Sintaxi ppoint, de LSantacruz

SINTAXI

LA CATEGORIA SINTÀCTICA

SINTAXI La sintaxi dóna compte de

les relacions que s’estableixen entre les paraules per tal de generar sintagmes i oracions. De manera que amb un nombre altíssim però limitat d’unitats (les paraules) i una sèrie també limitada de regles (les regles sintàctiques) podem generar un infinit nombre de missatges lingüístics complexos (textos).

CATEGORIA SINTÀCTICA

El concepte de categoria és un concepte que ens serveix per a ordenar les paraules per classes segons una sèrie de característiques relacionades amb: el significat, la forma i la funció

Categories (o calaixos per a ordenar paraules)

Determinant (Det) Nom (N) Pronom (Pron) Adjectiu (Adj) Verb (V) Adverbi (Adv) Preposició (Prep) Conjunció (Conj)

I també: Possessius (Poss) Numerals (Num) Indefinits (Ind) Relatius (Rel) Interrogatius (Int)

DETERMINANT Es tracta d’una categoria gramatical que exerceix principalment la

funció de determinar un nom, d’especificar-ne i precisar-ne el significat. Hi ha l’article, que precedeix el nom i hi concorda en gènere i

nombre. D’article, n’hi ha determinat o definit (el, la, els, les), i indeterminat o indefinit (un, una, uns, unes)

Hi ha els demostratius, que indiquen la proximitat de l’element a què es refereix el nom que modifiquen Aquest, aquesta, aquests, aquestes Aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes Aquell, aquella, aquells, aquelles Hi ha també les formes este, esta, estos, estes; i eixe, eixa,

eixos, eixes

NOM

El nom és la categoria gramatical amb què es designen tota mena d’entitats, concretes i abstractes (això és, persones, animals, coses i idees)

Es tracta d’una categoria que presenta variació de gènere i nombre. És, per tant, com els determinants, variable.

És el nucli del sintagma nominal. Marta, Joan, camí, gos, amic, tristesa, motxilla,

amor, company, records, alcaldessa, alumne, individu, etc. són elements de la categoria nom

PRONOM

Es tracta d’una categoria els elements de la qual substitueixen altres elements, generalment sintagmes i oracions.

Quan el pronom fa referència a la persona gramatical del discurs s’anomenen pronoms personals. Aquests poden ser forts (jo, mi, nós, tu, vosté, vós, ell, ella, nosaltres, vosaltres, vostés, ells, elles) o febles (em, et, ens, l’, etc.).

Alguns d’aquests pronoms (el, la, els, les) juntament amb d’altres (en, ho, hi) poden no ser personals, és a dir, no fer referència a les persones gramaticals del discurs. D’aquests pronoms també se’n diu febles.

ADJECTIU És la categoria gramatical que acompanya el nom i

n’indica una qualitat o característica. També és una categoria variable. Concorda en gènere i

nombre amb el nom a què acompanya (la casa roja i no *la casa roig).

És nucli del sintagma adjectival. Roig, violent, informe, tranquil·la, embriac, fred, nòmada,

gris, alegre, etc. són elements de la categoria adjectiu.

VERB

El verb és la categoria gramatical que expressa existència, estats, accions, processos d’un subjecte.

És una categoria variable (conjugació, persona, nombre, temps, mode, aspecte)

És el nucli del sintagma verbal i, per tant, del predicat verbal.

Hi ha verbs atributius (ser, estar, semblar o paréixer) i predicatius (la resta: córrer, dormir, saltar, canviar, etc.).

ADVERBI Es tracta d’una categoria els elements de la qual modifiquen, afegint alguna

informació circumstancial, el verb, l’adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Es tracta d’una categoria invariable. És el nucli del sintagma adverbial. Hi ha adverbis:

De lloc: ací, allà, amunt, avall, arrere, avant, baix, dins, on, enlloc, fora, lluny, prop, etc.

De temps: abans, ahir, aleshores, anit, demà, encara, hui, després, ja, mai, tard, sovint, prompte, etc. (hi ha també les locucions adverbials de temps com ara: a hores d’ara, a punt, a vegades, de moment, de seguida…)

De quantitat: almenys, bastant, gens, massa, menys, més, mig, molt, només, prou, tan, quasi, etc. ( i locucions com: a més a més, a muntó…)

De manera: formes acabades en –ment: freqüentment, ràpidament, alegrement…; així, bé, com, corrents, mal, millor, pitjor, tot, etc. (i les locucions: a cegues, a colp calent, a contracor, a la babalà…)

D’afirmació, de dubte i de negació: sí, no, fins, també, potser, tampoc (o les locucions: de segur, per descomptat, si de cas, de cap manera…).

PREPOSICIÓ

Categoria invariable els elements de la qual són nucli del sintagma preposicional.

No tenen un significat massa definit, més aviat funcionen de nexe entre diferents elements lingüístics.

A, amb, de, en, per, per a, cap a, contra, davall, des de, des de, entre, fins, malgrat, segons, sense, sobre, ultra, vers, vora.

Hi ha també una sèrie de locucions preposicionals com ara: a causa de, a través de, per mitjà de, quant a…

CONJUNCIÓ

És la categoria gramatical que enllaça oracions o elements d’una mateixa oració.

Com la preposició o l’adverbi, és una categoria invariable.

I, ni, o, així i tot, sinó, tanmateix, amb tot, altrament, doncs, de manera que, ni tan sols, que, abans que, fins que, des que, mentre, quan, com que, perquè, per tal que, si, com, com si, encara que, tot i que…

POSSESSIUS

Indiquen propietat o pertinença respecte de l’element a què fa referència el nom que modifiquen.

Mon, ma, el meu, el teu, les nostres, els vostres, les seues, etc.

Presenten, com es veu, variació de gènere i nombre.

NUMERALS

Expressen quantitat exacta, ordre, fracció, o multiplicació. Cardinals: zero, un, dos, dues, tres… noranta…

un milió. Ordinals: primer, segon, tercer…desé, onzé,

dotzé…trenta-dosé… Partitius: mig, mitja, quart, terç, sisena, dotzena,

dècim… Múltiples: doble, triple, quàdruple… cèntuple…

INDEFINITS

Determinen el nom amb el mínim de precisió. Algú, algun, alguna cosa, altre, altri, cada, acadscú,

cadascun, cap, cert, meteix, ningú, qualsevol, res, tal, tot, tothom, un…

Com es veu, n’hi ha de variables i d’invariables.

RELATIUS

Els pronoms relatius realitzen una doble funció: enllacen elements i en substitueixen.

En tenim de variables i d’invariables. Què, qui, on, qual, la qual cosa, cosa que.

INTERROGATIUS

La funció dels interrogatius és preguntar sobre les persones i les coses. També s’usen en frases admiratives o exclamatives.

Què, qui, quin, quant, on, quan, com. També n’hi ha de variables i d’invariables.