View
3
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
ÍNDEX
TEMA 0: INTRODUCCIÓ…….…………………………… 2
BLOC 1: EL COS EN MOVIMENT
TEMA 1: PER ENTENDRE L’EDUCACIÓ FÍSICA………. 8
TEMA 2: ESCALFANT MOTORS…………………………… 10
TEMA 3: EM POSE EN FORMA…………………………… 13
BLOC 2: ESPORTS
TEMA 4: ELS ESPORTS COL·LECTIUS………….……… 23
TEMA 5: EL COLPBOL………….………………………….. 25
TEMA 6: EL BÀSQUET……………………………………… 27
TEMA 7: EL VOLEIBOL…………………………………….. 32
TEMA 8: ESPORT INDIVIDUAL): EL BÀDMINTON….… 36
BLOC 3: BANC DE FITXES
FITXA 1: TEST DE RUFFIER-DICKSON……….………. 40
FITXA 2: TEST DE CONDICIONAMENT FÍSIC..…….. 42
FITXA 3: ZONA D’ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE… 44
FITXA 4: RESISTÈNCIA – Carrera Contínua…….... 46
Departament de Ciències Naturals
Tema 1: Escalfant motors 10
TEMA 2: ESCALFANT MOTORS
L´ESCALFAMENT
INTRODUCCIÓ: LA NECESSITAT D’ESCALFAR BÉ
T’imagines córrer a tota velocitat sense escalfar abans? Amb tota
seguretat, els resultats serien molt negatius. El temps seria molt pitjor i a més a més ens podríem
lesionar. Has de recordar que sempre que els músculs estiguen freds les possibilitats de patir una lesió
són molt elevades. A més pensa que has de preparar al teu cor per a passar de 60 pulsacions per minut
fins a... les 200 pulsacions! Aquest canvi és molt brusc i ens hem de preparar abans amb un bon
escalfament.
QUÈ ÉS UN ESCALFAMENT?
L´escalfament és la part inicial de qualsevol sessió d’educació física o d’un entrenament o competició
que ens prepara per a realitzar esforços més exigents d’allò que és habitual.
PER A QUÈ SERVEIX ESCALFAR?
L´escalfament serveix principalment per:
1. Evita lesions. Si no escalfem correctament podem tenir una lesió com esquinços, contractures
o fractures que ens deixen apartats de la pràctica esportiva durant un temps.
2. Millora el rendiment. Després de realitzar-lo, correràs més i la teua flexibilitat i força seran
majors. Ens farà estar més concentrats.
3. Millora la motivació i la concentració per a afrontar la competició.
TIPUS D´ESCALFAMENT.
Hem de tenir en compte quina activitat física o esportiva volem practicar després, per tal que els
exercicis d’escalfament s’hi adapten. Per això, podem distingir.ne tres tipus:
• Escalfament general. Serveixen per a qualsevol activitat física i/o esport. Contenen
exercicis comuns a qualsevol activitat que es practique, intervé la major part de la
musculatura del cos.
• Escalfament específic per a un esport. Encara que també té exercicis generals, acaben
amb exercicis per a un sol esport i per tant serveix sols per a eixe esport.
• Escalfament preventiu, es realitza sobre alguns músculs que han estat lesionats a base de
diverses tècniques (ex: massatges, banys de calor,...)
QUANT DE TEMPS DURA UN ESCALFAMENT?
No hi ha un temps ideal, normalment, en les classes d´E.F. a causa de la limitació de temps, serà de
uns 10 minuts, com a molt.
Efectes fisiològics
• Millora la coordinació muscular • Augmenta el número de pulsacions • Augmenta la temperatura muscular. • Impedix el cansament prematur
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema 2: Escalfant motors. 11
PARTS D´UN ESCALFAMENT GENERAL
CARRERA CONTÍNUA. Començarem fent carrera suau i
podem augmentar a poc a poc el ritme. 2-3 minuts pot ser
suficient per a activar-nos.
MOBILITAT ARTICULAR. Mobilitzarem amb major concreció els diferents segments corporals. Són
moviments de les articulacions que seguixen un
ordre, ascendent o descendent (turmells, genolls,
malucs, muscles,...)(1-2 minuts)
ESTIRAMENTS. Mantenir cada posició entre 15-20 segons,
hem de notar tensió però sense arribar al dolor. No farem
moviments exagerats per evitar lesions. (2 minuts)
EXERCICIS DE FORÇA. Realitzar-los per tal de mobilitzar diferents grups musculars
(carrera lateral, creuar les cames, cap enrere,...) També podem incloure en aquesta part
alguns exercicis per al tronc, braços i cames
(abdominals, flexions,...) (2 minuts).
També es poden incloure SPRINTS DE VELOCITAT O “PROGRESSIUS”. Amb la realització
d’aquestos exercicis, aconseguirem la intensitat i el ritme
requerit posteriorment. Són carreres de 40 o 60 metres en
què incrementem la velocitat progressivament.
En determinades ocasions, també es poden utilitzar JOCS. Seran jocs que impliquen l’activació
completa del cos (joc de l’STOP; del pilla-pilla;la serp,...)
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema 2: Escalfant motors. 12
TORNADA A LA CALMA
No és aconsellable deixar de realitzar activitat física de certa intensitat de sobte. Com en
l´escalfament, però a l’inrevés, hem de baixar la intensitat de treball progressivament. A més, hauria
de fer-se una bona sèrie de estiraments. El motiu és perquè s’afavorirà la recuperació de l’esforç
realitzat i es tornarà a un estat de repòs en les millors de condicions.
Efectes beneficiosos de la tornada
• Retorn gradual a la situació de repòs. Disminució progressiva del ritme cardíac i la circulació sanguínia. • Afavoreix una recuperació més ràpida per a afrontar nous esforços. • Redueix el risc de possibles lesions.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE D’UN ESCALFAMENT:
• Ha de ser suau i progressiu (de menys intensitat a més). • No ha de ser tan intens que provoque cansament. • S’han de fer exercicis de caràcter general, de manera que s’abasten totes les parts del cos. • És convenient realitzar exercicis de poca dificultat. • La durada de l’escalfament està en funció de l’activitat que es realitzarà després. Per exemple, per a una sessió de 50 minuts de treball total, podem dedicar de 10 a 12 minuts.
Departament de Ciències Naturals
TEMA 3: “EM POSE EN FORMA”
LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES Per a realitzar qualsevol tipus d’activitat física o esportiva, necessitem d’un recolzament físic que ens
permeta fer-ho amb èxit.
No servix de res tenir molt encert en el toc del baló de futbol, si no tinc la força necessària per fer-lo
arribar a la porteria. De res servix tenir una tècnica excel·lent en bàsquet (el millor passador, bon
tir,...) si no tinc una resistència de base que em permeta aguantar corrent en el terreny de joc el temps
que dura un partit.
Les CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES són aquelles capacitats del nostre organisme que ens
permeten fer activitat física o esport. Es poden mesurar (amb un test) i es poden millorar fàcilment
amb l’entrenament.
Són quatre:
LA RESISTÈNCIA
És la capacitat del cos que permet mantenir una activitat o esforç físic el major temps possible. També
permet que el cos es recupere més ràpidament després de fer un exercici.
Per classificar-la, la quantitat d’oxigen que necessiten els músculs és la característica principal que ens
permet diferenciar els dos tipus de resistència:
• Resistència aeròbica, són esforços de llarga durada i ritme suau. La quantitat d’oxigen que
respirem és igual o més gran que la quantitat d’oxigen que necessitem. Ex. quan correm
còmodament, esquiadors de fons,... (esforços per davall de 2 minuts).
• Resistència anaeròbica, són esforços de durada curta i ritme intens en què la quantitat
d’oxigen que arriba al múscul és inferior a la que es necessita per fer l’exercici. Ex. quan
correm i sentim que ens falta l’aire; en el joc de tocar i parar; una carrera de 100 metres
(esforços per damunt de 2 minuts).
Tema 3: Em pose en forma. 13
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
Hi ha diverses formes per a treballar-la com poden ser la carrera contínua (footing) o els jocs (la
cadena, policies i lladres...)
Per controlar l’esforç i la intensitat de l’activitat cal mesurar les nostres pulsacions,
mesurar la freqüència cardíaca, és a dir, els bàtecs que realitza el nostre cor per minut.
Hi ha tres maneres de comptar les pulsacions:
Durant quant de temps ens prendrem les pulsacions?
Utilitzar un període de 15’’, multiplicant per 4 per obtenir la FC en un 1’.
Utilitzar un període de 10’’, multiplicant per 6 per obtenir la FC en un 1’.
Utilitzar un període de 6’’, multiplicant per 10 per obtenir la FC en un 1’.
Per a què servix?
• Permet fer qualsevol activitat diària sense cansar-se. • Millora el rendiment esportiu. • Per controlar l’excés de pes. • Millora la circulació de la sang i fer treballar el cor. • En resum, per fer salut
Artèria radial (prop del canell)
Artèria caròtida (altura del coll)
Zona esquerra del cor (mà sobre el cor)
MAI PRENDREM LES PULSACIONS AMB EL POLZE PERQUÈ TÉ POLS PROPI!
Recorda…
• En repòs és normal que estigues aproximadament entre 60-80 pulsacions per minut. • Després de l’escalfament, entre 120-140 pulsacions per minut.
Si la teua freqüència cardíaca es troba…
• entre 120 i 160 pulsacions per minut, has treballat la resistència aeròbica. • Entre 170 i 190 pulsacions, has treballat la
Tema 3: Em pose en forma. 14
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
LA FLEXIBILITAT
És la capacitat que ens permet executar moviments amb la màxima amplitud possible. Gràcies a ella
podem tocar el sòl sense necessitat de doblegar les cames o agafar-se les mans per l’esquena.
En aquests moviments intervenen dues estructures corporals: articulacions i músculs.
Hi ha dos tipus de flexibilitat:
Estàtica. No hi ha moviment, és a dir, s´adopta una
postura determinada i s’estira la musculatura implicada
durant quinze o vint segons. No s’ha de sentir dolor. Es
sol treballar al final de l’entrenament o de la classe
(TORNADA A LA CALMA).
Serveix per a millorar la nostra flexibilitat o també per
a deixar la musculatura preparada per a l’entrenament
de l’endemà.
Dinàmica o “mobilitat articular”. Implica el
moviment d’una articulació amb la seua
màxima amplitud i el consegüent estirament
muscular. S’ha de practicar a l’escalfament.
Serveix perquè augmente la temperatura del múscul i
treballar amb més intensitat.
Tema 3: Em pose en forma. 15
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
Associa cada activitat amb un tipus de flexibilitat
LA FORÇA
Has vist per televisió als llançadors de pes? La capacitat que els permet llançar o véncer aquestes
pesades càrregues és la força i es defineix com la capacitat de véncer o oposar-se a una resistència per
mitjà de la utilització dels nostres músculs.
Les característiques de la càrrega (resistència externa) i la velocitat d’execució del moviment ens
determinen els tres tipus de força:
Força MÀXIMA és la màxima tensió que els músculs són capaços de fer. No importa el temps.
(Halterofília)
Força EXPLOSIVA és la capacitat de vèncer resistències o càrregues no massa grans amb la
màxima velocitat. (Salt de llargada)
Força RESISTÈNCIA és la capacitat de fer una activitat força durant un temps determinat i de
resistir el cansament que provoca. (Ràfting)
Tema 3: Em pose en forma. 16
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
Fixa’t en les imatges següents, quin tipus de força seria?
La força aporta alguns beneficis per al nostre cos, ja que…
• Facilita el manteniment de postures correctes. • Fa que la sang circule d’una manera més fluida pel cos.. • Pot fer augmentar el pes corporal. • Ajuda a mantenir una bona salut. • Permet millorar el rendiment esportiu
Tema 3: Em pose en forma. 17
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
LA VELOCITAT
És la capacitat de permet fer un o diversos moviments en el mínim temps possible.
La velocitat ha de realitzar-se al 100%. Si no es fa al 100% no es pot considerar velocitat. Parlarem, en
aquest curs, de dos tipus de velocitat:
VELOCITAT GESTUAL com la capacitat de fer un gest tècnic en el
mínim temps possible. (Un llançament de pes en atletisme, un xut, un
llançament de tres,...)
VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT com la capacitat de recórrer un
espai en el mínim temps possible.
En classe l’hauràs practicat quan fem algun joc de relleus o en els jocs en els
quals ràpidament has d´escapar-te per no ser pillat.
La velocitat la utilitzem…
• Tots, cadascú en la seua activitat. • Però els esportistes la fan servir sempre en totes les seues accions.
Tema 3: Em pose en forma. 18
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
CONCEPTE DE CONDICIÓ FÍSICA
La suma de totes les capacitats físiques que té l’organisme per afrontar qualsevol activitat física o
esportiva amb la màxima eficàcia, retardant l’aparició de fatiga i evitant l’aparició de lesions,
s’anomena CONDICIÓ FÍSICA.
Al procés de desenvolupament d´aquestes capacitats se’n diu CONDICIONAMENT FÍSIC, i el
resultat obtingut serà el grau de CONDICIÓ FÍSICA.
Assolir un nivell de condició física acceptable no només
serà útil en l’esport. La vida quotidiana i l’activitat laboral o
estudiantil necessiten d’un nivell de condició física.
Els nivells de condició física es divideixen en:
• NIVEL MÍNIM. És el nivell que han d’aconseguir
totes les persones ja que constitueix el límit entre
un organisme sa i un malalt. Ex. tots aquells alumnes de 1r d’ESO que no puguen córrer 15
minuts sense aturar-se no arriben al nivell mínim per a la seua edat i es considera que no
estan sans.
• NIVELL IDEAL. Està considerat com el nivell òptim per desenvolupar amb eficàcia els seus
moviments i les seues activitats. Està en funció de l’edat de la persona i de les seues
possibilitats. És al que hauríem d’aspirar!.
• NIVELL ESPECIAL:. Necessari per a la pràctica esportiva competitiva d’alt nivell. Per arribar
a nivells de rendiment tan elevats es requereixen sessions de condicionament físic molt dures
i exigents. Sol estar per damunt del nivell ideal i per tant pot ser nociu per a la salut. Ex. els
esportistes d’alt nivell solen tenir nivells de salut baixos (lesions, malalties, estrès) pels seus
excessius nivells d’entrenament.
Tema 3: Em pose en forma. 19
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
ACTIVITATS
Aquest recolzament físic ve donat pel que anomenem condició física, que
és _______________________________________________________.
Observa les situacions quotidianes que exposem a continuació. Tracta d’esbrinar quina de les qualitats físiques bàsiques es necessita en cada situació:
• Estem a 30 metres de la parada de l’autobús, i aquest està a punt d’arrancar però necessitem agafar-lo.
Qualitat física necessària: .
• Tractem d’obrir una porta que ens ofereix gran oposició.
Qualitat física necessària: .
• Assagem uns passos de ball bastant complicats.
Qualitat física necessària: .
QUALITATS
__________ O QUANTITATIVES
Tema 3: Em pose en forma. 20
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO
• Com sabem anar amb bici prou bé, anem a intentar soltar les mans del manillar.
Qualitat física necessària: .
• A l’arribar a casa, l’ascensor està avariat, i hem de pujar les escales caminant fins on vivim, el 10è pis.
Qualitat física necessària: .
• Hem eixit a fer turisme i duem tres hores caminant.
Qualitat física necessària:
• Hem de passar sobre un tauló perquè el terra esta pintat.
Qualitat física necessària:
• S´ ha aturat el cotxe i cal espitjar-lo per posar-lo en marxa.
Qualitat física necessària:
Relaciona cada activitat física amb les qualitats físiques més importants:
Tennis
Futbol
Rugbi
Gimnàstica rítmica
Marató
50 m llisos
Boxa
Llançament de pes
Salt d´ alçada
Jocs malabars
Carreres de relleus
Tema 3: Em pose en forma. 21
Departament de Ciències Naturals
TEMA 4: Iniciació als esports col·lectius 23
Exemples de…
• Col·laboració:
• Oposició:
En tot esport col·lectiu hi haurà…
• Espai
• Un temps de joc.
• Uns jugadors (companys i/o adversaris)
• Un mòbil
• Un reglament
TEMA 4
ELS ESPORTS COL·LECTIUS
Els esports col·lectius són els que enfronten dos equips formats per varis jugadors.
Normalment tots dos equips tenen el mateix nombre de jugadors excepte circumstàncies
especials.
Objectiu principal:
Durant un partit, tots dos equips es disputen la
possessió d’un mòbil (baló) per a aconseguir
puntuar.
L’ATAC i LA DEFENSA
La possessió de la pilota marca les 2 FASES o activitats bàsiques d’un esport: L’ATAC i LA
DEFENSA. Quan tenim el mòbil ataquem per a puntuar, i si no el tenim defenem per a
recuperar-lo.
En aquestes dues fases, un jugador ha de realitzar
per afavorir al seu equip: col·laboració (acció que
ens permet ajudar als companys) i oposició ( accions
que ens permeten enfrontar-nos a l’adversari per a
evitar que puga aconseguir el seu objectiu)
PRINCIPIS
BÀSICS DELS
ESPORTS
COL·LECTIUS
ATAC
Conservar el baló.
Progressar amb el mòbil.
Marcar un gol, punt,...
DEFENSA
Protegir zones de puntuació (porteria...)
Evitar que progesse el mòbil i els adversaris.
Intentar recuperar el mòbil (baló)
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
TEMA A: Iniciació als esports col·lectius 24
CONCEPTES COMUNS:
• TÈCNICA: És el conjunt d’habilitats que el jugador ha de dominar per a participar
adequadament en un esport, tant en tasques defensives com en tasques d'atac. Has de
tenir present que s’inclouen accions que es realitzen sense baló.
• TÀCTICA: Fa referència a aspectes organitzatius, de caràcter col·lectiu o individual,
que estarien determinats abans d’un partit (estratègies, sistemes de joc,...).
CLASSIFICA ELS CONCEPTES SEGÜENTS QUE ES REFEREIXEN A SITUCIONS TÈCNIQUES
O TÀCTIQUES: Bot, marcatge en zona, defensa individual, passada, defensa 5-1,
control del baló, 4-4-2, regateig, llançament.
Departament de Ciències Naturals
Tema 5: COLPBOL 25
TEMA 5
EL COLPBOL
a. El partit. Es divideix en dues parts de 20', amb un descans de 5 minuts. S'inicia des
del centre de la pista amb un salt entre dos central i un jugador de cada equip
disputa la possessió.
b. Jugadors
� Equips obligatòriament mixtos.
� Nombre de jugadors: 6 de camp i el porter (7 en total)
� Un equip consta un màxim de 12 jugadors.
El Colpbol és un esport col·lectiu d'invasió disputat per dos equips mixtos, en un espai clarament
definit, la finalitat dels quals és introduir, a força de colps amb les mans, una pilota en la porteria
contrària.
L’habilitat bàsica d’aquest esport és el colpeig.
És un esport que es caracteritza per ser...
� competitiu que fomenta la màxima participació sense dependre de la
condició física de l’alumne/a.
� dinàmic.
� d’equip, que accentua l’esperit col·lectiu.
� igualitari i inclusiu.
� que fomenta valors com la solidaritat, la cooperació o la integració.
ELEMENTS DEL JOC
CARACTERÍSTIQUES
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema B: COLPBOL 26
c. Serveis.
� Fora des de la línia de fons - córner
� Servei de porta des de l’interior de la línia de l’àrea (solament poden estar dins
el/la porter/a i el/la llançador/a)
� Servei de centre: després de gol.
� Servei de l'àrbitre: al començament del partit i després del joc parat.
� Tots els serveis s’efectuen amb un colp al baló i la resta dels jugadors,
obligatòriament a 3 metres de distància.
d. Regles bàsiques.
Cap jugador pot colpejar la pilota amb el peu, excepte, exclusivament, el porter,
dins la seva àrea de meta (definida reglamentàriament com a àrea de 9 metres) i
solament en situació defensiva (quan la pilota ve impulsat en ultima instància per
un jugador contrari).
Sobre la intencionalitat del doble toc o toc amb els peus serà l'àrbitre l'encarregat
de decidir la intencionalitat o no dels tocs amb les cames i peus determinant si és o
no falta.
No hi ha penaltis. Falta dins l'àrea, s'executa igual que qualsevol una altra.
e. Sancions. Les següents infraccions es solucionen amb una FALTA (es realitzen sempre des
de la línia de banda):
Fer doble toc (DOBLES).
Toc intencionat amb les cames o peus (PEUS).
Colpejar la pilota amb el puny tancat.
Empènyer o agafar al contrari.
No respectar les distàncies en els serveis.
Retenir, agarrar o llançar la pilota amb una o
ambdues mans.
VOCABULARI BÀSIC
Departament de Ciències Naturals
Tema 6: EL BÀSQUET 27
TEMA 6
EL BÀSQUET
El bàsquet és un esport col·lectiu o d'equip en què un equip s'enfronta a un altre a través d’una
pilota i amb un objectiu comú: intentar aconseguir el major nombre de punts possibles.
Si observem un partit de bàsquet, veiem que a cada moment del joc hi ha un equip que està
ATACANT mentre l'altre DEFENSA. Cada equip té una missió diferent depenent de la situació en
què es trobe, la qual cosa ens porta a veure els principis bàsics tant d'atac com de defensa, que
es resumeixen en el següent quadre:
EQUIP ATACANT EQUIP DEFENSOR
Aconseguir el baló. Que no ens el lleve el contrari!
Recuperar el baló.
Avançar cap a la cistella de l’altre equip.
Si no aconseguim recuperar el baló ràpid, ens arrepleguem cap a la nostra cistella per a molestar l’avanç del contrari.
Aconseguir un tir a cistella des d’una posició fàcil.
Dificultar el llançament del contrari.
UN POC D’HISTÒRIA
El nord-americà de Massachusetts James Naismith és considerat com el
pare i l' inventor del bàsquet. Aquest professor d'educació física,
preocupat perquè durant els freds dies d’hivern, els seus alumnes no
podien fer activitats físiques i esportives a l'exterior, va inventar un joc
que es practicava al gimnàs i que consistia a introduir una pilota dins una
cistella, que requerira més destresa que força. Va tenir el seu primer
reglament l'any 1891.
Ràpidament s' estengué per tota l’Amèrica del Nord i aviat es
professionalitzà. Els soldats nord-americans que combatien en la
Primera Guerra Mundial l' exportaren a Europa, i l' any 1936 va ser ja
admés com a esport olímpic.
A Espanya va arribar gràcies a Eusebio Millán, un escolapi que ho va
veure practicar a Cuba i ho va començar a difondre a Barcelona en 1922.
Alguns dels èxits de la selecció d’Espanya són el mundial de 2006 a
Japó, dos eurobàsquet ( 2009 / 2011) i tres medalles de plata olímpiques
(1984, 2008, 2012)
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema C: EL BÀSQUET 28
Objectiu: anotar més punts que l'equip adversari fent travessar la pilota a través de la cistella. Es poden anotar 2 o 3 punts segons la posició del camp des d’on es llance en joc i 1 punt en cada tir lliure amb el joc parat.
Durada: quatre períodes de 10 minuts cadascun. Si el partit finalitza amb empat entre els dos equips, haurà de jugar-se una pròrroga de 5 min més, i així successivament fins que un equip guanye el partit.
Jugadors: Cada equip disposa de 12 jugadors com a màxim, 5 jugaran alhora i els altres 7 seran els suplents. Es poden realitzar tantes substitucions com es desitge aprofitant interrupcions en el joc. Interacció entre els jugadors: podem tocar-se, però no
espentar-se, agarrar-se o colpejar-se.
Canvis de possessió: a l'equip que comet una "violació" o
una "falta personal" se li sanciona amb la pèrdua la
possessió de la pilota i, en el cas d'algunes faltes (en tirs,
tècniques, antiesportives…) amb tirs lliures en contra.
BASE: sol ser el més “baixet” (1). El seu paper és dirigir a l'equip. Ha de portar la pilota a l'inici de l'atac i transmetre en la pista les ordres de l'entrenador.
ALERS: solen ser els més potents de l'equip, alçada mitjana. La
seua funció és anotar des de posicions exteriors. L'Escorta (2) té millor maneig de pilota i ajuda al base a pujar-la. L’Aler (3) és un poc més alt i té millor tir.
PIVOTS: solen ser els més alts. Juguen prop de l’ar per a agafar rebots, com a funció fonamental. El més àgil, amb més salt i millor
pot i tir juga d'Ala-pivot (4), de cara a l’ar amb més espai fins a la cistella. El més alt, fort i lent juga de Pivot (5), prop de l’ar, d'esquena a la cistella, atacant amb moviments de peus.
COM ES JUGA
4
5
2
1
3
SITUACIÓ DELS JUGADORS EN ATAC
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema C: EL BÀSQUET 29
� El partit començarà oficialment amb un salt
entre dos, en el cercle central. El jugador ha
de jugar la pilota amb les mans.
� El jugador pot desplaçar-se amb la pilota mitjançant el bot.
� En començar a desplaçar-se amb la pilota, ha de botar-la abans de moure els peus.
� En finalitzar el bot amb una parada, el jugador pot pivotar.
� El jugador pot culminar el seu desplaçament en bot amb
una entrada a cistella, un tir o una passada realitzant un
màxim de dos passos consecutius.
� Un jugador que ve en carrera i rep la pilota també pot
donar dos passos per a entrar, tirar o passar.
� Si un jugador agafa la pilota després de botar, no pot
reiniciar el bot.
� Quan un jugador amb pilota sobrepassa el centre de la pista situant-se en
zona d'atac, la pilota no podrà tornar a la zona defensiva.
� Disposem de 24” per jugar la possessió de la pilota. Si l’atac s’interromp per alguna raó:
Si el dispositiu de 24 segons mostrava 14 segons o més en el moment en què
el joc va ser parat, el dispositiu de 24” no es reiniciarà i contínua igual.
Si el dispositiu de 24 segons mostrava 13” o menys en el moment en què el joc
va ser parat, el dispositiu de 24” es reiniciarà amb 14 seg.
En cas d’agafar el rebot després del llançament (rebot d’atac), l’equip que
atacava disposarà de 14” més per realitzar una nova jugada.
COM JUGAR EL BALÓ?
Dispositiu de 24 segons i temps de joc
Marcador
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema C: EL BÀSQUET 30
Les infraccions del reglament es poden
classificar en:
VIOLACIONS: Són infraccions de les regles
que es sancionen amb un canvi de la possessió
a l’equip contrari. Les més comuns són:
� Les passes : No es poden donar tres passes
sense botar la pilota. És l'acció, doncs, de caminar o córrer sense botar la pilota. També quan mou el peu de pivot, en una sortida botant, abans de que la pilota toque
terra. � Els dobles: No es pot botar la pilota amb les
dos mans. Si es bota i s' atura de botar-la en un moment donat, ja no es podrà tornar a fer-la botar, llevat que la toque un altre
jugador. � Camp enrere: un cop passada la pilota de
mig camp, no pot tornar al camp propi. � Excessos de temps restringits:
5 segons: és el temps màxim en que un jugador pot tenir la pilota a les mans
sense botar, passar o tirar. 3 segons per estar en la zona. 8 segons és el temps màxim que disposa
un equip per passar a camp contrari. 24 segons: és el temps màxim del que
disposa un equip per tirar a cistella i fer bàsquet o que la pilota, al menys, toque l' anella.
5 segons per traure de banda o fons.
FALTES: Es realitzen quan hi ha contacte amb un
jugador contrari. També si insultes o protestes,
tant a l' àrbitre com als jugadors de l' equip
contrari. Quan un jugador n’acumula 5 faltes es
eliminat; quan un equip n’acumula 5 o més en un
quart, cada falta es sancionada amb dos tirs
lliures en contra. Hi ha diferents tipus de faltes:
� Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari sense respectar el seu cilindre imaginari i li causa un desavantatge. Si aquest contacte es comet
durant una acció de tir, la falta se sancionarà amb tirs lliures; si no, amb servei darrere de la línia més propera al lloc de la falta (banda o fons). Si el jugador està tirant quan li fan la falta i fica cistella en aqueixa mateixa acció,
tirarà només un tir lliure. � Falta antiesportiva: una falta personal en la
qual un jugador no realitza cap intent legítim de jugar la pilota, provoca un contacte violent o agarra, colpeja, pega una puntada o espenta deliberadament a un jugador contrari. Es
sanciona amb dos tirs lliures i possessió. � Falta tècnica: no implica contacte amb un
jugador adversari, sinó un comportament irrespectuós cap a un àrbitre, ofendre o incitar als espectadors, provocar a un adversari... Es
sanciona amb un tir lliure i treta de banda. � Falta desqualificant: qualsevol infracció
flagrantment antiesportiva component de
l'equip; a més, dues faltes tècniques a un
jugador equivalen a una desqualificant .
REGLAMENT
Llançament tir lliures
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema C: EL BÀSQUET 31
EL BOT ha d'estar controlat en tot moment, i per açò ha de realitzar-se complint vàries consells
tècnics:
� Ràpid, la qual cosa implica que l'impuls ha de ser fort. Per baix de la cintura, amb què
s'ofereix poc recorregut per a ser robat pel defensor.
� Amb la mà més allunyada del defensor, per raó òbvia de
mantenir la possessió de la pilota.
� Sense mirar la pilota, per a poder observar els moviments de defensors i
companys.
EL TIR: Pots realitzar-lo saltant un poc o en suspensió (gran salt), però sempre complint:
� Peus paral·lels, separats a l'amplària de malucs i mirant el cèrcol.
� Flexió dels genolls per a afavorir la posterior extensió.
� Baló situat per damunt dels ulls i avançant al plànol de la cara.
� Braç de llançament: es col·loca flexionat pel colze ( més o menys 90º
entre braç i avantbraç), de manera que el peu, el genoll i el colze queden
un mateix plànol mirant cap a l’ar.
� Acompanyament de la mà esquerra fins a quasi el final.
LA PASSADA: Es poden realitzar diversos tipus, cadascun amb la seua tècnica concreta:
� De pit: amb les dues mans, fort i al pit del company,
al qual acaben assenyalant els braços.
� Des de damunt del cap: amb dues mans, fort i al pit, el cos
quiet, els braços acaben assenyalant al company.
LA DEFENSA: Els gestos de defensa poden ser varis:
Parada: Quan no pots avançar més, has de parar. La parada pot ser d'un temps o de dos temps, depenent de si caus amb els dos peus simultàniament o en moments diferents.
Posició de base: les cames han d'estar flexionades, amb una cama més avançada que l'altra, depenent de la mà de l' atacant que bota la pilota.
Intercepció: acció d'un defensor/a per intentar recuperar la pilota quan un atacant la bota o la passa. Si s' intercepta un llançament s' anomena tap.
Rebot: acció en que un jugador/a intenta recuperar la pilota llançada a cistella per un company/a o per un adversari/a.
ASPECTES BÀSICS DE TÈCNICA INDIVIDUAL
Tipus de passades
TRIP
LE A
MEN
AÇ
A
Departament de Ciències Naturals
Tema 7: EL VOLEI 32
TEMA 7
EL VOLEIBOL
El voleibol o volei és un esport molt educatiu, ja que les accions col·lectives prevaleixen sobre
les individuals. Qualsevol jugador ha de saber jugar en totes les posicions.
És un esport d’equip o col·lectiu de canxa dividida.
UN POC D’HISTÒRIA
El voleibol va ser inventat per Willliam G. Morgan
en 1895 en Massachussets (EUA). Morgan era
professor d'educació física de la YMCA
(Associació de Joves Cristians) i es va veure en la
necessitat de trobar un joc menys vigorós per
poder competir amb el bàsquet. Però es va
adonar que no existia cap baló adequat per a
aquest nou joc, que va cridar MINTONETTE. La
companyia SPALDING li va proporcionar la
primera pilota oficial que es va fer amb pell de
vedella.
Posteriorment, durant un partit de demostració ,
Alfred T. Halstead va suggerir que, ja que l'acció
de volea era tan característica del joc, el nom de
l'activitat hauria de ser precisament voleibol.
A principis de segle, cap a 1917, es va estendre
per Europa introduït per les tropes americanes
durant la primera guerra mundial. A Espanya
aquest esport va ser conegut cap a 1920 amb el
nom de voleibol, i va començar a practicar-se en
les platges dels voltants de Barcelona.
EL voleibol es va consolidar als Jocs Olímpics de
Tòquio, el 1964.
L’any 2007, Espanya va aconseguir ser
CAMPIONA D’EUROPA, major èxit del volei
espanyol masculí.
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema D: EL VOLEI 33
EL TERRENY DE JOC
Es juga en un camp rectangular (18 x 9 m), que està dividit en
dos parts iguals (9 x 9 m), per mitjà d’una xarxa subjecta a dos
postes, la qual està a una altura de 2’43 m (per als homes) i de
2’24 m (per a les dones).
Damunt de la línia central hi ha una xarxa, subjecta als seus
corresponents pals, que separa tots dos camps. La xarxa mesura
9,5 metres de llarg per un metre d'ample
Coincidint amb el lloc de les línies laterals, sobre la xarxa, estan
instal·lades unes varetes (una a cada costat) que sobreïxen per
sobre de la xarxa 80 centímetres.
EL BALÓ
Està compost d'una coberta de cuir flexible i, normalment,
sintètic. Per a iniciar-nos en volei és fonamental habituar-se a la
pilota.
ELEMENTS DEL JOC
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema D: EL VOLEI 34
És un esport on s’enfronten dos equips de sis
jugadors o jugadores cadascun, encara que a la
banqueta hi poden haver més jugadors suplents
per realitzar substitucions, i consisteix en passar el
baló per damunt de la xarxa i intentar que aquest
caiga al terra del camp contrari.
Hi ha algunes característiques importants que diferencien
aquest joc de molts altres:
• No hi ha contacte físic entre els integrants dels dos
equips, és a dir, cada equip juga al seu camp i no pot
passar a camp contrari.
• El baló, mentre està en joc, no es pot retenir ni agafar
(excepte en el servei), sols podem colpejar-lo.
• Hi ha un número màxim de tocs per equip (3) per poder
passar la pilota al camp contrari, però un mateix jugador
NO podrà colpejar dues vegades seguides.
• Cada jugador ha d’estar, obligatòriament, a una zona
determinada del seu camp, a l’inici de cada punt.
COM ES JUGA?
EL SERVEI: s’usa per iniciar el joc. El SERVEI DE
SEGURETAT O BAIX: recomanable quan un jugador
s’inicia en aquest esport
QUÈ ES FA QUAN TRAU L’EQUIP CONTRARI?
Podem rebre el baló amb el toc d’avantbraços
o amb el toc de dits per a evitar que caiga a
terra i, alhora, permet tornar el baló al camp
contrari.
COM ES PASSA EL BALÓ?
• TOC DE DITS: per col·locar el baló on ens
interessa més.
• TOC D’AVANTBRAÇOS: per rebre la pilota
després del servei o la rematada.
• REMATADA: Acostuma a ser l’últim toc.
• BLOQUEIG: prop de la xarxa. Parar l’atac.
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema D: EL VOLEI 35
REGLES BÀSIQUES
TOC DE DITS
COM ES PUNTUA?
Totes les accions puntuen. Per guanyar un punt, hi
ha que fer botar el baló al camp contrari, o bé que
l’altre equip no envie correctament el baló a la
nostra canxa. Per tant, en cada jugada hi haurà un
punt en joc, sense que importe qui estava sacant.
DURADA DEL PARTIT
Els partits es poden jugar al
millor de 3 sets (l’equip que
guanya 2 sets guanya el partit), o
al millor de 5 sets (l’equip que fa
3 sets ha guanyat), depèn de
categories.
Per guanyar un set hem de fer 25
punts, encara que si arribem
empatats a 24, a partir d’ací, per
guanyar, s’ha de tenir una
diferència de 2 punts. L’últim set
és l’únic que es juga a 15 punts.
LA ROTACIÓ
Cada vegada que es realitza un nou servei els
jugadors han de canviar de posició (rotar).
La rotació es realitza en el sentit de les agulles
del rellotge (cap a la dreta).
FALTES MÉS COMUNS
No es pot passar la línia central amb el peu (invasió) i
trepitjar el camp contrari.
No es pot tocar la xarxa, excepte que siga un jugador que
la toque involuntàriament i no intervinga en la jugada.
TOC D’AVANTBRAÇ
Departament de Ciències Naturals
Tema 8: BÀDMINTON 36
TEMA 8
ESPORTS INDIVIDUALS
BÀDMINTON
Es juguen tres modalitats: modalitat individual ( masc. o fem.), dobles ( masc. o fem.)
i dobles mixtes.
Inici del joc: al començar el primer set trau u dels dos jugadors per sorteig, en els
següents sets trau el jugador que haja guanyat l'últim set.
El joc: l'objectiu del joc es aconseguir colpejar el volant i fer-lo passar per damunt de
la xarxa cap al camp contrari i que l'adversari siga incapaç de tornar-lo. En cada set es
canvia de camp.
Els jugadors han de canviar de costat:
Al final del primer joc.
Abans d'iniciar el tercer joc.
En el tercer joc, quan un dels dos jugadors arribe a 11 punts.
És un joc de canxa dividida i és juga amb una raqueta molt lleugera i un volant.
El seu origen pot ser el joc de la "poona" practicat a l'Índia, que van
aprendre els colonitzadors anglesos durant la seua invasió i que després
van exportar al seu país, el que va originar el modern Bàdminton. En 1877
es publiquen les primeres regles, i en 1893 es crea la primera associació a
Anglaterra, sent en 1934 quan es funda la Federació Internacional.
El bàdminton fou introduït en España a final de la dècada dels 70 i es va
estendre ràpidament. La culminació d'aquest esport en España va ser en
els Jocs Olímpics de Barcelona 92, on fou proclamat esport Olímpic.
COM ES JUGA
UN POC D’HISTÒRIA
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema 8: BÀDMINTON 37
EL CAMP
El camp és un rectangle de 13,40 de
longitud per 5,18 d’amplitud en el joc
d’individuals.
La xarxa té una alçada de 1’55 m.
EL VOLANT Pot ser de plomes o sintètic.
LA RAQUETA
De metall o fibra de carboni, molt lleugera. Es divideix en
tres parts: cap, tronc i mànec.
1. Els partits es juguen al millor de tres jocs. En cas d'empat (1 - 1) es disputa el tercer.
2. Cada set es juga a 21 punts en totes las modalitats.
3. Si en el tanteig s'empata a 20, el jugador que primer aconsegueix arribar a una
diferencia de 2 punts, guanyarà el joc. En cas d’empatar 29 – 29, guanyarà qui
aconseguisca el punt 30.
4. El jugador que aconsegueix un tant sumarà un punt al seu tanteig. Un dels jugadors
guanya el punt quan l'oponent comet una "falta" o el volant deixa d’estar en joc
perquè toca la superfície de la pista contrària.
5. El jugador que guanya un joc traurà primer en el següent joc.
6. Tots els punts puntuen per a aquell/a jugador/a que els guanya inclosa la recuperació.
7. Per saber d’on hem de traure, cal fixar-se en la puntuació; si el número de punts que
portem és par traurem de la dreta i si és impar de l ‘esquerra.
COM ES PUNTUA
ELEMENTS NECESSARIS PER A JUGAR
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Tema 8: BÀDMINTON 38
Si el servei no és correcte:
Traure per damunt del maluc.
El cap de la raqueta està per damunt de la mà que la subjecta en el moment del colp.
Alçar el peu moment de realitzar el servei.
Els peus del servidor no estan dins de la zona de servei o xafa la línia de joc
Si el volant:
Queda enganxat en la xarxa.
Desprès de passar per dalt de la xarxa queda atrapat.
Es colpejat pel company del receptor.
Si durant el joc, el volant:
Cau fora dels límits de la pista.
Passa per la xarxa o per baix d'aquesta.
No passa la xarxa.
Queda enganxat en la raqueta i es llança amb un colp.
Es colpejat dues vegades seguides pel mateix jugador
Si mentre que el volant està en joc, un jugador:
Toca la xarxa o postes amb la raqueta o cos.
Envaís o entra amb la raqueta o el seu cos en la pista del contrari.
Si deliberadament el jugador distrau a l'oponent amb gestos o crits.
FALTES
FITXA 1: TEST DE RUFFIER-DICKSON
QQUUÈÈ ÉÉSS??
Un test basat en una fórmula que servix per a obtenir un coeficient que ens dóna una valoració
del nostre estat de forma. Mesura la resistència cardíaca a l’esforç i la capacitat de recuperació
cardíaca. Aquest coeficient s'obté mitjançant la realització de 30 flexions profundes de cames
en un temps de 45″.
Instruccions per a elaborar el càlcul:
Es prenen les pulsacions en repòs durant 15″ (P1)
Dempeus, realitzar 30 flexions i extensions profundes de
cames en un temps de 45″
Es tornen a prendre les pulsacions durant 15 ” (P2)
Transcorregut un minut d'acabar les flexions, es prenen de
nou les pulsacions en 15″ (P3).
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart 1r d’ESO Fitxa 1
FÓRMULA: (P0 + P1 + P2) – 200 / 10
Valoració de la condició física
Excel·lent <0 - 0
Molt bona 1 a 5
Bona 6 a 10
Suficient 11 a 15
Insuficient (Baixa) Més de 15
QUADRE DE REGISTRE
DATA OCTUBRE VALORACIÓ
FITXA 2: TESTS DE CONDICIONAMENT FÍSIC
QQUUÈÈ ÉÉSS??
Una vegada que ja coneixes els resultats que has obtingut en cadascuna de les proves de
valoració de la condició física realitzades en classe, ara has de consultar en les TAULES DE
BAREMACI (Puntuacions), l'equivalència de cada resultat obtingut amb la puntuació que li
correspon de 0 a 10. Per a açò has de considerar el teu any de naixement i el teu sexe (xic o
xica). Les Taules de Barem les tens la pàgina web.
Posteriorment, has d'anotar en la taula el resultat obtingut en la prova així com el Barem o
Nota corresponent (de 0 a 10 punts).
PROVA ACTIVITAT OCTUBRE DESEMBRE MARÇ MAIG
1. SALT HORITZONTAL
2. SALT VERTICAL
3. 10 X 5 METRES
4. ABDOMINALS
5. VELOCITAT
6. FLEXIÓ DE TRONC
7. CARRERA CONTÍNUA
RESISTÈNCIA OCTUBRE MARÇ MAIG
1. TEST DE COOPER
2. TEST DE CONCONI
3. COURSE NAVETTE
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Fitxa 2
SH SV CIRCUIT ABD VEL FLEX C.C.
DDAADDEESS
Ara que ja coneixes les teues marques i la nota corresponent a cadascuna d'elles, realitza una
gràfica amb els resultats obtinguts utilitzant la NOTA NUMÈRICA (de 0 a 10) obtinguda en
cadascun dels tests realitzats.
FITXA 3: Zona d’activitat física saludable
QQUUÈÈ AANNEEMM AA FFEERR??
En realitzar qualsevol activitat física augmenta la freqüència cardíaca per damunt del nivell de
pulsacions que té una persona en estat de repós.
Zona d'Activitat Física Saludable és l’ interval o marge de pulsacions “segures”en què hauríem
d’estar sempre que realitzàrem diferents activitats o exercicis per a millorar la nostra condició
física de manera segura, controlada i saludable.
Es situa entre el 60% i el 85% de la Freqüència Cardíaca Màxima.
La FREQÜÈNCIA CARDÍACA MÀXIMA (FCM) fa referència al nombre màxim teòric de
pulsacions per minut que un cor sa podria suportar després d'un esforç molt intens (sempre que
et trobes en òptimes condicions de treball), i es calcula utilitzant la següent fórmula:
FCM = 220 – edat (xics) FCM = 226 – edat (xiques)
Per tant, la teua FCM seria: ______– ______ = ________ pulsacions/minut
Aquelles activitats que realitzem per sota del 60% tindran poc efecte en el nostre organisme,
entre que aquelles que es troben per sobre del 85% de forma reiterada poden resultar
perjudicials.
La teua ZONA D'ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE estarà compresa entre:
60% de FCM =_______ pulsacions/minut 85% de FCM =_______ pulsacions/minut
Professor: Fran-Jo Maíquez Richart
1r d’ESO
Fitxa 3
1) Marca en la gràfica que tens a continuació la teua FCM amb una línia discontínua de
color blau, i amb dues línies en color roig el límit inferior i superior de la teua Zona
d'Activitat.
2) Has d'anotar en un paper les pulsacions que tingues després de realitzar diverses
activitats que et propose el professor (carrera, sentadilles, salts de corda, caminar,
esprint…). A continuació has de traslladar aquestes dades a la taula que tens a
continuació i el nombre de pulsacions/minut també a la gràfica.
FITXA 4: Condició física
RESISTÈNCIA – Carrera contínua
QQUUÈÈ AANNEEMM AA FFEERR??
En aquesta activitat amb les dades registrades en la graella següent, elaborarem una gràfica on
es represente l’evolució de la vostra Freqüència Cardíaca (pul/min) en tres moments diferents
del curs (cada presa d’un color).
REGISTRE DE PULSACIONS
DURANT LA CARRERA DURANT LA RECUPERACIÓ
DATA Als 4’ Als 8’ Als 12’ Al cap d’1’ Al cap de 2’ Al cap de 3’
Novembre
Febrer
Maig
CARRERA RECUPERACIÓ
Recommended