora ciutadana, un espai obert de relació, polivalent, obert a l’oci i al lleure no consumistes,
on es puguin desenvolupar activitats multidisciplinars que la realitat actual del barri de Sarrià ha
convertit en complexes i minoritàries i a disposició de la ciutadania, enfocat a l’establiment de
vincles i relacions humanes.
9
D’altra banda, la creació d’un gran hort urbà, amb vocació social i comunitària, que a través de
l’activitat agrícola, esdevingui un espai de participació d’entitats que treballen amb col·lectius
vulnerables del barri, com ara la infància, les persones grans, persones amb problemes de
salut mental, col·lectius amb risc d’exclusió social; i obert a la implicació de totes aquelles
persones que vulguin contribuir-hi a partir d’una dedicació voluntària.
La presentació d’un projecte a aquesta primera convocatòria del Pla BUITS s’inscriu en la
voluntat i la vocació de l’Associació Cultural Casa Orlandai, que des de la seva constitució l’any
2007, a partir de tres grans eixos -art, convivència i transformació social-, ha promogut la gestió
ciutadana d’espais i equipaments públics.
Des del convenciment que la ciutadania organitzada, que representi els interessos i la pluralitat
d’un determinat territori, aporta un important valor afegit a la gestió d’allò que és comú, la res
pública, l’ACCO ha promogut i promou la gestió ciutadana a la ciutat en el marc de la
Plataforma de Gestió Ciutadana, entenent que l’empoderament ciutadà és altament positiu per
aconseguir una societat cohesionada, implicada i amb un major sentiment de pertinença.
Des d’aquesta perspectiva, entenem que la gestió d’aquest espai públic, adjacent a la Casa
Orlandai, que des de 2007 gestiona, suposa un nou pas per avançar en la gestió ciutadana i
reforça la nostra trajectòria i la nostra voluntat de promoure espais públics ciutadans de
convivència des de la pròpia ciutadania i per a la ciutadania.
La definició de la configuració i els usos dels futurs jardins Oriol Martorell han sigut una
constant de l’activitat de l’ACCO. En l’anterior mandat municipal, l’Associació Cultural Casa
Orlandai va impulsar una comissió de treball amb diverses entitats de Sarrià per articular una
proposta entorn aquest espai.
El projecte que presentem, d’acord amb l’objectiu del Pla BUITS (la dinamització social i
territorial d’espais que actualment es troben en situació de semiabandonament amb usos i
activitats que no entrin en contradicció amb el futur ús dels espais), entenem que constitueix un
primer pas, des de la iniciativa veïnal i associativa, per a la consolidació d’aquest espai de
Sarrià com el gran Parc Central de Sarrià que ha d’esdevenir, amb un especial èmfasi al
desenvolupament de zones verdes i a la seva utilització com a espais de convivència, de
trobada i aprenentatge.
Justificació i idees força del projecte
El present projecte vol donar resposta a un conjunt d’interessos i necessitats socials i territorials
que s’ha identificat conjuntament amb el teixit veïnal i associatiu, i que a grans trets són:
la manca d’espais públics de trobada intergeneracional que promoguin i facilitin la
convivència i l’establiment de noves relacions socials.
la manca d’espais lliures, polivalents, multifuncionals on les entitats de Sarrià
puguin visibilitzar-se i desenvolupar les seves activitats.
10
la manca d’espais d’oci lliure i lleure no consumista oberts i on es puguin
desenvolupar tot tipus d’activitats, algunes de les quals s’han restringit en altres espais
públics (com ara jugar a pilota).
la necessitat de renaturalitzar la ciutat, d’aprofitar aquells espais no edificats per
convertir-los en espais verds que estructurin el territori, especialment en una zona
pròxima a vies de circulació de ciutat altament transitades.
la necessitat de disposar d’espais on poder desenvolupar noves iniciatives, la
creativitat i l’expressió ciutadana, especialment, en una època de canvis i de nous
usos del temps on puguin sorgir noves complicitats, projectes de i per a la gent de
Sarrià on aprofitar les capacitats i potencialitats de la ciutadania.
el creixent interès per l’agricultura ecològica i l’ecologia urbana.
la necessitat de reforçar aquelles estructures de suport i inclusió social per tal de
minimitzar la vulnerabilitat que presenten diversos col·lectius del nostre barri (infància,
persones grans, persones amb problemes de salut mental, col·lectius amb risc
d’exclusió social), promovent nous vincles de solidaritat, nous lligams socials, etc.
la rellevància creixent i l’important valor afegit que presenta la gestió ciutadana
d’espais i equipaments públics per part d’associacions representatives del territori en
el conjunt de la ciutat
la necessitat d’implicar la ciutadania en la gestió d’allò que és comú (serveis,
equipaments, espais públics) per avançar cap a una ciutadania més capacitada, més
participativa i més implicada social i políticament.
El creixement experimentat durant les darreres dècades ha convertit l’antic nucli de Sarrià en
un espai emmarcat per grans artèries de comunicació de la ciutat com la Via Augusta, la ronda
de Dalt, l’avinguda J.V. Foix o la ronda del Mig. De ser un barri amb una gran oxigenació i
accés a espais naturals, sobretot a partir de la seva connexió natural amb Collserola, ha passat
a convertir-se en un entorn fortament urbanitzat amb pocs espais públics de convivència i
relació entre veïns i veïnes i entitats.
La progressiva pacificació del trànsit no ha estat suficient per generar veritables espais de
convivència públics tot i el ric teixit associatiu i comercial de la zona i el marcat caràcter de
poble que, afortunadament, encara conserva. La manca d’equipaments públics i d’espais
públics de lleure i convivència ha estat una constant en la reivindicació social de Sarrià. Una
mostra d’aquesta reivindicació és la Casa Orlandai, un centre cívic de titularitat municipal
gestionat pels veïns i veïnes del barri, que esdevé equipament públic gràcies a una plataforma
ciutadana creada amb aquesta finalitat.
El ric i divers teixit associatiu de Sarrià cada vegada fa un ús més intensiu de l’espai
públic per realitzar les seves activitats. Malauradament, el nucli antic de Sarrià no disposa
d’espais públics adequats i suficients on es puguin desenvolupar activitats d’oci i lleure. Al seu
torn, el tancament de l’espai d’entitats del carrer Isaac Albèniz i la màxima ocupació dels espais
i sales tant del Centre Cívic Sarrià com de la Casa Orlandai, ha agreujat la manca d’espais i
locals per a les associacions i entitats del Districte, i de Sarrià en particular.
11
La presentació d’aquest projecte en el marc de la convocatòria del Pla BUITS respon a aquesta
voluntat veïnal de seguir augmentant els espais de trobada, des del punt de vista de la
corresponsabilitat entre veïns, entitats i associacions, entenent que l’espai públic i la seva
utilització ha de partir d’una lògica comunitària i de la corresponsabilitat entre les
administracions i el teixit veïnal.
L’enfortiment i el dinamisme del teixit associatiu i veïnal de Sarrià s’han fet palès els darrers
anys, tant per la consolidació i l’aparició de noves iniciatives (la Casa Orlandai; la plataforma
Casal de joves; el projecte de la Sarrianenca, un equipament de cultura popular de Sarrià) com
per l’augment de la participació i la implicació del veïnat i de les associacions de Sarrià en
activitats tradicionals, festives i reivindicatives (la Festa Major de Sarrià, el Carnestoltes, Sant
Joan, etc.). Una activitat creixent que posa de manifest la necessitat de nous espais públics i
que propicia l’emergència de nous projectes i iniciatives en xarxa.
Des de fa anys en alguns casos, i de recent aparició en d’altres, Sarrià compta amb diferents
iniciatives que treballen per avançar cap a una agricultura ecològica, que un nou model de
consum de proximitat i de producció de km. 0. Des de les cooperatives de consum (Germinal,
Consumo Respeto o la Graneria de Sarrià) i de diferents projectes d’horts urbans, com els
desenvolupats a partir de la col·laboració entre entitats (els horts de les escoles Dolors
Monserdà-Santa Pau o Orlandai, l’hort de la Casa Orlandai, etc.) s’ha contribuït a un augment
notable de la sensibilitat del barri cap al foment d’una nova agricultura urbana ecològica.
Aquesta ha anat acompanyada per un augment en el consum de les cistelles d’agricultura
ecològica per part de les famílies del barri i del conseqüent creixement d’aquest sector (del qual
en són exponents Germinal, la Graneria de Sarrià o Consumo Respeto).
Malauradament, aquest interès creixent no ha anat acompanyat de la creació d’àrees per al
cultiu ecològic urbà dins del nucli de Sarrià, ni tampoc de l’augment de les zones verdes al cor
de Sarrià (si bé, l’obertura dels Jardins Joan Raventós en són una excepció) que hagin permès
una major renaturalització de la ciutat. La sobreurbanització i la manca d’espais disponibles
n’han estat una de les principals causes. El solar del projecte Espai Gardenyes, per tant,
sorgeix com una oportunitat interessant per pal·liar aquest dèficit i donar visibilitat a una realitat
emergent i existent al barri. L’experiència i coneixement d’algunes de les entitats de Sarrià en
relació a aquesta matèria permeten fer una proposta realista i sostenible d’explotació d’una part
del solar per a l’agricultura urbana.
Els veïns i veïnes de Sarrià, malgrat la imatge de barri benestant, no són aliens de cap manera
a la realitat socioeconòmica que viu la ciutat de Barcelona i el conjunt del país. Els darrers anys
ha augmentat el percentatge de població amb dificultats econòmiques i ha augmentat el risc
d’exclusió social de determinats col·lectius, com ara el nombrós contingent de persones grans
que viuen soles al Districte.
Aquesta situació es veu agreujada per la contracció de les finances públiques, que dificulten la
sostenibilitat d’entitats del tercer sector que fins avui atenien col·lectius en risc d’exclusió social.
En aquest context, sense oblidar la clara responsabilitat que els poders públics continuen tenint
per garantir la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la redistribució de la riquesa, els veïns i
veïnes de Sarrià i les seves entitats estan responent estrenyent els seus vincles de
col·laboració i reforçant la solidaritat veïnal.
En aquest sentit, el projecte que presentem vol oferir a les entitats que treballen amb els
col·lectius més vulnerables, un espai de lleure vinculat a l’agricultura ecològica i a l’espai públic.
12
Diverses experiències reeixides en els darrers anys, com per exemple l’hort de la Casa
Orlandai, o la gestió dels jardins de Manacor per part del Centre d’acollida Assís, demostren
que la participació d’infants, gent gran i d’altres col·lectius en la gestió i explotació d’horts
urbans tenen un impacte molt positiu per a la seva emancipació i benestar.
Seguint les dinàmiques d’actuació de l’ACCO, que busca la corresponsabilitat i la participació
en totes les seves activitats, la concepció del projecte no contempla només l’ús (explotació) de
l’espai per part d’aquests col·lectius, sinó també involucrar-los en la gestió i fomentar la
interacció entre ells, convertint-lo en un espai d’aprenentatge mutu.
Es persegueix crear un nou àmbit d’interacció intergeneracional, un model relacional que
superi la fragmentació social en franges d’edat de molts equipaments, que faciliti l’establiment
de noves relacions socials, especialment significatives en una etapa de canvis socials i de
major disponibilitat de temps per part de moltes persones en plenitud de facultats físiques i
psíquiques.
Finalment, el projecte vol ser un nou exemple d’espai públic gestionat pels teixit veïnal i social
de Sarrià, un espai capacitador i que enforteixi les capacitats d’autogestió i organització
de la ciutadania, entenent que d’aquesta manera també s’està enfortint la capacitat de
resiliència, el conjunt del teixit associatiu i el sentiment de pertinença vers el barri.
Els objectius del projecte
La definició dels objectius del projecte és fonamental ja que d’ella en dependran els resultats
esperats i les activitats previstes. Tal i com defineix el marc lògic (veure annex 1), el projecte
estableix un objectiu general i dos objectius específics, a partir dels quals s’estructura.
La definició dels objectius és la següent:
OBJECTIU GENERAL (OG1.1)
Crear un espai humà de convivència i aprenentatge comunitari per a la transformació
social a partir del foment de l’agricultura ecològica urbana.
A partir d’aquest objectiu general, podem definir dos objectius específics (OE):
OBJECTIU ESPECÍFIC 1 (OE1): Crear un espai d’hort urbà de gestió veïnal.
OBJECTIU ESPECÍFIC 2 (OE2): Desenvolupar un espai per a la realització
d’activitats comunitàries i la cohesió social.
13
Una aproximació als resultats del projecte
En funció dels objectius definits i dels principals col·lectius destinataris (veure següent secció),
s’han establert un conjunt de resultats esperats. En l’apartat d’activitats, detallarem quines són
les activitats concretes que es proposen per assolir cadascun dels resultats esperats definits a
continuació.
RESULTAT 1 (R1): Consolidar un hort urbà productiu, sostenible i de gestió veïnal.
RESULTAT 2 (R2): Creació de les infraestructures a partir de construccions
sostenibles i reutilitzables.
RESULTAT 3 (R3): Participació de col·lectius en risc d’exclusió social en la gestió i
explotació de l’espai.
RESULTAT 4 (R4): Contribució a un procés de transformació ecològica dels barris
de la ciutat avançant cap a una Barcelona més sostenible.
RESULTAT 5 (R5): Realització d’activitats i ús lliure de l’espai per part d’entitats i
veïnat del barri.
RESULTAT 6 (R6): Impuls d’un procés participatiu sobre la definició futura de
l’espai a partir del projecte presentat i en el marc de la Comissió de treball ja
creada.
RESULTAT 7 (R7): Augment de la presa de consciència entorn la importància de la
participació i la implicació ciutadanes.
RESULTAT 8 (R8): Inici de la consolidació dels jardins Oriol Martorell, el futur Parc
Central de Sarrià.
Principals col·lectius destinataris
L’espai Gardenyes pretén ser un lloc de trobada de tots els veïns i veïnes de Sarrià, tant de
forma individual com col·lectiva per tal de promoure l’intercanvi de coneixements i aprofitar
les seves capacitats per fer que aquest solar, que ara mateix és un espai improductiu,
esdevingui un lloc útil per a les inquietuds de la ciutadania.
El teixit associatiu del nostre Districte és ampli i divers i constitueix un col·lectiu viu i dinàmic, en
continu procés de canvi i evolució. Sarrià és un dels barris amb més nombre d’entitats i
associacions que fomenten la cultura, l’art, l’esport, la participació veïnal o el lleure, entre
d’altres.
Algunes entitats compten amb seu social pròpia, si bé un bon nombre d’associacions utilitzen
espais i locals compartits amb d’altres entitats -malgrat el recent tancament de l’espai d’entitats
14
d’Isaac Albèniz - gràcies a iniciatives com la Casa Orlandai o el Centre Cívic Sarrià. Tot i així, al
cor de Sarrià manquen nous espais oberts al barri i a l’aire lliure on el teixit veïnal i associatiu
pugui desenvolupar les seves activitats per tal de donar-se a conèixer i fomentar la
participació dels veïns i veïnes.
És per això, que disposar d’un espai tan cèntric com són els futurs Jardins d’Oriol Martorell,
molt pròxims a un equipament social de referència com és la Casa Orlandai i a l’estació de
Sarrià dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els permetria realitzar activitats per al
gaudi de les persones membres i la ciutadania en general. A més, la seva col·laboració en la
gestió d’aquest espai seria clarament beneficiosa per a treure’n el màxim profit, potenciar el
treball en xarxa i establir noves complicitats, ja que totes elles disposen de recursos
humans, materials i intel·lectuals d’un gran valor per al conjunt de la ciutadania.
Malgrat que el Districte de Sarrià-Sant Gervasi és un dels menys castigats per la situació
econòmica que viu el conjunt del nostre país i la nostra ciutat, hi ha diversos col·lectius en
situacions de vulnerabilitat creixent que cal tenir en compte. Un dels més destacats és el de la
gent gran. A tall d’exemple, Sarrià, té l’índex de sobreenvelliment més alt del Districte,
concretament d’un 58,2%.
Això exigeix una resposta per part de la ciutadania, de tal manera que es millori la inclusió
social d’aquestes persones, especialment proporcionant-los la possibilitat d’implicar-se en el
projecte o oferint-los activitats a les quals es puguin sumar. Tant l’espai d’hort social com l’àgora
que aquest projecte proposa ofereixen múltiples possibilitats per contribuir a la millora del
benestar i al suport a una vida activa d’aquest col·lectiu.
Tot i la reduïda taxa d’atur i l’elevat PIB per càpita del conjunt del Districte, i de Sarrià en
particular, no es pot oblidar un nombre rellevant de persones en situacions de vulnerabilitat
que requereixen l’atenció del conjunt de veïns i veïnes. Així, per a totes elles, l’espai Gardenyes
podria ser un punt de trobada del qual es podrien beneficiar enormement, no només implicant-
se en l’hort urbà i aconseguint-ne els aliments que en puguin produir, sinó també participant i
dinamitzant les activitats de l’àgora que els permetrien teixir noves relacions socials i noves
capacitats. En un moment de canvi com l’actual, l’establiment de nous vincles socials i
comunitaris, i l’empoderament ciutadà per adquirir noves capacitats i habilitats esdevé
cabdal.
En l’àmbit educatiu, Sarrià-Sant Gervasi és un dels districtes de Barcelona amb un nombre
més elevat de persones amb estudis universitaris i amb el percentatge més elevat de
població més gran de 16 anys amb estudis. A més, cal remarcar que l’activitat econòmica del
Districte està molt associada a l’economia del coneixement amb una forta presència
d’empreses del sector de les TIC o amb un 18,9% de les empreses considerades creatives de
la ciutat.
Sarrià, doncs, compta amb un elevat nombre de joves amb un alt nivell formatiu que a causa de
la situació econòmica actual no poden explotar totes les seves capacitats, però que disposen
d’una gran capacitat d’implicació i participació. Els darrers anys han sorgit noves iniciativs
impulsades pels i les joves de Sarrià, com pot ser la plataforma que promou un Casal de joves
al Districte. L’àgora pot ser un primer pas cap a un espai de trobada, un espai a l’aire lliure
que pugui satisfer les inquietuds del jovent i que permeti explotar tot el seu potencial
creatiu, voluntari, ciutadà, etc.
15
Tant entre aquest col·lectiu jove com entre el conjunt de la ciutadania de Sarrià destaca una
important inquietud pel món artístic i creatiu. Així ho demostren l’elevat nombre de centres
d’expressió artística amb què compta Sarrià, vinculades al món de la dansa, la música,
l’expressió visual i plàstica o el teatre.
Pensem, doncs, que cal aprofitar aquesta inquietud artística de la població oferint espais
oberts, com serà l’Espai Gardenyes, on poder mostrar les seves iniciatives, i desenvolupar-ne
de noves a partir de la seva vinculació amb altres persones i la seva implicació amb el projecte.
L’objectiu és fomentar i promoure les manifestacions culturals de qualitat, tant en l’àmbit
professional com en l’amateur, i contribuir a que Sarrià-Sant Gervasi esdevingui un referent en
aquest camp.
Si bé Sarrià és el barri de les escoles, també es caracteritza per l’escassa oferta d’espais on el
conjunt de nens i nenes i nois i noies que estudien al Districte puguin conviure i jugar fora de
l’horari i les instal·lacions escolars. L’Espai Gardenyes disposaria d’un espai obert a l’oci lliure
i al lleure no consumista on poder jugar a pilotar, córrer, saltar, llegir especialment atractiu per
a infants i joves.
En un inici, cal donar a conèixer als veïns i veïnes que viuen al voltant de la zona el projecte
per tal que s’hi impliquin i col·laborin en la seva gestió i desenvolupament. Tenint en compte
que serà un espai molt proper als seus habitatges i que tant ells com la gent del seu entorn
podrà beneficiar-se’n, cal animar-los a que participin de forma activa en el disseny del projecte,
ja que seran els que més ús en podran fer i a la vegada donar-lo a conèixer. A més, el fet que
coneguin l’entorn proper i les seves necessitats també permetrà donar uns usos a l’espai el
més propers possible a les mancances de la zona.
Les activitats a realitzar
Els tipus d’activitats que tot seguit es presenten es divideixen en funció dels dos espais del
solar i mantenen una correlació directa amb els objectius especificats anteriorment i el calendari
plantejat.
Després d’un primer apartat d’introducció a la tipologia d’activitats per cadascun dels dos blocs,
es detallen les activitats concretes en funció dels resultats esperats definits al marc lògic.
Espai d’hort social
El paisatge és un patrimoni que aplega la responsabilitat col·lectiva. Camps erms i racons
meravellosos queden ofegats pel desús. Són espais que esperen algú amb idees per treure’n
fruit i per tornar a ser objecte de cura i atenció.
El paisatgisme, més enllà de fer enjardinaments per lluïment i contemplació, pot crear espais
funcionals, amb diferents propostes de productivitat: agrícola, d’oci i d’aprenentatge. I
pot fer-ho de manera senzilla, amb solucions sostenibles i de baix cost. Aquesta és la filosofia
que es vol transferir al disseny del projecte amb la voluntat de millorar tant el paisatge com la
qualitat de vida de les persones.
16
El projecte pretén crear un espai enjardinat
(plantes aromàtiques, medicinals i
comestibles) concebut per ser viscut,
compartit i descobert a través de gairebé
tots els sentits. L’objectiu primordial és
recuperar la cultura de les herbes,
l'agroecologia i l'horticultura en un entorn
pràctic, senzill, amable i ple de significats.
La proposta té la intenció de sumar esforços
i integrar l’enjardinament de l’espai amb un
discurs divulgatiu original i una aplicació
auto-sostenible. Tot això es pot fer a base de solucions senzilles i econòmiques, amb una
intervenció mínima en el paisatge.
Els objectius són la presa de consciència sobre el medi que ens envolta, la re-descoberta
de la natura com a model d’aprenentatge apassionant, i l’aplicació d’aquest a la nostra vida per
fer-la més sostenible (física i emocionalment) en totes les àrees: personal, familiar i social.
El valor afegit és el treball fet amb passió i estima cap a tots els éssers vius, cap al medi on
vivim i, en particular, la natura. I la voluntat és construir un món millor fomentant uns valors de
respecte i sostenibilitat amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos.
Treballarem de forma esglaonada i progressiva els següents blocs:
ecologia pràctica.
reciclatge.
energies renovables.
medi natural.
horticultura urbana.
bioconstrucció.
consum responsable.
consciència global.
Sensibilitzant el nostre entorn, actuant en diferents àmbits (infants, joves, adults, empreses) i a
través d'activitats diverses (cursos, tallers pràctics, activitats lúdiques, culturals, etc.).
L’hort ha de permetre:
El desplegament d’una estratègia innovadora d’actuació a l’espai per millorar les
condicions paisatgístiques i especialment del teixit social que l’envolta.
El foment del desenvolupament de l’hort social i l’elaboració de productes derivats de
les plantes aromàtiques, culinàries i medicinals.
17
La recuperació de la cultura etnobotànica de manera senzilla i mitjançant
experiències d’aprenentatge sensorials, emocionals, però també rigoroses i pràctiques.
L’apropament i la difusió de l'agroecologia, l'horticultura urbana i la sobirania
alimentaria al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
La creació de productes naturals i artesans, de qualitat i amb una forta càrrega de
creativitat per fer-los arribar directament a les persones consumidores com a formula
d’auto finançament.
L’establiment de ponts i oportunitats directes entre la producció i els consumidors es reforça, ja
que serà un espai obert i visitable, on es podran fer visites guiades, tallers, cursos etc. Així
mateix, es contempla la possibilitat que, una vegada assolida la maduresa del projecte, la
producció es posi a la venda.
Per altra banda, dins d’un programa de responsabilitat social i ambiental es podran
fomentar acords de col·laboració, programes de voluntariat, etc. Les entitats que treballen amb
persones amb discapacitat o risc d’exclusió social podran col·laborar per fer programes
d’ocupació i formació per a aquests col·lectius.
La gestió de l’espai enfocada a través de voluntariat i de forma col·laborativa té la finalitat
de compartir coneixements, innovar, estalviar costos i garantir la viabilitat del projecte.
Es vol impulsar un "orto in condotta" (joc de paraules intraduïble per definir el que seria un hort
didàctic) que no és només un hort sinó que inclogui la participació d'alumnes, mestres, avis,
pares, cuiners, animadors... Un hort que promogui l'educació alimentaria i ambiental tant a les
escoles com a les comunitats de veïns a través de la creació de comunitats d'aprenentatge.
Es buscarà també la implicació de cuiners que estiguin acostumats a treballar amb productes
locals i posar-los en relació amb receptes tradicionals.
La intenció que es persegueix és conservar el concepte, el sistema d’organització i el rigor que
requereix el projecte però, a la vegada, tant en el disseny com en el seu programa d’activitats i
productes, s’hi preveuen les adaptacions necessàries relacionades amb el propi entorn: el
paisatge i el clima específics, l’espai disponible, la localització, el model de gestió i la societat.
Tallers i activitats previstos:
Tallers de compostatge.
Tallers de vermicompostatge.
Tallers d'hort urbà.
Tallers d'hort vertical.
Tallers de brots i germinats.
Tallers de llavors.
18
Tallers de fang / argila.
Tallers de plantes aromàtiques.
Tallers de plantes medicinals.
Destil·lació d'olis essencials.
Taller de sabons.
Tallers d'educació del gust
Taller de conserves.
Taller de bioconstrucció
Visites guiades.
Mercat de la terra. Excedents d'altres mercats
Experiències sensorials amb els ulls tancats per identificar les plantes per l'olfacte i el
tacte. Una persona invident podria fer de guia.
Espai de l’àgora / espai polivalent
La creació d’una àgora comunitària de trobada entre veïns i entitats respon a la necessitat
d’oferir un espai obert a les diverses entitats i veïns de Sarrià per tal que es pugui produir un
intercanvi intergeneracional, intercultural i multidisciplinar que enriqueixi a tota la ciutadania tant
des del punt de vista intel·lectual com emocional i físic.
Aquest espai ha de permetre:
La promoció dels espais compartits i polivalents com a punts de trobada pels veïns i
veïnes de Sarrià
La gestió d’un espai des de la ciutadania i el teixit associatiu.
19
Posar a l’abast de tothom un espai públic, obert a qualsevol proposta sorgida de
col·lectius del barri.
La defensa de l’esport i els jocs de pilota com a pràctiques saludables, de cohesió
social i treball en equip.
La promoció de l’expressió artística com eina de desenvolupament cultural
comunitari.
Els principals usos d’aquest espai són:
Punt de trobada d’entitats i diferents moviments socials de Sarrià.
Espai de trobada amb taules i bancs.
Espai dedicat a l’expressió artística. Una paret on s’hi pugui pintar de forma lliure.
Espai reservat a l’esport (cistella bàsquet, ping-pong, etc.) i/o a jocs infantils.
Espai polivalent per a realitzar activitats organitzades per entitats del barri; des de
tallers, fins a activitats dels caus i esplais o mercats i fires.
Un punt més al barri per celebrar actes i festivitats populars.
Les activitats realitzades a l’àgora estaran relacionades amb els següents conceptes:
Sostenibilitat i reciclatge.
Agricultura ecològica.
Salut i creixement personal.
20
Solidaritat i cultura de la pau.
Pensament crític i alternatives socials.
Desenvolupament social i comunitari.
Art i cultura.
A continuació es relacionen algunes activitats concretes que es proposen per a aquest espai:
Cicles de xerrades i debats.
Mercats d’intercanvi trimestrals.
Fires d’artesania (tardor i primavera).
Jornades d’intercanvi de coneixement. Graella de tallers impartits pels propis veïns i
veïnes.
Accions col·lectives de creació artística. Acció artística al mur dissenyada pel col·lectiu
d’artistes de Sarrià i realitzada pel conjunt del barri (elaboració d’una comissió
artística).
Activitats puntuals organitzades per entitats del barri o des de la Casa Orlandai
(activitats infantils, concerts, espectacles de dansa, cinema a la fresca).
Campionats esportius.
“Llévame al huerto acústic” Festival de música agermanat amb el Festival Llévame al
huerto organitzat des de fa 3 anys a la localitat de Tivissa.
En síntesi, es relaciona una proposta de concreció d’activitats en funció dels resultats
esperats.
RESULTAT 1 (R1): Consolidar un hort urbà productiu, sostenible i de gestió veïnal.
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R1.1: Constitució d’una comissió estable de gestió de l’hort
R1.2: Realització d’una sessió informativa per a veïns i veïnes.
R1.3: Elaboració d’un pla de gestió de l’hort.
R1.4: Creació d’un bloc o pàgina web del projecte.
R1.5: Realització de tallers trimestrals sobre agricultura urbana.
R1.6: Realització de visites guiades sobre plantes medicinals i els seus usos.
21
RESULTAT 2 (R2): Creació de les infraestructures a partir de construccions sostenibles i
reutilitzables.
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R2.1: Tramitació de les llicències d’obres necessàries.
R2.2: Realització d’una campanya de captació de materials per a la construcció.
R2.3: Negociació amb l’Ajuntament per les condicions finals de cessió del solar.
R2.4: Organització de tallers sobre bioconstrucció.
R2.5: Treballs de manteniment i seguiment de les construccions.
R2.6: Promoció de la reutilització de materials entre les diferents activitats de l’espai.
RESULTAT 3 (R3): Participació de col·lectius en risc d’exclusió social en la gestió i explotació
de l’espai.
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R3.1: Continuar la ronda de contactes amb les entitats per estudiar vies de
col·laboració.
R3.2: Signatura de convenis amb les entitats interessades.
R3.3: Realització d’una visita gratuïta a l’hora per a les entitats que treballen amb
col·lectius amb risc d’exclusió social.
RESULTAT 4 (R4): Contribució a un procés de transformació ecològica dels barris de la ciutat
avançant cap a una Barcelona més sostenible.
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R4.1: Establiment de relació amb altres projectes similars a la ciutat.
R4.2: Promoció de l’intercanvi d’experiències entres les comissions gestores d’aquests
projectes.
RESULTAT 5 (R5): Realització d’activitats i ús lliure de l’espai per part d’entitats i veïnat del barri
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R5.1: Celebració d’una cursa popular per a la difusió del projecte.
R5.2: Celebració del festival “Llévame al Huerto acústic” o de dos concerts anuals del
cicle “l’Alternativa de Sarrià”.
22
R5.3: Realització d’activitats per part de les entitats del barri.
R5.4: Celebració d’altres activitats lúdiques i culturals basades en l’intercanvi
R5.5: Realització de xerrades d’intercanvi, debats.
R5.6: Usos lliures de l’espai (gaudi ciutadà).
RESULTAT 6 (R6): Impuls d’un procés participatiu sobre la definició futura de l’espai a partir del
projecte presentat i en el marc de la Comissió de treball ja creada.
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R6.1: Celebració de dues reunions obertes al barri de difusió del projecte.
R6.2: Campanya de difusió entre el veïnat més proper a l’espai per tal d’involucrar-los
en la gestió.
R6.3: Celebració d’una activitat durant la Festa Major de difusió del projecte.
RESULTAT 7 (R7): Augmenta de la presa de consciència entorn la importància de la
participació i la implicació ciutadana.
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R7.1: Elaboració d’una memòria sobre el procediment d’adjudicació i gestió de l’espai.
R7.2: Celebració d’una exposició a la Casa Orlandai sobre la gestió ciutadana.
R7.3: Convidar les entitats membres de la Plataforma de Gestió Cívica a una activitat
central de l’hort.
RESULTAT 8 (R8): Inicia de la consolidació dels jardins Oriol Martorell, el futur Parc Central de
Sarrià.
Activitats definides per a l’acompliment d’aquest objectiu:
R8.1: Promoció un procés participatiu sobre l’ús de l’espai més enllà del 2016.
R8.2: Celebració de reunions amb el Districte per a la compatibilitat entre ús present i ús
futur de l’espai.
Calendari del desenvolupament del projecte
Abans de presentar totes les idees i propostes que al llarg de les reunions de preparació del
projecte s’han anat desenvolupant, cal puntualitzar que totes elles són orientatives i són
23
susceptibles de modificar-se i reformular-se en funció de l’acollida i les capacitats del
projecte.
El desenvolupament del projecte serà incremental i gradual en funció dels recursos dels
quals es disposi i de la implicació d’entitats i persones. Per tant, en funció dels recursos que es
vagin aconseguint, així com de les persones implicades, el nombre de persones voluntàries o
els usos i acollida que en facin els veïns i veïnes, les activitats planificades es modificaran i
s’adequaran.
Així, per exemple, en el cas de l’hort urbà, es partirà inicialment d’uns recursos ja disponibles
gràcies a l’aportació de quatre jardineres per part del Centre d’Acollida Assís per tal de
començar a donar visibilitat al projecte. La intenció és que els veïns i entitats de Sarrià
visualitzin les possibilitats i les intencions que hi ha darrere la proposta i s’hi sumin.
La metodologia utilitzada per a presentar les activitats del projecte ha estat l’elaboració d’un
marc lògic (veure document adjunt). En aquest marc lògic es defineix l’objectiu general del
projecte, els objectius específics, els resultats esperats i les activitats previstes per assolir
aquests resultats. Així mateix, per cadascun d’aquests apartats s’han definit un seguit
d’indicadors que permetin fer el seguiment del projecte de manera entenedora i l’avaluació
sobre el compliment o no dels objectius marcats.
Com acabem de definir, però, l’acompliment del marc lògic haurà de tenir una lògica gradual i
es contempla que s’hagin de fer algunes modificacions en funció de les condicions finals de
cessió de l’espai i la concreció final d’algunes de les iniciatives.
24
Primer any Organització i coordinació de l’equip humà del projecte.
Reunions de les entitats promotores (Grup motor).
Posada en funcionament dels grups de treball del projecte.
Contractació de l’assegurança de responsabilitat civil.
Adequació i condicionament de l’espai.
Establiment de contactes amb empreses, entitats i ciutadans a nivell individual per
vehicular la seva col·laboració/implicació amb el projecte (hores voluntàries,
donacions, cessió de materials, etc.).
Construcció dels espais de l’hort i l’àgora amb l’ajuda dels veïns i veïnes.
Muntatge instal·lacions hort social i espai polivalent.
Jornada oberta al barri de presentació de l’espai.
Inici de tallers formatius a l’hort i de bioconstrucció
Activitats diverses en el marc de la Festa Major de Sarrià que, si s’escau, poden
contribuir a recaptar fons pel projecte.
Campanya de comunicació i difusió del projecte.
Creació d’un blog o d’una pàgina web del projecte.
Obertura de l’espai polivalent per a activitats ciutadanes i lleure no dirigit.
Sol·licitud de pròrroga del projecte.
Reunió de seguiment i avaluació del projecte.
Segon any Explotació agrícola de l’hort social.
Visites de les escoles per tal que coneguin l’hort i l’àgora com un espai que els
infants i les seves famílies poden utilitzar i participar.
Tallers formatius a l’hort i de bioconstrucció
Celebració de festes populars tradicionals com el Carnestoltes i la Castanyada.
Fira de Sant Ponç amb productes elaborats a partir del que es conreï a l’hort.
Celebració del primer aniversari del projecte.
25
Dinar popular amb productes de l’hort urbà.
Realització de tallers formatius.
Consolidació de l’espai polivalent amb la programació d’activitats
multidisciplinars pròpies.
Fira d’entitats i activitats realitzades a l’espai per mostrar les activitats que s’hi
realitzen i presentar les noves idees per a la nova temporada.
Activitats diverses en el marc de la Festa Major de Sarrià.
Reunió de seguiment i avaluació del projecte.
Tercer any Explotació agrícola de l’hort social.
Desenvolupament de les activitats ordinàries a l’espai polivalent.
Tallers formatius a l’hort i de bioconstrucció
Celebració del segon aniversari del projecte.
Celebració de festes populars tradicionals com el Carnestoltes i la Castanyada.
Fira de Sant Ponç amb productes elaborats a partir del que es conreï a l’hort.
Activitats diverses en el marc de la Festa Major de Sarrià.
Reunions d’avaluació dels projectes i planificació de la seva continuïtat tant en
el nou espai dels futurs Jardins Oriol Martorell com en altres espais de Sarrià.
Els recursos necessaris per desenvolupar el projecte
La naturalesa de la convocatòria del Pla Buits i l’actual situació econòmica obliga a un
enfocament econòmic del projecte que combini, necessàriament, l’austeritat i el realisme
amb la innovació i la creativitat. És important tenir en compte que la cessió dels solars té
garantida cap dotació econòmica i que la precària situació financera de les entitats de Sarrià i
de la ciutat impedeix realitzar aportacions econòmiques significatives.
La dificultat per aconseguir recursos econòmics monetaris no impedeix, però, l’elaboració d’una
proposta econòmica fonamentada principalment en l’obtenció de recursos físics i la
dedicació d’hores de treball voluntàries.
El plantejament en l’elaboració d’aquesta proposta econòmica ha estat la de separar la inversió
inicial de la sostenibilitat econòmica del dia a dia del projecte. Tant per la naturalesa de la
iniciativa com per les necessitats, es considera que aquest enfocament permet analitzar de
manera més nítida quines són les necessitats i les respostes que es poden donar. Dins de
26
cadascuna d’aquestes fases, l’anàlisi s’ha dut a terme a tres nivells: recursos humans, recursos
econòmics i recursos materials.
De tota manera, abans d’iniciar el desenvolupament del projecte es considera molt necessari
mantenir diverses reunions amb persones representants del Districte de Sarrià - Sant Gervasi
per compartir la visió del projecte i per tal d’avaluar les possibles col·laboracions i
aportacions (tècniques, infraestructurals, econòmiques, etc.) que des de l’administració
municipal es poden realitzar per facilitar l’impuls i l’èxit del projecte. Entenem que serà
necessari el suport de l’Ajuntament en tot el projecte, però, singularment, en l’etapa inicial.
Inversió inicial
Pel que fa als recursos humans, una part molt significativa dels treballs inicials se centren en la
construcció de les estructures necessàries. Això es planteja dur-ho a terme de manera
escalonada, a partir del treball voluntari dels veïns i veïnes de Sarrià i amb l’organització de
tallers de bioconstrucció. Es tracta d’un tipus d’activitats que, els darrers anys, han atret
l’atenció de nombrosos arquitectes i arquitectes tècnics i que solen tenir una resposta
moderadament significativa. A més, la naturalesa cívica del projecte i la voluntat
d’empoderament del veïnat de Sarrià recomana, al seu torn, que la implicació en el projecte es
fonamenti en la voluntat d’implicació i de cohesió social per sobre de la remuneració
econòmica.
En relació als recursos econòmics (monetaris), l’anàlisi s’ha fet a partir de les quantitats que
es consideren possibles obtenir. Aquí, no hem partit del “què necessitem” sinó del “què podem
aconseguir”, assumint que tot allò que no siguin recursos monetaris caldrà obtenir-ho a partir
del treball voluntari i de les cessions/donacions de recursos materials.
Es calcula que a través de les diferents activitats descrites (cursa popular i una campanya de
crowd-funding), es poden arribar a reunir 8.000 € que es destinaran a la compra d’aquells
materials que no es puguin obtenir per cessió/donació. A més, l’Associació Cultural Casa
Orlandai té pressupostada una quantitat de 3.000 € per aquesta primera fase, sempre i quan es
recuperi durant la fase d’explotació i gestió del solar. En total, doncs, s’estima que la quantitat
monetària d’aquesta primera fase se situarà al voltant dels 11.000 euros, xifra que es considera
que representa un 20% de la inversió. El 80% restant sorgirà d’aportacions i cessions de
material, així com de la dedicació voluntària i desinteressada de persones i entitats.
En aquest sentit, és especialment rellevant tenir en compte l’aportació d’hores i dedicacions
voluntàries que implica el projecte, hores que si es comptabilitzen econòmicament, es
confirmaria que representen un puntal del projecte. Diverses entitats del barri que treballen per
la inserció social i laboral de persones amb problemes d’exclusió social han mostrar el seu
interès a participar al projecte amb la col·laboració voluntària de persones usuàries.
Finalment, en relació als recursos materials, es considera que seran la font principal de
finançament de la inversió inicial. En aquest sentit, s’han començat a establir contactes amb
diferents proveïdors i empreses especialitzades per obtenir els materials necessaris per a la
construcció de l’hort.
D’altra banda, el projecte contempla que moltes de les construccions i separacions d’espais es
facin a partir d’estructures orgàniques (plantes medicinals, etc.) i dels materials obtinguts dels
tallers de bioconstrucció, que permetin contribuir, així, a la major integració paisatgística de
l’hort.
27
Per últim, es considera que algunes de les actuacions que el solar requereix haurien de ser
prèvies a la sessió de l’espai i, per tant, recaure en els seus actuals responsables. Tant la
retirada d’algunes estructures (separadors de carretera) com la neteja i l’adequació de l’espai o
el seu tancament haurien de ser assumides per l’Ajuntament de Barcelona.
Campanya de Crowdfunding:
L’anàlisi de projectes actuals que busquen finançament mitjançant crowdfunding ens ha
proporcionat la informació necessària per poder aproximar la quantitat que podríem obtenir
d’una campanya de crowdfunding. A la plataforma www.goteo.org hem trobat dos projectes amb
característiques semblants al nostre:
Tal i com s’observa en aquest petit resum,
aquests projectes han aconseguit un
finançament al voltant dels 4.000€-5.000€.
D’altra banda, degut a l’interès local d’aquest
projecte, no totes les donacions es vehicularan
amb la campanya (online) de crowdfunding,
sinó que també es planteja una recol·lecta
“offline”. És clau involucrar a la gent del barri
d’una forma propera i el casal orlandai ens
brinda la millor oportunitat per fer-ho. Això és
de gran importància perquè ens permetrà
arribar a aquelles persones menys habituades
al “medi online”.
D’altra banda, també s’ha observat que l’èxit
d’una campanya de crowdfunding depèn en
gran mesura de les recompenses. S’ha vist que
la donació mitjana es troba entorn dels 20-30€
i, el fet d’oferir diverses recompenses d’entre 15€ y 45€ millora molt els resultats. Per exemple,
aquest projecte va aconseguir 8.900€ (http://goteo.org/project/milanta)
Per aquesta raó, l’objectiu és oferir moltes recompenses en el rang mencionat de donacions i
sobretot, recompenses que involucrin a la gent amb el projecte. Per exemple, hem detectat un
interès en els cursets de bio-construcció per arquitectes o estudiants d’arquitectura, amb lo que
podríem aconseguir, de forma indirecta, una ajuda (amb formació de qualitat) per la construcció
del projecte. També es volen oferir recompenses relacionades amb l´hort i les plantes que hi
creixeran, com per exemple, la guarderia de plantes. Aquesta idea té la finalitat que la gent que
marxa de vacances pugui deixar les plantes perquè algú se'n cuidi.
Tot això ha d’anar acompanyat d’una important campanya de comunicació a les xarxes socials i
altres mitjans de comunicació. En aquest sentit, la Casa Orlandai està molt ben connectada
amb altres associacions del barri que podrien ajudar a difondre el projecte (mailing/newsletter).
També hi han connexions amb associacions que, tot i no ser del barri, estan alineades amb la
ideologia del projecte entorn a la bio-construcció, la permacultura i altres conceptes que
fonamenten el projecte.
28
Humans Econòmics Materials
30 persones voluntàries 3.000€ ACCO Instal·lació elèctrica
1 persona coordinadora de
les persones voluntàries 3.000€ cursa Instal·lació d’aigua
Grup motor (voluntari) 5.000€ crowd-funding Tanca de l’espai
4 jardineres de gran capacitat
Fustes per construir
jardineres
Jardineres terrat Casa
Orlandai
Explotació de l’espai
La sostenibilitat econòmica de la gestió diària del projecte es basa en la combinació de treball
voluntari amb la realització d’activitats que garanteixin la seva viabilitat.
Pel que fa als recursos humans, es contempla la creació d’una comissió responsable de
l’espai en la qual es prendran les decisions respecte la seva gestió, seguint el model de gestió
cívica de l’ACCO. En relació a l’explotació de l’hort, es contempla un sistema de torns basats
en el treball voluntari en una primera fase, sent conscients que la complexitat del projecte pot
requerir de treball remunerat. Sí es contempla la celebració de diferents tallers d’agricultura
urbana, impartits per talleristes remunerats per les quotes d’inscripció dels alumnes.
El projecte contempla cinc fonts de captació de recursos econòmics: la realització de tallers,
les visites organitzades/formatives de grups, la venda de la producció de l’hort, la realització
d’activitats culturals i les donacions. De les anteriors, les visites i la venda de la producció de
l’hort no es preveu que siguin ingressos ni estables ni particularment significatiu. En canvi, la
realització de tallers si que es contempla com una font contínua de recursos (si bé escassos).
L’espai pot ser també un àmbit per a la celebració d’activitats de l’ACCO més enllà de la gestió
de la Casa Orlandai.
Per últim, es buscarà transmetre als veïns que aquest espai és possible gràcies a l’esforç
col·lectiu i que, si bé la seva entrada serà gratuïta, aquesta gratuïtat no significa una absència
de cost. Es contempla la possibilitat de suggerir un donatiu d’entrada a imatge d’alguns
equipaments (museus, etc.) de països europeus.
Per últim, els recursos materials durant la fase d’explotació del projecte seran de tres tipus.
D’una banda, els subministraments d’aigua i electricitat. Entenem que el solar disposa
d’aquests subministraments i que el seu gaudiment pot ser una de les contribucions que pot fer
l’Ajuntament per garantir l’èxit del projecte.
En segon lloc, els recursos materials de les activitats culturals que se celebraran a l’espai.
Aquests sorgiran de les associacions que les organitzin, i especialment dels recursos dels quals
ja disposa l’ACCO.
29
En tercer lloc, els recursos materials vinculats al dia a dia de l’hort que, de la mateixa manera
que en la fase d’inversió inicial, sorgiran de donacions i d’acords amb iniciatives privades. A
aquest efecte, és important tenir en compte que l’ACCO va aprovar en la seva darrera
assemblea de novembre de 2012, un protocol de relació de cara a establir col·laboracions amb
aquest tipus d’empreses en el futur.
També es promouran iniciatives veïnals per aconseguir materials com ara el reciclatge de
testos vells o un espai de guarderia de plantes de cara a l’estiu, que permetrien ampliar l’espai
verd i fer augmentar els recursos del projecte.
Humans Econòmics Materials
30 persones voluntàries Activitats culturals Recursos activitats culturals
(entitats)
1 persona coordinadora de
les persones voluntàries Tallers
Recursos hort (donacions i
empreses)
Grup motor (voluntari) Venda producció
Compostador 900l (cessió del
programa metropolità de
compostatge - Secció de
Prevenció de Residus)
1 tallerista (remunerat) Donacions
Sistema de reg (en una
primera fase per estalviar
costos d'inversió es realitzarà
manualment mitjançant
mànegues)
Visites Eines (possible cessió Parcs i
Jardins o empresa privada)
Bancals (construcció amb
palets reciclats)
Testos mòbils (materials
reciclats i reutilitzats, sacs,
palets)
Llavors ecològiques (cessió
empresa privada)
Planter (cessió Hortgànic -
Xarxa de consum i
desenvolupament sostenible)
Extractes vegetals i purins
per al control de plagues
(cessió empresa privada)
Sulfats (cessió empresa
privada)
Terra (cessió Ajuntament de
Barcelona)
Taules de cultiu (cessió
Tarpuna)
30
La infraestructura necessària per desenvolupar el projecte
Tal i com s’especifica a les bases del projecte, i per tal de facilitar el muntatge i posterior
desmuntatge dels elements de l’espai, s’ha acordat construir els diferents espais i elements del
solar amb materials i instruments efímers i de fàcil desmuntatge.
Així, pel que fa a l’espai de l’hort urbà es planteja fer-ho a partir de plataformes mòbils per
aprofitar l'espai i variar-ho en funció de les estacions de l'any i en funció de les activitats i
necessitats (flexibilitat adaptativa). En un primer moment aquestes plataformes ja s’instal·laran i
s’hi donarà vida per tal de fomentar la visibilitat del projecte i animar els veïns i veïnes i entitats
de Sarrià a sumar-s’hi. Més endavant, la intenció és augmentar les plataformes mòbils i
incloure-hi infraestructures per guardar el material o altres elements.
Tot i així, totes les infraestructures que es destinin a aquest espai estaran protegides i limitades
a l’ús a partir d’uns horaris de visita i treball. Per tant, una altra infraestructura necessària per a
la zona de l’hort és una tanca que envoltés l’espai i els elements necessaris per guardar el
material de forma que es pugui controlar l’accés.
També es planteja la construcció d’un petit edifici a partir de tècniques i materials de
bioconstrucció per guardar els materials que puguin ser necessaris per l’hort, els tallers o
activitats i per fer-hi reunions, sessions formatives o de treball, etc.
A l’espai d’àgora, o espai polivalent, a més d’un espai obert que els infants i veïnat puguin
aprofitar per jugar a pilota o fer-hi activitats en un espai obert, es té la intenció d’incorporar
bancs, i posteriorment taules a partir d’elements reciclats. Pel que fa als bancs, la idea és
utilitzar estructures de formigó en desús de les carreteres, ja presents a l’espai.
En aquest espai s’hi introduiran elements i estructures esportives per tal de fomentar la pràctica
esportiva col·lectiva a l’aire lliure. Així, a través de diverses cessions d’entitats de Sarrià, s’hi
podran incloure una cistella de bàsquet i una taula de ping-pong.
El manteniment i la gestió de l’espai
El manteniment, la gestió i la dinamització de l’espai recaurà sobre totes les persones i
col·lectius que en facin ús (independentment de quin ús en facin). Per aquest motiu caldrà fer
pedagogia de l’ús de l’espai públic de forma responsable posant èmfasis en el bé comú.
Totes les àrees i zones comptaran amb punts informatius amb les normatives d’ús i
l’explicació del projecte comunitari.
Pel que fa a la gestió es crearan 3 grups de treball que més endavant es podran ampliar o
modificar segons les necessitats:
Hort: vetllarà per la gestió de voluntaris, la plantació, el manteniment, la gestió de la
producció, la compra de planter, els torns d’obertura de l’hort.
31
Activitats culturals i educatives: s’encarregarà de gestionar les visites de l’hort, la
dinamització de l’espai de l’àgora i l’organització d’activitats per autofinançar el projecte
(tallers, dinars populars, mercats, concerts...). També prestarà especial atenció a la
gestió de les persones voluntàries.
Infraestructures: la seva principal responsabilitat seran les construccions, els recursos i
els materials que facin falta, gestionar i organitzar les bioconstruccions i el
manteniment de la infraestructura (jardineres, tanca, bancs, taules, bioconstruccions,
etc...).
Aquests grups de treball estaran coordinats pel Grup Motor de l’espai, que estarà format per
les principals entitats que impulsen el projecte i per, com a mínim, una o dues persones
representants de cada comissió. Aquest serà l’encarregada de coordinar totes les activitats i
vetllarà pel bon funcionament del projecte i l’espai.
El grup serà el principal nexe d’unió i coordinació del projecte i vetllarà especialment per
implicar i sumar el màxim nombre de persones al projecte. Es farà càrrec del correu electrònic
genèric de benvinguda i serà l’encarregada de derivar cada proposta al correu de la comissió
corresponent.
La periodicitat de les reunions de coordinació i seguiment a l’inici del projecte serà
setmanal, mentre que després se celebraran reunions quinzenals. Els grups de treball es
reuniran segons necessitats concretes.
Una vegada a l’any, com a mínim, se celebrarà una Assemblea general amb totes les entitats i
persones implicades en el projecte.
Les entitats que vulguin fer ús de l’espai per desenvolupar una activitat concreta hauran
d’apuntar-se a un espai virtual de coordinació (Google Calendar o similar). Aquest espai virtual
serà controlat per la Comissió de gestió.
S’estudiarà a possibilitat de contractar una persona que s’encarregui de la coordinació
general del projecte, l’obertura i la coordinació de l’hort, la gestió de les persones voluntàries i
la coordinació general de les activitats.
L’hort urbà no estarà obert de forma permanent al públic. S’establiran uns horaris pactats
amb totes les entitats i s’informarà a tots els veïns i veïnes que hi vulguin participar de quan i de
quina manera poden fer ús d’aquest espai. Sempre que l’hort estigui obert hi haurà com a
mínim una persona encarregada de supervisar-.lo, bé sigui fent tasques de manteniment,
ajudant a totes aquelles persones que hi vulguin cultivar o fent visites i explicacions a tothom
que s’interessi pel projecte. En una primera fase caldrà determinar si aquesta funció es pot
assumir a partir de la tasca de voluntaris o si cal contractar personal per portar-ho a terme.
Pel que fa a l’àgora, el plantejament inicial és que es tracti d’un espai obert que es mantingui a
partir de la responsabilitat de tots els veïns i entitats que en facin ús. Quan no s’hi estigui
realitzant cap activitat, un cartell informatiu detallarà les normes d’ús lliure de l’espai.
Quan es realitzin activitats programades o lliures, però dirigides per alguna persona o entitat
concreta, serà la persona titular d’aquesta activitat l’encarregada d’assegurar el manteniment i
el correcte funcionament de l’espai.
32
L’objectiu del projecte és fer que el veïnat i les entitats sentin l’espai com a seu i per tant es
coresponsabilitzin del seu manteniment i la seva supervisió de forma explícita, sense
haver de dependre de ningú que obligui a realitzar les tasques necessàries. Tot i així, totes les
àrees comptaran amb punts informatius on tothom hi pugui llegir les normatives de cada espai i
les accions per tal de garantir-ne el manteniment i la seguretat.
L’avaluació i el seguiment del projecte
Tal i com s’ha comentat al punt referent al manteniment de l’espai, s’establirà una Grup
motor de gestió del projecte integrat per persones representants de totes les entitats i els
veïns i veïnes implicats que es reunirà periòdicament. Des d’aquest grup es realitzarà la
coordinació general del projecte, es tractaran els temes més immediats i que requereixin
decisions ràpides i es plantejaran altres qüestions que s’hagin d’anar tractant de manera
que les persones representants de cada entitat ho puguin transmetre a les persones
membres i posteriorment puguin aportar l’opinió de tota l’entitat.
En aquestes reunions es faran també revisions de les activitats realitzades a l’espai,
convidant a aquelles persones les hagin organitzat o promogut a assistir-hi per tal de
conèixer també la seva valoració i poder millorar de cara a noves propostes.
Anualment s’elaborarà un pla de treball, que serà aprovat en assemblea, d’acord amb els
objectius del projecte, que concreti els eixos i línies d’actuació i treball.
Els grups de treball –hort, activitats culturals i educatives i infraestructures- vetllaran pel
seguiment i la dinamització de tots els assumptes vinculats als seus àmbits d’actuació.
També es realitzarà una assemblea anual amb totes les persones i entitats que participi,
formin part o donin suport al projecte, per tal de revisar les activitats realitzades fins al
moment, fer un seguiment del grau de desenvolupament del projecte i planificar les
grans línies d’actuació. Aquestes assemblees es realitzaran al mateix espai i s’anunciaran
amb anterioritat per tal que hi pugui assistir tothom que ho desitgi.
A més a més, tant el Grup motor com les entitats i el veïnat implicats en el projecte,
realitzaran de forma coordinada una memòria anual de seguiment i avaluació que es
presentarà a l’Ajuntament de Barcelona i que resumirà els aspectes més importants de
l’any en relació a l’espai i anticiparà els principals objectius i activitats del proper any.
La valoració de les activitats i el funcionament general del projecte es faran en funció dels
objectius, especificats en aquest document, i pactats amb totes les entitats i veïns que
formen part del projecte. En aquest sentit s’han definit tot un seguit d’indicadors
d’avaluació, per a cadascuna de les activitats descrites en aquest projecte. Els indicadors
es poden consultar al marc lògic.
Tant la memòria anual, com les actes de les diverses reunions que es realitzaran durant
l’any, seran públiques i es penjaran a la web o blog del projecte.
33
Les entitats que donen suport al projecte
Sarrià compta amb un gran nombre d’entitats i veïns i veïnes amb motivació i ganes de formar
part d’aquest projecte per tal d’enriquir el teixit associatiu i els vincles amb la ciutadania. Tot i
així, molts d’ells no han pogut implicar-se directament en la gestió i la preparació del projecte,
bé sigui per manca de temps o bé a causa de necessitar més temps de reflexió per trobar el
seu encaix dins el projecte.
És per això que la col·laboració de les entitats i veïns en el projecte es presenta de diverses
formes. En primer lloc, hi ha un conjunt d’entitats o veïns i veïnes que s’hi impliquen de
forma directa, bé sigui amb la preparació d’aquest projecte o bé en la planificació i concreció
del projecte un cop es posi en funcionament després de l’adjudicació.
Per altra banda, es presenta un llistat d’aquelles entitats i veïnat que, malgrat la falta de temps i
la impossibilitat d’implicar-se de forma directa en el projecte, donen ple suport a l’Associació
Cultural Casa Orlandai i a la resta d’entitats que l’integren, amb la intenció de poder
participar en un futur de totes les activitats i oportunitats que ofereixi el nou espai. Configuren
un gruix de persones i entitats que consideren que aquest projecte comunitari és clarament
positiu per Sarrià i que respon als interessos i necessitats del teixit veïnal i associatiu de
Sarrià.
Entitats i persones implicats en el projecte:
Associació Cultural Casa Orlandai.
ACAFAI
Amanida Associació
Amics de la Història del Carlisme
Aniarku Associació
Assemblea Nacional Catalana
Associació d’Artistes de Sarrià
Associació catalana de dansa lliure
Associació catalana de dislèxia
Associació Cedre per a la Promoció Social
Associació Cor Coral·lí
Associació d’amics i amigues de l’Orlandai
Associació grups, aprenentatge i salut
Associació per la cooperació Catsya
34
Associació síndrome d’Asperger de Catalunya
Aulamón
Barcelona Women’s network
Centre d’estudis Carles Cardó
Centre d'acollida Assís
Centre d'Educació Especial Vil·la Joana
Club de Patchwork
Col·lectiu d’artistes visuals +3D
Col·lectiu de dones en l’Església per la paritat
Consumo Respeto
Cor Adèlia
Coral Sagnier
Design for de World
Elenc Teatral J.V Foix
Esplai Movi de Sarrià
Fes-te Craft
Fundació privada Centre d’Higiene Mental Les Corts
Grup de Castanyoles Orlandai
Grup de converses angleses
Grup de suport de Sarrià-Sant Gervasi per la independència
Grup de teatre Albero
Grup d’enquadernació
Grup puntes de coixí
Illa de l’aire
International women’s club of Barcelona
Ipi-cooperació
JPC Iniciativa musical
La bombeta
35
NEPAL-AKI
Plataforma catalana de suport al Lobby de dones
Reagrupament independentista
Setem Sarrià-Sant Gervasi
Slow Food Barcelona
Spielsamstag
Tarpuna
Teatrerus Orlandai
The British Society of Catalonia
Toastmasters international
Andrés Alonso, Concepció
Gironella Castillo, Llibertat
Noguera Cavanillas, Ramón
Sagristà Canals, Teresa
Garcia Saster, Andrea
Puchal Fernandez, Pura
Camps Cardona, Maria Dolors
Costafreda Cubelles, Maria Montserrat
Rubi Martinez, Carmen
Parrot Platas, Maria Carment
Pique Arenes, Pedro
Franco González, Maria Immaculada
Giró Ricci, Xavier
Solanes Guasch, Anna Maria
Català Massot, Romi
Lladós Tirado, Carlota
Santacana Sagristà, Francisco
Tarín Puig, Laura
Teis Batlle, Xavier
36
Viguera Martín, Maria Dolors
Zaccour Sursock, Andrea
Fontanella Laguna, Mariona
Rius Noguera, Mercè
Cortes Ayats, Maria Dolors
Garcia Morante, Manuel
Arrufat Julian, Alicia
Rotger Raventós, Catarina
Raventós Negra, Isabel
Latorre Alcoverro, Santi
Sardà Ferrer, Gerard
Balló Molias, Rosa Maria
Tormo Vento, Juan Antonio
Manresa Casals, Jordi
Marruecos Rodríguez, Conchi
Bonet Soler, Esther
Artigas, Maria Rosa
Riera Riba, Carme
Ley Mesa, Concepción
Cos Gavalda, Jordi
Viver Manresa, Emilio
Gaspá Rovira, Antònia
Rossell Poch, Teresa
Vives Bangma, Rens
Clusa Matinero, Josep
Ainsa Cinca, Concha
Batlle Junquer, Joaquim
Planas Alonso, Xavier
Marqués Vidal, Eulàlia
37
Alguero Puigdellivol, Joan
Rifé Escuder, Míriam
Sánchez López, Maria Isabel
Oller Camellas, Jordi
Lafuente Serrano, Maria Teresa
Callis de Nadal, Carmen
Mata Miguel, Maria Blanca
Noguer Castellví, Josep
Junyent Rodríguez, Cristina
Marza Soler, Alicia
Manent Ostariz, Rosa Maria
Jímenez Díaz, Concha
Campaña Obre, Rosa
Bigues i Balcells, Jordi
Marquès Vidal, Núria
Guarro i Nogues, Raimon
Mora i Hoyos, Ignasi
Badia Rodríguez, Ramón José
Bruguera Rodríguez, Núria
Fontanella Laguna, Carla
Periz Vila, Maria
Gual de Torrella, Agustí
Molina Vila, Jordi
Segovia Bujons, Daniel
Gili Barcons, Conxita
Roca Parpal, Isabel
Guiu Ribe, Anna
Achata Murillo, Naya Valeria
Carreras Marin, Berta
38
Behrens Staplens, Marylee
Cornet Planells, Glòria
Sanvicens Fuertes, Roser
Puig Artigas, Joan
Olivares Martin, Anna Maria
Segura Magallón, Gerard
De los Santos Arnau, Alicia
Escudé Bonet, Antonio
Escola Gelabert, Mireia
Martí Antonin, Mari Angels
Marsa Torres, Enric
Cabedo Figueredo, Yaiza
Clavera Benedit, Berta
Pau Vila, Manel
Segura Magallón, Rodrigo
Rosanas Grau, Maria Josep
Carbonell Esteller, Montserrat
Guardiola Cros, Patrícia
De Bes Ordoñez, Ana Maria
Vila Aldrufeu, Carme
Andreu Rico, Marisa
Masats Folgueres, Marta
Piorno Hernandez, Maria José
Gerard Lillo Jové
Barba Suñol, Oriol
Garreta Garriga, Jordi
Quintana Junyent, Alícia
Serrahima Urgell, Clàudia
Brugulat Guiteres, Pilar
39
Tous Quintana, Elsa
Roldós Segarra, Montse
Juanet Julià, Antoni
Rojas Gil, Elisa
Rodríguez Sánchez, Maribel
Marsan, Miguel
Aurell Ballesteros, Cati
Vilalta Novell, Jordi
Baraldés Miquel Llum
Vidal Banús, Maria Dolors
Berner, Daniel
Pellicer Navarrete, Alba
Benedito Puertolas, Lydia
Hilb, Vera
Homs Bassedas, Clara
Lopez Fernandez, Isabel
Cubelles Mingues, Maria Teresa
Marco Arana, Maite
Pamplona Cases Josefina
Vives de Quadras, Pilar
Macip Gich, Josep Maria
Plana Arnes, Rosa Maria
Sanchez Embid, Marian
Tabares rodrigues, Tobias,
Sala Serra, Montserrat
Garcia Gargallo, Manuel
Marques Emo-Articco, Anna
Adroher Tasis, Montserrat
Vall Petitpierra, Carmina
40
Pueyo Sala-Bellsoley, Guillem
Mones Mestre, Nelida
Ros Garganté, Dario
Ribas Batllo, Blanca
Pie Ninnot, Ricard
Franquesa Carbonell, Josep
Huguet Julià, Maria Teresa
Laguna Flores, Mari Carmen
Casademunt Arroyos, Joaquin
Galindo Castillo, Ramon
Oliveres Boadella, Arcadi
Martinez Izquierdo, Montse
Oliver Santamaria, Maria Antònia
Mestre i Campí, Jesús
Mevel Neve, Jaqueline
Capdevila Torrell, Enric
Camara Serrano, Juan Maria
Solà Querol, Francesc
Rovira i Gols, Mercè
Masachas Fatjó, Eulàlia
Kunzi Poffet, Janinne
Solina Feliu, Oriol
Abelló Riera, Sílvia
Cabrera Oliver, Gina
Entitats i persones que donen suport al projecte:
Traç centre d'expressió plàstica
Federació Catalana de Tennis taula
41
ASPASIM (atenció a la discapacitat psíquica
Escola Pia Sarrià-Calassanç
Fundació ciència en societat
TDAH Catalunya. Associació d'afectats pel TDAH i les seves famílies
Club esportiu DMS de Barcelona
CEIP Dolors Monserdà Santapau
CEIP Tàber
CEIP Costa i Llobera
CEIP Orlandai
Scuola dell'Infanzia Italiana Maria Montessori
Comissió de Festes del Roser de Sarrià.
Centre Excursionista Els Blaus
Diablesses i diables de Sarrià
Marsà Torres, Enric
Ruiz Gonzalez, Salvador
Población Manso, Jose
Font, Manel
Strunk, Oliver
Feranandez, Marta
Martin, Paloma
Coll, Jaume
Garcia Herrero, Antonio
Esteve Albella, Núria
Soler, Rossanna
Bertán Beascoa, Víctor
Gimeno Amoros, Anna
Turro, Carme
Martí, Víctor
Mellón, Juan Antón
42
Recommended