Setembre 2007

PAU setembre 2007

Opció A

Exercici 3.1

Aquí tenim la frase maleïda.

Comencem localitzant els verbs

Localitzem on comencen i on acaben les subordinades. És veritat que podríem haver considerat sabia explicar com una perífrasi verbal, i no hagués passat res.

Recordeu que l’abús que fa el solucionari del terme completiva no ens ha d’atabalar.

Ens adonem que les dues últimes subordinades substantives estan coordinades entre si per la conjunció coordinant adversativa però.

I llavors, els dos verbs que no tenen nexe al davant són els dos verbs principals. Estan coordinats entre si per la conjunció copulativa i.

PAU setembre 2007

Opció A

Exercici 3.2

Aquí tenim la maleïda frase.

Comencem, com sempre, localitzant els verbs. Podríem pensar que voler pensar és una perífrasi... o no. Ells no ho fan (en aquest cas). Estimar-se més és una locució verbal que equival a preferir. Una locució verbal és una frase feta.

Ja que ens ho demanen, fem una ullada als complements abans d’entrar a repassar les subordinades.

Ens mirem primer la subordinada “petita”, que no complementa directament el verb de la principal, sinó el d’una subordinada “més grossa”.

I acabem reconeixent les dues subordinades que complementen directament el verb principal, m’estimava més.

PAU setembre 2007

Opció B

Exercici 3.1

Heus aquí la frase del dimoni.

Marquem els verbs.

Ens mirem primer la subordinada “més petita”, que no complementa directament el verb de la principal, sinó el d’una subordinada “més grossa”.

Ara, pugem un graó en la complexitat.

I un altre.

I de fet, ja hem acabat, perquè podem adonar-nos que la principal té tres oracions subordinades que la complementen directament.

PAU setembre 2007

Opció B

Exercici 3.2

A veure si acabem. Aquesta és l’última.

Els verbs.

Detectem les dues subordinades i... Això és tot. Ja sabeu, perquè heu mirat el solucionari, que el subjecte de la principal és Un altre exemple d’evolució en acció que ens toca a tots de ben a prop i el de la segona subordinada molts microorganismes, que el CD de la primera subordinada és ens (no es canvia per li , sinó per el/la) i a tots (que porta preposició perquè és un pronom fort, com tothom o mi), que el solucionari dóna combinats. I que l’únic atribut és la resistència als antibiòtics que molts microorganismes estan desenvolupant.

Fins dilluns!