Resum del mite de Dèdal i Ícar

Resum del mite de Dèdal i Ícar-Artesà atenés desterrat a Creta per haver llançat al buit a un dels seus aprenents, que amenaçava de superar-lo en intel·ligència i habilitats.-A Creta construeix una vaca enorme per facilitar la relació entre Pasífae, esposa del rei Minos, i un bou enviat per Posidó. El minotaure naix d’aquesta estranya unió.-Construeix el famós laberint encarregat per Minos per a recloure el minotaure.-Li proporciona a Ariadna el fil per facilitar a Teseu l’eixida del laberint.-És castigat per Minos i tancat en una torre o en el mateix laberint. No pot escapar per terra ni per mar (vigilància de Minos)-Contrueix unes ales amb plomes i cera per a escapar per l’aire i aconsella al seu fill com ha de volar.-Caiguda i mort d’Ícar.-Es refugia Dèdal en la cort del rei Còcal a Sicília i fins i tot allí el troba Minos que no para de buscar-lo.-Astúcia de Minos superada per l’astúcia de Dèdal.-Finalment mor a Sicília

Dèdal fabrica una vaca

Pintura pompeiana (Casa dels Vetii)

Dèdal ajusta les ales a Ícar

Cànova, s. XVIII-XIX. Neoclassicisme

Dèdal aconsella a Ícar

Van Dyck, s. XVII. Barroc

Dèdal ajuda a Ícar a volar

Landon, pintor francés, s. XVIII-XIX

Caiguda d’Ícar

Maso da Sanfriano

Blondel, decoració del Louvre

Saraceni, s. XVII. Barroc

Jacob Peter Gowy, pintor flamenc, s.XVII. Barroc

Brueguel, pintor flamenc, s. XVI. Renaixement. On estan Dèdal i Ícar?

Herbert James Draper, pintor anglés, s. XIX-XX

Marc Chagall, s. XX

Matisse,pintor francés, s. XIX-XX

Pino Venditti

Interpretacions del miteDèdal:-simbolitza el temible poder de la creació que converteix l’artesà-artista en un personatge ambigu, dispensador de vida i de mort. -representa el desig humà d’obtindre la llibertat per damunt de les limitacions, mitjantçant la tecnologia. (creació d’artilugis, de màquines..)Ícar:-representa el jove impulsiu i irreflexiu, que és castigat per no fer cas dels prudents consells del pare.-representa els perills de l’home quan es qüestiona el lloc en el món i vol desafiar les regles de la natura imposades pels déus.(volar no és possible per als humans)-el seu entusiasme per volar s’identifica amb l’ànsia de llibertat, per això se l’associa amb la ideologia anarquista.

Missatge: No hem d’intentar competir amb els déus en la possessió del coneixement perquè serem humiliats per ells.És aquest un missatge progressista?Per què tenim por del progrés?

La recerca de nous camins de coneixement ens duu per llocs desconeguts i eixa inseguretat ens genera temor.

Els avanços científics poden tenir una doble cara, segons la finalitat amb què s’utilitzen. (armes químiques, deteriorament del medi ambient…)

El coneixement proporciona poder, per això qui té el poder o bé atrau als científics perquè treballen per a ell (com Minos a Dèdal) o bé els castiga quan el traïxen (Minos, els déus). Al que té el poder (els déus, els governants…) no li interessa compartir-lo.

L’escepticisme pel progrés també es evident en “Parc Juràssic” de Spielberg o en algunes reflexions del pensador i matemàtic Beltrand Russell.

Aquest mite plasma l’ànsia de l’home per volar com els ocells des de temps immemorial, per això es considera a Ícar predecessor de l’aviació.

Hi ha alguna semblança entre aquest mite i el de Faetó i Hèlios?

Hi ha alguna semblança entre aquest mite i l’expulsió d’Adam i Eva del paradís?

Referents del mite en pel·lícules com “ I…com Ícar” de Henri Verneuil: el fiscal que investiga l‘assassinat d’un polític “cau” assassinat per haver-se acostat massa a la veritat, com Ícar mor per haver-se aproximat massa al Sol.