Teoria de les intel·ligències múltiples

Teoria de les Intel·ligències Múltiples

Anna Rodón

Howard Gardner: Inteligencias múltiples. Barcelona, Ed. Paidós, 1995

La teoria

1.      Intel·ligència lingüística: capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma (escriptors, professors, polítics...)

2. Intel·ligència lògico-matemàtica: capacitat d’entendre les relacions abstractes (matemàtics, filòsofs, científics)

3. Intel·ligència espacial: capacitat de percebre la col.locació dels cossos a l’espai i orientar-se (mariners, aviadors, pintors, escultors, arquitectes)

4. Intel·ligència cinètica: capacitat de percebre i reproduir el moviment (esportistes, ballarins, artesans)

5. Intel·ligència musical: capacitat de percebre i reproduir la música.

6. Intel·ligència intrapersonal: capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (psiquiatres, psicòlegs, consellers, escriptors i tothom)

7.  Intel·ligència interpersonal: capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber-lo tractar (venedors, dirigents i tothom)

8.  Intel·ligència natural o ecològica: capacitat de desenvolupar-se a la natusalesa.

9.  Intel·ligència existencial: capacitat per plantejar-se preguntes fonamentals sobre l’ésser humà, l’existència i Déu.