View
6
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
RESULTATS DE PISA 2015
ILLES BALEARS
Desembre de 2016
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................... 1
2. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES EN CIÈNCIES, LECTURA I
MATEMÀTIQUES ................................................................................................ 3
2.1. RESULTATS EN CIÈNCIES ........................................................................................ 3
2.1.1. Resultats globals de ciències expressats en puntuacions mitjanes ................................. 3
2.1.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de confiança
del 95 % ....................................................................................................................................... 4
2.1.3. Descripció dels nivells de rendiment en ciències ............................................................. 5
2.1.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en ciències .................... 7
2.1.5. Resultats en les diferents subcompetències de contingut científic ................................. 7
2.1.6. Resultats en els diferents tipus de coneixements científics ............................................. 9
2.1.7. Resultats en els diferents blocs de contingut de ciències ............................................. 11
2.1.8. Relació entre la puntuació mitjana obtinguda en ciències i l’ISEC .............................. 13
2.2. RESULTATS EN LECTURA ..................................................................................... 14
2.2.1. Resultats globals de lectura expressats en puntuació mitjana ..................................... 14
2.2.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de confiança
del 95 % ..................................................................................................................................... 14
2.2.3. Descripció dels nivells de rendiment en lectura ............................................................ 16
2.2.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en lectura .................... 18
2.3. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES ......................................................................... 19
2.3.1. Resultats globals de matemàtiques expressats en puntuacions mitjanes .................... 19
2.3.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de confiança
del 95 % ..................................................................................................................................... 19
2.3.3. Descripció dels nivells de rendiment en matemàtiques ................................................ 21
2.3.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en matemàtiques ........ 22
3. VARIABLES DE CONTROL I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT A LES ILLES
BALEARS ........................................................................................................... 23
3.1. RESULTATS DESAGREGATS PER SEXE .................................................................. 23
3.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el sexe dels alumnes ............................... 23
3.1.2. Resultats per sexe dels alumnes ..................................................................................... 23
3.2. RESULTATS DESAGREGATS PER TITULARITAT DEL CENTRE ............................... 24
3.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons la titularitat ............................................ 24
3.2.2. Resultats per titularitat (centres de titularitat pública i privada) ................................ 24
3.2.3. Detracció de l’ISEC en la comparació dels resultats per titularitat .............................. 24
3.3. RESULTATS DESAGREGATS PER ILLA ................................................................... 26
3.3.1. Distribució de l’alumnat participant per illa ................................................................. 26
3.3.2. Resultats per illa ............................................................................................................. 26
3.4. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER NIVELLS D’ASSOLIMENT DE LES
COMPETÈNCIES PER SEXE, TITULARITAT I ILLA .................................................. 27
3.4.1. Comprensió lectora ....................................................................................................... 27
3.4.2. Competència matemàtica ............................................................................................. 28
3.4.3. Competència científica .................................................................................................. 29
4. VARIABLES DE CONTEXT I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT A LES ILLES BALEARS
.......................................................................................................................... 30
4.1. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL CURSAT ................................................. 30
4.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell cursat (alumnat nascut el 2000,
independentment del curs en què es trobava en el moment de l’aplicació de la prova) ....... 30
4.1.2. Resultats per nivell cursat .............................................................................................. 30
4.2. RESULTATS DESAGREGATS PER CURSOS REPETITS ............................................. 31
4.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons l’etapa educativa en què ha repetit ....... 31
4.2.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la repetició de curs ..................................... 31
4.2.3. Resultats en les distintes competències i repetició ....................................................... 32
4.2.4. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de vegades que ha repetit..... 32
4.2.5. Correlació del rendiment (resultats) amb el nombre de repeticions de curs ............... 33
4.3. RESULTATS DESAGREGATS PER LA CONDICIÓ D’IMMIGRANT ........................... 34
4.3.1. Distribució de l’alumnat participant segons la condició d’immigrant ........................ 34
4.3.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la condició d’immigrant ............................ 34
4.3.3. Resultats de les distintes competències amb la condició d’immigrant ........................ 34
4.3.4. Distribució de l’alumnat immigrant participant segons els anys d’escolarització a les
Illes Balears ............................................................................................................................... 35
4.3.5 Resultats de l’alumnat immigrant en les distintes competències segons els anys
d’escolarització a les Illes Balears ............................................................................................. 35
4.4. RESULTATS DESAGREGATS PER NOMBRE DE LLIBRES A CASA ............................ 36
4.4.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de llibres a casa .................... 36
4.4.2. Resultats de les distintes competències segons el nombre de llibres a casa ................ 36
4.5. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL MÀXIM D’ESTUDIS DELS PARES ............ 37
4.5.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell més alt d’estudis dels pares ...... 37
4.5.2. Resultats de les distintes competències segons el nivell d’estudis dels pares ............... 37
4.6. DADES DESAGREGADES SEGONS LA LLENGUA D’ÚS MÉS FREQÜENT A CASA ... 38
4.6.1. Distribució de l’alumnat participant segons la llengua d’ús més freqüent a casa ...... 38
4.6.2. Resultats de les distintes competències segons la llengua d’ús més freqüent a casa .. 38
5. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS EN LES AVALUACIONS PISA A LES ILLES BALEARS
.......................................................................................................................... 39
1
1. INTRODUCCIÓ
L’estudi PISA (Programme for International Student Assessment) tracta de
contribuir a l’avaluació del que els joves de 72 països saben i són capaços de fer
als 15 anys, és a dir, al final de la seva educació obligatòria.
Aquest programa se centra en tres competències, considerades troncals:
matemàtiques, lectura i ciències (biologia, geologia, física, química i tecnologia).
Es valora com l’alumne pot extrapolar el seu coneixement, les seves destreses
cognitives i les seves actituds en contextos, en principi, no habituals al propi
alumne, però amb els quals s’haurà d’enfrontar cada dia en la seva vida.
En cada cicle, als tres dominis troncals se n’afegeix un quart d’innovador, com va
ser la resolució creativa de problemes el 2012, la resolució col·laborativa de
problemes el 2015 o, ja en preparació per al proper cicle de PISA 2018, la
competència global.
Països participants a PISA 2015
- OCDE: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Corea,
Dinamarca, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, Estònia, Finlàndia, França,
Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, el Japó, Letònia,
Luxemburg, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, els Països Baixos, Polònia,
Portugal, el Regne Unit, Txèquia, Eslovàquia, Suècia, Suïssa, Turquia i Xile.
- Països associats i economies: Albània, Algèria, l’Argentina, el Brasil,
Bulgària, Colòmbia, Costa Rica, Croàcia, els Emirats Àrabs, la Federació
Russa, Geòrgia, Hong Kong (la Xina), Indonèsia, Jordània, el Kazakhstan,
Kosovo, el Líban, Liechtenstein, Lituània, Macau (la Xina), Malàisia, Malta,
Moldàvia, el Perú, Qatar, la República de Macedònia, Montenegro, la
República Dominicana, Romania, Singapur, Tailàndia, Taipei (la Xina),
Trinitat i Tobago, Tunísia, l’Uruguai i el Vietnam.
2
- Països participants en cicles previs: Azerbaidjan, Himachal Pradesh
(l’Índia), el Kirguizistan, Maurici, Miranda (Veneçuela), Panamà, Sèrbia i
Tamil Nadu (l’Índia).
Comunitats autònomes participants
- Andalusia, Aragó, C. de Madrid, C. Foral de Navarra, C. Valenciana, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella - La Manxa, Catalunya,
Extremadura, Galícia, Illes Balears, La Rioja, País Basc, Principiat d’Astúries, Regió de Múrcia.
Des de l’any 2000, PISA es duu a terme amb una periodicitat triennal. A cada edició s’avalua una competència amb més profunditat que no les altres. En aquesta edició, la competència que s’ha avaluat més exhaustivament ha estat la competència científica.
El marc conceptual de PISA en ciències inclou els paràmetres en els quals s’inscriu l’avaluació de les ciències com les entén l’estudi PISA. En aquest marc es defineix la competència científica com “la capacitat d’interessar-se i implicar-se en temes científics i en idees sobre la ciència com a ciutadà conscient i reflexiu”. Entendre i participar en debats crítics sobre temes de ciència i tecnologia requereix tres subcompetències en aquest camp:
- Explicar fenòmens científicament. - Avaluar i dissenyar la investigació científica. - Interpretar dades i proves científiques.
Aquestes subcompetències requereixen dos tipus de coneixements:
- Conceptual o de continguts. - Procedimental i epistèmic.
Els resultats d’aquesta competència es presenten en funció de tres categories de contingut:
- Sistemes físics. - Sistemes vius. - Terra i espai.
3
2. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES EN CIÈNCIES,
LECTURA I MATEMÀTIQUES
A la taula següent es presenten els resultats de l’anàlisi del rendiment de l’alumnat
en ciències, principal àrea de coneixement avaluada en l’estudi PISA 2015, així
com en lectura i matemàtiques.
Comprensió
lectora
Competència
matemàtica
Competència
científica
Illes Balears 485 476 485
Espanya 496 486 493
UE 494 493 495
Mitjana OCDE 493 490 493
Els resultats es presenten en funció de la puntuació mitjana aconseguida en cada
àrea d’avaluació i de la distribució de l’alumnat de 15 anys en els nivells de
rendiment corresponents a les escales de ciències, lectura i matemàtiques.
2.1. RESULTATS EN CIÈNCIES
2.1.1. Resultats globals de ciències expressats en puntuacions mitjanes
Mitjana Error típic
Extrem
inferior
Extrem
superior
Illes Balears 485 4,5 476 493
Espanya 493 2,1 489 497
UE 495 0,7 493 496
Mitjana OCDE 493 0,4 492 494
4
2.1.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de
confiança del 95 %
5
Al gràfic es pot observar que la puntuació de les Illes Balears (485) està per davall
la mitjana d’Espanya, però la diferència no és estadísticament significativa. La
puntuació d’Espanya (493) és la mateixa que la mitjana de l’OCDE i està dos
punts per davall de la mitjana de la UE (495), però aquestes diferències no són
estadísticament significatives.
2.1.3. Descripció dels nivells de rendiment en ciències
La descripció dels nivells de rendiment es correspon amb la dificultat de les
preguntes o ítems adaptats a cadascun dels nivells.
Nivell Puntuació
límit inferior Què són capaços de fer els alumnes en cada nivell*
6 708
Al nivell 6 l’alumne és capaç d’utilitzar coneixement de contingut
substantiu, procedimental i epistèmic per oferir explicacions, avaluar i
dissenyar investigacions científiques i interpretar dades en una
varietat de situacions complexes de la vida. Extreu conclusions
adequades en diferents contextos i explica les relacions causals de
múltiples passes. És capaç de discriminar entre informació rellevant i
irrellevant, i relacionar amb coneixements de fora del currículum
normal. Poden distingir entre arguments basats en proves i teories
científiques i d’altres basats en altres consideracions. L’alumne del
nivell 6 pot desenvolupar arguments per criticar i avaluar
explicacions, models, dades i interpretacions de dissenys
experimentals proposats en una varietat de contextos personals,
locals i globals.
5 633
Al nivell 5 l’alumne és capaç d’utilitzar coneixement de contingut
substantiu, procedimental i epistèmic per explicar fenòmens no
familiars i complexos, successos i processos amb cadenes causals
jerarquitzades i múltiples. Són capaços d’aplicar un coneixement
epistèmic bastant sofisticat per avaluar dissenys experimentals
alternatius, justificar la seva elecció i utilitzar el seu coneixement
teòric per interpretar informació i fer prediccions. L’alumne pot
avaluar formes d’explorar científicament una pregunta donada i
identificar les limitacions en interpretacions de conjunts de dades
incloent fonts i els defectes de la incertesa de les dades científiques.
4 559 Al nivell 4 l’alumne és capaç d’utilitzar coneixement de contingut
substantiu, procedimental i epistèmic per proporcionar explicacions,
6
avaluar i dissenyar investigacions científiques i interpretar dades en
una varietat de situacions de la vida que requereixen sobretot un
nivell mitjà de demanda cognitiva. Pot dur a terme experiments amb
dues o més variables independents en un context limitat. És capaç de
justificar un disseny experimental i interpretar dades d’un conjunt
moderadament complex en un context poc familiar, extreure
conclusions que vagin més enllà de les dades i justificar les seves
afirmacions.
3 484
Al nivell 3 l’alumne és capaç de treballar amb contingut substantiu
moderadament complex per identificar o elaborar explicacions sobre
fenòmens coneguts. És capaç d’extreure algunes conclusions a partir
de diferents fonts de dades, en una varietat de contexts, i pot
descriure i explicar en part les relacions causals simples. Pot
transformar i interpretar dades simples i és capaç de fer comentaris
sobre la fiabilitat de les demandes científiques. Distingeix entre el que
és científic i el que no, i identifica algunes proves que donen suport a
un enunciat científic.
2 410
Al nivell 2 l’alumne és capaç d’utilitzar contingut substantiu de la vida
diària i coneixement procedimental bàsic per identificar una
explicació científica, interpretar dades i identificar la pregunta a la
qual respon un disseny experimental simple. Pot descriure relacions
causals simples. Demostra un coneixement epistèmic elemental en ser
capaç d’identificar preguntes que es poden investigar científicament.
1a 335
Al nivell 1a l’alumne és capaç d’utilitzar contingut substantiu i
procedimental bàsic que reconegui i identifiqui explicacions d’un
fenomen científic simple. Amb ajuda, pot dur a terme petites
investigacions guiades amb dues variables, com a màxim. Pot
identificar relacions causals o correlacions simples i interpretar dades
gràfiques i visuals d’exigència cognitiva baixa. Pot seleccionar la millor
explicació científica en alguns contextos personals, locals i globals
molt familiars.
1b 261
Al nivell 1b l’alumne pot utilitzar un coneixement substantiu bàsic o
quotidià per reconèixer alguns aspectes d’un fenomen simple i
familiar. Identifica models simples de les dades, reconeix termes
científics bàsics i segueix instruccions explícites per dur a terme un
procediment científic.
*Els nivells són acumulatius
7
2.1.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en ciències
Nivell
<1
Nivell
1b
Nivell
1a
Nivell
2
Nivell
3
Nivell
4
Nivell
5
Nivell
6
Illes Balears
0 4 16 28 30 17 4 0
Espanya 0 4 14 27 31 19 5 0
UE 1 5 15 24 28 19 7 1
Mitjana OCDE
1 5 16 25 27 19 7 1
2.1.5. Resultats en les diferents subcompetències de contingut científic
Els resultats es presenten desglossats en tres subcompetències de contingut
científic: avaluar i dissenyar investigacions científiques, explicar fenòmens
científicament, i interpretar dades i evidències científicament. La informació que
ofereixen aquests resultats permet avaluar el rendiment en cadascuna de les tres
subcompetències i analitzar en quines hi ha un marge de millora més gran.
8
9
A les Illes Balears, els resultats segons els tres continguts científics estan per davall
els de l’OCDE i els del global estatal, tot i que les diferències no són
estadísticament significatives. La diferència més petita correspon a la
subcompetència explicar fenòmens científicament (4 punts per davall l’OCDE i 1 punt
per davall el global estatal).
2.1.6. Resultats en els diferents tipus de coneixements científics
A més de la competència general i les tres subcompetències de continguts
científics, s’han avaluat els tipus de coneixement científic: el coneixement de
continguts i el coneixement procedimental i epistemològic.
10
11
Segons el tipus de coneixement científic, a les Illes Balears el resultat corresponent
al coneixement de continguts és molt similar al de l’OCDE (3 punts menys a les
Illes Balears) i 4 punts per davall del resultat estatal. Per contra, el resultat
corresponent al coneixement procedimental i epistemològic a les Illes Balears està
11 punts per davall el de l’OCDE i 10 punts per davall el global estatal, de forma
estadísticament significativa.
2.1.7. Resultats en els diferents blocs de contingut de ciències
Al gràfic següent s’analitzen els blocs de continguts del camp científic. Es
distingeixen tres blocs diferents: física (sistemes físics), biologia (sistemes vius) i
geologia i astronomia (la Terra i l’espai).
12
13
A les Illes Balears, els resultats segons els diferents blocs de contingut científic
estan per davall els de l’OCDE i també dels del global estatal, però només la
diferència corresponent als sistemes físics és estadísticament significativa respecte
de l’OCDE (17 punts per davall l’OCDE i 11 per davall el global estatal). La
diferència més petita correspon al bloc de la Terra i l’espai (un punt per davall
l’OCDE i 3 per davall el global estatal).
2.1.8. Relació entre la puntuació mitjana obtinguda en ciències i l’ISEC
El gràfic següent mostra la relació entre l’ISEC i les puntuacions mitjanes
obtingudes per cada comunitat autònoma. A més a més, també apareixen el
global estatal i les mitjanes de l’OCDE i de la UE.
14
Com es pot observar, la puntuació mitjana global en ciències de les Illes Balears
està dins els marges del que s’espera segons el seu ISEC, igual que les altres
comunitats autònomes, excepte els casos de Galícia, Castella i Lleó i Castella - La
Manxa, que obtenen una puntuació mitjana per damunt de l’esperada, i el País
Basc, per davall.
2.2. RESULTATS EN LECTURA
2.2.1. Resultats globals de lectura expressats en puntuació mitjana
Mitjana Error típic
Extrem
inferior
Extrem
superior
Illes Balears 485 8,1 469 500
Espanya 496 2,4 491 500
UE 494 0,9 493 496
Mitjana OCDE 493 0,5 492 493
2.2.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de
confiança del 95 %
Al gràfic que es presenta a continuació es pot observar que la puntuació de les
Illes Balears (485) està per davall la mitjana d’Espanya (496), però la diferència
entre ambdues no és estadísticament significativa. La puntuació d’Espanya (496)
està per damunt la mitjana de l’OCDE (493) i la mitjana de la UE (494), però les
diferències no són estadísticament significatives.
15
16
2.2.3. Descripció dels nivells de rendiment en lectura
Nivells Puntuació
límit inferior Què són capaços de fer els alumnes en cada nivell*
6 698
Les tasques en aquest nivell generalment requereixen que el lector
faci múltiples inferències, comparacions i contrastos amb detall i
precisió. Aquestes requereixen demostrar una comprensió
completa i detallada d’un o més textos i poden implicar la
integració d’informació de més d’un text. Les tasques poden
requerir que el lector s’enfronti amb idees poc familiars, en
presència d’informació concurrent notòria, i a generar categories
abstractes per fer interpretacions. Les tasques de reflexió i
avaluació poden requerir que el lector emeti hipòtesis o avaluï
críticament un text complex sobre un tema desconegut, tenint en
compte múltiples criteris o punts de vista, i que dugui a terme
comprensions complexes, més enllà del text mateix. Una condició
destacada per a les tasques d’accés i recuperació en aquest nivell
és la precisió en l’anàlisi i l’atenció a detalls inadvertits dels textos.
5 626
Les tasques en aquest nivell que impliquen la recuperació
d’informació requereixen que el lector localitzi i organitzi diversos
fragments d’informació encastada profundament i que infereixi
quina informació del text és rellevant. Les tasques de reflexió
requereixen una avaluació o una hipòtesi crítiques, basades en un
coneixement especialitzat. Les tasques d’interpretació i de reflexió
requereixen una comprensió completa i detallada d’un text el
contingut o la forma del qual és poc familiar. Per a tots els
aspectes de la lectura, les tasques en aquest nivell impliquen
normalment tractar amb conceptes contraris a les expectatives.
4 553
Les tasques en aquest nivell que impliquen recuperar informació
requereixen que el lector localitzi i organitzi diversos fragments
d’informació encastada. Algunes tasques en aquest nivell
requereixen interpretar el significat de matisos del llenguatge en
una secció de text tenint en compte el text en conjunt. Altres
tasques interpretatives requereixen comprendre i aplicar
categories en un context poc familiar. Les tasques de reflexió en
aquest nivell requereixen que els lectors utilitzin un coneixement
formal o públic per emetre hipòtesis sobre un text o avaluar-lo
críticament. Els lectors han de demostrar una comprensió exacta
17
de textos llargs o complexos amb el contingut o la forma dels
quals puguin no estar familiaritzats.
3 480
Les tasques en aquest nivell requereixen que el lector localitzi
diversos fragments d’informació que han de complir múltiples
condicions i, en alguns casos, que reconegui la relació entre
aquests. Les tasques d’interpretació d’aquest nivell requereixen
que el lector integri diverses parts d’un text per tal d’identificar
una idea principal, entendre una relació o interpretar el significat
d’una paraula o frase. El lector ha de tenir en compte moltes
característiques a l’hora de comparar, contrastar o categoritzar.
Sovint, la informació requerida no està destacada o hi ha molta
informació concurrent, o hi ha altres obstacles en el text, com ara
idees contràries al que s’esperava o formulades en forma negativa.
Les tasques de reflexió en aquest nivell poden requerir connexions,
comparacions i explicacions, o poden requerir que el lector avaluï
una característica del text. Algunes tasques de reflexió requereixen
que els lectors demostrin una bona comprensió del text en relació
amb coneixements familiars, quotidians. Altres tasques no
requereixen una comprensió detallada de textos, però requereixen
que el lector recorri a coneixements menys corrents.
2 407
Algunes tasques en aquest nivell requereixen que el lector localitzi
un o més fragments d’informació, els quals podrien necessitar ser
inferits i haver de complir una sèrie de condicions. D’altres
requereixen reconèixer la idea principal d’un text, comprendre
relacions o interpretar el significat d’una part limitada del text
quan la informació no és destacada i el lector ha de fer inferències
de nivell baix. Les tasques en aquest nivell poden incloure
comparacions o contrastos basats en una sola característica del
text. Les tasques de reflexió típiques d’aquest nivell requereixen
que els lectors facin una comparació o diverses connexions entre
el text i coneixements exteriors, recorrent a l’experiència i les
actituds personals.
1a 335
Les tasques en aquest nivell requereixen que el lector localitzi un o
més fragments independents d’informació explícita, reconegui el
tema principal o el propòsit de l’autor en un text sobre un tema
familiar, o estableixi una connexió simple entre la informació del
text i coneixement comú, quotidià. Normalment, la informació
requerida al text és destacada i hi ha poca, si n’hi ha, informació
concorrent. El lector és orientat explícitament a considerar els
18
factors rellevants de la tasca i del text.
1b 262
Les tasques en aquest nivell requereixen que el lector cerqui un
únic fragment d’informació explícita en una posició destacada en
un text breu i sintàcticament simple amb un context i un tipus de
text familiar, com una narració o una llista simple. El text
normalment proporciona ajuda al lector, com ara amb la
repetició d’informació, imatges o símbols coneguts. Hi ha un
mínim d’informació concorrent. En les tasques que requereixin
interpretació el lector pot haver d’establir relacions simples entre
fragments adjacents d’informació.
*Els nivells són acumulatius
2.2.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en lectura
Nivell
<1b
Nivell
1b
Nivell
1a
Nivell
2
Nivell
3
Nivell
4
Nivell
5
Nivell
6
Illes Balears
1 4 14 27 31 18 4 0
Espanya 1 3 12 24 32 22 5 0
UE 1 5 13 23 28 21 8 1
Mitjana
OCDE 1 5 14 23 28 20 7 1
19
2.3. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES
2.3.1. Resultats globals de matemàtiques expressats en puntuacions mitjanes
Mitjana Error típic
Extrem
inferior
Extrem
superior
Illes Balears 476 6,3 464 489
Espanya 486 2,2 482 490
UE 493 0,8 491 494
Mitjana OCDE 490 0,4 489 491
2.3.2. Puntuacions mitjanes per països i comunitats autònomes amb l’interval de
confiança del 95 %
Del gràfic següent s’extreu que la puntuació de les Illes Balears (476) està per
davall el conjunt d’Espanya (486), però la diferència entre ambdues no és
estadísticament significativa.
Les puntuacions d’Espanya (486) i de les Illes Balears (476) estan per davall la
mitjana de l’OCDE (490) i la mitjana de la UE (493), amb diferències
estadísticament significatives en tots els casos.
20
21
2.3.3. Descripció dels nivells de rendiment en matemàtiques
Nivell Puntuació
límit inferior Què són capaços de fer els alumnes en cada nivell*
6 669,3
Al nivell 6 els alumnes saben formar conceptes, generalitzar i utilitzar
informació basada en investigacions i models de situacions de
problemes complexos. Poden relacionar diferents fonts d’informació
i representacions i traduir entre aquestes de manera flexible. Els
estudiants d’aquest nivell posseeixen un pensament i un raonament
matemàtic avançat. Aquests alumnes poden aplicar l’enteniment i la
comprensió, així com el seu domini de les operacions i les relacions
matemàtiques simbòliques i formals i desenvolupar enfocaments i
estratègies nous per abordar situacions noves. Els alumnes
pertanyents a aquest nivell poden formular i comunicar amb
exactitud les seves accions i reflexions relatives als seus
descobriments, interpretacions, arguments i la seva adequació a les
situacions originals.
5 607,0
Al nivell 5 els alumnes saben desenvolupar models i treballar-hi en
situacions complexes, identificar-ne els condicionants i especificar-ne
els supòsits. Poden seleccionar, comparar i avaluar estratègies
adequades de solució de problemes per abordar problemes
complexos relatius a aquests models. Els alumnes pertanyents a
aquest nivell poden treballar estratègicament utilitzant habilitats de
pensament i raonament ben desenvolupades, així com
representacions relacionades adequadament, caracteritzacions
simbòliques i formals, i intuïcions relatives a aquestes situacions.
Poden reflexionar sobre les seves accions i formular i comunicar les
seves interpretacions i raonaments.
4 544,7
Al nivell 4 els alumnes poden treballar amb eficàcia amb models
explícits en situacions complexes i concretes que poden comportar
condicionants o exigir la formulació de supòsits. Poden seleccionar i
integrar diferents representacions, incloses les simbòliques, i
associar-les directament a situacions del món real. Els alumnes
d’aquest nivell saben utilitzar habilitats ben desenvolupades i raonar
amb flexibilitat i amb certa perspicàcia en aquests contextos. Poden
elaborar i comunicar explicacions i arguments basats en les seves
interpretacions, arguments i accions.
22
3 482,4
Al nivell 3 els alumnes saben executar procediments descrits amb
claredat, incloent-hi aquells que requereixen decisions seqüencials.
Poden seleccionar i aplicar estratègies de solució de problemes
senzills. Els alumnes d’aquest nivell saben interpretar i utilitzar
representacions basades en diferents fonts d’informació i raonar
directament a partir d’aquestes. Són també capaços d’elaborar
escrits breus i exposar-hi les seves interpretacions, resultats i
raonaments.
2 420,1
Al nivell 2 els alumnes saben interpretar i reconèixer situacions en
contextos que només requereixen una inferència directa. Saben
extreure informació pertinent d’una sola font i fer ús d’un únic model
representacional. Els alumnes d’aquest nivell poden utilitzar
algoritmes, fórmules, procediments o convencions elementals. Són
capaços d’efectuar raonaments directes i interpretacions literals dels
resultats.
1 357,7
Al nivell 1 els alumnes saben respondre a preguntes relacionades amb
contextos que els són coneguts, en els quals està present tota la
informació pertinent i les preguntes estan clarament definides. Són
capaços d’identificar la informació i dur a terme procediments
rutinaris seguint unes instruccions directes en situacions explícites.
Poden realitzar accions òbvies que es dedueixen immediatament dels
estímuls presentats.
*Els nivells són acumulatius
2.3.4. Distribució de l’alumnat en els diferents nivells de rendiment en
matemàtiques
Nivell
<1
Nivell
1
Nivell
2
Nivell
3
Nivell
4
Nivell
5
Nivell
6
Illes Balears 8 17 28 26 16 5 1
Espanya 7 15 25 28 18 6 1
UE 8 14 23 25 19 9 2
Mitjana OCDE 8 15 23 25 19 8 2
23
3. VARIABLES DE CONTROL I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT
A LES ILLES BALEARS
3.1. RESULTATS DESAGREGATS PER SEXE
3.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el sexe dels alumnes
Nombre
d’alumnes Percentatge
Al·lotes 999 48,3
Al·lots 1.069 51,7
Total 2.068 100
3.1.2. Resultats per sexe dels alumnes
Sexe Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
Al·lotes 495
Al·lotes/al·lots 21
Al·lots 474
Competència matemàtica
Al·lotes 472
Al·lotes/al·lots -8
Al·lots 480
Competència
científica
Al·lotes 483
Al·lotes/al·lots -3
Al·lots 486
En comprensió lectora, els resultats de les al·lotes són més alts que els dels al·lots,
amb una diferència de 21 punts, que és estadísticament significativa. En les
competències matemàtica i científica els al·lots treuen resultats més alts, però les
diferències no són estadísticament significatives en cap d’ambdós casos.
24
3.2. RESULTATS DESAGREGATS PER TITULARITAT DEL CENTRE
3.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons la titularitat
Nombre
d’alumnes Percentatge
Públics 1.260 60,9
Privats 808 39,1
Total 2.068 100
3.2.2. Resultats per titularitat (centres de titularitat pública i privada)
Titular Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
Públic 472 Públics/privats -33
Privat 505
Competència
matemàtica
Públic 467 Públics/privats -24
Privat 491
Competència científica
Públic 473 Públics/privats -30
Privat 503
Les diferències entre tots dos col·lectius són, en les tres competències avaluades,
estadísticament significatives.
3.2.3. Detracció de l’ISEC en la comparació dels resultats per titularitat
Donat que l’índex socioeconòmic i cultural de les famílies (ISEC) és una variable
que influeix en gran mesura en els resultats de les proves i que, com es pot apreciar a la taula següent, l’ISEC dels centres públics és diferent del dels centres privats (difereixen de forma estadísticament significativa), és convenient detreure’n la influència per tal de fer la comparació dels resultats segons la titularitat de forma justa i equitativa.
25
ISEC
Centres públics -0,80
Centres privats -0,39
Global Illes Balears -0,65
En tots els casos, les diferències entre els dos col·lectius disminueixen
considerablement en detreure la influència de l’ISEC. Com ja s’ha indicat
anteriorment, les diferències entre tots dos col·lectius sense detracció de l’ISEC
són totes estadísticament significatives, però en detreure’l, les diferències
disminueixen de manera rellevant, tot i que només la diferència en la competència
matemàtica (-9 punts) deixa de ser estadísticament significativa.
Comprensió lectora
Sense detracció Amb detracció d’ISEC d’alumnes i centre
Centres públics 472 479
Centres privats 505 494
Diferència -33 -15
Competència matemàtica
Sense detracció Amb detracció d’ISEC d’alumnes i centre
Centres públics 467 473
Centres privats 491 482
Diferència -24 -9
Competència científica
Sense detracció Amb detracció d’ISEC d’alumnes i centre
Centres públics 473 480
Centres privats 503 493
Diferència -30 -13
26
3.3. RESULTATS DESAGREGATS PER ILLA
3.3.1. Distribució de l’alumnat participant per illa
Nombre d’alumnes Percentatge
Mallorca 1.667 80,6
Menorca 191 9,2
Eivissa i Formentera 210 10,2
Total 2.068 100
3.3.2. Resultats per illa
Illa Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
Mallorca 484 Mallorca/Menorca -13
Menorca 497 Mallorca / Eivissa i
Formentera 9
Eivissa i Formentera 475 Menorca / Eivissa i
Formentera 22
Competència matemàtica
Mallorca 476 Mallorca/Menorca -17
Menorca 493 Mallorca / Eivissa i
Formentera 11
Eivissa i Formentera 465 Menorca / Eivissa i
Formentera 28
Competència
científica
Mallorca 484 Mallorca/Menorca -15
Menorca 499 Mallorca / Eivissa i
Formentera 12
Eivissa i Formentera 472 Menorca / Eivissa i
Formentera 27
En totes les competències els resultats més alts es donen a Menorca, però només
és estadísticament significativa la diferència entre Menorca i Eivissa i Formentera
en competència matemàtica (28 punts).
27
3.4. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER NIVELLS D’ASSOLIMENT DE
LES COMPETÈNCIES PER SEXE, TITULARITAT I ILLA
3.4.1. Comprensió lectora
Als trams inferiors (nivells <1b, 1b i 1a) se situa un 23 % dels al·lots i un 16 % de
les al·lotes; un 23 % dels centres públics i un 13 % dels privats, i, per illes, Mallorca
n’hi té un 20 %, Menorca un 14 % i Eivissa i Formentera un 21%. El percentatge
d’alumnes situats en aquests trams a les Balears és d’un 19 % i, a l’OCDE, d’un
20 %.
Als trams intermedis (nivells 2, 3 i 4) es troben un 74 % dels al·lots i un 79 % de les
al·lotes. Pel que fa a la titularitat, en aquests nivells hi ha un 73 % de l’alumnat
dels centres públics i un 82 % del dels privats. Per illes, Mallorca n’hi té un 76 %,
Menorca un 79 % i Eivissa i Formentera un 74 %. El percentatge d’alumnes situats
en aquests trams a les Balears és d’un 76 % i, a l’OCDE, d’un 71 %.
Als trams superiors (nivells 5 i 6) hi ha un 3 % d’al·lots i un 5 % d’al·lotes, i un 4 %
d’alumnes dels centres públics i un 5 % dels privats. Mallorca hi té un 4 % del seu
alumnat, Menorca un 5 % i Eivissa i Formentera un 4%. Al nivell 6 no hi ha quasi
cap alumne. El percentatge d’alumnes de les Balears que se situen en aquests
trams és d’un 4 % i, a l’OCDE, d’un 8 % (un 7 % al nivell 5 i un 1 % al nivell 6).
1
1
1
1
0
1
0
1
1
4
3
6
5
3
5
2
4
5
14
12
16
17
10
14
12
16
14
27
26
28
30
23
27
26
29
23
31
33
30
29
35
31
32
30
28
18
20
16
14
24
18
21
15
20
4
5
3
4
5
4
5
4
7
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Global Illes Balears
Al·lotes
Al·lots
Públics
Privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
Mitjana OCDE
C. lectora nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
28
3.4.2. Competència matemàtica
Als trams inferiors (nivells <1 i 1) se situa un 24 % dels al·lots i un 26 % de les
al·lotes; un 28 % de l’alumnat dels centres públics i un 19 % del dels privats, i, per
illes, Mallorca n’hi té un 25 %, Menorca un 19 % i Eivissa i Formentera un 29 %. El
percentatge d’alumnes situats en aquests trams a les Balears és d’un 25 % i, a
l’OCDE, d’un 23 %.
Als trams intermedis (nivells 2, 3 i 4) es troba un 71 % dels al·lots i un 70 % de les
al·lotes. Pel que fa a la titularitat, hi ha un 67 % dels alumnes dels centres públics i
un 74 % del dels privats. Per illes, Mallorca n’hi té un 70 %, Menorca un 72 % i
Eivissa i Formentera un 67 %. El percentatge de l’alumnat situat en aquests trams
a les Balears és d’un 70 % i, a l’OCDE, d’un 67 %.
Als trams superiors (nivells 5 i 6) hi ha un 6 % dels al·lots i un 5 % de les al·lotes, i
un 5 % de l’alumnat dels centres públics i un 7 % del dels privats. Mallorca n’hi
presenta un 6 %, Menorca un 8 % i Eivissa i Formentera un 4 %. El percentatge
d’alumnes situats en aquests trams a les Balears és d’un 6 % (un 5 % al nivell 5 i un
1 % al nivell 6) i, a l’OCDE, d’un 10 % (un 8 % al nivell 5 i un 2 % al nivell 6).
8
8
7
9
5
8
3
10
8
17
18
17
19
14
17
16
19
15
28
29
27
30
24
28
26
29
23
26
26
27
24
30
26
27
24
25
16
15
17
13
20
16
19
14
19
5
4
5
4
6
5
7
4
8
1
1
1
1
1
1
1
0
2
Global Illes Balears
Al·lotes
Al·lots
Públics
Privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
Mitjana OCDE
C. matemàtica nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
29
3.4.3. Competència científica
Als trams inferiors (nivells <1b, 1b i 1a) se situa un 20 % dels al·lots i un 20 % de
les al·lotes; un 24 % de l’alumnat dels centres públics i un 14 % del dels privats, i,
per illes, Mallorca n’hi té un 20 %, Menorca un 17 % i Eivissa i Formentera un
23 %. El percentatge de l’alumnat de les Balears situat en aquests trams és d’un
20 % i el de l’OCDE d’un 22 %.
Als trams intermedis (nivells 2, 3 i 4) es troba un 75 % dels al·lots i un 77 % de les
al·lotes. Pel que fa a la titularitat, hi ha un 72 % de l’alumnat dels centres públics i
un 82 % dels privats. Per illes, Mallorca n’hi té un 78 %, Menorca un 78 % i Eivissa
i Formentera un 75 %. El percentatge d’alumnes de les Balears situats en aquests
trams és d’un 76 % i el de l’OCDE d’un 71 %.
Als trams superiors (nivells 5 i 6) hi ha un 4 % dels al·lots i un 4 % de les al·lotes, i
un 3 % de l’alumnat dels centres públics i un 4 % dels dels privats. Mallorca n’hi
presenta un 4 %, Menorca un 5 % i Eivissa i Formentera, un 3 %. El percentatge
d’alumnes de les Balears situats en aquests trams és d’un 4 % (pràcticament tots
al nivells 5) i el de l’OCDE d’un 8 % (un 7 % al nivell 5 i un 1 % al nivell 6).
0
0
0
1
0
0
0
0
1
4
4
4
5
2
4
1
5
5
16
16
16
18
12
16
16
18
16
29
31
27
30
26
28
26
34
25
30
29
31
28
34
31
31
27
27
17
17
17
14
22
17
21
14
19
4
4
4
3
4
4
5
3
7
0
0
0
0
0
0
0
0
1
Global Illes Balears
Al·lotes
Al·lots
Públics
Privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
Mitjana OCDE
C. científica nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
30
4. VARIABLES DE CONTEXT I RELACIÓ AMB EL RENDIMENT
A LES ILLES BALEARS
4.1. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL CURSAT
4.1.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell cursat (alumnat nascut
el 2000, independentment del curs en què es trobava en el moment de l’aplicació
de la prova)
Curs Percentatge
2n d’ESO 13,8
3r d’ESO 30,8
4t d’ESO o superior 55,4
Total 100
4.1.2. Resultats per nivell cursat
Curs Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
2n d’ESO 399 2n d’ESO / 3r d’ESO -48
3r d’ESO 447 2n d’ESO / 4t d’ESO o
superior -125
4t d’ESO o superior
524 3r d’ESO / 4t d’ESO o
superior -77
Competència matemàtica
2n d’ESO 401 2n d’ESO / 3r d’ESO -38
3r d’ESO 439 2n d’ESO / 4t d’ESO o
superior -113
4t d’ESO o superior
514 3r d’ESO / 4t d’ESO o
superior -75
Competència científica
2n d’ESO 404 2n d’ESO / 3r d’ESO -42
3r d’ESO 446 2n d’ESO / 4t d’ESO o
superior -120
4t d’ESO o superior
524 3r d’ESO / 4t d’ESO o
superior -78
Quan es comparen els resultats entre els alumnes que cursen els distints nivells
educatius es pot observar que com més alt és el nivell cursat millors són els
resultats, essent totes les diferències estadísticament significatives. Els millors
31
resultats són els obtinguts pels alumnes que cursen quart d’ESO o superior,
alumnes que es corresponen pràcticament amb aquells que no han repetit mai. A
més, són especialment rellevants les diferències entre l’alumnat que cursa quart
d’ESO o superior i el que cursa, amb la mateixa edat, segon d’ESO (totes
superiors a 100 punts).
4.2. RESULTATS DESAGREGATS PER CURSOS REPETITS
4.2.1. Distribució de l’alumnat participant segons l’etapa educativa en què ha
repetit
Repetició Percentatge
Mai 59,6
Només a ESO 20,9
Només a EP 9,8
A ESO i a EP 9,7
Total 100
4.2.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la repetició de curs
Correlació amb el rendiment
Comprensió lectora -0,554
Competència matemàtica -0,537
Competència científica -0,532
Es pot observat una gran correlació negativa entre la repetició i els resultats de
cada competència, és a dir, com més primerenca i reincident és la repetició, més
baixos són els resultats dels alumnes.
32
4.2.3. Resultats en les distintes competències i repetició
Quan es comparen els resultats entre els alumnes que han repetit curs al llarg de la
seva escolarització es constata que totes les diferències són estadísticament
significatives, excepte la diferència que hi ha entre les categories Només a ESO i
Només a EP a lectura i matemàtiques. La mitjana més baixa l’obté l’alumnat que
més ha repetit en ambdues etapes, és a dir, a EP i a ESO.
Curs Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
Mai/ESO 80
Mai 524 Mai/EP 96
Només a ESO 444 Mai / ESO i EP 136
Només a EP 428 ESO/EP 16
A ESO i a EP 388 ESO / ESO i EP 56
EP / ESO i EP 40
Competència matemàtica
Mai/ESO 76
Mai 513 Mai/EP 92
Només a ESO 437 Mai / ESO i EP 120
Només a EP 421 ESO/EP 16
A ESO i a EP 393 ESO / ESO i EP 44
EP / ESO i EP 28
Competència científica
Mai/ESO 80
Mai 523 Mai/EP 94
Només a ESO 443 Mai / ESO i EP 128
Només a EP 429 ESO/EP 14
A ESO i a EP 395 ESO / ESO i EP 48
EP / ESO i EP 34
4.2.4. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de vegades que ha
repetit
Nombre de repeticions
Percentatge
Cap 59,6
Una 28,0
Dues o més 12,4
Total 100
33
A partir dels resultats de la taula anterior es pot concloure que un 40,4 % dels
alumnes de 15 anys han repetit com a mínim una vegada al llarg de la seva vida
escolar; per tant, el seu complementari, un 59,6 % d’alumnat de 15 anys, és idoni
(està en el curs que li correspon per edat).
4.2.5. Correlació del rendiment (resultats) amb el nombre de repeticions de curs
Correlació amb el rendiment
Comprensió lectora -0,562
Competència matemàtica -0,544
Competència científica -0,543
Com més alt és el nombre de repeticions, més baixos són els resultats. Per tant, és un índex que es correlaciona molt amb els resultats de les proves.
4.2.6. Resultats de les distintes competències amb el nombre de repeticions de curs
Repeticions Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
Cap 524 Cap/una 84
Una 440 Cap / dues o més 128
Dues o més 396 Una / dues o més 44
Competència matemàtica
Cap 513 Cap/una 80
Una 433 Cap / dues o més 113
Dues o més 400 Una / dues o més 33
Competència científica
Cap 523 Cap/una 83
Una 440 Cap / dues o més 121
Dues o més 402 Una / dues o més 38
Totes les diferències de la taula anterior són estadísticament significatives. Els
resultats més baixos en totes les competències coincideixen amb els dels alumnes
que més vegades han repetit. D’aquestes dades es pot arribar a la conclusió que,
34
sense fer les adaptacions curriculars oportunes, la repetició de curs no és una
mesura que millori el rendiment dels alumnes.
4.3. RESULTATS DESAGREGATS PER LA CONDICIÓ D’IMMIGRANT
PISA defineix com a alumnes immigrants aquells que no han nascut al país on
s’aplica la prova i que, a més, tenen un pare o mare no nascut en aquest país.
4.3.1. Distribució de l’alumnat participant segons la condició d’immigrant
Immigrant Percentatge
No 82,8
Sí 17,2
Total 100
4.3.2. Correlació del rendiment (resultats) amb la condició d’immigrant
Correlació amb el rendiment
Comprensió lectora -0,154
Competència matemàtica -0,160
Competència científica -0,169
4.3.3. Resultats de les distintes competències amb la condició d’immigrant
Immigrant Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
No 493 No/sí 35
Sí 458
Competència matemàtica
No 484 No/sí 34
Sí 450
Competència científica
No 493 No/sí 38
Sí 455
Totes les diferències són estadísticament significatives. Les dades més baixes, en
totes les competències, corresponen als alumnes immigrants.
35
4.3.4. Distribució de l’alumnat immigrant participant segons els anys
d’escolarització a les Illes Balears
Nombre d’anys escolaritzat
Percentatge
Fins a 3 7,9
De 4 a 6 11,8
Més de 6 80,3
Total 100
4.3.5 Resultats de l’alumnat immigrant en les distintes competències segons els
anys d’escolarització a les Illes Balears
Nombre d’anys
escolaritzat Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
Fins a 3 386 Fins a 3 / de 4 a 6 37
De 4 a 6 423 Fins a 3 / més de 6 78
Més de 6 464 De 4 a 6 / més de 6 41
Competència matemàtica
Fins a 3 401 Fins a 3 / de 4 a 6 24
De 4 a 6 425 Fins a 3 / més de 6 49
Més de 6 450 De 4 a 6 / més de 6 25
Competència científica
Fins a 3 393 Fins a 3 / de 4 a 6 29
De 4 a 6 422 Fins a 3 / més de 6 65
Més de 6 458 De 4 a 6 / més de 6 36
Les puntuacions més elevades en totes les competències coincideixen amb les dels
alumnes immigrants que fa 6 anys o més que estan escolaritzats a les Illes Balears.
A més, aquest alumnat és el més representatiu de l’alumnat immigrant participant
(un 80,3 %).
36
4.4. RESULTATS DESAGREGATS PER NOMBRE DE LLIBRES A CASA
4.4.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nombre de llibres a casa
Nombre de llibres a casa
Percentatge
0 a 10 11,4
11 a 25 17,2
26 a 100 33,1
101 a 200 19,0
201 a 500 12,8
Més de 500 6,5
Total 100
Correlació amb el rendiment
Comprensió lectora 0,375
Competència matemàtica 0,374
Competència científica 0,374
4.4.2. Resultats de les distintes competències segons el nombre de llibres a casa
Comprensió
lectora
Competència
matemàtica
Competència
científica
0 a 10 419 419 422
11 a 25 453 444 454
26 a 100 483 476 483
101 a 200 514 501 511
201 a 500 525 517 529
Més de 500 526 515 527
Hi ha una alta correlació entre el nombre de llibres a casa i els resultats. A mesura
que augmenta la quantitat de llibres a casa, les mitjanes de resultats augmenten.
37
4.5. RESULTATS DESAGREGATS PER NIVELL MÀXIM D’ESTUDIS DELS
PARES
4.5.1. Distribució de l’alumnat participant segons el nivell més alt d’estudis dels
pares
Nivell d’estudis dels pares Percentatge
Sense estudis complets 1,2
Estudis obligatoris 31,9
Batxillerat/FP 34,4
Estudis universitaris 32,5
Total 100
4.5.2. Resultats de les distintes competències segons el nivell d’estudis dels pares
Comprensió
lectora Competència matemàtica
Competència científica
Sense estudis complets 445 414 439
Estudis obligatoris 469 463 472
Batxillerat/FP 488 475 483
Estudis universitaris 500 495 503
En general, i per a les tres competències, com més alt és el nivell d’estudis dels
pares, major és el rendiment dels alumnes.
38
4.6. DADES DESAGREGADES SEGONS LA LLENGUA D’ÚS MÉS
FREQÜENT A CASA
4.6.1. Distribució de l’alumnat participant segons la llengua d’ús més freqüent a
casa
Llengua d’ús més freqüent a casa
Percentatge
Català 36,4
Castellà 54,5
Altres llengües 9,1
total 100
4.6.2. Resultats de les distintes competències segons la llengua d’ús més freqüent
a casa
Llengua Mitjana Comparacions Diferències
Comprensió lectora
Català 503 Català/castellà 24
Castellà 479 Català/altres 53
Altres 450 Castellà/altres 28
Competència matemàtica
Català 494 Català/castellà 25
Castellà 469 Català/altres 44
Altres 450 Castellà/altres 19
Competència científica
Català 504 Català/castellà 25
Castellà 479 Català/altres 57
Altres 447 Castellà/altres 32
Les puntuacions més baixes en totes les competències coincideixen amb els
alumnes que no utilitzen el català ni el castellà a casa i les més altes amb els que
utilitzen principalment el català. A les tres competències, totes les diferències són
estadísticament significatives.
39
5. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS EN LES AVALUACIONS PISA A
LES ILLES BALEARS
En aquest apartat es comparen els resultats obtinguts en les avaluacions de PISA fetes els anys 2009, 2012 i 2015.
Aquest gràfic presenta l’evolució dels resultats en puntuacions mitjanes de les tres
competències (matemàtiques, lectura i ciències) avaluades en les tres darreres
edicions de l’estudi PISA.
Si s’observen les diferents puntuacions obtingudes es pot afirmar que els resultats
de PISA 2015 són, en les tres competències avaluades, superiors als de PISA 2009.
Per a les competències matemàtica i científica, els resultats de PISA 2015 són molt
similars als de 2012. Destaca el resultat en comprensió lectora de PISA 2015, en
què hi ha 9 punts de diferència respecte de l’edició de 2012.
L’augment experimentat en les tres competències respecte de l’edició de 2012 no
és estadísticament significatiu.
Als gràfics que es mostren a continuació s’observa, per a cada competència
avaluada, les puntuacions mitjanes aconseguides per les comunitats autònomes
participants en els estudis PISA de 2009, 2012 i 2015.
457
476
485
464 475 476
461
483485
440
450
460
470
480
490
500
2009 2012 2015
Comp. lectora Comp. matemàtica Comp. científica
40
Comprensió lectora
0
100
200
300
400
500
Lectura 2009
0
100
200
300
400
500
Lectura 2012
0
100
200
300
400
500
Lectura 2015
41
Competència matemàtica
0
100
200
300
400
500
Matemàtiques 2009
0
100
200
300
400
500
600
Matemàtiques 2012
0
100
200
300
400
500
Matemàtiques 2015
42
Competència científica
0
100
200
300
400
500
Ciències 2009
0
100
200
300
400
500
Ciències 2012
0
100
200
300
400
500
Ciències 2015
43
De la comparació dels resultats presentats s’extreu que en l’estudi PISA 2015 els
resultats dels alumnes de les Illes Balears, tot i que han millorat respecte dels de
dues o tres comunitats autònomes, continuen situats als darrers llocs de la
comparativa.
Per tant, es pot afirmar que, tot i que existeix una millora dels resultats de
l’alumnat de l’arxipèlag des de l’edició de PISA 2009, els gràfics comparatius entre
les diferents comunitats autònomes participants i els resultats per davall la
mitjana estatal i de l’OCDE indiquen que el rendiment acadèmic dels alumnes de
les Illes Balears hauria de millorar.
Recommended