View
271
Download
17
Category
Preview:
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.
Citation preview
Entrevista amb Antoni Marcet, regidor del Districte de l'Eixample
"EI barri de la Sagrada Família tindrà nous equipaments a curt termini" Pàgines centrals
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
INST. ODONT. SAGRADA FAMILIA C/CERDEÑA 319 BAJOS BARCELONA Tel. 457.04.53
INST. ODONT. CALABRIA C/CALABRIA 251 BAJOS BARCELONA Tel. 439.45.00
Cada dia estamos mas cerca de V d. es por ello que queremos recordar a todos los asociados y familiares de:
ESPORTIU CLAROR el acuerdo de colaboración con nuestras clínicas dentales y beneficiarse de las siguientes tarifas totalmente preferenciales.
1 a Visita, consulta y revisiones 1 a Visita Ortodoncia (aparatos correctores) Urgencias / revisiones periódicas Fluorizaciones Radiografías interbucales Higiene bucal (limpieza)+Revisión Extracciones simples
"Gratuita" " Gratuita" "Gratuita" " Gratui ta" "Gratui ta" 3.000 Ptas. 2.000 Ptas.
Para el resto de t.ratamientos no referenciados se le efectuara un Descuento del 20% TAMBIEN NOS PUEDE ENCONTRAR EN:
GRANOLLERS- cf. Avgda. Sant Esteve, 86, 3r, 4a- tel. 879.32 .28 MATARÓ- cf. lIuro, 52-54 baixos- tel. 757.71.81 BADALONA- cf. Del Temple, 29 -tel. 389.43.31
CORNELLÀ- cf. Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n, 3a - tel. 474.19.32 SABADELL- cf. Sant Joan, 23-31, 1er, 1a - tel. 727.53.96
el. Sardenya, 333 08025- Barcelana Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35
Coordinació : Sergi Larripa Redacció : S.L., Ester Benach Informàtica : David Fernóndez Col .laboració lingüística : M . Àngels Güell Publicitat : Josep Lluís Vide
Rev ista "Tat CIÇlror" Dipòsit legal : B 28124-84 Ti rada : 6.500 exemplars
Composició i Impressió PC Gràfic (BNA) IMGESA Sant Adrià del Besós
~~ Fundació Claro r e/. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40
Dir ec t o r- Ger e nt : Joan Itxaso Paternain
Claror Fundació Claror
.. ~.,
Ajuntament , de Barcelona
TOT CLAROR és una rev ista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament comparo teix les opinions expressades als articles signats, que són sencera responsabili tat del seu autor.
OPINiÓ
2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta
3 . La "Final four" de París 4 . Ètica i esport
REPORTATGES
6. Barcelona Dragons 1 O. Especial Milla'96
L'ENTREVISTA
16. Antoni Marcet, regidor del districte de l'Eixample
ESPORT I SALUT
18 . L'obesitat 20. Esport sense fum 21 . Dermatosi estivals
POLIESPORTIU
22. L'aeròbic 24. Fitness i musculació 25 . Taekwondo 26. El Concurs del Tot Claror
.-NOTICIES DEL CLAROR
27 . El 15 de juny, festa fí de curs . 28. Breus 29 . El Claror tindrà sauna
i hidromassatge 30 . Línia Directa 31 . Agenda d'activitats 32. Fets i gent
OPINiÓ •
Per proposar, que no quedi
Sóc una sòcia recent del Claror i m'agradaria proposar, per les activitats d'estiu, una de nova.
Durant molts anys he competit i he fet exhibicions de natació sincronitzada (ballet aquàtic) en un club dedicat, íntegrament, a aquest esport. Crec que de cara als cursets d'estiu, es podria fer un curs d'iniciació per a nenes, i fins i tot per a nens, ja que és un esport que engloba molts en un i que aporta molts avantatges als que la practiquen . Els beneficis de la natació, la potenciació de la força, de la resistència, de l'equilibri i l'aprenen-
ENQUESTA -----------------
Manuel Gil
No. El resultat del ter-reny de joc no s'ha de canviar. Mirar el video per veure si una juga-.da arbitral és bona o no fa perdre l'emoció del moment. Seria una ex-cepció els casos ex-trems o que impliquin violència
2
Sí.
Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les IS línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.
tatge del sentit del ritme són al- ça que hi ha i la marginació que gunes de les qua litats que ofe- se' n fa, tant en els mitjans de
l'eix la pràctica de la sincron itzada. A més, sempre és atractiu, tant pels joves com pels pares, muntar coreografies i ensenyar
Ies a la fi del curs. La sincronitzada és un
esport olímpic i els que l'hem practicat sabem la desconeixen-
comunicació com en els centres esportius, tot i ser un esport atractiu per molta gent.
Seria una llàstima que un club tan preocupat per l'esport com és l'Esportiu Claror no la inclogués en els seus projectes.
Bea Díaz
Una tarda fe liç Una festeta tots plegats amb harmonia farem per acomiadar-nos, per les vacances i pensà quan ens retrobarem. Unes quantes hores junts amb rem ull hem passat, quan un s'enfonsava, l'altre no sabia com surar. La monitora m'ensenyà com moure els braços ... més e ls peus em queden quiets ... això és un galimaties, però jo me'n sortiré. A tots ells amb lo cor diré, amb tot l'agraïment i sinceritat, que per aguantar-nos .. . un guardó han guanyat. Ara hi haurà una pausa, més vindrem aviat per gaudir d'això que ens agrada i en remul tornarem a estar.
Rosa Esteve (Dedicada als monitors cie piscina)
Creus que s'ha d'aplicar el video en els partits de bàsket?
Ivan Mata Anna Rodríguez Sara Figueres Pau Català
Tot i que el bàs- Sí. Perquè hi ha coses Sí. Per l'experiència Sí. Perquè si un dels quet és un esport que que es nota que són del futbol americà que equips reclama alguna implica molt contacte eq ui vocades i el s'utilitza per veure si ' jugada important el entre els jugadors, víideo ajudaria a que hi ha hagut contacte. video pot ajudar a crec que seria impor- no hi haguessin tan- Crec que es faria més aclarir-ho. S'ha d'in-tant l'utilització del tes errades ni discus- justícia ja que l'àrbi- ten tar ser el més just video per corregir de- sions. A més en el tre es humà i es pot possible. cisions arbitrals errò- bàsquet hi ha moltes equivocar. No penso nies o jugades que jugades dubtoses en- que afectés l'especta-l'arbrit no ha vist. tre jugadors. cie ni l'emoció.
. OPINiÓ
David Bernabeu Periodista esportiu de COM-Ràdio
La final de París
L 'exemple dels últims segons de la final de la Lliga Euro
pea a París va suposar la culminació, primer, d'una organització pèssima i deplorable en l'entorn de la competic ió, amb dos eixos bàsics que demostren àmpliament la declarada incapacitat de la FIBA actual per gestionar amb brillantor esdeveniments d'alt nivell: el deficient control sobre el comportament dels seguidors grecs, només millorat el dia de la final arran de la intervenció providencial del Barça; i el permetre el tancament del pavelló a les vuit del vespre de cada jornada, coincidint amb l'entrenament d' alguns equips . Senzillament, perquè aquell era l'horari laboral del personal del París-Bercy.
A tots els qui vam tenir l'oportunitat, l'any 91, de viure la celebració de l' Open McDonalds (organitzat per l'NBA) a la capital francesa, se'ns posen els cabells de punta quan sen-
tim dir a la FIBA que el seu objectiu és la creació d ' una competició paralel·la a la millor lliga del món. Poques comparacions són tant odioses com aquesta.
En segon lloc, l'aturada del cronòmetre en els instants finals del Panathinaikos-Barça només aj uda a completar la llista de negres episodis que, en aquesta línia, ha escrit la Federació Internacional durant les últimes temporades. Les experiènc ies vi sc udes pel propi eq uip blaugrana a Salònica, davant l'Aris, perla Penyaa Tel·Aviv '94 contra l'Olimpiakos (on el rellotge va c lavar-se en els vuit segons) o pel mateix Reial Madrid, il.lustren un seguit de despropòs its lamentables, curiosament, sempre amb equips grecs com a beneficiaris de les irregularitats.
Plou sobre mullat. Aquest és el problema. És per això que tots, sense excepció, hem donat suport a la ferma actitut del
Barcelona d'alçar la veu davant la FIBA, amb qui el club ha acabat s ignant un document en què la Fedaració Internacional reconeix les errades comeses a la final. Un fet sense precedents a la hi stòria, plena de prepotència, de la FIBA. Tot i amb això, era un desenllaç cantat i, segurament, el més aconse ll ab le . La repetició dels 4 segons i 9 dèc imes ja estava contemplat, des del primer dia, com una autènticaquimera.
Abans de tancar l'article em queda una ob ligació. La de fer constar que les circumstàncies de la final han conduït a parlar molt poc de bàsquet. l no vindria malament recordar que, en general, el conjunt barcelonista no va fer una bona "Final Four" , amb moltes dificultats el primer dia contra e l Madrid i sense saber atacar la zona de Maljkovic en el partit decisiu. Encara que això no elimina la raó blaugrana en e ls despatxos.
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
PUJA -------
Tennis català
El tennis català viu els millors moments de la seva història. D'uns anys ençà, tennistes com Sergi Bruguera, Jordi Arrese o Arantxa Sanchez Vicarlo han aconseguit èxits internacionals rellevants. El millor, però, és que la pedrera no s' esgota. Jugadors com el ll eidatà Albert Costa (foto superior) han demostrat enguany que, en menys temps del que pensem,estaran en condicions de plantar cara als grans
monstres del tennis mundial.
BAIXA
La FIBA
Què hem de dir sobre la FIBA que no s'hagi dit ja? Segurament la Federació Internacional de Bàsquet Associat ha rebut en una setmana més desqua-lificatius que en tota la seva història. Però és que, algú dubta que la "Final Four" de París no va ser irregular? La FIBA que, des de fa dècades, presideix el senyor Stankovic (foto inferior) està sota sospita. I això, deixant de banda que el Barça guanyi o no un partit determinat, fa molt mal al bàsquet. Quan s' acabaran els escàndols?
LA fRASE ... ~
"Cap video millorarà la
pOl; la incompetència o la
corrupció"
Santi Nolla, director
d 'El Mundo Deportivo
SABIES QUÈ? . . .
El què va passar a la fi
nal de París va ser molt
estrany, però no era el pri
mer cop que hi havia un
problema amb el cronòme
tre. La història recorda que
l'any 1972, a la final de
bàsquet dels Jocs Olím
pics de Múnic, va succeir
una cosa similar. S ' enfron
taven els Estats Units ,
guanyador fins aleshores
de totes les final s olímpi
ques, i la URSS . El partit
va acabar amb avantatge
dels americans (50-49). Els
rusos van protestar dient
que quedaven 3 segons
de partit. Es van jugar els
3 segons i va guan yar
l'URSS (50-51) amb una
cistella de Sergei Bélov.
EL RÈCORD
L'actual entrenador del
Panathinaikos, Bozidar
Maljkovic, és el tècnic
amb més títols de la "Fi
nal-Four" de bàsquet: 4,
aconseguits amb 3 equips
diferents (dos cops amb la
J ugoplàstika, Llemotges i Panathinaikos). Curiosa
ment, l'únic equip amb el
qual no va ser campió va
ser amb el Barça.
3
.-OPINIO
, Etica i Esport per Joan Itxaso, director-gerent de l'Esportiu Claror
A l'Esportiu Claror tenim un codi ètic que, segurament, no es prou conegut per tots els qui en formen part. Tot i així ens hem de plantejar, tots plegats, de familiaritzar-nos amb la seva ex istència perquè constitueix un dels pi lars de la nostra història i de la tasca de cada dia.
El món de l' esport és un mirall dels comportaments socials, una escola a on, cada dia, hem d'actualitzar els coneixements que tenim de nosaltres mateixos i de la societat que ens envolta.
La tasca d ' una en titat que ag lutina, sense d iscriminac io ns, moltes persones és contribuir a què la seva convivència sigu i "plaent" i que pertànyer a un col·lectiu sigui un valor afegit de la nostra convivència amb els altres i de la nostra pròpia realització com a persones.
Fins ara, e l camí que hem après per aconsegui r-ho ha estat el de dotar-nos d'una línia de conducta, amb els deures i les ob ligacions que comporta la pertinença al Claror. Tenir un ideari sign ifica bàsicament assolir lliurement uns compromisos que ens permetran fer millor les coses, en un ambient on es respiri el caliu per viure la vida amb la
màxima plenitud.
L'esperit esportiu de la Milla és un exemple de l'ètica que vol difondre el Claror
4
El Baró Pierre de
Coubertain va impulsar
el moviment olímpic a
partir del primer codi
ètic internacional de
l'esport
Hauríem de parlar, però, d'exemples con
crets que siguin vàlids per a definir el comportament ètic d'una entitat i dels seus mem
bres. Podríem parlar del Baró Pien·e de
Coubertain, impulsor del primer codi ètic internacional de l'esport que va ser capaç
de generar tot un moviment olímpic. És cert
que determinats aspectes de l'esport olímpic són criticables però encara és més cert
que les olimpíades (i a Barcelona les hem
sentit de prop) són un fenomen mundial que
referma la convivència i la tolerància entre les persones i els pobles.
Podríem parlar de B lume, Picornell i tants altres, com a pioners de l'Esport al nostre
país, que amb una ètica de tenacitat i confiança van obrir camí i ser capaços d'agluti
nar esforços, fent realitat el que avui és l'es
port a Catalunya.
També podríem parlar, negativament, de
comportaments anti-ètics de "personatges"
(Gil i Gil, Ruiz Mateos, etc.) que volen portar
a l'esport la llei del campi qui pugui o la llei
/
. OPINIO
El diàleg, respecte, la
comunicació, la
solidaritat i l'esperit
esportiu són els
fonaments del codi ètic
del Claror
seva trajectòria ens parlen que l'ètica i l' esport estan tan lligats com els pedals i cames de l Miguel Indurain , la pilota i les mans de l' Epi o la porteria de futbol i en Ramallets.
Aquests exemples, i d 'altres com el comportament de l'afecció del Barça a la final de Wembley, com l'ambient fes tiu de la Milla de la Sagrada Família, defineixen millor el concepte que nosaltres tenim de què ha de ser l'esport.
Claror s'està fe nt adult, tot i que els nens i nenes són part essencial de la nostra tasca. A tots nosaltres ens agradaria tenir la sav iesa d ' una persona tan admirada com José Luís Aranguren per explicar a la canalla, amb senzillesa, la importància d ' un codi
del més fort, segurament per amagar inte- ètic. ressos poc fiables. Aquests no es mereixen Encara que l' Aranguren ens ha deixat,
ni el ressò dels mitj ans, ni que nosaltres riem segurament ens diria que hi ha una manera les seves (gràcies) desgràcies. fàcil de fer entendre què és el nostre codi
Afortunadament tenim molts esportistes ètic: DEMOSTRAR-HO, DIA A DIA, AMB i moltes entitats que amb el seu tarannà i la LA NOSTRA CONDUCTA.
La cerimònia d 'apertura dels Jocs de Barcelona va sintetitzar tots els ideals de l'esport
El Codi étic del Claror
Tots els qui integrem l'Esportiu
Claror: socis, treballadors, usuaris,
entitats i grups, convivim en un espai
i teni m uns objectius similars. Tots
estem interessats a conviure i a man
tenir una relació com més agradable i
emiquidora millor. I tots, com a perso
nes, ciutadans, socis o usuaris de l' en
titat, teni m uns drets i unes obligac i
ons mutus.
Per això, pensem que la nostra con
vivència i re lac ió han de basar-se en:
El respecte a les persones i a les
idees.
El diàleg i la comunicació, com a
incompatibles amb els crits i la indife
rència.
El respecte i la neteja de les
insta l.l ac io ns perquè tots puguem
frui r- ne al màxim. La nostra co l·
laboració en aquest aspecte és impres
cindible a l ' hora d'evitar qualsevol
mena de comportament que les petju
diqui, ni que sigui de manera incons
cient.
Saber compartir l'ús d 'espais i
d 'elements, tenint present
també l'interès i les necessitats dels
altres.
L'esperit esportiu i participatiu en
les competicions, respectant sempre
el contrari i assumint amb correcció la
victòria o el resultat advers.
L'ajut i la solidaritat vers la perso
na del costat que tingui dificultats .
La crítica constructiva i l' exigèn
cia d'una solució a les coses que no
funcionin de manera adequada.
El respecte i l'atenció al nostre en
torn i a la natura.
El fo ment de l ' amistat i de les rela
cions socials, en la nostra relació dià
ria i en els actes socials de l'entitat.
L' estima per la vitalitat, per l'opti
misme i pel sentit lúdic de l 'activitat
que fe m dins de l' entitat.
5
REPORTATGE
Els Dragons ataquen denou 6
Fa 10 anys ningú no s'ho hauria imaginat: els Barcelona Dragons, un equip de futbol-americà aleshores inexistent, congrega 20.000 persones a l'Estadi Olímpic de Montjuïc cada cop que juga.
Que tenen els Dragons? Qué té aquest esport, el número 1 als Estats Units, que gairebé desconeixem?
Uns desconeguts a Europa
Només fa 24 anys que el futbol-americà va arribar a Europa. Va ser l'any 72 quan els militars de quatre bases europees de l'OTAN van organitzar entre ells el primer torneig d'aquest esport que es recorda a Europa.
No va ser fins a finals dels anys 80' que el futbol -americà va començar a ser practicat a Catalunya per equips com els Barcelona Boxers o els Badalona Dracs. A poc a poc, practicants de tots els esports, principalment del rugby, van co
mençar a provar sort en un esport genuïnament americà que barrejava l'esport, la música i les "cheerleaders".
1991, neixen els Dragons
L'esclat defini tiu del futbol-americà a
Catalunya va arribar de la mà dels Dragons, el primer equip professional radi
cat a Catalunya.
La història dels Barcelona Dragons neix el 1991, l'any de creació de la Lliga Mun
dial ("World League") en què l'equip, després d'una gran temporada, va arribar a
jugar la Final de la lliga al mític estadi de
Wembley, a Londres. La final es va perdre enfront els Frankfurt Galaxy, l'autèntica
bèstia negra de l'equip. Però el balanç de
la temporada va ser més que positiu: 28.000
persones van marcar la mitjana d' assistència a l'estadi de Montjuïc.
· REPORTATGE
Jack Bicknell, l ' alma mater de l ' equip Un dels fe ts més sorprenents dels equips de futbol-americà és la quantitat de per
sonal que tenen. A més dels 42 jugadors que disputen la Lliga Mundial, els Barcelona Dragons tenen 7 entrenadors, un especialista en cadascuna de les situac ions de joc. Per sobre d 'ells, però, hi ha el "Head Coach" o Entrenador Principal. En el cas dels Dragons, aquest càrrec l'ocupa Jack Bicknell , l'únic entrenador de la Lliga que ha dirigit el mateix equip totes les temporades.
Bicknell, amb una trajectòria de 35 anys com a entrenador, va començar la seva carrera a la lliga universitària nord-americana. Allà, conegut com a "cowboy Jack", va ser l'entrenador pli ncipal dels Eagles, de Maine i del Boston College, amb el qual va aconseguir el títol de campió de la Cotton Bowll 'any 84.
Ja a Barcelona dir igint als Dragons, B ickneU va aconseguir el mi llor resultat l'any 91, quan l' equip barceloní va quedar sots-campió de la World Bowl.
La millor ass istènc ia de públic, però, es va aconseguir la segona temporada: era l 'any de ls Jocs i e l públi c va es tabli r un rècord d 'assistència encara no superat: 49 .567 persones van ass ist ir a un partit. U na xifra només assolible pels millors equips de futbol d 'Espanya.
En conj unt , es pot afirmar que, co m a mitj ana, més de 20.000 persones van a Mo ntjuÏc a gaudir l'espectacle dels Dra
gons sempre que juguen.
Un espectacle diferent
El futbol-americà no té res a veure amb el concepte d'esport a què estem acostumats a Europa. No s'assembla al futbol, ni
al bàsquet, ni tant sols al rugby. És una
barreja d 'esport i espectacle. L' espectador que assisteix per primer cop a un parti t dels Dragons, té di verses sensacions: en ocas ions la sensació d ' ass istir a un partit de futbol, en ocasions la sensac ió d 'estar a una discoteca o a un macro-concert.
El partit que inicia lment hauria de durar una hora, en dura tres. I és que les aturades del joc són constants. Però l' organitzac ió, que ho té tot preparat, se les enginya perquè els "temps morts" siguin d'allò més entre tiguts . Entre les ac tuac io ns de les "Cheerleaders", la música que constantment sona pels altaveus, els locutors que amenitzen l 'espera ... l'es pectador no té te mps d' avorrir-se. En ocasions, fin s i tot hi ha actuacions d'algun grup musical o exhibici
ons d 'algun traçut malabartista.
Cinc espanyols en un equip ple d'americans
La plantilla dels Barcelona Dragons compta amb 42 jugadors dels quals, la gran majoría són nord-americans. Només 5 jugadors són espanyols: Xisco M arcos, Pedro Garau, Di ego Martos i, els dos únics catalans, Ivan Imbernón i Pau Coll.
E l protagonisme d' aquests jugadors ha anat a més amb el pas dels anys. Les dues primeres temporades només hi havia dos jugadors espanyols a l'equip i, a més, gairebé no participaven en el joc. L' any passat el nombre d'espanyols no només va arribar a quatre (M arcos, Coll , Imbernón i G a ra u) , s in ó que van g uanyar protagonisme en l' equip. Enguany hi ha cinc espanyols a l' equip (s' hi ha afegit Diego Ma¡tos), cosa que ret1ecte ix l' augment de nivell dels futbolistes d 'aquí, que cada cop reben més confiança per part de l' entrenador.
Un esport en expansió
L'èx it dels Dragons, i e l conseqüent "boom" del futbol-americà és ret1ectit, no no
més pel nombre d 'espectadors que cada partit acudeixen a MontjUÏc, sinó també per l' augment de practicants d'aquest esport.
Actualment més de 2.000 jugadors de futbol-americà estan federats a Espanya; més de 1.000 són catalans.! és que Catalunya és,
amb diferència, la comunitat amb més federats de tota Espanya. Dels 12 equips que
juguen a la primera di visió de la lliga espanyola, c inc són catalans (Pioners de l'Hospi
talet, Dracs de Badalona, Boxers de Barcelona, Eagles de Vilaffanca i Búfals del Poble Nou).
A la segona divisió hi juguen 12 equips catalans. Tot un èxit per a un esport que fa uns
anys gairebé no coneixia ningú.
PREU DE LES ENTRADES CALENDARI DELS PARTITS QUE RESTEN
Tribuna 2.200 ptes. Diumenge, 2 de juny BeN Dragons- London Monarchs 18h
Lateral 1.800 ptes. Dissabte, 8 de juny frankfurt Galaxy- BeN Dragons 19 h
Gols 1.100 ptes. Diumenge, 16 de juny BeN Dragons- Scottish Claymores 18 h
7
REPORTATGE
Les claus per entendre un partit de futbol-americà
amb la col.laboració de J.A.Gomariz, jugador dels "Badalona Dracs"
• Cada partit té una durada de 60 minuts dividits en quatre parts de 15.
• El joc es disputa sobre un terreny de 100 iardes, dividit per línies que delimiten zones de 10 iardes.
• Els equips estan formats per 11 jugadors, cadascun d'ells especialitzat en una posic ió específica. L'especialització és tal que cada equip canvia els 11 jugadors en funció de si li toca atacar o defensar.
• Quan l'equip atacant arriba a la zona de "Touchdown"aconsegueix 6 punts i l'oportunitat d'aconseguir 1 punt addiciona I mitjançant l 'acció del xutador (kicker) o 2 punts amb un Extra-Game.
• Si l'equip atacant es queda a prop de la zona d'anotació (End Zone) amb la quarta oportunitat, el xutador pot intentar aconseguir un "Field Goal" que val 3 punts.
ESQUEMA DE COL "LOCACIÓ DELS' JUGADORS ALS CAMP
equip ofensiu
~ \
equip defensiu
Qui és qui al futbol-americà
Equip Ofensiu 1. Central (center) 2. Conductor de joc (quaterback) 3. Corredor (running back) 4. Guàrdia (guard) 5. Placador (tackle) 6. Receptor (widw receive) 7. Receptor exterior (split end) 8. Receptor interior (tight end)
Equip defensiu 9. Defensor lateral (cornerback)
10. Plac ador central (nose tackle) 11. Placador exterior (defensive end) 12. Plantador (holder) o refusador
(punter) 13. Reraguarda (linebacker) 14. Saguer o home de seguretat
(Safety)
• El partit és jutjat per 6 àrbitres. Quan un d'ells veu una penalització llença un mocador a l'aire, es reuneixen tots els àrbi tres i prenen la decisió pertinent.
Vocabulari bàsic • L'objectiu dels equips és avançar !fnies
de 10 iardes. Per això té4 oportunitats (downs). Si no aconsegueix pasar les 10 iardes, l'equip atacat perd la possessió
8
Touchdown Extra Game Extra Point Field Goal
6 punts 2 punts 1 punt 3 punts
Partit ........................... (Game) Bloqueig ............ .. ....... (blocking) Correguda .... .......... .. ... (run) Esprintada ................... (rush) Gol de camp .............. , (field goal) Intercepció .................. (interception) Interferència ............... (interference) Jugada addicional ...... . (extra game) Mà a mà ...................... (hand off) Ofensiva .............. .. ...... (drive) Oportunitat ................. (down)
Passada...................... ...... (pass) Passada incompleta ......... (incomplete) Penetració ...................... . (dive) Pèrdua de pilota .............. (fumble) Pèrdua de possessió ........ (turnover) Placatge ........................... (tackling) Porta ............................... (door) Punt addicionaL .............. (extra point) Touchdown ..................... (touchdown) Xut de sortida ................. (kickoff)
· REPORTATGE
Ivan Imbernón, line-backer dels Barcelona Dragons
"El Futbol-americà és una oportunitat d'esbarjo per a tota la família"
Pregunta: Quí és Ivan Imbernón? Resposta: És un noi que jugava a futbol
fins als 18 anys, va tenir una lesió, es va engreixar 30 quilos i va haver de deixar el futbol perquè ja estava massa pesat. Vaig acompanyar a un amic a fer una prova a un equip local de futbol-americà, els Boxers, i em van agafar. Als Boxers vaig estar jugant els cinc últims anys, vaig anar millorant, fins que fa un parell d'anys em van fer una prova per entrar als Dragons i vaig tenir la sort de què m'agafessin. Perquè hi ha gent molt bona a Espanya.
P: Com és que vas començar jugant a futbol, a quin equip jugaves?
R: Vaigjugar a l'Europa, al Sant Andreu, als Escolapis de Sarrià ... tenia un bon nivell, era el meu esport de tota la vida. El futbolamericà no el coneixia gens. De fet, quan vaig fer les proves d'entrada als Boxers, no sabia res d'aquest esport. Va ser després que em va començar a agradar.
P: Mai t'hauries imaginat que acabaries vivint del futbol-americà i jugant a un equip com els Dragons?
R: Fa sis anys no m'imaginava ni que tant sols jugaria a futbol-americà. Tot va ser com una sorpresa ... i arribar a estar als Dragons és un somni que té qualsevol jugador espanyol d'aquest esport. Pensa que els Barcelona Dragons són l'oportunitat més gran que té qualsevol jugador espanyol de jugar a futbol-americà. Apart, és una gran experiència per conèixer un altre tipus de cultura com és l'americana, i conèixer Europa gràcies als viatges. És un bonic somni.
P: A vosaltres us sorpren el "boom" dels Dragons en una ciutat on, fa uns anys, ningú no coneixia aquest esport?
R: Sí, pot sorprendre. Però és que el futbol-americà és un esport molt espectacular il'únic que falta és que la gent s'acabi d'adonar d'allò què veritablement té a la mà: venir a l'Estadi és més que veure un partit, és una
oportunitat d' esbat jo per a tota la família . Una oportunitat perquè el pare, la mare, els fills .. passin una tarda veient les "cheerleaders" , el muntatge que envolta el partit...tot l'entorn, com diria en Cruyff.
P: El gran "hàndicap" segueix sent el desconeixement que hi ha entorn el reglament d'aquest esport?
R: Sí, és que les normes són realment difícils. Jo mateix puc dir que no conec totes les regles del futbol-americà i dubto que hi hagi moltes persones que se les sàpiguen. De tota manera, això no és tant problema. Qui ve a veure un partit ve a veure l'espectacle, ve a veure com 40 paios es foten canya per portar la pilota d ' un costat a l' altre del camp. És un esport violent, divertit, cerebral...un esport on tot està controlat i planificat, on gairebé no hi ha improvisació.
P: Si parléssim de percentatges, quant té d'esport i quant d'espectacle?
R: 50 per cent de cada cosa. Els jugadors som esportistes però, als Estats Units, la gent concep aquest esport com l'oportunitat que tota la família passi la tarda divertint-se.
P: Creus que aquest esport arribarà a arrelar-se del tot a Catalunya? Se'l podrà comparar amb el bàsquet o elfutbol?
R: Home, ara ja està més arrelat que el bàsquet en el sentit que, a nivell de públic, els Dragons conciten més espectadors que qualsevol equip de bàsquet d' Espanya. Arrelar ha d' arrelar, el que nosaltres desitgem és que no nomès siguin 18 o 20.000 sinó 35 o 40.000 els qui vinguin a veure' ns a l' Estadi cada setmana.
P: Aquí a Catalunya està més arrelat, però a la resta d'Espanya sembla que encara falta molta feina per fer?
R: Sí però estem a Barcelona, i a mi m'ha de preocupar què pensa la gent de Barcelona i Catalunya, no què pensen a Madrid, al País Basc o a Cadis.
P: Quants anys et veus jugant als Dragons?
R: Tots els que pugui. M'agradaria jllgar fins als 28 o als 30 i després, si l' esport ha arrelat definitivamnet, preparar-me per ser entrenador.
Currículum vitae (van Imbernón és un dels dos jugadors catalans que juga als Barcelona Dragons. Va néixer a Cornellà el 27 de novembre de 1972. Amb el seu l '89 d'alçada i els seus 120 kg de pes, el seu cap rapat i la seva perilla, representa estèticament l'essència del jugador de futbol americà. Conegut com a "Champion", des que juga als Dragons és un autèntic ídol a la Zona Franca, el barri barceloní on resideix. I és que el seu caràcter obert i extrovertit han fet d'ell un punt de referència per a tots els seguidors dels Dragons. És membre de l'Associació d'Esportistes contra la Droga, i ha participat a diverses campanyes de solidaritat social. Per cert, sabieu que va treballar durant un temps com a guàrdia jurat? Devia fer impressió ...
9
MILLA'96 •
La Milla' 96 bat el rècord de participació
Jabour Braim, el segon per l'esquerra, va guanyar la sèrie sènior masculina
La Milla'96 ja és història, i mai millor dit. Perquè l'edició de la Milla Urbana de laSagrada Família d'enguany passarà a la història per dos fets cabdals: el rècord d'inscripcions, que per primer cop va superar les mil persones, i el nou rècord femení establert per una atleta, Jaqueline Martín, a qui possiblement veurem a Atlanta aquest estiu.
Rècord de participació
El més destacat de tot va ser, sens dubte, la gran participació en una Milla que, any
10
rera any, destaca pel sèu caràcter popular. 1042 persones de totes les edats van posarse les bambes el passat 21 d'abril i van córrer la Milla' 96. Tot un rècord; fins ara la màxima participació s' havia xifrat en 904 cor
redors' els que van participar l'any passat. Un dels elements que, sense dubte, van
contribuir a l' éxit participatiu va ser la bona climatologia que va haver durant tot el matí del dia 21. La Milla, que enguany ha cele
brat la dotzena edició, es va desenvolupar sense incidents i entre un gran ambient festiu pels carrers de Rosselló, Cartagena i
Còrsega, travessant elbarri de la Sagrada Família, que aquells dies celebrava la seva Festa Major.
Rècord femení
Des del punt de vista competitiu, el més destacat va ser el triomf de J aqueline Martin en la sèrie de sèniors femenina, que amb un temps de 4' 43" va establir un nou rècord de la Milla, guanyant així el premi extraordinari de 100.000 pessetes establertes a aquest efecte. L'atleta barcelonina, pertanyent al club madrileny Canal Isabel 11, està considerada com la segona millor migfondista espanyola en categoria promesa. I és que, als seus 22 anys d'edat, és a les portes d'aconseguir la classificació per a disputar els propers Jocs Olímpics a Atlanta.
L'anterior rècord femení de la Milla era en poses sió de Cristina Nogué, que va establir-lo l'any 1990 amb un temps de 4'55".
Els homes, a un bon nivell
No nomès va ser bona la sèrie sènior femenina. A la sèrie sènior masculina vam poder veure una de les millors curses dels darrers anys.
Tal com passa a les grans cites atlètiques, la cursa va ser dominada per atletes d'origen magrebí. Finalment, després d'uns intensos 1.610 metres, el guanyador va ser Jabour Braim que, amb un temps de 4' 18", va fer la sisena millor marca de la història de la Milla; es va quedar a 13 segons del rècord.
El segon classificat va ser ElkahouyaAli-Mustapha (4'20"), mentre Jordi Buergo va aconseguir el tercer lloc, amb un temps de 4'22.
. MILLA'96 •
Els joves van participar massivament a la Milla
Una cursa per·a totes les edats
La XII edició de la Milla va reflectir un cop més el seu caràcter plenament popular. Deixant de banda el minoritari grup d'atletes professionals que hi van participar, la Milla va destacar per la inscripció de corredors de totes les edats. Des de banjamins fins a veterans, els 1042 atletes inscrits van omplir la línia de sortida de totes i cadascuna de les set sèries.
Com podeu observar en el gràfic, la participació va estar molt repartida quant a categories. Totes les sèries van comptar amb un percentatge d'inscripció d'entre el 12 i el 20 per cent. Només a la sèrie de veterans (homes majors de 40 anys i dones més grans de 35), aquest percentatge va baixar fins a 1 per cent.
Una de les participants més Joves de la Milla va ser Núria Casas, una • nena de 9 anys nascuda el 26 de desembre de 1986 i que corria la Milla
per segon any consecutiu. La Núria, que estudia quart d 'EGB a l'Escola Sagrada Família, va participar a la sèrie benjamí amb el dorsal 121: va correr els 1.610 metres en 7'25", aconseguint la 31 ena. posició de la sèrie. La Núria, consultada per la revista TC, va mostrar-se molt contenta del seu resultat. "Em va anar molt bé. És el segon cop que corro la Milla i he millorat.Amb el meu pare sempre corro curses; he arribat a còrrer 3 quilòmetres i mi!/, . La Núria, que també juga a bàsquet al benjamí femení del SaFa-Claror, afirma que l'any que ve tornarà a còrrer la Milla. És una apassionada de l'esport.
El participant més veterà de la Milla va ser en Joan Alaez, tot un habitual d'aquesta cursa. Nascut el 18 de gener de 1933, Joan Alaez rebossa salut i bon humor als seus 66 anys. I és que, amb les ganes d'un júnior, Joan Alaez va inscriure's a la Milla amb un únic objectiu: participar i divertir-se. Va fer la cursa en 8 ' 11" , tot i que la classificació, en el seu cas, és el de menys. "M'agrada molt l'esport. Tota la vida he fet futbol, natació. .. i de fet, encara ara surto cada ma t/ al carrer a còrrer una estona. A la Milla, com a la cursa del Corte Inglés, m 'hi apunto cada any. De fet ho fem tota la faml1ia, i ens ho pasem molt bé." Sens dubte, tot un exemple d'esportista.
L'Associació de Veïns va premiar
el Claror per l'èxit organitzatiu
L'Esportiu Claror no només va repartir premis, també en va rebre. En concret, de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família que, mitjançant el seu president Joan Sardà, va lliurar un trofeu al Director del Claror, Joan Itxaso, en mostra del reconeixement a la tasca de promoció de l'esport que, dia a dia, fa el Claror en el barri de la Sagrada Família.
Nuricas Casas va ser una de les participants més joves a la Milla '96
Joan Alaez, amb 66 anys d 'edat, va ser el participant més veterà
11
MILLA'96 ....... (., _ ~ ~ ~<~ ' •• !'. ",_ '>~_j _J.k "",,, .. ',,, •• ";;'_1 a~.t~:U"""~''f~r.'"lor.~;oo.¡ ... ~~~l~~¡I,J¡¡'';:i¡;~ ... J:.,,1:tt;<>t,~~at.PiJl~~
Premis a entitats Tal com estava previst, l'Esportiu Claror
va premiar les escoles, clubs o entitats que més corredors van aportar a la Mi lla.
Les entitats premiades van ser l' Escola Sagrada Família, que va inscriure a 242 at-letes, l'escola Inmaculada Concepción, que en va inscriure 95, i l'Institut Menendez Pidal, que va aportar 89 corredors.
Com a premi, les escoles van rebre 50.000, 25.000 i 15.000 pessetes respecti-varnent.
Sorteig' de 2 'bicis' Un cop lliurats els trofeus als tres pri-
mers de cada sèrie, l'organització va proce-dir al sorteig de dues bicicletes de munta-nya: una per a totes les participants femeni-nes que van acabar la cursa, i una altre pels participants masculins. La sort, en aquest cas, va somriure a l'Emic Martí Ramírez i a l'Eva Hernandez Torns.
12
Els Sèniors
MASCULÍ 1 Jabour Braim 2 E. Ali Mustapha 3 Jordi Buergo
FEMENÍ 1 Jacqueline Martín 2 Irene Rodríguez 3 Ruth Navarro
El pòdium de cada sèrie
BENJAMINS
Carlos Dosouto 6'04" Maria Hernandez
2 Abel Nogués 6 ' 17" 2 Maria Duran
3 Albert Gamper 6 '25" 3 Ana Marín
ALEVINS
1 Joaquim Cari us 5'31 " Elena Arévalo
2 Adrià Ferrer 5'38" 2 Lolita Nieto
3 Dani Galvez 5'39" 3 Clara Carnero
INfANTILS
l Esteve Arimón 5'07" Cristina Anglada
2 Oriol Itxaso 5' 11 " 2 Carmen Gomez
3 Fco. Javier Plaza 5' 13" 3 M~ Jesús Galan
CADETS
1 Ivan Lima 4'40" júlia Estevez
2 César Hernandez 4'53" 2 Rosario Garcia
3 Gregorio Jurada 4'56" 3 Marta Martín
JÚNIORS
David Alvarado 4'32" 1 Elisabet Ruz
2 Raúl Alvarez 4'35" 2 Elena Sanchez
3 jesús Rodríguez 4'39" 3 Teresa Oliver
VETERANS
1 Fabian Campo 4'50" Remei Gil
2 Quino Gonzalez 4'53" 2 María Parkinson
3 Miguel Nieto 4'57" 3 Angeles Gonzalez
4' 18" 4'20" 4'22"
4'43" 5' 10" 5'32"
6 '23"
6 '24"
6 '25"
S'55"
S'56"
S'58"
5'27"
5'30"01
5'30"06
5' 18"
5'20"
5'23"
5'41 "
S'51 "
6 ' 19"
5'40"
6 '20"
6 '50"
· MILLA'96 ~;rait\~W~~'li1i~ ___ <ll¡¡¡¡¡"j1~_!l'
Les institucions recolzen la Milla degana
A l'acte de lliurament de premis hi van assistir el Regidor d'Esports de l' Aj untament de Barcelona, Albert Batlle, el President de l'Associació de Veïns de la Sagrada Fmrulia, Joan Sardà, així com diferents representants del Districte de Gràcia i de la Generalitat de Catalunya. La Milla Urbana de la Sagrada Família és la degana de les que tenen lloc a Barcelona.
Més de 40 empreses van col.laborar
Un acte tant complex com la Milla no és fàci l ni barat d'organitzar. És per això que cal agrair el suport donat per les més de 40 empreses privades que van col.l aborar per tal que la Milla'96 pogués ser una realitat. Els dos principals patrocinadors van ser "MH" i "Instituts Odontològics Associats". A tots ells, moltes gràcies.
AiXí QUEDA L'HISTORIAL DE LA MILLA
Guanyadors
Edició Data
Masculins Temps Femenins Temps
I 28-4-85 Miquel Farreras 4' 24" M. del Remei Gil 5' 18"
11 27-4-86 Francisco Alvarez 4' 21 " M . del Remei Gil 5' 24"
III 26-4-87 Juan A. Martinez 4' 26" Anna Maria Pardo 5' 24"
IV 24-4-88 Antonio Fernandez 4' 27" Núria Pastor 5' 16"
V 23-4-89 Ramón Moya 4' 14" Núria Pastor 5' 08"
VI 22-4-90 Joan Viudes * 4' 05" Cristina Nogué 4' 55"
"
VII 21-4-91 Joan Viudes 4' 12" Núria Pastor 4 ' 56"
VIII 26-4-92 Jose A. Prieto 4' 16" Rosa M. Rubio 6' 02"
IX 24-4-93 David Pujola 4' 16" Anna Maria Pardo 5' 03"
X 24-4-94 Carlos Casero 4' 27" Maria C. Toscano 5' 23"
XI 23-4-95 Àlex Cerdà 4 ' 25" Mireia Teixidó 6' 55"
XII 21-4-96 JabourBraim 4' 18" Jaqueline Martín ** 4' 43"
* Rècord Mascul(** Rècord Femen(
Les sèries van ser molt ràpides
Un dels fets més positius de la Milla d'enguany va ser la competitivitat que hi va haver a quasi totes les sèries , i l'alt ritme que van emprar els corredors. Això va permeU'e, a més de batre el rècord femení en la categoria sènior, que es fessin bones marques a totes les sèries. En la sèrie sènior masculina, els tres primers classificats van millorar la marca feta pels guanyadors dels dos últims anys.
-------------82 persones van treballar en l'organització
Que la Milla va ser un èxit organitzatiu és un fet que no passa desapercebut. Això,
però, no és fruit de l'atzar. El mateix dia de la
Milla, més de 80 persones, entre voluntaris,
Guàrdia Urbana, Creu Roja, jutges i empleats de l'Esportiu Claror, estaven vetllan per
la bona marxa de la cursa. Des de mesos enrera una vintena de persones van estar
preparant la Milla sota la coordinació de la
Núria Borràs.
13
MILLA'96
Jaqueline Martín, la nova "record-woman" de la Milla busca ara la classificació pels propers Jocs Olímpics d 'Atlanta
14
I desprès de la Milla, Atlanta?
Ho tenia clar: si batia el rècord de la MilIa' 96, s'enduria 100.000 pessetes de premi. Va venir, va escalfar una estona, va córrer, i va batre el rècord. El premi, les 100.000 pessetes promeses. Així de fàci l. Jaqueline Martín, atleta de 22 anys pertanyent al club madrileny Canal Isabel 11, no amaga que el seu objectiu a la Milla era el premi econò-
mico És una atleta professional que es dedica única i exclusivament a l'atletisme i, en un esport on els ajuts econòmics no són fàcils de trobar. S'ha d' aprofitar l'ocasió que ofereixen curses com la Milla de la Sagrada Família. Ara l'objectiu esportiu immediat, és aconseguir la classificació per als Jocs d'Atlanta.
Gràcies! A totes les institucions, entitats i empreses que han fet possible la XII Milla de la Sagrada Família
rtu
r Fundació CI r r
.~.
Ajuntament l' de Barcelona
Districte de Gràcia
Guàrdia Urbana de
Barcelona
AV Sagrada Família
Generalitat de Catalunya
Fed. Cat. d'Atletisme
El Periódico de
Catalunya
INSTITUTS c: :::a ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
MH OBRAS E INSTALACIONES
Coca-Cola
la Caixa
Cervezas DAMM
Aigua Mineral Viladrau
Banco Pastor
BEHQ
Cofac Ferreteria
Condal, Constuccions
Esportives
Deumar, lIuminación
Ferzam
Gilabert
Julio Moreno
lacer
Utisan
Winterthur
Albert, perruqueria Alravasa
Antonio Manen Autocares Duran
Capdevila Cercacer
Cresa Deter
Foto Gilma Magial
Menjador Col.lectius Olimpex Ibérica Salvador Escoda Salvador Matas
Sondika Suarep i l1adó
Tot Haro Vidrios Benedicto
78
. MILLA'96
Pregunta: Què et va semblar la Milla Urbana de la Sagrada Família?
Resposta: Molt bé, molt bé. Era el primer cop que hi participava, tot i que ja la coneixia. Companys meus del club me n' havien parlat i jo, fins i tot, vaig venir l'any passat a veure-la i comprovar com era. La veritat és que em va agradar molt l' organit
zació. P: Què és el que et va motivar a partici
par-hi, l'aspecte esportiu o l'econòmic? R: L'econòmic. Perquè t'he d'enganyar?
100.000 pessetes no es donen a totes les curses. Normalment jo, que sóc professional, rebo un f ix de la federació per cada cursa en què participo, però no tinc gaires oportunitats de guanyar premis econòmics tant importants. I la veritat és que em va sorprendre molt com, essent un premi tant important, no hi haguessin més corredors pro
fessional s. P: Va ser fàcil batre el rècord?
5.300 m2
d'instal·lacions esportives
2 piscines Pavelló cobert Pistes exteriors Pistes d'esquaix.. Sala de "fitness" Musculació Mur d'escalada 15 vestidors I molt més ...
jaqueline Martih es
prepara diàriament per assolir
un objectiu: poder
participar als jocs
d 'Atlanta
R: Molt fàcil. Almenys per a mi , és clar. Aquest any he fet els 1.500 metres en 4' 17" , i el rècord de la Milla estava en 4' 55". Tenint això en compta, i que tenia poca competència, em va ser fàcil batre el rècord . I amb el premi que hi havia pel mig, no m' ho vaig pensar gaire.
P: Quin és el teu objectiu esportiu immediat?
R: Classificar-me per anar als Jocs Olímpics d' Atlanta. Per aconseguir-ho he de fer els 1.500 metres en 4' 10" a qualsevol de les curses en què participi . Hi ha tres places en joc ; una ja la té la Maite Zúñiga, i jo lluito per aconseguir una de les altres dues. Ara estic a set segons de l'objectiu. És difícil, però ho intento.
P: Et dediques únicament a l'atletisme? R: Sí, totalment. Ni estudio ni treballo.
De fet, la meva feina és l'atletisme. Tinc una beca de la Federació Espanyola d' Atletisme, i m'hi dedico en cos i ànima.
P: Quina posició ocupes al rànking espanyol de 1.500 metres?
R: En categoria promeses sóc segona, i en sènior setena.
P: Tornaràs l'any que ve a la Milla de la Sagrada Família?
R: Espero que sí, però tot dependrà del calendari que tingui l' any vinent. De moment he quedat molt contenta.
I nosaltres . Molta sort Jaqueline, i que et veiem a Atlanta.
Si vol gau lr
de l'esport
•
Sardenya, 333 08025 . Barcelona
Tel. 207.06.40
Claror I I I I
Ajuntament de Barcelona
15
ENTREVISTA •
ANTONI MARCET, REGIDOR DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE
"L'Escola Tàbor estarà inaugurada el setembre"
16
Currículum Vitae
Antoni Marcet té 48 anys, és casat I té dos fills. llicenciat en
Clencles Empresariids, és membre de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1977, partit del qual és
actualment conseller nacional. Entre els anys 87 I 92 va ser
membre de l'executiu del partit com a responsable de Comunicació. Col.laborador de Miquel Roca, té una llarga
experiència en la política municipal, on hi ha desenvolupat
diferents càrrecs. Actualment és regidor del Districte de
l'Eixample, càrrec que ocupa des de fa 6 anys.
P. Com li explicaria a un ciutadà barceloní què és un regidor de districte?
R. Un regidor de districte, com és el meu cas, té la responsabilitat política de traslladar el millor possible els serveis de l'Ajuntament al ciutadà, i alhora traslladar a l'administració les preocupacions, problemes o mancances que puguin tenir els ciutadans que viuen al territori en qüestió. Per simplificar-ho: l' administració municipal és la més propera al ciutadà, i dins l'administració municipal, els regidors de districte som els qui estem més a prop. La nostra feina és estar en contacte amb la gent i escoltar-la.
P. És vostè una persona esportista? R. Sóc una persona que vull ser esportista, però
no sempre tinc el temps ni la voluntat suficient com per a fer esport de la manera sistemàtica que voldria.Sóc un enamorat de l'esport i aconsello fer esport perquè és necessari no només per la salut físi ca, sinó també per la mental. Faig alguns esports perÒ tots malament. Sóc dels que intento posar-me el xandall dos o tres cops a la setmana i anar a córrer mitja horeta. De vegade? jugo a tennis, i a l'estiu faig una mica de natació i bicicleta. En definitiva, què faig tot l'esport que puc però no d'una manera seriosa.
P. Com veu, des de la seva posició, la situació de l'Eixample?
R. El veig amb molta esperança. L'Ajuntament ara considera l'Eixample com un objectiu prioritari dins el conjunt de la ciutat, i aquest és un canvi de mentalitat del qual me n'enorgulleixo. Tot i això existeixen alguns indicadors que ens obliguen a posar unes mesures correctores adequades: hi ha una certa degeneració en el manteniment del centre de la ciutat, un envelliment i pèrdua de la població, terciarització de l'economia ... i per tant, hem de buscar fòrmules correctores necessàries i dissenyar l'Eixample del futur.
P. Dins el districte, quin paper juga el barri de la Sagrada Família? Com veu la situació del barri?
R. És un barri amb qualitats importants que, en el futur, anirà a més. No té els índexs de terciarització
. ENTREVISTA
AI Mercat hi haurà nous equipaments
Un nou poliesportiu al barri Un de ls equip a
ments previs tos més importants per al barri serà la cons trucció d' un nou poliesportiu municipal, que s'anomenarà Tàbor. Estarà situat a la croïlla dels carrers M all orca i Cartagena i tindrà 3.500 m2 amb piscina, pavelló cobert i gimnàs. Segons Anto ni Marcet, "la construcció del poliesportiu Tàbor està en la fase d 'acabar de concretar el plec de condicions. Un ple municipal, als propers m esos de juny o juliol, farà la convocatòria del concurs, i l'adjudicació es farà relativament aviat." Pel regidor del districte de l'Eixample, "el poliesportiu ha de donar compliment a l 'escola i al barri. Es tracta de fer un equipament esportiu obert a les necessitats del barri, i funcionarà com totes les instal.lacions que són gestionades per concessió administrativa com l'Esportiu Claror o l' Aiguajoc." Si el procés acompleix els terminis establerts, el nou poliesportiu podria inaugurar-se la tardor de 1997.
que poden tenir altres zones de l' Eixample. Encara té un dinamisme important, però cal posar l'accent en una política d'equipaments de futur i en la millora i manteniment de l 'estat de la via pública.
P. Quins són els equipaments previstos d'instal.lar a la Sagrada Famz1ia?
"Estem en
època
d'austeritat i
no podrem fer
tots els
ritat, i això cal tindre-ho present. Seria molt fàcil vendre que fare m un casal de joves i un altre d'avis a cada cantonada .. . però això després ho hauríem de pagar. I el que no podem és engreixar els pressupos
tos i augmentar la despesa pública en una situac ió de dèficit terrible.
R. Hi ha una sèrie d'equipaments previstos pel barri
de ljl Sagrada Família. De tota manera, cal dir una cosa, no podem crear falses expectatives. Les administracions, no només la municipal, tenen uns greus,
gravíssims dèficits i les expectatives de realitzacions de futur són modestes. Estem en una època d'auste-
equipaments
que voldríem"
Ara bé, dit això, hem de dir que, com que al barri de la Sagrada Familia hi ha un déficit d'equipaments im
portant, hem fe t un programa d'actuac ions, previst a curt termini, que resoldrà els problemes més impor
tan ts del barri.
NOUS EQUIPAMENTS PREVISTOS PEL BARRI DE LA SAGRADA FAMíLIA
• Nou complex social de t .400 ml que s' instal.larà a un edifici de tres plantes del carrer Mallorca, al costat
del Mercat de la Sagrada familia,on hi haurà un casal
infantil, un punt d 'atenció i informació al ciutadà, un centre de serveis socials i un casal de gent gran amb
sala polivalent. Serà un equipament molt important
pel barri , dels que no se n'obren cada dia.
• Nou parvulari als jardins del carrer de la Indústria, entre
Marina i Lepant, on es mantindrà la pista esportiva ara
existent.
• Nova Escola Tabor, al carrer Provença/Cartagena, que estarà inaugurada al setembre, de cara al proper curs.
• Nou Poliesportiu Municipal Tabor, lligat a la construcció de l'escola Tabor.
• Nova escola de secundària al carrer Marina/ Consell de Cent, a l 'antic solar de la Talbot.
• Nous jardins, ja inaugurats, a l'interior de l 'illa de la Damm.
• Renovació i ampliació de les pistes de petanca a la plaça Gaudí.
17
SALUT •
L'obesitat, un problema amb necessitat de solució
diabetis
hipertensió
El sobre pes centra molts dels nostres problemes
L'obesitat constitueix un veritab le pro- (alt nivell de sucre a la sang) i alguns tipus un desequilibri energètic, de manera que la ingestió d'energia a través dels aliments sigui inferior al consum d'energia necessari per a la vida i per al desenvolupament de les activitats quotidianes.
ble ma de salut pública en molts països des- de càncer, sense oblidar els problemes arti-envolupats. L'excés de greix corporal és un culars i psicològics que disminueixen greu-factor de risc de patologies com les hiper- ment la qualitat de vida de la persona obe-colesterolèmies (xifres elevades de coles te- sa. rol), les hipertriglicerinèmies (xifres eleva- La reducció de greix corporal d'una per-des de triglicèrids), la diabetis del tipus II sona només és possible si s'aconsegueix
Les necessitats d' energia d'una persona (tret de situacions excepcionals com el crei-
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
TOT
Ht)[RJ ROSSELLÓ, 427 bis
450.49.70
18
GIRONA, 99 Ptge. Pià
459.21.23
Aigua, gas i electricitat Antenes
Sist. Intercomunicació Construcció general
Pintor Fusteria
Caixes fortes
Sardenya, 408
436.84.57
Persianes Manyà
Metal.listeria d'alumini Neteja industrial
Reixes Sist. de seguretat
Guals Portes automàtiques
Gravats Tot tipus de claus
. SALUT •
xement, l'embaràs, o la lactància) són lasuma del consum metabòlic basal (e l nombre de calories que consumim en estat de repòs) , la termogènesi induïda per els aliments (la despesa calòrica del metabolisme dels ali ments) i l' activitat física .
Per tant, per aconseguir un balanç energètic negatiu (és a dir, per a gastar més calories de les que consumim) no n' hi ha prou amb reduir la ingestió d 'energia menjant menys. És necessari , a més, no reduir la despesa d'energia a través d'aquests tres components.
Com se sap, el seguiment d' una dieta hipocalòrica (baixa en calories), té com a conseqüència, entre d'altres, la disminució del metabolisme basal. També decreix la termogènesi induïda pels aliments en disminuir la ingestió d 'aquests. Fins i tot la despesa d'energia mitjançant l'activitat física es veu reduïda, ja que la persona es torna més apàtica i lenta en els seus moviments.
L'utilització d'una dieta hipocalòrica com a mètode per a aprimar-se té, a més, l'inconvenient que provoca pèrdues considerables de massa no grassa (teixit muscular).
És per això que la pràctica habitual de l'exercici físic comporta una sèrie de beneficis no tant evidents, però no per això menys importants. Ens referim a la prevenció de malalties cardio-vasculars, a la conservació de la massa òssia, a l 'augment de la sensibilitat a la insulina, a la millora de la imatge corporal i a la gènesi d ' una satisfacció psicològica que disminueix el risc d'abandonament del programa d'aprimament.
La combinació d'exercici i una dieta hipocalòrica és considerada el mètode més adecuat per a obtenir una reducció de la grasa. Entre les avantatges més importants aconseguirem evitar la pèrdua de massa corporal i contrarestar el descens de la tas a metabòlica de repòs provocat per la dieta.
L 'obesitat és la causa de
molts problemes
per a la salut; la fatiga, diabetis,
l 'artrosi o l'hipertensió
només són els m és coneguts
PROGRAMA PER REDUIR GREIX CORPORAL , .
Els aspectes bàsics d'un programa tipus de reducció de greix corporal
han estat definits per l'Amerlcan College of Sports Medeclne. Són els
següents:
• Aporta no menys de 1200 Kcal/dla en el cas de persones adultes
amb activitat normal.
• Inclou aliments que són de consum habitual pel seu sabor, cost I
facilitat d'adquisició i preparació.
• No restringeix l'aportament calòric en unes 500 -1000 Kcal/dia
provocant una pèrdua gradual de massa que no ha d'exedir el
quilogram per setmana.
• Inclou l'ús de tècniques de modificació de conducta, destinades a
eliminar els aspectes negatius del règim habitual.
• Inclou un programa de resistència d'almenys tres dies a la setmana,
20-30 minuts per sessió, a un 60% de la freqüència cardíaca màxima.
• Permet que els nous hàbits d'alimentació i exercici físic puguin ser
mantinguts al llarg de la vida quasi amb la finalitat de conservar una
menor massa corporal. \
19
SALUT ~llIiiÍIJ..tl;i ~';..JJi:_~~~,t.~H .. w-ll'~r ~}h~'..:I.i.>"."."!l.!i."',-"!.. ~~~r.\ .... V""-.~:t'.:.'!;·¡ '.~~ 'rX1..""""i_ï;!t.~
L'esport amb el dia mundial sense tabac
Sota el lema "Esports i arts sense fum i Actualment, ningú no posa en dubte que promoció de la salut" es va celebrar, un any la pràctica regular de l'exercici desenvolupa més, el Dia Mundial Sense Tabac amb]' ob- l'elasticitat, la força i la resistència del cos, tot jectiu de controlar el fum en els llocs on es afavorint la salut i el benestar de les persones.
L'activitat física és en general saludable per a tots, tant joves com gent gran, dones i homes, afectats per minusvàlids o aquells que n'estan lliures. Com l'esport, hi ha molts altres factors relacionats amb comportaments quotidians, que tenen una importància creixent en la nostra salut.
Entre els comportaments que tenen a veu-
logotip utilitzat a la campanya
practica l'exercici físic. La diada es va fer el dia 31 de maig i per tal d'incentivar la participació i, sobretot, la pèrdua de l'hàbit per part dels fumadors, es van donar uns estímuls més que positius. Entre tots aquells que es comprometessin a deixar el tabac a partir del 18 de maig es va sortejar un viatge per a dues persones a les Illes Seychelles, tres bicicletes tot terreny i cinc maletins de viatge. re arn la salut, fumar és un dels aspectes de l'estil de vida personal més negatius. El fum
LA NORMATIVA DEL CLAROR SOBRE ELS FUMADORS
t. És prohibit fumar a les Instal.laclons de l'Esportiu Claror.
2. Els fumadors disposen d'uns llocs determinats, que són els únics
on s'hi pot fumar. Aquests llocs són: el bar-cafeteria i la sala de
lectura.
3. A tota la Instal.lacló s'Informa de la prohibició de fumar.
4. A l'entrada del Claror hi ha un cartell Informatiu sobre la
prohibició de fumar.
5. L'incompliment de la normativa és considerat com a falta menys
greu I, en cas de reincidència, es considera com a falta greu.
de tabac irrita les mucoses respiratòries per on s' absorveix, essent causa de infeccions, malalties respiratòries cròniques i càncer de pulmó. A més, amb el fum del tabac passen a la sang substàncies tòxiques que dificulten el transport de l'oxigen i produeixen oclusió de les artèries, i d'altres substàncies irritatives que poden originar el creixement de tumors en al
tres zones del cos, com ara els ronyons o la bufeta de l'orina. El problema principal del tabac és que conté una substància (la nicotina) d'enorme poder d'addicció, comparable
al de les drogues ¡\.legals com l'heroïna o la cocaïna. Com a conseqüència, aquest hàbit
s'adquireix a l'adolescència, gairebé com a ritual de pas a la vida adulta, i es manté després durant 25 o 30 anys, degut a la dificultat
de trencar amb l'addicció .
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
20
Roba, calçat i complements esportius esqui-mallots-piscina
Descomptes als socis del Claror
Horari: De 10 a 14 i de 17 a 20:30 h
Dissabtes: de 10 a 14 i de 17:30 a 20:30 h
C/Rosselló, 398 (entre Sardenya i Marina) 08025 BARCELONA Tel. 435.90.53
- SALUT l.:,;e "'" f~",,~ .. ,""'~,. ,".";i!:!~,·""_~'~li.",~;)-'\.r,,~~, .... ''''''':t.!:~ ... 1t.,~~
Les radiacions solars de l'estiu poden provocar malalties a la pell
El problema de les dermatosis estivals
Amb l 'arribada de la primavera , i
especialment de l 'estiu, qualsevol de les nostres activitats quotidianes es caracterit
zen per una major exposició a l'ambient ex
terior. Les activitats esportives i de lleure es caracteritzen , especialment, per una ma
jor exposició a les radiacions solars .
El cos, que combina l'exercici físic
amb una gran exposició al sol, pot presentar
en aq uesta época de l'any, entre d'altres coses, l'aparició d'una patologia dermato
lògica característica o, com a mínim, una major incidència de dermatosi (malaltia de la
pell).
Altres patologies de la pell freqüents a l'estiu són:
• Molluscum Contagiosum • Berrugues plantars • Herpes simple tipus l o labial • Tinea Pedis (peu d'atleta) • Tine Cruris • Pitiriasi Versicolor . , Foliculitis per Pseu-domones • Tricomicosi Palmellina o axilar • Impetigen • Picades de artròpodes, insectes, o
aràcnids • Dermatitis de contacte amb orugues,
meduses o anèmones.
D ' en tre les diferents dermatosis es- que es modifica pel sol i provoca una res-
tivals, cal destacar certes patologies infec- posta de tipus èczematoide que pot afectar,
cioses cutànies produïdes per di versos fins i tot, a àrees no exposades al sol. El agents físics i mecànics, i determinades zo- símptoma és l' intensa picor.
onosis (malalties produïdes per animals pa-
ràsits) . Per agents mecànics
Per agents físics Entre les afeccions de la pell per
Les dermatosis per agents físics com
les fotollumíniques (produïdes per radiaci
ons solars) i fitofotodermatitis (al.lèrgies
provocades per determinades plantes) es
produeixen per la sudamina causada per la combinació de l ' acció de la calor i la humi-
tat. Es manifesta especia lment a les zones
de fregament com els plecs del coll i l'àrea
del bolquer en els nadons.
Les lesions per radiac ions lumíni
ques poden ser les típiques cremades so
lars, o la fotòxia on l'agent desencadenant
actua sobre la pell potenciant la radiació i fa
aparèixer un quadre cutani semblant a la cre
mada solar. Les principals substàncies que
produeixen la fotòxia són l' alquitrà, les plan
tes, els olis essencials, els colorants i al
guns medicaments (Sulfamides, Tiazides,
Tetraciclina ... ).
En la fotoalèrgia l'agent desencade
nant actua com al.lèrgic (es diu de qualse
vol substància que pot provocar al.lèrgia)
agents mecànics cal destacar l'erupció li
quènica friccional, també anomenada "der
matitis del tobogan", que apareix en els co l
zes i els geno lls dels nens per la fricció amb
superfíc ies abrasives (terra de les piscines,
sorra de la platja ... ).
6 consells per no patir problemes de pell
• Preneu el sol de forma progressi va
• Utilitzeu un protector solar adequat a la sensibilitat de la pell
• Rehidrateu la pell constantment • Utilitzeu roba lleugera que permeti
una fàcil transpiració • No feu servir el mateix vestit de
bany sense rentar-lo amb sabó i secar-Io
• Acudiu a un dermatòleg si apareixen signes de lesions a la pell.
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ••
Clínica veterinària Sagrada Família
Còrsega 537 Ur ènc"es 24 h Servei Permanent (Entre Marina i Sardenya)
Tels. 435.88.67 - 43595.04
21
POLIESPORTIU ._~~
Posar-se en forma amb l'aeròbic
L'aeròbic és un dels esports que més adeptes ha guanyat e/s últims anys
L'aeròbic és un dels esports de moda en els últims anys. Tothom, mes o menys, ha practicat en algun moment exercicis aeròbics perquè hi ha multitud d' activ itats que, realitzades seguint una sèrie de requisits, esdevenen aeròbiques.
Vivim en una societat que
ens obliga a assumir les
responsabilitats quotidianes.
Sens dubte, ho fem, però
molts cops és en detriment
del temps de lleure qu~
podríem dedicar a l'esport.
Cal conscienciar - nos que
l'exercici ens pot ajudar a
millorar la qualitat de vida.
Els orígens de l'aeròbic, tal i com s'entén en l' actualitat, els trobem l'any 1968 quan el doctor Kenneth, metge de les Forces Armades dels Estats Units, va publicar un llibre amb el programa d'entrenament de les Forces Aèries. El programa consistia en fer esforços durant períodes de temps més llags que els habituals. Així s'augmentava el rendiment i la resistència i s' aconseguia disminuir el percentatge de risc a patir enfermetats cardíaques o circulatòries.
La necessitat de l'exercici
Des d'aleshores fins ara, els costums de l'home han variat molt: ens hem tornat més sedentaris, la manca de temps, sovint, no ens permet poder fer l'exercici que voldríem, l'ali
mentació és més irregular i certs hàbits com el tabac, el cafè, les drogues, l'alcohol, etc. han provocat l'aparició de noves patologi
es que fan perillar la qualitat de vida. Aques-
CÓM DETERMINAR EL RITME CARDíAC ÒPTIM
En primer lloc caLrestar la vostra
edat a 180 i modificar-la segons
pertanyeu a alguna d'aquestes
quatre categories:
1. Si us esteu recuperant d'una
enfermetat important o enca
ra esteu malalts. Resteu-ne 10.
2. Si fa poc que practiqueu es
port o patiu refredats o
alèrgies freqüents. Resteu-ne 5
3. Si heu practicat exercici durant
més de 2 anys i progresseu sen
se lesions. Afegiu-ne 5.
4. Si teniu bon estat de salut I
practiqueu exercici sovint no
cal modificar el número.
maneres. Entre elles podem destacar l'obesitat o el sobrepès, les disfuncions musculars i problemes ossis (dolors d'esquena i artrosi), l 'ansietat, la depressió, els trastorns emocionals i psíquics, les enfermetats cardio-vasculars ... Totes aquestes patologies s'engloben amb el nom de síndrome hipocinètic (baix rendiment) que es defineix com el progressiu deteriorament dels sistemes orgànics del cos al no fer-los funcionar
tes patologies es presenten de diferents de la manera per la qual van ser concebuts.
. POLIESPORTIU --
REQUADRE DE RECOMANACIONS
• 12 minuts de salt a corda, de cór
rer en el mateix lloc o de pujar es
cales.
• IS minuts de jogging, d'esquí de
fons, de rem o de ball.
• 20 minuts de ciclisme, de natació,
de patinatge o de caminar.
Carmen VaJderas és l'actual
campiona del món d'aeròbic
...;, y. ,
u :ê e .;: <:;
L-______ ~ __ L_ __________________________________ ~ ~
Esports aeròbics
Quan es parla d'aeròbic sovint s'acostuma ~ pensar amb les classes d'exercicis gim
nàstics amb música i mallot inclosos. És cert que aquesta és l'activitat que rep el nom però
hi ha altres esports que, realitzats durant un
període llarg i una intensitat baixa poden convertir-se en aeròbics.
Alguns d'aquests són el "jogging", la
natació, el ciclisme, el salt a corda, el rem, les carreres de fons, la marcha, l'esquí de
més cal pensar en el ritme cardíac i respectar
les fases de calentament i refredament. Sobre aquest últim punt, heu de tenir en comp-
fons o el patinatge. Per als que podeu prac- te que l'escalfament no només és fer estira-ticar algun d'aquests esports us direm les condicions per a treure' n més profit i convertir-los en aeròbics (vegeu el requadre de
recomanacions). De totes maneres, a l'hora de plantejar
nos un entrenament que pugui aportar-nos
els mateixos avantatges que l'aeròbic 110-
ments. La raó de fer un escalfament té molt a veure amb la localització de la sang dins del cos .
En el requadre «Com determinar el ritme cardíac òptim», podeu veure quines són les
bases per esbrinar el ritme cardíac òptim
segons les vostres peculiaritats.
. . . . . . . . . . . '. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . AMB LIESTIU!!!
Novetats en,' roba, samarretes, complements, i regal informal. .. VINE!!!
CÓRSEGA, 567 (entre Marina i Lepant) Dissabte tarda tancat - Tel. 455.98.56
23
POLIESPORTIU -----........... """"_ ... ,~~~
Les mancuernes són un element imprescindible a qualsevol g imnàs
Per a una persona que entra per primer cop a un gimnàs, de vegades no resulta fàc il entend re la terminología emprada pels moni to rs. Però hi ha una sè ri e de conceptes bàsics que tot usuari ha de conèixer.
Per a ixò Tot Claror us ofereix, des d'aquest número, una sèrie de definicions acompanyades de 'mostres gràfiques. Perquè anar a fer peses sigui menys pesat.
estiraments abdominals
Vocabulari bàsic del "fitness"
MANCUERNA: pes individual fix
REPETICIONS: número de vegades que executen un exercici.
SÈRIES: conjunt determinat de repeticions.
PAUSA: recuperació entre exercici i exercici o entre sèrie i sèrie.
ESTIRAMENTS: la seva finalitat és estirar la beina de teixit connectiu que encercla
la fibra muscular per evitar lesions i per facilitar el creixement muscular.
CONTRACCIONS ABDOMINALS: exercici de treball abdominal. Des de la
posició supina, cames flexionades, fer una contracció abdominal.
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
24
Limpiezay mantenimiento eJey
eme iOCAiES ESCAiERAS OFICINAS VIVIENDAS
Precios especia/es
Lo nuestro es la limpieza
Nilo Fabra , 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel. 217.60.55/217.75.67 FAX 237.86.31
"npra.sió: Impressor per a cada necessitat, per qualse ol tipus de material, fins a tiratges gr ns mitjançant l'utilització de Rotati .
pe gràt:ic CI Cardenal Reig, 23, 8Q 1 ~ - 08028 Barcelona
Tel. 448 1298
78
. POLIESPORTIU •
t a e k w o fi d o
El camí cap a la . . /
compet1clo Després dels nivells i els colors del Judo
cal reemprendre el tema, però amb una altra art marcial, el Taekwondo.
Pel que fa als graus (Kyus) i als colors, en totes dues arts són iguals. L'únic aspecte diferent és que, en Taekwondo, a partir del primer dan, el color del cinturó és sempre el negre. Per això avancem en el tema i us parlem dels aspectes a tenir en compte per fer un bon camí cap a la competició.
El lloc de combat
En primera instància, és important triar el lloc adequat. Els combats s'han de diputar en un pavelló que tingui una pista, de lona o de parquet, llisa. L'àrea de competició (zona on s'executa el combat) és una
superfície de lona elàstica que fa 8x8 metres. Aquesta superfície està envoltada per una segona àrea de seguretat. En total el quadre fa 12x12 metres. Totes dues zones es divideixen mitjançant una línia blan
ca, 'en el cas que tot sigui d'un mateix color.
És al voltant de l'àrea de competició on
se situen tots els jutges. Quatre d'ells, jutges de cadira, observen a 50cm de distàn
cia de cada cantonada de l'àrea. Un cinquè, cap de zona, presideix la taula, situada a 1
metre fora de la zona, i controla el combat just davant de l' àrbritre i dels competidors.
Altres personatges a tenir en compte són el controlador del temps i el metge de la Comissió.
Pel que fa als competidors, tots dos lluitadors es col.loquen a 1 metre a cada cantó del punt central de l'àrea de combat. Cadascun d'ells porta un color diferent en l' uniforme (Do Bok) per tal de poder diferenciar-los més facilment: el que es troba a ['es
querra de l'àrbritre sempre és representat amb el vermell i el de la dreta porta el blau.
Les categories
Un cop ja tenim el lloc on es farà el combat, hem de pensar que cada competidor s' ha d'englobar en una categoria. Com que el torneig de Taekwondo és una competició basada en el contacte físic, el sistema de divisions per categories i per sexes, garanteix
la seguretat i crea igualtat de condicions per l'intercanvi de técniques.
Les diferents categories i el pes de cadascuna d'elles i segons els sexes, s'estableixen al recuadre d'abaixo
El tercer pas és l'inici del combat. Però
del protocol que se segueix i les regles basiques us en parlarem més endavant.
Pes Masculí Femení (en Kg)
Minimosca - de 50 -de 43
Mosca 50-54 43-46
Gall 54-58 47-51
Ploma 58-64 51-55
Lleuger 64-70 55-60
Super lleuger 70-76 60-65
Mig 76-83 65-70
Pesat + de 83 + de 70
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
eaIçats IiJltl'J1C
SABATES HOME-DONA
10% DE DESCOMPTE als socis del
ESPORTIU CLAROR (excepte en rebaixes)
Rosselló, 477 (cant. Padilla) Telf. 436.83.20 BARCELONA
25
• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Guanya una TV amb el Concurs del "Tot Claror"
Vols guanyar una fantàstica TV en color, de 14 polsades, amb comandament a distància, memòria per a 30 programes i euroconnector?
Anima 't-hi. Per aconseguir-ho només has d'enviar una carta per la secció "l'opinió dels lectors", un anunci per la "Línia Directa", o omplir la butlleta de participació al concurs Te.
FeS-llOS arribar les cartes, anuncis o butlletes abans de les 15 hores del proper 30 dejuny. El 2 de juliol farem públic el nom de la persona guanyadora.
I si aquest cop no guanyes, no perdis la il·lusió. El proper desembre farem el sorteig extraordinari: sortejarem un viatge entre tots els qui hàgiu participat al concurs els mesos de juny, octubre i desembre.
Nota: AI concurs pot participar qualsevol lector de la revista,. sigu i o no soci de l'Esportiu Claror, excepte els treballadors i patrons de l'Esporti u Claror, i els seus fami liars directes (fills, pares i germans)
La Perla ELECTRODOMÈSTICS
3 mesos sense interessos ..,--
Flinlel
• • • • •
Video Telefonia TV HiFi Aire condicionat
Rosselló, 431 (entre Sardenya i Marina) Tel. 456.56.58
.-------------------------------------------• • • • • • • • • • • • •
Nom .......... ............. Cognoms .......................................... . Adreça ...... ...... ...... ........ .. .................. Telèfon .................. . Ciutat. .... .... ............... .. ..... ... ..... .. .. DP. .... .... ........ ... .... , .... . Edat.. ........... Ets soci/a del Claror.. ............ .............. .... .... .
la PART • 1. Quans anys té el regidor de l'Eixample, Antoni Marcet? • • • 2. Quin és el número de telèfon de l'Esportiu Claror? • · ---------------------------------------• 3. Quin dia es farà la Festa de fi de curs del Claror? • · ---------------------------------------• 4. Quin equip català juga la lliga mundial de futbol-americà? • · ----------------------------------------• 5. Qui té l'actual rècord femení de la Milla? • • • •
Butlleta de participació Concurs "Tot Claror"
2aPART 1. Qué és el que més t'ha agradat d'aquest número de la revista?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistessim?
5. Què creus que li falta a la revista?
• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
. NOTíCIES DEL CLAROR ~"kW~.a.'~8~J~~,"'~~RF~A!!~
A LES 22 HORES, GRAN BALL AMB L'ORQUESTAA "BOSSANOV~'
Ell5 de juny, gran festa de cloenda de curs al Claror Jugadors dels Barcelona Dragons signaran autògrafs a la tarda
El proper dissabte 15 de juny, tindrà lloc a les instaLlacions de l'Esportiu Claror la festa de cloenda de la temporada 95/96. Serà una jornada plenament esportiva en què tots els socis i usuaris del Claror podran participar en diferents actes pensats per a l' ocasió. Un dels atractius de la jornada serà la presència de jugadors i "cheerleaders" dels
Barcelona Dragons. Vindran per la tarda i sortejaran diversos productes de l'equip.
Bàsquet a tres
El bàsquet serà una de les
activitats estel· lars de la jornada. Durant el matí i la tarda del dia I 5 es disputarà un torneig de "Bàsquet a 3" al qual s'hi podran inscriure tots els socis des de la categoría mini fins a la sènior.
Els equips, formats per quatre jugadors (tres titulars i un reserva) , s'agruparan per categories i jugaran 2 partits de 8 minuts en la fase prèvia. Els primers classificats disputaran la fase final a partir de les 16' 30 hores del mateix dissabte.
Tots a l'aigua
Un altre dels actes oberts a
Festival de Dansa La Festa de cloenda de curs tindrà també la seva vessant ,
artística: el Festival de Dansa que tindrà lloc al Teatre dels
Lluïsos de Gràcia. L'acte consistirà en una exhibició a càrrec dels nois i no
ies que, sota la direcció de Dolors Escriche i Blanca Valls, han practicat Dansa Clàssica i Danda Jazz durant aquesta tempo
rada a l'Esportiu Claror.
L'any passat els afortunats amb el viatge a Port Aventura van ser els membres de la faml7ia Prat Lecha.
tots els socis és el "Tots a l' ai- gran ball amenitzat per l' orques-
gua"; una fòrmula perquè tot
hom pugui nedar 25 metres a la piscina del Claror. L'objectiu és aconseguir un rècord de partici
pació. Tothom qui participi rebrà un obsequi de record.
I a la nit, tots a ballar
Lajornada es tancarà amb un
tra "Bossanova". L'entrada,
oberta a tothom, tindrà un preu de 200 ptes. per als nens i de 400 per als grans. A més, entre tots els assistents al ball es sortejarà
un cap de setmana a Port Aventura per a quatre persones. Per a
participar al sorteig caldrà conservar el ticket d'entrada a la
festa .
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ~ - - -----I
11\ VAL . I
: Descompte : I I
'Ob +. I : sequI (PIN) :
I Caduca 10 setembre 1996 I L VAL~T~excepte ofertes. ~
c()fac
Ferreteria EDIFESA
C/Còrsega 527 Tel. 457.52.49
08025-BARCELONA
-AIRE CONDICIONAT--JARDINERIA--VENTILACIÓ-
I TOT TIPUS DE MATERIAL PER A
LES VACANCES
27
NOTíCIES DEL CLAROR
104 nedadors al campionat escolar del Claror
104 nois i noies van pmticipar el passat 20 d'abril als XII Campionats de Natació Escolar organitzats per l'Esportiu Claror.
En un ambient més festiu que competitiu, i amb la piscina abarrotada d'espectadors, els nois , d' entre 7 i 16 anys, van representar cadascuna de les escoles que desenvolupen habitualment les classes de natació a l'Esportiu Claror: el CP Sagrada Família, CP Puríssima Concepció, Escola Roig Tesàlia, Escola del Mar i Escola Almi.
Mulla't per l'esclerosi múltiple
El proper dissabte 29 de juny
tindrà lloc a la piscina de l'Es
portiu Claror una nova edició de
la jornada "Mulla"t per l'escle
rosi múltiple".
L'acte, que organitza la Fun
dació Esclerosi Múltiple amb la
coJ.laboració de diverses insti
tucions, té per objectiu sensibi
litzar la societat dels problemes
que tenen els afectats per aques
ta malaltia, i recaptar diners per
a combatre-la.
La campanya es farà simul
tàniament a més del 140 pisci
nes de tota Catalunya .
<lk2'_,~:r __ ílllilN~
Quatre màsters del Claror, campions de Catalunya
El passat 11 i 12 de maig es va celebrar a Sabadell el XII Campionat de Catalunya de Na-
tació Obert per a Màsters amb la participació de 280 nedadors. D' aquests, 10 dones i 7 homes
eren del Claror i van aconseguir ni més ni menys que SO medalles repartides entre les sèries indi viduals i els relleus .
El total de les medalles de bronze van ser 22, les d' argent van ser 24 i les d'or 4.
Acompanyat amb l'or, els 4 campions de Catalunya van ser la Rosa Rodrigo en SO metres lliures , la Mercè Bel en SO metres d'esquena i l'Ignasi Candela per partida doble: els SO metres d'esquena i els 100 metres lliures.
El Sènior femení del Claror puja a primera catalana, i el masculí a segona divisió
L' equip sènior femení del
Safa-Claror Ca la foto) jugarà la propera temporada a primera catalana gràcies a l'ascens que,
després de fer una gran temporada, ha aconseguit l'equip que entrenen Alfons Font i Fede Ruiz. El sènior masculí (equip creat aquest any) també compta amb possibilitats d' ascens, tot i
que haurà de disputar unes fa
ses prèvies. La temporada 95/96 ha estat
molt positiva per la secció de bàsquet del Claror. El més destacat ha estat la creació d' una
Escola de Bàsquet que, més endavant , comple
mentarà els equips de l'escola i els farà pujar de nivell, i l' es
mentada creació d'un equip sèiüor masculí. Un altre L=~~ ________ ~_~=
aspecte positiu ha estat que, per primer cop, l'infantil masculí ha
jugat a la màxima categoria, fet que ha permès veure al pavelló
del Claror equips com al F.C.Barcelona o el Joventut de
Badalona.
U na altra novetat ha estat el díptic setmanal que s'ha publicat cada dissabte, on s'informa
va dels aspectes més destacats de cada jornada
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
28
FfJRN I
PASTISIERIA C¡' SARDENYA, 357 ej. PADILLA, 315
TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 61
BARCELONA
. NOTíCIES DEL CLAROR
L'Esportiu Claror tindrà sauna i hidromassatge
L'Esportiu Claror no s'atura. E l proper estiu farà unes noves
reformes a l' instal.lació que suposaran la creació d ' una zona de
saunes i hidromassatge, espais
que fins ara no tenia el polies
portiu.
Les reformes es realitzaran a
la planta in fe rior de le s instal.l ac ions, on actualment hi
ha la zona d'esquaixos. De les
tres pistes d'esquaix que hi ha,
només en quedarà una. Les dues
pistes més properes a la zona de
pisc ines seran reestructurades Aspecte actual de la façana de l'Esportiu Claror
per donar cabuda a dues sau-nes (una masculina i una feme-
nina) i una zona d ' hidromas-
satge mixte de 18 metres qua-
drats.
L'entrada a ls nous espais es
farà des de la zona de piscines.
Així, quedaran integrats dins una
gran zona que comprendrà dues
piscihes, una sala d 'hidromas
satge i dues saunes.
Paral ·lelament, a sobre de les
dues saunes i l'hidromassatge es
construirà una nova sala poliva
lent (de lOx13 m) destinada a la
pràctica de l'aeròbic, la gimnàs-
tica correctiva i les activitats de
gent gran.
Les obres, amb un pressupost d'entre 25 i 30 milions de pes
setes, començaran el mes
d 'agost i estaran enllestides a
principis d ' octubre.
Amb les reformes del proper
estiu culminarà el pla d ' actuaci
ons previst per a la temporada
95/96. Durant aquest curs s' han
dut a terme altres obres en rela
ció a la millora de la imatge i els
elements comunicatius de l' en-
titat. Un exemple ha estat la re
ordenació de la façana exterior
de l poli es portiu , amb la
instal.lació de nous rèto ls, ban
deroles i nova il·luminació. A
més s' ha n co l.locat plafons
identifi catius a diversos espais
de la instal.1ació, per tal de mi
llorar la imatge corporati va de
l'entitat. Per l'any vinent és pre
vist remodelar la zona de rítmica
de l' Esportiu Claror.
taekwondo
Joan Campolier, tercer als Campionats d'Espanya
Els dies 26, 27 i 28 d' abril van tenir lloc a Madrid els III Cam
pionats d' Espanya lnter-uni ver
sitaris de Taekwondo. Joan Campolier Bonet, estu
diant d'Educació Física a
l' INEFC i alumne de l'Esportiu
C laror, va aconseguir la meda
ll a de bronze dins la categoria de "fins a 68 kg".
El seu concurs va ser mo lt
regu lar durant tot e l campionat;
només va perdre un combat, a
les semifinals, en front del qui ,
poste riorment , acabaria guanyant la medall a d'or.
E l ni ve ll dels Campionats
lnte runi versitaris d'enguany va
ser molt alt.
Campionat social de
Taekwondo
El passat 18 de maig va
tenir lloc a les instal ·
lacions de l'Esportiu Cla- .
ror el XII Campionat So
cial de Taekwondo.
Al torneig hi van parti
cipar representants de 90
clubs
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
90CI9 DEL CLAROR ÒPTICA sagrada família
Ulleres graduades i Lents de contacte: 20 % dte Ulleres de sol i líquids Lents de contacte: 15 % dte
Podeu pagar amb 3 mesos, sense recàrrec.
Sardenya, 342 (enfront Claror) telèfon 436.25.77
OQ També ulleres d'esquaix
i piscina GRADUADES!
29
,-
LINIA DIRECTA .<Ii_".'lüCB_ .... _~.II!
Se ofrece pintor económico. Tel. 455.44.95 José Luis
Estudiant de tercer de químiques amb experiència dona classes a l'estiu d'EGB, ESO, Bup, FP i COu. Sònia.TeI.351.8 1.36
Inglés. Profesor nativo. Con mucha experiencia. Todos los ni veles. También traducciones. Brian. 491.18.45
Estudiant de psicolo-gia s'ofereix per donru' classes particulars o per fer de cangur: Durant tot l'estiu. Lama: 457.87.36
llibres -
30
MANUAL PRACTICO DE DIETÉTICA Y NUTRICIÓN
RAMÓN CORONAS Editorial HMS
250 pàgines
El doctor Ramón Coronas analitza tots els conceptes bàsics que intervenen en qualsevol procès dietètic, amb consells per dur a terme una bona nutrició.
Venc placa base i processador 386-40MHZ256k "catxé", co-processador 387. Preu: 12.000 ptes, negociables. Roser. Tel. 458.61.98
Professora d'uni ver-sitat dona classes de repas i de francés. Truque~¡ al telèfon 457.80.63 i demaneu per susana
Filòloga i logopeda s'ofereix per reeduca-cions de veu, parIa i llenguatge (nens i adults). Tel. 247.09.54. Imma
Profesora de inglés. Filóloga con mucha experiencia. También traducciones. Àngels. 201.13.93
Licenciada en Filología Inglesa y en Geografía e Historia imparte clases particulru'es de Inglés yE.G.B. Ana: Tlf. 458.42.27
Estudiant de Química (UB) s'ofereix per donar d'EGB, BUP, COU i Selec.Truqueu al telèfon 207.32.95 i pregunteu per Jordi
Es donen classes de BUP de matemàti-ques, física i química. Tel. 347.02.60. Carles.
Filòleg, professor en actiu, dóna classes de català, castellà i anglès. Preus econòmics. Daniel Luque Tel. 435.44.43
Si vo leu anunciar
les vostres ofertes, demandes, si voleu intercanviar qua lsevol tip u s d'article, o simp lement vo leu ofer i r - vos per qua lsevol ti pus de feina, anuncieu-vos en aquesta secció.
L'an u nci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la búst ia del Te deixant les vostres dades.
El s anunc is no poden excedir les 15 parau les.
GUÍA PARA ADELGAZAR CORRECfAMENTE..CONSERVANDO
LA SALUD
COMO ADELGAZAR SIN HAMBRE
HISTORIA DEL ATLETISMO MUNDIAL
DR. JACQUES FRICKER Editorial Paidotribo
352 pàgines
Aprimar no sempre comporta una millora per la salut. El llibre de Fricker adverteix dels problemes que pot generar un mal règim.
Y SIN FRUSTRACIÓN
DR. GÉRARD VlET
Libros Cúpula
350 pàgines
U n llibre amb el que cada persona, en funció de la seva constitució, pot trobar el seu règim d'aprimament ideal.
ROBERTO QUERCETANI
Editorial Debate 338 pàgines
L'italià Roberto Quercetani fa un repàs a la història moderna de l'atletisme, des del 1860, en un llibre de gran riquesa gràfica.
. AGENDA D'ACTIVITATS
Com podeu .
comprovar Sl US
mireu l'agenda d'activitats, aquest estiu no hi haurà qui s'avorreixi. Durant tot el juny teniu torneigs de tot tipus, des del ciclisme a l 'hípica. L 'Esportiu Claror tampoc s'oblida dels que fan festa i poden gaudir de temps de lleure i us ofereix moltíssimes . activitats: Campus Olímpia per iniciar-se en l'esport d'una manera entretinguda, colònies d'estiu per aprendre a conviure amb els altres i amb la natura i esplais per
. a nens l nenes que vulguin passar-s 'ho bé sense sortir massa de casa.
li 2 2 Bàsquet Fórmula 1
Converse NBA 3 Gran premi on 3 Tour d'Espanya.
Arc del Triomf Montmeló
6 a19 13 Hípica Ciclisme
85° Edició del LXXVI Volta Concurs de salts Ciclista a
internac ional Catalunya
R. C. de Polo Riego,2
24 al 30 25 al 30 Taekwondo Futbol base Cpnat del món vmsetmana junior masculí i esportiva
femení internacional
Palau d'Esports F.C. Martinenc
Juliol
6i7 1 a130 Tir amb arc Salts
XIV Trofeu IX Torneig Int. Internacional de Salts de Ciutat de BCN trampolí/palanca
J. Tarradelles,40 Diputació, 237
1 al12 1 al 12 Esplai Colònies
l er torn pels 12 dies
nascuts entre el a Gualba
1982 i el 1990
Esportiu Claror Esportiu Claror
1 al 26 15 al 26 Natació Esplai Curset de 20n torn pels
natacióper a nascuts del 1982 nado ns al 1990
Esportiu Claror Esportiu Claror
Juny
2 Atletisme 18° Cursa "El
Corte lnglès".
PI. Catalunya
15 Festa
Cloenda de temporada al
Claror
Esportiu Claror
28 a130 Pentatló xx Premi
internacional Ciutat de BCN osep arra e as,
40
1 a131 Futbol Sala
Superbowl
Av. Estatus s/n
1 al12 Campus l er torn del
Campus Olimpia
Esportiu Claror
15 al 26 Campus 20n torn del
campus Olimpia
Esportiu Claror
6 Aeròbic
Mataró d'Aerò-bic Barcelona
Almogàvers -------- - ~ -
21 al 24 Festival l er Festi val
uropeu d'esport per a tothom
Can Dragó
28 al 30 Hoquei base
XUTorneig internac ional
U. E. Horta
1 al 11 alls de sal' De dilluns a
dijous de 2 L '30 a . 23'00 hores
Esportiu Claror
1 al12 Parc Espai l er torn pels
nascuts el 1991 i el 1992
Esportiu Claror
15 al 26 Parc Espai 20n torn pels
nascuts el 1991 i el 1992
Esportiu Claror
31
" TELEFONS URGÈNCIES
Urgències Mèdiques ............... .. ... 061
Ambulàncies Creu Roja ...... 300.20.20
Farmàcies de guàrdia ......... .. ........ 010
Bombers Generalitat .......... 692.80.80
Bombers BCN ciutat ..... ....... .. .... .. 080
Bombers BCN comarques .... .... .... 085
Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96
Polícia ............................ ......... ..... 091
Guàrdia Urbana BCN .................... 092
S E R V E S
Inf. Metropolitana ..... .... 010
Informació Telefònica ....... .......... 003
Protecció Civi l .. ..... ............ 319.25.00
Accidents en carretera ....... 352.61 .61
RENFE ........................... .... 490.02.02
Fe rrocarrils Generalitat ..... . 205.15.15
Informació Carre teres ........ 204.22.47
Aeroport El Prat .... ... .......... 301 .39.93
Serveis Socials ............. 900.30.90.30
HOSPITALS
H. Sant Pau ......................... 291 .90.00
H. Del Mar .. .. ...................... 221 .10.10
H. Clínic ...... .. ..................... 454.70.00
H. L'Esperança ..... .. ............. 285.02.00
H. Vall d'Hebrón .. ....... : ........ 418.34.00
H. Sant Joan de Déu ...... .. .. 203.40.00
CENTRES OFICIALS
Ajuntament BCN ......... . 402.70.00
Generalitat .. .. .......... .. .. . 315. 13.13
Diputació BCN ............. 402.22.22
Correus . ... .... .. ......... .. . 318.38.31
ESPORTS
Esportiu Claror .. . ........ 207.06.40
Servei d'Inf. Esportiva. 432.19.92
Fed . Cat. Bàsquet ...... .. 254.90.62
Fed. Cat. Judo ........... .. 318.26.16
Fed . Cat. Gimnàstica .. . 426.94.78
Fed. Cat. Natació ........ . 301.82.70
Fed. Cat. Futbol .... ... .... 302.56.42
Fed . Cat. Esports per
a Disminuïts Físics ...... 211 .43.73
Consell Esport Escolar
de Barcelona (CEE B) ... 219.32.16
Agenda d'Activitats ...... 481 .00.21
32
FETS I GENT
Importa l'edat?
La Balbina va nèixer el31 de març de 1910. Té, ni més ni menys, que 86 anys. Però no ho sembla.
Baixa i puja les escales com una joveneta, fa els passos curts però ràpids.
Diu que camina molt, que de tant en tant va als banys termals i que, si fa bo, s'afegeix a alguna excursió amb els amics.
La Balbina Dios Artemir se sent jove, tot i sent la persona de més edat apuntada al Claror.
És dinàmica, sempre ho ha estat, i una de les coses que no li agraden és "estar a casa fent mitja o veient la televisió ". Això sÍ, afirma que "si fan reportatges d'animals o de paissatges gaudeixo moltíssim i recordo molts dels viatges que he fet durant tota la meva vida ". Espanya, Viena, Suïssa, Itàlia, Austria i Mallorca. Sempre li
Balbina Dios segueix fent esport als seus 86 anys
teixa "quan surto de l 'aigua molts cops em sento com si tornés a tenir 20 anys" . Parlant
ha agradat viatjar, conèixer amb ella es nota. No vol estar altres cultures i ho ha fet fins aturada i un dels consells que allà on li ha permès la butxaca.
AI Claror la podem trobar tres tardes a la setmana. Malgrat tot, com que per ara viu sola, els compromisos i les moltes coses que ha de fer no sempre la deixen ser fidel a la cita amb l'esport.
Tot i no saber nedar, es fica a la piscina i fa exercici : camina endavant, enrera, mou les ca
mes, els braços ... , fa gimnàs a casa i ioga.
Segons ens explica ella ma-
proposa als seus amics, o a la gent de la seva edat, és que facin el mateix.
Fa ja 4 anys que està a l 'Esportiu i la millora en la salut ha estat molt notable. A causa de moltes caigudes té la columna força aixafada però els metges se'n fan creus que pugui caminar tan recta.
I és que no hi ha res millor com practicar l'esport a l'edat
que sigui. AqUÍ mateix, al Claror, hi te
nim un bon exemple.
No para mal, fer
exercici i menjar sa
I sense greixos són
els millors consells
d'una dona que, tot
I tenir 86 anys, sap
utilitzar l'exercici
per aconseguir
millorar el seu
estat de salut, tant
físic com mental.
Recommended