View
3
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
SONamp
SOMNIS
FBS2012
Volum I1
Dedicat als amics
MBS SBS JVC MTT JMF
i a la Pita fidel guia fe lina pel moacuten oniacuteric
Catalunya - 2015
SONamp
SOMNIS
V 1 ndash FontsPrimera part
IacuteNDEX GENERAL DE LOBRA
INTRODUCCIOacute
FONTS v11 i v12 ESTRUCTURES vII PRAgraveCTIQUES vIII ASPECTES vIV
Una seleccioacute hipnologravegica Les bases del son i del somni
El joc oniacuteric Calidoscopi hiacutepnic
Xamanismes Proceacutes Poder i energia La vida eacutes somni
Mesopotagravemia i Pegraversia Lagravenima Incubacioacute Son i mort
Egipte Estats de consciegravencia Compartir somnis Plantes sons i somnis
Taoisme Facultats Somni colmiddotlectiu Animals i somnis
Hinduisme Coneixement Transferegravencies Nens son i somnis
Budisme Imaginacioacute Interpretacioacute Llocs i somni
Nograverdics Voluntat Prediccioacute Somni temps i moment
Mesoamericans Atencioacute Curacioacute Joc i somni
Grecorromans Memograveria Investigacioacute Objectes i somni
Neoplatogravenics Emocioacute Meditacioacute Somnis dintre somnis
Judaisme Cos subtil Somni luacutecid Connexioacute vetlla-somni
Cristianisme Punts i zones del cos Son luacutecid Visioacute i somni
Islam Posicions So i somni
Hermetisme Tipus de somnis Olors gustos i somnis
Paracels Altres realitats Sexe son i somni
Swedenborg Esperits Hipnosi i somni
Hervey de Saint-Denys Psicosi i somni
Blavatsky Mite i somni
Gurdjieff amp Ouspensky 24 hores desperts
Meyrink
Steiner
Freud amp Jung
Van Eeden
Crowley
Castaneda
Ciegravencia
Personal
CONCLUSIONS vV
ANNEXOS Temes Ones cerebrals El cas Descartes El cas Eliade Textos Son i somni enlhinduisme (Antologia) Ringu Tulku 6 yogas of Naropa Frederik van Eeden A Study of Dreams Gustav Meyrink Comunicacioacuten telefoacutenica con el mundo de los suentildeos Despertar Referegravencies Webs interessants a consultar
Iacutendex
INTRODUCCIOacute1
FONTS19
Xamanismes57
Mesopotagravemia i Pegraversia69
Egipte109
Taoisme127
Hinduisme155
Budisme187
Nograverdics205
Mesoamericans229
Grecorromans265
Proemi
Benvolgut lector Lobra que tens al davant eacutes uacutenica i inclassificablefilla dun autor uacutenic i inclassificable FBS Es tracta dun dels majorsesforccedilos de comprensioacute luacutecida fets dun tema essencial i quotidiagrave comeacutes el moacuten del somnis Labast de lobra eacutes de fet enciclopegravedic perogravelluny de la fragmentacioacute habitual dels fruits de lenciclopedisme aquiacutelautor va en recerca de la comprensioacute global del fenomen Per fer-horecorre a lexposicioacute dialegravectica entre els texts meacutes representatius decada una de les innumerables facetes del moacuten dels somnis que la Hu-manitat ha produiumlt al llarg dels segles enfilades sota la seva miradacuriosa i experta
Una obra de tal abast i profunditat que quedagrave incompleta en ser re-clamat el propi autor per els rectors del moacuten del somnis Hefaistos iHades Una obra que amb abassegadora intensitat ens fa una pregun-ta milmiddotlenagraveria
Estagraves despert
Desperts o adormits agraiumlm de tot cor la teva gran compassiva genero-sitat Amb amor MBS SBS JVC MTT JMF i la Pita
Introduccioacute
INTRODUCCIOacute
Existeix un ordre natural de les coses i sempre ha de venir un necia alterar-lo
Proverbi taoista
Si no fos pels amics a qui dedico aquest assaig probablement no lhau-ria escrit mai Entrava lany 2012 i una tarda de gener vam manteniruna animada conversa sobre les visions i els somnis Dos dels tertuli-ans a diferegravencia dels altres soacuten experts visionaris i mentre escoltavales seves variades experiegravencies em van corprendre especialment lesdificultats que descrivien i els seus contradictoris sentiments davant deles complexes i misterioses realitats del moacuten oniacuteric
Llavors dalgun lloc em va venir la idea que hi havia dhaver algunamanera dencarar el son i els somnis que els porteacutes a plena llum i elimi-neacutes aixiacute el malagradoacutes regust que sembla acompanyar-los inevitable-ment I sense adonar-men em vaig trobar immers en un moacuten que finsaleshores no havia ategraves amb latencioacute que indubtablement mereixiaCert eacutes que somiava regularment com tothom Tambeacute havia anotatsomnis al llarg de la vida Fins i tot havia aconseguit - amb considera-
1
Son i Somnis I1 - Fonts
bles esforccedilos - tenir algun somni luacutecid fet que encara em feia meacutes evi-dent que cada nit i meacutes duna tarda mendinsava en un territori inexplo-rat almenys duna manera conscient Vaig emprendre doncs durant totel beneiumlt any 2012 i mig 2013 una doble recerca estudiant per unabanda els textos disponibles sobre el tema del son i els somnis - afortu-nadament no excessivament abundants - i per laltra posant en pragravecticaalgunes tegravecniques i pragravectiques que descriuen
Voldria assenyalar que en comenccedilar la investigacioacute tenia diverses pre-concepcions forccedila arrelades
1 Lestat de vetlla es distingeix del de somni i el primer finalmenteacutes meacutes real
2 El somni es pot controlar fins a un cert punt perograve eacutes un territorimisterioacutes i inabastable
3 En el son profund eacutes impossible estar conscient4 Els altres estats de consciegravencia (drogues visions etc) soacuten dife-
rents del somni o del son 5 El somni eacutes un afer privat i individual6 No es pot viure sense el son i el somni
Perograve a mesura que anava estudiant els textos clagravessics i moderns sobreel son i els somnis i nexperimentava algunes pragravectiques envoltat peruna creixent i subtil aura oniacuterica les meves concepcions es van anaresfondrant com castells de cartes mentre sinsinuava una altra visioacute isem feia evident que fins aleshores mhavia comportat com un neci al-terant un evident ordre natural Com que havia anat prenent moltes notes vaig decidir ordenar-les perfacilitar a tercers lacceacutes a la informacioacute recollida perquegrave la lecturadaquest material de totes les procedegravencies mha donat tantes sorpresesque penso que val la pena compartir-lo
No eacutes un tema secundari Si examinem el que en diem la vida veiemque estagrave feta de tres activitats essencials respirar menjar i dormir quecuriosament examinem molt poc duna manera conscient No eacutes des-tranyar que el primer que em va sorprendre en iniciar la recerca fos que
2
Introduccioacute
el son i el somni no sols eren un misteri per a mi sinoacute tambeacute per a lapragravectica totalitat de la nostra nombrosa i selecta comunitat cientiacutefica
Per quegrave dormim i somiem
Segons loracle del moacuten cientiacutefic la revista Science la funcioacute del soneacutes un dels principals 125 misteris sense resoldre de la ciegravencia
Perograve si no sabem per quegrave dormim sabem almenys per quegrave somiem Laresposta eacutes idegraventica I el comentari que feia a mitjan segle XIX el mar-quegraves dHervey de Saint-Denys un dels pioners de la moderna ciegravenciadels somnis continua sent vagravelid avui en dia
ldquoHe mostrat com soacuten de variades i contradictograveries les opinions delsnombrosos escriptors que han abordat meacutes o menys directament laquumlestioacute dels somnis LrsquoAcadegravemia de Ciegravencies Morals sembla que hapres en consideracioacute aquesta absegravencia de megravetode aquesta mancade dades precises tot revelant lestat poc avanccedilat de la ciegravencia enaquesta branca per altra banda tan interessant de la fisiologia hu-manardquo
Lestudi dels somnis ha progressat des daleshores perograve la pregunta en-cara eacutes damunt de la taula com reconeixia un xic compungit lagutmatemagravetic i divulgador Martin Gardner (1914 - 2010)
3
Son i Somnis I1 - Fonts
ldquoTot i que encara sestagrave descobrint molt i es proposen moltes teori-es rivals exactament com i per quegrave somiem continua sent un pro-fund misteri Perograve eacutes sorprenent que les especulacions actuals nosiguin gaire diferents del que ho eren per a Platoacute o Aristogravetilrdquo(Skeptical Inquirer 1996)
De tota manera els cientiacutefics tot i no saber exactament per quegrave dor-mim i somiem no sestan pas davanccedilar teories cadascuna amb elsseus partidaris i totes reflex fidel de la filosofia o el tarannagrave del seu au-tor Van des de considerar el son una mera funcioacute reparadora i els som-nis un residu sense sentit - lapegravendix del son - a afirmar que tenen algu-na funcioacute essencial en el manteniment de la salut fiacutesica io psicologravegicaSon i somni estan connectats perograve els resultats actuals de la recerca so-bre la funcioacute del somni en els animals resten discutibles mentre que lafuncioacute del son en els organismes vius sembla meacutes segura per als inves-tigadors que parteixen dexperiments basats principalment en la priva-cioacute del son Perograve tan essencial eacutes el son per a la salut fiacutesica Lexplicacioacute meacutes abun-dant eacutes que potser ajudaria el cos a recuperar-se dels extrems dactivi-tat Per exemple els corredors de maratoacute doblen el seu son dona lentao son profund despreacutes de fer la cursa Amb tot el son no eacutes un descansper a tot el cervell ja que aquest consumeix tanta glucosa i oxigenquan dormim com quan estem desperts i en consumeix una miquetameacutes de lhabitual durant el son REM (de Rapid Eye Movement lestatdel son amb somnis marcat per aquest ragravepid moviment ocular)
Tambeacute sassenyala lavantatge de dormir durant la nit per als primitiushumans meacutes perillosa que el dia De fet els animals nocturns sama-guen quan fa sol Potser doncs conclouen sagraveviament alguns el perquegravedel son sigui el simple fet que la Terra experimenta un canvi radicalentre el dia i la nit i que molts animals shan especialitzat en el dia o enla nit perograve cap dells en els dos periacuteodes a la vegada
Les teories dels somnis
Si sobre el dormir no hi ha acord encara nhi ha menys quan es tractadel somni Des duna perspectiva darwiniana - compartida per la majo-
4
Introduccioacute
ria dinvestigadors actuals - els humans somiem pel mateix motiu queels altres mamiacutefers per tant els somnis haurien dacomplir algunamena de requeriment biologravegic o procurar algun benefici Val a dir queper al dogma calvinista de Darwin que els somnis no servissin de resfoacutera impensable i que servissin per a banalitats improductives compassar lestona absolutament intolerable
Eacutes cert perograve que el son REM i la capacitat de somiar semblen incrus-tats en la biologia de molts organismes que viuen a la Terra Si moltsdiscuteixen que les plantes puguin dormir i somiar (veure ldquoPlantes isomnirdquo) sha comprovat que tots els animals ho fan La quantitat deson REM varia entre les espegravecies Entre els mamiacutefers els dofins somi-en un miacutenim els humans se situen en el punt mig i la marmosa i lar-madillo soacuten els somiadors meacutes proliacutefics Sha estudiat el somni en si-mis gossos gats (grans somiadors) rates elefants i musaranyes Tam-beacute shan observat senyals dactivitat oniacuterica en tots els ocells moltsregraveptils amfibis i peixos Ho examinem amb meacutes deteniment al capiacutetolldquoAnimals i somnirdquo
Si ens elevem ara al nivell psicologravegic trobem que per a una notablemajoria de cientiacutefics el son i el somni es relacionen principalment ambels mecanismes de processament de la memograveria i apunten diverses ex-plicacions en aquest sentit En una altra liacutenia i empalmant amb la teo-ria del perill fiacutesic abans exposada Antti Revonsuo professor de la Uni-versitat de Turku a Finlagravendia amb rebuscada logravegica nograverdica noexempta dun sinistre toc xamagravenic afirma que centuacuteries enrere elssomnis van preparar els humans a reconegraveixer i evitar el perill tot creantuna simulacioacute dels esdeveniments aterridors Aquesta teoria de la si-mulacioacute de lamenaccedila es va presentar lany 2000 i ha tingut el seu egravexitentre els estudiosos del somni (veure ldquoJoc i Somnirdquo)
En la llista dels perquegraves psicologravegics del son no podia faltar la popularvisioacute de Freud els somnis permeten que les parts reprimides de lament se satisfacin Perograve aixiacute com Freud suggereix que els malsons sies recorden i analitzen ajuden el cervell a controlar les emocions re-sultants dexperiegravencies desagradables Jung el seu deixeble diacutescol
5
Son i Somnis I1 - Fonts
apunta que els somnis poden ser una compensacioacute dactituds riacutegidesmantingudes en lestat de vetlla I Ferenczi proposa que el somni quansexplica pot comunicar el que no es diu directament
Perograve meacutes modernament Crick i Mitchison afirmen ldquosomiem per taldoblidarrdquo i recomanen just el contrari que els freudians
Potser no shauria danimar la gent a recordar el somnis ja queaquest record pot ajudar a retenir models de pensament que eacutes mi-llor oblidar Soacuten els models que el mateix organisme intenta sufo-carrdquo
Encara shan proposat meacutes conjectures Potser la meacutes influent sigui ladel llibre The Dreaming Brain (ldquoEl cervell que somiardquo 1989) de JAllan Hobson professor de psiquiatria a la Harvard Medical SchoolCom la majoria dinvestigadors actuals eacutes molt contrari a Freud i creuen la liacutenia de Crick i Mitchison que el somnis no tenen un ldquocontingutlatent o ocult com diu Freud sinoacute que nomeacutes tenen un ldquocontingutmanifestrdquo soacuten com diu ell transparents Enlloc desborrar records ode sufocar connexions neurals no desitjades el cervell fa servir la sevaenergia elegravectrica per activar neurones meacutes o menys aleatograveriament men-tre dormim Aixiacute les imatges oniacuteriques estan logravegicament influenciadesper esdeveniments recents vells records condicions del dormitori es-tats fiacutesics o intensos temors o esperances
Altres investigadors creuen que els somnis regulen especiacuteficament les-tat dagravenim El metge Ernest Hartmann els considera una mena de psico-teragravepia un fer connexions en un lloc segur que permet que el somi-ador integri pensaments dissociats durant lestat de vetlla
La recent recerca del psicograveleg Joe Griffin a partir de lestudi de les da-des dels principals laboratoris del son lha portat a la teoria deldquolacompliment dexpectativesrdquo somiar completaria metafogravericamentmodels dexpectacioacute emocional en el sistema nervioacutes autogravenom tot re-duint els nivells destregraves en els mamiacutefers
En el camp de la psicologia cognitiva alguns veuen el somni com una
6
Introduccioacute
posicioacute ldquoper defecterdquo del cervell quan no estagrave pendent de la realitat fiacute-sica i social a causa dels estiacutemuls externs i del sistema del jo que ensrecorda qui som on som i el que hem de fer
Aquesta teoria eacutes recolzada per estudis en laboratori que revelen la na-turalesa oniacuterica del pensament durant la transicioacute de la vetlla al sonTambeacute la sostenen observacions sistemagravetiques que demostren que espot somiar durant estats desperts relaxats quan es jeu tranquilmiddotlamenten una habitacioacute fosca amb un electroencefalograma (EEG) que con-trola el proceacutes
Sobserven igualment fortes connexions cognitives entre les fantasiesde lestat de vetlla els somnis desperts i el somnis Encara meacutes aques-tes similituds entre somiar i somiar despert poden obrir un pont cap alsestudis sobre els vagarejos mentals i la xarxa per defecte que semblahaver-hi sota el pensament de lestat de vetlla
Ampliem les teories cientiacutefiques sobre son i somnis al capiacutetol ldquoCiegraven-ciardquo perograve resulta curioacutes observar que els variats motius psicologravegicsemocionals i cognitius de lactivitat oniacuterica que saporten semblen justi-ficacions de lexistegravencia mateixa o translacions de la problemagravetica diuumlr-na vehiculades pel pensament Lestudi sistemagravetic dels somnis indivi-duals revela una i altra vegada que els estats mentals que es donen enel somni soacuten paralmiddotlels a les experiegravencies de lestat de vigiacutelia Herveyde Saint-Denys observava amb agudesa aquest fet amb un subtil tocpre-cinematogragravefic
ldquoLes visions que tenim en somnis es poden definir crec jo com larepresentacioacute als ulls del nostre esperit dels objectes que ocupen elnostre pensament La nostra memograveria si fem servir una compara-cioacute manllevada als descobriments de la ciegravencia moderna eacutes com elvidre recobert de colmiddotlodioacute que conserva instantagraveniament la im-pressioacute de les imatges projectades sobre ell per lobjectiu de la cagrave-mera obscura Nihil est in visionibus somniorum quod non prius fu-erit in visu (no hi ha res en les visions dels somnis que abans nohagi estat en la vista) La visioacute doncs nomeacutes eacutes lrsquoaccessori elprincipal eacutes la idea mateixardquo
7
Son i Somnis I1 - Fonts
Molts segles abans Hipogravecrates (460- c370 AC) ja havia presentatuna senzilla teoria que sassembla a la del marquegraves durant el dia lagraveni-ma percep imatges durant la nit produeix imatges per tant somiem Iel Surangama (ldquoIndestructiblerdquo) Sutra (s VII) un text budista mahaya-na que teacute una importagravencia central per a lescola Chan (Zen) xinesacoincideix plenament amb lopinioacute del gran metge i filogravesof grecldquoQuan estagraves despert la teva ment pensant treballa perograve quandorms els somnis ocupen el lloc dels pensamentsrdquo
Val a dir que els clagravessics mantenen meacutes beacute que no pas els cientiacuteficslequilibri entre la visioacute racionalista i la meacutes miacutetica I ninguacute millor perilmiddotlustrar-ho que Platoacute (428-347 AC) com suggereix Alfred NorthWhitehead
La caracteritzacioacute general meacutes segura de la tradicioacute filosogravefica euro-pea es que consisteix en una segraverie de notes a lobra de Platoacuterdquo
El gran filogravesof grec no eacutes precisament un fan de lonironagraveutica i encaramenys de loniromagravencia Critica els visionaris compara la ignoragravenciaamb el somni i com a bon apolmiddotlini eacutes meacutes amic de lestat de vetlla
Aixograve no obstant al ldquoTeetetrdquo Platoacute presenta el cegravelebre argument delsomni (el fet de somiar demostra que els sentits de quegrave ens refiem perdistingir realitat dilmiddotlusioacute no soacuten dignes de confianccedila) que inaugura aOrient el taoista Zhuang Zu i que meacutes tard reprendran Descartes o Ber-trand Russell
A ldquoLa Repuacuteblicardquo Platoacute afirma a meacutes que el somni eacutes lestat en que
lagravenima toca la veritat i recomana al governant-filogravesof que estudiiuml elssomnis i es prepari amb cura per tenir-los com un mitjagrave especialmentadequat per purificar la psique lagravenima de la ignoragravencia dun mateixque qualifica de somni
Per altra banda al ldquoFedoacuterdquo Sogravecrates reconeix que es guia pels somnisquan decideix compondre muacutesica i poesia per indicacioacute dun somni re-current
8
Introduccioacute
Lexemple de Platoacute ilmiddotlustra la matisada i ponderada actitud dels clagraves-sics davant del son i del somni que contrasta amb la pobresa de moltstreballs actuals Comentem amb detall la seva completa visioacute sobre elson i els somnis en el capiacutetol ldquoClagravessics grecorromansrdquo
El filogravesof neoplatogravenic deixeble de la cegravelebre filogravesofa Hipagravetia dAlexan-dria - i aixograve no obstant bisbe de Ptolemais - Sinesi de Cirene (c370-c413) va molt meacutes enllagrave que el mestre en el seu tractat ldquoSobre elsSomnisrdquo
ldquoFins i tot penso que els mites prenen la seva autoritat dels somniscom aquells on el paoacute la guineu i el mar fan conversa Perograve els mi-tes soacuten menudegravencies en comparacioacute amb la independegravencia delssomnis I encara que els mites soacuten sols una part molt petita delssomnis aixograve no obstant els sofistes naprovaren laprenentatge coma preparacioacute per al treball de leloquumlegravencia I per als homes per a quiel mite eacutes el comenccedilament del seu art el somni hauria de ser elseu escaient finalrdquo
Lantropograveleg Edward Burnett Tylor (1832-1917) en una liacutenia semblanta la de Sinesi opinava que els primitius humans van fer servir elssomnis - en els que apareixien esperits i altres realitats i on es movienamb un cos subtil per mons paralmiddotlels - com una indicacioacute que la menthumana podia existir independentment del cos I per extensioacute els som-nis explicaven la vida i la mort i la creenccedila en una altra vida i forenlorigen de mites i deacuteus que al seu torn explicaven els fenogravemens de laNatura
Davant daquest contradictori panorama dopinions que van sospitosa-ment del meacutes banal al meacutes sublim potser la millor explicacioacute de les-munyediacutes fenomen del son i el somni sigui irogravenicament la poegravetica nar-racioacute dun mite El luacutecid mite de la creacioacute del son i el somni que con-ten els indis Pima dArizona en el qual el son eacutes simplement una eficaccedilmanera de fer callar la gent i els somnis soacuten nomeacutes un entretingut temade conversa
9
Son i Somnis I1 - Fonts
Els Pima acabats de crear no paraven de parlar i ninguacute no podia dormir amb aquell enrenou
(El sol i la lluna ja shavien creat hi havia dia i nit)
El Coiot (un dels deacuteus originals) va demanar al Germagrave Gran (un al-tre deacuteu)
ldquoFes alguna cosa perquegrave descansinrdquo
I el Germagrave Gran els va fer dormir amb un somni profundVa dividir els seus cors a una banda la part del son i a laltra la
part de la vetllaI els Pima van fer servir la primera meitat de dia i laltra meitat de
nit
De nou el Coiot va demanar al Germagrave Gran
10
Introduccioacute
ldquoFes alguna cosa perquegrave vegin coses quan dormen aixiacute tindran alguna cosa per comentarrdquo
El Metge de la Terra (el xaman un tercer deacuteu) va cantarldquoEn la foscor dorm el meu poble
En el son els seus esperits viatgen per tota la Terra en la foscor el meu poble rep la seva saviesardquo
I va tornar a cantarldquoSi el meu poble somia de dia el seu somni no tindragrave poder
El somni de la nit teacute poderDe dia els seus esperits poden vagarejar sense rebre coneixe-
mentrdquo
I quan va acabar de cantar aquella nit tots van somiar I quan es van despertar es van contar els seus somnis
(Citat per Raymond Azul i Ruth Benedict)
Una guia per a la lectura
Aquest assaig hiacutepnic eacutes una seleccioacute comprensiva de les principals da-des existents sobre els estats de son i somni ressenyades ordenada-ment Malgrat el seu aspecte enciclopegravedic sols eacutes un estudi orientatiuque no preteacuten explicar-ho tot sinoacute donar les millors pistes per a lestudii la reflexioacute Per tant conteacute errors - pels que demano dantuvi disculpes- i inevitables omissions
Lestudi no exclou cap font va de la ciegravencia a la filosofia de les religi-ons al xamanisme o a les experiegravencies particulars Tampoc no parteixde cap tesi inicial - llevat de la ineludible presumpcioacute que hi pot haveralguna mena dinterrelacioacute entre els materials examinats
Durant lassaig miro de no avanccedilar les meves opinions a mesura quesexposen les dades i sorgeixen preguntes aquestes es plantegen senseprendre partit - a banda de frequumlents comentaris en general sarcagravestics
11
Son i Somnis I1 - Fonts
per animar la lectura Nomeacutes al capiacutetol ldquoConclusionsrdquo aventuro lameva visioacute personal
Lestructura de lassaig eacutes un ordenament per temes de tot el materialexaminat Cada capiacutetol conteacute una breu introduccioacute acompanyada deresums io comentaris sintegravetics perograve sobretot estagrave format per cites (engeneral traduiumldes - nomeacutes deixo sempre en original les que soacuten en cas-tellagrave) Per agilitzar la lectura no incloc cap nota a peu de text Nocito tampoc els llibres de referegravencia a la manera acadegravemica ja que engeneral eacutes fagravecil trobar la informacioacute citada Sovint nomeacutes cito el nomde lautor Tampoc no incloc cap bibliografia completa al final nomeacutesalgunes adreces dInternet que poden ser uacutetils al lector interessat
El tema del son i els somnis es tracta en quatre seccions Fonts Estruc-tures Pragravectiques i Aspectes
Dins daquestes quatre grans seccions figuren els diversos capiacutetols so-bre el son i els somnis subdividits en apartats on consten les opinionsde les diverses tradicions sempre sota el mateix tiacutetol (hinduisme bu-disme sufisme etc) Per exemple a la seccioacute ldquoPragravectiquesrdquo hi ha elcapiacutetol ldquoIncubacioacuterdquo i dins daquest els diversos apartats amb cites iocomentaris de les fonts que en parlen Per tant cada capiacutetol es pot lle-gir com un article independent
FONTS Totes les tradicions i autors ordenades meacutes o menyscronologravegicament tenen capiacutetols propis amb un resum de la vi-sioacute del corrent o autor esmentat Aquests capiacutetols tenen tiacutetolsnecessagraveriament generals quan es tracta de grans corrents (xa-manismes neoplatonisme hinduisme etc) Per exemple sotael genegraveric ldquoBabilogravenia i Pegraversiardquo es presenten les principals tradi-cions daquesta agravemplia zona Quan es tracta dautors individualsse nabreugen els noms (Paracels Steiner Messmer etc) Elcapiacutetol sobre la ciegravencia eacutes singular sota un sol tiacutetol es fa refe-regravencia a moltes tendegravencies amb mencions especiacutefiques a algunautor destacat El capiacutetol ldquoPersonalrdquo aplega opinions i experiegraven-
12
Introduccioacute
cies privades
ESTRUCTURES Resumeix les opinions de les diverses fontssobre les bases del dormir i el somiar allograve que els fa possibles oels emmarca (agravenima cos subtil energia etc)
PRAgraveCTIQUES Conteacute una segraverie de capiacutetols sobre el que es potfer amb els somnis des dinduir-los o transformar-los a predirel futur o interpretar-los
ASPECTES Aplega els temes mixtos com les relacions delson i el somni amb la vida la mort les plantes i animals aixiacutecom altres aspectes relacionats (objectes temps llocs etc)
Despreacutes veacutenen les conclusions i al final de lassaig incloc en annex trestemes complementaris i una antologia de textos rars io essencials so-bre son i somni de diverses procedegravencies i egravepoques Gragravecies a Internet he pogut obtenir una visioacute de conjunt que revelamalgrat les diferegravencies i fins a inesperats detalls unes liacutenies comunesPotser amb el somnis passi com amb els acudits i els proverbis que esrepeteixen arreu i en tots els temps Els individualistes ho tenen crusembla ser que no sols tothom somia sinoacute que tothom somia pragravectica-ment el mateix
De 1940 a 1985 Calvin S Hall va recollir meacutes de 50000 informes desomnis duniversitaris nord-americans i juntament amb Van De Castleva publicar el llibre Content Analysis of Dreams (ldquoAnagravelisi del contin-gut dels somnisrdquo) que presentava un sistema de codificacioacute per estudi-ar els informes de somnis El sistema HallVan De Castle danagravelisi delcontingut dels somnis tracta un informe de somni com una narracioacute ouna obra de teatre i en distingeix els seguumlents elements
repartiment (els personatges) interaccions socials activitats egravexits i fracassos
13
Son i Somnis I1 - Fonts
bona i mala fortuna emocions entorns objectes i les seves caracteriacutestiques referegravencies temporals elements del passat referegravencies a lalimentacioacute
Sha aplicat als USA Canadagrave Europa Iacutendia i Japoacute a 4 paiumlsos llatinoa-mericans i a algunes societats primitives I confirmant la visioacute budistade luniversal sofriment humagrave o les teories sobre les entitats cogravesmiquesque depreden les nostres emocions meacutes doloroses tots els estudis mos-tren que en els relats de somnis darreu del moacuten hi ha meacutes agressioacute queamistat meacutes mala sort que bona fortuna i meacutes sentiments negatius quepositius A meacutes en comparar els relats de les societats tradicionals ambels dels paiumlsos industrialitzats les semblances superen de bon tros lesdiferegravencies que tambeacute hi soacuten
Sembla talment que cadascuacute dibuixi a la seva manera i amb un llen-guatge propi un uacutenic paisatge I en contemplar gragravecies a un estudipanoragravemic un autegraventic ldquopaisatge de paisatges del mateix paisatgerdquo nodeixa de sorprendre la desfrenada fantasia de lesperit humagrave que ha to-cat pragravecticament totes les possibilitats del mateix fenomen universaldel son i el somni i nha assajat les combinacions meacutes rebuscades sotatots els punts de vista possibles I aixograve en totes les cultures Un autegraven-tic repte per als somiadors davui i de demagrave que pretenguin innovar elgegravenere
Malauradament en aquestes pagravegines no em puc entretenir amb els as-pectes meacutes bells del tema com el somni en la literatura la muacutesica lesarts plagravestiques o el cinema Tampoc no mendinso gaire en els mean-dres de la interpretacioacute dels somnis i la prediccioacute del futur les activi-tats oniacuteriques meacutes practicades per la humanitat Cerco meacutes aviat unacomprensioacute bagravesica del fenomen que permeti elaborar un marc generalon situar la progravepia experiegravencia I de pas obtenir un millor entenimentde les fonts en haver-les de repassar totes seguint el fil ariagravednic del
14
Introduccioacute
somni de dia i tambeacute de nit
Perquegrave potser laspecte meacutes essencial i alhora meacutes subtil daquesta in-vestigacioacute eacutes que sha fet en paralmiddotlel amb experiegravencies pragravectiques desomni luacutecid son profund conscient son i somni en estats alterns indu-iumlts per psicotrogravepics son i somni en llocs sagrats son i somnis amb ani-mals exercicis iogravegics i amb diverses combinacions daquests El temaho exigia No es pot parlar de sexe sense haver-ne gaudit ni presentarles drogues sense haver fet cap ldquobioassaigrdquo en termes de letnobotagravenicJonathan Ott I gosaria apuntar que dalguna manera aquestes pragravecti-ques han influiumlt en la redaccioacute i el to general del present assaig de ve-gades portant-lo a de ple a la paradoxa i labsurd
Una nota metodologravegica
Donada la gran varietat destats de consciegravencia que es poden distingir iper tal de simplificar les coses adoptem la clagravessica divisioacute ternagraveria devigiacutelia son i somni Amb lavenccedil tecnologravegic els cientiacutefics conclouentambeacute que el cervell pot ser objectivament quantificat i identificat enfuncioacute daquests tres estats Adoptem doncs la classificacioacute ja quegaudeix dun ampli consens general
Per tant considerarem que ens movem al llarg de la vida en tres estatsfonamentals vetlla (vigiacutelia o estat despert) somni i son profund (lesvisions viatges astrals almiddotlucinacions hipnosi etc entrarien en la ca-tegoria dels somnis tant si es produeixen de nit com de dia)
Eacutes curioacutes constatar la coincidegravencia en aquesta classificacioacute entre lesprincipals tradicions i alguns cientiacutefics radicals actuals
Segons Michael Winkelman per exemple etnogravegraf i antropograveleg estu-dioacutes del xamanisme els tres estats primaris cerebromentals (o modesdoperacioacute) soacuten la vetlla el son profund i els somnis Aquests estats ialtres estats com el tragravensit soacuten controlats per les interaccions dels sis-temes quiacutemics aminegravergic i colinegravergic (que agrupen respectivament neu-rones que fan servir nomoamines o acetilcolina com a neurotransmis-
15
Son i Somnis I1 - Fonts
sors) Tenen doncs una base biologravegica i es revelen en els models re-currents del funcionament neurofisiologravegic i en lexperiegravencia i mostrenuna gran congruegravencia entre les visions que lantropograveleg anomena ldquomiacutes-ticardquo i ldquobiofisiologravegicardquo lligant aixiacute biologia i experiegravencia
Perograve Winkelman fa un pas meacutes i adopta del tot la visioacute clagravessica que enrealitat no considera tres sinoacute quatre modes de consciegravencia 1) vetlla2) son no-REM (son profund) 3) son REM (somni) i 4) en paraulesseves
ldquoconsciegravencia transpersonal miacutestica o transcendental que jo ano-meno consciegravencia integrativardquo
Aquesta visioacute eacutes compartida pragravecticament per totes les tradicions (hin-duisme budisme taoisme neoplatonisme) per molts corrents esotegraverics(hermetisme cagravebala sufisme ocultisme etc) i fins i tot per determina-des formes de xamanisme
Plotiacute per posar un exemple entre molts afirma que lestat primer o es-piritual de lhome eacutes legravextasi Des de legravextasi soblida de si mateix i cauen el somni profund del somni profund es desperta de la inconsciegraven-cia perograve encara dins dell mateix dins del moacuten interior dels somnis ifinalment del somni passa a lestat de vigiacutelia i al moacuten exterior dels sen-tits
ldquoEgravextasirdquo el terme que fa servir Plotiacute eacutes idegraventic al terme turiya de lapsicologia de lhinduisme I el budisme especialment al Tibet segueixen les seves pragravectiques el mateix esquema lligant-lo amb la preparacioacuteper a morir
De fet aquest ldquoquartrdquo estat (egravextasi o turiya) no eacutes progravepiament un estat ino shauria de confondre amb els tres estats de la ilmiddotlusioacute (vetlla son isomni) ja que eacutes considerat un desvetllament a lautegraventica realitat
Eacutes a dir quan ens pensem que estem desperts en realitat no ho estariacute-em perquegrave no ens hem despertat a la realitat absoluta El nostre estat devetlla doncs no foacutera meacutes que una altra mena destat de somni on con-
16
Introduccioacute
tinuariacuteem ignorant la nostra veritable naturalesa
Aquest concepte reapareix a la seccioacute ldquoFontsrdquo i en diversos capiacutetolsdaquest assaig i sexamina amb deteniment al capiacutetol ldquoLa vida eacutes som-nirdquo i a les ldquoConclusionsrdquo
17
Son i Somnis I1 - Fonts
18
Fonts
FONTS
Una seleccioacute hipnologravegica
All human beings are also dream beings Dreaming ties all mankind together
Tots els sers humans tambeacute soacuten sers de somniSomiar eacutes el vincle que uneix tota la humanitat
Jack Kerouac
Son i somni soacuten un fenomen universal en parlen absolutament totesles tradicions filosofies i religions del moacuten especialment sota logravepticade la interpretacioacute o de la prediccioacute
19
Son i Somnis I1 - Fonts
Perograve algunes elaboren a meacutes tegravecniques i pragravectiques especiacutefiques alentorn daquests estats lexamen de les quals pot ilmiddotluminar meacutes beacute lanaturalesa de lactivitat hiacutepnica i oniacuterica que no pas el tedioacutes estudi deles perdedores interpretacions dels continguts dels somnis o la mera re-lacioacute de la mitologia que hi estagrave relacionada
Daciacute el criteri bagravesic de seleccioacute de les fonts daquest assaig es priorit-zen les que donen una especial importagravencia a somiar io a dormir idesenvolupen pragravectiques o tegravecniques especiacutefiques relacionades ambaquests estats Per aixograve tradicions com lhinduisme o el budisme soacutenmeacutes citades que no pas el cristianisme - que no ha desenvolupat tecno-logies especiacutefiques a lentorn del son i els somnis - o les tradicions nograver-diques o mesoamericanes de les que tenim pocs textos
En examinar les fonts que fan referegravencia al somni i al son sadverteixde seguida que el fenomen que anomenem duna manera molt generalldquoxamanismerdquo sembla estar a lorigen de totes les fonts posteriors nosols per la seva antiguitat sinoacute tambeacute per labast de les seves concepci-ons i pragravectiques Eacutes cert que els estudis disponibles es basen al meacutes sovint en els xama-nismes actuals perograve la concordanccedila daquests amb nombroses referegraven-cies antigues i les restes arqueologravegiques justifica que el xamanismeocupi el primer lloc a tots els efectes en la nostra relacioacute cronologravegicade fonts
Dentrada conveacute notar que hi ha una segraverie de concepcions bagravesiques delxamanisme que soacuten compartides per totes les tradicions i filosofiescom demostren els documents que hi fan referegravencia i els innombrablesexemples de transcendentals decisions histograveriques preses a causa desomnis des del dAdam als dAlexandre Magne Juli Cegravesar o Constantiacute
En el somni lagravenima del dorment viatja ldquola concepcioacute primiti-va meacutes tiacutepica sobre els somnisrdquo segons E B Tylor
En el somni lagravenima viatja a altres mons on es troba amb altres
20
Fonts
sers
El somni pot ser una revelacioacute o un presagi Per tant cal fer-licas i saber-lo interpretar
El somni eacutes una font dinformacioacute i un mitjagrave per guarir malalti-es i per obtenir inspiracioacute io informacioacute a lhora de prendre de-cisions
No eacutes que els diversos xamanismes siguin irracionals i no reconeguinla banalitat dalguns somnis o la continuiumltat dels pensaments del diaamb els somnis de la nit Els nadius de les illes Barbados atribueixenels seus somnis a lldquoestudirdquo- a pensar en una cosa intensament El ma-teix fan les tradicions perograve durant milmiddotlenis tota la humanitat va estardacord en aquests principis bagravesics i es podria afirmar que tota la histograve-ria fins als temps moderns sha anat fent a base de somnis
El gran trencament
Perograve amb legravexit de ciegravencia positiva a partir del segle XVII precedit perla desconfianccedila cristiana en els somnis i laristotelisme dominant esprodueix a Europa un canvi dramagravetic inegravedit en la valoracioacute dels som-nis que fins aleshores havien gaudit de la mateixa respectuosa consi-deracioacute tant a Occident com a la resta del moacuten
Valgui a tall dexemple el contundent article de lEncyclopeacutedie de Dide-rot i DAlembert
ldquoSomni s m (Metafiacutesica) Somieig que es teacute quan es dorm VeureSomieig
La histograveria dels somnis encara eacutes molt poc coneguda perograve eacutes im-portant no solament en la medicina sinoacute tambeacute en la metafiacutesica acausa de les objeccions dels idealistes Quan somiem tenim unsentiment intern de nosaltres mateixos i a la vegada un deliri moltgran en veure diverses coses fora nostre actuem volent o no vo-lent i en fi tots els objectes dels somnis soacuten visiblement jocs de
21
Son i Somnis I1 - Fonts
la imaginacioacute Les coses que ens han colpit meacutes durant el dia apa-reixen a la nostra agravenima quan aquesta estagrave en repograves aixograve eacutes bencert habitualment fins i tot en les begravesties car els gossos somiencom lhome la causa dels somnis eacutes doncs qualsevol impressioacuteforta frequumlent i dominantrdquo
De sobte els somnis van perdre tota credibilitat els jocs de la imagina-cioacute no podien ser mesurats amb cap instrument aleshores disponibleEs pot arguumlir que hinduacutes grecs i romans ja havien avanccedilat abans lesmateixes opinions materialistes perograve mai tan duna forma tan primagraveriai sense aconseguir un tan gran predicament El resultat fou un trenca-ment de profundes consequumlegravencies Per aixograve avui la principal diferegravenciaentre les societats occidentals i la resta del moacuten eacutes que nosaltres cre-iem que el somnis nomeacutes tenen un sentit personal i psicologravegic Perograve la nostra visioacute restrictiva a escala global en realitat eacutes un feno-men minoritari A Agravesia Agravefrica i Amegraverica Llatina Oceania i entre moltspobles occidentals lantiga visioacute del somni continua ben viva
Per exemple en un estudi sobre lEgipte contemporani Valerie J Hoff-man indica que actualment els somnis religiosos espirituals o profegraveticssoacuten un fenomen sorprenentment estegraves
Jo mateix he pogut comprovar entre la gent de lEcuador i daltres paiuml-sos llatinoamericans la creenccedila del viatge de lagravenima en somnis Daciacutela prohibicioacute popular de no despertar bruscament ninguacute ja que (sic) ldquosiestagrave somiant que eacutes un colom i que sel menja un gos es moriragraverdquo
Aixograve no obstant en el moacuten acadegravemic sembla que el el son shagi reduiumlten la pragravectica a una quumlestioacute megravedica (especialment pels problemes din-somni) i els somnis - encara que despertin la fascinacioacute de sempre -han perdut la cagravetedra que abans ostentaven
Observava un divulgador cientiacutefic que a diferegravencia de lalquiacutemia queva donar lloc a la quiacutemica o de lastrologia que va precedir lastrono-mia de lonirologia no nhavia sortit res
22
Fonts
De fet llevat duns pocs autors - que a pesar del seu interegraves no shantingut prou en compte (Hervey de Saint-Denys o Van Eeden per exem-ple) - i dels intents sincretistes de teogravesofs i ocultistes nomeacutes Freud vamirar de recuperar el somni per a la ciegravencia a traveacutes de la seva interpre-tacioacute
Perograve la seva idea de que el somni eacutes la via regia vers linconscient vafer meacutes mal que beacute com se sol dir perquegrave la gent es va acabar conven-cent de que el somni valia poc ja que provenia dun fons tegraverbol i encap cas podia ser una experiegravencia conscient
I quan la psicoanagravelisi va passar de moda el somni va tornar al forat ne-gre don per als positivistes no hauria dhaver sortit mai
Nomeacutes en egravepoques recents a la segona meitat del segle XX i amb lajutdels nous instruments de mesura es va produir un retorn dels somnisals laboratoris i a les aules gragravecies a diversos investigadors entre elsque destaca Stephen LaBerge (1947) psicofisiograveleg i pioner en lestudicientiacutefic del somni luacutecid a la universitat de Stanford durant els animatsanys 1980
No li va resultar fagravecil com ell mateix explica
ldquoPer tal de comprendre les dificultats que es van haver de superarabans que el somni luacutecid fos cientiacuteficament acceptable cal sabercom es considerava el tema des de la banda de lestablishment Enel moacuten acadegravemic lactitud dominant sobre els somnis luacutecids (hellip) espot resumir en una sola paraula escepticisme (hellip) com si hi hagueacutesquelcom filosograveficament discutible en la nocioacute mateixa de somni luacute-cidrdquo
Perograve el retorn de LaBerge al moacuten dels somnis no es va produir com enel cas de Freud pel tortuoacutes vial de loniromagravencia sinoacute que com esqueiaa un ex-hippy bregat en la psiconagraveutica va agafar lampla autopista delonironagraveutica
I probablement per aixograve eacutes el primer cientiacutefic modern que ha demostrat
23
Son i Somnis I1 - Fonts
empiacutericament lexistegravencia del fenomen del somni luacutecid i ha desenvolu-pat tegravecniques per estudiar les relacions de cos i ment en lestat de som-ni que han validat moltes afirmacions de les tradicions antigues
Perograve com se li va acudir elegir el somni com a tema dinvestigacioacute Valla pena escoltar la seva progravepia versioacute del proceacutes que significativamentva comenccedilar amb el cinema lart dels somnis
ldquoEn certa manera em vaig interessar pel somni luacutecid a partir de lesexperiegravencies de la meva infantesa Quan tenia cinc anys feien unessessions matinals de cinema on passaven unes segraveries daventures ijo no me les perdia mai I un dia vaig pensar despreacutes dhaver tin-gut un somni especialment divertit en el que era un pirata submariacuteiquestno seria divertit tornar al mateix somni i continuar-lo com a la segrave-rie del cine Ninguacute no em va dir que no es podia fer una cosa aixiacutede manera que aquella mateixa nit vaig tornar al mateix somni i re-cordo que ho vaig continuar fent durant setmanesrdquo
Meacutes tard va venir lexperiegravencia psicodegravelica combinada amb el budismetibetagrave
ldquoNo va ser fins als vint anys que em vaig interessar per la ment Enaquella egravepoca matreia el moacuten natural i suposava que seria quiacutemic oalguna cosa per lestil i quan vaig arribar a Stanford el 1967 vaigestudiar quiacutemica Perograve com que aleshores vivia a la badia de SanFrancisco iexclja us podeu imaginar per quina mena de coses emvaig interessar tambeacute (Riu) Coses que em van fer veure que hi ha-via un moacuten interior tant interessant com el moacuten exterior
Em vaig apuntar a un curs den Tarthang Tulku un budista tibetagrave aEsalen i em va sorprendre el tema del curs que essencialmentconsistia a mantenir la consciegravencia desperta les 24 hores del diaEn Tarthang en aquella egravepoca no sabia gaire anglegraves i no parava derepetir tot rient Aixograve somni aixograve somni Volia que veieacutessim lanostra experiegravencia de lestat de vigiacutelia com un somni i que compro-veacutessim quegrave tenien en comuacute les experiegravencies nocturnes i les experi-egravencies diuumlrnes Despreacutes dhaver enfocat la ment daquesta maneradurant el curset daquell cap de setmana quan tornava a San Fran-cisco em va semblar que anava colmiddotlocat Ho vaig associar amblexercici i amb lexpansioacute de la meva atencioacute conscient pel fet de
24
Fonts
pensar en les meves experiegravencies de la vetlla com un somni i inten-tar mantenir una continuiumltat
Unes nits despreacutes de tornar del curset dEsalen vaig tenir el primersomni luacutecid que recordava des de la meva infantesa Estava esca-lant el K2 amb magraveniga curta pujant la muntanya sota una fortanevada I vaig pensar Mira com vaig vestit com ho puc fer aixograveDoncs perquegrave aixograve eacutes un somnirdquo
Finalment el que va decidir LaBerge a estudiar els somnis fou la sevautilitat per a la vida
ldquoLexperiegravencia em va despertar linteregraves pel tema del somni luacutecidque va anar creixent durant els seguumlents cinc anys I en aquellperiacuteode vaig tenir una experiegravencia que em va convegravencer del tot quetreballar el somni luacutecid podia tenir un gran valor per a mi Vaig so-miar que menfilava per un camiacute de muntanya amb un companyhaviacuteem caminat quilogravemetres i quilogravemetres Vam arribar a un pontmolt estret que travessava un abisme duna profunditat immensa ien mirar cap avall em va agafar por de passar pel pont
El meu company em va dir Oh no cal que passis pel pont potstornar per on hem vingut i em va assenyalar darrere nostre lenor-me distagravencia que haviacuteem recorregut Perograve dalguna manera em vasemblar que aquell era el sistema meacutes complicat de resoldre el pro-blema i llavors em va venir el pensament que si aconseguia estarluacutecid no em faria gens de por travessar el pont I en aquell mo-ment en certa manera em vaig fer conscient daquell pensamentem vaig adonar que estava somiant i vaig travessar el pont fins ar-ribar a laltre costat
Quan em vaig despertar vaig reflexionar sobre el sentit de tot ple-gat i vaig veure que aquella experiegravencia es podia aplicar a la vidaen general La vida eacutes en un cert sentit una mena de pont i elque ens fa perdre lequilibri eacutes la por al desconegut a la mort a lamanca de sentit del que ens envolta sigui el que sigui Perograve simantenim una correcta atencioacute conscient i un context eacutes possibletravessar el pont
Va ser en aquella egravepoca que vaig decidir que els meus set anys derecerca del Sant Grial en el regne dels hippies shavien acabat i que
25
Son i Somnis I1 - Fonts
havia de tornar a ser un cientiacutefic I vaig pensar que el somni luacutecidpodia ser un bon projecte de doctorat i que es podia investigar ci-entiacuteficament Els experts daquella egravepoca em van dir que era im-possible perograve jo havia trobat una manera de demostrar que erapossiblerdquo
Espirituals vs magravegics Ioga vs xamanisme
A meacutes del gran trencament recent que LaBerge i els seus colmiddotleguesintenten superar una segona divisioacute meacutes subtil ancestral i profunda ique neix del valor i luacutes que es donen al son i al somni trenca la unani-mitat entre les fonts i fins i tot dins delles mateixes
Sembla talment que els somiadors es debatin des de temps immemori-als entre dues grans tendegravencies
1 Fer servir el somni per a alguna cosa curar aprendre viatjardistreures transformar la realitat ordinagraveria combatre etc
2 Utilitzar-lo nomeacutes per superar-lo i poder entrar en un altre estatcomparat amb el desvetllament
26
Fonts
Magravegia vs miacutestica egravextasi vs egravenstasi o xamanisme vs ioga segons Mir-cea Eliade una tensioacute interna que ja es troba en el xamanisme bate-ga en totes les tradicions
La distincioacute de Mircea Eliade
Eacutes ben conegut que Mircea Eliade defineix el xamanisme com una tegravec-nica de legravextasi i afirma que el tret distintiu del xaman eacutes la seva capa-citat dentrar en un estat de tragravensit en el qual la seva agravenima deixa el cosper ascendir cap al cel o per baixar al moacuten inferior amb lajut desperitsamb els que es comunica
Perograve fa un pas meacutes en afirmar tambeacute que la distincioacute fonamental entreles pragravectiques i experiegravencies xamagraveniques i les iograveguiques es pot enten-dre com la diferegravencia entre ldquoegravenstasirdquo i ldquoegravextasirdquo - ldquoestar a dinsrdquo o ldquoestara forardquo (dun mateix)
Aquest exagerat egravemfasi en legravextasi com a component definitiu del xa-manisme oposat a legravenstasi de la meditacioacute iograveguica sha convertit enun fonament de lestudi acadegravemic tant del ioga com del xamanismemolt meacutes enllagrave de lagravembit estricte de lobra dEliade
I per beacute que actualment se li fa menys cas que fa uns anys continuasent un referent per a molts Per aixograve creiem que conveacute analitzar-lo(nexpliquem la gegravenesi i les contradiccions en lannex daquest assaigque duu el tiacutetol de ldquoEl cas Eliaderdquo)
Pel que fa a letimologia el mot ldquoegravextasirdquo proveacute del grec antic κστασιςἔ(ekstasis) derivat del verb ξίστημι (ἐ eksistēmi ldquodesplaccedilar-serdquo) i estagraveformat per la preposicioacute κ (ἐ ek ldquoforardquo) i el verb σ τημι (ἵ histēmi ldquosi-tuar-serdquo de larrel sta- ldquoestar dretrdquo) Daciacute es fa servir per designarqualsevol desplaccedilament i derivadament designa ldquotragravensitrdquo o ldquoestuporrdquo
En el grec del Nou Testament perograve eacutes produeix un subtil canvi degrans consequumlegravencies el mot perd el sentit de desplaccedilament fiacutesic i passa
27
Son i Somnis I1 - Fonts
a indicar exclusivament el tragravensitrapte a partir del verb existanai des-placcedilar treure de lloc i tambeacute ldquoperdre el caprdquo (existanai phrenon) deek fora + histanai situar estar dret
Aquesta interpretacioacute esbiaixada va influenciar els sentits que es vanatorgar posteriorment al mot a Occident Legravextasi va esdevenir doncscom diuen els diccionaris
ldquoun estat de rapte que deixa estupefacte el cos mentre lagravenima con-templa coses divinesrdquo i daciacute adquiriragrave el sentit dldquoestat exaltat defelicitatrdquo
I finalment va acabar denominant lempagravetica metilendioximetanfetami-na (MDMA) tambeacute coneguda com ldquoegravextasirdquo droga psicoactiva dorigensintegravetic amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel metgealemany Anton Koumlllisch pels volts del joioacutes Nadal del 1912
Influiumlt per aquesta ambigua connotacioacute Eliade encunya el terme ldquoegravens-tasirdquo el 1969 per oposar-lo a legravextasi xamagravenic substituint ek per en ambla finalitat de formar el neologisme en-stasis (ldquoestar dret a dinsrdquo)
I fa servir el terme per designar les experiegravencies o labolicioacute dexperiegraven-cies que es donen com a consequumlegravencia de les tegravecniques meditatives queaparten el practicant del moacuten Fins i tot de vegades arriba a conside-rar ldquoegravenstasirdquo un equivalent del terme sagravenscrit samadhi Diu Eliade al seu llibre Yoga inmortalidad y libertad
ldquoEl samacircdhi es todo lo contrario de un eacutextasis ya que no es salidadel ser enajenacioacuten sino regreso al ser interiorizacioacuten lo mismoque el Yoga no es una miacutestica sino un meacutetodo psicosomaacutetico orde-nado a un retorno sobre siacute mismo Los significados de la palabrasamacircdhi son unioacuten totalidad absorcioacuten en concentracioacuten totaldel espiacuteritu conjuncioacuten En general se le traduce por concentra-cioacuten pero en ese caso hay un riesgo de confusioacuten con el dhacircranacircPor esta razoacuten es que hemos preferido traducirlo por en-stasis es-tasis conjuncioacutenrdquo
28
Fonts
Aixiacute el sentit base de desplaccedilament del mot ldquoegravextasirdquo deixa pas a laidea de rapte - concepte negatiu per a Eliade en tant que comporta unapegraverdua meacutes o menys gran de control - i aquesta connotacioacute negativa elporta a crear la seva distincioacute atribuint al xamanisme un caragravecter ex-clusivament extagravetic
Perograve en bona logravegica etimologravegica hauria estat millor reservar el termeldquoegravenstasirdquo per designar laspecte centriacutepet o intern dun proceacutes enlloc deforccedilar-ne el sentit per qualificar una pragravectica sencera els processos dela qual tenen inevitablement aspectes extagravetics i enstagravetics tant en el casdel ioga com en el del xamanisme
La simple observacioacute dels fets demostra que la distincioacute egravextasi-egravenstasino funciona gaire beacute sobre el terreny Els nombrosos exemples de fe-nogravemens de tipus xamagravenic associats a la meditacioacute la unioacute de modali-tats extagravetiques i enstagravetiques en el desenvolupament dels iogues hinduacute ibudista aixiacute com en el taoisme i les formes meditatives dels xamanis-mes minimitzen la diferegravencia entre el xaman i el iogui deixant clarque les modalitats extagravetiques i enstagravetiques estan dinagravemicament relacio-nades i no soacuten muacutetuament excloents Vegem-ne quatre exemples ex-trets de tradicions ben diferents abans dentrar en meacutes consideracions
29
Son i Somnis I1 - Fonts
Un xaman fent magravegia negra No un ldquoenstagraveticrdquo iogui tibetagrave practicant el Chod
Els misteris del Chod
Eacutes particularment suggestiva en aquesta liacutenia la pragravectica tibetana delChod (en sagravenscrit cheda-sadhana en tibetagrave Chod sgrub thabs) quesignifica simplement ldquorite de tallarrdquo
La llegenda relata que Pa Dampa Sangye - anomenat el pare delChod (s XI) i considerat la reencarnacioacute de lexcegraventric Bodhidharma -va arribar al Tibet provinent de lIacutendia per introduir-hi el sistema demeditacioacute anomenat Zhi-jye la pacificacioacute del sofriment basat en ladoctrina de la Saviesa Transcendental (Prajna-paramita) del budismeMahayana (ldquoGran Vehiclerdquo)
30
Fonts
Conta la llegenda que juntament amb una notable dona tibetana Mac-hig Labdroumln va crear el Chod una subtil barreja de la via budista ambuna antiga forma de ritual xamagravenic promoguda per Machig a qui ve-iem en una pintura moderna en plena meditacioacute amb un estil que pocteacute a veure amb el que es pot trobar en els civilitzats cursets de cap desetmana que simparteixen a les nostres latituds Histogravericament el Chod eacutes un sadhana (ldquoritualrdquo) perifegraveric practicat almarge de les institucions tradicionals tibetanes o tagraventriques reservat aadeptes molt avanccedilats En paraules del mahasiddha (ldquogran adepterdquo)Arya Deva
ldquoChod vol dir tallar o escapccedilar larrel de la ment dualiacutestica que eacutesla ignoragravencia juntament amb les seves branques les cinc emocionsconflictivesrdquo
I el lama Jigme Chokyi Senge precisa
ldquoFer servir els obstacles (diables) en la via eacutes el sentit de la pragravecti-ca del Chod En adonar-se que tot eacutes ment no hi ha cap objecte atallar per petit que sigui Quan la buidor de la ment mateixa es rea-litza no queda dualitat entre tallador i tallat Quan aquesta no-
31
Son i Somnis I1 - Fonts
dualitat sexperimenta llavors sesvaeixen agravengels i dimonis i homes queda com un lladre en una casa buida sense res a tallarrdquo
El Chod sha definit finament com
ldquoun tipus especial de misticisme que uneix la pragravectica xamagravenicaamb una profunda meditacioacute iograveguica tot i que forccedila al marge delsambients convencionalsrdquo
Una pragravectica que en termes oniacuterics podriacuteem qualificar de ldquotreballarmalsons luacutecidsrdquo
Per dur a terme aquesta pragravectica el o la practicant - les dones hi soacuten es-pecialment inclinades - busca un lloc solitari que tingui poder o que esconsideri encantat pels esperits (com meacutes dolents meacutes bons soacuten per alChod)
Si hi ha sort i apareixen animals salvatges encara millor Els cementi-ris tambeacute soacuten uns indrets ideals Un cop ha triat el lloc ladepte muntala tenda que veiem a la fotografia de la pagravegina anterior amb els seusquatre vents - que tenen cadascun un color i un sentit especiacutefics - ori-entats a les quatre direccions de lespai
Quan comenccedila a caure a la nit el iogui o la ioguini fa una invocacioacute ientona diversos cants per comenccedilar el llarg proceacutes No descriurem aquiacuteel ritual perograve la pragravectica central del Chod es podria resumir de la se-guumlent manera
1 Transferir la consciegravencia a lespai i identificar-se amb la VajraYogini negra lessegravencia del principi femeniacute
2 A traveacutes de la visualitzacioacute identificar el cos amb lunivers idespreacutes oferir-lo totalment als eacutessers que el vulguin especial-ment als enemics i als esperits malignes perquegrave el devorin i eltransmudin en forma de gan ṇacakra o banquet tagraventric Cada platdaquest agravepat radical teacute un sentit miacutestic la pell eacutes la realitatsuperficial o maia per exemple
32
Fonts
Lobjectiu de la pragravectica eacutes viatjar al moacuten de la nit al perilloacutes regnedels fantasmes esperits i damnats per deixar-se devorar per ells be-neint aixiacute les agravenimes perdudes en limplacable roda de lexistegravencia
Per tant lequanimitat i la compassioacute del practicant la potegravencia del seucontacte amb els esperits la seva capacitat de guarir-los conformenlheroic camiacute que li permetragrave guanyar el cintamani griagravelic la Joia de laMent del Desvetllament
Els tibetans diuen que el Chod mata dos ocell dun sol tret per unabanda talla lenganxament al cos i a lego a traveacutes de la visualitzacioacutedel desmembrament i per laltra ajuda a practicar la compassioacute a traveacutesde lautosacrifici Per entrar en aquesta compassiva representacioacute hardgore - destinada atallar de rel la ilmiddotlusioacute tot participant en un antropofagravegic banquet en elpaper estelmiddotlar de plat principal del menuacute - el practicant sescalfa ambdanses giratograveries a lestil dervitx acompanyades de cants als sons com-binats de tambor flauta i campaneta i sestimula amb detalladiacutessimesvisualitzacions
No hi falta tampoc algun ocasional glop del ldquonegravectar de saviesardquo queconteacute la pragravectica kapala (Tib thoumlpa) o copa-crani que veiem damunt lataula de la fotografia juntament amb la tiacutepica campaneta tibetana - queno pot faltar mai - i altres objectes lituacutergics que la perspicagravecia del lec-tor identificaragrave fagravecilment
Perquegrave els practicants del Chod compten amb una parafernagravelia dignadexamen Veiem que el monjo de la fotografia empunya amb la magrave es-querra una trompeta feta amb un fegravemur humagrave (o kangling de kang-cama- i ling - flauta)
33
Son i Somnis I1 - Fonts
(Per a muacutesics interessats en adquirir un instrument autegraventicwwwdamaruworkscomboneacquiring-bone )
Contra el que es podria pensar aquest ldquoextagraveticrdquo i magravegic instrument dedoble boca - diuen que fa un so eteri i planyiacutevol - no proveacute del primitiuxamanisme de Himagravelaia ni de lantiga religioacute Bon del Tibet anteriors albudisme i que no lhan fet servir mai
Ironies de la vida el kangling en realitat veacute de lIacutendia de lldquoenstagraveticrdquoioga tagraventric que hi va florir fa uns 1500 anys
Els ioguis shivaiumltes i budistes que solien viure prop dels cementirissornaven amb ossos i feien servir una segraverie dinstruments rituals fabri-cats amb labundant mategraveria primera del lloc
Quan el tantrisme budista - el Vajrayana - va arribar al Tibet vers lany800 el kangling es va comenccedilar a difondre durant el segle seguumlent so-bretot per la influegravencia de Machik fins a convertir-se en un instrumentessencial
Nomeacutes a tall danegravecdota notem que molts textos descriuen com fabri-car un bon kangling es recomana un os de brahman -home o dona -jove i sense tares i millor si eacutes monjo o monja iexclI no diguem si eacutes unfegravemur dun mahasidha (ldquogran adepterdquo)
34
Fonts
Tambeacute es pot recoacuterrer al fegravemur dun parent - aixiacute acumularagrave karma po-sitiu per a les seves futures vides - o al duna mare morta de part
El petit tambor doble (damaru) que el nostre monjo empunya amb lamagrave dreta sovint es fabrica amb la base de dos cranis humans daciacute laseva mida reduiumlda en comparacioacute amb el tambor tibetagrave normal de fus-ta Dell penja el colorit chopen lestendard de la victograveria fet amb ca-bell humagrave pell de lleopard i de tigre campanetes pedres semiprecio-ses i un mirallet
Perograve lelement central de la iconografia del Chod eacutes leina que penja dela cintura del nostre monjo una doble vara lligada amb una cadena(kartika) que es feia servir tant per lluitar com per batre el blat i quesimbogravelicament separa el cos de la ment tallant la saviesa convencional
35
Son i Somnis I1 - Fonts
Assenyalem de passada que es tracta del mateix instrument agriacutecola iguerrer el flabellum que empunyaven els xamagravenics faraons egipcis
Molts comentaristes assenyalen la similitud daquesta complexa pragravecti-ca tibetana amb la prototiacutepica iniciacioacute xamagravenica Deu ser per aixograve quelenvolta una tenebrosa aura romagraventica i eacutes considerada una pragravecticaperillosa i no adequada per a principiants Aixograve no obstant continuasent popular en els ambients del budisme tibetagrave que malgrat el seu ac-tual verniacutes filosogravefic fa servir objectes magravegics somnis i visions al vellestil xamagravenic
El Tercer Karmapa (1284-1339) va sistematitzar els ensenyaments delChod de Machig Labdroumln i els va introduir en els llinatges KagyupaNyingmapa i especialment en el Dzogchen En aquesta transicioacute delscementiris als monestirs el ritual es va tornar meacutes simbogravelic i imagina-tiu
En tot cas el Chod eacutes una interessant recapitulacioacute del proceacutes xamagravenica tres nivells una especial combinacioacute de meditacioacute budista tantra indii elements dantics rituals xamagravenics tibetano-siberians que mereixeriaun estudi especiacutefic i pragravectic meacutes enllagrave de la mograverbida curiositat que des-perta
36
Fonts
Criacutetiques taoistes
La mateixa tensioacute magravegia-miacutestica apareix en la transicioacute del que es potanomenar ldquoxamanisme xinegravesrdquo al misticisme taoista
La relacioacute dels wu els antics xamans de la Xina amb el cosmos eramagravegica es comunicaven amb les plantes minerals i animals penetra-ven a linterior de la Terra o visitaven galagravexies distants A traveacutes de ladansa els psicotrogravepics i el ritual invocaven poders elementals i espiri-tuals i entraven en contacte amb ells
Zhuang Zu explica al setegrave capiacutetol del seu llibre la discussioacute entre un ta-oista i un xaman El taoista posseeix la veritat miacutestica (zhen Ji) que eacutesinnata i familiar perograve desconeguda A llarg de lescena es descriu lopo-sicioacute entre aquest coneixement intern i el coneixement projectat cap alexterior del xaman en una contraposicioacute que recorda Eliade
El xaman sesforccedila a copsar lestat intern del mestre perograve cada vegada
37
Son i Somnis I1 - Fonts
que es troben el taoista fa que el diagnogravestic canviiuml Tot i que en el relatel deixeble del mestre taoista es queda impressionat pel xaman el mes-tre el confon en els seus diagnogravestics perquegrave el xaman estagrave limitat almoacuten fenomegravenic mentre que el mestre taoista copsa el caos original quehi ha al darrere
Aixograve no obstant el tractament que Zhuang Zu doacutena a la logravegica semblacontradir aquesta visioacute En la famosa Discussioacute sobre la igualtat de lescosesrdquo el discurs de la logravegica es fa servir per superar la causalitat iobrir el camiacute vers la comprensioacute total que es pot abastar a traveacutes de laintuiumlcioacute o el somni i els estats alterns de consciegravencia Aquiacute Zhuang Zuparteix del xamanisme xinegraves per encarar el misticisme
Al pragravectic estil xinegraves amic de lavinenccedila i el tripijoc el taoisme eacutes par-ticularment permeable al xamanisme del que ha sorgit
En molts dels seus textos abunden els exemples de profecies curaci-ons alquiacutemies o refinades operacions oniacuteriques i molts taoistes mati-sen la radicalitat filosogravefica de Zhuang Zu almiddotlegant que els clagravessics fe-ien servir els somnis i no consideraven el pronogravestic oniacuteric una pragravecticainuacutetil
38
Fonts
Ha llegit Plotiacute fins que li han explotat totes les categories
Espetecs plotinians
Tambeacute hi ha qui fa distincions ja no entre misticisme i xamanisme si-noacute dins del propi misticisme
Citem a tall dilmiddotlustracioacute unes reveladores cites de lobra del teograveleg rusValdimir Lossky Teologia Miacutestica de la Iglesia de Oriente on compa-ra la visioacute de Plotiacute amb la del neoplatogravenic cristiagrave que a finals del segleV o principis del VI a Siacuteria va firmar amb bon criteri les seves obresamb el nom del deixeble de Sant Pau Dioniacutes Aeropagita obtenint aixiacuteuna exitosa promocioacute de la seves obres
En elles combina la doctrina de la filosofia neoplatogravenica i les pragravecti-ques degravextasi amb les doctrines cristianes Les seves opinions sota elmantell protector de sant Dioniacutes van tenir gran influegravencia en la miacutesticacristiana i no van parar de despertar al llarg de la histograveria del cristianis-me variades tendegravencies heregravetiques des del monofisisme al francisca-nisme o el quietisme de Miguel de Molinos
Lossky fa autegraventics jocs de mans per distingir-les de la radical pragravecticaplotiniana
ldquoPara acercarse al Uno (En) hace falta seguacuten Plotino levantarse asiacute mismo desde los objetos sensibles que son los uacuteltimos de todoshasta los primeros objetos hay que estar exento de todos los vi-cios ya que se tiende hacia el bien hace falta remontar hasta elprincipio interior a siacute mismo y tornarse en un solo ser en lugar demuchos si se ha de contemplar el principio y el Uno Es el primergrado de la ascensioacuten donde nos encontramos libres de lo sensiblerecogieacutendonos en la inteligencia Pero hay que dejar atraacutes la inteli-gencia puesto que se trata de alcanzar un objeto superior a ellaEn efecto la inteligencia es algo y es un ser pero ese teacutermino noes algo ya que estaacute antes de toda cosa no es tampoco un serpues el ser tiene una forma que es la del ser pero ese teacuterminoestaacute privado de toda forma aun inteligible Pues dado que la natu-raleza del Uno es generadora de todo nada es de lo que engendra
39
Son i Somnis I1 - Fonts
Esta naturaleza recibe definiciones negativas que recuerdan las dela Teologiacutea miacutestica de Dionisio No es una cosa no tiene ni cuali-dad ni cantidad no es inteligencia ni alma no estaacute en movimientoni en reposo no es en el lugar ni en el tiempo es en siacute esenciaaislada de las demaacutes o maacutes bien carece de esencia ya que estaacuteantes de toda esencia antes del movimiento y del reposo pues es-tas propiedades se hallan en el ser y lo hacen muacuteltiple
Interviene aquiacute una idea que en modo alguno se encuentra en Dio-nisio y que traza una liacutenea de demarcacioacuten entre la miacutestica cristianay la miacutestica filosoacutefica de los neoplatoacutenicos Si Plotino rechaza lasatribuciones propias del ser buscando llegar a Dios no es como enDionisio en razoacuten de la absoluta incognoscibilidad de Dios ofusca-da por todo lo que puede conocerse en los seres sino porque la es-fera del ser aun en lo que de maacutes alto tiene es necesariamentemuacuteltiple no tiene la simplicidad absoluta del Uno
El Dios de Plotino no es incognoscible por naturaleza si no pode-mos comprender al Uno ni por la ciencia ni por una intuicioacuten inte-lectual es porque el alma cuando aprehende un objeto por la cien-cia se aleja de la unidad y no es absolutamente una Es menesterpues recurrir a la viacutea extaacutetica a la unioacuten donde el sujeto estaacutecompletamente por su objeto uno con eacutel donde toda multiplicidaddesaparece y el sujeto no se distingue ya de su objeto
Cuando se encuentran no hacen maacutes que uno y soacutelo son doscuando se separan iquestCoacutemo declarar que eacutel es un objeto diferentede nosotros mismos a pesar de que no lo veiacuteamos diferente sinounido a nosotros cuando lo contemplaacutebamos Lo que se desechaen la viacutea negativa de Plotino es lo muacuteltiple y se llega a la unidadabsoluta que estaacute maacutes allaacute del ser puesto que el ser estaacute ligado ala multiplicidad siendo posterior al Uno
40
Fonts
El eacutextasis de Dionisio es una salida del ser como tal el eacutextasis dePlotino es maacutes bien una reduccioacuten del ser a la simplicidad absolutaPor eso designa Plotino su eacutextasis con un nombre bien caracteriacutesti-co el de simplificacioacuten (aplosis) Es una viacutea de reduccioacuten a la sim-plicidad del objeto de contemplacioacuten que puede positivamente defi-nirse como el Uno mdash Enmdash y que en esta cualidad no se distinguedel sujeto contemplante Pese a todas las semejanzas exterioresdebidas sobre todo al vocabulario comuacuten estamos lejos aquiacute de lateologiacutea negativa de las Areopagiacuteticas El Dios de Dionisio incog-noscible por naturaleza Dios de los Salmos que hizo de las tinie-blas su retiro no es el Dios-unidad primordial de los neoplatoacutenicosSi bien es incognoscible no es en virtud de su simplicidad que nopodriacutea acomodarse con lo muacuteltiple de que estaacute maculado todo co-nocimiento relativo a los seres es una incognoscibilidad por decir-lo asiacute maacutes fundamental absoluta En efecto si tuviera por base lasimplicidad del Uno como en Plotino Dios no seriacutea ya incognosciblepor naturaleza
Ahora bien la incognoscibilidad es precisamente la uacutenica definicioacutenpropia de Dios en Dionisio si se puede hablar aquiacute de definicionespropias Rehusando atribuir a Dios las propiedades que son el obje-to de la teologiacutea afirmativa Dionisio evita expresamente las defini-ciones neoplatoacutenicas oude hen oude henotes no es el Uno ni laUnidad dice En el tratado De los nombres divinos al examinar elnombre del Uno que puede predicarse de Dios muestra su insufi-ciencia y le opone otro nombre el maacutes sublime el de la Trinidadque nos ensentildea que Dios no es ni el uno ni lo muacuteltiple sino que so-brepasa esta antinomia al ser incognoscible en lo que eacutel esrdquo
41
Son i Somnis I1 - Fonts
Enosi ( νωσις) vol dir unitat unioacute En el platonisme i especialmentἕen el neoplatonisme eacutes la unioacute amb el que eacutes fonamental en la realitatLU (Τὸὸ ν) Dioniacutes en el fons comparteix aquesta concepcioacute per moltἝque lortodogravexia de Lossky ho vulgui dissimular
Quina diferegravencia hi ha entre simplificar leacutesser fins a la seva reduccioacuteabsoluta i sortir de leacutesser En tots dos casos leacutesser va a parar al mateix lloc eacutes a dir enlloc iquestIcom pot la Trinitat que eacutes muacuteltiple sobrepassar la antinogravemia de la uni-tat i la multiplicitat Justificar-ho amb lexcusa de la incognoscibilitateacutes com el credo quia absurdum el ldquomho crec perquegrave eacutes absurdrdquo atri-buiumlt al radical Tertulmiddotliagrave que alguns han refinat fins arribar al brillantldquocom meacutes absurd meacutes mho crecrdquo
Els miacutestics del xamanisme
Carl G Jung a ldquoLhome i els seus siacutembolsrdquo en parlar del proceacutes dindi-
42
Fonts
viduacioacute del ldquojordquo com a centre intern de tota la nostra experiegravencia co-menta
ldquo(Aquest jo o esperit guia duna persona) eacutes realitzat duna formaiacutentegra i excepcionalment pura pels indis naskapi que encara exis-teixen als boscos de la peniacutensula del Labrador Aquesta gent senzi-lla soacuten caccediladors que viuen en grups familiars aiumlllats tan allunyatsels uns dels altres que no han pogut desenvolupar costums tribals ocreences i cerimogravenies religioses colmiddotlectivesrdquo
Mandala naskapi que representa el Mista peo
ldquoEn la seva solitud de tota la vida el caccedilador Naskapi sha de refiarde les seves veus interiors i les seves revelacions inconscients noteacute mestres religiosos que li diguin el que ha de creure ni ritualsfestivals o costums que lajudin a tirar endavant En la seva bagravesicavisioacute de la vida lagravenima de lhome eacutes simplement un lsquocompany inte-riorrsquo que anomena lsquoEl meu amicrsquo o Mista peo que significa lsquoGranHomersquo El Mista peo viu dins del cor i eacutes immortal En el moment dela mort o just abans abandona el cos i meacutes tard es reencarna enun altre eacutesser ldquo
I afegeix meacutes endavant en referegravencia als somnis
43
Son i Somnis I1 - Fonts
ldquoEls naskapi que paren atencioacute als seus somnis i miren de trobar-neel sentit i provar-ne la veritat poden entrar en una meacutes gran conne-xioacute amb el Gran Home que afavoreix aquesta gent i els envia meacutes imillors somnis Aixiacute la principal obligacioacute dun naskapi eacutes seguir lesinstruccions que li donen els somnis i despreacutes donar una forma per-manent al seu contingut en lart Les mentides i la deshonestedatfan fora el Gran Home del propi regne interior mentre que la gene-rositat i lamor als veiumlns i als animals latreuen i li donen vida Elssomnis atorguen als naskapi una completa capacitat de trobar elseu camiacute a la vida no sols en el moacuten interior sinoacute tambeacute en el moacutenexterior de la Natura Lajuden a predir el temps i li donen un guiat-ge impagable a la cacera de la que depegraven la seva vida De la ma-teixa manera que els naskapi se nadonen que una persona recepti-va al Gran Home teacute somnis millors i meacutes uacutetils podriacuteem afegir queel no nascut Gran Home es torna meacutes real en la persona receptivaque no pas en els que el negligeixen Aquesta persona tambeacute estorna un ser humagrave meacutes completrdquo
Es podria almiddotlegar que Jung embadalit pels arquetips i el siacutembols exa-gera una mica perograve fins i tot letnocegraventric antropograveleg Lucien Leacutevy-Bruhl - que com molts a la seva egravepoca creia que hi havia una evolucioacuteteleologravegica de la ment primitiva a la ment occidental - ho reconeix aLrsquoexpeacuterience mystique et les symboles chez les Primitifs (1938)
ldquoLa cacera que eacutes luacutenic que permet subsistir aquests indis sota el
44
Fonts
clima del Labrador es regula segons una doble experiegravencia la queprocura lobservacioacute positiva dels costums dels animals i lexperiegraven-cia miacutestica (no menys positiva al seus ulls) que tenen delsesperits eacutes a dir de la vida invisible daquests mateixos animalsDaciacute una doble tegravecnica o meacutes aviat la necessitat dunir a les armesi a les arguacutecies del caccedilador les operacions magravegiques que tot actu-ant sobre els animals asseguraran legravexit Per altra banda elsnaskapi no reflexionen meacutes sobre lexperiegravencia miacutestica que sobrelaltra Simposen totes dues amb una forccedila igual De la mateixamanera la seva tegravecnica es guia a la vegada per una i per laltra lesseves modalitats soacuten fixades per la tradicioacuterdquo
I afirma no sense admiracioacute davant del benedictiacute ora et labora delsnaskapi
ldquoEl naskapi apregraven que dues coses li soacuten necessagraveries per viure tre-ballar eacutes a dir caccedilar parar trampes pescar fabricar les eines queexigeixen aquestes activitats i fer-les servir i despreacutes fer monta(manitou) mot indiacutegena el sentit del qual difiacutecilment podem copsarperograve que representa una cosa molt progravexima a la nostra idea de for-ccedila invisible Aquestes dues coses tenen la mateixa importagravencia isoacuten inseparables en el seu pensament I aixograve vol dir que en lactivi-tat humana que persegueix finalitats positives un factor espiritualeacutes tan important com un factor fiacutesic Aixograve ho podem anomenar reli-gioacute Totes les fases de la vida de lindiacutegena nestan impregnadesLequip del caccedilador el seu vestit els seus ornaments segons la re-presentacioacute que implica la creenccedila indiacutegena soacuten coses espirituals ala vegada que pragravectiques en la seva capacitat daccioacute Unes forcessobrenaturals regnen sobre la vida daquests caccediladors la seva acti-tud tan particular davant de la vida manifesta que al fons del seucor soacuten uns miacutestics confirmatsrdquo
Un fals dilema
Despreacutes daquestes mostres entre moltes de la complexitat del temasenteacuten que diversos investigadors actuals vulguin situar la distincioacutedEliade en el context i amb labast que li pertoquen
Recordem que per a Eliade legravextasi eacutes el distintiu del xaman Perograve IanWhicher historiador de les religions de la Universitat de Manitoba
45
Son i Somnis I1 - Fonts
considera que les experiegravencies iograveguiques soacuten a la vegada extagravetiques ienstagravetiques El samadhi (veure el capiacutetol ldquoEstats de consciegravenciardquo) perexemple teacute caracteriacutesitques extagravetiques i enstagravetiques a la vegada O si esvol en uns altres termes eacutes alhora ldquonuminoacutesrdquo (del llatiacute numen ldquopre-segravenciardquo referit a la deiumltat) i ldquocessatiurdquo (neologisme derivat del verbldquocessarrdquo amb que tradueixo langlegraves cessative)
Laspecte ldquonuminoacutesrdquo del samadhi estaria lligat als poders especials ials viatges a realitats divines Laspecte ldquocessatiurdquo representaria laban-doacute de tot esquema cosmologravegic Tenint en compte que el concepte de lameditacioacute iograveguica que desemboca en el samadhi - el dhyana - estaacute rela-cionat amb larrel dhy ldquomirar veurerdquo foacutera un logravegic desenvolupamentde la visioacute xamagravenica Per tant el pas del dhyana al samadhi seria eldesenvolupament de la capacitat de ldquoveurerdquo que per extensioacute portarialestat dalliberament i a la cessacioacute de tot estat
Una altra manera delucidar aquesta tensioacute eacutes considerar les formesldquoextrovertidesrdquo o ldquointrovertidesrdquo dels fenogravemens religiosos o miacutestics i laseva relacioacute amb la distincioacute egravextasi-egravenstasi Sadverteix aleshores quemeacutes que com una distincioacute apareix com una gradacioacute els extrems de laqual serien els estats dhiperactivacioacute o ldquoergotrogravepicsrdquo i els dhipoactiva-cioacute o ldquotrofotrogravepicsrdquo
El terme ldquoergotrogravepicrdquo - introduiumlt pel fisiograveleg WR Hess (1881-1973) apartir del grec ργὸν ldquotreball labor accioacuterdquo i τρόπὸς ldquomanera caragravecἔ -terrdquo - denota els mecanismes i lestatus funcional del sistema nervioacutesque afavoreixen la capacitat de lorganisme de gastar energia oposatsals mecanismes ldquotrofotrogravepicsrdquo - del grec -τρὸφία τρὸφή ldquoalimentdesenvolupamentrdquo - que promuen el repograves i la reconstitucioacute de les re-serves danergia En general lequilibri entre els mecanismes nerviososergotrogravepic i trofotrogravepic corresponen en gran part a la subdivisioacute del sis-tema nervioacutes autogravenom en simpagravetic i parasimpagravetic
Aquests estats representen la divisioacute entre les experiegravencies o megravetodesque fomenten el retir i lautonomia - similars a lenstagravetic - i les experi-egravencies i megravetodes que fomenten un grau alt destimulacioacute cognitiva
46
Fonts
emotiva i perceptiva - similars a lextagravetic Un exemple revelador delque diem eacutes la catalegravepsia que experimenten els xamans durant les sevesactuacions que exteriorment teacute elements clarament enstagravetics malgratels elements extagravetics interns
Per altra banda en lexperiegravencia del iogui no eacutes tan fagravecil separar o aiumlllarels elements extagravetics dels enstagravetics meacutes aviat actuen plegats en eldesenvolupament del dhyana i el samadhi Aixiacute el ioga apareixeria sies vol com una adaptacioacute del xamanisme vers una orientacioacute ldquocessati-vardquo
Queda clar en tot cas que aquestes dues tendegravencies que hem indicatamb termes diversos estan relacionades dinagravemicament i que a la vega-da tambeacute eacutes cert malgrat tot que hi ha una evident diferegravencia entrelaspecte que hem anomenat ldquoespiritualrdquo (meacutes egravetic i soteriologravegic) i las-pecte ldquomagravegicrdquo (meacutes miacutetic)
O potser no Tal vegada parlem en el fons de dos extrems del mateixfenomen
Gananath Obeyesekere professor emegraverit dAntropologia a la universi-tat de Princeton que ha estudiat a fons el seu paiacutes natal Sri Lanka isap de quegrave parla qualifica els estats de somni tragravensit visioacute etc des-tats ldquohipnomagraventicsrdquo i en fa derivar els mites com deia Sinesi de Cireneo Tylor Sosteacute la nocioacute que el ioga i el xamanisme a un nivell soacuten con-tinus entre ells i que el xamanisme conteacute un mode particular de conei-xement que samaga sota ldquoles especulacions racionals sobreimposadesrdquo deles tradicions del budisme i el ioga Louis de la Valleacutee Poussin (1869-1938) distingit indograveleg belga i pro-fessor destudis budistes tambeacute opinava que el budisme com altres tra-dicions de lIacutendia es fonamenta en un ldquoioga purrdquo una tegravecnica ldquoextagraveti-cardquo que meacutes tard va adoptar superestructures escolagravestiques i filosogravefi-ques
ldquoEls brahmans van partir daquestes visions animistes per desenvo-lupar una psicologia metafiacutesica forccedila diferent de les teories dOcci-dent No sha doblidar mai que els filogravesofs indis van trobar els seus
47
Son i Somnis I1 - Fonts
materials no a la Natura a traveacutes duna observacioacute directa i cientiacute-fica sinoacute en les crues conjectures de la tradicioacute popular o ritualiacutesti-ca Un pensament potent veritablement filosogravefic va entrar en con-tacte no amb fets reals i comprovats sinoacute amb agosarades espe-culacions El resultat sovint eacutes una mica astoradorrdquo
Cal remarcar tambeacute que el xamanisme es universal mentre que el iogaeacutes molt meacutes restringit i apareix com un fruit seu Diguem per ara queel xamanisme i el ioga soacuten dues pragravectiques diferents perograve iacutentimamentrelacionades i que existeix una tensioacute interna a totes les tradicions entremagravegia i miacutestica
Unitat vs diversitat
Davant del ric i variadiacutessim panorama que examinem sorgeix un altredilema fonamental en aquest cas metodologravegic els diversos conceptesemprats per les fonts - energia altres realitats o esperits per exemple -fan referegravencia al mateix
48
Fonts
Eacutes una quumlestioacute espinosa Eacutes evident que els humans tenim unes basescomunes el cos i les seves funcions soacuten iguals per a tots i tambeacute elselements de la natura que ens envolten Perograve eacutes sorprenent per exem-ple la gran diferegravencia que hi ha entre els mites creacionals malgratque tots comencin a partir dun estat confuacutes i buit (que finalment sem-bla que sigui luacutenic que tenen en comuacute)
Sorpregraven a meacutes que les diverses medicines i pragravectiques meditatives toti ser tan diverses fins i tot contradictograveries funcionin meacutes o menys perun estil
I quegrave dir de les anatomies subtils Un chakra eacutes el mateix que un sefi-rot iquestLou lluminoacutes dels tolteques eacutes com lou agraveuric dels teogravesofs deri-vat de landa hinduacute I a un altre nivell ens podem preguntar iquestfan elsmateixos efectes les tegravecniques que sapliquen en contextos diferentsamb finalitats aparentment iguals
Ja dins del nostre tema eacutes indiscutible que totes les tradicions interpre-ten somnis prediuen fets futurs o tenen somnis luacutecids El que difereixperograve - i forccedila - soacuten les explicacions i accents que en donen
La Filosofia o Tradicioacute Perenne
49
Son i Somnis I1 - Fonts
No podem deixar de citar la resposta que aporta a aquestes preguntes laldquofilosofia perennerdquo una concepcioacute clagravessica que defensa la unitat fona-mental de religions i filosofies
La filosofia perenne considera que les totes les religions i filosofiescomparteixen una uacutenica veritat universal Aixiacute independentment delseu context cultural o histograveric i de les diferegravencies dels seus textos cadatradicioacute seria simplement una interpretacioacute diferent adaptada a cadacultura drsquoaquesta uacutenica veritat
Ciceroacute ja parlava de ldquoreligioacute universalrdquo a les ldquoTusculanesrdquo i meacutes tardel segle III Ammoni Saccas va intentar reconciliar filosofies religiosesdiverses (veure ldquoNeoplatonismerdquo) Perograve el concepte va aparegraveixer moltabans a lIacutendia amb el concepte del Sanatana Dharma que es podriaconsiderar el nom original daquest gran corrent filosogravefic i religioacutes queels perses van designar amb el nom dldquohinduismerdquo
Dharma se sol entendre com la llei divina o la correcta manera de viu-re mentre que sanatana vol dir ldquoeternrdquo o ldquoimmutablerdquo de manera queSanatana Dharma es podria traduir com ldquollei eternardquo El conceptesaplica a la identitat humana a la relacioacute amb els deuacutes i al camiacute de lasalvacioacute Tambeacute conteacute el sentit especiacutefic de religioacute universal que ex-clou tota divisioacute sectagraveria en lexpressioacute Manava Dharma o ldquoreligioacute delhomerdquo entesa com les veritats comunes a totes les religions
El Sanatana Dharma deriva de la combinacioacute de la creenccedila del RigVeda en un deacuteu amb lexistegravencia de diversos deacuteus Daciacute la famosa fra-se ekam sadavipra bahudha vadanti (tot el que existeix eacutes u els savisli donen noms diferents) Aquesta idea unitagraveria va ser central en els re-formadors del lhinduisme del segle XIX que van influenciar els pen-sadors occidentals de la liacutenia de la filosofia perenne
El curioacutes fenomen del bahaisme sorgit de lIslam xiiumlta el mateix seglefa daquest principi una religioacute i predica una doctrina completa de laveritat perenne Segons la fe Bahai totes les religions contenen la ma-
50
Fonts
teixa veritat incluiumlt el bahaisme mateix (amb tot no se sap de cap par-tidari de la filosofia perenne que shagi convertit a aquesta oportuna re-ligioacute) Els bahais sostenen la idea de la ldquorevelacioacute progressivardquo eacutes adir que Deacuteu es manifesta gradualment a mesura que la humanitat ma-dura i eacutes meacutes capaccedil de comprendre el propogravesit diviacute
El budisme per la seva banda adopta una posicioacute molt meacutes restrictivaque lhinduisme Al Brahmajala Sutra Buda afirma que els ensenya-ments dels altres corrents de la seva egravepoca es basen en una o meacutes de les62 teories errogravenies
ldquoBhikkus (monjos) hi ha innumerables filosofies doctrines i teoriesen aquest moacuten La gent es critiquen els uns als altres i discuteixensense parar sobre les seves teories Segons la meva investigacioacute hiha 62 teories principals darrere dels milers de filosofies i religionsque es practiquen en el nostre moacuten Considerades des del punt devista del Camiacute de la Ilmiddotluminacioacute i lEmancipacioacute totes 62 teoriescontenen errors i creen obstacleshellip Un bon pescador para la xarxa alaigua i pesca tantes gambes i peixos com pot I mentre observacom els peixos miren de sortir de la xarxa els diu Per molt amuntque salteu tornareu a caure dins de la xarxa I teacute raoacute Els milersde creences que floreixen avui en dia soacuten totes dins de la xarxadaquestes 62 teories Bhikkus no caigueu en aquesta xarxa en-cantada Nomeacutes aconseguireu perdre el temps i loportunitat depracticar el Camiacute de la Ilmiddotluminacioacuterdquo
Els budistes doncs com a magravexim defensen el pluralisme religioacutes enun sentit poliacutetic aixiacute ho declaren els ldquoedictes de pedrardquo de lemperadorAshoka sovint menystinguts a la pragravectica
Totes les religions han destar a tot arreu perquegrave totes desitgenlautocontrol i la puresa del corrdquo (Nb7)
I meacutes endavant concreta
El contacte (entre les religions) eacutes bo Cal escoltar i respectar lesdoctrines que professen els altresrdquo (Nb12)
Perograve el terme ldquofilosofia perennerdquo en el sentit que examinem aquiacute len-
51
Son i Somnis I1 - Fonts
cunyagrave lhumanista Agostino Steuco (1497-1548) per titular el seu trac-tat De perenni philosophia libri X publicat el 1540 inspirat en lobraels seus predecessors directes Marsilio Ficino (1433-99) i GiovanniPico della Mirandola (1463-94)
Ficino influiumlt per diversos filogravesofs clagravessics grecollatins sostenia en laliacutenia platogravenica que hi ha una unitat subjacent en el moacuten lagravenima oamor que teacute la seva contrapartida en el regne de les Idees Consideravaque el seu pensament era la perllongacioacute de la veritat filosogravefica delsantics (Zoroastre Hermes Trismegist Orfeu Aglaofem i Pitagravegores) ique va arribar al punt magravexim en Platoacute La prisca theologia la teologiaantiga o originagraveria que inclou totes les veritats i es pot trobar en totesles egravepoques eacutes una idea bagravesica per a Ficino
Pico alumne de Ficino presenta una visioacute meacutes ambiciosa de la priscatheologia i amplia la llista del seu mestre incloent-hi el pensamentdAverroes lAlcoragrave i la Cagravebala entre altres fonts La liacutenia de Pico i Fi-cino va continuar amb el metge Simforiagrave Champier (1471-1538) elfranciscagrave Francesco Giorgio (1466-1540) o el filogravesof hugonot Phillip-pe du Plessis-Mornay (1549-1623)
La filosofia perenne de Steuco va caure despreacutes en un relatiu oblit aOccident fins que Gottfried Leibniz (1646-1716) la va recuperar i vafer servir lexpressioacute per designar la filosofia comuna i eterna subjacenten totes les religions especialment en els seus elements miacutestics i esotegrave-rics duna manera semblant al concepte hinduacute del Sanatana Dharma
Aquesta visioacute influiragrave al seu torn en Kant (quan afirma que la religioacuteracional no depegraven dels seus continguts sinoacute meacutes aviat del comporta-ment moral) o en el mateix Nietzsche amb el seu concepte de lUr-Eine la unitat primordial de les coses similar a linconscient colmiddotlectiude Jung
A finals del segle XIX lestudioacutes Otto Willmann va tornar a recuperarla idea que va obtenir forccedila predicament en ambients protestants i deparla anglesa
52
Fonts
La discutida madame Blavatsky - que bagravesicament presenta una versioacutesui generis de la tradicioacute hinduacute - sapunta tambeacute al concepte de la phi-losophia perennis amb el seu concepte de la ldquoDoctrina Secretardquo
La filosofia perenne eacutes igualment un concepte central de lescola tradi-cionalista que es desenvolupa en lobra dels pensadors del segle XXReneacute Gueacutenon Frithjof Schuon Ananda Coomaraswamy Titus Burck-hardt Martin Lings Seyyed Hossein Nasr Jean-Louis Michon MarcoPallis Huston Smith i amb certa controvegraversia el siciliagrave Julius EvolaAquesta escola concep la Tradicioacute com la continuiumltat de la Revelacioacuteuna transmissioacute ininterrompuda al llarg dinnombrables generacionsde principis espirituals i cosmologravegics en contrast amb la descomposi-cioacute dels temps moderns
Perograve la principal diferegravencia entre HP Blavatsky i els tradicionalisteseacutes que la teogravesofa rebutja el concepte del deacuteu personal de les religionsmonoteistes en favor duna visioacute meacutes panteista i considera que el cristi-anisme es va desviar de la seva doctrina original
La idea de la filosofia perenne - de vegades anomenada ldquoperennialis-merdquo - la va popularitzar Aldous Huxley el 1945 al seu llibre ThePerennial Philosophy Afirma que a fi de copsar la realitat divina shande complir unes determinades condicions ldquoTenir amor ser pur de cor i
pobre desperitrdquo Comenta que els pocs que arriben a aquest estat com-prenen la veritat universal i la interpreten Soacuten els sants els profetesels savis i els ilmiddotluminats els que ldquohan modificat el seu mode de sermerament humagraverdquo i soacuten ldquomeacutes que merament humans i adquireixen el co-neixementrdquo
Modernament la tesi eacutes defensada per autors com WT Stace (1886-1967) professor de filosofia a Princeton el citat professor HustonSmith (1919) o linvestigador Robert KC Forman (1947) que sostenenque hi ha similituds essencials en lexperiegravencia miacutestica en totes les cul-tures i religions de totes les egravepoques Per a Stace la universalitatdaquesta experiegravencia nuclear eacutes condicioacute necessagraveria perograve no suficientper validar el contingut cognitiu de qualsevol experiegravencia religiosa
53
Son i Somnis I1 - Fonts
Els estudis de lex-monja i professora Karen Armstrong sobre la uni-versalitat de la ldquoregla dorrdquo (ldquotracta els altres com a tu mateixrdquo o ennegatiu ldquono els tractis diferentrdquo) apunten en la mateixa direccioacute aixiacutecom les obres de lantropograveleg Joseph Campbell influiumlts tambeacute pel pen-sament desl reformadors hinduacutes citats i els miacutestics Ramakrishna i Swa-mi Vivekananda
Pluralisme vs tradicionalisme
No cal dir que aquesta visioacute com passa amb el tema dels mags i elsmiacutestics teacute la seva contrapartida en el que sanomena ldquopluralisme religi-oacutesrdquo concepte filosogravefic que afirma que les diverses religions i cultureses formen a partir dels seus respectius contextos culturals i histograverics ique no hi ha una uacutenica religioacute o tradicioacute de base Els seus partidaris po-sen en quumlestioacute la lectura que fan els tradicionalistes dels textos religio-sos especialment el criteri segons el qual es pot dir quegrave eacutes TradicioacutePrimordial i quegrave no ho eacutes Madame Blavatsky ho aclaria fagravecilment totafirmant que havia descobert la Doctrina Secreta original i els tradicio-nalistes sostenen que a traveacutes de la intuiumlcioacute intelmiddotlectual es pot desco-brir aquesta essegravencia comuna
No podem deixar desmentar tambeacute les teories sobre una civilitzacioacuteoriginal comuna antiga desapareguda per un cataclisme (leco de laqual es troba per exemple en el Timeu de Platoacute) de la que derivarienles diverses tradicions fet que explicaria de manera meacutes racional lesgrans similituds entre les tradicions a tots els nivells (astronomia ar-quitectura etc) No podem considerar-les amb deteniment aquiacute perograveconvidem el lector inquiet a examinar-les pel seu compte
Al llarg daquest assaig ens limitem doncs a aportar els materials quepoden permetre destriar els elements comuns i constants en les versi-ons de totes les tradicions sobre la quumlestioacute del son i dels somnis Enagrupar les diverses fonts per temes ja ens apropem a una respostaperograve meacutes enllagrave de la taxonomia es pot presentar alguna mena desque-
54
Fonts
ma universal o de base comuna iquestQui hi toca meacutes els pluralistes o elsperennialistes iquestO al capdavall es tracta dun altre fals dilema com eldels ioguis i els xamans A les ldquoConclusionsrdquo sassaja una resposta
55
Son i Somnis I1 - Fonts
56
Xamanismes
Xamanismes
Qui somia ja eacutes una mica xaman
dita dels Indis Parintintin (Amazogravenia)
En aquest assaig adoptem luacutes habitual del terme ldquoxamanismerdquo seguintMircea Eliade
ldquoLa paraula xaman arriba a les nostres llenguumles des de la llenguaTungus a traveacutes del rus Pels Tungus de Sibegraveria eacutes alhora un nom iun verb Encara que els Tungus no tinguin cap mot per indicar elxamanisme el terme eacutes utilitzat per antropogravelegs historiadors de lareligioacute i altres en la societat contemporagravenia per designar lexperi-
57
Son i Somnis I1 - Fonts
egravencia i les pragravectiques del xaman El seu uacutes sha ampliat per inclou-re-hi experiegravencies i pragravectiques similars en cultures que no soacuten lescultures ural-altaiques on es va originar el terme xaman Per tantxamanisme no eacutes el nom duna religioacute o grup de religionsrdquo
Tambeacute fem servir el terme per descriure les pragravectiques histograveriques oprehistograveriques en base a la similitud dels seus modes de vida amb elsdels pobles primitius actuals
A meacutes lescrivim en plural per incloure-hi meacutes cogravemodament la gran di-versitat de formes que adopta el xamanisme en lespai i el temps
Quines soacuten les concepcions bagravesiques dels xamanismes sobre el son iels somnis
Gairebeacute de manera universal totes les cultures primitives reco-neixen un iacutentima relacioacute entre el somni i la vetlla i inclouen enel somni les visions les almiddotlucinacions causades per droguesetc
El son i els somnis soacuten fonamentals per viatjar io connectaramb altres mons
58
Xamanismes
Eacutes coneguda la visioacute del altjerrenge el ldquotemps de somnirdquo (ldquoen elssomnisrdquo) o dreamtime dels aboriacutegens australians considerats la culturameacutes antiga de la Terra I si la veterania eacutes un grau la seva visioacute ldquopano-niacutericardquo mereix un atenta consideracioacute
Els aboriacutegens dAustragravelia veuen la vida com un tot la creacioacute del pri-mer matiacute quan la terra i el cel es van separar i lavantpassat original laSerp Arc Iris va fer existir els avantpassats primordials que a traveacutesdels seus pensaments somnis i viatges van cantar perquegrave existiacutes elmoacuten
Els avantpassats caminaven tot cantant i quan arribava lhora de dor-mir dormien I en els seus somnis concebien els esdeveniments del diaseguumlent Quan van acabar es van retirar a linterior de la Terra i els seuscamins soacuten les songlines les ldquoliacutenies del cantrdquo que recorren encaraavui els aboriacutegens en el moacuten fiacutesic I en seguir els camins i cantar elscants es converteixen en els avantpassats i entren en el dreamtime queno eacutes un somni ordinari ni una mesura del temps sinoacute el regne delsavantpassats un univers paralmiddotlel on present passat i futur es barregen
Les liacutenies del somni ho sostenen tot Cada lloc cada animal ressonaamb la pulsacioacute del primer cant i en tornar-lo a cantar neix de nou tor-na a ser somiat perquegrave existeixi El moacuten eacutes perfecte perograve estagrave constant-ment en proceacutes de formacioacute
En una altra punta del moacuten els achuar o shuar de lAmazogravenia tambeacuteafirmen que la realitat ordinagraveria o lestat de vigiacutelia no eacutes diferent de larealitat del somni Eacutes meacutes creuen que lestat de vetlla eacutes una ilmiddotlusioacute ique lautegraventica naturalesa de la realitat eacutes percebuda i manipulada enels somnis i en les visions dels enteogravegens quan la nostra agravenima aban-dona el cos i empregraven els seus viatges a mons paralmiddotlels
Aquesta concepcioacute bagravesica eacutes compartida per tots els xamanismes Peraixograve una tegravecnica xamagravenica essencial eacutes passar duna regioacute cogravesmica o re-alitat a una altra de la terra al cel o al moacuten inferior I el somni-visioacute eacutes
59
Son i Somnis I1 - Fonts
el millor mitjagrave per entrar en contacte amb aquests mons i els seus habi-tants amb diverses finalitats
1 Veure cara a cara els esperits i presentar-los ofrenes en nom dela comunitat
2 Rescatar lagravenima dun malalt que sha separat del cos o ha estatenduta per esperits diabogravelics
3 Acompanyar lanima dun difunt a la seva nova residegravencia
4 Enriquir coneixements conversant amb sers superiors
Ho descriu amb precisioacute Leacutevy-Bruhl quan parla dels indis nord-ameri-cans
ldquoEls indis no coneixen cap meacutes manera de comunicar-se amb ellsque els somnis - o les visions que els soacuten molt prograveximes A traveacutesdaquests somnis lindividu entra en relacioacute directa amb els sersque segons creu soacuten les potegravencies que actuen en el moacuten que elvolta Perograve nomeacutes els veu amb els ulls de lagravenima no amb els delcos A meacutes aquests sers espirituals de lunivers formen per a ell uncontinuum amb el moacuten ordinari de la percepcioacute sensible Soacuten partsintegrants de la realitat i no uns sers sobrenaturals en el sentit es-tricte del motrdquo
Les visions tant les dels somnis com les que sexperimenten en un es-tat semi-despert tenen una funcioacute fonamental per als indis de tota Nor-damegraverica tant a nivell individual com tribal Creuen encara avui quea traveacutes dells es posen en contacte amb el moacuten dels esperits i reben po-der o ldquomedicinardquo i estructuren la realitat ordinagraveria I no soacuten pocs elsxamanismes que com els australians o els pima integren el somni enla Creacioacute
El suggestiu mite creacional dels indis Makiritare del riu Orinoco eacutes unencisador somni dins dun somni que recorda en clau caribenya les vi-sions de lhinduisme
60
Xamanismes
ldquoEl hombre y la mujer sontildeaban que Dios estaba sontildeando con ellos Dios estaba sontildeando con ellos mientras cantaba y tocaba maracas
escondido tras el humo del tabaco y sintieacutendose feliz pero al mismo tiempo sintiendo algunas dudas
Los maquiritare sabiacutean que cuando Dios suentildea con comida producey da comida
Si Dios suentildea con la vida produce fertilidad
El hombre y la mujer sontildeaban que en el suentildeo de Dios un huevoenorme y brillante apareciacutea
Dentro del huevo danzaban cantaban y festejaban porque desea-ban nacer prontamente
Sontildeaban que en el suentildeo de Dios la felicidad era maacutes fuerte que las dudas que Dios podriacutea sentir
y mientras sontildeaba los creaba y cantando deciacutea
Al romper este huevo naceraacute un hombre y naceraacute una mujer Y juntos viviraacuten y moriraacuten
Pero nuevamente naceraacuten y nuevamente volveraacuten a nacer y nueva-mente lo haraacuten
Y nunca dejaraacuten de nacer porque la muerte no existe Y juntos viviraacuten y moriraacuten
Pero nuevamente naceraacuten y nuevamente volveraacuten a nacer y nueva-mente lo haraacuten
Lantropograveleg escocegraves Sir James Frazer (1854-1941) comenta la visioacuteldquoprimitivardquo dels somnis al seu clagravessic The Golden Bough
ldquoEls indis suposen que lagravenima del dorment se separa de cos i visitaels llocs veu les persones fa les accions en les que somia Perexemple quan un indi del Brasil o de la Guaiana es desperta dunaprofunda dormida estagrave fermament convenccedilut que la seva agravenimarealment se nha anat lluny a caccedilar pescar tallar arbres o qualse-vol cosa que hagi somiat que feia mentre tota lestona el seu cosha romagraves immogravebil a la seva hamaca Un poblat Bororo sencer vasofrir un atac de pagravenic i gairebeacute es va abandonar perquegrave alguacute haviasomiat que els enemics shi acostaven subreptiacuteciament Un indi Ma-cusi de poca salut - que va somiar que el seu patroacute lhavia fet me-nar la canoa per una segraverie de salts daigua difiacutecils - lendemagrave va re-
61
Son i Somnis I1 - Fonts
protxar amargament al seu amo la seva manca de consideracioacute enfer sortir un invagravelid a treballar daquella manera durant la nit Elsindis del Gran Chaco sovint relaten les histograveries meacutes increiumlbles so-bre el que han vist i sentit per aixograve els estranys que no els conei-xen iacutentimament sapressen a dir que aquests indis soacuten uns menti-ders Perograve de fet els indis estan fermament convenccediluts de la veri-tat del que relaten perquegrave aquestes meravelloses aventures soacutensimplement els seus somnis que no distingeixen de la realitat des-pertardquo
Un dels pocs elements comuns a gairebeacute totes les cultures indiacutegenes eacutesdoncs la importagravencia que donen als somnis Les maneres de relacionarels somnis amb lestat de vigiacutelia varien forccedila entre elles perograve els som-nis tenen una funcioacute essencial en totes
En general es creu que el somnis soacuten enviats pels esperits tot i que al-gunes cultures consideren a lestil iograveguic com els naskapi que sorgei-xen de lagravenima dels somiadors
No soacuten un cas aiumlllat Algunes tribus de pigmeus no tenen rites i cultesni deiumltats togravetems o esperits i enterren els morts sense cap cerimogravenia oespecial record i els vedahs de Ceilan uns agnogravestics autegraventics nomeacutesadmeten que les deiumltats poden existir perograve no els ofereixen sacrificis niels adrecen pregagraveries i no fan cas de les visions
Perograve la immensa majoria de xamanismes provoquen somnis amb ritu-als dormint en llocs sagrats consumint drogues Els somnis inspirentotes les arts serveixen per guarir malalties fiacutesiques i mentals aportenconeixements es necessiten per fer determinades feines (xamans lle-vadores) i sovint prediuen el futur
Lescriptor i divulgador Scott Douglas Cunningham (1956-1993) arbo-rat ocultista i ldquomag de garatgerdquo nord-americagrave que pretenia restaurar lesantigues pragravectiques oniacuteriques enmig del somni americagrave i autor del lli-bre Sacred Dreams - que citarem sovint en parlar del son i el somni ales cultures antigues - comenta un cas que es podria aplicar a tots elsxamanismes de la Terra
62
Xamanismes
ldquoEn 1932 se recogieron las opiniones de cierto chamaacuten navajo so-bre los suentildeos Pelo Blanco dijo que todos los suentildeos que habiacutea te-nido se habiacutean manifestado en su vida Los suentildeos no son fantasiacuteasabsurdas son profeciacuteas de sucesos actuales o futuros Pelo Blancodijo tambieacuten que los seres humanos de todas las naciones son cre-ados para sontildearrdquo
Son i somni en la iniciacioacute xamagravenica
El son i el somni doncs regeixen la vida de les comunitats En moltestribus dindis nord-americans perquegrave els joves poguessin obtenir labossa de medecines (que no era exclusiva dels xamans) calia que la ve-iessin en somnis durant la cerimogravenia diniciacioacute a la fraternitat delsaduits que solia ser molt dura
Tambeacute calia rebre en somnis la visita especial dun esperit per ser con-siderat membre de la fraternitat Els homes de la societat iroquesa in-duiumlen somnis com a part de la seva iniciacioacute per obtenir guiatge
Perograve son i somni encara soacuten meacutes importants en les iniciacions dels xa-mans que nhan de ser integraverprets i experimentadors
Segons Mircea Eliade el xaman segueix dos tipus daprenentatge bagrave-sic
(1) Extagravetic (somnis tragravensit etc)
(2) Tradicional (tegravecniques noms i funcions dels esperitsmitologia genealogia del clan llenguatge secret etc )
ldquoAquesta doble instruccioacute impartida pels esperits i els vells mestresxamans eacutes equivalent a una iniciacioacute (hellip) Tambeacute es possible quetot el proceacutes tingui lloc en lestat de somni o en lexperiegravencia extagraveti-ca (The Encyclopaedia of Religion)
Examinem-ne tres exemples en zones ben diverses i allunyades de laTerra
63
Son i Somnis I1 - Fonts
Sibegraveria
Els ritus iniciagravetics dels xamans siberians comporten una segraverie de som-nis durant els quals els novicis afirmen que experimenten la mort i defet es queden inanimats de tres a set dies en una tenda o en un altre llocsolitari
Ho explica de primera magrave Vladimir Germanovich Bogoraz (1865-1936) escriptor jueu que va poder estudiar sense presses els Chukchigragravecies a les llargues vacances que el tsar li va oferir graciosament aSibegraveria a consequumlegravencia de les seves activitats revolucionagraveries
ldquoEl jove novici linspirat de nou (turene nitvillin) perd tot linteregravespels afers de la vida diagraveria Deixa de treballar menja molt poc isense fruir de laliment deixa de parlar amb la gent i no contestales preguntes Es passa la major part del temps dormint Per aixogravecal observar-lo daprop altrament sajauria en plena tundra i shiquedaria adormit tres o quatre dies corrent el perill durant lhivernde ser enterrat per les tempestes de neu Quan torna en si despreacutesdun son tan llarg es pensa que nomeacutes ha dormit unes hores i engeneral no eacutes conscient en absolut dhaver dormit a laire lliurerdquo
64
Xamanismes
Mapa fet per un xaman chucki del viatge al moacuten inferior
Bogoraz comenta meacutes endavant una curiosa pragravectica dels Chukchi queevoca el refinat ldquoioga nidrardquo dels hinduacutes
ldquoQuan estan malalts cauen en un son profund i perllongat que potdurar molts dies nomeacutes amb les necessagraveries interrupcions per sa-tisfer les necessitats fiacutesiquesrdquo
65
Son i Somnis I1 - Fonts
Nepal
Els somnis ocupen un lloc particularment important en el xamanismedels tsepang o xepang - un dels grups tribals meacutes aiumlllats de Nepal - es-pecialment durant el periacuteode diniciacioacute a la professioacute El pande o xa-man no reconeix cap instruccioacute terrenal els seus mestres soacuten els eacutesserssobrenaturals que apareixen oniacutericament als iniciats i els instrueixen alllarg de diversos somnis Un cop acabada la instruccioacute en forma desomni o de tragravensit el pande eacutes reconegut com a tal per la comunitat
Aquests tragravensits es consideren perillosos perquegrave si el novici no ha ad-quirit prou experiegravencia pot ser posseiumlt pels mals esperits posant aixiacute enperill la vida de tots els presents El control exercit pel pande sobre elsnovicis suggereix que encara que la instruccioacute tingui lloc en un somniel paper dels que ja soacuten pande no eacutes secundari
Sudagravefrica
Avui en dia a Sudagravefrica el somni eacutes essencial en la formacioacute dels san-goma els xamans zulu Eacutes interessant comparar la seva visioacute amb la dels nepalesos ja que perals sangoma qualsevol eacutesser - avantpassat humagrave o invisible - eacutes un es-perit vagravelid per a la instruccioacute i se li confereix una presegravencia permanentEn paraules textuals duna sangoma de Johannesburg el 2012
66
Xamanismes
ldquoTenim una instruccioacute Perograve abans de formar-nos com a sango-mas els avantpassats han de venir a nosaltres Quan dormim so-miem en alguacute que ens pot ajudar a formar-nos I quan somiem enaquesta persona lencarnem en el nostre propi cos nomeacutes despreacutesdaixograve ens podem formar Lrsquoesperit ha destar amb nosaltres Ha devenir a nosaltres semprerdquo
Els xamanismes desenvolupen doncs una gran varietat de pragravectiquesque retrobarem en totes les tradicions Situem-nos ara al comenccedilamentde la Histograveria by the rivers of Babylon
67
Son i Somnis I1 - Fonts
68
Mesopotagravemia i Pegraversia
Mesopotagravemia i Pegraversia
Revelat a mi i fes-me veure un somni favorableQue el somni que somiiuml sigui favorableQue el somni que somiiuml sigui veritable
Que Mamu la deessa dels somnis estigui al capccedilal del meu llitQue jo entri a Esagil el temple dels deacuteus la casa de la vida
Antiga oracioacute assiriacutea auspiciadora de somnis
Hem arribat al moacuten dels documents i nomeacutes de penetrar en la Histograveriaens veacutenen a trobar els somnis Relats interpretacions referegravencies queprovenen de materials mesopotagravemics duna antiguitat aproximada de5000 anys revelen el paper central del son i el somni en les grans cul-tures clagravessiques de lOrient Mitjagrave i que influiragrave profundament en lescultures posteriors
69
Son i Somnis I1 - Fonts
Dentrada el deacuteu suprem i primer mesopotagravemic Apsu segons lEnumaElish el relat creacional no pot dormir per culpa dels problemes que licausen els seus fills igual que els deacuteus dels indis Pima
I va parlar a Tiamat amb veu fortalsquoEls seus camins shan tornat molestos per a miDe dia no puc descansar de nit no puc dormir
Abolireacute els seus camins i els dispersareacuteQue la pau prevalgui perquegrave poguem dormir
A les cultures de lantiga Mesopotagravemia els deacuteus es comuniquen ensomnis amb els homes i diversos deacuteus i desses sencarreguen de gestio-nar-los Perograve aquests deacuteus tambeacute somien dormen o reposen en sonprofund i exemplifiquen una sofisticada pragravectica oniacuterica dorigen xa-magravenic
Lendevinacioacute a lantic Orient Progravexim - tambeacute lendevinacioacute a traveacutesdels somnis - saplicava als afers meacutes importants Els informes de som-nis que ens han arribat estan inextricablement relacionats amb el poderi meacutes especiacuteficament amb les preses de poder ja que el somni solia le-gitimar el nou governant Per tant com veurem constantment al llargde la Histograveria els missatges en somnis soacuten afirmacions dorigen diviacuteque confirmen el poder dun rei i governant o el guien en temps de cri-si
Eacutes evident que era un mitjagrave que podia ser inventat perograve les nombroses
70
Mesopotagravemia i Pegraversia
dades que ens han arribat no exclouen les experiegravencies reals El meacutesdefinitiu perograve com es pot comprovar en els somnis histograverics no solsde Mesopotagravemia sinoacute tambeacute de totes les altres grans cultures eacutes quepresenten un iacutendex no gens menyspreable dencerts notable fet que noeacutes degudament tingut en compte pels historiadors i els estudiosos delsomnis
Sumer
Fem dantuvi un cop dull als termes sumeris que designen el son i elssomnis El son sanomena uacute mot comuacute a altres lleguumles de la zona comlhitita Aquest terme teacute diversos sentits ldquoplantardquo ldquovegetalrdquo ldquoalimentrdquoldquopasturardquo i daciacute ldquonodrirrdquo ldquoalimentarrdquo i ladjectiu ldquofortrdquo ldquopoderoacutesrdquo(home) Segons el linguumlista Stephen J Lieberman es pronunciava ldquoordquo
ldquoDormirrdquo es diu tambeacute nud o nuacute que teacute el sentit de ldquojeurerdquo ldquoestar esti-ratrdquo i daciacute ldquomatarrdquo i tambeacute ugrave-a ldquodescansarrdquo ldquoendormiscar-serdquo ugrave-lul-laku malson (ldquodormirrdquo+ldquotraiumldorrdquo) ugrave-saacute (ldquodormirrdquo+ldquodigual valorrdquocf ntildeisaacute ldquomitjanitrdquo) o ugrave-saacutedab ser venccedilut pel son (ugrave-saacuteldquodormirrdquo+rdquoapoderar-se derdquo)
El mot maacuteš-gi o maacuteš-ntildei que significa ldquovisioacute nocturnardquo ldquoaugurirdquo oldquosomnirdquo teacute una curiosa etimologia Literalment significa ldquola cabra dela nitrdquo eacutes a dir lextispici(del llatiacute extispicium la pragravectica de fer servirles anomalies observades en les entranyes dels animals per predir elsesdeveniments futurs) de la nit ja que la cabra era un dels animals quese solien sacrificar per a loracle Aquesta significacioacute sembla implicarque el potencial endevinatori dels somnis es considerava despecialqualitat El somni tambeacute es designa amb el mot ma-mu (ldquocreacuteixer per amirdquo)
Lassiriograveleg Adolph Leo Oppenheim (1904 - 974) editor del ChicagoAssyrian Dictionary suggereix que els somnis tenien tres ldquoplansrdquo o ni-vells per a la gent de lantiga Mesopotagravemia Podien ser revelacionsduna deiumltat (per tant havien de ser interpretats) un reflex de lestat delsomiador o uns senyals per endevinar el futur
71
Son i Somnis I1 - Fonts
I si un somni podia ser un auguri tambeacute podia ser obra de forces malegrave-fiques que calia propiciar a traveacutes del ritual Citem lapunt del divulga-dor Scott Cunningham sobre aquesta cultura
ldquoEs poca la informacioacuten que se ha conservado sobre las creenciassumerias relacionadas con los suentildeos Siacute sabemos que este puebloaceptaba el origen divino de por lo menos algunos suentildeos Es po-sible que se creyera que la deidad entrase en la conciencia del so-ntildeador a traveacutes de un orificio de la cabeza pues algunos textos afir-man que la deidad que inspiraba el suentildeo se poniacutea de pie sobre lacabeza del sontildeador El caso maacutes antiguo de suentildeo divino conocidoen la civilizacioacuten sumeria fue el que tuvo Eannatum rey sumerio dela ciudad-estado de Lagash
Hacia el 2450 AEC Eannatum dejoacute escrito que su dios personalNingirsu se habiacutea puesto de pie sobre su cabeza mientras dormiacuteay en un suentildeo le habiacutea informado de que en la proacutexima guerraque iba a mantener contra la ciudad de Umma el rey de Kish noiba a tomar partido por ninguno de los dos bandosrdquo
Aquest eacutes el text original del somni dEnnatum que ens permet sub-mergir-nos en lintens ambient oniacuteric daquesta bella estela
72
Mesopotagravemia i Pegraversia
Text epigragravefic de lrdquoEstela dels Voltors
Ningirsu implantoacute la simiente de Eannatum en el seno de Ni-nurshaga
Ninurshaga lo parioacute y con Eannatum Ninurshaga se regocija Innana lo toma el brazo Lo llama de este modo
Digno de residir en el Eanna de Inana del Ebgalrdquo
Ella lo sienta en las rodillas sagradas de Ninurshaga y Ninurshaga lo alimentoacute on sus pechos sagrados
Eacutel (Ningirsu) lo midioacute con su palmo cinco codos Eacutel lo midioacute con su codo cinco codos y un palmo
73
Son i Somnis I1 - Fonts
Ningursu se regocija grandemente le concede la realeza de La-gash
El llamado de Ningursu Eannatum el poderoso habla con coacutelera al
paiacutes enemigo Inana ha llamado a Eannatum Digno de residir en el Eana de Ina-
na del Ebgal este nombre fue impuesto su nombre sumerio fue impuesto
El priacutencipe de Umma cada vez que con sus tropas haya comidoel Gu-edina
el dominio bien amado de Ningursu que eacuteste lo abata
(suentildeo de Eannatum) Aquel que estaacute acostado aquel que estaacute acostado eacutel estaacute en su cabecera
Eannatum acostado su sentildeor bienamado Ningursi estaacute a su ca-becera
A Eannatum acostado habla ldquoA Umma la propia Kish puesta en coacutelera por estas bandas de pi-
llaje no la sostendraacute A tu derecha Utu se alzaraacute para tiacute En tu frente estaraacute la cinta realrdquo
Eannatum hirioacute (a Umma)
en seguida enumeroacute 3600 cadaacuteveresNingursu puso sobre el priacutencipe de Umma su augusta mano y su
augusto pie a la poblacioacuten de la ciudad sublevoacute contra eacutel en Umma le matoacute
destruyoacute el bario sagrado
ldquoYo Eannatu como a un mal viento de tormenta encadeneacute a latempestadrdquo
Eannatum cuya palabra es justa delimitoacute la frontera de Umma
la dejoacute en el poder de Umma y en el mismo sitio erigioacute una estela El hombre de Umma Eannatum sobre el que Sulutula vertioacute dul-
ces laacutegrimas
Eannatum vencioacute Eannatum aniquiloacute a todos los paiacuteses enemigos
74
Mesopotagravemia i Pegraversia
Eannatum restituyoacute a Ningirsu su dominio bienamado el Guedina
(Juramento por Enlil)
ldquoYo Eannatum sobre el hombre de Umma he lanzado la red arrojadiza de Enlili
y por esta red le he prestado juramento Y el hombre de Umma a Eannatum ha prestado juramento
iexclPor la vida de Enlil rey del cielo y de la tierra
Un diluvio devoroacute el campo de Ningirsu yo decreteacute un talu de pre-sa
iexclQue nunca franquee la frontera de Ningirsu iexclQue no altere nunca el talud y la fosa
iexclQue no desplace nunca la estela
iexclSi franqueas la frontera que la gran red arrojadiza de Enlil rey delcielo y de la tierra
por la que eacutel prestara juramento sobre Umma se abata
iexclYo Eannatum soy en verdad muy sabio
Dos palomas sobre sus ojos puso alcohol en su cabeza apliqueacute resina del cedro para Enlil rey del cielo y de
la tierra hacia el Ekur de Nippur las solteacute
iquestAnte Enlil mi sentildeor por orden de quieacuten a instancias de quieacuten
el hombre de Umma se volveraacute de su palabra
iexclCuanto duran los diacuteas duraraacute esta palabra iexclSi eacutel transgrede el juramento que la gran red de Enlil
por la que ha prestado el juramento se abata sobre Umma
(Segueixen juraments per Ninurshaga Enki Suen Utu i Ninki amb un epiacute-leg final en el que se relata que Eannatum va actuar per a la glograveria de Ningir-
su)
75
Son i Somnis I1 - Fonts
Sollberger E i Kupper JRInscriptions royales sumeacuteriennes et akkadien-nesPariacutes1971 pp 47-58
Els somnis de Gudea
Continua Scott Cunningham
ldquoPodemos deducir otras indicaciones de un poema religioso que seencontroacute escrito sobre dos cilindros que aparecieron en las excava-ciones de Lagash y que es el texto escrito sumerio maacutes largo quese conserva En esta narracioacuten se habla de los suentildeos divinos deGudea (rey de Lagash entre el 2199 y el 2180 AEC)
En un suentildeo Gudea ve una figura masculina alta que lleva centildeidauna corona divina Le salen alas de los hombros y tiene un leoacutentendido a cada lado En el suentildeo sale el sol en un momento A Gu-dea se le aparece una mujer que porta un punzoacuten de oro y una ta-blilla de arcilla en la que estaacute dibujado un mapa de las estrellas Lesigue un heacuteroe que lleva una tablilla de lapislaacutezuli El heacuteroe trazaen su tablilla los planos de un templo Cerca hay un asno machoque estaacute escarbando en la tierra
Cuando Gudea se despierta se siente muy intrigado por este suentildeode modo que viaja hasta el templo de Nanshe la diosa que inter-preta los suentildeos divinos Ya en el templo Gudea presenta susofrendas y ora y despueacutes se echa a dormir Mientras duerme rela-ta a Nanshe el suentildeo que le inquieta
76
Mesopotagravemia i Pegraversia
Me ha venido algo en las horas de la nocheSu significado no lo seacute Que la profetisa
Que la que conoce lo que me atantildeeque mi Diosa Nanshe me desvele su sentido
iexclOh Nanshe iexclOh Reina iexclOh sentildeora de designiosimpenetrables () Tu palabra es fiel y brilla
con gran fulgor Eres la profetisa de las deidades ()iexclOh Madre Interpretadora de los suentildeos
He aquiacute lo que vi
Gudea refiere su suentildeo A continuacioacuten Nanshe se lo interpreta Ledice que el hombre alto era el dios Ningirsu que ordenaba a Gudeaque le construyera un nuevo templo para Su culto La aurora repre-sentaba a Ningishzida deidad personal de Gudea La mujer con elpunzoacuten y la tablilla de arcilla era Nisaba (diosa de la escritura) lasestrellas que apareciacutean en Su punzoacuten eran una orden divina paraque construyera el templo de acuerdo con las estrellas sagradas(seguramente quiere decir que se debiacutean tener en cuenta ciertosfactores astroloacutegicos)
El heacuteroe que porta la tablilla de lapislaacutezuli era Nindub un dios ar-quitecto que trazaba los planos del nuevo templo Por uacuteltimo elasno macho que escarbaba la tierra era el propio Gudea que apa-reciacutea representado como impaciente por cumplir las oacuterdenes de es-tas deidades Despueacutes de despertarse Gudea ofrecioacute un sacrificiodescubrioacute que los augurios de eacuteste eran positivos y cumplioacute las in-dicaciones de Ningirsu
A continuacioacute Scott Cunningham resumeix la visioacute sumegraveria dels som-nis
ldquoEste relato es precioso para nosotros pues nos manifiesta algunosaspectos de las creencias sumerias sobre los suentildeos
1 Podiacutean recibirse suentildeos de las deidades
77
Son i Somnis I1 - Fonts
2 Podiacutean aparecer varias deidades en un mismo suentildeo rela-cionadas todas ellas con el mensaje del suentildeo
3 Tambieacuten era probable que estuviera presente la deidad per-sonal del sontildeador
4 El simbolismo oniacuterico podiacutea ser oscuro En ese caso se podiacuteapedir a ciertas deidades que interpretasen el suentildeo Por otraparte existiacutea en Sumer una categoriacutea especial de sacerdo-tes los ensi especializados en la interpretacioacuten de suentildeos
5 En Sumer se practicaba alguna forma de incubacioacuten de sue-ntildeos Dado que todos los actos de los hombres y el futuro desus vidas estaban determinados por las deidades parece ra-zonable suponer que los fieles visitaban ciertos templos paraconocer una parte al menos de aquellos planes divinos Noobstante no debemos creer que la incubacioacuten de suentildeosfuera necesariamente un meacutetodo de aplicacioacuten general pararecibir orientaciones divinas Como indica el relato de Gu-dea es posible que las personas se dirigieran al templo coneste fin principalmente despueacutes de haber recibido un suentildeomisterioso en otra parte
6 El propio sontildeador podiacutea aparecer en el suentildeo representadobajo una forma simboacutelica
7 Se ofreciacutean sacrificios tras la incubacioacuten de suentildeosrdquo
Observa tambeacute Scott Cunningham el gegravenere dels deacuteus dels somnis en-tre els que destaquen clarament les deesses
ldquoLas diosas como interpretadoras de suentildeos
A partir de la informacioacuten que se desprende de las fuentes citadas yde la epopeya sumeria El poema de Gilgameacutes nos queda la firmeimpresioacuten de que todas las deidades sumerias relacionadas con lainterpretacioacuten de los suentildeos eran femeninas Nanshe Geshtinannay Ninsun (de la que se habla en el poema de Gilgameacutes)
Hay que reconocer que son pocos los textos del antiguo Sumer que
78
Mesopotagravemia i Pegraversia
han llegado hasta nosotros pero parece que podemos afirmar concierta seguridad que si bien podiacutean aparecer dioses masculinos enlos suentildeos las deidades masculinas sumerias no interpretaban sue-ntildeosrdquo
Pels sumeris doncs els somnis eren un mitjagrave superior daccedir a laveritat meacutes exactament a veritats dun ordre especiacutefic perograve racionalsGudea rep en somnis els detalls matemagravetics per construir el temple
La distagravencia temporal - amb la subseguumlent dificultat dinterpretacioacuteduns materials per altra banda dalt valor documental ja que solen sercontemporanis als seus autors - ens impedeix fer-nos cagraverrec duna ma-nera precisa del paper que el son i els somnis tenien en la primera civi-litzacioacute clagravessica perograve eacutes innegable que en ella ja soacuten presents - des delxamanisme - els principals elements que trobarem a les cultures poste-riors
Una lectura daquests materials sovint encara per desxifrar revela unavisioacute complexa i molt elaborada del son i els somnis i els seus meca-nismes
Una figura masculina probablement Dumuzi
79
Son i Somnis I1 - Fonts
perquegrave eacutes representat com un pastor que duu un animal petit Les plantes als seus dos costats indiquen la seva relacioacute amb la fer-
tilitat (Frayhe 2006 comunicacioacute personal)
Ivori fenici de Nimrud s VIII SC
La mort de Dumuzi
Comenta Scott Cunnigham un altre exemple del paper dels somnis enla cultura sumegraveria
ldquoUn texto titulado La muerte de Dumuzi de hacia el antildeo 1750AEC nos ofrece maacutes datos sobre las ideas sumerias acerca de lossuentildeos En esta obra el dios pastor de Erech Dumuzi tiene unapremonicioacuten de su propia muerte Sale a la llanura desierta sequeda dormido y suentildea con una experiencia terrible y cargada depresagiosrdquo
El text original en relatar el tragravegic amor de Dumuzi - fill dEnki (i pre-cedent de Tammuz i Osiris) - i Gestianna una enlililta fa mencioacute a unsomni premonitori
ldquoDurante la noche Dumuzi tuvo un suentildeo visualizoacute una premoni-cioacuten de muerte En el suentildeo vio a siete bandidos malvados que en-traban en su morada iexclEl Sentildeor nos ha enviado a por ti hijo deDuttur le deciacutean Ahuyentaban a sus ovejas se llevaban a suscorderos y sus cabritos le quitaban su tocado de sentildeoriacuteo le arran-caban de su cuerpo la tuacutenica real le quitaban y le rompiacutean el baacutecu-lo de pastoreo arrojaban al suelo su copa Desnudo y descalzo selo llevaban preso le poniacutean grilletes en las manos lo dejaban mori-bundo en nombre del Halcoacuten y el Paacutejaro Principesco Inquieto yasustado se despertoacute Dumuzi en mitad de la noche le contoacute susuentildeo a Geshtinanna iexclEl suentildeo no es favorable le dijo Geshtinan-na al turbado Dumuzi iexclMarduk te acusaraacute de haberme violado en-viaraacute a emisarios malvados para que te arresteniexclOrdenaraacute que sete juzgue y se te deshonre para desunir la relacioacuten con unaenlilitardquo
()
ldquoAl despertarse Dumuzi se siente incapaz de desentrantildear el simbo-
80
Mesopotagravemia i Pegraversia
lismo del suentildeo y llama a su hermana Geshtinanna (ceacutelebre diosade la interpretacioacuten de los suentildeos divinos asiacute como poetisa y can-tante) para que interprete su suentildeo Por desgracia Ella afirma queaugura Su muerte (Los antiguos escribas sumerios no nos han ex-plicado coacutemo podiacutean morir las deidades aunque el hecho puede in-dicarnos su origen humano)
Este texto nos ofrece un dato maacutes en nuestro estudio de los suentildeosen Sumer las mismas diosas y dioses sontildeaban y podiacutea resultarlesdifiacutecil interpretar sus propias visiones nocturnasrdquo
Babilogravenia i Assiacuteria
El somni doncs teacute un paper cabdal en la mitologia mesopotagravemica eacutesel principal mitjagrave de comunicacioacute entre deacuteus i homes Quan els deacuteusdecideixen destruir el moacuten Ea instrueix Pirnapishtim perquegrave se nesca-pi i construeixi larca que lha de salvar de les aiguumles No estagrave de meacutescomentar que aquest aviacutes en somnis es retroba en tots els mites diluvi-als posteriors
Els babilonis creien que els esdeveniments del cosmos estaven relacio-nats Daciacute la importagravencia que donaven a lastrologia com a guia i tam-beacute als somnis No sols com a mitjans per conegraveixer els esdevenimentssinoacute tambeacute per influenciar-los amb rituals o accions magravegiques Per tantcalia examinar qualsevol esdeveniment misterioacutes o notable i els somniseren una de les millores maneres desbrinar-ne el significat Els babilo-nis eren molt rigorosos en lexercici daquesta ciegravencia fets estranyscom el naixement dun vedell amb dos caps eren anotats i seguits alllarg de molt temps i es contrastaven amb els esdeveniments posteriors
Si una dona estegraveril tenia un fill despreacutes dun fet com aquest - raonaven- la progravexima vegada que el fet es produiacutes una dona estegraveril tornaria aconcebre Naturalment aquesta idea va portar a deliberats intentsdaconseguir o representar el primer per obtenir el segon eacutes a dir a ferservir la magravegia Per aixograve eren nombrosos els rituals magravegics per preve-nir malsons i facilitar bons somnis Els assiris creien que els somnisanunciaven bona o mala sort I com els babilonis intentaven fer front ala mala sort que podia provenir dels malsons Eacutes a Mesopotagravemia on co-
81
Son i Somnis I1 - Fonts
menccedila la pragravectica de la incubacioacute de somnis en els temples pragravecticaque retrobarem a les cultures egiacutepcia grega i romana
Citem de nou Scott Cunningham sobre els assiris
ldquoLos asirios sabiacutean que los seres humanos soacutelo podiacutean comunicarselibremente con las deidades durante el reposo Algunas veces estacomunicacioacuten adoptaba la forma de un suentildeo simboacutelico pero otrossuentildeos tambieacuten podiacutean estar muy claros La mayoriacutea de los suentildeoseran revelaciones de la voluntad divina aunque otros estaban indu-cidos por demonios Los reyes babilonios y asirios se basaban mu-cho en los suentildeos para gobernar su paiacutes para planificar y realizarlas construcciones puacuteblicas para hacer planes de batalla e inclusopara animar sus aacutenimos decaiacutedos Ishtar se aparecioacute a Asurbanipalen un suentildeo con Sus atributos de Diosa de la guerra y le encargoacuteque atacara a un pueblo vecino Despueacutes cuando el gran rey asiriose sentiacutea desanimado se le aparecioacute en suentildeos y le prometioacute quemarchariacutea en cabeza del ejeacutercito del rey y lo conduciriacutea a la victo-riardquo
El cilindre de Nabonidus
El cilindre de Nabonidus provinent de Sippar eacutes un text fundacionalon el rei Nabonidus de Babilogravenia (556-539 AC) descriu la cura ambquegrave va reparar tres importants temples seguint instruccions oniacuteriques
ldquoEn el principi del meu etern regnat em van enviar un somni Mar-duk el gran Senyor i Sin la lluminagraveria del cel i del moacuten de meacutes en-llagrave eren dempeus tots dos junts Marduk em va dir Nabonidus reide Babilogravenia transporta maons amb el teu cavall de monta recons-trueix Ehulhul i fes que Sin el gran Senyor estableixi la seva resi-
82
Mesopotagravemia i Pegraversia
degravencia enmig dellrdquo
Patrones i patrons dels somnis
Pel que fa a la mitologia els babilonis van seguir pragravecticament el su-meris i tenien una deessa especial pels somnis Mamu i una de lesprincipals funcions dels seus sacerdots era prevenir els malsons
Mamu enviava somnis positius i a la vegada protegia els fidels delsmalsons enviats pels dimonis per aixograve era una figura central en la quo-tidianitat mesopotagravemica
Fins i tot els esperits del Fat que servien Anu deacuteu del cel i la reina delmoacuten inferior Ereshkigal podien de vegades ser propicis si ella els hodemanava
Tambeacute comptaven amb lajut i proteccioacute de lamistosa Damu unamena de deessa-fada molt estimada perquegrave inspirava somnis agrada-bles alleujava la sofrenccedila dels afligits i tornava la salut als malalts
La ja citada Geshtinanna que ostenta entre altres epiacutetets el dldquoarxiverade linfern i bibliotecagraveria del celrdquo deessa de la tardor la vinya i el vi
83
Son i Somnis I1 - Fonts
poetessa i cantant era la principal encarregada de la interpretacioacute delssomnis
Perograve el ric panteoacute mesopotagravemic presenta meacutes deiumltats relacionades ambels somnis com assenyala Scott
ldquoComo hicieron la mayoriacutea de las culturas los babilonios y los asi-rios atribuyeron los suentildeos a deidades determinadas Entre ellasestaban la diosa Mamir (tambieacuten llamada Mamu y Mami era ade-maacutes una comadrona divina) Mamu-da-ge (derivada de Mamuevidentemente) Zakar (tambieacuten llamado Zaqiqu) mensajero deldios lunar Sin y Zakar-mas-ge Todos ellos estaban sujetos a Sha-mash dios del sol Sentildeor de la Visioacuten y creador divino de los sue-ntildeos Todas las deidades relacionadas con los suentildeos estaban some-tidas a Su control
Ya hemos hablado de coacutemo se presentaba Ishtar ante los reyes ensuentildeos para darles consejos y proponerles planes de batalla Sufama en este contexto puede estar relacionada en alguacuten sentidocon Su caraacutecter lunar pues asiacute como la luna ilumina el cielo oscurode la noche asiacute llevaba Ishtar la luz a sus fieles por la nocherdquo
Eacutes natural que la interpretacioacute dels somnis fos una activitat de gran im-portagravencia que era possible gragravecies a la gran quantitat de somnis que esrecollien i la subtilesa dels megravetodes dinterpretacioacute Per exemple els experts donaven molta importagravencia en els somnis alsmoviments nuacutemeros posicions (dreta o esquerra) i a laspecte delsdeacuteus que hi apareixien
84
Mesopotagravemia i Pegraversia
Gilgamesh el gran somiador
Deacuteus i reis com el gran erudit Assurbanipal (s VII AC) prestaven unagran atencioacute als somnis Dins de larxiu de tauletes de fang daquesterudit governant es van trobar els fragments de la histograveria del rei Gil-gamesh el meacutes antic dels grans relats clagravessics Sembla talment un relatoniacuteric
Gilgamesh es relaciona en somnis amb els deacuteus veu el futur i literal-ment es guia pels somnis - sovint desconcertants - dels que al llarg delrelat es donen interpretacions Diu Scott Cunningham
ldquoLos suentildeos desempentildean un papel central en el Poema de Gilga-meacutes algunos pasajes de esta obra proceden del antiguo Sumer(hacia el 4000 AEC) aunque las versiones maacutes completas que hanllegado hasta nosotros son babiloacutenicas Enkidu un hombre salvajedel bosque ha conocido a una cortesana llamada Shamhat (que se-guramente era una prostituta sagrada relacionada con el templo deIshtar en Uruk) Shamhat dice a Enkidu que eacuteste debe dirigirse aUruk para ver al rey Gilgameacutes que es un hombre radiante La cor-tesana dice que a Gilgameacutes se le anunciaraacute la llegada de Enkidu enun suentildeo
En esta epopeya Gilgameacutes tiene en total dos suentildeos profeacuteticos En
85
Son i Somnis I1 - Fonts
el primero pasea en Uruk de noche con amigos suyos y se encuen-tra un meteorito caiacutedo en plena calle Gilgameacutes intenta levantarlopero es incapaz de hacerlo por su peso Con ayuda de otros portael meteorito sobre unas correas y lo lleva a su madre Gilgameacutes sesiente tan atraiacutedo por el meteorito que dice a su madre en el sue-ntildeo que le atrae como una mujer La madre de Gilgameacutes anunciaque el meteorito es el hermano de Gilgameacutes
A la mantildeana siguiente Gilgameacutes se levanta de la cama y cuenta susuentildeo a su madre que es la Diosa Ninsun (adorada en Uruk y ceacutele-bre por Su sabiduriacutea) Ella le explica que el meteorito que habiacuteacreado Ella misma para eacutel seriacutea su amigo querido (Enkidu) al queamariacutea como a una mujer y que le seriacutea siempre fiel Asiacute se cum-pliacutea la prediccioacuten de que Gilgameacutes conoceriacutea la llegada inminentede Enkidu Gilgameacutes relata a Ninsun un segundo suentildeo que ha te-nido en el que se sintioacute atraiacutedo poderosamente por un hacha deforma extrantildea que habiacutea encontrado en las calles de Uruk Amabaal hacha como si fuera una mujer y la llevaba a su lado Su madreinterpreta el suentildeo anunciando que el hacha es el bravo camaradaque pronto se uniriacutea a eacutel en Uruk y que rescatariacutea a su amigo
Asiacute Gilgameacutes tuvo dos suentildeos profeacuteticos ambos anunciaacutendole lallegada de Enkidu el hombre salvaje de las montantildeas que corredesnudo con las bestias de las colinas y que duerme sobre el suelo
He comentado con detalle algunos pasajes de esta epopeya porquecontiene una de las referencias mesopotaacutemicas maacutes antiguas a lossuentildeos profeacuteticos Dado que estos suentildeos se los envioacute a Gilgameacutessu madre la sabia diosa Ninsun bien podemos calificarlos de sue-ntildeos de inspiracioacuten divinardquo
86
Mesopotagravemia i Pegraversia
El moacuten desapareixeragrave com un somni i nomeacutes quedaragrave Deacuteu
Zoroastre
Pegraversia
Degut al seu origen comuacute les religions iranianes i indo-agraveries soacuten moltsemblants com ho soacuten els termes que designen el son i el somni cen-trats en el terme xvafna ldquodormir somiarrdquo i que retrobem en el sagravenscritEl panteoacute persa eacutes similar doncs al daltres pobles de llengua indo-eu-ropea i compregraven un gran nombre de deacuteus personificacions delementsnaturals i de normes o institucions socials
Els perses perograve establien una radical distincioacute entre dos principals ti-pus de deiumltats els daivas i els ahuras Els daivas (ldquocelestialsrdquo els de-vas vegravedics o el llatiacute deus) eren els principals i els ahuras (ldquosenyorsrdquoels asuras vegravedics) tenien menys importagravencia Aquest fort dualisme - tiacute-
87
Son i Somnis I1 - Fonts
pic de lantiga Pegraversia i que perviu en el xiiumlsme iraniagrave actual - eacutes lex-pressioacute de loposicioacute entre la veritat (arta) i la mentida (drug drauga)que impregna aquest corrent
El cap del panteoacute era Ahura Mazdā el ldquoSavi Senyorrdquo a qui es venera-va com eacutes sabut amb el sacrifici del foc i lhauma (lhaoma de lAves-ta o el soma dels Vedes) la beguda de la immortalitat Sassenyala el caragravecter natural i senzill de les pragravectiques iranianes quees feien al cim de muntanyes com el sagrat Mont Elbruz i les proesesdels cegravelebres mags perses de qui parla Herodot (c480-c 425 AC) ales seves ldquoHistograveriesrdquo generalment en connexioacute amb els sacrificis perogravetambeacute com a integraverprets dauguris i somnis Ser expert alhora en sacrifi-cis i somnis era habitual en lantic Orient Mitjagrave
Uns anys abans de lhistoriador grec les ldquoTauletes de la Fortificacioacute dePersegravepolisrdquo datades del regne de Darius I el Gran (522-486 AC) cer-tifiquen la participacioacute dels mags en ladministracioacute de limperi (pragravecti-ca habitual en les cultures del Progravexim Orient) aixiacute com les seves funci-ons religioses Eren ells els que dirigien el sacrifici meacutes important dePersegravepolis la capital administrativa dedicat a Ahura Mazda (conveacute as-senyalar que els altres sacrificis eren fets pels sacerdots) A les fontsgrecorromanes els xamagravenics mags perses es van convertir en els repre-sentants per excelmiddotlegravencia dels cultes orientals
88
Mesopotagravemia i Pegraversia
Zoroastre lapocaliacuteptic
La figura de Zoroastre exemplifica el moacuten persa Per aixograve ens centremen la seva figura Eacutes significatiu assenyalar la gran fama de Zoroastreen el moacuten clagravessic com a mag i astrograveleg non plus ultra era consideratlinventor dambdues arts i des del segle III AC una autegraventica massade literatura atribuiumlda a ell va circular per la nostra Mediterragravenia
La reforma de Zaratustra (en persa antic vellrdquo o camell ldquocuidadorde camells o cavallsrdquo) o Zoroastre (llatinitzacioacute del grec Ζωρὸάστρηςldquoestrella dor o resplendentrdquo) pastor profeta (mantran) i poeta va teniruna gran influegravencia en les cultures del seu entorn com el judaisme i anivell popular representava la religioacute persa en el seu conjunt
Zoroastre es considera un personatge histograveric perograve no se sap del certon va neacuteixer ni legravepoca en quegrave va viure Basant-se en anagravelisis linguumliacutesti-ques del llibre dhimnes Gatha part de lAvesta en la redaccioacute delsquals es considera que hi va intervenir personalment es creu que vaviure vers el 1000 AC En tot cas tot el que es coneix de Zaratustra
89
Son i Somnis I1 - Fonts
proveacute dels escrits religiosos del zoroastrisme lAvesta o la tradicioacute dedatacioacute especialment complicada
Els textos que en parlen diuen que Zaratustra era un sacerdot de la reli-gioacute tradicional iraniana marcat per visions que avui qualificariacuteemdapocaliacuteptiques o conspiratives de la liacutenia dura
De famiacutelia de pastors com Mahoma perograve amb pocs recursos als 20anys Zoroastre es va lliurar a la vida contemplativa i va visitar diversossavis en busca de mestratge sense gaire egravexit com li va passar a Buda
Perograve va continuar la seva recerca fins que un dia quan tenia 30 anysva baixar a un riu a purificar-se durant una festa de primavera
Dins laigua com meacutes tard Jesucrist va tenir la seva primera revelacioacuteSe li va aparegraveixer Vohu Manah (un eacutesser lluminoacutes comparable a un ar-cagravengel) i el va portar a la presegravencia dAhura Mazda
El deacuteu suprem li va encomanar la reforma de la corrompuda religioacute dePegraversia davant duna immediata renovacioacute del moacuten que aniria acompa-nyada de premis per als justos i de cagravestigs per als injustos El jove va continuar tenint aquestes visions de dia i de nit i es va dedi-car a explicar-les amb la fortuna daconseguir de bona hora un segui-dor de categoria un priacutencep anomenat Vishtaspa que li va prestar elseu suport incondicional
Perograve els sacerdots tradicionals no van rebre beacute la reforma i juntamentamb uns priacutenceps veiumlns van atacar les forces de Vishtaspa i Zaratustra
Contra tot pronogravestic perograve com prometien les visions els reformadorsfinalment van obtenir la victograveria i el zoroastrisme es va convertir en re-ligioacute oficial
La doctrina de Zoroastre es basa principalment en la religioacute tradicionaliraniana Per exemple la idea dels antics mites iranians que en el prin-cipi nomeacutes hi havia una una mostra de cada cosa - una planta un ani-
90
Mesopotagravemia i Pegraversia
mal un home - el portaragrave a la idea dun sol deacuteu
Aquest deacuteu uacutenic Ahura Mazda eacutes el creador de tot el beacute del moacuten quemanteacute en ordre amb lajut dels Amesha Spentas els ldquoGenerosos im-mortals Soacuten els mantenidors de larta o asha la veritat beacute i ordre
Lordre diviacute soposa frontalment al drug promogut pel malvat Ahri-man siacutembol de la foscor i el caos
Ahriman no eacutes un deacuteu comparable a Ahura Mazda meacutes aviat com elnostre Satanagraves eacutes una molegravestia constant que vigilen daprop algunsldquogenerosos immortalsrdquo com Mitra o Sharosh i el mateix Ahura Mazdaldquoel sense sonrdquo com lanomena lAvesta Perquegrave per als zoroastrians elson eacutes un estat molest obra dAhriman
Per aixograve Ahura Mazda sempre estagrave despert tant meacutes que ha de contro-lar el seu rival que mira sempre de tancar els ulls als homes iquestUna ver-sioacute meacutes paranoica dels insomnis taoistes o de les nits en blanc dels io-guis
Finalment Zoroastre va fer un logravegic pas meacutes en la religioacute antiga en afir-mar que un ordre perfecte exigeix una justiacutecia final amb premis per alsdefensors de la veritat i cagravestigs per als partidaris de la mentida
Per aixograve es veieacute obligat a presentar la visioacute que per un temps prevaldriaencara la mentida dAhriman a la Terra perograve que a la fi dels temps hihauria un esclat de justiacutecia cogravesmica un salvador (el Saoshyant) reno-varia totalment el moacuten i ressuscitaria els morts posant fi al regne satagrave-nic dAhriman
Aquesta concepcioacute de la histograveria transmesa per lapocaliacuteptica judeo-cristiana la islagravemica i fins i tot pel corrent budista del Kalachakra (iacuten-timament relacionat amb el miacutetic i ambivalent regne de Shambalah)impregnaragrave lagravenima dOccident i inspiraragrave gnogravestics maniqueus profe-tes visionaris i ilmiddotluminats de tot pelatge al llarg dels segles
91
Son i Somnis I1 - Fonts
Lapocaliacuteptica eacutes tambeacute popular en lactualitat com demostra una pas-sejada per la seccioacute corresponent dInternet on lestructura dissenyadade Zoroastre sembla que hagi resistit perfectament el pas del temps(veure ldquoConnexioacute vetlla-somnirdquo)
Potser el motiu daquesta estranya i persistent influegravencia ragui en el fetque el somni de Zoroastre com relaten amb tot luxe de detalls les tex-tos sagrats dels zoroastrians sarrela en realitat en un altre somni
El somni de Dughda
Com les mares de Buda o de Jesucrist Dughda o Dukdaub la mare deZoroastre el sisegrave mes del seu embaragraves va tenir un somni Perograve no vaser bell i inspirador com el de la reina iacutendia o la dama jueva sinoacute que
92
Mesopotagravemia i Pegraversia
al truculent estil persa Dughda va tenir un violent malson de rebusca-da cruesa
El conta la narracioacute que en fa al segle XVII el Dabestan-e Madaheb oldquoEscola de les Doctrines Religiosesrdquo obra que descriu moltes religionsi pragravectiques esotegraveriques de lIacutendia del seu temps (hinduisme budismejudaisme cristianisme islamisme zoroastrisme i diverses sectes religi-oses) en general a partir dobservacions personals El seu autor eacutes MirDul-feqar Ardestani (c 1671-70) conegut com Molla Mowbad oMowbadshah membre duna famiacutelia xiita persa que es va fer seguidorde la secta neozoroastriana Azar Kayvani quan encara era un infant
Aquest relat de la missioacute de Zoroastre revela el destacat paper i el com-plex tractament que rebien els somnis en la refinada societat persaamb un interessant toc astrologravegic
ldquoQuan els malvats van fer caure el moacuten en confusioacute i era totalmenta la mercegrave del diable Deacuteu va voler alccedilar un profeta dexaltada dig-nitat que nomeacutes la famiacutelia de Faridoon era digna dengendrarAquells dies un home de nom Purushasp fill de Patirasp era des-cendent de Faridoon i la seva dona es deia Dukdaub una virtuosadama que tambeacute era de la famiacutelia de Faridoon
El Totpoderoacutes va escollir aquestes dues persones com a petxina perencloure la perla de Zartosht Al cap de cinc mesos dembaragravesDukdaub va veure una nit en un somni la seva casa embolcalladadun nuacutevol fosc que tapava lesplendor del sol i de la lluna Idaquell nuacutevol van comenccedilar a ploure molestes i rapaces creaturesde la terra i de laire i la meacutes atrevida daquelles begravesties va obrir elventre de Dukdaub va treure linfant tot agafant-lo pels talons iles altres begravesties salvatges es van aplegar al seu voltant Dukdaubalarmada volia cridar perograve Zartosht lhi va impedir dient
El Deacuteu just eacutes amic meu no tinguis cap temor
I llavors ella es va quedar en pau I en aquell instant va contemplaruna muntanya resplendent que baixava del cel i feia fora el nuacutevolnegre I els animals dolents sen van anar volant amb ell Quan lamuntanya es va apropar meacutes va sorgir del seu interior un jove res-
93
Son i Somnis I1 - Fonts
plendent de per tot que duia en una magrave una branca lluminosa i enlaltra el llibre enviat per Deacuteu just Llavors va llanccedilar el llibre contra les begravesties i van fugir totes de lacasa llevat de tres un llop un lleoacute i un tigre Aleshores el jove elsva colpejar amb la branca lluminosa i els va consumir el foc des-preacutes va agafar Zartosht i el va tornar a ficar dins el ventre de laseva mare i va dir-li
No temis No et lamentis Perquegrave Deacuteu mateix eacutes el guardiagrave del teufill Aquest fill honorable seragrave el profeta del Deacuteu just
Llavors el jove va desaparegraveixer i Dukdaub es va despertar i es vaalccedilar daquella tenebrosa nit i va coacuterrer a buscar un vident del veiuml-nat que era expert en la interpretacioacute dels somnis i li va contar laseva visioacute Lintegraverpret li va contestar
A traveacutes daquest nen que sassembla al sol el moacuten sompliragrave ambla seva fama Veacutes-ten ara i portam el cagravelcul de la teva nativitat (lacarta astral) perquegrave el pugui inspeccionar
Dukdaub va fer el que li havia ordenat l lintegraverpret el qual en exa-minar-lo va dir
Durant tres dies amaga aquest secret a tothom torna meacutes tarddaquiacute a quatre dies i rebragraves la resposta a les teves peticions
Aixiacute ho va fer i al quart dia va anar a veure lastrograveleg que va som-riure en contemplar-la i havent estudiat amb deteniment les influ-egravencies siderals va passar a la interpretacioacute del somni tot dient
La nit que vas tenir aquella visioacute el nen no nascut tenia 5 mesos i23 dies des que va arribar al jaccedil de lexistegravencia i el seu ilmiddotlustre nomseragrave Zartosht ell destruiragrave els enemics de la fe perograve abansaquests se li oposaran en combat i posaran en pragravectica tota menade mesures hostils contra ell Tu sofriragraves moltes afliccions de partdels dolents com veies en els animals del teu somni Perograve a la fiobtindragraves la victograveria i el teu cor sompliragrave de joia i a traveacutes daquestinfant que encara no ha nascut sentiragraves tota lalegria que una
94
Mesopotagravemia i Pegraversia
mare pot sentir Despreacutes vas veure un jove que baixava del siegrave celamb una branca resplendent darbre era Farrah-i-Izad lesplendorde Deacuteu el protector contra els mals que assetjaven el teu fill el lli-bre escrit que duia a la magrave eacutes lemblema de lofici de profeta ambel qual obtindragrave la victograveria contra tots els seus enemics Les tresbegravesties salvatges que es van quedar simbolitzen un enemic poderoacutesi malegravevol que amb les seves arguacutecies intentaragrave destruir Zartoshtperograve que finalment seragrave derrotat i llavors hi hauragrave un priacutencep queproclamaragrave la fe i amb el seu poder Zartosht esdevindragrave sobiragravedaquest moacuten i de laltre O Dukdaub El paradiacutes eacutes la recompensade lobediegravencia a Zartosht i linfern eacutes el cagravestig dels que aparten elseu rostre dell Vulgui el cel que pugui viure durant els dies de laseva missioacute per mostrar el meu zel per la seva eminent dignitat
Dukdaub va dir aleshores a lintegraverpret i astrograveleg
Com has trobat les circumstagravencies i el moment exacte del meuembaragraves
I ell va replicar
Amb el poder del coneixement de les estrelles i lestudi danticstextos que relaten lauspiciosa existegravencia de linfant
Dukdaub en tornar a casa seva va explicar lesdeveniment a Pu-rushasp perquegrave ho comuniqueacutes a Patirasp i ambdoacutes esposos esvan unir en lloanccedila al Totpoderoacutes Zartosht en entrar en el moacuten delexistegravencia va riure en veu alta en el moment del seu naixementde manera que les dones del veiumlnat que eren alliacute reunides van sen-tir el so de la seva rialla i fins i tot el seu pare Purushasp es va dir
Segurament eacutes una emanacioacute de Deacuteu Tots menys ell ploren enarribar en aquest moacuten
Llavors li va donar el nom de Zartosht i aixiacute es van acomplir les pa-raules de lintegraverpret de somnisrdquo
95
Son i Somnis I1 - Fonts
El gran Visthaspa
Un personatge notable de lentorn del mag persa eacutes el seu protector elrei Visthaspa (lldquoHistaspesrdquo dels textos grecollatins de legravepoca helmiddotleniacutes-tica) a qui veiem a la ilmiddotlustracioacute escoltant amb atencioacute les inspiradesparaules de Zaratustra
Ja que no tenim constagravencia del seu discurs - probablement girava en-torn del despertar - citem la versioacute de Nietzsche que aciacute suggereixinusitadament el que possible discurs original Al comenccedilament del seufamoacutes llibre un ermitagrave sadreccedila a Zaratustra i el defineix buacutedicamentamb aquests termes
ldquoZaratustra es un despierto iquestqueacute quieres ahora entre los durmien-tesrdquo
Meacutes endavant presenta un diagraveleg revelador
ldquoAlabaron ante Zaratustra a un sabio que sabiacutea hablar bien del dor-mir y de la virtud mucho se le honraba y recompensaba por ello ytodos los joacutevenes se sentaban ante su caacutetedra A eacutel fue Zaratustra
96
Mesopotagravemia i Pegraversia
y junto con todos los disciacutepulos se sentoacute ante su caacutetedra Y asiacute ha-bloacute el sabio - iexclSentid respeto y pudor ante el dormir iexclEso es lo primero iexclY evi-tad a todos los que duermen mal y estaacuten desvelados por la noche
Mientras Zaratustra oiacutea hablar asiacute a aquel sabio se reiacutea en su cora-zoacuten pues una luz habiacutea aparecido entretanto en su horizonte Yhabloacute asiacute a su corazoacuten - Un necio es para miacute este sabio con sus cuarenta pensamientospero yo creo que entiende bien del dormir iexclFeliz quien habite en lacercaniacutea de este sabio Semejante dormir se contagia auacuten a traveacutesde un espeso muro se contagia Un hechizo mora tambieacuten en sucaacutetedra Y no en vano se han sentado los joacutevenes ante el predica-dor de la virtud Su sabiduriacutea dice velar para dormir bien Y enverdad si la vida careciese de sentido y yo tuviera que elegir unsinsentido eacuteste seriacutea para miacute el sinsentido maacutes digno de que se loeligiese Ahora comprendo claramente lo que en otro tiempo se buscabaante todo cuando se buscaban maestros de virtud iexclBuen dormir eslo que se buscaba y para ello virtudes que fueran como narcoacuteti-cos Para todos estos alabados sabios de las caacutetedras era sabiduriacuteael dormir sin sontildear no conociacutean mejor sentido de la vida Y todaviacuteahoy hay algunos como este predicador de la virtud y no siempretan honestos pero su tiempo ha pasado Y no hace mucho que es-taacuten en pie y ya se tienden Bienaventurados son estos somnolien-tos pues no tardaraacuten en quedar dormidos Asiacute habloacute Zaratustrardquo
Histapes era considerat en el moacuten grecorromagrave un savi molt antic autorde nombroses profecies Luci Cecili Lactanci (245-325) escriptor iapologista cristiagrave del nord dAgravefrica presenta un detallat sumari delsoracles dHistaspes al seu Divinae Institutiones (Llibre VII)
El relat comenccedila amb Histaspes despertant-se dun somni que li calinterpretar Ho encarrega a un jove com era costum aleshores perquegravees creia que la innocegravencia de ledat els feia meacutes receptius als missatgesdivins
97
Son i Somnis I1 - Fonts
El noi interpreta el somni com una prediccioacute de la maldat dels tempsfinals i de la destruccioacute dels dolents pel foc El foc diviacute afirma el jovecauragrave tant sobre bons com dolents perograve aclareix que nomeacutes els dolentses cremaran Precedint els posteriors apocalipsis judeocristians durantaquest desastre escatologravegic els ldquoseguidors de la veritatrdquo se separarandels dolents i pujaran a una muntanya que el rei del malvats assetjaragraveamb el seu exegravercit
Llavors els bons demanaran ajut a Juacutepiter que els enviaragrave un salvadorque baixaragrave del cel amb els seus agravengels precedit per una espasa flamiacute-gera Hystaspes profetitza que el rei dolent sobreviuragrave a la derrotaperograve perdragrave poder
Roma es deuria sentir almiddotludida perquegrave les profecies dHistapes es vanprohibir iexclEl simple fet de llegir el llibre relata Justiacute Magravertir (potserlhavia llegit) comportava la pena de mort
El somni dAstiages
98
Mesopotagravemia i Pegraversia
Comenta tambeacute Herodot la histograveria de la infantesa de lemperador Cirel Gran ajustat exemple de lenorme influegravencia dels somnis entre per-ses i medes i que recorda talment una clagravessica rondalla popular
Luacuteltim rei dels medes Astiages (entre 585 i 550 AC) va tenir un som-ni en una ocasioacute on apareixia el seu neacutet Cir i ho va entendre com unmal auguri De manera que va ordenar al seu cortesagrave Harpagus que ma-teacutes el nen Aquest molest per lencagraverrec el va lliurar a un pastor de lamuntanya perquegrave li fes la feina bruta Perograve per fortuna el pastor es vacompadir de linfant i el va pujar com un fill
Quan Cir tenia 10 anys va coacuterrer la veu que no era el fill dun pastor elseu capteniment ldquoera massa noblerdquo diu Herodot Astiages es va assa-bentar de la seva existegravencia i va convocar el noi al seu palau Un copen la seva presegravencia Astiages va descobrir lengany el noi era la sevaviva estampa
La seva reaccioacute fou contundent va obligar Harpagus a menjar-se el seupropi fill com a cagravestig i va deixar tranquil Cir que meacutes tard va esdeve-nir el gran emperador del perses de la imatge
Somnis sassagravenides
El Kacircrnacircmag icirc Ardashicircr icirc Babagacircn (ldquoLlibre de les gestes dArdashir
99
Son i Somnis I1 - Fonts
fill de Babagrdquo) eacutes la crogravenica meacutes antiga que ens ha arribat de lempera-dor zoroastriagrave Ardashir fundador de la dinastia sassagravenida a Pegraverisa queva regnar amb esplendor del 226 AC al 652 DC
La seva fundacioacute fou decidida en somnis El ldquoLlibre de les gestesdArdashihir fill de Babagrdquo eacutes un breu text en prosa destil senzill es-crit en farsi cap a a finals del periacuteode sassagravenida Probable obra de sa-cerdots conteacute detalls histograverics entre elements inspirats en les llegendesde Cir com el somni que inaugura la dinastia i que mostra lafinat les-til interpretatiu de les corts iranianes Aixiacute comenccedila
ldquoEn el nom del Creador Ohrmazd que eacutes majestuoacutes i glorioacutes
Les crograveniques dArdashir fill de Babag aixiacute shan escrit Despreacutes dela mort dAlexandre habitant dArum hi va haver al territori dIran240 priacutenceps Spahan (el modern Isfahan) Pars i les terres fronte-res meacutes prograveximes estaven en mans dArvadan el cap (rei) Babagera el governador de la frontera de Pars i un dels comissionats no-menats per Ardavan La seu dArdavan era a Stakhra (Persegravepolis)
Babag no tenia cap fill que pogueacutes preservar el seu nom Sacircsacircn eraun pastor que treballava per a Babag i que sempre estava amb elscavalls i el bestiar que pertanyien a Babag I era del llinatge del reiDacircracircb fill de Dacircracircecirc Durant el malvat regnat dAlexandre els des-cendents de Dacircracircb van viure damagat en terres llunyanes vivintcom nogravemades amb els pastors kurds Babag no sabia que Sacircsacircn era descendent de la famiacutelia de Dacircracircbfill de Dacircracircecirc Una nit Babag va veure en un somni que el sol res-plendia sobre el cap de Sacircsacircn i ilmiddotluminava el moacuten sencer Una altranit va somiar que Sacircsacircn seia damunt dun elefant blanc ricamentornat i que tots el que eren dempeus al seu voltant li prestavenobediegravencia el lloaven i el beneiumlen I la tercera nit va tornar a somi-ar i va veure que els focs sagrats Adar Farnbag Adar Gushnasp iAdar Burzin Mihr cremaven a la casa de Sacircsacircn i ilmiddotluminaven el moacutensencer Meravellat pel que havia vist va convocar a la seva presegraven-cia els savis i elsd integraverprets de somnis i els va narrar les visionsque havia vist en el seus somnis durant aquelles tres nits Els integraverprets de somnis van parlar aixiacute La persona que ha estat
100
Mesopotagravemia i Pegraversia
vista en aquest somni ell o alguacute entre els fills daquest homeaconseguiragrave amb egravexit la sobirania daquest moacuten perquegrave el sol ilelefant blanc ricament ornat representen la forccedila i el triomf delopulegravencia el foc sagrat Adar Farnbag la intelmiddotligegravencia religiosadesl grans homes entre els mobeds (sacerdots) el foc sagrat AdarGushnasp guerrers i caps militars i el foc sagrat Adar Burzin Mihrels ramaders i agricultors del moacuten i aixiacute aquesta sobirania recauragraveen aquest home o en els descendents daquest homerdquo
En aquest cas la Histograveria avala la influegravencia del somnis en la realitatldquoordinagraveriardquo limperi sassagravenida entre tots els imperis histograverics si beacute nova ser ldquolimperi on no es ponia mai el solrdquo fou en canvi limperi on elsol va ilmiddotluminar un percentatge meacutes elevat de la poblacioacute de la sevaegravepoca
El pornogragravefic viatge dArta Viraf
Els mags perses tenien especial fama com a experts en temes oniacuterics Itambeacute com a onironautes res no tenien a envejar als antics xamansUna mostra tardana daixograve eacutes el ldquoLlibre dArta (o Arda) Viraf escriten pahlavi (predecessor del farsi actual) vers el segle III
Aquest viatge de set dies a laltra banda ha inspirat moltes narracionsposteriors com les de Mahoma i sha comparat amb la ldquoDivina Comegrave-diardquo de Dante Amb una diferegravencia les seves descripcions de linfern
101
Son i Somnis I1 - Fonts
com deia un estudioacutes decimonogravenic per justificar lomissioacute dalguns pas-satges en la traduccioacute que presentava per primera vegada
ldquosoacuten massa bestials massa grollerament sograverdides per al gust mo-dernhelliprdquo
Arda Viraf eacutes escollit per la seva pietat en una gran assemblea de magsper fer aquest viatge al meacutes enllagrave amb la finalitat de demostrar la veri-tat del zoroastrisme despreacutes dun periacuteode de decadegravencia i confusioacute cau-sades per la invasioacute dldquoAlexandre el Romagraverdquo (sic) i la implantacioacute forccedila-da de les noves religions
Conta el llibre que Arda Viraf es va preparar a fons per a lexcursioacute Esva situar en un lloc sagrat ldquoresidegravencia de lesperitrdquo sen va separartrenta passes i encabat
ldquoViraf es va rentar el cap i el cos i es va posar vestits nous es vafumigar amb dolccedil perfum i va estendre una catifa nova i neta so-bre un llit que havia preparat Es va asseure damunt de la catifanova del llit i va consagrar el rite va recordar les agravenimes dels di-funts i va menjar Despreacutes els sacerdots de la religioacute van omplirtres copes dor amb vi i narcogravetic del rei Vishtaspa van donar unacopa a Viraf i li van dir ben pensat despreacutes amb la segona copali va dir ben dit i finalment amb la tercera copa li van dir ben feti ell es va empassar el vi i el narcogravetic i mentre estava conscient vadonar les gragravecies i es va adormir sobre la catifardquo
Despreacutes daquest maccedilogravenic brindis ternari a base de vi i cagravennabis (o opisegons alguns) que recorda el castiacutes arriba al centro y padentro laseva agravenima viatja a laltre moacuten on el surt a rebre una dona de gran be-llesa anomenada Den - clar precedent de la Beatriu de Dante - que re-presenta la seva fe i la seva virtut
Travessa llavors el pont Chinvat - que uneix les dues bandes de la rea-litat - i eacutes conduiumlt per Srosh el pietoacutes i Adar lagravengelrdquo a traveacutes delsender dels estels el sender de la lluna i el sender del sol llocs fora delcel reservats als virtuosos que han aconseguit acomplir les regles deZoroastre Un cop arribat al cel Arta Viraf es troba amb el mateix Ahu-
102
Mesopotagravemia i Pegraversia
ra Mazda que li mostra les agravenimes dels sants (ahlav) Cadascuna viuuna versioacute idealitzada de la seva vida terrenal com a guerrer campe-rol pastor etc
Amb els seus guies baixa despreacutes a un infern digne del Bosco i con-templa els sofriments dels malvats
Vet aquiacute una mostra de les seves originals visions infernals que podri-en certament inspirar una pelmiddotliacutecula pornogore gegravenere indigest poccultivat encara pel cinema
ldquoTambeacute vaig veure les agravenimes dunes dones que devoraven senseparar la seva menstruacioacute I vaig preguntar iquestQuin pecat van co-metre els seus cossos que les seves agravenimes sofreixen un cagravestig tansever
Srosh el pietoacutes i lagravengel van dir Soacuten les agravenimes que no respecta-ven la seva menstruacioacute (hellip) i danyaven el sol i la lluna vaques iovelles amb la seva menstruacioacute i contaminaven lhome pietoacutesrdquo
Viraf va relatant un inoblidable passeig que faria enveja al mateix diviacutemarquegraves de Sade Vet aciacute el cagravestig a lestretor matrimonial per exem-ple
ldquoTambeacute vaig veure les agravenimes dunes dones penjades de cap peravall i una mena dericcediloacute al que creixien espines de ferro era intro-
103
Son i Somnis I1 - Fonts
duiumlt dins del seu cos i despreacutes lhi treien i dell sortia un dit del queregalimava el semen de diables i diablesses que eacutes pudor i corrup-cioacute i els el ficava dins de la boca i el nas I vaig preguntar Qui soacutenaquestes agravenimes que sofreixen un tal cagravestig
Srosh el pietoacutes i Adar lagravengel van dir Soacuten les agravenimes de les malesdones que en el moacuten van trencar la promesa als seus marits isapartaven del seu espograves mai no estaven contentes i no permeti-en la cohabitacioacuterdquo
Presenta tambeacute rebuscades tortures que - sigui dit de pas - per meacutes dunserien meacutes aviat plaers celestials
ldquoLlavors vaig veure lagravenima dun home que estava penjat de cap peravall duna forca i no parava de practicar el sexe i li ficaven semendins la boca les orelles i el nas I vaig preguntar Quin pecat vacometre el seu cos que la seva agravenima pateix un cagravestig tan sever
Srosh el pietoacutes i Adar lagravengel van dir Es lagravenima dun home malvatque en el moacuten mantenia relacions sexuals impures i enganyava iseduiumla les dones dels altresrdquo
Havent acabat el seu contundent viatge visionari Ahura Mazda diu aViraf que la fe zoroastriana eacutes luacutenic camiacute pur i veritable en aquestavida i que sha de preservar tant en temps de prosperitat com en mo-ments dadversitat i tragravengol
La reaccioacute posterior de Viraf que es va lliurar a una ardent activitatmissionera certifica sobradament leficagravecia del missatge i de pas lom-nipotegravencia del somni
104
Mesopotagravemia i Pegraversia
Egravepica llegenda i tradicioacute popular
Els mites i poemes egravepics perses conten molts somnis de reis i dheroisEn un dels episodis miacutetics meacutes dramagravetics de la versioacute compilada perlestudioacutes islagravemic Abu Mansur Taalebi (1030) el malvat rei Zahhak so-mia la seva progravepia mort Tres homes entren en el seu palau i el matenEls integraverprets de somnis (gozaranda-ye khab) ladverteixen que seragravederrocat per un priacutencep de nom Fereydun encara no nascut
En el Kar-namag abans comentat es parla dun integraverpret de somnis Bo-zorgmehr que encara adolescent es va guanyar el favor reial en inter-pretar un somni que els mobeds (els sacerdots) no havien aconseguitdesxifrar
El Shahnama eacutes un llarg poema egravepic (60000 versos) escrit pel poetaFerdowsi entre el 977 i el 1010 Considerat el poema egravepic nacionaldIran exposa sobretot el passat histograverico-miacutetic dIran des de la creacioacutedel moacuten fins a la conquesta islagravemica del segle VII Tambeacute eacutes importantper als zoroastrians ja que descriu el periacuteode entre linici daquesta reli-gioacute i la mort de luacuteltim governant zoroastriagrave durant la conquesta musul-mana Shi citen 18 somnis la majoria no mencionats o en versions di-ferents que a lobra de Taalebi Per exemple aquiacute en el somni de Zah-hak els tres homes no el maten sinoacute que lestaborneixen i lempreso-nen al Mont Damavand Molts somnis soacuten purament informatius com
105
Son i Somnis I1 - Fonts
del de lheroi Sam on un cavaller lavisa que el seu fill Zal abandonatal bosc eacutes viu Meacutes tard Zal veuragrave tambeacute en somnis el seu matrimoniamb Rudaba princesa de Kabul
En el Shahnama a propogravesit tambeacute de Bozorgmehr es descriuen bella-ment els integraverprets de somnis com a ldquoagravenimes ilmiddotluminades que veuenen somnis totes les coses que existeixenrdquo
Un dels somnis meacutes gragravefics que es conten al Shahnama eacutes el dAfrasi-ab que veu un desert ple de serps i el cel ple dagraveguiles el vent fa caurea terra la seva bandera i 100000 soldats perses se lemporten a Kavo-os Els astrogravelegs (akhtar-shenasan) i els savis (bekhradan) interpretendespreacutes el tegraverbol destiacute que lespera Lagravengel o ldquogeneroacutes immortalrdquo Sha-rosh o Sorush el que no dorm apareix al somni de Goodarz assegut enun nuacutevol i li doacutena unes instruccions divines sense cap simbolisme queno cal interpretar En un altre daquests interessants ldquosomnis clarsrdquolheroi Toos veu una ldquoespelmardquo radiant que salccedila de laigua on el reiSiavosh seu en un tron divori El mateix autor del poema Ferdowsisomia que lantic poeta Daqiqi li assegura que el seu esforccedil per redactarel Shahnama no eacutes en va En aquest cas et somni tampoc no necessitainterpretacioacute
Perograve lepisodi oniacuteric meacutes elaborat del poema soacuten nou somnis interrela-cionats perograve independents a propogravesit del rei indi de Qannuj Somnissimbogravelics que nomeacutes pot interpretar el savi Mehran que viu al boscamb el animals i salimenta de plantes silvestres Aquest diu que elsomni eacutes una advertegravencia de limminent atac dAlexandre el Gran queel rei no podragrave resistir I en el somni final del poema en plena invasioacutemusulmana lheroi Bahram Choobin teacute un somni que li permet ferfront a lenemic
106
Mesopotagravemia i Pegraversia
Apocalipsis perses
El zoroastrisme eacutes ric en apocalipsis Eacutes meacutes soacuten centrals en la sevaconcepcioacute i es consideren els precedents de la posterior apocaliacuteptica ju-deocristiana islagravemica hinduacute o budista
Citem-ne una mostra En el Zand icirc Wahman Yasn (s VI) Ahura Mazdaexplica a Zoroastre el futur dels perses I comenccedila amb una imatge queevoca les visions del profeta Daniel
ldquoZartosht va demanar la immortalitat a Ohrmazd Llavors Ohrmazdva infondre la la saviesa omniscient en Zartosht I a traveacutes dellava veure el tronc dun arbre que tenia quatre branques una doruna de plata una dacer i una de ferro barrejat I es va adonar queho havia vist en un somni Quan es va despertar del son aixiacute parlagraveZartosht Senyor de les existegravencies espirituals i materials Emsembla que he vist el tronc dun arbre que tenia quatre branques
Ohrmazd va dir a Spitaman Zartosht El tronc de larbre que hasvist eacutes lexistegravencia material que jo Ohrmazd he creat I les quatrebranques soacuten les egravepoques que vindranrdquo
Meacutes endavant al capiacutetol tercer repregraven el tema en un altre somni ambalguns canvis
107
Son i Somnis I1 - Fonts
ldquoEll Ohrmazd eacutes lesperit benegravefic el creador de lexistegravencia materi-al i eacutes sant Va vessar la saviesa omniscient en forma daigua a lamagrave de Zartosht i va dir (Ohrmazd) Beu I Zartosht va beure lai-gua i amb ella la saviesa omniscient es va barrejar dins de Zar-tosht Durant set dies i set nits Zartosht va estar en la saviesadOhrmazd I en ella Zartosht va contemplar homes i animals a lesset regions de la Terra eacutes a dir quants pegravels tenia cadascun a les-quena i on tenia el cap cada individu Va contemplar els arbres i elsmatolls com eren i quants eren quantes menes de plantes hi haviaa la Terra i com havien crescut i shi havien barrejat El setegrave dia init Ell va retirar la saviesa omniscient de Zartosht I Zartosht esva dir
Tot aixograve ho he vist en un joioacutes somni produiumlt per Ohrmazd i encarano mhe recuperat del somni Va estirar ambdoacutes braccedilos es va fre-gar tot el cos tot pensant he dormit molt de temps i no mhe re-cuperat daquest somni joioacutes produiumlt per Ohrmazd
I Ohrmazd va demanar a Spitaman Zartosht iquestQuegrave has vist enaquest joioacutes somni produiumlt per Ohrmazd
I Zartosht va replicar O espiritual i benegravefic Ohrmazd Creador delexistegravencia material He vist una persona progravespera dimmensa ri-quesa de vida material infame una agravenima vil i feble que menavauna pegraverfida existegravencia i no lhe trobat benvingut He vist un homeindefens que no tenia possessions lagravenima del qual sexpandia enuna existegravencia millor i lhe trobat benvingut He vist una personacapaccedil que no tenia fills i no lhe trobada benvinguda He vist unapersona incapacitada que tenia molts fills i lhe trobada benvingu-da He vist un arbre que tenia set branques una dor una de platauna de bronze una de coure una de plom una dacer i una de fer-ro barrejatrdquo
108
Egipte
Egipte
Qui teacute somnis plaents eacutes meacutes afortunat que el qui teacute un coper alseu servei
Proverbi clagravessic egipci
A The Book of Earths (ldquoEl llibre de les terresrdquo) un curioacutes compendi deteories sobre la forma i misteris de la Terra (1928) la novelista i edito-ra Edna Kenton fa una poegravetica descripcioacute dun dels mites creacionalsegipcis que expressa molt beacute el paper cabdal del somni a lantic Egip-te una cultura que amb bona raoacute es podria dir que eacutes lencarnacioacute dunsomni
ldquoAl Museu Metropolitagrave de Nova York es pot veure el sarcogravefag de dio-rita grisa dUresh-Nofer (Dinastia XXX 378-341 AC) que fou sa-cerdot de laquagravetica deessa Mut a Egipte A la part superior de latapa del sarcogravefag hi ha gravada la figura de la deessa del cel Nutinclinada sobre la Terra una meravellosa ilmiddotlustracioacute de luniversegipcirdquo
109
Son i Somnis I1 - Fonts
Aquesta eacutes la histograveria de Nut o el Cel i de Seb o la Terra
En el principi - aquell repograves sense cap moviment amb quegrave comencen tots els mi-
tes de la Creacioacute original - el Cel i la terra estaven junts eren casats
i dells encara havia de brollar tot el que ha sigut i seragrave El Temps encara no existia canta un dels antics himnes del moacuten
ni la Ment Universal ni el pensament ni la Paraula No hi havia Beatitud No hi havia Sofriment
Nomeacutes la Foscor omplia el Tot sense liacutemits (hellip) LUnivers encara era amagat en el Pensament i la Matriu divins
Perograve va arribar el dia de la Creacioacute i un nou deacuteu Shu deacuteu de laireo de la llum del sol
va sorgir de les aiguumles primordials
110
Egipte
Es va esmunyir entre Nut i Seb i els va separar
Des daleshores el cos estelmiddotlat de Nut conserva aquella positura marcant lextensioacute del firmament
i les seves mans i peus que pengen soacuten els quatre pilars del firma-ment
i els quatre extrems de la Terra Alliacute estagrave des daleshores vetllant eternament per la Terra i els seus
fills
Es diu que Seb no es va deixar separar de Nut sense lluitar Perograve quan salccedilava dun somni profund sense somnis
el van deturar i es va quedar en la posicioacute que manteacute des dalesho-res sense poder-se moure
Cada primavera es cobreix de plantes i els hiverns de gel i neu mentre sosteacute i alimenta les interminables generacions dhomes i
animals sense que ninguacute no es preocupi pel seu dolor
Dorm sovint i somia en Nut oblidant la seva desgragravecia Perograve no pot tornar a sumir-se en un son sense somnis
el cercle dels seus somnis lenvolta i el dolor el retorna de nou alseu estat de sofrenccedila
Per aixograve la Terra quumlestiona eternament el Cel fins que cansat desperar una resposta que no arriba mai torna a
caure en el son
Alguns diuen que Nut respon a Seb quan aquest somia perograve com que la ruta del seu somni eacutes un cercle
Seb oblida les respostes del Cel quan es despertardquo
No eacutes estrany que els antics egipcis veiessin la vida com un somni Defet creien que en somnis tenim els ulls oberts
Els ldquoTextos de les Piragravemidesrdquo que han sobreviscut com a inscripcionsa les parets de les piragravemides i sarcogravefags dels faraons de la cinquena isisena dinasties soacuten del 2400-2300 AC i es consideren el text meacutes
111
Son i Somnis I1 - Fonts
antic de la Terra A diferegravencia del ldquoTextos del Sarcogravefagrdquo i del ldquoLlibredel Mortsrdquo els ldquoTextos de les Piragravemidesrdquo reservats exclusivament alsfaraons no soacuten ilmiddotlustrats
Sota la imatge dOsiris els ldquoconjursrdquo daquests textos es refereixen so-bretot a la proteccioacute de les restes del faraoacute a la reanimacioacute despreacutes dela mort i a lajut per pujar als cels Descriuen les diverses maneres deviatjar per aquest estat intermedi entre mort i somni tot demanant ifins i tot reclamant lajut dels deacuteus Per fer-nos una idea de la riquesainaudita dun material histograveric relativament poc estudiat encara comp-tem amb uns 500000 papirs egipcis no publicats uns 45000 delsquals (inclosos els fragments) soacuten als Estats Units
112
Egipte
La intregravepida Dra Kasia Szpakowska de la universitat de Swansea eacutesqui meacutes ha estudiat el son i el somnis en lantic Egipte i nassenyala laimportagravencia en la vida diagraveria Les primeres referegravencies als somnis quetenim figuren en cartes adreccedilades als difunts que es deixaven a les se-ves tombes En una per exemple un entristit marit demana a la sevadifunta esposa que lajudi per mitjagrave dun somni En una altra lautor esplany a son difunt pare que un servent mort lassetja en somnis tot ne-gant emfagraveticament haver-lo maltractat en vida Un bonic exemple de ladita medieval excusatio non petita accusatio manifesta (ldquoexcusa nodemanada acusacioacute manifestardquo)
Assenyala la investigadora que els egipcis no tenien divnitats dedica-des especiacuteficament als somnis
ldquoEls antics egipcis no incorporaven cap deacuteu dels somnis en el seupanteoacute ni tenien cap deiumltat personalment responsable de les entre-maliadures nocturnes dels seus sicaris ni tampoc una divinitat es-peciacutefica responsable de protegir el dorment dels malsons i denviarbons somnis Am tot els que sofrien malsons recorrien a conjursque invocaven els deacuteus poderosos per demanar-los ajut en el com-bat contra les entitats responsables dels somnis dolentsrdquo
Comenta Szpakowska que sobretot a partir de lImperi Mig els somnis
113
Son i Somnis I1 - Fonts
meacutes que visions desitjables es van anar presentant cada cop meacutes com aexperiegravencies perilloses ldquoA lEgipte antic el somni ocupava la zona liminar entre els paiacutesdels vius i el meacutes enllagrave Aixograve no obstant tambeacute era un fenomenque el somiador podia controlar poc i les seves fronteres permea-bles permetien s als habitants divins i demoniacuteacs del meacutes enllagrave ac-cedir al moacuten visible De vegades lexperiegravencia era positiva com hotestimonien els textos reials de lImperi Nou i els himnes provinentsde lelit dirigent aquests relats i narren lrsquoimpressionant contacteque un somiador podia tenir amb un deacuteu o amb una deessa Perograveuna altra creenccedila meacutes inquietant era que els somnis tambeacute podienpermetre als difunts hostils observar i fins i tot ficar-se amb el dor-ment vulnerablerdquo
Els somnis tenien un caragravecter eminentment comunicatiu amb les altresdimensions de la realitat
ldquoDes de la seva primera aparicioacute en els textos egipcis el somnisembla que funcionava com un lligam entre els habitants daquestmoacuten i el moacuten de lluny un paisatge habitat pels deacuteus els difuntsjustos i els difunts injustos Mentre textos literaris com els Ense-nyaments de Ptahhotep fan servir la metagravefora dels somnis per feregravemfasi en allograve que eacutes efiacutemer indigne de confianccedila i potencialmentperilloacutes altres textos tractaven el somni com una espegravecie despai li-minal les fronteres del qual es trobaven en algun punt entre elmoacuten dels vius i el moacuten del meacutes enllagrave Amb tot en els somnis lafrontera entre aquests mons no era opaca sinoacute transparent i feiaque les entitats dun moacuten fossin visibles per a un altre Perograve de lamateixa manera que laltra vida era un territori inabastable i inac-cessible als vius - mentre que els deacuteus i els morts podien anar i ve-nir lliurement i accedir a la terra dels vius - tambeacute el contacte permitjagrave dels somnis sembla que el van iniciar els habitants de laltremoacuten meacutes que no pas el somiador viu que no tenia cap control so-bre les seves visions Quan una divinitat produiumla una visioacute era ben-vinguda com una teofania que inspirava respecte Perograve quan linsti-gaven els morts els sentiments que evocava no eren necessagraveria-ment tant plaentsrdquo
114
Egipte
Loriginal neurograveleg egiptograveleg i probablement onironauta el doctor G-Tribl de Viena aporta una breu explicacioacute de letimologia del motldquosomnirdquo en lantiga llengua egiacutepcia per sustentar la seva original i sug-gestiva teoria sobre la funcioacute dels somnis en lantic Egipte
Cita els estudis de la doctora Szpakowska la qual comenta aixiacute la ter-minologiacutea oniacuterica dels egipcis de lantigor
ldquoEn lEgipte faraogravenic es feien servir habitualment dos mots especiacute-fics per designar el somni rswt un substantiu que teacute la seva rel enla paraula rs despertar i kḳ dt un substantiu del verb kḳ d dormir() Els somnis tambeacute es podien anomenar expliacutecitament bonssomnis rswt nfrt o mals somnis rswt wtḏ Els malsons tenien re-feregravencies menys concretes sovint es considerava que entitats ani-mades assaltaven els vulnerables dorments
Sempre que es feien servir els termes rswt o kḳ dt sempre sempra-ven com a substantius i mai com a verbs habitualment en un con-text associat amb verbs de percepcioacute visual com eacutes ara veure Entermes egipcis no se somiava no era una accioacute es veia un som-ni o es veia una cosa en somnis Aixiacute es percebia com un feno-men incontrolable extern al somiador i eacutes una distincioacute importantque cal tenir presentrdquo
Tribl porta les conclusions de loniacuterica doctora algunes passes meacutes en-llagrave
115
Son i Somnis I1 - Fonts
ldquoEl nom egipci el somni [resut rswt transcripcioacute transliteracioacutede lantic egipci seguint lesquema dAllen (2000)] estagrave etimologravegi-cament relacionat amb el verb ldquodespertarrdquo [en egipci res rs (Sau-neron 1959)] que vol dir ldquodespertar-se al matiacuterdquo No sha documen-tat cap verb en jerogliacutefic per somiar (Szpakowska 2003)
La relacioacute etimologravegica entre el verb res (despertar) i el substantiuresut (somni) ens permet suposar que els egipcis veien el somnirelacionat amb el proceacutes de despertar (Szpakowska 2003) Apa-rentment sha dimaginar com un tipus de despertar una mica dife-rent del despertar normal a la consciegravencia de la vigiacutelia eacutes a dir undespertar en la consciegravencia dels somnisrdquo
I apunta a continuacioacute
ldquoEls jerogliacutefics de resut (el somni) mostren al final el signe ullcom a determinatiu explicatiu i categoritzador Com que els deter-minatius finals dels mots jerogliacutefics donen informacioacute sobre el marcgeneral del terme expressat es pot deduir que el terme resut (elsomni) descriu clarament esdeveniments visualment i ogravepticamentimpressionantsrdquo
En base a letimologia i a les observacions el neurograveleg austriacuteac avanccedilala interessant hipogravetesi que la antiga cultura egiacutepcia considerava lex-periegravencia oniacuterica com una realitat que mereixia la magravexima atencioacute i latreballaven amb insospitades consequumlegravencies De fet entre els textosantics egipcis hi ha molts relats de somnis que documenten linteregravesper lobservacioacute dels mateixos en la classe dirigent i en tota la societat En sales com la del temple de Seti I a Abydos amb lleixes i sostrespintats amb representacions astronogravemiques - que revelen una evidentconnexioacute oniacuterico-astronogravemica - es guardaven els textos entre els quedestaquen els informes de somnis que documenten linteregraves dels sacer-dots en lobservacioacute dels mateixos
Especialment abundant eacutes el corpus de literatura nocturna que tracta eltema dun altre moacuten que eacutes la realitat de la nit lanomenat Duat Eacutesuna complexa meta-realitat nocturna que eacutes a la vegada una zona delcel entre la constelmiddotlacioacute dOrioacute i lestrella Sirius i un moment temporal
116
Egipte
especialment relacionat amb les uacuteltimes hores de la nit quan de fet esprodueix meacutes son REM - o son amb somnis - i aquests es poden recor-dar amb molta meacutes facilitat (no es pot oblidar que el deacuteu Sol es regene-ra durant aquest periacuteode) Segons Tribl aquesta realitat tenia una granimportagravencia social i histograverica a Egipte - el faraoacute difunt havia de superarels perills del Duat per regnar en el meacutes enllagrave tot personificant Osiris
La rel dua indica la relacioacute del Duat amb el matiacute (duau) daciacute la inter-relacioacute entre els somnis de la matinada i el meacutes enllagrave en la cultura egiacutep-cia El ldquomatiacuterdquo indicaria una fase del cicle diari en la que els somnis soacutenespecialment vius i intensos i a la vegada indicaria la transicioacute a un nouestat de consciegravencia o a la consciegravencia normal diuumlrna o a la consciegraven-cia del somni o beacute a un meacutes enllagrave post mortem que en general sespera-va que fos positiu
De la mateixa manera que hi ha somni en el son hi ha dhaver vida enla mort aquesta foacutermula podria definir aquesta relacioacute que porta Tribla sostenir la hipogravetesi que la consciegravencia en el somni era un elementcentral en la visioacute de la realitat que tenia lantiga cultura egiacutepcia Per-quegrave els coneixements adquirits en el Duat no servien nomeacutes per a leta-pa que arriba al difunt despreacutes de la mort En molts textos sinsisteixrepetidament tambeacute en la seva importagravencia per a ldquolhome sobre la Ter-rardquo i les comparacions entre mort i somni desvetllament i resurreccioacutesoacuten abundants Aquest ldquodesvetllamentrdquo a la consciegravencia del somni espot entendre com un despertar a una altra forma de vida anagraveloga aldespertar a la vida despreacutes de la mort Aixiacute el somni foacutera un model dela vida despreacutes de la mort Per tant la mort seria tan sols un estat inter-medi comparable al son profund
Si aquesta concepcioacute eacutes certa permetria explicar la singularitat del mo-del social i cultural de lantic Egipte on el treball amb son i somnis tin-dria una importagravencia central Al matiacute el dorment es despertaria a laconsciegravencia normal de lestat de vigiacutelia perograve tambeacute es podria despertaren un moacuten alternatiu molt impressionant el moacuten de la consciegravencia delsomni especialment el viacutevid somni de les primeres hores del matiacute Es-tar conscient en el somnis es podria considerar doncs segons defineix
117
Son i Somnis I1 - Fonts
Gotthard G Tribl textualment
ldquoEl background (rerefons) existencial de les detalladiacutessimes afirma-cions sobre laltre moacuten del Duatrdquo
Aixograve no significa que lAmduat sigui un simple informe de somnis Elstextos sobre la vida futura documentarien el continuum vetlla-somniamb elaborades descripcions de sofisticats viatges del meacutes pur estil xa-magravenic redactades en lestat de vetlla i segons una logravegica simbogravelica prograve-pia dels somnis
La gran estima que els egipcis tenien pels somnis no es limitavadoncs a la seva interpretacioacute sinoacute que consideraven que influiumlen di-rectament en lestat despert i en tota la vida Com el sol que descansade nit per emprendre rejovenit un nou dia el somiador experimentavauna regeneracioacute fiacutesica mental i espiritual durant el son i el somni Enlevident set deternitat que destilmiddotla la cultura egiacutepcia no sorpregraven queconsideressin els somnis meacutes reals que la vida diagraveria
En presentem dos contradictoris exemples que per altra banda tenenuna indiscutible veracitat documental i histograverica
118
Egipte
Lestela del Somni
ldquoMira el somni eacutes veritable Eacutes beneficioacutes per a qui el posa al seu cor
(perograve) fa que les coses vagin pitjor per a qui loblidardquo
119
Son i Somnis I1 - Fonts
Aixiacute comenccedila lestela del Somni del faraoacute nubi Tanutamani de la Di-nastia XXV que reproduiumlm en la imatge
Com explica Tribl Tanutamani va posar aquell somni al seu cor i vaseguir la crida dAmon-Ra per conquerir Egipte I ho va aconseguirarribant al nord del delta el 664 AC
A lestela perograve no es parla del destiacute final del faraoacute Perquegrave poc tempsdespreacutes de la seva victograveria els assiris a les ordres dAssurbanipal vanconquerir Tebes i Tanutamani va perdre tot el que havia conquerit
Observa Tribl filosograveficament que errar eacutes humagrave fins i tot a Egipte ique la dada meacutes interessant no eacutes que els esdeveniments preditssacomplissin histogravericament sinoacute el grau de coneixement que la culturaegiacutepcia va desenvolupar a lentorn del fenomen
Perograve es podria objectar al neurograveleg austriacuteac que tambeacute es documentenalguns somnis egipcis que encerten
120
Egipte
Lestela de lEsfinx
Segons lestela que salccedila encara avui davant del pit de lEsfinx de Gi-zeh un dia un priacutencep estava caccedilant prop daquest immortal emblemade Ra-Harmachis
ldquoLas de la cacerardquo - com dirien els noucentistes - es va ajeure a repo-sar a lombra de lEsfinx Un son profund va caure sobre ell i tot seguites va adormir Llavors va somiar un somni En ell se li va aparegraveixer undeacuteu i despreacutes de declarar que era Harmachis-Khepera-Ra-Temu li vaprometre que si retirava larena que gairebeacute havia enterrat la seva ma-jestuosa imatge i que impedia que fos venerada li concediria la sobira-nia de les terres del Sud i del Nord eacutes a dir el domini de tot Egipte
121
Son i Somnis I1 - Fonts
Amb el temps aquell priacutencep va esdevenir efectivament rei dEgipteamb el nom de Tutmosis IV i lestela - que porta la data del dinovegrave diadel mes de Hathor del primer any de Tutmosis IV - demostra que el so-miador va complir els desitjos del deacuteu i que aquest li va concedir elque li havia promegraves en aquell bell somni a lombra de lEsfinx En re-sum el missatge eacutes que tant si van beacute com si no cal fer cas als somnisi no menysprear-los Per a Tribl aquest eacutes un dels missatges culturalsessencials de lantic Egipte I encara que els egipcis tinguessin encompte els perills dels somnis com indica luacutes de la medecina i la magrave-gia com a proteccioacute ldquoposar els somnis al corrdquo valia la pena
Diodor de Siciacutelia (60-30 AC) confirma el paper central que el son i elsomni tenien en la vida dels antics egipcis Els feien servir sobretotamb finalitats megravediques
ldquoA Egipte els somnis son objecte de veneracioacute religiosa especial-ment com un mitjagrave per indicar remeis per a les malalties I les pre-gagraveries dels fidels sovint soacuten recompensades amb la indicacioacute dunremei en un somnirdquo
Tambeacute recorrien als somnis per conegraveixer el futur com assenyala lautoranogravenim del llibre ldquoEnsenyaments per a Merikarardquo (2025 -1700 AC)Un faraoacute possiblement anomenat Kheti sadreccedila al seu fill el futur reiMerikara i li doacutena consells de bon regnar I entre ells li recorda que elssomnis soacuten enviats pels deacuteus perquegrave els seus fidels coneguin el futur
122
Egipte
Els Savis de la Biblioteca Magravegica
Com a Mesopotagravemia a Egipte sinterpretaven els somnis i sincubavenen temples on lendemagrave els ldquoMestres dels Secretsrdquo els interpretaven
El somni impregnava tots els agravembits de la vida de la quotidianitat a lapoliacutetica Al Tercer Periacuteode Intermediari (1070 -664 AC) els sacerdotsde Tebes van adquirir una gran importagravencia a causa del rol essencial deloracle dAmon en els afers estatals La voluntat del deacuteu tenia luacuteltimaparaula en totes les quumlestions morals o poliacutetiques fonamentals en con-trast amb la submissioacute anterior a la deessa Maat Aquest canvi en lescreences va situar lendevinacioacute al nivell de ladministracioacute de lEstat
Segons Miriam Lichtheim (1914-2004) cegravelebre traductora de textosegipcis a les ldquoCases de la Vidardquo - les biblioteques i centres universita-ris dEgipte - els temes principals estudiats i practicats eren la medici-na la magravegia la teologia el ritual i la interpretacioacute dels somnis i unescases sespecialitzaven en un tema o un altre Per exemple les casesdAbydos i de Sais eren famosos centres megravedics Als periacuteodes tardansels sacerdots que sespecialitzaven en somnis eren anomenats ldquoEls Sa-
123
Son i Somnis I1 - Fonts
vis de la Biblioteca Magravegicardquo
Comenta Sir Ernest Alfred Thompson Wallis Budge (1857-1934) elcegravelebre egiptograveleg i orientalista
ldquoEls egipcis creien que els deacuteus ens parlen en somnis I la histograveriabiacuteblica de Josep i el Faraoacute ens recorda que prestaven gran atencioacuteals missatges dels somnis sobre el possible futur Practicaven la in-cubacioacute de somnis per obtenir guiatge i curacioacute als temples i llocssagrats Sabien que recordant i treballant els somnis desenvolupa-ven lart de la memograveria pouant en un coneixement que teniacuteemabans dentrar en el viatge daquesta vida i despertant a la nostraconnexioacute amb les experiegravencies de laltra vidardquo En la liacutenia de Tribl hi ha qui afirma a meacutes que els egipcis tambeacute cul-tivaven una avanccedilada pragravectica de viatge conscient en somnis Somia-dors experts feien de vidents i telegravepates aconsellaven en afers dEstat iestrategravegia militar i mantenien una xarxa de comunicacioacute mental entreels allunyats temples i els centres administratius
Tambeacute practicaven el canvi de forma o la transferegravencia travessaven es-pai i temps en els cossos de somni docells i altres animals A traveacutes delviatge conscient en somnis els somiadors egipcis exploraven les rutesdel meacutes enllagrave i lunivers multidimensional La iniciacioacute per tant tenialloc en una realitat meacutes profunda que lordinagraveria accessible a traveacutes delviatge oniacuteric meacutes enllagrave del cos
124
Egipte
Viatges rituals
Els faraons havien de saber viatjar entre mons En els temps antics alfestival de Heb Sed la festa de renovacioacute del poder reial que se cele-brava el tretzegrave aniversari del faraoacute aquest havia de viatjar fora del cosmeacutes enllagrave de la mort per demostrar la seva vagravelua per continuar en eltron
Guiat per Anubis el faraoacute baixava al moacuten inferior Havia dentrar en lamort ldquotocar els quatre extrems de la terrardquo convertir-se en Osiris itornar renovat amb el vestit i el cos espiritual dun transformat
125
Son i Somnis I1 - Fonts
Em permeto ara un apunt personal Tot aixograve em sonaria a fantasia ocul-tista o a embolat psicodegravelic si no hagueacutes tingut loportunitat de tastarpersonalment lintens sabor dels somnis egipcis En una visita a Egiptea la recerca del miacutetic Laberint durant la primera Guerra del Golf vaigtenir loportunitat de jeure una llarga estona sobri sol i en profundafoscor dins del sarcogravefag de granit de la Cambra del Rei de la piragravemidede Keops
Nomeacutes podria descriure els contundents efectes psico-fiacutesics que hi vaigexperimentar com un vol larrencada dun somni Vaig experimentaruna vertiginosa ascensioacute vers el vegravertex de la piragravemide cap a les estre-lles impulsada per la forccedila del que gosaria qualificar en termes mo-derns drsquouna inconcebible subtil i poderosa magravequina de somiar o demorir
126
Taoisme
Taoisme
Per poder pronosticar el Gran Somni hem dexperimentar el GranDesvetllament
Altrament fins i tot desperts estariacuteem somiant
Zhuang Zu
Lorigen de les pragravectiques oniacuteriques a la Xina es perd en la nit delstemps Els xamans xinesos antics en interpretar els somnis revelavenels missatges dels esperits I tambeacute els dominaven podien ser plena-ment conscients en ells i visitar els mons invisibles dels esperits i delsdifunts i fins i tot entrar en els somnis dels vius i transformar-los Meacutestard com en les altres civilitzacions antigues els sacerdots anomenatsZhan Meng interpretaven somnis i practicaven loniromagravencia
127
Son i Somnis I1 - Fonts
El mot 梦 megraveng significa ldquosomnirdquo Contraccioacute de 会意 estagrave formatpels expressius signes 艹冖 ldquopersona que jeu que dormrdquo i 夕 ldquonitrdquoAmb lelement meng es formen moltes paraules que inclouen els diver-sos aspectes de lactivitat oniacuterica El son es designa sobretot amb dostermes 眠 miaacuten ldquodormirrdquo ldquotancar els ullsrdquo ldquohivernarrdquo format per 目 (ldquoullrdquo) i民 (ldquogentrdquo ldquosuacutebditsrdquo) 睡 shuigrave ldquoadormir-serdquo ldquoabaltir-serdquo format per 目 (ldquoullrdquo) i 垂 (ldquodeixaranarrdquo) Ambdoacutes termes formen 睡 眠 shuigravemiaacuten ldquodormirrdquo De shuigravederiven meacutes termes com 睡觉 shuigravejiagrave ldquoficar-se al llitrdquo
Els antics xinesos consideraven que lagravenima o lesperit del somiadorproduiumla els somnis Distingien dues agravenimes en lhome el hun o ldquoagravenimade nuacutevolrdquo (lleugera i aegraveria associada amb el Cel) i el po o ldquoagravenimablancardquo (meacutes pesada i liacutequida associada a la Terra) Perograve els taoistesno preconitzaven la separacioacute del subtil hun de lagravenima del cos o delpo El seu objectiu sempre ha estat el manteniment de la unitat espiritu-al i fiacutesica davant de les forces de la dissolucioacute i la corrupcioacute
El hun o lagravenima espiritual abandona el cos i es comunica amb la terradels morts per tant cal assegurar-la ja que la seva naturalesa limpulsaa volar lliurement especialment en somnis o en moments de distrac-cioacute temor o confusioacute Cal notar que en deixar el cos lanima pot sofriratacs de diables o embolicar-se amb les ldquoagravenimes de nuacutevolrdquo dels altres En canvi els somnis on apareixen sers perfectes o divins shan denco-ratjar Per aixograve ens han arribat molts escrits amb detallades narracionsdaquesta mena de somnis Els antics xinesos tambeacute practicaven la in-cubacioacute en temples dedicats al somni que van arribar a tenir una fun-cioacute poliacutetica comparable al que hem vist a Mesopotagravemia El segle XVIqualsevol funcionari dalt nivell que visitava una ciutat havia de dormirla primera nit al temple per rebre-hi en somnis guiatge per a la sevamissioacute Jutges i funcionaris tambeacute havien de visitar els temples delsomnis per consultes o per aprendre En aquella egravepoca es va redactar elclagravessic ldquoElevats Principis de la Interpretacioacute dels Somnisrdquo compilat perChen Shiyuan
128
Taoisme
Un suggerent exemple del paper dels somnis divins en lantiga Xina eacutesel cas de Liu Zhuang (57-75) el segon emperador de la dinastia orien-tal Han Durant el seu regnat el budisme va comenccedilar a escampar-se ala Xina perquegrave una nit conten va somiar en un gegantiacute home dorLendemagrave va contar el somni als seus ministres i el ministre Zhong Huli va donar una interpretacioacute que va fer histograveria li va explicar que pro-bablement havia somiat en el cegravelebre Buda de lIacutendia Lemperador liva fer cas i va enviar una delegacioacute de 18 membres encapccedilalada pelsnobles Cai Yin Qin Jing i Wang Zun a la recerca del budisme Els en-viats van tornar de lIacutendia amb una imatge del Buda Gautama unexemplar del ldquoSutra dels 42 capiacutetolsrdquo i dos monjos dalt nivell
Lany seguumlent lemperador va ordenar la construccioacute del Temple delCavall Blanc el primer temple budista de la Xina a tres li a loest de lacapital Luoyang en record del cavall que va portar el sutra Perograve linteregraves per les experiegravencies del somni no es limitava al GovernEls taoistes en els seus inaccessibles reductes de les muntanyes sagra-des exploraven el potencial del son i el somni com han continuat fentfins al dia davui esquivant diverses ldquorevolucions culturalsrdquo
129
Son i Somnis I1 - Fonts
Poc ens ha arribat de les seves pragravectiques mantingudes en secret itransmeses al meacutes sovint oralment perograve representen laportacioacute meacutesoriginal de la Xina al tema del son i els somnis i per aixograve aquest capiacutetolduu el tiacutetol general de ldquoTaoismerdquo (Tao-chia ldquofer camiacuterdquo) un corrent demuacuteltiples aspectes (alquiacutemia medicina lituacutergia magravegia mitologia omisticisme) No eacutes una religioacute formal (no teacute dirigents doctrines ni dog-mes) segueix una via iniciagravetica i eacutes la font meacutes directament relaciona-da amb les seves arrels xamagraveniques
I pel que fa al son i els somnis al llarg dels segles els taoistes no solsvan elaborar una original filosofia sinoacute tambeacute un dels sistemes depragravectica meacutes eficients i atrevits que coneixem basats en el treball delcos fiacutesic perograve sobretot en els sorprenents aspectes subtils del ldquocosenergegraveticrdquo
Zhuang Zu i la papallona
130
Taoisme
El taoisme filosogravefic moviment minoritari dins daquest corrent iniciatper Lao Tse el segle VI AC i que va eclosionar amb forccedila el segle IVAC sassocia iacutentimament amb els somnis gragravecies a la popular i bellaanegravecdota de Zhuang Zu i la papallona que veurem volar incansabledun capiacutetol a laltre daquest assaig
Com comentagravevem en parlar de les fonts la tensioacute magravegia-miacutestica eacutesparticularment intensa en el taoisme Ja Lao-Tse apuntava al cor de laquumlestioacute en el seu criacuteptic Tao te king que per cert no fa cap mencioacute ex-pliacutecita ni al son ni als somnis
Sense sortir a fora pots conegraveixer tot el moacutenSense mirar per la finestra pots veure els camins del cel
Com meacutes lluny vas menys saps Aixiacute el savi coneix sense viatjar veu sense mirar i fa sense fer
Per al taoisme la veritat miacutestica (zhen Ji ) eacutes innata i familiar perograve in-cognoscible Loposicioacute entre el coneixement intern del taoista i el co-neixement projectat cap a fora del xaman que presentagravevem en parlar deles fonts daquest assaig ilmiddotlustra aquest enfocament
Zhuang Zu aborda el son i els somnis en diversos capiacutetol del seu denstractat fins a conformar una completa teoria sobre la quumlestioacute Al capiacutetolII en el context de labsurditat i relativitat de la vida que nomeacutes laconnexioacute amb el Tao pot superar comenta la diferegravencia entre vigiacutelia isomni de manera forccedila interessant i original
El gran saber todo lo abarcaEl pequentildeo todo lo divide
La grandes palabras son fuegoLas pequentildeas balbuceos inuacutetiles
Durante el suentildeolas almas de los hombres se funden se entremezclan
En la vigilia los cuerpos se despiertan y se animan
Meacutes endavant fa una primera i valuosa referegravencia al que meacutes tardsanomenaragrave ldquosomni luacutecidrdquo com a pas vers el despertar a la vegada
131
Son i Somnis I1 - Fonts
que fa servir el siacutemil del desvetllament per qualificar lobjectiu de laseva filosofia en la liacutenia del Vedanta
Quien suentildea con un banquete se despierta con laacutegrimas Pero quien suentildea con laacutegrimas se despierta con caceriacuteas en la auro-
ra
Quien suentildea ignora que suentildea Quien dentro de un suentildeo suentildea que suentildea
al despertar sabe que todo era un suentildeo Soacutelo en el Gran Despertar se revela el Gran Suentildeo
Los estuacutepidos creen que estaacuten despiertos y que saben ellos mismos quieacutenes son
priacutencipes o pastores iexclQueacute obtusos
Confucio y tuacute no sois maacutes que un suentildeo y yo que lo digo soy un suentildeo tambieacuten Todo esto tiene por nombre el misterio
I conclou el passatge amb un esperanccedilador toc profegravetic
Dentro de muchos siglos un Santo lo revelaraacute todo en el espacio de un diacutea
En el plantejament sistemagravetic que fa el tractat sobre la relativitat de total final del capiacutetol ve el cegravelebre exemple de la papallona
Una noche Zhuang Zhousontildeoacute que era una mariposa
revoloteando feliz y contenta de serloPero no sabiacutea que era Zhou
De pronto Zhuang Zhou se despertoacutesorprendido de ser eacutel mismo
Ya no sabiacutea si era una mariposaque sontildeaba ser Zhuang Zhou
o Zhuang Zhou que sontildeaba ser una mariposa
Entre la mariposa y Zhuang Zhou hay una diferenciaEso es lo que se llama
132
Taoisme
ldquotrasmutacioacuten de los seresrdquo
Cal notar que aquesta ldquotransmutacioacuterdquo o ldquotransmigracioacuterdquo no fa referegraven-cia a la reencarnacioacute dun mateix ser sinoacute a lincessant proceacutes de canvidels sers amb loblit de la progravepia identitat que aixograve implica
Aquesta posicioacute radical no impedeix a Zhuang Zu valorar els somnisAl capiacutetol IV se cita un bonic exemple en el que es reconeix el caragravecterrevelador dels somnis Un fuster somia que un arbre - al que ha consi-derat inuacutetil - linstrueix sobre el valor de la inutilitat Diu larbre
En cuanto a miacute desde hace tiempo aspiro a ser inuacutetily ahora cerca de mi muerte
por fin lo he logrado eacutesa es mi gran utilidad Siendo uacutetil iquesthabriacutea durado tanto tiempo
Finalment als darrers capiacutetols del tractat es presenta el tarannagrave deldquolhome veritablerdquo que unit al Tao supera el somni
El Hombre Verdadero de antantildeo dormiacutea sin suentildeos se despertaba sin quejas
Liezi
133
Son i Somnis I1 - Fonts
El Liezi (Lieh-tzu c s IV AC) ldquoEl Mestre Lirdquo o ldquoEl llibre de la per-fecta vacuiumltatrdquo eacutes el tercer gran text filosogravefic xinegraves de la liacutenia de pen-sament del Tao te King i el Zhuang Zu que meacutes tard es va anomenarDaojia (ldquolescola del camiacuterdquo) o taoisme Aquest breu text comenta elssomnis en dos capiacutetols que no tenen desperdici
Al capiacutetol segon parla del famoacutes Emperador Groc o Huangdi sobiragravellegendari considerat el fundador de la civilitzacioacute xinesa Diu la tradi-cioacute que va regnar del 2697-2597 o 2696-2598 AC i va ser el creadorde lEstat central de les arts esotegraveriques i tegravecniques i amb el temps vaadquirir un nivell pragravecticament diviacute
El relat comenccedila amb lEmperador assegut al seu tron en plena glograveriaPerograve no estagrave satisfet
ldquoLEmperador Groc va regnar 15 anys al seu tron content que lIm-peri el considereacutes el seu cap Tenia bona cura de nodrir el seu prin-cipi vital fruiumla de les seves oiumldes i els seus ulls i complaiumla els seussentits de lolfacte i del gustrdquo
Aixograve no obstant estava melancogravelic confuacutes i malalt i durant 15 anysmeacutes es va esforccedilar a posar ordre a limperi perograve sense egravexit ldquoLlavors lEmperador groc va sospirar profundament i va dir Elmeu error eacutes el desig de moderacioacute La desgragravecia que pateixo proveacute
134
Taoisme
dun exceacutes datencioacute a la meva persona i els problemes de limperiveacutenen per un exceacutes de regulacioacute en totrdquo
La seva reaccioacute va ser radical va abandonar el seu palau va acomiadarels seus ajudants es va retirar a una modesta residegravencia on es va lliurara ldquodejunar amb el corrdquo i durant tres mesos no va intervenir en el Go-vern deixant que les coses seguissin el seu cursI vet aquiacute que en una ocasioacute en ple dia va somiar que viatjava al llu-nyagrave regne de Hua-hsuuml un paradiacutes llibertari sense govern ni lleis on lagent no tenia desigs un regne on nomeacutes pot arribar lagravenima i on elsseus habitants viuen com deacuteus sense dolor ni alteracions Quan lEm-perador Groc es va despertar va convocar els seus ministres i els va dir
ldquoEacutes un error pretendre nodrir la progravepia vida i regular la dels altresCap intent de fer-ho amb la llum de la intelmiddotligegravencia no pot teniregravexit Esgotat mhe adormit i he somiat aquest somni I ara seacute queel Camiacute Perfecte no es pot buscar amb els sentits Conec aquestCamiacute i el tinc dins meu perograve no us el puc ensenyar Si el Camiacute noes pot buscar amb el sentits tampoc no es pot comunicar a traveacutesdels sentitsrdquo
Conta el text que despreacutes daixograve limperi va viure 28 anys en ordregairebeacute igualant el miacutetic regne de Hua-hsuuml i quan lemperador va pujara les altures la gent el va plorar durant 100 anys
El capiacutetol tercer del Lie Zi presenta de manera exemplifical una com-pleta i suggestiva teoria del son i els somnis que explica amb subtilesa
135
Son i Somnis I1 - Fonts
aquests estats El primer exemple soacuten els somnis del rei Mu de Zhuque reprenen el clagravessic ldquoargument del somnirdquo (quina diferegravencia hi haentre somiar i estar despert si en tots dos casos ens pensem que soacuten re-als) que plantejava Zhuang Zu amb lanegravecdota de la papallona
Conta Lie Zi que el rei Mu tenia al seu servei un poderoacutes mag capaccedilde fer les meacutes increiumlbles transformacions Un dia sel va emportar enun dels seus viatges visionaris El rei es va agafar a la magraveniga del magi va sortir disparat cap al cel fins arribar al palau del mag una merave-llosa residegravencia ben superior al seu palau reial on va perdre la nocioacutedel temps significatiu detall que no deixa de subratllar el text
Al cap dun temps tots dos van fer un altre viatge aquest cop meacutes enllagravedels cels a la regioacute del Gran Buit on la pura llum de lAbsolut va dei-xar el rei sense vista els sons daquell indret el van deixar sense oiumlda ifinalment sense ment Va suplicar al mag que el torneacutes a casa Aquestconcreta el text ldquoli donagrave una empenta i el rei va experimentar unasensacioacute de caure per lespairdquo i es va trobar al seu tron on shaviaadormit abans
Va interrogar els seus ajudants i li van dir que tota lestona havia estatassegut al tron i que no se nhavia mogut La resposta el va deixar tanastorat que el va sumir en una mena de somni despert que li va durartres mesos Un cop va recuperar els sentits va preguntar al mag quegravehavia passat
ldquo Vostra Majestat i jo - va respondre el mag - nomeacutes hem viatjaten lesperit i per tant els nostres cossos no shan mogut maiiquestQuina diferegravencia essencial hi ha entre aquell palau celeste on vamestar i aquest palau de vostra Majestat a la Terra entre els espaisper on hem viatjat i el parc de vostra Majestat Si es miren des delpunt de vista de lAbsolut ambdoacutes palaus soacuten irreals Esteu acostu-mat a estar contiacutenuament en el cos i no podeu entendre el que eacutessortir-ne una estona Perograve la forccedila que regeix les mutacions els potdonar forma en qualsevol momentrdquoEl rei Mu va quedar molt complagut i va deixar de preocupar-se delsafers dEstat i la vida cortesana i nomeacutes es va dedicar a fruir dincreiuml-
136
Taoisme
bles viatges en esperit no sense un cert remordiment
ldquoAi en fruir daquesta manera - es deia - no augmento la meva vir-tut Eacutes una falta que la posteritat no deixaragrave de retreuremrdquo
Lie Zi comenta finament que el rei gairebeacute va arribar a ser un home es-piritual va viure fins als 100 anys i la posteritat no li va retreure resAl contrari els homes van creure que havia ascendit com un immortalvers els nuacutevols del capvespre
El seguumlent exemple eacutes el cas de Lao Checircng Tzu on sexplica el secretde lart del somnis Narra Lie Zi que el jove Lao va anar a aprendremagravegia al costat del venerable Yin Wecircn
Va passar tres anys amb ell perograve no li va ensenyar res Llavors li vademanar permiacutes per tornar a casa seva Perograve el mag li va dir en privat
ldquoFa molt temps quan Lao Tzu se nanava a loest em va dir El qi(alegrave vital) dels sers vius les formes dels cossos nomeacutes soacuten ilmiddotlusi-ons (huan) El moment que comenccedila la creacioacute per obra del principitransformador el transformar-se sota linflux del yin i el yang eacutes elque anomenem neacuteixer el que anomenem morir Allograve que hi ha sotaels diversos canvis del destiacute es diu transformacioacute es diu ilmiddotlusioacute
Misteriosa eacutes lhabilitat del que doacutena forma als sers materials pro-funda la seva eficagravecia per aixograve difiacutecilment es pot esgotar i tenir un
137
Son i Somnis I1 - Fonts
final Lhabilitat dallograve que eacutes corporal en canvi eacutes superficial peraixograve sorgeix i desapareix Nomeacutes quan comprenguis que ilmiddotlusioacute itransformacioacute soacuten el mateix que vida i mort podragraves aprendre lartde la magravegia Tu i jo som ilmiddotlusioacute iquestQuina necessitat hi ha doncsdaprenentatgerdquo
Lao Checircng Tzu va tornar a casa seva i durant tres mesos va reflexionarprofundament sobre les desconcertants paraules del venerable Yin Wecirc-ni fins que va aconseguir una segraverie de poders excepcionals superar lavida i la mort dominar el temps i les estacions i canviar els costumsdels animals fent volar els terrestres i caminar els volagravetils
Perograve assenyala el Lie Zi que mai no va fer ostentacioacute del seu poder i vapassar desapercebut per a la gent de la seva egravepoca de manera que elseu art no es va transmetre
El comentari del final de lanegravecdota planteja amb una certa ironia lori-gen ignot dels poders magravegics ldquoEl dao (tao) dun bon mag roman amagat en el seu quefer decada dia eacutes semblant als altres homes La virtut dels cinc empera-dors i els megraverits dels tres reis no es van deure forccedilosament a laseva intelmiddotligegravencia o valor Potser van venir de transformacions magrave-giques qui ho pot saberrdquo
El tercer bloc del Lie Zi eacutes una breu exposicioacute sobre els somnis Co-menccedila establint els diversos tipus de somnis (veure ldquoTipus de somnisrdquo)
138
Taoisme
i la seva gegravenesi (veure ldquoInterpretacioacuterdquo) i conclou amb una reflexioacute queconteacute lessegravencia de la posicioacute de la filosofia taoista sobre el son i elssomnis
ldquoSomni eacutes el que entra en contacte amb lesperit realitat el queafecta el nostre cos Per aixograve els pensaments durant el dia i elssomnis durant la nit procedeixen del cos o de lesperit I per aixogravetambeacute qui concentra el seu esperit veu com com sextingeixen elsseus somnis i els seus pensaments Creure en les nostres experiegraven-cies de la vigiacutelia aixiacute com creure en en els nostres somnis vol dir noentendre el constant anar i venir de la realitat canviant Els zhenren (homes autegraventics) de la remota antigor soblidaven de tot en laseva vigiacutelia i no tenien somnis quan dormien Tal volta tot aixograve noeacutes pur buitrdquo
La seguumlent anegravecdota comenta el ritme del subtil art oniacuteric amb lexem-ple del senyor Yin de Chou un ric propietari que maltractava els seusservents i els feia treballar de sol a sol sobretot a un criat vell i de pocasalut que es passava el dia remugant i a la nit queia esgotat al seu jaccedilPerograve llavors el seu esperit viatjava i cada nit somiava que era un rei ifruiumla dexquisits plaers fins al matiacute que tornava a ser el serventdabans I si alguacute es compadia de la seva trista sort sempre li deia
ldquoLa vida de lhome encara que duri cent anys sempre estagrave dividi-da en dies i nits De dia jo soacutec un criat i eacutes veritat que la meva sorteacutes amarga Perograve cada nit soacutec senyor dun Estat i la meva felicitat noteacute liacutemits Tinc cap motiu de queixardquo
139
Son i Somnis I1 - Fonts
En canvi el seu amo esgotat per les seves obligacions tambeacute queiaadormit cada nit perograve somiava que era un criat que no parava de treba-llar Al final va emmalaltir i va demanar consell a un amic
ldquoLa teva posicioacute a la vida - li va dir el seu amic - eacutes respectabletens riqueses de sobres i frueixes duna posicioacute millor que la delsaltres Que cada nit somnis que ets un criat eacutes ben natural perquegravepenes i alegries shan dalternar iquestCom pots pretendre que la vigiacuteliai el somnis siguin igualment agradables Aixograve eacutes fora del teupoderrdquo
Aleshores el senyor Yin va tractar millor els seus criats va reduir lacti-vitat font de preocupacioacute i el seu malestar va disminuir
En el seguumlent exemple es repregraven largument del somni amb un recargo-lat i original toc humoriacutestic que no sol aparegraveixer gaire en el pensamentfilosogravefic habitual Conta el Lie Zi que un bon dia un llenyataire delEstat de Cheng va caccedilar un ceacutervol i el va amagar en un clot cobert debranques perquegrave ninguacute no li prengueacutes
Perograve despreacutes va oblidar on havia amagat el ceacutervol i al final es va con-vegravencer que tot plegat havia sigut un somni Va contar lanegravecdota i unhome que la va sentir tot seguint la seva descripcioacute va trobar el ceacuter-vol Quan va arribar a casa seva amb el seu botiacute va dir a la seva dona
ldquoUn llenyataire va somiar que caccedilava un ceacutervol i despreacutes va oblidar
140
Taoisme
on lhavia amagat perograve jo lhe trobat de manera que el seu somniha resultat ser veritablerdquo
La seva dona una Hipagravetia avant la lettre li va replicar
ldquoNo seragraves tu qui ha somiat amb un llenyataire i que daquesta ma-nera trobaves un ceacutervol Existeix potser aquest llenyataire De totamanera has trobat el ceacutervol o sigui que el teu somni ha sigut veri-table
El cas eacutes que he trobat el ceacutervol - va replicar el seu marit - iquestquegraveens importa que hagi estat jo o un altre el que ha tingut el somnirdquo
La cosa no va acabar aquiacute perquegrave mentrestant el llenyataire va tornara casa seva desilmiddotlusionat per haver perdut el ceacutervol perograve aquella nitva veure en somnis lindret on havia amagat el ceacutervol i tambeacute lhomeque li havia agafat Lendemagrave seguint el seu somni va anar a veure ellladre i li va reclamar el ceacutervol Es van discutir i la disputa va acabarals tribunals El jutge davant del cas va dir al llenyataire
ldquoUna de dues o tu has trobat realment un ceacutervol i despreacutes errograveni-ament has pensat que ho havies somiat i ara tequivoques quansostens que en realitat lhas trobat o realment has somiat que ha-vies trobat un ceacutervol i ara tequivoques quan dius que lhas trobatiquestTha robat realment aquest home el ceacutervol que li reclames Per al-tra banda la seva dona diu que et va veure a tu i al ceacutervol en unsomni de manera que no es pot dir qui va matar el ceacutervol En totcas aquiacute realment hi ha un ceacutervol Demano que es parteixi en dos ique es consulti el rei de de lEstat de Checircngrdquo
Precisa Lie Zi que el sobiragrave enfrontat a la complexa quumlestioacute va excla-mar
ldquoCaram El jutge deu haver somiat que ha fet partir en dos el ceacuter-vol daquests homesrdquo
Perograve no es va conformar amb el comentari i va consultar el seu minis-tre que li va dir
141
Son i Somnis I1 - Fonts
ldquoEl vostre vassall es veu incapaccedil de discernir si va ser un somni ono ho va ser Caldria recoacuterrer a lEmperador Groc o a Confuci perdistingir el somni de la realitat perograve tots dos soacuten morts i no hi haninguacute avui que pugui distingir-los El millor seragrave seguir el dictamendel jutgerdquo
En aquesta seccioacute el Lie Zi porta largument del somni a un dels seusdos possibles extrems Si tot eacutes somni - ja que no es distingeix de la vi-giacutelia - el primer extrem foacutera implicar-se totalment en el somni i laltredeixar-ho coacuterrer i desconnectar alternativa que defensa el text a traveacutesdel cas de Yang-li Hua-tzuuml de lEstat de Sung que a la meitat de laseva vida va patir una forta amnegravesia o fins i tot un violent atac dAlze-heimer No eacutes exageracioacute el text diu literalment
ldquoTot el que feia el matiacute ho havia oblidat a la tarda Quan anava a al-gun lloc soblidava de caminar i a casa soblidava de seure En qual-sevol moment no recordava el que acabava de fer i tampoc no horecordava al cap duna estonardquo
No cal dir que la seva famiacutelia va fer mans i magravenegues per guarir-loVan consultar endevins bruixots i metges perograve cap dels seus remeis noli va fer efecte
142
Taoisme
Finalment un savi de lestat de Lu es va oferir a guarir-lo amb una te-ragravepia de xoc el va sotmetre al fred la fam i la foscor total per fer-loconnectar i ldquomodificar la seva ment canviar els seus pensamentsrdquoDespreacutes es va tancar set dies a soles amb ell per practicar-li un ances-tral megravetode secret transmegraves en la seva famiacutelia que Lie Zi finament norevela a la curiositat del lector Al cap daquella tensa setmana el savihavia aconseguit el seu objectiu Hua-tzu havia recuperat la memograveriaPerograve enlloc de donar gragravecies a la famiacutelia es va enfadar molt
ldquoVa escridassar la seva dona va pegar els seus fills i tot agafantuna llanccedila va perseguir amb fuacuteria el savi per tota la ciutatrdquo
La gent el va aturar i en demanar-li per quegrave ho feia va respondre
ldquoAbans quan estava sumit en lamnegravesia en la meva profunda indi-feregravencia no sabia si existien el cel i la terra Perograve ara en haver-meguarit sorgeixen en la meva ment en caogravetica confusioacute tots elsguanys i les pegraverdues egravexits i fracassos penes i alegries amors iodis dels anys anteriors I em temo molt que en el futur tornaran aalterar la meva ment nous guanys i pegraverdues egravexits i fracassos pe-nes i alegries amors i odis iexclQui pogueacutes tornar al beneiumlt estat queacabo de perdrerdquo
Afegeix finalment el Lie Zi que el savi Zi Gong en conegraveixer el cas esva sorprendre molt i el va contar a Confuci Perograve aquest li va fer un tallal meacutes pur estil oriental
ldquoAixograve tu no pots entendre No ho oblidisrdquo
Per suavitzar el tema un comentarista posterior apunta
ldquoiexclSi aquesta eacutes la reaccioacute dun home davant duna malaltia quesassembla al principi suprem com seragrave lefecte de la incorporacioacuteen lAbsolutrdquo
143
Son i Somnis I1 - Fonts
El penuacuteltim exemple del capiacutetol el protagonitzen el gran Lao Tse i unhome de lEstat de Quin de nom Feng que tenia un fill molt intelmiddotli-gent
El noi era lorgull del seu pare per la seva brillantor perograve en arribar a lamajoria dedat se li va declarar una singular malaltia una mena de bo-geria estranya una desconcertant reaccioacute de constant contradiccioacute irebelmiddotlia interna i externa
El Lie Zi descriu daquesta manera aquesta particular dolegravencia
ldquoSi sentia una canccediloacute es pensava que era un plor si veia una cosablanca per a ell era negra els perfums li semblaven fegravetids i amargel dolccedil si feia res beacute per a ell estava malament El cel i la terraels punts cardinals aigua i foc fred i calor tot era a linreveacutes per aellrdquo
Logravegicament el seu pare estava molt amoiumlnat i despreacutes de demanar con-sell als seus amics va decidir anar a trobar un savi famoacutes que vivia a lallunyana ciutat de Lu Es va preparar amb cura pel llarg viatge amblesperanccedila de trobar un remei per al seu fill un autegraventic rebel sensecausa o motiu aparents
Perograve vet aquiacute que mentre feia camiacute es va topar amb el gran Lao Tse enpersona i es van asseure tots dos a parlar Tot conversant lhome va
144
Taoisme
contar al savi la malaltia del seu fill
I llavors Lao Tse li va etzibar la seguumlent pregunta
ldquoCom saps que el teu fill desvaria Avui en dia tothom senganya alhora de distingir la veritat de la falsedat i es confon en distingir elbeacute del mal Com que soacuten molts els que pateixen aquesta malaltianinguacute no se nadonardquo
I va rematar la seva relativiacutestica exposicioacute amb unes quantes perlescultivades que farien les deliacutecies dels escegraveptics meacutes exigents
ldquoImaginem-nos que que tothom fos com el teu fill llavors el boigseries tu iquestPot alguacute establir una norma del que eacutes tristesa alegriaso agradable o desagradable color olor sabor veritat i mentidaFins i tot el que testic dient no eacutes segur que no sigui un error
Per tant quegrave es pot dir del savi de Lu a qui vols consultar que eacutes elmeacutes extraviat de tots Com podragrave guarir el desvari dun altre Valmeacutes que tornis a casa i aixiacute testalviaragraves els diners del viatgerdquo
Lie Zi un filogravesof prudent no relata si el pare va seguir els consells delgran savi ni com va acabar la singular malaltia del noi
Lexemple final del capiacutetol planteja el paper del coneixement a traveacutes
145
Son i Somnis I1 - Fonts
del cas dun home anciagrave que va decidir tornar a la seva terra natal des-preacutes de viure molts anys en un altre indret
En assabentar-se del cas i en veure lemocioacute del vell un dels seuscompanys de viatge li va voler gastar una broma Quan passaven peruna ciutat a mig camiacute li va dir que era la capital del seu Estat natal Elvell es va emocionar molt Despreacutes li va assenyalar un temple unestombes i finalment una casa i li va dir que era la llar dels seus avant-passats Lanciagrave no va poder contenir les llagravegrimes i aleshores el seucompany va esclatar a riure i li va explicar la veritat No cal dir que alvell no li va fer gens de gragravecia Lie Zi conclou el capiacutetol amb aquestareflexioacute
ldquoQuan per fi va arribar al seu paiacutes natal en veure les seves mura-lles els seus temples dels esperits de la Terra les cabanes i tom-bes dels seus avantpassats lemocioacute que va experimentar va sermolt menys intensa que la que havia sentit abansrdquo
El Lie Zi se centra en la naturalesa de lestat de vetlla i el del somni ien la seva interrelacioacute Des del punt de vista ldquorealistardquo nomeacutes la vigiacuteliaeacutes real mentre que lexperiegravencia oniacuterica eacutes una reproduccioacute imaginagraveriadaquesta experiegravencia i no hi ha cap realitat oniacuterica corresponent Desdel punt de vista ldquoidealistardquo dels taoistes perograve la diferegravencia no eacutes tantradical meacutes aviat eacutes una diferegravencia de grau meacutes que de naturalesa lex-periegravencia de la vetlla eacutes meacutes coherent i duradora i eacutes compartida per al-tres iquestQuegrave passaria - conclou Lie Zi - si hi hagueacutes una experiegravencia oniacute-rica tant o meacutes coherent i duradora que la vigiacutelia Com es podrien dife-renciar aleshores I si es pogueacutes compartir amb altres No posaria ra-dicalment en quumlestioacute la distincioacute entre vetlla i somni Eacutes notable que el terme 幻 huagraven (ldquofantasiardquo ldquoilmiddotlusioacuterdquo) es fa servir perexpressar la naturalesa dels somnis (indica amb el mot combinat huan-meng els ldquosomnis fantasiosos) i a la vegada tambeacute per descriure lex-periegravencia de la vigiacutelia en la mesura que eacutes semblant a un somni Desig-na la ilmiddotlusioacute i suggereix una forta devaluacioacute de la realitat ordinagraveriaEn cert sentit doncs qualsevol experiegravencia tant si eacutes desperta com desomni eacutes un magniacutefic espectacle magravegic una fantasmagoria de deliacutecies
146
Taoisme
i horrors sensorials Sota aquesta llum vigiacutelia i somni sigualen la rea-litat dels somnis eacutes del mateix ordre que la naturalesa ilmiddotlusograveria de lex-periegravencia de lestat de vetlla i per tant no eacutes finalment diferent dunsomni
Aquesta concepcioacute central en la filosofia taoista recorda la concepcioacutedel maya o ilmiddotlusioacute fonamental del Vedanta hinduacute i val la pena assenya-lar que eacutes precisament huan el mot que es fa servir habitualment a laXina per traduir el terme sagravenscrit maya dels textos budistes Per aixogravealguns estudiosos tenint en compte que no hi ha proves duna tradicioacutexinesa autogravectona que hagueacutes desenvolupat una distincioacute entre els reg-nes de laparenccedila i la realitat creuen que aixograve indica una influegravencia delIacutendia probablement a traveacutes de la incorporacioacute que fa el corrent delYogacara dels conceptes filosogravefics del Vedanta a traveacutes del traductorWeishilun
147
Son i Somnis I1 - Fonts
Huainanzi
El quart text central de la filosofia taoista eacutes el Huainanzi ldquoEls ense-nyaments dels mestres de Huainanrdquo (s II AC) un text de la dinastiaHan que combina conceptes taoistes confucians i legalistes En ell espresenta un cas com el de la papallona de Zhuang Zu - canviant perogravelinofensiu lepidogravepter per un perilloacutes tigre - i que ilmiddotlustra el conceptede la transformacioacute quan comenta amb arravatador lirisme el que ano-mena ldquolalegria de la vida i de la mortrdquo
ldquoLemergegravencia de la forma humana en la creacioacute eacutes plaent Si lho-me experimenta una miriacuteada de transformacions sense final morinti tornat a una nova vida aixograve eacutes una font dalegria que no es potexpressar Mort i resurreccioacute soacuten fonts triomfals de joia Agafemlexemple duna persona en un somni Somia que eacutes un ocell quevola pels aires somia que eacutes un peix en una bassa En el somni nosap que allograve eacutes un somni nomeacutes quan torna a la consciegravencia sado-na que nomeacutes era un somni Ara ho veu com el temps de la vidaperograve despreacutes aquesta vida dara seragrave considerada com un gransomni Abans de neacuteixer iquestcom es poden conegraveixer les alegries de lavida I de la mateixa manera iquestcom podem atrevir-nos a negarabans de morir que la mort no eacutes joiosa
En una ocasioacute el Duc Niuai va patir la malaltia del canvi Al cap deset dies es va produir el canvi i es va convertir en un tigre Quan elseu germagrave gran que se nocupava va entrar a la cambra per cobrirel cadagravever el tigre va atacar el germagrave gran i el va matar Una per-sona cultivada shavia convertit en un depredador transformat amburpes i ullals Les emocions i el cor tambeacute havien canviat Lesperit ila forma havien canviat El que ara era un tigre no sabia res de lal-tre que abans era un home I el que abans era un home tampoc nosabia res del que ara era un tigre Shavien intercanviat i shaviencanviat en el seu contrari Tots dos fruiumlen de la completesa de cadaforma perograve el ser en una forma era totalment inconscient de laseva existegravencia en laltra forma El canvi destat per la substitucioacuteera immens perograve hi havia continuiumltat de plaer en ambdues formesassumides Astuacutecia i estupidesa beacute i mal iquestQui pot dir com sorgei-xenrdquo
Amb la conviccioacute que cos i esperit no moren junts i no soacuten el mateix
148
Taoisme
el savi
ldquoFa servir la seva ment descansa en la seva naturalesa depegraven delseu esperit i quan aquests sajuden muacutetuament viu una vida tran-quilmiddotla i lacaba en pau Per tant el savi no teacute somnis durant el seuson i no teacute preocupacions durant la vigiacuteliardquo
I meacutes endavant concreta
ldquoConsidera la vida i la mort tan sols una transformacioacute la miriacuteadade creacions eacutes el mateix hi ha un parentiu entre tot En ser u enessegravencia amb el fonament de la Gran Puresa es mou en el regnesense forma Lagravenima eacutes part del tot Per aixograve el savi no somia du-rant el son la seva intelmiddotligegravencia no disminueix lesperit manteacute laseva unitat i el seu coneixement no es barreja amb conceptes en-ganyososrdquo
Un altre punt del tractat fa una interessant referegravencia al valor dels som-nis
ldquoYin Hsuuml va intentar aprendre a menar carros durant tres anys sen-se cap egravexit Estava molt amoiumlnat i va rumiar a fons la quumlestioacute Unanit en un somni Ch‛iu Chia (el gran auriga) se li va aparegraveixer perser el seu mestre i el va instruir Quan lendemagrave va anar a trobar elseu usual instructor aquest el va rebre amb aquesta observacioacute
No eacutes que no magradi instruir-te em temo que ets incapaccedil dins-truir-te Avui tensenyareacute lart de Ch‛iu Chia
Yin Hsuuml es va girar per marxar perograve abans li va dir amb cortesia
El teu alumne ha tingut bona fortuna En veritat he rebut la sevainstruccioacute aquesta nit en un somnirdquo
El text acaba amb aquesta oportuna observacioacute
ldquoAixograve diu Lao Tse Quan la ment estagrave convenccediluda de la irrealitat deles coses visibles i es manteacute sogravelidament en aquest estat sense alte-racioacute encara que tota la creacioacute es desplegui davant dels meusulls jo miro la mentrdquo
149
Son i Somnis I1 - Fonts
Dissidegravencies taoistes
Tant si la filosofia taoista eacutes importada com si neix del xamanisme xi-negraves anterior la majoria de taoistes no soacuten tan calderonians com elsseus filogravesofs El ja citat Chen Shijuan per exemple va confeccionaruna curiosa colmiddotleccioacute de 25 histograveries de personatges que visqueren adiverses proviacutencies xineses de les ribes dels rius Jiang i Huai durant lasegona meitat de les dinasties Tang (618-907) Wu (902-937) i Tangdel sud (937-975)
Tots els distingits taoistes que figuren a les seves pintoresques crograveni-ques despleguen poders sobrenaturals en diferents terrenys com eacutes arala profecia la guaricioacute lalquiacutemia o la comunicacioacute a traveacutes de somnisen la que el taoisme eacutes especialment expert
Al final del seu tractat insisteix en la importagravencia de lanagravelisi i lexpli-cacioacute inductiva en la pragravectica del pronogravestic en somnis I cita precisa-ment el fragment de Zhuang Zu on es diu que en somnis no sabem que
150
Taoisme
somiem i que nomeacutes quan despertem sabem que tot era un somni i elcontradiu amb especial gragravecia amb una oportuna inversioacuteldquoAquesta observacioacute es refereix a somiar i despertar-se i per tantno es pot aplicar a somiar en un somni ni tampoc a ser conscientdestar despert Quan hom sap somiar en un somni i ser conscientdestar despert aleshores compregraven la importagravencia de la mort i de lavida aixiacute com el sentit del final i el comenccedilament Aixiacute doncs somi-ar eacutes estar despert i estar despert somiarrdquo
Aquest tipus despeculacions semblen plaure en gran manera a lesperitxinegraves com manifesta Chen amb agudesa meacutes endavant en abordar lanaturalesa del dormir
Cada persona eacutes forccedilada a entrar al regne dels esperits cada dia -eacutes el que sanomena dormir En aquest important moment diuenque la ment de la persona se separa dels cinc sentits perograve aixograve eacutesfals perquegrave en els somnis se senten les coses almenys tant compassa en lestat de vigiacutelia Perograve la consciegravencia de lhome o de ladona que dorm deixa el moacuten fiacutesic mundagrave i entra en la subtil dimen-sioacute magravegica del regne dels esperits La nostra ment estagrave ensinistradaper establir diferegravencia entre lestat de vetlla i de somnirdquo
I enumera despreacutes les variades pragravectiques del bon taoista
ldquoHi ha molts tipus de meditacioacute taoista les meditacions alquiacutemi-ques internes per fer circular equilibrar i transformar el qi (energiavital) megravetodes de visualitzacio tegravecniques de purificacioacute recitar lesescriptures pragravectiqes en el somni viatges astrals seguir la respira-cioacute Rituals i ritus magravegics tambeacute entren en la categoriacutea de la medi-tacioacute Ritual i cerimogravenia es poden veure com una forma de medita-cioacute externalitzada en grup Per aixograve hi ha la meditacioacute dempeuscaminant estirat dormint i movent-se Aixiacute la meditacioacute sintegraen els canvis de la vidardquo
151
Son i Somnis I1 - Fonts
La pragravectica oniacuterica taoista es distingeix pels seguumlents punts
1 Exigeix un suplement denergia nomeacutes possible quan hi haequilibri i salut fiacutesica ja que mentre hi hagi desequilibri lex-periegravencia oniacuterica es limitaragrave a ser una continuacioacute dels esforccedilosde recuperacioacute daquesta harmonia en lestat de vetlla com as-senyalen els tibetans quan parlen dels ldquosomnis kagravermicsrdquo
2 Si es penetra en lexperiegravencia oniacuterica des dun relatiu equilibries poden experimentar els ldquosomnis de claredatrdquo
3 El ioga taoista dels somnis implica la transferegravencia de la cons-ciegravencia als diversos cossos subtils Aixiacute sobtenen ldquosomnis luacute-cidsrdquo - ser conscient que es somia
4 Un cop aconseguida aquesta consciegravencia desperta en el somniels taoistes emprenen imaginatives activitats
Viatges xamagravenics acompanyats de poders com el vol o ca-minar sobre laigua
Canviar la forma del cos adoptant la forma danimals Interaccionar en el moacuten ordinari amb el cos del somni
152
Taoisme
Aixograve no era pollastre
I per acabar acomiadem-nos daquest saboroacutes agravepat xinegraves amb una ins-pirada galeta de la sort on figura una frase atribuiumlda a limmortal Lao-Tse el vell-nen fundador del taoisme en la qual vola de nou la nostraoniacuterica papallona
El que el cuc considera el final la resta del moacuten ho considera una papallona
153
Son i Somnis I1 - Fonts
154
Hinduisme
Hinduisme
Aixograve que estagrave despert quan tot dorm lacordador de tots els desigs eacutes pura consciegravencia immortal
Tots els moacuten en aixograve reposenCap no va meacutes enllagrave
Aixograve eacutes el que desitges conegraveixer
iexclConeix aquesta consciegravencia que tot ho impregnaque coneix el somni i el desvetllament i no et planyis meacutes
Katha Upanishad
Entre totes les fonts que presentem lhinduisme eacutes la que duu el son iel somni als seus nivells meacutes arboradament metafiacutesics i a la vegadameacutes fiacutesicament tangibles Si beacute com hem vist el taoisme mostra uninsuperable refinament filosogravefic es pot afirmar que lhinduisme eacutes la
155
Son i Somnis I1 - Fonts
tradicioacute que treballa el son i el somni duna manera meacutes rica i comple-ta des de les visions espiritualistes del Vedanta o lAdvaita al ioga dela magravegia meacutes rasposa dalguns tagraventrics al descarnat materialisme delscaravakas - que expliquen son i somnis com a fenogravemens purament fiacute-sics i res no tenen a envejar als cientiacutefics ldquodursrdquo actuals
Perograve comencem pels mots El sagravenscrit fa servir diversos termes perdesignar el son i el somni articulats en una visioacute general la ldquoteoriadels quatre estatsrdquo que presentem meacutes endavant
El son
El son general es designa amb el terme ननिददररा nidrā ldquoadormir-serdquo ldquodor-mirrdquo i com a nom ldquosonrdquo ldquosomnolegravenciardquo daciacute ldquoperdre latencioacuterdquo Delterme deriven els mots nidrāmṇ gam (ldquoadormir-serdquo) o nidrāmagna(ldquodormir profundamentrdquo) anidra (ldquosense dormirrdquo ldquovetllardquo) unnidra(ldquoestar despertrdquo ldquoobertrdquo- aplicat a una flor) El mot forma lexpressioacute yoganidrā (que comentarem al llarg daquestassaig) que designa el ldquoson iograveguicrdquo lestat intermedi entre la meditacioacutei el son un estat de consciegravencia sense fluctuacioacute mental
En la mitologia yoganidrā saplica al son de Vishnu o de Brahma entredues manifestacions El terme proveacute de la rel ददररा drā que teacute el doblesentit de ldquocoacuterrerrdquo ldquofugirrdquo i ldquodormirrdquo o ldquoadormir-serdquo (daciacute el llatiacute dor-mio don proveacute el nostre ldquodormirrdquo)
El concepte general de dormir tambeacute sindica amb el mot शरायद śāy ldquoferdormirrdquo i els seus derivats śāya (ldquoque dorm o reposardquo) śāyaka (ldquodor-mentrdquo) śāyikā (ldquoposicioacute per dormirrdquo ldquodormidardquo) o śāyin (ldquoestiratrdquoldquoreposantrdquo)
De la mateixa arrel deriva significativament el mot सराय sāyanrdquovesprerdquoI samplia per designar el llit amb el mot śayanīya (ldquoque serveix perdormir o reposarrdquo) i el mot general शययरा śayyā que designa alhora elllit i el son o repograves
156
Hinduisme
De tota manera el sagravenscrit teacute un terme especiacutefic per a lestat de sonprofund ससष सपत sus ṇupta (ldquoprofundament adormitrdquo com a nom ldquosomniprofundrdquo) i ससष सनपत sus ṇupti que designa lestat (avasthā) del son profundel tercer estat de consciegravencia segons la terminologia del Mān ṇd ṇūkyiaUpanis ṇhad
El terme proveacute de la rel ससपत supta (ldquoadormitrdquo ldquoimmogravebilrdquo ldquolatentrdquo i pertant ldquosonrdquo ldquoletargiardquo) que tambeacute doacutena el mot ससनपत supti (relacionatamb la rel svap) que designa el son especialment el son profund i tam-beacute teacute els sentits de ldquoabaltimentrdquo i ldquoparagravelisirdquo
El son tambeacute es designa a partir de la idea del cansament amb el ter-me तनददर tandr (ldquocansar-serdquo) don proveacute el mot tandrita (ldquonecessitat dedormirrdquo ldquocansamentrdquo ldquolassitudrdquo)
El somni
El somni es designa especiacuteficament amb el terme सवपनि svapna lestat(avasthā) del somni que constitueix el segon estat de la consciegravenciasegons la terminologia filosogravefica del Mandukya Upanishad
Svapna proveacute del protoindoeuropeu sweacutepnos suacutepnos de la rel swepen sagravenscrit सवपद svap (ldquodormirrdquo ldquoadormir-serdquo ldquoestirar-se per dormirrdquoldquoestar estiratrdquo i daciacute ldquoestar mortrdquo)
Daquesta rel central deriven els termes llatins somnus i sopor el grecπνὸς (ὕ hipnos) langlegraves antic swefn i langlegraves modern sleep Totes les
llenguumles llatines fan servir la mateixa arrel des del nostre ldquosomnirdquo ildquosoporrdquo al francegraves sommeil o soporifique
El mot forma diverses paraules com सवपतद svapat o svapatī(ldquodormentrdquo) Tambeacute adopta la forma general सवराप svāpa (ldquosonrdquo ldquosom-nirdquo ldquosomnolegravenciardquo ldquoabaltimentrdquo ldquoestupidesardquo) o forma derivats comsvapne (ldquoen somnisrdquo) o svapnamṇ (ldquosomiarrdquo)
Finalment un altre terme relaciona directament el somni amb la nit
157
Son i Somnis I1 - Fonts
ननिशरा niśā (ldquonitrdquo ldquosomnirdquo)
Escola de ioga Has de levitar a aquesta alccedilada per entrar
Repagraves escolar
Abans dendinsar-nos en el ric pensament del subcontinent recordema tall estrictament demostratiu de la complexitat de les seves visions latiacutepica classificacioacute acadegravemica que distingeix a lIacutendia sis escoles de fi-losofia ortodoxa eacutes a dir que reconeixen lautoritat dels Vedes com arevelacioacute divina Generalment funcionen en parelles
Nyaya i Vaishesika
El Vaisheshika (sVI AC) defensa una forma datomisme similar a lade Demogravecrit (460 - 370 A C) i postula que tots els objectes de luni-vers fisic es poden reduir a un nombre finit dagravetoms El va sistematitzarel savi Kanada (s II AC) a partir de tradicions anteriors Conten queva arribar a la conclusioacute que hi havia partiacutecules minuacutescules a base demenjar fragments daliment cada cop meacutes menuts que anomenava anu(ldquominuacutesculrdquo) Per aixograve li deien Kana-bhuk (ldquoel menja-agravetomsrdquo)
En el Samkhya i el Vaisheshika es diu que la ment individual no teacute unaexistegravencia independent de la ment cogravesmica eacutes a dir lenergia cogravesmica o
158
Hinduisme
bagravesica el constituent fonamental de tots els universos en tots els seusestats Aquests universos sexperimenten duna manera singular que eacutessubjectiva de la mateixa manera que els objectes dun somni nomeacutes elspot experimentar qui els somia
Mimamsa i Vedanta
Veda-anta vol dir Veda-final o lapegravendix dels himnes vegravedicsrdquo Versel segle VIII la paraula inclouragrave un grup de tradicions filosogravefiques quetracten de lauto-realitzacioacute a traveacutes de la qual es compregraven la naturalesauacuteltima de la realitat o Brahman Shi compten els cegravelebres Upanishadsredactats a partir del segle IX fins a lactualitat Essent lescola centralhi fem molta referegravencia El Vedanta estagrave iacutentimament relacionat amb elMimamsa (ldquoinvestigacioacuterdquo) que tracta dels sacrificis i rituals incloent-hiels relacionats amb el son i els somnis
Samkhya i Yoga
El Samkhya nega lexistegravencia de qualsevol divinitat exterior i plantejaque lunivers estagrave format per dues realitats purusha (consciegravencia pura ieterna) i pakriti (la mategraveria fiacutesica) amb quegrave la consciegravencia sidentificaa causa de la ignoragravencia Desprendres daquesta falsa identificacioacute ambla mategraveria eacutes el moksha o alliberament que sobteacute a traveacutes de la medita-cioacute i les pragravectiques iograveguiques en els diversos estats de vetlla somni ison profund descrits per Patanjali o VyasaNo totes les escoles perograve reconeixen lautoritat dels Vedes Els hetero-doxos de la colla soacuten els jains els budistes i els carvaka els meacutes radi-calment materialistes
159
Son i Somnis I1 - Fonts
El shivaisme del Kaixmir
El shivaisme del Kaixmir (o lescola Trika i Pratyabhijntildeā)1 eacutes un delsdos corrents principals del shivaisme juntamente amb lescola ShaivaSiddhanta Aparegueacute vers el segle VIII i eacutes una que els estudiosos des-criuen com a idealisme monista idealisme absolut idealisme realistafisicalisme transcendent o monisme concret Eacutes important distingir el shivaisme del Kaixmir de lAdvaita Vedantade Shankara que presentem a continuacioacute Tots dos sostenen filosfiesno-duals que donen la primacia a la consciegravencia universal Cit oBrahman Perograve pel shivaisme del Kaixmir totes les coses soacuten una ma-nifestacioacute daquesta consciegravencia universal Aixograve significa que el moacutendels fenogravemens (Śakti) eacutes real existeix i teacute el seu eacutesser en la consciegraven-cia En comparacioacute lAdvaita Vedanta sosteacute que Brahman estagrave inactiu(nis ṇkriya) i el moacuten dels fenogravemens nomeacutes eacutes una ilmiddotlusioacute (māyā)
Segons aquesta escola shivaiumlta labsolut eacutes la vegada coneixement i ac-tivitat i es distingeix de lAdvaite vedanta per lacte quiacutentuple demana-cioacute manteniment reabsorcioacute dissimulacioacute de la seva naturalesa real igragravecia - o revelacioacute de la seva autegraventica naturalesa Laboslut compleixaquests 5 actes eternament fins i tot quan adopta la forma dun jo indi-vidual o jiva Sense activitat argumenta lescola labsolut o el ser diviacutefoacutera incapaccedil de suscitar res Per altrabanda el maya eacutes lenergia (Shivamayi) amb la que suecita voluntagraveriament la multiplicitata per tant eacutesrealeacutes un monisme integral i realista que supera la temptacioacute del buitamb la divinitzacioacute en el moacuten
El matiacutes que aporta la filosofia del shivaisme del Kaixmir terra miacutestica- que no miacutetica - per excelmiddotlegravencia obre una nova perspectiva al fredo-roacutes Advaita de Shankara Lobjectiu daquest corrent eacutes submergir-se enShiva la consciegravencia universal - o adonar-se que la progravepia identitat jaeacutes Shiva - a traveacutes de la saviesa el ioga i la gragravecia de Shiva Deia el cegrave-lebre poeta Rabindranath Tagore El shivaisme del Kaixmir penetra en aquella profunditat del pensa-
160
Hinduisme
ment vivent on diversos corrents de la saviesa humana suneixenen una lluminosa siacutentesirdquo
No cal dir que les filosofies de lIacutendia ha influiumlt enormement en la restade les visions sobre el nostre tema tant a Orient com a Occident
Aquest influx es fa sentir a tots els nivells de locultisme a la ciegravencia iretrobarem constantment molts dels seus conceptes i intuiumlcions al llargdaquest estudi
Els oriacutegens
Entrem ara com cal al barroc moacuten mitologravegic de lhinduisme Remun-tem-nos en primer lloc als oriacutegens Aixiacute explica la Creacioacute el ldquoIoga deles Sis Doctrinesrdquo un text tagraventric hinduacute
Brahma dorm i es desperta Quan dorm el seu somni eacutes la creacioacute cogravesmica
Quan es desperta el seu somni sacaba
161
Son i Somnis I1 - Fonts
Perograve atencioacute al detall el gran Brahma el Creador no eacutes com es podriapensar el somiador central daquesta ilmiddotlustracioacute creacional nomeacutes eacutesla figureta del lotus rosa que plana entre els nuacutevols
Una de les diverses versions del mite creacional hinduacute diu que en la nitcogravesmica pregravevia a laparicioacute del moacuten de la manifestacioacute eacutes Vishnuacute elConservador qui dorm sobre loceagrave cogravesmic reclinat en la serp Shesha(ldquorecordrdquo) anomenada tambeacute Ananta (ldquola que no teacute firdquo o ldquoeterna) fi-lla de Kashiapa (ldquovisioacuterdquo) de pesades parpelles
I el cos de Vishnuacute conteacute tota la creacioacute incloent-hi el Creador Brah-ma
Mentre Vishnuacute dorm un lotus creix del seu melic i duna gota dun delsseus pegravetals emergeix el deacuteu creador Brahma
162
Hinduisme
Del deacuteu Brahma emergeix al seu torn el gran Ou Cogravesmic (Anda) luni-vers manifestat que inclou els mons celestials a la seva part superiorel moacuten de la vida ordinagraveria al mig i a baix els mons inferiors o infernscom assenyalen molts altres mites de la Terra
Despreacutes duna creacioacute segueix una nit de dissolucioacute (pralaya) digualdurada i Vishnu reposa en ioga nidra (el son iograveguic propi del pralaya)ajagut damunt de la serp Shesha fins a lalba quan torna a crear Brah-ma i arriba una nova era o kalpa
Diu la Devi-Mahatreya (I 67) en un inesperat ressoacute biacuteblic
ldquoEntre els periacuteodes en que es manifesta lunivers el gran deacuteu Vish-nu dorm i el seu esperit diviacute flota sobre les aiguumlesrdquo
I el Vishnu Purana (I 2 64) concreta
ldquoEI universo entero se transforma entonces en un inmenso oceacuteanoDespueacutes de haber devorado a todos los seres el dios soberanoduerme sobre los anillos de serpienterdquo
Nomeacutes queda un esperit en ioga nidra - son profund conscient - surantsobre la vasta extensioacute de les aiguumles sota aquest aspecte Vishnuacute eacutes
163
Son i Somnis I1 - Fonts
anomenat Narayana (el que descansa sobre les aiguumles) Perquegrave quanlunivers ha estat reabsorvit per ell no deixa dexistir totalmentAquest vestigi dels universos destruiumlts tambeacute doacutena nom a la serp sensefi Sesha el Vestigi o el Record
Per tal que lunivers pugui tornar a cobrar forma cal que subsisteixi atraveacutes del son el germen de tot el que ha sigut i seragrave sobre loceagrave senseliacutemit de les causes Aixiacute la identificacioacute de Vishnuacute amb el dormir ex-pressa el seu paper de conservador i assegurador de la permanegravenciaConteacute en ell tots els mons possibles com a models o arquetipus Vishnuinventa el nou moacuten somniant-lo en una creacioacute mental Tot luniversno materialitzat en energia eacutes present i actiu en el seu son iograveguic
Per donar forma a lunivers cal que la seva shakti (la seva energia sotala forma de la seva consort) la ldquoPotegravencia de Multiplicacioacuterdquo surti pelseu ull dret Llavors somia i neix el moacuten I eacutes Brahma qui materialitzaen el seu somni els models somiats en un esforccedil ldquocreadorrdquo o meacutes exac-tament demiuacutergic Finalment Shiva el Destructor el Temps o Senyordel Somni eacutes la forccedila que adorm Vishnu i assegura la reabsorcioacute en elpoder infinit
Lelegant visioacute de Vishnu somiant Brahma que somia un univers desomni on tothom somia regit per Shiva eacutes molt meacutes sofisticada que lanostra idea de la creacioacute A Occident nomeacutes de pensar que Deacuteu pot so-miar - amb el somni dAdam nhem tingut prou i massa - ja sens fonenels ploms El mitograveleg Joseph Campbell assenyala la influegravencia daquesta visioacute enla cultura iacutendia
ldquoLa nocioacute daquest univers - els seus cels inferns i tot el que conteacute- com un gran somni somiat per un sol eacutesser en el que tots els per-sonatges del somni tambeacute somien ha encisat i moldejat la civilit-zacioacute sencera de lIacutendia El somiador definitiu eacutes Vishnuacute que suraen el cogravesmic Oceagrave de Llet reclinat sobre les escames de la serpabissal Ananta que significa sense fi A primer terme hi ha elscinc germans Pandava herois de legravepic Mahabharata amb Draupa-di llur esposa almiddotlegogravericament ella eacutes la ment i ells soacuten els cincsentits El somni els somia a ells Amb els ulls oberts preparats i
164
Hinduisme
delerosos de combatre els joves es dirigeixen a aquest moacuten dellum on els contemplem on els objectes semblen ser diferents elsuns dels altres on preval una logravegica aristotegravelica i A no eacutes no-ADarrere dells aixograve no obstant sobre un portal de somnis que por-ta a una dimensioacute interior i remota don emergeix una visioacute que esdestaca en la foscor rdquo
Del somni diviacute al somni individual
El somni diviacute originari teacute lloc en cada somiador diu Yama la Mort enel bell Kata Upanishad
Quan un home dorm amb el sentits retirats i serens i no veu capsomni - aixograve eacutes el Jo Eacutes immortal i sense temor Aixograve eacutes Brahman
El Br ṇihad-āran ṇyaka Upanishad descriu aixiacute aquesta expressioacute del miteen lexperiegravencia humana
Dues seus teacute aquest Esperit la seu de la vigiacutelia i la seu del moacuten delmeacutes enllagrave
165
Son i Somnis I1 - Fonts
i a mig camiacute nhi ha una tercera la seu del somnis
Dret en aquesta seu a mig camiacute mira les altres dues seus la de la vetlla i la del moacuten del meacutes enllagrave
Com que estagrave a un pas de la seu del moacuten del meacutes enllagrave fa aquest pas i contempla ensems mals i deliacutecies
Quan dorm agafa mategraveria daquest moacuten que tot ho conteacute Ell mateix lafaiccedilona Ell mateix la construeix
i dorm en la seva progravepia brillantor en la seva progravepia llum
Aquiacute lEsperit teacute el Jo com a llum Aquiacute no hi ha carros ni cotxers ni carreteres
perograve Ell crea carros cotxers i carreteres Aquiacute no hi ha alegries joia ni gaubanccedila perograve Ell crea alegries joia i gaubanccedila Aquiacute no hi ha basses llacs ni torrentsperograve Ell crea basses llacs i torrents
Perquegrave Ell eacutes el creadorhellip
Quan sha aventurat i ha voltat en aquest somni i ha vist beacute i malsafanya a tornar per on va entrar al seu lloc al liacutemit del despertar I no el segueix res de tot el que ha vist perquegrave res no sarrapa a
aquest Esperit
Quan en aquest estat de vetlla sha aventurat i ha voltat i ha vistbeacute i mal
safanya a tornar per on va entrar al seu lloc al liacutemit dels somnis
Com un gran peix recorre les dues ribes dun riu la de meacutes a prop ila de meacutes lluny
aixiacute aquest Esperit recorre ambdoacutes liacutemits el liacutemit del somiar i el liacute-mit del despertar
Perograve com un falcoacute o una agraveguila quan es cansa de volar cel enllagrave
plega les ales i es disposa a descansar aixiacute lEsperit safanya vers el liacutemit on dorm
sense desitjar cap desig ni contemplar cap somni
Qualsevol terror que veu en somnis quan uns homes sembla que el matin o que loprimeixin
166
Hinduisme
quan un elefant sembla que laixafi o li sembla que cau en una fosa
en la seva ignoragravencia creu que eacutes veritat
Perograve quan com un deacuteu com un rei pensa ldquoSoacutec tot aixograve universal
aquest eacutes el moacuten meacutes elevat per a Ell
Aquesta eacutes la seva forma en la que estagrave meacutes enllagrave del desig lliurede mal sense cap por
De la mateixa manera que un home quan labraccedila la seva estima-da
no sap el que eacutes fora ni el que eacutes dins aixiacute aquest Esperit que abraccedila el Jo o Intelmiddotligegravencia no sap el que
eacutes fora ni el que eacutes dins Aquesta eacutes la seva forma en la que el desig eacutes venccedilut el desig del
Jo el desig no existeix la pena se nha anatrdquo
Amb el comentarista Gaud ṇapāda el terme Atman o Jo (Self) adquireixuna significacioacute filosogravefica meacutes central perograve el sentit de lactivitat crea-dora - o enganyadora - continua sent essencial
ldquoTots els cossos del moacuten dels fenogravemens soacuten projectats a la maneradun somni pel maya (ilmiddotlusioacute) de lAtman (agravenima individual)rdquo
La concepcioacute filosogravefica de Shankara desenvolupa la idea en parlar dela ldquosobreimposicioacute del no-Jo (non-Self) sobre el Jo (Self)rdquo Aixiacutelunivers del somni eacutes un dels nivells de maya la ilmiddotlusioacute que constitu-eix tota manifestacioacute Per tant somiar eacutes un estat de lexperiegravencia hu-mana que cal abandonar per realitzar la unioacute de lagravenima individual (At-man) amb lagravenima universal (Brahman)
En la filosofia hinduacute i especialment en el Vedanta el mot sagravenscrit At-man ldquojo mateixrdquo en anglegraves self que alguns tradueixen per ldquoJo pro-fundrdquo fa referegravencia a al jo veritable meacutes enllagrave de la identificacioacute ambels fenogravemens Per obtenir lalliberament (mokhsa de mukti ldquoallibera-
167
Son i Somnis I1 - Fonts
mentrdquo ldquoemancipacioacuterdquo ldquoabandoacuterdquo) cal obtenir el coneixement dun ma-teix (atma jnana) eacutes a dir comprovar experimentalment que aquest Joveritable eacutes idegraventic al Jo transcendent (paramatman) que rep el nomde Brahman Larrel ēt-men (ldquoalegraverdquo) estaacute relacionada amb langlegraves anticaeligthornm amb el grec asthma lalemany atem atmen (ldquorespirarrdquo) La pa-raula ldquoagravenimardquo perograve no teacute relacioacute directa amb el mot ātman Deriva delmot llatiacute anima (alegrave agravenima) relacionat amb el sagravenscrit aacutenilah ṇ (ldquoventrdquo)Encara que aacutenilah ṇ y ātman tenen un sentit semblant no tenen cap rela-cioacute etimologravegica
Aquest doble aspecte pragmagravetic i miacutestic de la visioacute clagravessica hinduacute hagenerat una segraverie de textos sobre el son i el somni dextraordinagraveria ri-quesa subtilesa i precisioacute aixiacute com una colla de refinades pragravectiquesfiacutesiques i mentals (les analitzarem en els capiacutetols corresponents) quedespreacutes el budisme convertiragrave en una autegraventica disciplina
168
Hinduisme
Yama senyor de la mort i dels malsons
Yama clar precedent del Tagravenatos grec en els primers himnes del Rig-Veda eacutes un deacuteu benegravevol que vetlla pel benestar dels morts els ofereixaliment i aixopluc al seu plaent i confortable estatge i escolta les pregagrave-ries del vius Per a la tradicioacute vegravedica Yama eacutes el primer mortal que vamorir i com que va veure la ruta fins als regnes celestials es va gua-nyar el cagraverrec de governant dels difunts
El nom Yama significa ldquobessoacuterdquo (cf el llatiacute gemini) i en algunes versi-ons del mite lacompanya la seva germana bessona Yami Se li atribu-eixen alguns fills de diverses unions amb dames de la categoriadAmr ṇita (ambrosia) o Duh ṇsvapna (ldquomalson)Yama gran especia-lista en el bagraverdic moacuten del somni i la mort teacute la pell de color verd fosccom el jueu errant va vestit amb roba vermella com la sang i els seusulls de coure brillen en la seva cara adusta Cavalca un buacutefal quan esdesplaccedila i duu una maccedila per si cal rematar algun recalcitrant que esnega a abandonar lescenari de la vida Tambeacute teacute un peu en el moacuten dela nit especialment en el son profund El cinquegrave himne de lAtharvaVeda presenta previsorament un potent i bell encanteri contra els mal-sons
Coneixem el teu origen oh Son Tu ets el fill de Grahi lajudant de Yama
Ets el Finalitzador ets la Mort I com a tal oh Son et coneixem beacute
Com a tal guardans del malson
Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Destruccioacute
lajudant de Yama etc (com al vers 1)
Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Desgragravecia etc
Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Desaparicioacute etc
169
Son i Somnis I1 - Fonts
Coneixem el teu origen oh Son Ets el fill de la Desfeta etc
Coneixem el teu origen oh Son Ets el fills de les germanes dels deacuteus lajudant de Yama
Ets el Finalitzador ets la Mort I com a tal oh Son et coneixem beacute
Com a tal guardans del malson
Yama viu al fosc palau de Kalichi i regeix el Sud Teacute molts ajudantsun dels quals tan malcarat com el seu amo porta un llibre de registreel ldquoLlibre del Destiacuterdquo on figura la durada de la vida de tothom Quan aalguacute li arriba lhora Yama envia els seus ajudants a buscar lanima delfutur difunt Un cop arribada la jutja a la gran sala del seu terrible pa-lau
Alliacute Chitragupta un dels ajudants meacutes populars de Yama llegeix enun gran llibre els pecats i bones obres del difunt perquegrave Yama el puguijutjar i lenviiuml a un dels seus molts inferns o beacute al beneiumlt estatge dels pi-tris els avantpassats
170
Hinduisme
Yama tambeacute teacute dos gossos Śyāma i Śabala associats al judici final deles agravenimes com el gos de Hades Cerber o legipci Anubis Simbogravelica-ment Yama es relaciona amb el colom lagraveliga i el corb
En la literatura budista Yama sidentifica amb Kāma (desig) i Māra(mort) La seva figura al final del periacuteode vegravedic es va tornant cadavegada meacutes sinistra En el fons potser encara eacutes lamable deacuteu de labona mort perograve ara senyoreja els inferns i aquesta promocioacute el fa meacutesterrible i meacutes savi
Perograve al mateix temps i a laltre extrem (veure el capiacutetol ldquoEsperitsrdquodaquest assaig) en el budisme xinegraves i coreagrave Yama sidentifica amb elbenegravefic boddhisattva Ksitigarbha lalliberador de diables i condemnatsde tota mena
Al ldquoKat ṇha Upanis ṇadrdquo Yama - gran conversador com Hades - manteacuteun estimulant diagraveleg amb el jove Naciketas o Nacheketas que li plan-teja la pregunta del milioacute Quegrave passa despreacutes de la mort
Yama desde la seva posicioacute ldquorelativament eternardquo de rei de la Mort -com reconeix luacutecidament ell mateix - i despreacutes delegants circumlo-quis li doacutena aquesta resposta
171
Son i Somnis I1 - Fonts
ldquoAra et revelareacute el secret de lEternitat i el que li passa a lagravenimadespreacutes de la mort Algunes agravenimes tornen a neacuteixer altres es con-verteixen en formes no-mogravebils segons els seus megraverits i la sevacomprensioacute
Aquell (lAtman) que continua despert quan tot dorm lacordadorde tot desig es Consciegravencia pura i immortal Tots els mons reposenen aixograve Cap no va meacutes enllagrave daixograve Aixograve eacutes el que desitges saberrdquo
Yama malgrat el seu poder depegraven de Shiva i Vishnu Aquesta subordi-nacioacute queda ben palesa en la histograveria de Markandeya on Shiva com aKalantaka (Finalitzador de la Mort) atura Yama i rescata el seu de-vot Markandeya de les seves agravevides urpes En lestadi final de la sevaevolucioacute Yama comparteix amb Shiva dues caracteriacutestiques impor-tants eacutes Kāla (temps) i Dharmarāja (senyor del Dharma o recte ca-miacute)
172
Hinduisme
Com a Kāla tambeacute eacutes Antaka el terminator ldquolacabadorrdquo Com aDharmarāja adopta la funcioacute de Varun ṇa com a jutge i punidor de mal-vats no exempt perograve docasionals rampells de compassioacute i simpatiacom en el cas del jove Nacheketas
La doble i personalitat daquest difunt convertit en deacuteu dels morts el faun personatge singularment atractiu i entranyable en lexhuberant ga-leria mitologravegica universal
La teoria dels quatre estats
Lhinduisme presenta la teoria dels quatre estats de consciegravencia que co-mentagravevem a la introduccioacute Lexperiegravencia humana amb totes les sevespossibles formes estagrave modulada per
Lestat de vigiacutelia
ldquoEacutes el coneixement dels objectes externs lagravembit del qual eacutes el dela manifestacioacute grollerardquo (Mandukya Upanishad - veure annex)
Lestat de somni
173
Son i Somnis I1 - Fonts
Eacutes el que teacute el coneixement dels objectes interns lagravembit del qualeacutes el moacuten de la manifestacioacute subtil (Mandukya Upanishad)
Durant el somni lagravenima experimenta el seu poder magravegic daug-ment El que ha vist ho torna a veure el que ha sentit ho torna asentir (Prana Upanishad v annex)
En lestat de somni lagravenima encarnada tasta la felicitat i la desgragrave-cia dun moacuten de vius construiumlt per la seva progravepia ilmiddotlusioacute (KaivalyaUpanishad v annex)
Lestat de son profund
ldquoPerograve durant el son sense somnis quan tot ha desaparegut embol-callada dobscuritat lagravenima es dirigeix a una forma de felicitat(Kaivalya Upanishad)
El que estagrave en aquest estat esdeveacute U sidentifica amb el coneixe-ment integral somple de beatitud Coneix fora i meacutes enllagrave de qual-sevol condicioacute especialrdquo (Mandukya Upanishad)
Aquests tres estats sovint es comparen amb encert amb les parts dunriu La superfiacutecie eacutes la vigiacutelia el corrent de sota eacutes el somni I el llit delriu que doacutena forma tant al corrent com a la superfiacutecie eacutes el son pro-fund I meacutes enllagrave del riu ens topem de nou amb lestat que no teacute nom ique sanomena simplement ldquoel quartrdquo
El quart estat
El cuarto dicen los sabios es simplemente el puro Yo que mora enel corazoacuten de todos Es el Sentildeor de todo aqueacutel que Todo lo ve ori-gen y Meta de todo No es consciencia exterior ni consciencia inte-rior ni es la suspensioacuten de la consciencia ni es saber ni es no sa-ber ni es el conocimiento mismo No puede ser visto ni comprendi-do ni puede ser limitado Es inefable y estaacute maacutes allaacute de todo pen-samiento Es indefinible Solamente es conocido cuando te convier-tes en Eacutel Es el final de toda actividad silencioso e inmutable elBien Supremo el Uno sin segundo Eacutese es el verdadero Yo al que
174
Hinduisme
has de conocer por sobre todas las cosas (Mandukya Upanishad)
Vegem alguns comentaris sobre el tema Comencem amb el Shiva Su-tra obra fonamental de shivaisme tradicionalment atribuiumlt a Vasugup-ta a qui li van ser revelat pel mateix Shiva
Relata la llegenda que Vasugupta va tenir un somni on Shiva li deiaque aneacutes a la muntanya de Mahādeva al Kaixmir Diuen que en aquestamuntanya va trobar uns versos gravats a la roca els Shiva Sutras Enaquest text bagravesic del shivaisme del Kaixmir es presenta el monismedaquest corrent Lobra eacutes un gegravenere descriptura hinduacute conegut comagama un enfilall daforismes que exposen duna manera contundent iradical una pura metafiacutesica advaitista o no-dual El sutra tambeacute es co-neix com a Shiva Upanishad Samgraha Incloem el text complet a lan-tologia de lhinduisme sobre els son i els somnis que figura al final delassaig
175
Son i Somnis I1 - Fonts
Lheroic iogui experimenta lampli estat de turya en els estats diferenciats de vetlla somni i son profund
El coneixement orgagravenic extern constitueix lestat de vetlla
Les percepcions i pensaments interns comprenen lestat de somni
Loblit i la negacioacute de lautoconsciegravencia eacutes lestat sense somnis o
176
Hinduisme
maya
El que gaudeix de la unitat dels tres estats vetlla somni i son pro-fund en turiya
esdeveacute lamo de totes les energies orgagraveniques
Coneixent vetlla somni i son profund cadascun per separat turiya el quart estat eacutes aconseguit
La constagravencia del coneixement eacutes lestat de vetllaEscollir eacutes lestat de somni
Inconsciegravencia i manca dautoconsciegravencia creen la ilmiddotlusioacute del sonprofund
El que eacutes conscient de tots tres eacutes lheroi suprem
El quart estat hauria de servir doli per impregnar els primers tresestats
Banyat en ell el iogui entra en lestat dautoconsciegravencia
El que experimenta lenergia divina omplint-ho totveu totes les coses iguals i aconsegueix lestat de Shiva
Shankara el filogravesof miacutestic
Shankara (788-820) creador de lescola de lAdvaita Vedanta (ldquono-dua-litatrdquo no hi ha agravenima i Brahman les agravenimes soacuten Brahman) considerat
177
Son i Somnis I1 - Fonts
un referent clau de la filosofia iacutendia exemplifica en el seu mateix nai-xement lomnipresegravencia del son i el somni en la cultura del subcon-tinent
Conten que un dia el seu pare Sivaguru va confiar a la seva esposa laseva tristesa per no tenir descendegravencia Ella li va respondreldquoAnem en pelegrinatge al temple de Shiva de Tiacuterucivaperur (lactualciutat de Trichur situada a 60 km al nord de Kaladi) i implorem ple-gats la gragravecia del Gran Senyorrdquo
A Trichur van fer un intens bhajanam una austera pragravectica duns me-sos acompanyada de banys dejunis ofrenes i visites al temple de Shi-va Finalment una nit satisfet per les seves austeritats (tapas) Shivasels va manifestar en un somni comuacute i els va oferir dues opcions tenirmolts fills mitjanament intelmiddotligents perograve tots de llarga vida o beacute in-fantar un sol fill que no viuria gaire temps perograve que seria la glograveria de laseva famiacutelia del seu poble de lIacutendia i del moacuten
Els pares van triar la segona opcioacute i aixiacute va venir al moacuten Adi ShankaraVal a dir que les paraules de Shiva es van complir amb total precisioacute enla Histograveria el filogravesof nomeacutes va viure 32 anys i va deixar una obra alalccedilada de les de Patanjali o Nagarjuna (en annex adjuntem un delsseus tractats) Aixiacute comenta Shankara el nostre tema
ldquoEl suentildeo es un estado diferente al de la vigilia en el que el ser bri-lla por siacute mismo En ese estado el oacutergano interno (antahkarana)empujado por las impresiones recibidas durante el estado de vigiliaactuacutea por siacute solo desempentildeando los distintos papeles tanto de su-jeto como de objeto usando la energiacutea que extrae del Atman quebrilla en su propia gloria siendo el testigo de todo sin verse afecta-do por nada de lo que en ese estado el budhi (aciacute la ment) que essu uacutenica sobreimposicioacuten pueda hacer Los suentildeos no pueden man-cillar el Atmanrdquo ()
ldquoHay una Entidad Absoluta que es la base permanente de la conci-encia del Yo y permanece como testigo en los tres estados (vigiliasuentildeo con ensuentildeo y suentildeo profundo) siendo al tiempo distinta delas cinco envolturas que son la materia (anna) la fuerza (prana)
178
Hinduisme
el pensamiento (manas) el conocimiento (vijntildeana) y la dicha su-prema (ananda) La primera constituye el cuerpo fiacutesico las tres si-guientes componen el cuerpo sutil y la uacuteltima constituye el cuerpocausal pero el Atman estaacute mas allaacute de todas ellasrdquo (hellip)
ldquoEl Ser Supremo es diferente de Prakriti (mategraveria bagravesica de luni-vers) sus diferentes cambios y modificaciones Es el Absoluto y sunaturaleza es el Conocimiento puro se manifiesta directamentecomo el substrato permanente del ego tanto en el mundo fiacutesicocomo en el mundo sutil del pensamiento y la psique en los tres es-tados (de vigilia de suentildeo con ensuentildeo y de suentildeo profundo)Tambieacuten se manifiesta como el testigo del intelecto la facultad dedeterminacioacutenrdquo
Ramana el miacutestic filogravesof
Sri Ramana Maharshi (1879-1950) seguidor de la doctrina vedantaadvaita de Shankara eacutes una de les figures de lhinduisme meacutes conegu-des del segle XX com Krishnamurti Paramahansa Yogananda o SriAurobindo
Va viure gran part de la seva vida al turoacute sagrat dArunachala a Tiru-vannamalai (a 170 km de Madragraves) El nucli del seu ensenyament eacutes lapragravectica de latma-vichara (la indagacioacute de lagravenima o del Jo)
179
Son i Somnis I1 - Fonts
Eacutes en aquesta perspectiva que exposa la seva visioacute del son i els somnis
El que sanomena Ment eacutes un poder meravelloacutes que resideix en elJo (Atman Self) Eacutes ella que fa que sorgeixin tots els pensamentsA banda dels pensaments la ment no existeix Per tant el pensa-ment eacutes la naturalesa de la ment A banda del pensament no hi hacap entitat independent anomenada moacuten
En el son profund no hi ha pensaments i per tant no hi ha moacuten Enels estats de vigiacutelia i de somni hi ha pensaments i tambeacute hi ha unmoacuten De la mateixa manera que laranya fa sortir la terenyina dedintre seu i despreacutes la retira cap al seu interior la ment projecta elmoacuten des de dintre seu i despreacutes el recull dins della Quan la mentsorgeix del Jo el moacuten apareix Per tant quan el moacuten apareix i es fareal el Jo no apareix i quan el Jo apareix o brilla el moacuten no apa-reix
Quan sinquireix amb persistegravencia en la naturalesa de la ment lament acaba abandonant el Jo El que anomenem Jo eacutes lAtman Lament sempre existeix nomeacutes en dependegravencia dalguna cosa grollerao concreta sola no pot existir La ment eacutes el que sanomena el cossubtil o lagravenima lagravenima encarnada o jiva
En lhinduisme i el jainisme un jiva ( de larrel jiv - ldquorespirarrdquo en llatiacute vivus)eacutes un ser viu o meacutes especiacuteficament lessegravencia immortal dun organisme viu(home animal o planta) que sobreviu a la mort fiacutesica daquest Se li doacutena unuacutes semblant al del mot atma perograve mentre atma fa referegravencia al ldquoJo cogravesmicrdquojiva es fa servir per indicar una entitat vivent o ser viu individual Per evitarconfusions sovint sempren els termes paramatma i jivatma
Les afirmacions de Ramana podrien semblar les teories desencarnadesdun filogravesof si no anessin acompanyades dexperiegravencies psicofiacutesiques alliacutemit de la patologia caracteriacutestica de molts dels onironautes que espassegen per aquestes pagravegines
Perograve aixiacute com en les figures de lantiguitat el liacutemit entre llegenda i rea-litat histograverica eacutes impreciacutes a causa de la distagravencia i la humana tendegravenciaa magnificar el passat la proximitat del cas de Maharshi ens permetendinsar-nos-hi amb una raonable exactitud
180
Hinduisme
De petit Ramana era un nen normal perograve amb una caracteriacutestica inu-sual i molt significativa per al nostre tema tenia un son tan profundque lhavien de sacsejar fort per despertar-lo Tambeacute durant la nit ex-perimentava periacuteodes de son mig despert durant els quals els seuscompanys de vegades larrossegaven el colpejaven o el lligaven men-tre Ramana els deixava fer amb una passivitat que no mostrava pasquan estava despert
Als 16 anys va tenir una experiegravencia de mort que el va marcar definiti-vament Aixiacute la relata ell mateix
Va ser el 1896 unes 6 setmanas abans que deixeacutes Madurai defini-tivament (per anar a Tiruvannamalai - Arunachala) quan va tenirlloc aquest gran canvi en la meva vida Estava assegut tot sol enuna habitacioacute del primer pis de casa del meu oncle Rares vegadesestava malalt i aquell dia no tenia cap problema de salut perograve desobte em va envair una por violenta de morir No hi havia res en elmeu estat de salut que ho justifiqueacutes ni tenia cap necessitat dedescobrir si hi havia cap motiu per sentir aquella por Nomeacutes vaignotar que manava a morir i vaig comenccedilar a pensar quegrave podia ferNo sem va acudir consultar un metge algun adult o els amics Vaigpensar que havia de resoldre el problema jo mateix en aquell mo-ment i alliacute mateix El xoc de la por de la mort em va fer mirar capdins de la meva ment i em vaig dir a mi mateix mentalment sensedir les paraules formalment Ara la mort ha arribat quegrave significaaixograve Quegrave eacutes aixograve de morir Aquest cos eacutes el que mor
I immediatament vaig representar larribada de la mort Em vaigajeure amb les extremitats estirades immogravebil i quiet com si mha-gueacutes arribat el rigor mortis i vaig imitar un cadagravever per tal de donarmeacutes realisme a la meva investigacioacute Vaig aguantar la respiracioacute ivaig mantenir els llavis estretament tancats de manera que no senpogueacutes escapar cap so i que no pogueacutes pronunciar la paraula Jo nicap altra paraula Molt beacute - em vaig dir a mi mateix - aquest coseacutes mort El duran ben riacutegid a la pira funeragraveria i alliacute el cremaran ies reduiragrave a cendra Perograve amb la mort del cos estic mort Jo soacutec elcos Estagrave silencioacutes i inert perograve noto tota la forccedila de la meva perso-nalitat i fins i tot la veu dintre meu a banda del cos Per tant soacuteclesperit que transcendeix el cos El cos mor perograve a lesperit que el
181
Son i Somnis I1 - Fonts
transcendeix la mort no el pot tocar Aixograve vol dir que jo soacutec lesperitimmortal
Tot aixograve no va ser un pensament banal va llampegar a traveacutes meuamb vivesa com unes veritats vives que percebia directament gai-rebeacute sense un proceacutes mental El Jo era una cosa real la uacutenicacosa real de lestat en que em trobava i tota lactivitat conscientconnectada amb el cos estava centrada en aquell Jo A partirdaquell moment el Jo (o self) va concentrar la meva atencioacute ambpoderosa fascinacioacute La por de la mort es va esvair duna vegadaper totes Lego es va perdre en aquella inundacioacute dautoconsciegraven-cia Labsorcioacute en el Jo va continuar inalterable a partir daleshoresEls altres pensaments anaven i venien com variades notes musi-cals perograve el Jo continuava com la nota fonamental que subjau i esbarreja amb totes les altres notes
Lexperiegravencia que relata Ramana explica la seva visioacute del son i elssomnis centrada en el concepte del Jo o Self - el jo soacutec previ a lapari-cioacute de lego Notem que el noi va copsar aquesta realitat - que elsgrans ioguis afirmen obtenir al cap danys de meditacioacute - en una mitjahora aixograve siacute duna intensitat considerable
Despreacutes daquesta experiegravencia Ramana va perdre tot interegraves en els es-tudis la famiacutelia i els amics Evitant la companyia sestimava meacutes es-tar sol absort en la concentracioacute en el Jo i anava cada dia al temple deMeenakshi prop de casa seva i seia davant de les imatges dels deacuteusextagravetic mentre les llagravegrimes li queien dels ulls sense parar Quan lany1946 li van preguntar amb quin sentiment plorava davant de les imat-ges i si ho feia per demanar no tornar-se a reencarnar va respondre
Quin sentiment Jo nomeacutes volia tenir la mateixa gragravecia que shaviaatorgat a aquells sants Pregava per poder tenir la mateixa devocioacute(bhakti) que ells No en sabia res dalliberar-se de reencarnacions olligamsrdquo
Al cap de sis setmanes de lexperiegravencia de mort va abandonar la casafamiliar a Madurai i es va dirigir a Tiruvannamalai a la muntanya sa-grada dArunachala on va passar la resta de la seva vida
182
Hinduisme
El proceacutes que shavia iniciat en ell va continuar produint els seus efec-tes i sentia una sensacioacute de cremor al cos que deia que es devia ldquoa unainexpressable angoixa que vaig eliminar en aquella egravepocardquo eacutes a dirquan va arribar al temple dArunachaleswara a Tiruvannamalai
Ramana no coneixia les tradicions espirituals quan va tenir lexperiegraven-cia no va ser fins meacutes tard que va trobar confirmacioacute de la seva experi-egravencia a les escriptures hinduacutes Despreacutes della va passar molts anys enels quals la major part del dia estava absort en samadhi oblidant-se delmoacuten
Un cop a Arunachala va viure a la cova de Virupaksha els anys 1899-1916 i els anys 1916-1922 els va passar en una cova meacutes gran la deSkandasramam on la seva mare i altres persones es van unir a ellContava Ramana que al comenccedilament de la seva troglodiacutetica experiegraven-cia de vegades obria els ulls i era de dia i altres cops quan ho feia erade nit Aquesta desconnexioacute perograve no representava cap problema per-quegrave un tal Palanaswami un deixeble de primera hora socupava dell
Ramana vivia amb extrema simplicitat segons contava meacutes tard pertal de conservar al magravexim lenergia a fi de mantenir la seva concentra-cioacute interior i una constant identificacioacute amb el Jo essencial excloent lapercepcioacute del cos i del moacuten
Segons conten els que el van veure des de fora semblava que estigueacutescontiacutenuament immers en aquest samadhi o concentracioacute interna tot ique tambeacute llegia les escriptures i atenia amb frugalitat les seves neces-sitats fiacutesiques bagravesiques Se suposa que tambeacute practicava o elaborava laforma de meditacioacute que meacutes tard va ensenyar - la pregunta interna ldquoquisoacutec jordquo
Conveacute remarcar que la marcada tendegravencia de Ramana a labsorcioacute haestat considerada pels experts hinduacutes meacutes aviat un defecte de maneraque el tenen per un savi o un iogui i no per un eacutesser plenament realit-zat almenys durant aquesta primera etapa de la seva nova vida espiri-tual
183
Son i Somnis I1 - Fonts
Perograve el 1912 als 32 anys va experimentar una segona experiegravencia demort que que va marcar el seu retorn a la ldquovida normalrdquo Anys meacutestard Ramana comentava sovint que la percepcioacute del Jo que havia tin-gut als 16 anys no va canviar perograve que la nova experiegravencia el va ajudara reintegrar-se en el seu cos i en el moacuten exterior
Segons narra ell mateix la segona experiegravencia de mort va tenir lloc undia quan tornava de la cova Virupaksha on vivia aleshores De sobteel va envair una intensa debilitat fiacutesica Es va estirar a terra i el moacuten vadesaparegraveixer mentre una brillant cortina blanca li cobria la visioacute
Se li van tallar la respiracioacute i la circulacioacute de la sang i el seu cos es vatornar blau Durant un quart dhora va jeure com en un estat de rigormortis tot i que durant tota lexperiegravencia segons relata va ser consci-ent del Jo interior Aquell corrent dautoconsciegravencia que experimentavadiagraveriament va persistir a pesar de laparent interrupcioacute de les seves fun-cions vitals
Llavors de sobte va sentir com el cor de dreta a esquerra tornava a lavida i al cap de poc es va poder alccedilar de nou Conta Ramana que aque-lla segona experiegravencia li va fer meacutes fagravecil moures en la vida diagraveria i vacomenccedilar a tractar amb la gent que acudia a veurel en busca de mes-tratge espiritual com eacutes costum al religioacutes paiacutes de lIacutendia
Aquesta ldquosegona mortrdquo (veure ldquoSon i mortrdquo) sembla que el va fer ma-durar i passar a un estat comunicatiu com palesa tambeacute lexperiegravenciadel Buda i altres casos per lestil on despreacutes de la ilmiddotluminacioacute sol veniruna etapa de mestratge espiritual
184
Hinduisme
LAUM
I a tall de conclusioacute i de resum alhora fem un cop dull al complex isintegravetic siacutembol AUM de muacuteltiples significats - reproduiumlts a la ilmiddotlustra-cioacute - perquegrave teacute una especial relacioacute amb el son i el somni
Aixiacute explica el significat de lAUM el Mandukya Upanishad (Veure an-nexos)
ldquoVIII El mateix Atman que abans hem explicat que tenia quatreparts ara eacutes descrit des del punt de vista de la siacutelmiddotlaba AUM AUMtambeacute si es divideix en parts es pot veure des del punt de vista deles lletres Les quatre parts de lAtman soacuten el mateix que les lletresde lAUM i les lletres soacuten el mateix que aquestes parts Les lletressoacuten A U i M
IX El Vaisvanara Atman lagravembit dactivitat del qual eacutes lestat devetlla eacutes la A la primera lletra de lAUM a causa de la seva omni-presegravencia pel fet de ser el primer Qui sap aixograve obteacute tots els seusdesigs i esdeveacute el primer entre els grans
185
Son i Somnis I1 - Fonts
X El Taijasa Atman lagravembit dactivitat del qual eacutes lestat de somnieacutes la U la segona lletra de lAUM a causa de la seva superioritat ointermedietat Qui sap aixograve aconsegueix un coneixement superiorrep el mateix tracte de part de tothom i no troba en la seva famiacutelianinguacute que ignori Brahman
XI El Prajna Atman lagravembit del qual eacutes el son profund eacutes la M latercera lletra de lAUM perquegrave ambdues soacuten la mesura i tambeacute per-quegrave en elles tot esdeveacute u Qui sap aixograve eacutes capaccedil de mesurar-ho toti tambeacute ho compregraven tot dins dell mateixrdquo
186
Budisme
Budisme
Un brahman va preguntar una vegada a BudaldquoEts un deacuteurdquo
No brahman va dir BudaEts un sant
No brahman va dir BudaEts un mag
No brahman va dir BudaQuegrave ets doncs
Soacutec un que ha despertatrdquo
El budisme eacutes una branca del gran arbre de lhinduisme i adopta la sevavisioacute profundament oniacuterica perograve amb una orientacioacute pragravectica i soterio-logravegica meacutes que no pas metafiacutesica Aquiacute el nom del fundador defineixla doctrina Buda (del sagravenscrit bodhi) vol dir ldquodespertrdquo
187
Son i Somnis I1 - Fonts
Bodhi eacutes un nom abstracte format a partir de la rel verbal budh (ldquodes-pertarrdquo ldquofer-se conscientrdquo ldquoadonar-serdquo ldquoconeacuteixerrdquo o ldquoentendrerdquo) i quecorrespon al verb bujjhati (pali) i bodhati o budhyate (sagravenscrit) De lamateixa rel proveacute el mot sagravenscrit buddhi equivalent exacte del motgrec nous lintelmiddotlecte o intelmiddotligegravencia terme filosogravefic que designa lafacultat de la ment humana que els clagravessics grecs consideraven neces-sagraveria per comprendre el que eacutes veritable o real un sentit molt progravexim ala intuiumlcioacute Sovint es descriu com una forma de percepcioacute que funcionaen linterior de la ment (lull de la mentrdquo) i no nomeacutes a traveacutes dels sen-tits fiacutesics En llatiacute el grec νὸ ς o νόὸς es tradueix com ῦ intellectus iintelligentia respectivament
Al Sutra del Diamant el Buda - el Despert - compara la realitat totesles coses amb un miratge un castell de nuacutevols un somni o una apari-cioacute ldquosense essegravencia perograve amb qualitats que es poden veurerdquo - notant per descriure la seva naturalesa com per remarcar-ne la radicalimpermanegravencia
Ajahn Lee (1907-1961) mestre de la bucogravelica escola tailandesa ldquodelboscrdquo o Kammatthana (que recupera a la franciscana lestil de vida delBuda en entorns forestals) gran somiador i famoacutes pels seus siddhis opoders sobrenaturals explica amb justesa la visioacute de Buda I ho facom escau amb un toc de magravegia avui 6 de maig quan escric aquestesratlles eacutes la primera lluna plena del mes
ldquoBuddho la nostra paraula per indicar la meditacioacute eacutes el nom delBuda despreacutes del seu Desvetllament Significa un que ha florit queestagrave despert que de sobte ha recuperat els sentits Durant els sisllargs anys abans del seu despertar el Buda va viatjar arreu bus-cant la veritat vora diversos mestres perograve sense cap egravexit De ma-nera que va decidir anar a la seva i un vespre de lluna plena demaig es va asseure sota larbre Bodhi i va fer el vot de no alccedilar-sefins haver trobat la veritat Finalment cap a lalba mentre medita-va sobre la seva respiracioacute va obtenir el Desvetllament Va trobarel que buscava - just a la punta del seu nasrdquo
188
Budisme
lArbre Bodhi en el temple de Badh Gaya per Charles DOyly c1830
LArbre Bodhi tambeacute conegut com Bo era una vella i gran figuera dela varietat Ficus religiosa situada a Bodh Gaya (a uns 100 km de Pat-na a lEstat indi de Bihar) sota la qual diu la tradicioacute que SiddharthaGautama el Buda es va despertar
Perograve el Buda com el seu seguidor tailandegraves no era un enemic del moacutenoniacuteric Ben al contrari segons lerudit comentarista Buddhaghosa(ldquoVeu del Budardquo s V) a meacutes de trobar un bon recer sota el diviacute arbreSiddharta va tenir-hi els seus cegravelebres ldquocinc grans somnisrdquo de fort con-tingut simbogravelic En ells salvava nagraveufrags amb un vaixell guaria malaltsamb medecines i en luacuteltim somni seia com un rei sobre el mont Merumostra del seu despertar Es pot dir que aquests somnis - acompanyatsdels corresponents malsons del diable Mara - van fer possible el proceacutesmateix del despertar
La integracioacute del somni en la seva definitiva eliminacioacute eacutes un tret que
189
Son i Somnis I1 - Fonts
no sols trobem en lhinduisme i el taoisme El Buda perograve posaragrave lac-cent en lexperiegravencia com a guia imprescindible
El meu ensenyament no eacutes una filosofia Eacutes el resultat de lexperiegravencia directa
El meu ensenyament es una pragravectica no una cosa que sha decreure o venerar
El meu ensenyament eacutes com un rai que es fa servir per travessarun riu
Nomeacutes un foll es carregaria el rai a lesquena un cop hagueacutes arribat a laltra riba de lalliberament
El lligam del ldquoDespertrdquo amb els somnis eacutes encara meacutes estret No solsinterpreta els somnis del seu pare i la seva esposa sinoacute que en un evan-gegravelic ressograve sa mare Maya el va concebre en un singular somni de pri-mavera talment una versioacute de Bollywood dels nostres entranyablesPastorets Es pot dir doncs amb tota literalitat que sense els somnis niBuda ni el budisme no haurien existit mai
190
Budisme
ldquoA la mateixa hora que naixia la primavera un somni va venir aMaya mentre dormia
Va veure un elefant jove que baixava del cel Tenia sis grans ullals era blanc com la neu als cims de les munta-
nyes
Maya va veure com entrava al seu ventre i de sobte milers de deacuteusvan aparegraveixer davant seu La van lloar amb cants immortals i Maya
va comprendre que mai meacutes sentiria inquietud odi o irritacioacute
Llavors es va despertar Era feliccedil amb una felicitat que no havia sentit mai
Es va alccedilar es va abillar amb colors brillants i seguida per les sevesserventes meacutes belles
va entrar per les portes del palau
Va travessar els jardins fins arribar a un bosquet on va trobar unseient ombrejat
Llavors va enviar dues serventes al rei Suddhodana amb aquestmissatge
El rei hauria danar al bosc la reina Maya desitja veurel i lesperaalliacute
(The Life of Buddha A Ferdinand Herold)
Tant si els budistes sho agafen histogravericament com simbogravelicament eltema del son i el somni impregna el seu corrent Una altra narracioacuteantiga que recorda lexemple de la papallona de Zhuang Zu resumeixperfectament i amb una certa ironia la concepcioacute budista del somni dela vida
En una ocasioacute un deva (deacuteu) jugava amb uns altres devas Cansat es va estirar un moment a fer una becaina i es va morir
Va reneacuteixer com una noia a la Terra on es va casar va tenir fills i vaviure molts anys
Finalment un dia es va tornar a morir
191
Son i Somnis I1 - Fonts
iexcli va tornar a neacuteixer com un deva entre els mateixos companys dabansque tot just acabaven la partida
El budisme desenvolupa doncs la mateixa visioacute que hem vist abans enlhinduisme perograve la detalla en una elaborada psicologia i es dedica ameacutes a classificar incubar o interpretar somnis i a fer-los servir perguarir o fer poliacutetica com hem vist que solen fer totes les tradicionsfins i tot les que ens semblen meacutes radicalment espirituals
Buit i somni
La posicioacute budista eacutes tallant tots somiem i veiem com a permanent elque eacutes essencialment impermanent Vivim en un moacuten de somni que re-alment eacutes buit que no teacute substagravencia perograve eacutes vist com una realitat Elterme que se sol traduir per ldquobuitrdquo o ldquovacuiumltatrdquo en sagravenscrit eacutes sunyatanom que deriva de ladjectiu śūnya zerordquo ldquono res ldquobuitrdquo i que esde-veacute un nom amb el sufixe -tā Sunya ve de larrel svi que significa ldquoin-flatrdquo i eacutes emprat pel budisme per designar la no-existegravencia del jo ElSutra del Cor uns dels textos centrals del Mahayana porta el concepteal seu punt magravexim
La forma eacutes el buit el buit eacutes la forma
192
Budisme
No existeix cap meacutes forma que el buit ni cap meacutes buit que la forma
El filogravesof presocragravetic Demogravecrit gairebeacute ho subscriu en un dels seus cegrave-lebres aforismes
Aparentment existeix el color la dolccedilor lamarguesa en realitat nomeacutes existeixen agravetoms i buit
Per tant somiar eacutes una altra dimensioacute dun gran somni Nomeacutes els bu-des els desperts veuen la realitat per aixograve no somien mai Els tres ti-pus de somni (vigiacutelia somni i son profund) no sorgeixen en la sevament perquegrave aquesta sha calmat definitivament i no pot tornar a somi-ar En despertar sanulmiddotla totalment lenergia del desig i no queda ener-gia ldquoresidualrdquo o desig insatisfet que pugui activar la ment per fer-laproduir somnis
Aixiacute ho descriu el filogravesof i iogui Nagarjuna
Com les imatges dun somni es dissolen en despertaraixiacute la confusioacute del samsara sesvaeix en la ilmiddotluminacioacute
Seng Tsan (520-602) el tercer patriarca del budisme Chan xinegraves ho precisa
Somnis ilmiddotlusions flors en laire per quegrave extenuar-se volent-losatrapar
Guany pegraverdua veritable i fals desapareixen en un instantSi lull no dorm els somnis sesvaeixen per si sols
Si la ment no sagafa a cap diferegravencia les deu mil coses nomeacutes soacutenuna uacutenica realitat
Tanta radicalitat no podia durar i al llarg dels segles el budisme va so-frir alteracions considerables des de la moralina del Hinayacircna (el Petit Vehicle) al sentimentalisme i la mitologia del Mahacircyacircna (Gran Vehi-clee) la conversioacute de Buda en un avatar de Vishnu per lhinduisme o les fantasies reencarnacionistes el ritualisme o la les manipulacions
193
Son i Somnis I1 - Fonts
magravegiques del budhisme tibetagrave
Tibetans
El budisme tibetagrave manteacute com fa el taoisme una forta tensioacute entre xa-manisme i filosofia WY Evans-Wentz resumeix en poques parauleslobjectiu fonamental de la pragravectica oniacuterica tibetana
Tot el propogravesit de la Doctrina dels Somnis eacutes estimular el iogui adesvetllar-se del Son de la Ignoragravenciardquo
Diu un lama actual Shamar Rinpoche
ldquoPensa que tots els esdeveniments manifestacions i moviments dela ment soacuten ilmiddotlusoris de la naturalesa dels somnis irreals i falsosPer exemple quan dormim el somni ens sembla real quan eacutes ab-solutament irreal si fos real llavors el somni realment estaria pas-sant De la mateixa manera el nostre moacuten i els sers que hi ha enell amb tota la seva diversitat nomeacutes soacuten ilmiddotlusograveries manifestaci-ons de la ment Mentre la ilmiddotlusioacute teacute lloc eacutes real perograve la seva es-segravencia eacutes irreal com un somni Per tant considera tots els fenograve-mens insignificants similars a un somni i descansa la teva ment enaquesta perspectiva en tot momentrdquo
194
Budisme
Naropa (956-1041) cegravelebre iogui indi budista que va viatjar al Tibet iredactor dels famosos ldquoSis Ioguesrdquo estretament relacionats amb el soni els somnis (i que a meacutes a meacutes era un gran somiador) afirma
Veure els objectes com externs eacutes un concepte erroni Com un somni soacuten buits de concrecioacute
Perograve aquesta visioacute de base no impedeix als grans mestres del budismetibetagrave entretenir-se xamagravenicament amb els somnis quan conveacute ointeressa de vegades amb perilloses derives com demostren les acolo-rides vides dels mahasidhas a mig camiacute entre la magravegia i la filosofia
195
Son i Somnis I1 - Fonts
Val la pena en aquest sentit llegir el subtil comentari que fa JetsunMilarepa (c 1052 - c 1135) el gran poeta onironauta i iogui tibetagravedavant del somni premonitori del seu deixeble Gampopa que per unavegada va resultar notablement encertat
Al Sutra del Diamant o de la Saviesa Transcendentel mateix Buda diu que els somnis soacuten enganyosos i no soacuten reals
Soacuten vacus vans i buits Registrar-los colmiddotleccionar-los i estudiar-los doacutena poc guany
Per aixograve el Buda va fer servir els somnis com una de les vuit paragrave-boles
per mostrar la naturalesa ilmiddotlusograveria de totes les coses No han entrat al teu cap aquests advertiments
No se tha acudit pensar-hi
iexclI aixograve no obstant almenys en aquest cas els teus somnis veritablement soacuten meravellosos auguris
i prediuen coses meravelloses que sesdevindran en el futur
Jo el iogui que domina lart del somnisinterpretareacute per a tu el seu magravegic significat
Perograve en general eacutes nociu enganxar-se massa a la interpretacioacute delssomnis
Tinguis les experiegravencies que tinguis tant en somnis com quan estagraves despert tant si soacuten bones com si soacuten dolentes
si thi enganxes pensant-te que soacuten reals es converteixen en un obstacle
Perograve si saps que soacuten ilmiddotlusioacute les pots portar al Camiacute
I despreacutes recomana als seus deixebles
ldquoAsiacute pues debes saber que esta vida es meramente una parte delbardo de nacer y morir sus experiencias son irreales e ilusoriasuna forma reforzada del sontildear La actividad mental del diacutea crea unaforma latente de pensamiento habitual que a su vez se transformaen diversas visiones ilusorias sentidas por la (semi) concienciaEsto es lo que se llama el falaz o engantildeoso y maacutegico bardo del sue-ntildeo Cuando los pensamientos habituales estaacuten profundamente en-
196
Budisme
raizados nos dirigen hacia actos buenos o malos creando el bardodel samsara y compelieacutendonos a experimentar placeres y miseriasPara purificar este ciacuterculo vicioso del samsara debemos practicar elyoga del suentildeo y el yoga del cuerpo ilusorio Quien domine estasyogas luego en el estado del bardo puede realizar el sambhoga-kaya Por lo tanto debes practicar esto diligentemente mientras al-canzas la perfeccioacuten
Luego el Jetsun dijo a Gambopa Rechungpa y Shiwa Aui Recuer-den sus suentildeos de esta noche y cueacutentenmelos mantildeana los inter-pretareacute para ustedes
Els iogues del son i els somnis
El terme tibetagrave ལམ rmi lam indica el somni i estagrave format pel verbrmi ba ldquodormirrdquo i el nom lam (ldquocamiacuterdquo ldquosenderrdquo ldquocursrdquo) i es podriatraduir per ldquocamiacute del sonrdquo En el seu sinogravenim gnyid lam es retroba elmateix sentit El son es designa amb els termes gnyid khug i gzim Entotes les escoles del budisme tibetagrave el son i els somnis soacuten fonamentalsen la pragravectica iograveguica que arrenca de la tradicioacute prebudista Bon
Els ldquoSis Iogues de Naropardquo atribuiumlts al gran iogui els inclou en unconjunt i la seva pragravectica eacutes comuna en totes les escoles Aquests io-
197
Son i Somnis I1 - Fonts
gues o megravetodes soacuten
1 Tummo (Tibgtum-mo) Ioga del magnetisme intern o calor miacutes-tica base fonamental per a dur les energies al canal central enel chakra del cor Eacutes el combustible per fer els iogues seguumlents
2 Gyulu (Tibsgyu-lus) Ioga del Cos Ilmiddotlusori o creacioacute dun cosmental o doble Quan se saben dirigir les energies al canal cen-tral es treballa en els estats de vetlla somni i son profundAquest ioga sassocia habitualment amb el cinquegrave o Bardo Iogaa causa de lelement comuacute de subtilitat que tenen els cossos il-lusori del somni i del bardo
3 Oumlsel (Tibhod-gsal) Ioga de la Llum Clara o radiant destinat areconegraveixer la llum que apareix en diverses formes durant elBardo o proceacutes de la mort Es practica en lestat de vetlla som-ni i son profund
Els tres seguumlents iogues es consideren les pragravectiques principals
4 Milam (Tibrmi-lam) Ioga de lEstat del Somni El primer paseacutes reconegraveixer que sestagrave somiant Despreacutes ve la transformacioacutedels elements del somni i finalment la seva multiplicacioacute Se-gons aquest ioga - com per als antics egipcis - existeix corres-pondegravencia entre lestat de somni i la nostra experiegravencia quanmorim Sintegra habitualment en el segon Ioga
5 Bardo (Tibbar-do) Ioga de lEstat Intermedi de la mort Esconsidera una extensioacute del ioga del Cos Ilmiddotlusori
6 Phowa (Tibhpho-ba) Ioga de la Transferegravencia de Consciegravencia auna Terra Pura (camp denergia dun Buda) o a un altre ser viu omort fins i tot per forccedila
Segons el lama actual Namkhai Norbu Rinpoche totes les aparencesque percebem durant la vida a traveacutes dels sentits soacuten com un gran som-
198
Budisme
ni el somni del dia i el de la nit no soacuten gaire diferents tenen la mateixanaturalesa essencial En canvi tenen una diferegravencia no-essencial lestatde vigiacutelia eacutes meacutes concret i enganxa meacutes mentre que el somni eacutes menyspreciacutes i no enganxa tant Tambeacute hi ha una correspondegravencia entre els es-tats de son i somni i la mort Despreacutes de passar per lestat intermedi obardo de la mort si no es fuig de la roda es crea una nova ilmiddotlusioacute i co-menccedila una nova existegravencia dins de la roda del samsara
Pel que fa a les possibilitats daquesta proposta comenta Stephen LaBerge
ldquoEn lanagravelisi final el punt de vista budista tibetagrave que totes les imat-ges dels somnis soacuten transmudables podria ser duna exacta correc-cioacute Si eacutes aixiacute ens preguntem si tambeacute es podria aprendre a con-trolar lestabilitat daquestes imatges creant escenes de somni du-radores i aconseguint un estat de realitat virtual molt meacutes enllagravedels somnis meacutes folls dels programadors informagraveticsrdquo
Samsara i Nirvana
Fem un breu apunt terminologravegic per situar els punts de vista presentatsEl terme Samsara significa literalment ldquoflux continurdquo i saplica al cicle
199
Son i Somnis I1 - Fonts
del naixement vida mort i reencarnacioacute tant en el budisme com enlhinduisme i les altres religions de lIacutendia La imatge de la siacutenia quegira sense parar fa referegravencia a aquest proceacutes
Nirvana eacutes lantic terme sagravenscrit usat per les religions de liumlndia perdescriure lestat que saconsegueix amb lalliberament o moksha - motque deriva de la rel muc deixar anar deslligarrdquo
Nirvana vol dir ldquoapagatrdquo com sapaga una espelma i en el context bu-dista fa referegravencia a la impertorbable calma que resta quan sha extingitel foc de la ment i expressa la sortida final de lagravenima (purusha) de laroda del samsara
200
Budisme
El nadoacute nascut del lotus
Padmasambhava
Amb el suggerent renom de ldquoNascut del Lotusrdquo eacutes conegut el xamagravenici radical mestre indi que va transmetre el budisme Vajrayana a BhutanTibet i paiumlsos veiumlns al segle VIII En aquestes terres eacutes meacutes conegutcom Guru Rinpoche (Guru Precioacutesrdquo) Lopon Rinpoche o simplementcom Padum al Tibet on els seguidors de lescola Nyingma el tenen perun segon Buda Tambeacute sel considera una emanacioacute del Buda de laCompassioacute Amitabha
Va neacuteixer en el si duna famiacutelia de brahmans del nord-est de lIacutendia Se-gons la tradicioacute es va encarnar en un nen de 8 anys que va apareacuteixerun dia sobre una flor de lotus que surava damunt del llac Dhanakoshaal regne dOddiyāna o ldquoJardiacuterdquo un petit paiacutes de lIacutendia medieval de loca-lizacioacute incerta que sassocia amb la vall de Swat a lactual Pakistan ique alguns tibetans milmiddotlenaristes assimilen amb el miacutetic regne deShambalah
201
Son i Somnis I1 - Fonts
Aisiacute es defineix Padmasambhava a si mateix sense tallar-se ni un pegravel
ldquoEl meu pare eacutes la consciegravencia interior Samantabhadra La mevamare luacuteltim nivell de la realitat Samantabhadri Pretanyo a la cas-ta de la no-dualitat del nivell de la consciegravencia El meu nom eacutes elglorioacutes nascut del lotus Soacutec de la cara no nascuda de tots el fenograve-mens I actuo a lestil dels Budes dels tres tempsrdquo
Aquest notable personatge afirma en referegravencia als son i els somnis enla liacutenia dels iogues de Naropa
ldquoQuan estagraves profundament adormit si reconeixes la llum viva indi-visible clara i buida del son profund experimentes la llum claraQui continua aixiacute sense perdre lexperiegravencia de meditacioacute tota les-tona mentre dorm sense que li vinguin somnis o predisposicionslatents resideix en la naturalesa de la llum clara del sonrdquo
I precisa
ldquoLa naturalesa de la llum clara fins i tot despreacutes que ha cessat elriu de pensaments i thas adormit eacutes un fenomen clar i buit de les-tat de somni que eacutes com el centre dun espai liacutempid totalmentdespullat sense cap objecterdquo
202
Budisme
La Llum Clara
La descripcioacute tibetana de la naturalesa de la ment com a ldquollum clarardquoeacutes molt semblant al concepte anterior indi del bhavanga un estat pri-mordialment pur de consciegravencia que brilla per si mateix i que eacutes obscu-rit pels estiacutemuls externs
La meditacioacute pot portar a aquest estat de base perograve no assegura que espugui copsar la clara buida i lluminosa naturalesa de la ment Aquestaeacutes una de les principals finalitats dels iogues de Naropa i tambeacute delcorrent del Dzogchen o ldquoGran Perfeccioacuterdquo que es practica sobretot enlestat de vetlla
Naropa precisa perograve el moment en que es manifesta millor la llumclara
En el periacuteode entre adormir-se i somiar en aquest estat de lucidesa que eacutes lessegravencia del dharmakaya sexperimenta una beatitud i una lluminositat inexpressables
203
Son i Somnis I1 - Fonts
La doctrina del Trikaya (tres cossos o tres personalitatsrdquo) que apa-reix al segle IV en el budisme afirma que el Buda teacute tres ldquocossosrdquo elnirman ṇakāya o cos creatrdquo que es manifesta en el temps i lespai elsambhogakāya o cos de muacutetua fruiumlcioacuterdquo la manifestacioacute subtil i eldharmakāya o cos de realitatrdquo omnipresent i sense liacutemits Aqueststres cossos indiquen tambeacute els tres nivells de la realitat
Patrul Rinpoche (1808-1887) un dels meacutes grans mestres de lescola es-cola Nyingma del segle XIX defineix la Llum Clara com ldquo laspecte espontani lluminoacutes (o coneixedor) de la naturalesa dela ment - o consciegravencia (awareness tib rig pa) - lestat original dela ment fresc vast lluminoacutes i meacutes enllagrave del pensamentrdquo
El tibetograveleg Alexander Berzin tradueix el mot tibetagrave od-gsal com ldquolaconsciegravencia de la llum clarardquo (clear light awareness) i el defineix aixiacute ldquoEl nivell meacutes subtil de lactivitat mental (ment) que continua sen-se principi ni final sense interrupcioacute fins i tot en la mort i en lestatbuacutedic Eacutes individual i constitueix el continu mental de cada eacutesser Eacutesnaturalment lliure de cognicioacute conceptual i no teacute res a veure ambla llum ordinagraveriardquo
204
Nograverdics
What kind of a dream is it said Oacuteethinnin which just before daybreak
I thought I cleared Valh llǫfor coming of slain men
iquestQuina mena de somni eacutes aquest - va dir Odin -en el que just abans de lalba
vaig creure que desembarassava el Valhalladels homes morts que hi acudien
Eddas
Nograverdics
Sota aquest tiacutetol massa genegraveric apleguem els materials antics del norddEuropa relacionats amb el son i els somnis Eacutes un capiacutetol gairebeacute tes-timonial ja que ens han arribat pocs textos i tots soacuten molt recents Lareligioacute creences i llegendes dels pobles escandinaus incloent-hi elsque es van instalmiddotlar a Islagravendia es van redactar en aquest paiacutes en la ver-
205
Son i Somnis I1 - Fonts
sioacute meacutes ben conservada de lantiga mitologia comuna a tots els poblesgermagravenics incloent-hi els anglosaxons Aixograve no obstant cal distingirels pobles nograverdics degravetnia uragravelica (finesos estonis i lapons) i bagraveltica(letons) que tenen una mitologia progravepia i que citem al llarg daquestassaig sota el genegraveric ldquoXamanismesrdquo ja que en aquestes tradicionsshan mantingut encara moltes pragravectiques ancestrals
Pel que fa a als materials nograverdics transmesos oralment i en forma poegrave-tica van ser escrits durant o despreacutes de la cristianitzacioacute dels territorisdel Nord Ens han arribat principalment a traveacutes de les ldquoEdddasrdquo i al-guns textos medievals com la Heimskringla de Snorri Sturluson quecreia que les deiumltats precristianes eran homes i dones i no dimonis comafirmasven els missioners cristians
Tambieacuten tenim la Gesta Danorum (ldquoHistograveria Danesardquo) de Saxo on elsdeacuteus nograverdics soacuten recuperats com a figures miacutetiques En el folklore es-candinau va continuar la transmissioacute durant molt de temps i en alguneszones rurals les antigues concepcions shan mantingut en la pragravecticapopular
206
Nograverdics
La reina dels somnis
En la mitologia nograverdica Noacutett es la personificacioacute de la nit i eacutes filla delgegant Noumlrfi (tambeacute Narfi o Noumlrr)
Aixiacute descriu Snorri Sturluson en el primer capiacutetol de lEdda prosaicalorigen i naturalesa daquesta encisadora dama
ldquoHabiacutea un gigante viviendo en Joumltunheim llamado Noumlrfi o Narfi Te-niacutea una hija llamada Noche Era oscura y morena como la familia ala cual perteneciacutea Su primer matrimonio fue con un hombre llama-do Naglfari el hijo de ellos se llamaba Aueth Luego se casoacute con An-nar la hija de ellos se llamaba Tierra Por uacuteltimo se casoacute con De-lling y eacutel era de la familia de los dioses
El hijo de ellos era Diacutea era brillante y bello como la familia de supadre Luego Odiacuten tomoacute a Noche y su hijo Diacutea y les dio dos caba-llos y dos carros y los puso en el cielo de modo que debiacutean recorrerel mundo cada veinticuatro horas Noche va primero en un caballollamado Hriacutemfaxi y cada mantildeana rociacutea la tierra con la espuma desu freno El caballo de Diacutea se llama Skinfaxi y toda la tierra y el ci-elos son iluminados por sus crinesrdquo
207
Son i Somnis I1 - Fonts
Les somiadores
Tot i que sembla que els nograverdics tenien alguna mena de sacerdociaquest no tenia el caragravecter professional i semihereditari dels druidesceltes La causa eacutes que la seva tradicioacute xamagravenica el Seiethr era mantin-guda per dones les voumllvas en plural voumllvur que apareixen ben sovinten la mitologia nograverdica
Eren tingudes en gran estima fins i tot el mateix Odin el pare delsdeacuteus va consultar una voumllva per saber quegrave reservava el futur als deacuteus
Perograve les voumllvur no eren unes inofensives ursulines Com Freia la dees-sa magravegica per excelmiddotlegravencia eren a la vegada amables i terribles i el quela deessa de lamor feia a Asgard la terra dels deacuteus les voumllvur ho feiena Midgard el moacuten dels homes La seva arma no era la llanccedila lespasao la destral sinoacute que podien influir en les batalles amb diferents mit-jans especialment amb la vareta magravegica que tant degravexit ha tingut en lacultura popular anglosaxona des de Merliacute a Harry Potter
Les primeres descripcions daquestes animades dames apareixen als re-lats romans sobre la tribu germagravenica del cimbris Els cronistes contenque tenien sacerdotesses ancianes que vestien de blanc i sacrificavenels presoners de guerra i escampaven la seva sang per tal de profetitzaresdeveniments futurs
El seu Commentarii de Bello Gallico (1 50) Juli Cegravesar escriu a propograve-
208
Nograverdics
sit dels combats contra les tribus germagraveniques sota Ariovist (58 AC)
ldquoQuan Cegravesar va demanar pels seus presoners ja que Ariovist nohavia arribat a cap acord sobre ells va descobrir que el motiu dai-xograve era que entre els germagravenics eacutes costum que les seves matronesllancin sorts i facin endevinacions sobre si cal o no entrar en com-bat i que havien dit no eacutes voluntat del cel que els germagravenics con-quereixin si entren en combat abans de la lluna novardquo
Tagravecit tambeacute parla de profetesses entre els pobles germagravenics en les se-ves ldquoHistograveriesrdquo (4 61) especialment duna tal Veleda i presenta un mo-dern panorama dun feminisme arborat
ldquo segons un antic usatge els germagravenics atribuiumlen a moltes de lesseves dones poders profegravetics i a mesura que la supersticioacute anavaprenent forccedila fins i tot els van atribuir la mateixa divinitatrdquo Lhistoriador goth Jordanes parla de les voumllvas dels gots anomenadesaliorumnas que el rei Filimer va exilar quan els gots es van instalmiddotlar aOium (Ucraiumlna) El terme eacutes probablement una corrupcioacute del gogravetic hal-ju-runnos hell-runners les corredores de linfern o que corren cap alinfern concepte que expressa directament els viatges xamagravenics Con-ta Jordanes que aquestes voumllvur van acabar engendrant els temuts huns El llombard Pau Diaca (s VIII) explica que la seva gent va partir delsud dEscandinagravevia i narra un conflicte entre els llombards i els vagraven-dals Aquests van invocar Odin (Godan) mentre que Gambara la maredels dos caps llombards Ibor i Aio es va adreccedilar a la seva esposa Freia(FreyjaFrigg)
Freia va ajudar Gambara a enganyar Odin i gragravecies a la bona relacioacute dela voumllva Gambara amb la deessa la seva gent va guanyar la batalla
Ahmad ibn Fadlan en la seva narracioacute duna ambaixada entre els buacutel-gars del Volga lany 921 fa una detallada descripcioacute de primera magravedun sacrifici humagrave realitzat per una voumllva
209
Son i Somnis I1 - Fonts
Mentre descriu el funeral dun cap escandinau relata que una esclavaes presenta voluntagraveria per morir pel seu amo I al cap de deu dies defesta eacutes colpejada fins a la mort per una vella (una mena de de sacerdo-tessa que anomena ldquoagravengel de la mortrdquo) i la cremen juntament amb eldifunt al seu vaixell
Els malsons de les voumllvas sembla que impregnin el moacuten nograverdic Exa-minem ara uns exemples dels textos que ens en parlen
Les Eddas
LEdda menor o prosaica lescrigueacute a principi del segle XIII el diplo-magravetic islandegraves Snorri Sturluson destacat poeta o lagman i eacutes un manu-al per a aspirants a poetes Conteacute explicacions en prosa dels kenningartradicionals o metagravefores comprimides per fer poesia Aquests resumsen prosa servien per organitzar duna manera sistemagravetica i coherent elsrelats dels deacuteus nograverdics La Edda poegravetica (o Edda major) fou escrita uns 50 anys despreacutes de laprosaica segons alguns estudiosos perograve el seu llenguatge i formes poegrave-tiques denoten que el seu origen eacutes anterior en diversos segles a la sevatranscripcioacute Conteacute 29 llargs poemes 11 dels quals tracten de les deiuml-tats germagraveniques i la resta dherois llegendaris com Sigurd el volsung
210
Nograverdics
(Siegfried en la versioacute alemanya coneguda com ldquoCant delsNibelungsrdquo) Els Eddas parlen especiacuteficament del son i els somnis endiversos poemes
La Balada dAlvis
LAlvissmol (s XII) conta que el gnom Alvis va demanar la filla deThor en matrimoni i el deacuteu li va posar com a condicioacute respondre unasegraverie de preguntes Enlloc de ser mitologravegiques com en un altre poemael Vafthruthnismol semblen un examen de vocabulari Thor li preguntacom es diuen elements bagravesics com el cel o la terra en els diversosmons (deacuteus gegantsetc) i les respostes soacuten enfilalls de circumloquispoegravetics o kennings
Thor va dirldquoRespon-me Alvis tu que ho saps tot
Gnom sobre el destiacute dels homesiquestCom anomenen la nit la filla de Nor
en tots i cadascun dels monsrdquo
Alvis va dirNit lanomenen els homes Foscor en diuen els deacuteus
La caputxa els sers sants de les alturesEls gegants la que no teacute llum els elfs lalegria del son
Els gnoms La teixidora de somnis
211
Son i Somnis I1 - Fonts
Els somnis de Baldr
El breu poema Baldrs Draumar ldquoEls somnis de Baldrrdquo (primera meitatdel s X) eacutes molt semblant a un altre poema del recull el VoluspoBaldr fill dOdin eacutes famoacutes per la seva mort que inaugura la cadena defets que culminaran en el Ragnaroumlk la destruccioacute dels deacuteus el ldquocap-vesprerdquo wagneriagrave
Comenccedila amb una elaborada connexioacute oniacuterica Baldr somia la sevaprogravepia mort i la seva mare teacute el mateix somni Revelant la creenccedila nograver-dica dels somnis com a missatges profegravetics Baldr sentristeix molt i laseva mare Frigg fa que tots els sers de la Terra jurin que no faran malal seu fill Tots ho fan menys el vesc que Frigg considera massa ino-fensiu per demanar-lhi Quan Loki el creador denganys se nassaben-ta fabrica una llanccedila magravegica amb el vesc i va al lloc on els deacuteus sen-tretenen al vell estil viacuteking amb el nou passatemps de llanccedilar objectescontra linvulnerable Baldr Loki doacutena la llanccedila al germagrave de Baldr eldeuacute cec Houmlethr el qual enganyat mata Baldr Llavors Odin i la gegan-tessa Rindr engendren Vaacuteli que es faragrave gran nomeacutes en un any per exe-cutar Houmlethr Baldr eacutes cremat cerimonialment en el seu vaixell Hring-horni el meacutes gran de tots En el curs de lanimat funeral Thor llanccediladun cop de peu el gnom Litr a la pira funeragraveria i el crema de viu enviu Per si aixograve fos poc Nanna la viuda de Baldr tambeacute es precipita ala foguera a esperar el Ragnaroumlk quan es tornaragrave a reunir amb el seu
212
Nograverdics
marit Tambeacute cremen el cavall de Baldr Finalment una gegantessaempeny el pirotegravecnic vaixell que fa sorgir foc i tremolar la Terra
La mare de Baldr aconsegueix meacutes tard que el deuacute dels inferns Helprometi alliberar Baldr del moacuten inferior si tots els sers del moacuten plorenper ell Tots ho fan menys una gegantessa THORNoumlkk que shi nega i linfor-tunat heroi sha de quedar al moacuten inferior don no en sortiragrave fins alRagnaroumlk quan es reconciliaragrave amb el seu germagrave Houmlethr i governaran laTerra juntament amb els fills de Thor En un inesperat desenllaccedil elsdeuacutes descobreixen que la cruel gegantessa no eacutes altra que Loki disfres-sat i latrapen lligant-lo a tres roques a lestil de Prometeu Enlloc delagraveguila li posen una serp al damunt i el seu cagravesutic veriacute li cau a la caraLoki crida de dolor i provoca terratregravemols Perograve al final saclareix quesescaparagrave a temps per atacar els deacuteus en el Ragnaroumlk
Tornem als somnis origen daquesta rocambolesca histograveria En un am-bient dramagravetic una volva o xamana parla aixiacute des de la tomba a peti-cioacute dOdin preocupat pels ominosos somnis de Baldr
Reunits estaven deacuteus i deessestots parlaven discutien els deacuteus
les nobles potegravencies per quegrave va tenir Baldraquells somnis de tan gran horror
En la narracioacute de Saxo Grammaticus a la Gesta Danorum (s XIII)lagonitzant Baldr teacute una visita en somnis de Proserpina (traduiumlda comla deessa de la mortrdquo) La la deessa se li apareix en un somni dem-peus al seu costat i li diu que en tres dies se lenduragrave en els seus bra-ccedilos com aixiacute va ser
213
Son i Somnis I1 - Fonts
El segon Lay de Helgi Hundingsbane
El poema Helgakvitha Hjorvarthssonar (S X) tracta com el primerde les aventures de lheroi Helgi fill de Sigmund i de Borghild que no-meacutes amb 15 anys es venja de la mort del seu pare eliminant Hundingel rei dels saxons guanyant aixiacute el seu sobrenom ldquola ruiumlna dels hun-dingrdquo
Helgi viu moltes aventures fins que un bon dia el visita al seu drakkar(el tiacutepic vaixell viking) una atractiva valquiacuteria de nom Sigrun que potcavalcar sobre laire i el mar Tots dos i senamoren immediatamentPerograve el pare de la noia el rei Houmlgne dOumlstergoumltland lha promegraves aHothbrodd fill del rei Granmar de Soumldermanland
Helgi reuneix un exegravercit i ataca Granmarr Despreacutes de la terrible batus-sa no queda ninguacute en vida llevat del mateix Helgi del seu germagraveSinfjoumltli i del fill petit de Houmlgne Dag que a contracor jura fidelitat alvencedor Sigrun i Helgi es casen i tenen fills
Perograve Dag viu turmentat pel desig de venjanccedila fins que un dia travessaHelgi amb una llanccedila que li doacutena Odin Sigrun desfeta li llanccedila terri-bles maleficis i despreacutes enterra Helgi en un tuacutemul
214
Nograverdics
Perograve lagravenima de Helgi sen ha anat al Valhalla on Odiacuten li permet tortu-rar Hundig el seu primer enemic que per desgragravecia seva tambeacute hi eacutes
Una tarda que la desconsolada viacutedua visita la tomba de Helgi teacute unsomni-visioacute del seu amant I despreacutes duna emocionada conversa jeuenjunts en una relacioacute entre relitat somni i viatge astral Abans de lalbaperograve Helgi ha de tornar al Valhalla i Sigrun retorna a casa seva i espassa la resta de la seva vida visitant el tuacutemul dHelgi esperant que seli aparegui de nou
A les seccions VI i VIII del poema un dels fragments meacutes bells de lapoesia nograverdica una serventa de Sigrun va una tarda al turoacute de Helgi i elveu dirigir-se al tuacutemul amb molts homes I es pregunta
ldquoiquestEacutes un somni el que em sembla veure o la fi dels deacuteus aquests homes morts que cavalquen
i esperonen els seus cavallso beacute ara el herois poden tornar a casardquo
Helgi va dir
ldquoEl que et sembla veure no eacutes cap somnini la fi del moacuten encara que ens vegis
I encara que esperonem els nostres cavalls el retorn a casa del herois no eacutes ara garantitrdquo
La minyona informa de la visioacute la seva mestressa i Sigrun va cap alturoacute de Helgi i hi para un llit mentre diu al seu enamorat
ldquoAquiacute he parat un llit per a tu Helgiperquegrave descansis de tota cura tu que ets del llinatge dels Ylfings
Fareacute que tenfonsis en el son en els meus braccediloscom quan abans jeia amb el rei viventrdquo
Helgi va dir
Ara et dic que a Sevafjoll (el seu regne)alguna cosa pot passar tard o dhora
ja que has dormit aferrada als braccedilos dun cadagravever
215
Son i Somnis I1 - Fonts
tan bella en el turoacute filla de Hogni
Ara haig de cavalcar pels rogencs camins I meu corser bru trepitjaragrave el cel
Vaig cap a loest vers el ponts darc iris de laeri celon Salgofnir (el gall miacutetic) desperta la banda dels guerrersrdquo
Meacutes tard una tarda Sigrun torna a enviar seva psiacutequica serventa afer guagraverdia al tuacutemul I al capvespre shi acosta per veure com ha
anat la tarda I la serventa li diu amb un suggestiu rampell poegravetic
Ara veacute si pot venirel fill de Sigmund de la seu dOdin
Lesperanccedila del retorn de lheroi sapagaquan les agraveguiles es posen a les branques de larbre de les cendres
i els homes cerquen el trobament dels somnis (el dormir)
La minyona va dir
Boja semblaries en buscar sola filla dherois la casa dels morts
perquegrave ara soacuten meacutes poderosos de nitels fantasmes dels morts que quan brilla el dia
No sorpregraven que amb aquest ambient la desventurada valquiacuteria moriacutesprematurament de pena i de tristor
Es diu perograve que Helgi i Sigrun van tornar a neacuteixer ell es va convertiren Helgi Haddingjaskati i ella en Kara la filla de Halfdan (com narrael lay de Kara) que tambeacute era una valquiacuteria com la immortal Sigrun
El singular cas de Helgi doacutena lloc a moltes histograveries com la que esconta en el perdut text del Karuljoth de manera que els diversos Helgique apareixen en canccedilons i relats soacuten el mateix heroi un personatgeque exemplifica lomnipresegravencia dels somnis en les boiroses culturesdel nord de la nostra vella Europa
216
Nograverdics
Fragment dun lay de Sigurth
Hi ha un buit en el manuscrit del Codex Regius (on figuren les Eddas)seguit per un fragment de 20 versos evidentment el final dun poemameacutes llarg anomenat Sigurtharkvitha (lay de Sigurth)i meacutes concreta-ment el lay ldquollargrdquo de Sigurth
Resumim la trama de la histograveria despreacutes de deixar la valquiacuteria Bryn-hild Sigurth va a la residegravencia de Heimir cunyat de la noia i se la tro-ba alliacute Es prometen de nou eterna fidelitat
Llavors lescena passa a la casa dels Gjukungs Guthrun la filla deGjuki teacute un somni aterridor i va a veure a Brynhild perquegrave linterpreti
Aquesta ho fa i li prediu pragravecticament tot el que li passaragrave (aquest epi-sodi probablement era el tema dun altre poema de la part que sha per-dut del manuscrit) Despreacutes Guthrun torna a casa on aviat es presentaSigurth que eacutes rebut amb entusiasme
217
Son i Somnis I1 - Fonts
Grimhild la mare de Gunnar i de Guthrun interessada per tenir lheroidins de la famiacutelia li doacutena una beguda magravegica que li fa obllidar del totla seva estimada Brynhild i per aixograve al cap de poc accepta casar-seamb Guthrun
Per acabar dembolicar la situacioacute intenta casar tambeacute Brynhild amb elseu fill Gunnar possiblement el tema central daquest lay
El Volsungasaga cita dues estrofes que descriuen el pas triomfal de Si-gurth a traveacutes de les flames despreacutes del fracagraves de Gunnar i els dos can-vien de forma
Diu Brynhild
ldquoGunnar he somait un somni molt sinistrea la sala hi havia cadagravevers fred era el meu llit
I tu com a cap cavalcaves sense alegriaencadenat per una multitud denemics
Ara a tota la teva raccedila dels niflungtots moriran perquegrave has trencat els teus juramentsrdquo
Meacutes enllagrave de lanegravecdota concreta aquests materials revelen el caragravecter premonitori i lelevat valor dels somnis i la seva interpretacioacute en aques-tes societats
218
Nograverdics
El segon o ldquovellrdquo lay de Guthrun
La tradicioacute del lament de Guthrun acompanya la histograveria de Sigurth iprobablement va ser la primera part de la llegenda que es va posar envers i sembla clar que els segles X i XI diversos poemes nograverdics tenienel lament de Guthrun com a tema central Dos figuren en la colmiddotleccioacutede les Eddas i un dells eacutes meacutes antic de la primera meitat del s X
Malgrat el mal estat del poema sen pot seguir beacute la trama Guthrun re-passa el seu dolor per la mort de Sigurth des de lassassinat dels seusgermans als somnis dAtli que prediuen la mort dels seus fills Eacutes luacutenicpoema del cicle de Sigurth dabans de lany 1000 que ens ha arribatmeacutes o menys complet De nou el somni i la seva interpretacioacute tenen unpaper central
Guthrun va dir
ldquoUn somni de foc i acer seguiragraveel fort orgull de lira duna dona
Una nafra dolorosa cremareacute en tutindre cura de tu i et guarireacute tot i que sento odi per turdquo
Atli va dir
Vaig somiar en unes plantes que al jardiacute es marcien que hauria volgut veure creacuteixer fins a la maduresa
arrencades de rel i roges de sangme les van portar i em van demanar que les mengeacutes
Vaig somiar que els falcons de la magrave havien volatafamats vers una casa malvada
vaig somiar que els seus cors em menjava amb melxopats de sang i la meva pena era granrdquo
Vaig somiar que els gossos se mescapaven de les mansplens de fam udolant de dolor
Em va semblar que la seva carn era aliment dagraveligues
219
Son i Somnis I1 - Fonts
i ara mhaig de menjar els seus cossos
Guthrun interpreta el primer somni dAtli dient-li que el guariragrave dunabsceacutes amb foc per amagar la seva autegraventica intencioacute de deixar-lo ceccom a venjanccedila Els somnis dAtli prediuen la mort dels seus dos fillsla carn dels quals Guthrun li doacutena per menjar i aquesta els interpretaamb doble intencioacute
La balada groenlandesa dAtli
En aquest poema apareixen de nou els personatges del text anterior Elpoema teacute la particularitat que es va redactar a Groenlagravendia ja que citaespeciacuteficament els oacutessos polars i els viatges per mar per arribar-hi
El van redactar vers el 1100 i narra el missatge dAtli als fills de Gjukiel seu viatge a casa dAtli lassassinat de Hogni i Gunnar el dolor deGuthrun per la morts dels seus germans i la seva venjanccedila contra Atli
220
Nograverdics
El text fa referegravencia contiacutenua als somnis i a la seva interpretacioacute (com-binada amb runes) feta per dones sagravevies les famoses voumllvur
ldquoLa de lagravenima clara va somiar i no va amagar el seu somnii quan es va despertar va dir la sagravevia al guerrer
Te nhauries danar Hogni perograve segueix el meu consellperquegrave poques vegades arriba el son a la sagravevia
De pocs soacuten conegudes les runes i no hauries de partirAra he llegit les runes que va escriure la teva germana
i aquesta vegada el brillant no tha demanat que hi vagisrdquo
Guthrun passa despreacutes a explicar el seu somni i Hogni linterpreta se-gons uns models que devien ser habituals
Per exemple somiar en un oacutes polar explica Hogni ldquosignifica una tem-pesta de lestrdquo i el vol duna agraveguila amb sang eacutes senyal de mort per les-pasa
A meacutes de les pistes que ens aporten aquestes escasses fonts hi ha lle-gendes que sobreviuen en el folklore escandinau i que corresponen allegendes daltres literatures germagraveniques
221
Son i Somnis I1 - Fonts
La sala dels somnis
El Valhalla (de Valhoumlll sala dels caiguts) eacutes una enorme i majestuoacutessaloacute situat a la miacutetica Asgard i regentada pel deacuteu Odin
Elegits per ell la meitat dels que moren en combat viatgen al Valhalladespreacutes del seu traspagraves guiats per les valquiacuteries mentre que laltrameitat va al camp Foacutelkvangr de la deessa Freyja
Al Valhalla els morts suneixen a la multitud dels que han mort encombat els Einherjar aixiacute com diversos reis i herois llegendaris ger-magravenics que es preparen per ajudar Odin quan arribi el Ragnaroumlk
Davant de la sala seleva lagraveuric arbre Glasir i el seu sostre estagrave constel-lat descuts dor I pels volts del Valhalla es troben diversos sers com elcavall Eikthornyrnir o la cabra Heiethruacuten que es passegen per la teulada delValhalla i salimenten de les fulles dels seus magravegics arbres
Valhalla un autegraventic indret de somni eacutes citat a les Eddas i en un poe-ma anogravenim del segle X
En aquesta sala es tenen visions i somnis per predir el futur
iquestQuina mena de somni eacutes aquest - va dir Odin -en el que just abans de lalba
vaig creure que netejava el Valhalladels homes morts que hi acudien
Vaig despertar els Einherjar
(els esperits dels guerrers morts en combat) vaig demanar a les valquiacuteries que salcessin
per colmiddotlocar els bancsper netejar les gerres de cervesa
perquegrave serveixin vicom per larribada dun priacutencep ja que espero que vinguin a mi
222
Nograverdics
herois provinents del moacutenalguns homes grans
de manera que el meu cor salegra
El Kalevala
El Kalevala (ldquoTerra de Kalevardquo) eacutes un poema egravepic del segle XIX com-pilat per Elias Loumlnnrot a partir del folklore moral i la mitologia finesa ikareliana Es considera el poema egravepic nacional de Finlagravendia i va tenirun important paper en la independegravencia daquest paiacutes del domini rus el1917 La primera versioacute del Kalevala (el ldquoVell Kalevalardquo) es va publi-car el 1835 i la versioacute meacutes coneguda el 1849 Consisteix en 22795 ver-sos dividits en 50 cants (runot en finegraves)
En el text Uni eacutes el deacuteu del son i sel descriu com una deiumltat amable ihospitalagraveria a la manera del primer Yama o del gentil Hipnos tot i queen aquestes terres inhogravespites i fredes les mencions a les bondats deldormir soacuten especialment frequumlents
Untamo per la seva banda eacutes el deacuteu dels somnis i sempre sel descriucom la personificacioacute de la indolegravencia creador de somnis i visions Ai-xograve no obstant el somnis soacuten altament valorats Els mags fan encanteris
223
Son i Somnis I1 - Fonts
per influir en els que somien Els advertiments dels somnis soacuten escol-tats No tothom fa cas dels somnis A la seccioacute o Runa XII es parla delinstructiu cas de lassenyada Kyllikki
Directament va parlar la dona Kyllikki
ldquoEstimat marit meu Ahti no vagis a la guerra tho pregoAquesta tarda jeia adormida i
dormint vaig veure una terra de somniel foc sortia disparat de la xemeneia
les flames senfilaven cel amunt des de les finestres daquesta casa
des del cim dels sostrestravessant les habitacions de dalt
rugint com salts daigualliscant pel terra i pel sostres
volant per sales i portalsrdquo
Perograve el dubtoacutes Lemminkainenva respondre a Kyllikki
ldquoMenyspreo el somnis de donesno tinc cap fe en els vots de donzellesrdquo
Kyllikki va encertar en la seva prediccioacute i el seu marit despreacutes ho valamentar amargament
224
Nograverdics
El Mabinogion
El Mabinogion eacutes una colmiddotleccioacute de contes medievals galmiddotlesos cone-guts a traveacutes de dos importants manuscrits anomenats Llyfr GwynRhyddench (ldquoLlibre blanc de Rhyddenchrdquo) recopilat entre el 1300 i el1325) i Llyfr Coch Hergest (ldquoLlibre vermell de Hergestrdquo entre el 1375i el 1425)
Es considera lobra mestra de la prosa medieval europea i es basa en re-lats cantats de lantigor sobre temes mitologravegics esdeveniments dels se-gles V i VI (ledat heroica galmiddotlesa) i contes populars tot i que algunsfragments dels relats shan conservat en textos anteriors al segle XIIIEls estudiosos solen convenir que els relats soacuten meacutes antics que els ma-nuscrits existents perograve no estan dacord sobre aquesta antiguitat
En tot cas eacutes clar que els textos del Mabinogion soacuten de diverses egravepo-ques Lexpert Patrick Sims-Williams presenta un arc temporal entre el1060 i el 1200 en el que estan dacord la majoria destudiosos
ldquoEl Somni de Rhonabwyrdquo (en galmiddotlegraves Breuddwyd Rhonabwy) eacutes unanarracioacute en prosa en galmiddotlegraves mitjagrave redactat durant el regnat de Madogap Maredudd priacutencep de Powys (mort el 1160) i eacutes de finals del sXIIo principis del XIII
225
Son i Somnis I1 - Fonts
Nomeacutes en resta un manuscrit del ldquollibre Roig de Hergestrdquo que narra lavisioacute en somnis que teacute el personatge principal Rhonabwy un serventdel priacutencep Madog en la que visita legravepoca del rei Artur
El context del somni eacutes lordre de Madog que envia Rhonabwy ambdos companys en busca del germagrave rebel del priacutencep Iorwerth Una nitdurant la persecucioacute troben refugi a casa de Heilyn el Roig perograve lacasa eacutes bruta i els llits plens de puces Estirat sobre una pell de bou decolor groc Rhonabwy teacute una visioacute del rei Artur i de la seva egravepoca
Li fa de guia en la visita un seguidor dArtur Iddawg ldquoel batedor deBretanyardquo anomenat aixiacute perquegrave a la batalla de Camlann va alterar elmissatge de pau que havia de lliurar a lenemic Medrawd (Mordred)En el somni Iddawg presenta Rhonabwy i els seus amics a Artur quelamenta que Galmiddotles estigui en mans dhomes tan mesquins El text fauna interessant observacioacute
ldquoAquest relat sanomena el Somni de Rhonabwy I aquesta eacutes la raoacuteper la qual ninguacute no pot conegraveixer el seu somni sense un llibre ni unbard ni un hagravebil visionari a causa dels variats colors dels abilla-ments dels cavalls els diversos colors meravellosos de les armes iles panograveplies i els preciosos mocadors i les pedres portadores depoderrdquo
Un altre somni del Mabinogion eacutes el de Macsen Wledig lemperadorde Roma que resulta interessant per la correspondegravencia entre somni irealitat ordinagraveria que meacutes enllagrave de lanegravecdota shi descriu Una nit rela-ta el poema Macsen somia en una bella donzella en una meravellosaterra llunyana
ldquoI el sol era al cim del cel sobre els seus caps i feia molta calor I elson va caure sobre Maxen Wledig I els seus ajudants es van alccedilarel van voltar i van colmiddotlocar els seus escuts sobre les puntes de lesespases per protegir-lo del sol i van colmiddotlocar un escut esmaltat dorsota el seu cap i Maxen es va adormir
I va veure un somni I aquest eacutes el somni que va veure Viatjava
226
Nograverdics
per la vall dun riu vers la seva font i va arribar al peu de la munta-nya meacutes alta del moacutenrdquo
()
ldquoI quan es va despertar no li quedava agravenim ni existegravencia a causade la donzella que havia vist en el seu somni perquegrave lamor enversla donzella lhavia omplert del tot Llavors els seus ajudants li vandir Senyor no heu passat massa temps sense menjar Aleshoreslemperador va muntar en el seu cavall lhome meacutes trist que hanvist mai ulls mortals i sen va tornar a Roma
Aixiacute va continuar durant una setmana Quan la seva cort bevia vimenjava carn en vaixella dor ell no els acompanyava Quan escol-taven canccedilons i contes tampoc no els acompanyava luacutenic que vo-lia fer era dormir I sempre que dormia contemplava en els seussomnis la donzella que estimava tant perograve llevat de quan dormiano la podia veure perquegrave no sabia en quin lloc del moacuten podia es-tarrdquo
(hellip)
ldquoLlavors els savis de Roma van ser convocats davant de lempera-dor i aquest els va dir Savis de Roma he vist un somni I en elsomni contemplava una donzella i a causa daquest donzella no hiha en mi vida ni agravenim ni existegravencia I li van respondre Senyor jaque ens jutges dignes daconsellar-te et donarem consell I aquesteacutes el nostre consell que enviiumls missatgers durant tres anys a lestres parts del moacuten en busca del teu somni I encara que no sagravepi-gues quin dia o quina nit et poden arribar les bones noves lespe-ranccedila en elles et sostindragrave
Aixiacute doncs els missatgers van viatjar durant un any tot recorrentel moacuten i buscant pistes referents al somni de lemperador Perogravequan van tornar al final de lany no sabien ni una paraula meacutes delque sabien el dia que havien partit Llavors lemperador es va en-tristir en gran manera perquegrave va pensar que mai no tindria novesde la donzella que estimava per damunt de tot
Aleshores el rei del romans va dir a lemperador Senyor aneu acaccedilar pel camiacute que vau recoacuterrer tant si eacutes cap a lest com cap aloest Lemperador va sortir de cacera i va arribar a la riba del riu
227
Son i Somnis I1 - Fonts
Mira - va dir - era aquiacute mateix quan vaig veure el somni i vaiganar vers la font del riu en direccioacute oestrdquo
El text relata que amb grans dificultats finalment els missatgers trobenla donzella en un ric castell de Galmiddotles eacutes la filla dun cap de Segonti-um (Caernarfon) i guien lemperador fins a ella I tot el que veu coinci-deix exactament amb el seu somni La noia de nom Helmiddotlena senamo-ra de lemperador i com que eacutes verge aquest concedeix al seu pare lasobirania de lilla de Bretanya i fa construir tres castells per a la sevaesposa
En absegravencia de Macsen un nou emperador el destrona a Roma i li diuque no hi torni Perograve amb lajut dels britagravenics capitanejats pel germagravedHelmiddotlena Conanus (en gaegravelic Kynan Meriadoc i en bretoacute ConanMeriadeg) Macsen travessa la Gagravelmiddotlia i Itagravelia i recupera Roma Com arecompensa Macsen doacutena als seus aliats una part de la Gagravelmiddotlia quesanomenaragrave Bretanya
228
Mesoamericans
La primavera llega y se va El suentildeo de una palabra ilumina son verdaderos nuestros
amigos Y ahora oh amigos oiacuted el suentildeo de una palabra
Cada primavera nos hace vivirla dorada mazorca nos refrigera
la mazorca rojiza se nos torna un collar Sabemos que son verdaderos los corazones de nuestros ami-
gos
Tecayehuatzin de Huexotzinco
Mesoamericans
229
Son i Somnis I1 - Fonts
El terme ldquoMesoamegravericardquo - ldquoAmegraverica del migrdquo en grec - el va fer servirper primer cop letnograveleg alemany Paul Kirchhoff (1900-1972) en base ales semblances entre diverses cultures precolombines de la zona delsud de Megravexic Guatemala Belize El Salvador Honduras occidental iles terres baixes del Paciacutefic de Nicaragua i de Costa Rica Kirchhoff vadefinir la zona com una agraverea cultural basada en una segraverie de similitudsinterculturals derivades de milmiddotlennis dinteraccioacute intraregional Elstrets culturals que definirien Mesoamegraverica soacuten el seguumlents
Sedentarisme basat en el cultiu del moresc Construccioacute de piragravemides esgraonades Uacutes de 2 calendaris diferents (un de ritual de 260 dies i un de so-
lar de 365) Sistema numegraveric vigesimal (de base 20) Escriptures pictogragravefiques i jerogliacutefiques Uacutes de la goma i del paper descorccedila Pragravectica de diverses formes de sacrifici incluiumlts els sacrificis
humans Una visioacute religiosa basada en el xamanisme Una particular pragravectica basada en formes iograveguiques enteogravegens i
somnis
Mesoamegraverica tambeacute eacutes una zona linguumliacutestica comuna definida per unasegraverie delements gramaticals difosos per tots la regioacute
Es considera doncs una zona cultural gairebeacute prototiacutepica i avui en diael terme estagrave totalment integrat en la terminologia estagravendard dels estu-dis precolombins per aixograve la fem servir com a genegraveric
Segons lortodogravexia acadegravemica petits grups de caccediladors recolmiddotlectorsdel continent asiagravetic van poblar les Amegraveriques fa 10000 anys tot tra-vessant lestret de Bering Altres estudiosos apunten a la influegravencia dela cultura xinesa europea o africana que hi podien arribar per mar
En qualsevol cas i sigui quin sigui el seu origen ens trobem davantdun conjunt de cultures altament desenvolupades on els somnis tenen
230
Mesoamericans
una funcioacute primordial
El concepte bagravesic compartit per totes aquestes cultures eacutes que elssomnis tenen lloc en una realitat a banda i per tant poden vehicularmissatges (Lopez-Auatin 1980)
En les cultures mesoamericanes els somnis tenen lloc en una realitatsuprasensorial i per tant soacuten susceptibles de vehicular missatges per alshumans
Un tret distintiu daquestes cultures eacutes el seu uacutes de preparats vegetalsessencials per incubar somnis especialment de naturalesa endevinatograve-ria o medicinal
Perquegrave en la pragravectica oniacuterica daquestes pobles que habiten la zona dela Terra que produeix una quantitat i varietat meacutes gran de plantes pis-cotrogravepiques luacutes de drogues eacutes fonamental per produir i potenciar som-nis
Segons alguns estudiosos constitueix una autegraventica categoria etnofar-macologravegica una complexa i elaborada oniromagravencia i que justificriauna rigorosa investigacioacute neurofarmacologravegica
El tiacutecitl o metge especialitzat en la interpretacioacute de somnis sanomena-va temiquiximati (coneixedor de somnis) Consultava llibres sobre elseu significat i si un somni no hi figurava apelmiddotlava als deacuteus per inter-pretar-lo com hem vist en totes les cultures clagravessiques
Algunes tradicions mesoamericanes presenten lanimal tutelar de tradi-cioacute xamagravenica Aquests esperits anomenats nahuals es manifesten usu-alment nomeacutes com una imatge que aconsella en somnis i tenen afinitatamb el somiador Per exemple una dona que teacute com a nahual un cen-zontle tindragrave bona veu per cantar
Aquest contacte esdeveacute meacutes intens i complet - fins a la transformacioacute -en el cas del xamans amb finalitats diverses no sempre ben intencio-
231
Son i Somnis I1 - Fonts
nades
Perquegrave els xamans poden crear un vincle molt estret amb els seus na-huals cosa que els doacutena una segraverie davantatges La visioacute de lagraveligalolfacte del llop o loiumlda del voltor passen a ser eines daquests videntsAlguns fins i tot poden adquirir la forma dels seus nahuals
Olmeques
Els olmeques van ocupar una petita extensioacute del territori de Mesoamegrave-rica La seva cultura comenccedila vers lany 1250 AC i acaba aproxima-dament pels volts de lany 500 AC La ciutat olmeca meacutes antiga regis-trada eacutes San Lorenzo (1500 AC aprox) situada a la conca del riu Co-atzacoalcos a lestat mexicagrave de Veracruz Daquesta ciutat va partir lacultura olmeca vers lany 1150 AC egravepoca de la majoria descultures ielements arquitectogravenics que la caracteritzen
Els olmeques van ser els primers a desenvolupar una escriptura jerogliacute-fica per al seu llenguatge lexemple meacutes recent data del 360 AC
Potser van originar tambeacute el joc de la pilota tant prevalent entre les cul-tures posteriors de la regioacute El feien servir amb propogravesits recreatius ireligiosos i certament hi van jugar abans que cap altra cultura ho hagi
232
Mesoamericans
documentat De fet el nom ldquoolmecardquo significa ldquogent de gomardquo en lallengua nagravehuatl en referegravencia a les boles de goma que es feien servirper al joc de la pilota Aquest era el nom asteca per la gent que va viureen aquesta agraverea
Les activitats religioses olmeques anaven a cagraverrec de governants sa-cerdots i xamans Els meacutes importants eren els governants vinculatsamb les deiumltats que els donaven poder
Perograve el ldquoxamanismerdquo olmeca en la mesura que el podem reconstruirinclou formes prograveximes al ioga sofisticats viatges al meacutes enllagrave i sor-prenents transformacions com palesen les anomenades ldquofigures detransformacioacuterdquo La figura de la imatge presenta la transformacioacute dunxaman en una agraveguila
233
Son i Somnis I1 - Fonts
Ioga olmeca
El caragravecter pragravectic de la cultura olmeca es manifestava a tots els ni-vells des del fiacutesic al mental El Chilam Balam de Chumayel un llibresagrat dels maies comenta la vida dels olmeques tot subratllant la sevaharmonia entre cos i ment
ldquoHabiacutea en ellos sabiduriacutea no conociacutean pecado teniacutean santa devoci-oacuten viviacutean saludables sin enfermedades ni dolor Recto erguido ibasu cuerpordquo
El cos fiacutesic era considerat un aspecte de la consciegravencia per tant era al-tament valorat i formava part de la visioacute del moacuten dels olmeques Co-menta letnograveleg Loacutepez Austin al seu Cuerpo humano e ideologiacutea
ldquoLas concepciones (mesoamericanas) relativas al cuerpo humanoformaban parte de un sistema ideoloacutegico que se integraba aotros para formar una cosmovisioacutenrdquo
La importagravencia concedida al cos es va traduir en un codi de gestos ma-nuals i postures corporals que sanomenaven genegravericament en llenguaen nahuatl moyektilia ldquola forma correctardquo (de colmiddotlocar-se) Aquestesposicions i gestos apareixen als manuscrits gerres figuretes i relleusdAnawak amb detalls tegravecnics tan especiacutefics que es poden relacionarfagravecilment amb el ioga clagravessic de lIacutendia
234
Mesoamericans
No sabemos con certeza cientiacutefica coacutemo se llamaban en Mesoa-meacuterica los ejercicios energeacuteticos como el Qigong chino y el Yogahinduacute sin embargo las esculturas nos sugieren que siacute se practi-caron desde mucho antes que los toltecas o los mayas aparecieran(Eutimio Sosa Baxal Kinanlil httpbaxalkinanlilblogspotcom)
Aquest aspecte ha estat molt menystingut per lAcadegravemia que qualificaaquestes representacions de dansaires contorsionistes o xamans i lespragravectiques destil iograveguic que exemplifiquen les decriuen generalmentamb lambigu terme de ldquoprocediments megravedicsrdquo
Davant de la semblanccedila entre els codis gestuals de Mesoameacuterica i elsde lIacutendia Samuel Martiacute en el seu Mudra manos simboacutelicas en Asia yAmeacuterica suggereix una emigracioacute o visita a Amegraverica a traveacutes del Paciacute-fic per part de les cultures dOrient
ldquoLa similitud de ciertas posiciones o ademanes de las manos de lasdeidades y danzantes mayas con sus colegas de la India nos preci-pita en uno de los problemas de la antropologiacutea americana las po-sibles relaciones prehistoacutericas entre Ameacuterica y Asiardquo
Els investigadors conclouen que els nogravemades que van descobrir Amegraveri-ca fa 10000 anys ja devien practicar els rudiments del que meacutes tardserien els sistemes iograveguics hinduacute i mesoamericagrave dexercitacioacute psicofiacutesi-ca
Aixograve no obstant laparicioacute de posicions i gestos o mudras simbogravelics enlart olmeca almenys 1000 anys abans del desenvolupament del ioga alIacutendia descarta la possibilitat duna importacioacute iquestPotser es podriaaventurar hi va haver una exportacioacute En tot cas conveacute remarcar laseva singularitat a diferegravencia daltres tradicions el ioga olmeca estagrave iacuten-timament lligat amb el somni
En els darrers anys han sorgit diversos intents de redescobrir aquestamena de pragravectiques mesoamericanes com el xilam de Marisela Ugal-de el Yoga Mesoamericagrave de Loacutepez Fierro el llankakuna o Ioga ameri-cagrave l Ollin Cuepa etcegravetera
235
Son i Somnis I1 - Fonts
El meacutes conegut daquests sistemes eacutes la ldquotensegritatrdquo de Carlos Casta-neda que afirma que es va inspirar almenys en part en les restes ar-queologravegiques de lantic Megravexic i relaciona el sistema especiacuteficamentamb el somni en una entrevista que li va fer a Megravexic el periodista icineasta Bruce Wagner
El cuerpo humano nos puede llevar en viajes que desafiacutean todaexplicacioacuten en Meacutexico auacuten quedan piezas que hablan de esos via-jes hellip Los brujos y brujas que vivieron en el Meacutexico antiguo practi-caron series de movimientos con el fin de almacenar energiacutea Talesmovimientos no fueron inventados por ellos sino que los descu-brieron en sus praacutecticas de ensuentildeo
Comenta Castaneda que somiar era la pragravectica meacutes absorbent dels xa-mans Durant aquesta experimentaven estats uacutenics de benestar i en elseu esforccedil per recuperar aquests estats en les hores de vigiacutelia van des-cobrir que els podien recuperar tot seguint uns determinats movimentsdel cos
Els seus esforccedilos van culminar en el descobriment i el desenvolupa-ment dun gran nombre daquests moviments que van anomenar ldquopas-sis magravegicsrdquo i es van convertir en la seva possessioacute meacutes preuada Elsvan envoltar de rituals i de misteri i nomeacutes els van transmetre als seusiniciats ldquoenmig dun tremend secretrdquo
236
Mesoamericans
Citem tambeacute el sistema Kinam sorgit el 1999 a partir de les investiga-cions de Frank Diacuteaz sobre les postures rituals de Megravexic Tot i que pre-senta exercicis en moviment legravemfasi principal del sistema se centra enlas posicions estagravetiques perquegrave preparen per a les pragravectiques de medi-tacioacute Aquestes positures soacuten beneficioses per al cos fiacutesic quan es prac-tiquen en la vigiacutelia perograve el propogravesit del sistema eacutes aprendre-les a prac-ticar durant el somni per obrir altres estats de consciegravencia
El nom kinam es va proposar el 2001 i procedeix del verb nahuatl ki-namiktia (aplicar una forccedila per aconseguir lequilibri) i forma el genti-lici kinames ldquoequilibratsrdquo que saplicaven a ells mateixos els anticspracticants de Megravexic El cogravedex mexicagrave Anales de Cuauhtitlan aportauna suggestiva dada
Los toltecas se llamaban Quinames y su saludo era que no tecaigas sobre la tierra
237
Son i Somnis I1 - Fonts
Zapoteques
La civilitzacioacute zapoteca es va desenvolupar al territori que avui diacompregraven lestat dOaxaca a Megravexic Levidegravencia arqueologravegica que ha so-breviscut data de meacutes de 2500 anys i inclou la ciutat antiga de MonteAlbaacuten on es troben diversos edificis pistes de joc de pilota magniacutefi-ques necrogravepolis decorades amb frescos terrasses esgraonades gransplaces per a les processons i actes de culte i observatoris astronogravemics
Era una civilitzacioacute avanccedilada que vivia en grans pobles i ciutats Vanregistrar els esdeveniments principals de llur histograveria amb jerogliacutefics ivan desenvolupar un calendari i un sistema descriptura logo-fonegraveticque utilitzava un siacutembol per a representar cadascuna de les siacutelmiddotlabes dela llengua Aquest sistema descriptura eacutes considerat la base daltres sis-temes mesoamericans desenvolupats pels maies mixteques i asteques
El nom ldquozapotecardquo eacutes un exogravenim provinent de la llengia nagravehuatl tza-potecah que vol dir ldquohabitants del lloc del sapote el conegut fruitperograve els zapoteques sanomenaven Beenaa la ldquogentrdquo
A la capital asteca la ciutat de Tenochtitlan habitaven artesans zapote-ques i mixteques que elaboraven joieria per als tlatoanis o emperadors
238
Mesoamericans
Tambeacute shan trobat restes de barris zapoteques a les ruiumlnes de la ciutatde Teotihuacan cosa que suggereix que hi havia contactes entre els za-poteques i els pobles del centre de Megravexic molt abans de larribada delsasteques a aquesta regioacute
En legravepoca de la conquesta de Megravexic els zapoteques eren independentsdels asteques Van derrotar els espanyols durant les primeres campa-nyes el 1522 i 1527 i no van ser subjugats fins al 1551 En aquell temps els zapoteques tenien una casta de guaridors que erenmembres del sacerdoci i pertanyien a legravelit dominant La seva ciegravenciaincloiumla coneixements botagravenics i cagravelculs astrologravegics perograve a meacutes els sa-cerdots tenien molt en compte presagis i somnis per la seva especialrelacioacute amb les malalties i la mort Aixiacute descriu el diccionari del domi-nicagrave Juan de Coacuterdova (1578) les seves pragravectiques
ldquoOfficios que tenian los sortilegos antiguamente de que usaban ensus hechizerias que eran sobre los agueros Poner los nombres alos nintildeos Declarar suentildeos Sortear los casamientos curar los en-fermos y hechar suertes sobre su enfermedad Xiquelachijnacogravelanijs quelacobee pijzu Quelacobegraveelagraveapatagraveo quelacobegravee pecagravela Que-lahuechijllaxiagravea pegraveni quegravee nizograveo quelacobegraveequelaquijcha Quelah-uechijlla peni quijcha
En esa funcioacuten y especialmente durante esas actividades concretaslos sacerdotes se sentiacutean bajo la proteccioacuten de deidades responsa-bles para aguumleros y suentildeos Dios de los agueros Pitograveopijzi l pegravee-ci l pijze B Dios de los suentildeos Pitagraveo xicala pecagravelardquo
Com que la creenccedila en auguris i somnis era general els sacerdots te-nien un gran poder ja que de la seva interpretacioacute depenia el sentit fa-vorable o desfavorable del somni Comenta de Coacuterdova
ldquoPreguntar a los sortilegos o hechizeros para saber lo que preten-den Tinntildeaacutebahuechijllaya tinntildeagrave banijlla Y nota que aunque pregun-ta al hechizero se dize preguntan al aguero aqui Preguntador talPeacutenic ogravennaacutepanijlla huechillrdquo
Sembla que existia una divisioacute entre els sacerdots que predeien el destiacuteo interpretaven senyals de la Natura segons els megravetodes que feien ser-
239
Son i Somnis I1 - Fonts
vir Per una banda els colanij interpretaven presagis i somnis i per lal-tra hi havia els que ho feien a traveacutes de lastrologia dels senyals de laTerra mirant laigua en gerres observant el comportament dels ocellsespecialment el seu vol per fisiognomia o per examen dels resultatsdels sacrifici
ldquoDiuino por estrellas Colanij Pegravelle Por la tierra Colanijyograveo Diuinopor el fuego Colanij quij Diuino por el ayre Colanij pegravee Diuinopor el agua Colanij niccedila Porlas aues Colanij magravenizagravebi Diuino porsacrificios Colanij pichijlla Por el rostro colanijlagraveo penirdquo
Un assenyat costum dels zapoteques era que els sacerdots nomeacutes co-braven si interpretaven amb egravexit el somni I si la interpretacioacute no era decap ajut el sacerdot no era remunerat com diu de Coacuterdova
ldquoY si el aguero era sin esperanccedila de remedio muy malo y cierto Noqueria pagar porello el Sortilego Como siempre lleuauan por losdemasrdquo
Amb aquesta regla sestimulava la professionalitat del sacerdot El ma-teix es feia amb la interpretacioacute dels somnis que es consideraven ex-periegravencies de lagravenima del dorment que en despertar volia controlarDespertar sentenia com viure
ldquoDespertar el que duerme Vide biuir Tegravennagraveaya pe tepagravenia Biuoestar como quiera o biuir To pagravenia ticcedilogravepania tennrsquoagraveaya noopagraveniaccedilopagravenia nannagraveaya natijardquo
Entenien que el dorment el somiador estava en perill de perdre lavida perquegrave la seva agravenima actuava fora del cos Per aixograve es valoravaaltament la influegravencia del sacerdot especialment si havia dut a termepragravectiques magravegiques com lendevinacioacute amb llavors o llegir laiguaduna gerra per veure el futur
Macario Matus (curiosa homoniacutemia amb el Don Juan Matus dels lli-bres de Castaneda) poeta i periodista zapotec va publicar el 1998 lli-bre Binni zaacutea (ldquoEls zapotequesrdquo) on presenta els deuacutes dels Zaacutea
240
Mesoamericans
ldquoque por razones del destino han permanecido incoacutelumes en la me-moria colectiva de los zapotecas de hoy de siemprerdquo
En ell consta aquest poema
Guacuteuzi Goacuteope como Moctezuma sontildeoacute que unos hombres blancos y barbados
bajariacutean de los mares para destronarloY siacute sobre unas barcazas sobre unos caballos
llegaron aquellos hombres que habiacutea sontildeado el reyHabiacutea en el reino zapoteca los sabios que sontildeabanVeiacutean como si fuera de diacutea lo que pronto sucederiacuteaLos suentildeos predijeron son realidades despiertas
Por eso se entregaron dieron el oro su tierra reinoLos suentildeos son verdad
Fue verdad la mentira de los blancosAhora que estamos despiertos sontildeamos que la verdad es verdad
241