View
7
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
TFM en Gestió del Coneixement
CRÈDITS: 10
Objectius específics
Aprofundir científicament en algun dels temes actuals de recerca relacionats
amb el paper de la informació i el coneixement a les organitzacions i a la
societat en general.
Dominar alguna de les metodologies de recerca utilitzades en els camps de la
gestió d’informació i la gestió del coneixement.
Conèixer els requeriments formals i de fons que ha de complir un treball de
recerca en els camps de la gestió d’informació i la gestió del coneixement per ser
acceptat per la comunitat científica.
CONTINGUTS
L’oferta de treballs en l’àmbit de Gestió del Coneixement del semestre que s’inicia el
setembre de 2016 consta de 35 propostes de temes i es fonamenta en les línies de
recerca actuals de diversos investigadors de la UOC en gestió de la informació i gestió
del coneixement:
Títol del treball Gestió estratègica del coneixement
Professor
responsable
Agustí Canals
Descripció La gestió del coneixement a les organitzacions s’ha enfocat sovint com
un problema tecnològic o un problema de recursos humans. Tanmateix,
la importància del coneixement a l’economia actual fa que no n’hi hagi
prou amb aquests enfocaments funcionals. Cal que s’entengui el
coneixement com al factor fonamental que pot dur a empreses i
institucions a la creació d’avantatge competitiu. I, per tant, el
coneixement ha de ser l’element a l’entorn del qual pivotin els processos
estratègics de les organitzacions.
En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la cada
vegada més nombrosa literatura de la gestió estratègica que incorpora el
coneixement com a element fonamental, i després aplicar les conclusions
obtingudes a l’estudi d’un cas concret.
Requisits Coneixements previs dels conceptes bàsics de l’estratègia empresarial i
de la gestió del coneixement.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Boisot, Max (1998) Knowledge Assets: Securing Competitive Advantage
in the Information Economy. New York: Oxford University
Press.
Canals, Agustí; Boisot, Max H. and MacMillan, Ian (2004) “Evolution of
knowledge management strategies in organizational populations:
a simulation model”. IN3-UOC Working Paper Series WP04-
007 [Accessible online:
http://www.uoc.edu/in3/dt/eng/wp04007.pdf]
Grant, R. (1996): "Toward a knowledge-based theory of the firm."
Strategic Management Journal, 17, 109–122.
Nelson, R. and S. Winter (1982) An Evolutionary Theory of Economic
Change. Cambridge, MA: The Belknap Press of Harvard
University Press.
Spender, J.C. (1996): "Making knowledge the basis of a dynamic theory
of the firm." Strategic Management Journal, 17, 45–62.
Títol del treball Gestió del coneixement per a la recerca i la innovació
Professor
responsable
Agustí Canals
Descripció Una de les conclusions que podem extreure de la situació de crisi actual
és que el creixement econòmic sostenible ha d’estar basat en la recerca
científica i la innovació. Si el coneixement ha esdevingut fonamental en
tots els aspectes de la societat i l’economia actuals, és evident que juga
un paper encara més rellevant en aquestes dues activitats. Conèixer en
profunditat com es desenvolupen els processos de creació i difusió de
coneixement tant en el camp de la recerca bàsica i aplicada com en la
innovació que aquesta genera és un tema de gran interès acadèmic amb
clares implicacions pràctiques per a institucions públiques i empreses
privades.
En aquest treball es proposa aprofundir en algun dels múltiples aspectes
relacionats amb la recerca científica o la innovació en els quals el
coneixement juga un paper important. L’estructura general del treball
constarà de dues parts. En la primera es realitzarà una revisió de la
literatura relacionada amb el tema que doni lloc a un marc teòric sòlid i la
segona consistirà en l’aplicació d’aquest marc a un estudi empíric
concret.
Requisits Coneixements previs dels conceptes bàsics de la gestió del coneixement,
la recerca científica i la innovació.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Boisot, Max (1998) Knowledge Assets: Securing Competitive Advantage
in the Information Economy. New York: Oxford University
Press.
Canals, Agustí (2003) Gestión del conocimiento. Barcelona: Ediciones
2000.
Canals, Agustí; Boisot, Max and MacMillan, Ian (2008) “The spatial
dimension of knowledge flows: A simulation approach”.
Cambridge Journal of Regions, Economy and Society, 1, 2, 175-
204.
Chesbrough, Henry William (2003). Open Innovation: The New
Imperative for Creating and Profiting from Technology. Boston,
MA: Harvard Business School Press.
Christensen, Clayton M. (1997). The Innovator's Dilemma. Boston, MA:
Harvard Business School Press.
Knorr Cetina, Karin (1999). Epistemic Cultures: How the Sciences Make
Knowledge. Cambridge, MA.: Harvard University Press.
Leonard-Barton, Dorothy (1995). Wellsprings of Knowledge: Building
and Sustaining de Sources of Innovation. Cambridge, MA.:
Haarvard Business School Press.
Nelson, Richard; Winter, S (1977). "In search of a useful theory of
Innovation". Research Policy, 6, 1, 36–76.
Títol del treball Col·laboració científica
Professor
responsable
Agustí Canals / Eva Ortoll
Descripció La col·laboració científica es pot definir com a la interacció que té lloc en
un context social entre dos o més científics que facilita el treball conjunt
per a la consecució d’objectius comuns. En els projectes científics actuals,
que sovint requereixen la contribució d’un gran nombre de científics i una
visió interdisciplinària, la col·laboració és gairebé imprescindible. És
important, per tant, conèixer les dinàmiques que s’estableixen en els
diversos camps de la ciència pel que fa a les col·laboracions entre científics
i entre les seves institucions.
En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la literatura
sobre col·laboració científica i després fer un estudi sobre un cas concret.
La metodologia utilitzada combinarà l’anàlisi de xarxes socials, la
cienciometria i la visualització d’informació.
Requisits Coneixements de metodologies d’investigació quantitativa.
Destresa en la utilització de bases de dades científiques.
Coneixements previs de conceptes fonamentals d’anàlisi de xarxes socials.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Börner, K., Chen, C., & Boyack, K. W. (2003). Visualizing Knowledge
Domains. Annual Review of Information, Science and Technology, 37,
179-255.
Chan, K., & Liebowitz, J. (2006). The synergy of social network analysis
and knowledge mapping: a case study. International Journal of
Management and Decision Making, 7(1), 19-35.
Newman, M. E. J. (2004). Coauthorship networks and patterns of scientific
collaboration. Proceedings of the National Academy of Sciences, 101(1),
5200-5205.
Sonnenwald, D. H. (2010). Scientific Collaboration. Annual Review of
Information, Science and Technology, 41, 643-680.
Títol del treball Anàlisi de la producció científica i de patents: cas pràctic Professor
responsable
Víctor Cavaller
Descripció L’estudiant haurà de realitzar un exercici de recerca i anàlisi de la
producció científica i de patents sobre un àrea específica, accedint a les
bases de dades especialitzades i extreure les conclusions relatives a les
línies de recerca emergents.
Requisits Capacitat d'anàlisi.
Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació.
Coneixement bàsics d’estadística i d’eines estadístiques.
Bibliografia Final Report of the research project (ETD/2004/IM/E3/77). Study on
evaluating the knowledge economy what are patents actually
worth? The value of patents for today’s economy and society
Tender n° MARKT/2004/09/E, Lot 2 TECHNICAL REPORT.
Detailed Technical Studies. 23 July 2006
http://ec.europa.eu/internal_market/indprop/docs/patent/studies/t
ech_report_lot2_en.pdf
Vargas-Quesada, Benjamin. Visualizing the structure of science : with 81
figures and 53 tables / Benjamín Vargas-Quesada, Félix de
Moya-Anegón. Berlin : Springer, cop. 2007
Busom, Isabel. La Rentabilidad de la inversión en I+D+I. Bellaterra :
Centro de Economía Industrial, 22. 2005
Escorsa i Castells, Pere. Tecnología e innovación en la empresa [Recurs
electrònic] / Pere Escorsa Castells, Jaume Valls Pasola. Edició
[2ª ed. ampl.]. Barcelona : Edicions UPC, 2003
Títol del treball Estudi mètric de fenòmens informacionals: cas pràctic Professor
responsable
Víctor Cavaller
Descripció L’estudiant haurà de realitzar una anàlisi d’un fenomen informacional:
comportament d’usuaris d’una biblioteca, anàlisi de logs de llocs web,
producció de publicacions, etc, des d’un punt de vista quantitatiu i
qualitatiu.
Requisits Capacitat d’anàlisi.
Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació.
Coneixement bàsics d’estadística i d’eines estadístiques.
Bibliografia Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2002-2006
/ [dirección: Félix de Moya Anegón] Publicació Madrid :
Ministerio de Ciencia e Innovación, FECYT, DL 2008
Gorbea Portal, Salvador. Modelo teórico para el estudio métrico de la
información documental. Gijón : Trea, cop. 2005.
Ponjuán Dante, Gloria. Gestión de información : dimensiones e
implementación para el éxito organizacional.Gijón : Trea, 2007
Títol del treball Productivitat i eficiència de la producció científica: cas pràctic Professor
responsable
Víctor Cavaller
Descripció L’estudiant haurà d’analitzar quantitativa i qualitativament la producció i
l’eficiència d’un centre de recerca, un departament universitari, una
empresa, acotant l’exercici, a un territori, una empresa, un sector, un
àmbit de l’ensenyament, etc.
Requisits Capacitat d’anàlisi.
Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació.
Coneixement bàsics d’estadística i d’eines estadístiques.
Bibliografia Innovation and Competitiveness in the European Chemical Industry,
Competitiveness and Performance, F. Cesaroni,. Gambardella y
W. Garcia-Fontes (eds.) , Kluwer Academic Press, 2004.
Final Report of the research project (ETD/2004/IM/E3/77) Study on
evaluating the knowledge economy what are patents actually
worth? The value of patents for today’s economy and society
Tender n° MARKT/2004/09/E, Lot 2 TECHNICAL REPORT.
Detailed Technical Studies. 23 July 2006
http://ec.europa.eu/internal_market/indprop/docs/patent/studies/t
ech_report_lot2_en.pdf
Vargas-Quesada, Benjamin. Visualizing the structure of science : with 81
figures and 53 tables / Benjamín Vargas-Quesada, Félix de
Moya-Anegón. Berlin : Springer, cop. 2007
Busom, Isabel. La Rentabilidad de la inversión en I+D+I. Bellaterra :
Centro de Economía Industrial, 2005
Escorsa i Castells, Pere. Tecnología e innovación en la empresa [Recurs
electrònic] / Pere Escorsa Castells, Jaume Valls Pasola Edició
[2ª ed. ampl.]. Barcelona : Edicions UPC, 2003
Títol del treball Gestió de la informació i del coneixement i crisi financera
Professor
responsable
Josep Cobarsí / Agustí Canals / Eva Ortoll
Descripció Es proposa fer un estat de la qüestió bibliogràfic i un treball empíric
qualitatiu sobre el paper de la gestió de la informació i el coneixement en
la crisi financera de 2008.
Es considerarà aquesta crisi com un incident crític que posa en qüestió el
tractament de la informació com a bé econòmic, tal i com habitualment
s’ha vingut articulant tant en la teoria econòmica com en la pràctica
d’elaboració de polítiques i de presa de decisions macroeconòmiques
(Krugman, 2009).
Requisits Coneixements de metodologia de recerca qualitativa.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Boisot, Max (1998) Knowledge Assets: Securing Competitive Advantage
in the Information Economy. New York: Oxford University
Press.
Cobarsí, J.; Canals, A.; Ortoll, E. (en premsa). La información como bien
económico: reflexiones sobre la crisis financiera de 2008. El
Profesional de la Información.
Krugman, P. (2009). How did economists get it so wrong?. The New
York Times, 2009 September 6th. Available online:
http://www.nytimes.com/2009/09/06/magazine/06Economic-
t.html?pagewanted=all [consult 2012 September 15th].
Munir, K. (2011). Financial crisis 2008-2009: What does the silence of
institutional theorists tell us?. Journal of Management Inquiry,
20 (2), 114-117.
Otte, M. (2010). El crash de la información. Barcelona: Ariel
Simon, H. (1990). Reason in Human Affairs. Stanford: Stanford
University Press
Wilson,TD. (2008). The information user: past, present and future.
Journal of Information Science. 34 (4): 457-464
Títol del treball Gestió d’informació i gestió de riscos
Professor
responsable
Josep Cobarsí / Eva Ortoll / Agustí Canals
Descripció El maneig de la informació és clau en situacions de crisi. Els entorns
socials i organitzatius actuals són cada cop més complexos i amb fluxes
d’informació més ràpids i multilaterals. Això impacta en la gestió
d’informació en escenaris de crisi, tant pel que fa a la gestió interna entre
els responsables de gestionar una emergència, com quant a la difusió
d’informació al públic general, el qual al seu torn pot prendre un rol més
actiu en la captura d’informació en temps real.
Es proposa fer un estudi bibliogràfic sobre la qüestió i un estudi de cas.
Per a l’estudi de cas es triarà un incident crític.
Requisits Coneixements de metodologia de recerca qualitativa.
Coneixements de metodologia de recerca quantitativa.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Usuari avançat d’Internet (buscadors, xarxes socials digitals, etc.).
Bibliografia Cobarsí, J. (2006). Pequeños y grandes desastres de la información.
Barcelona: Infonomia
Gephart, R.P.; Van Maanen, J.; Oberlechter, T. (2009). Organizations
and Risk in Late Modernity. Organization Studies, 30 (2 & 3),
141-156.
Heverin, T.; Zach, L. (2012). Use of Microblogging for Collective Sense-
Making During Violent Crises: A Study of Three Campus
Shootings. Journal of the American Society of Information
Science and Technology, 63 (1), 34-47.
Simon, H. (1990). Reason in Human Affairs. Stanford: Stanford
University Press
Wilson,TD. (2008). The information user: past, present and future.
Journal of Information Science. 34 (4): 457-464
Títol del treball Personalització d’informació i ús de dades personals
Professor
responsable
Josep Cobarsí / Eva Ortoll
Descripció Es proposa fer un estudi de cas dels mecanismes de personalització,
utilitzats per serveis gratuïts d’Internet, inclòs l’ús de dades personals per
tal d’establir el perfil d’usuari.
Aquests mecanismes no són en l’actualitat transparents a l’usuari, degut a
la complexitat del software que regeix aquesta personalització, així com a
l’escassa intel·ligibilitat i continua variació de les condicions d’ús dels
serveis.
Requisits Coneixements de metodologia de recerca qualitativa.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Usuari avançat d’Internet (buscadors, xarxes socials digitals, etc.).
Bibliografia Otte, M. (2010). El crash de la información. Barcelona: Ariel
Pariser, E. (2011). The Filter Bubble: How the New Personalized Web is
Changing How We Read and What We Think. New York:
Penguin Press
Simon, H. (1990). Reason in Human Affairs. Stanford: Stanford
University Press
Thaler, R.H.; Sunstein, C.R. (2008). Nudge. Improving Decisions about
Health, Wealth and Happiness. New Haven: Yale University
Press
Wilson,TD. (2008). The information user: past, present and future.
Journal of Information Science. 34 (4): 457-464
Títol del treball Visitants i Residents Digitals: com els usuaris interactuen amb les
tecnologies de la informació i la comunicació
Professor
responsable
Josep Cobarsí / Eva Ortoll
Descripció Es proposa analitzar què motiva a les persones a emprar una tecnologia o
un espai digital determinat. És a dir, veure de quina manera les persones
interactuen i es relacionen amb les tecnologies de la informació i de la
comunicació, així com la seva vinculació a les xarxes socials, per accedir
a la informació i per a comunicar-se. En el projecte s’analitzarà el
comportament dels usuaris a partir de noves aproximacions com ara la
metàfora dels Visitants i Residents Digitals, entre d’altres.
La teoria Digital Visitors and Residents (White and Connaway, 2011-
2013) analitza de quina manera les persones utilitzen les tecnologies i
Internet per a la seva vida quotidiana, professional i acadèmica. Es
parteix de la idea que la competència digital de les persones i l’ús de les
tecnologies no depèn tant de l’edat com del context i les situacions
particulars en les que es troba cada individu. Per tant, defuig de la idea
que els nadius digitals són més competents en l’ús de tecnologies, o que
en fan un ús més intensiu. Les persones, amb independència de l’edat,
poden tenir un perfil de Visitant Digital (en tant que fan un ús més
funcional de la tecnologia i tenen una presència poc activa a les xarxes
socials, entre d’altres) o de Resident (en tant que tenen una presència a
les xarxes socials més intensa, activa i col·laborativa).
Requisits Coneixements de metodologia de recerca qualitativa.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Usuari avançat d’Internet (buscadors, xarxes socials digitals, etc.).
Bibliografia Otte, M. (2010). El crash de la información. Barcelona: Ariel
Pariser, E. (2011). The Filter Bubble: How the New Personalized Web is
Changing How We Read and What We Think. New York:
Penguin Press
Simon, H. (1990). Reason in Human Affairs. Stanford: Stanford
University Press
Wilson,TD. (2008). The information user: past, present and future.
Journal of Information Science. 34 (4): 457-464
White, David & Le Cornu. A. (2011). Visitors and Residents: A New
Typology for Online Engagement. First Monday 16,9 (5
September). Available online
at: http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/ar
ticle/view/3171/3049.
Connaway, Lynn et al (2011-2013). Digital Visitors and Residents: What
Motivates Engagement with the Digital Information
Environment? http://www.oclc.org/research/themes/user-
studies/vandr.html
Títol del treball La participació ciutadana en projectes de biblioteques, arxius i
museus
Professor
responsable
Núria Ferran-Ferrer
Descripció Les tecnologies de la informació i la comunicació han canviat la manera
com vivim, aprenem i juguem. Les noves maneres de comunicar-nos i
compartir informació han estat particularment afectades pels canvis.
Aquests canvis, es visualitzen amb el tracte que donen les
organitzacions, sobretot les empresarials, als seus usuaris. Les empreses
als anys 80 tractaven a les persones com a clients i consumidors, als 90 ja
van començar a tractar-los com a usuaris i al 2000 com a participants.
Actualment ja parlem de co-creadors.
I és que avui dia, en diferents àmbits de la societat, les persones volen
deixar de ser considerades passives per passar a tenir un paper molt actiu.
Aquest fet s’ha donat en moviments socials que han fet el salt a l’esfera
política formalitzant-se en partits, es dóna també en l’àmbit de la recerca
en projectes de ciència ciutadana on les persones col·laboren en
iniciatives d’investigació com a recercaires i passa també en l’àmbit
cultural o del patrimoni. Els usuaris d’equipaments culturals volen deixar
de ser tractats com a usuaris per passar a convertir-se en participants o
co-creadors d’iniciatives. El disseny de productes, serveis i iniciatives de
biblioteques i museus ha de centrar-se en les persones i no els usuaris. En
el sentit que les persones avui dia volen ser proactives, les seves
necessitats són diverses i demanen un alt grau de creativitat.
Les institucions culturals són conscients d’aquest canvi en la societat i
juntament amb les retallades econòmiques, s’adonen que col·laborar amb
els usuaris pot donar fruits molt interessants.
Alguns exemples exitosos d’aquesta nova tipologia de projectes són el
Fem Memòria de la Biblioteca de Catalunya, el Transcriu-me de la
Filmoteca, el de geocalització de maques antics de l’Institut Cartogràfic,
el de Finestres de la Memòria de la Casa Elizalde, etc. Són projectes que
han sol·licitat la participació dels usuaris i han obtingut un èxit altíssim
en les contribucions i els resultats han estat d’una qualitat excel·lent.
En aquest marc, es proposa un petit treball de recerca.
Identificar els projectes més importants de participació ciutadana a
l’àmbit de les biblioteques, arxius i museus, en el context nacional
Dissenyar una eina de recollida de dades de les experiències de
participació ciutadana (Pex: enquesta pels responsables del projecte i
pels particiapants)
Treball de camp: un cop concretat el cas d’estudi que es vol treballar,
realitzar la recollida de dades
Anàlisi de les dades
Paraules clau: participació ciutadana, equipaments culturals, metodologia
qualitativa
Requisits Interès pel tema i per l’aproximació metodològica qualitativa
Capacitat d'anàlisi.
Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació.
Bibliografia Ferran-Ferrer, N. (2015). Volunteer participation in citizen science
projects. El Profesional de la Información, 24(6).
Sanders, E. B. N. (2006). Scaffolds for building everyday creativity.
Design for Effective Communications: Creating Contexts for Clarity and
Meaning. Jorge Frascara (Ed.) Allworth Press, New York.
Simon, N. (2010). The participatory museum. Museum 2.0. http://www.participatorymuseum.org/read/
Títol del treball Anàlisi del comportament del personal investigador respecte a la
generació i ús de les dades de recerca
Professor
responsable
Núria Ferran-Ferrer i Candela Ollé
Descripció L’estudiant haurà de realitzar un petit treball de camp qualitatiu per
recollir com generen dades de recerca els investigadors i com gestionen
aquestes dades. Es proposa com a marc d’actuació la UOC i
investigadors tant de l’àmbit de l’enginyeria com de ciències socials i
humanitats. El treball es pot complementar amb entrevistes als
responsables de recerca de la biblioteca de la UOC i a responsables de
l’Oficina de Suport a la Recerca. Aquesta recollida de dades formarà part
de l’estudi de com s’incorporen les dades científiques generades en el
sistema de recerca seguint el model d’accés obert.
S’espera que l’estudiant realitzi les dades de recollida i anàlisi de les
dades.
Aquesta recerca s’emmarca en un projecte de recerca finançat pel
Ministerio de Economía y Competitividad amb el títol “El acceso abierto
a la ciencia en España: evaluación de su impacto en el sistema de
comunicación científica (2016-2019)
Paraules clau: ciència oberta, accés obert, dades de recerca, metodologia
qualitativa
Requisits Interès pel tema i per l’aproximació metodològica qualitativa
Capacitat d'anàlisi.
Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació.
Bibliografia Corti, L., Van den Eynden, V., Bishop, L., & Woollard, M. (2014).
Managing and sharing research data: A guide to good practice.
Sage.
Simons, N., & Richardson, J. (2013). New content in digital repositories:
The changing research landscape. Elsevier.
Títol del treball Gestió documental i el seu entorn regulador: estat de la qüestió
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció Les organitzacions en el transcurs de la seva activitat habitual generen un
seguit de documents administratius (records), que constitueixen
evidències dels seus processos de treball. La gestió d’aquests documents
administratius (records management) permet emmagatzemar i recuperar
els documents, i, per tant, és un pas previ per a emmagatzemar
informació explícita generada en el si de l’organització, com a part de la
memòria organitzativa, que pot ser explotada en un sistema de gestió del
coneixement per a generar valor.
La gestió de documents està estretament vinculada a regulacions que van
des de recomanacions i normes d’organismes estandarditzadors o de
l’àmbit d’arxius, fins a decrets i lleis procedents dels estats o de les
autoritats regionals. El corpus legislatiu abasta regulacions específiques
per a dissenyar sistemes de gestió documental, regulacions concretes del
sector on l’organització desenvolupa la seva activitat, i àrees
organitzatives concretes (laboral, financera, o mercantil). En el darrers
anys la gran quantitat de documents generats en paper, i, sobre tot, en
format electrònic han evidenciat la necessitats de disposar de sistemes
que regulin la producció documental i el seu registre, l’emmagatzematge
i l’eliminació o conservació permanent dels documents. Són temes
d’actualitat i objecte de normalització: la preservació dels documents
electrònics, la signatura electrònica o la factura electrònica i les seves
implicacions legals, per posar algun exemple. En l’àmbit de les
administracions públiques, la administració electrònica ha evidenciat
encara més aquesta necessitat de dissenyar sistemes de gestió documental
i normalitzar els elements involucrats. En aquest marc les
Administracions han impulsat un seguit de decrets i ordres legislatives
per a regular el sistemes de gestió documental a les administracions
públiques.
L’objectiu del treball és aprofundir en el coneixement de l’entorn
regulador de la gestió documental a les organitzacions, tant la genèrica,
com l’aplicable a diversos sectors d’activitat, i àmbits organitzatius.
L’estudiant haurà de seleccionar un sector d’activitat, i un tema vinculat
amb la gestió documental (disseny de SGD, selecció d’eines, metadades,
preservació), i analitzar-lo en base a l’estudi d’un cas real.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa, i cerca en bases
de dades científiques.
Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Alonso, J.A.; Lloveras, R. (2007). “Aproximación a la gestión de
documentos desde el enfoque basado en procesos”. A Actas de
las X Jornadas Españolas de Documentación, FESABID 2007:
E-información: integración y rentabilidad en un entorno digital.
Santiago de Compostela: 9,10, 11 de mayo de 2007.
Cunningham, A (2008). Going global Developing globally harmonised
software specifications for records. National Archives of
Australia. Disponible a: http://www.moreq2.eu/papers
[Consultat: abril, 2010]
Gilliland-Swetland, A. (2006). Electronic Records Management. Annual
Review of Information Science and Technology, 39(1):219-253.
Gonzalez, J A. (2009). Los archivos de empresas: qué son y cómo se
tratan. Gijón: Trea, 2009
McLeod, J. (2008). Records Management Research – Perspectives and
Directions. Journal of the Society of Archivists, 29(1): 29-40.
Serra, J. (2008). Los documentos electrónicos: qué son y cómo se tratan.
Gijón: Trea
Soler, J. (2008). La preservación de los documentos electrónicos.
Barcelona: Editorial UOC.
Wilhelm, P. (2009). An evaluation of Mo Req2 in the context of national
EDRMS standard developments in the UK and Europe. Records
Management Journal, 9(2):117-133.
Yin, R.K. (2003). Case study research. Design and Methods. London:
Sage.
Títol del treball Gestió documental i administració electrònica
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció Les administracions públiques generen un seguit de documents
administratius (records), que contenen informació amb diferents valors. Un
primari, que actua com a evidència dels seus processos de treball, i per tant,
serveix per a rendir comptes. Un secundari, que pot servir per a d’altres
usos, com els senyalats pel Reial decret 1495/2011, o per a formar part de
la memòria organitzativa, i generar coneixement.
La gestió d’aquests documents (records management) per a poder-los
emprar en tots els seus valors, requereix una sistemàtica per a
emmagatzemar-los, tractar-los i recuperar-los. Aquesta sistemàtica queda
recollida en les polítiques i en els sistemes de gestió dissenyats i
implementats en les organitzacions. De fet, la gestió de documents dins de
l’administració pública està regulada per la legislació nacional i
autonòmica. A més, compta amb estàndards per a dissenyar sistemes de
gestió documental. D’altra banda, des de l’any 2007, l’impuls de
l’administració electrònica, d’acord a la Llei 11/2007, requereix
d’expedients electrònics, i per tant totes les administracions públiques han
de tenir sistemes de gestió documentals. Tanmateix, l’administració
electrònica, que hauria d’haver estat una realitat l’any 2009, encara està en
vies d’implementació, sent les causes d’aquesta situació diverses.
Atès que en diverses legislacions s’apunta la necessitat de crear sistemes de
gestió documental (SGD), essencials per a l’accés electrònic dels ciutadans
als Serveis Públics (Llei 11/2007), l’objectiu del treball de recerca és
conèixer les pràctiques de gestió documental dins de les administracions
públiques, el grau d’implementació de SGD i els factors que faciliten o
inhibeixen les pràctiques.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa.
Destresa en cerca en bases de dades científiques.
Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Aibar, Eduard; Urgell, Ferran (2007). Estat, burocràcia i xarxa :
administració electrònica i canvi organitzatiu. Barcelona: Ariel.
Alistair Tough, (2011). Accountability, open government and record
keeping: time to think again? Records Management Journal, vol. 21,
nº 3, p. 225 - 236
Cavero Arceiz, Ricardo (2008). La administración electrónica y los
archivos en el Ayuntamiento de Zaragoza. Actas de las VIII Jornadas
de Archivos Aragoneses. Huesca: 25-28 de noviembre, P. 33-48.
Cerrillo i Martínez, Agustí (2006). L'Administració electrònica. Barcelona:
UOC.
Heichlinger, Alexander (2006). L'Administració electrònica a les regions
europees: plantejaments i progressos sobre serveis, organització i
estratègies de tecnologies de la societat de la informació (TSI) i el
paper dels actors regionals. Barcelona: Escola d'Administració
Pública de Catalunya.
Merchan, M. (2009). La problemàtica de la Administración electrónica y
los archivos. Barcelona: Lligall (29):187-225.
Mnjama, Nathan; Wamukoya, Justus (2007). E-government and records
management: an assessment tool for e-records readiness in
government. The Electronic Library, 25(3):274 – 284.
Yin, R.K. (2003). Case study research. Design and Methods. London:
Sage.
Títol del treball Reutilització de la informació generada pel sector públic
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció Els organismes públics generen informació al llarg de les seves activitats,
que pot tenir un valor econòmic si és reutilitzada. La informació i el
coneixement com a font de riquesa i competitivitat és reconeguda des de fa
anys. L’Agenda de Lisboa el 2000 parlava de convertir l’economia de la
UE en la més avançada i competitiva del món mitjançant el coneixement, i
la Directiva 2003/98/CE apuntava la reutilització del sector públic com una
via per a explorar per a contribuir al creixement de la producció de
continguts i crear ocupació.
Per a fomentar una cultura de reutilització de la informació i regular el seu
us, hi ha iniciatives governamentals arreu del món. Per posar un exemple, a
l’estat espanyol la Llei 37/2007 i el RD 1495/2011 estan orientades a
promoure i especificar l’operativa a seguir per a reutilitzar informació. A
tal fi s’han de desenvolupar una sèrie d’instruments com catàleg de dades o
plantilles. S’estan desenvolupant portals per a facilitar aquesta reutilització.
En el treball es proposa fer un estat de la qüestió sobre el desenvolupament
en una comunitat autonòmica, o comparativa entre comunitats o estats.
L’anàlisi de les vies d’implementació de la llei o el desenvolupament del
sector infomediari en un territori concret, son alguns dels temes de treball.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa.
Capacitat d’anàlisi
Destresa en cerca en bases de dades científiques.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Berthault, D. (2012). El modelo francés de reutilización de la información
del sector público. II Jornada sobre la reutilización de la información del
sector público: acceso y uso de la información: Madrid, 15 y 16 de febrero
de 2012.
Ferrer-Sapena, Antonia; Peset, Fernanda; Aleixandre-Benavent, Rafael
(2011). Acceso a los datos públicos y su reutilización: open data y open
government. El profesional de la información, vol. 20, n. 3, p. 260-269.
Marcos-Martín, C.; Soriano-Maldonado, S. L. (2011). Reutilización de la
información del sector público y open data en el contexto español y
europeo. Proyecto Aporta. El profesional de la información, vol. 20, n. 3, p.
291-297.
Peset, Fernanda; Ferrer-Sapena, Antonia (2012). Reutilización de datos
culturales. Anuario Thinkepi 2012, 2012, vol. 6, p. 193-196.
Peset, F., Ferrer-Sapena, A., & Subirats-Coll, I. (2011). Open data y Linked
open data: su impacto en el área de bibliotecas y documentación. El
profesional de la información, vol. 20, n. 2, p. 165-174.
Simón, L. F. R. (2003). La reutilización de la información del sector
público. Aproximación al contenido de la propuesta de directiva 2002.
Revista general de información y documentación, vol. 13, n. 2, p. 59-96.
Títol del treball La llei de transparència i els processos documentals
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció La implementació de la llei de transparència està estretament lligada al
desenvolupament d’un portal com a únic punt d’accés a la documentació i a
les dades que han de garantir transparència en la gestió de las
administracions públiques. És una via per al rendiment de comptes de l’ús
dels recursos públics.
Per a posar a disposició dels ciutadans els documents es requereixen
sistemàtiques orientades a garantir la qualitat i vigència de la informació.
En aquest treball es proposa fer un estudi dels processos associats a la
implementació de la llei de transparència en diferents administracions
públiques d’una zona geogràfica concreta, o la comparativa entre elles.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa.
Capacitat d’anàlisi
Destresa en cerca en bases de dades científiques.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Basanta Díaz, C. (2004). Ley de transparencia. Partida Doble, vol. 14, n.
160, p. 28-37.
España (2013). Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a
la información pública y buen gobierno. Boletín Oficial del Estado, nº 295,
p. 97922-97952.
López-Ayllón, S., & Arellano Gault, D. (2008). Estudio en materia de
transparencia de otros sujetos obligados por la Ley Federal de
Transparencia y Acceso a la Información Pública Gubernamental.
Títol del treball Open data i gestió de documents
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció Dades i documents són alguns dels components per generar coneixement
en les organitzacions. Totes les organitzacions en el transcurs de les
seves activitats, generen i precisen dades i documents per extreure
informació útil per a la presa de decisions. Les administracions públiques
són un tipus d'organitzacions que generen dades obertes per a la seva
reutilització, com a activitat econòmica. La garantia de qualitat depèn de
la sistemàtica i metodologia de la seva gestió. Les tècniques de gestió
documental poden contribuir a garantir aquesta qualitat.
L'objectiu del treball és conèixer les característiques de les dades i com
les tècniques de gestió documental poden contribuir a l'estructura i gestió
d'aquestes dades.
L'estudiant haurà de seleccionar un conjunt d'organitzacions i analitzar
les dades que es generen i com es posen a la disposició de la societat i de
les empreses mitjançant els portals de dades obertes, implementades per
moltes administracions públiques.
Requisits Coneixement de metodologia de recerca qualitativa i cerca en bases de
dades científiques.
Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Borglund, I.; Engval, Tove (2014). Open data? Data, information,
document or record?. Records Management Journal, vol. 24, no 2, pàg.
163-180.
Casellas Serra, Lluís Esteve (2014). The mapping, selecting and opening
of data. Records Management Journal, Vol. 24 Iss 2 pàg. 87 – 98.
McDonald, John; Léveillé, Valerie (2014). Whither the retention
schedule in the era of big data and open data?. Records Management
Journal, Vol. 24 Iss 2 pàg. 99 – 121.
Lemieux, Victoria Louise; Gormly, Brianna; Rowledge, Lyse (2014).
Meeting Big Data challenges with visual analytics", Records
Management Journal, Vol. 24 Iss 2 pàg. 122 – 141.
McLeod, J (2012). Thoughts on the opportunities for records
professionals of the open access, open data agenda. Records Management
Journal, vol. 22, nº 2, pàg. 92-97.
Ramos Simón, Luis Fernando; Arquero Avilés, Rosario; Botezán,
Iuliana; Cobo Serrano, Silvia; Sala Jiménez, Andrea; Sánchez Jiménez,
Rodrigo; Valle Gastaminza, Félix del (2012). «De la reutilització
d'informació del sector públic als portals de dades obertes a Europa». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre,
núm. 29. <http://bid.ub.edu/29/ramos2.htm> [Consulta: 28-11-2014].
Sataslaatten, Olav Hagen (2014). The Norwegian Noark Model
requirements for EDRMS in the context of open government and access
to governmental information", Records Management Journal, Vol. 24, n.
3 pàg. 189 – 204.
Thurston, Anne Catherine (2012). Trustworthy Records and Open Data.
Et Journal of Community Informatics. Vol. 8, no 2. Available in
http://ci-
journal.net/index.php/ciej/article/view/951/952.
Yin, R.K. (2003). Casi study research. Design and Methods. London:
Sage.
Títol del treball Govern obert i gestió de documents
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció Alguns dels pilars de govern obert són transparència, participació dels
ciutadans i accés a l'administració electrònica. Encara que hi ha diversitat
de legislació donant suport a aquests pilars, les TIC i les metodologies de
gestió de la informació i la documentació són les que faciliten la
implementació i el desenvolupament d'aquests pilars.
L'estudiant haurà de seleccionar un conjunt d'organitzacions i analitzar
els processos relacionats amb el govern obert, a fi d'estudiar el grau
d'implementació i eficiència. Un exemple de treball és analitzar els
portals de transparència i com s'estructura i ofereix la informació i els
documents a la disposició de la societat.
Requisits Coneixement de metodologia de recerca qualitativa i cerca en bases de
dades científiques.
Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Márquez Fernández, J. M.; Vázquez Martínez, R.; Martínez López, M.;
Roldán Cruz, N. (2013).Estudi sobre Objectius, Estratègies i Actuacions
Nacionals i Internacionals en matèria de Govern Obert. Models generals
de desenvolupament i prospectives de futur a Espanya. Ministeri
d'Indústria, Energia i Turisme, Observatori Nacional de les
telecomunicacions i de la Societat d'Informació (ONTSI).
OCDE (2009). Open Government: beyond static measures.
http://www.oecd.org/gov/46560184.pdf
Open data monitor
http://project.opendatamonitor.eu/deliverables/
Open data research Network: http://www.opendataresearch.org
Open government guide. http://www.opengovguide.com/
Open Government Partnership
http://www.opengovpartnership.org/
Open government Standards for transparency, accountability and
participation: http://www.access-info.org/index.php/en/open-
government-data/272-call-for-input-for-ogs
Sataslaatten, Olav Hagen (2014). The Norwegian Noark Model
requirements for EDRMS in the context of open government and access
to governmental information", Records Management Journal, Vol. 24 Iss
3 pàg. 189 – 204.
Yin, R.K. (2003). Casi study research. Design and Methods. London:
Sage.
Títol del treball Implantació de sistemes de gestió per a documents en les
organitzacions
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció Totes les organitzacions generen documents en el transcurs de les seves
activitats, que són l'evidència de les seves activitats. Aquests documents,
a més de ser evidències, són un actiu per a les organitzacions en els
processos d'aprenentatge i gestió del coneixement. A fi de complir amb
aquestes funcions, és primordial que les organitzacions tinguin dissenyats
sistemes de gestió de documents per garantir l'emmagatzematge dels
documents per a la seva posterior recuperació.
L'objectiu del treball és conèixer les pràctiques de gestió de documents
en les organitzacions, metodologies d'implantació i sistemes d'avaluació..
L'estudiant haurà de seleccionar un conjunt d'organitzacions i analitzar
els sistemes de gestió de documents que tenen implementats, la seva
eficiència, i els elements que faciliten o inhibeixen la seva eficiència.
Requisits Coneixement de metodologia de recerca qualitativa i cerca en bases de
dades científiques.
Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Bibliografia
AENOR (2011). UNEIX-ISO 30301:2011 Informació i
documentació. Sistemes de gestió per als documents. Requisits.
Gunnlaugsdottir, Johanna (2012),"Information and records
management", Records Management Journal, vol. 22, n. 3, p.
170 – 185.
Harries, Stephen (2012). Records management and knowledge
mobilisation: a handbook for regulation, innovation and
transformation. Chandos Information Professional Sèries,
ISBN 1843346532.
Healy, Susan (2010),"ISO 15489 Records Management: its development
and significance", Records Management Journal, vol. 20, n.: 1
pàg. 96 – 103.
Ndenje-Sichalwe, I.; Ngulube. P.; Stilwell, C. (2011). Managing records
as a strategic resource in the government ministries of Tanzània.
Information Development, vol. 27, n. 4, p. 264-279.
Serra, J. (2008). Els documents electrònics: què són i com es tracten.
Gijón: Trea
Soler, J. (2008). La preservació dels documents electrònics. Barcelona:
Editorial UOC.
Yin, R.K. (2003). Casi study research. Design and Methods. London:
Sage.
Títol del treball Identificació i gestió del risc en els processos i sistemes de gestió
documental
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció Els sistemes de gestió de documents en les organitzacions garanteixen
l'emmagatzematge dels documents per a la seva posterior recuperació.
Aquests sistemes han d'incorporar metodologies i processos
d'identificació dels riscos que afectin el funcionament del sistema i la
capacitat dels documents per satisfer les necessitats de l'organització.
L'objectiu del treball és conèixer els factors interns i externs que actuen
com a causa i origen del risc, i com les organitzacions incorporen aquesta
apreciació del risc en els sistemes de gestió de documents.
L'estudiant haurà de seleccionar un conjunt d'organitzacions i analitzar
com aquestes identifiquen i gestionen el risc, quins són els riscos
identificats, i quines mesures estableixen per prevenir-los.
Requisits Coneixement de metodologia de recerca qualitativa i cerca en bases de
dades científiques.
Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió documental.
Capacitat per treballar amb materials en anglès.
Bibliografia AENOR (2014) UNEIX-ISO/TR 18128:2014 IN Informació i
documentació. Apreciació del risc en processos i sistemes de
gestió documental.
Egbuji, A. (1999) Risk management of organisations records. Records
Management Journal, vol. 9, nº 2.
Gonzalez, J A. (2009). Els arxius d'empreses: què són i com es tracten.
Gijón: Trea, 2009
ICA (1997) Principes direteurs pour la prévenion et li contrôle donis
sinistres.
Lemieux, V.L. (2010). The records-risk nexus: exploring the relationship
between records and risk.
Serra, J. (2008). Els documents electrònics: què són i com es tracten.
Gijón: Trea
Soler, J. (2008). La preservació dels documents electrònics. Barcelona:
Editorial UOC.
Wilhelm, P. (2009). An evaluation of Mo Req2 in the context of national
EDRMS standard developments in the UK and Europe. Records
Management Journal, 9(2):117-133.
Yin, R.K. (2003). Casi study research. Design and Methods. London:
Sage.
Títol del treball Les lleis de la transparència i la gestió de la informació en els portals
de la transparència
Professor
responsable
Montserrat Garcia Alsina
Descripció La implementació de la llei de transparència està estretament lligada al
desenvolupament d’un portal com a únic punt d’accés a la informació que
ha de garantir transparència en la gestió de las administracions públiques.
És una via per al rendiment de comptes de l’ús dels recursos públics.
Alguns dels requeriments que ha de complir un portal de la transparència
venen marcats per la legislació a la que serveix. D’altres requeriments
haurien d’estar basats en principis de gestió de la informació i usabilitat.
En aquest treball es proposa fer un estudi comparatiu de les lleis de la
transparència i accés a la informació implantades a l’estat espanyol, els
processos de gestió de la informació associats i com s’han traslladat als
diferents portals de transparència. A tal fi, l’estudiant pot escollir una zona
geogràfica concreta, o vàries per a fer una comparativa entre elles.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa.
Capacitat d’anàlisi
Destresa en cerca en bases de dades científiques.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Basanta Díaz, C. (2004). Ley de transparencia. Partida Doble, vol. 14, n.
160, p. 28-37.
España (2013). Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de transparencia, acceso a
la información pública y buen gobierno. Boletín Oficial del Estado, nº 295,
p. 97922-97952.
López-Ayllón, S., & Arellano Gault, D. (2008). Estudio en materia de
transparencia de otros sujetos obligados por la Ley Federal de
Transparencia y Acceso a la Información Pública Gubernamental.
Títol del treball Serveis de Valor afegit en les revistes científiques. Estat de la qüestió
en diverses disciplines científiques i Open Access
Professor
responsable Alexandre López-Borrull
Descripció Les versions electròniques de les revistes científiques incorporen diversos
valors afegit (connectivitat, mètriques, eines 2.0). El treball es centraria en
avaluar i descriure aquests serveis i cercar diferències significatives entre
revistes Open Access, revistes ISI, en diferents disciplines.
Requisits Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia López-Borrull, Alexandre (2013). Accessibilidad de las revistas científicas
de Información y Documentación
http://www.slideshare.net/alopezbo/accesibilidad-de-las-revistas-
cientficas-de-informacin-y-documentacin
López-Borrull, Alexandre (2012). Física vs química: dos modelos de
publicación científica. El profesional de la información 21 (2),
167-172
Títol del treball Revistes científiques i factor d’impacte. Estat de la qüestió en diverses
disciplines científiques
Professor
responsable Alexandre López-Borrull
Descripció L’aparició de les revistes electròniques, el moviment Open Access i
Internet en general han propiciat un canvi en el sistema clàssic de
comunicació científica. Cada disciplina, però, respon a aquest fet d’una
forma interessant. Caldria, doncs, establir, una comparativa de diverses
disciplines per a copsar com aquestes estan, o no, posicionant-se de forma
diferent respecte aquesta nova realitat. A la vegada, veure els efectes que
això ha tingut en el factor d’impacte
Requisits Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia López-Borrull, Alexandre (2013). Retos de la Comunicación Científica
http://www.thinkepi.net/retos-de-la-comunicacion-cientifica
López-Borrull, Alexandre (2012). Física vs química: dos modelos de
publicación científica. El profesional de la información 21 (2), 167-172.
Títol del treball Els Treballs Finals de Grau en Informació i Documentació: estat de
la qüestió
Professor
responsable
Alexandre López-Borrull
Descripció Els Treballs Finals de Grau (TFG) representen un repte i una oportunitat
per a les Universitats. En el cas d'Informació i Documentació, també
representen una visió pròpia de la disciplina, així que estudiar i comparar
els diferents TFG en les diverses universitats permet veure també cap on
es dirigeix la disciplina. Així es farien estudis sobre els tipus TFG,
emprant metodologies quantitatives i qualitatives, incloent enquestes i
entrevistes.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i quantitativa.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia López-Borrull, Alexandre; Cobarsí-Morales, Josep. (2012a) "Treball
Final de Grau en Informació i Documentació a la UOC.
Oportunitats per a la millor inserció laboral" . In Congrés
Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI),
Barcelona, 4-6 July 2012. http://hdl.handle.net/10760/18749
López-Borrull, Alexandre; Ortoll, Eva; Sanz-Martos, Sandra; Cobarsí-
Morales, Josep (2011) Reflexiones de disciplina. Menciones de
grado como estrategia de expansión de la Información y la
Documentación . A: XII Jornadas Españolas de Información y
Documentación, Malaga, 25-27th May 2011.
http://hdl.handle.net/10760/18759
Títol del treball L’ús de les revistes electròniques com a eina per conèixer el
comportament dels usuaris
Professor
responsable
Candela Ollé
Descripció Conèixer les necessitats dels usuaris és cabdal a l’hora de negociar les
partides pressupostàries i d’adquirir les col·leccions impreses i/o
electròniques. Per millorar aquest coneixement és indispensable saber
l’ús que fan els usuaris de les revistes electròniques i detectar si hi ha
necessitats informatives no cobertes, materials en desús, etc.
En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la literatura
i després mitjançant la metodologia quantitativa i/o qualitativa aplicar les
conclusions obtingudes a l’estudi d’un cas concret.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i qualitativa.
Coneixements previs dels conceptes bàsics.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Anglada, L.M. (2003). Impacte i influència dels consorcis en la gestió de
les col·leccions. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i
documentació, 10. [Disponible a:
http://www2.ub.es/bid/consulta_articulos.php?fichero=10anglada.h
tm][Consulta: 06/11/2007].
Borrego, Á.; Ollé, C.; Urbano, C. (2006). Ús de revistes electròniques
decompra consorciada del CBUC (2003-2005): informe realitzat
perencàrrec del Consorci de Biblioteques Universitàries de
Catalunya.[Disponible a:
http://www.recercat.net/bitstream/2072/3586/1/INFORME+2003-
2005.pdf] [Consulta: 20/01/2008].
Nicholas, D.; Huntington, P.; Jamali, H.R. (2008). User diversity:
asdemonstrated by deep log analysis. The electronic library, 26(1),
21-38.
Ollé, Candela; Borrego, Ángel (2010). A qualitative study of the impact
of electronic journals on scholarly information behavior. Library &
Information Science Research, Vol. 32, issue 3, p. 221-228.
Ollé, Candela; Borrego, Ángel (2011). Librarians' perceptions on the use
of electronic resources at Catalan academic libraries: results of a
focus group. New Library World, Vol. 111, Issue: 1/2, p. 46 – 54.
Rodríguez Bravo, B. et al. (2008). Patterns of use of electronic journals in
Spanish University libraries. Serials review, 34(2), 115-128.
Tenopir, C. (2003). Use and users of electronic library resources: an
overview and analysis of recent research studies. Washington:
Council on Library and Information Resources.
Títol del treball Impacte de la crisi econòmica en la conducta informativa dels
usuaris de les biblioteques universitàries
Professor
responsable
Candela Ollé
Descripció Són nombrosos els estudis que han analitzat la incidència i l’impacte que
la crisi econòmica ha causat/està causant en el comportament
informacional dels usuaris. En aquest cas, l’objectiu és centrar-ho en una
tipologia de biblioteques: les universitàries i analitzar quins canvis i
tendències s’estan produint.
En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la literatura
existent i després aplicar els coneixements i les conclusions obtingudes a
l’estudi d’un cas concret.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i qualitativa.
Coneixements previs dels conceptes bàsics.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Boletín Asociación Andaluza Bibliotecarios. Estudio sobre el impacto de
la crisis económica en las bibliotecas andaluzas (n.100, p. 119-
136).
<http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_cris
is_economica.pdf> [Consulta: 27/12/2011].
Gerzema, John and Michael D’Antonio. (2010). Spend Shift : How the
Post-Crisis Values Revolution is Changing the Way We Buy, Sell,
andLive. San Francisco: Jossey-Bass.
Gómez-Hernández, J.A. La previsible agudización de la crisis en las
bibliotecas públicas durante 2012. Notas ThinkEpi, 2011.
http://www.thinkepi.net/la-previsible-agudizacion-de-la-crisis-en-
las-bibliotecas-publicas-durante-2012. [Consulta: 27/12/2011].
ICOLC (2010). Declaració sobre la crisi econòmica global i el seu
impacte en les compres consorciades
<http://www.recercat.cat/handle/2072/13690> [Consulta:
27/12/2011].
Martínez, Dídac; Prats, Jordi i Serrano-Muñoz, Jordi. (2011). Los
hermanos Lehman entran en la biblioteca. ¿Qué pueden hacer las
bibliotecas universitarias españolas ante la crisis económica?
UPCommons. Portal d’accés obert al coneixement de la UPC.
<http://upcommons.upc.edu/e-
prints/bitstream/2117/14290/1/Los%20hermanos%20Lehman%20e
ntran%20en%20la%20biblioteca.%20%c2%bfQu%c3%a9%20pue
den%20hacer%20las%20bibliotecas%20universitarias%20espa%c
3%b1olas%20ante%20la%20crisis%20econ%c3%b3.pdf>
[Consulta: 27/12/2011].
OCLC. Gauder, B. (ed.) (2011). Perceptions of libraries, 2010. Context
and community. Dublin, Ohio: OCLC Research
<http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all
_singlepage.pdf> [Consulta: 26/10/2011].
Títol del treball La gestió de la documentació audiovisual
Professor
responsable
Candela Ollé
Descripció La gestió de la documentació audiovisual s’ha d’entendre com un procés
que va des de la selecció i conservació dels materials, a l'anàlisi dels
documents audiovisuals i a la seva recuperació i difusió. Es pot aplicar
tant a la televisió, com a la documentació cinematogràfica i arxius
audiovisuals a internet.
En aquest treball es proposa que l’estudiant esculli una institució i elabori
i/o apliqui un pla de gestió. Primerament, caldrà fer una revisió de la
literatura i després mitjançant la metodologia escollida aplicar-la en un
estudi de cas.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació en ciències socials
(qualitativa i qualitativa).
Coneixements de gestió de projectes.
Coneixements previs dels conceptes bàsics de l’àrea.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia
Caldera Serrano, Jorge (2013). Documentación audiovisual en televisión
[Recurs electrònic] / Jorge Caldera-Serrano, Pilar Arranz-Escacha.
Barcelona : UOC, 2013 ISBN: 9788490299531
Mercedes Caridad Sebastián ... [et al.] (2011). Documentación
audiovisual: nuevas tendencias en el entorno digital / Madrid : Síntesis,
DL 2011 ISBN: 9788497567466
Giménez Rayo, Mabel (2007). Documentación audiovisual de televisión:
la selección del material / Mabel Giménez Rayo. Gijón : Trea, 2007
ISBN: 9788497043205
De la Cuadra, Elena; López de Solís, Iris (2012). "Imágenes de archivo
en cine de ficción: cine basado en una historia real". Trípodos, n. 31, pp.
11-
36. http://www.tripodos.com/index.php/Facultat_Comunicacio_Blanquer
na/article/view/48/32
Títol del treball Repositoris Digitals: anàlisi de l'estat de la qüestió
Professor
responsable Candela Ollé i Alexandre López-Borrull
Descripció El moviment Open Access des dels seus inicis ha servit per canviar el
sistema de Comunicació Científica. Una de les principals estratègies ha
estat la de generar dipòsits digitals. En aquest moment, moltes universitats
catalanes han creat el seu propi repositori. És arribat, doncs, el moment
d'analitzar-los, així com preveure possibles tendències futures.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i qualitativa.
Coneixements previs dels conceptes bàsics.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Abadal, Ernest; Ollé, Candela; Abad-García, Francisca; Melero, Remedios
(2013). “Políticas de acceso abierto a la ciencia en las
universidades españolas” Revista española de Documentación
Científica, vol. 36, núm. 2
López-Borrull, Alexandre (2012). Física vs química: dos modelos de
publicación científica. El profesional de la información 21 (2),
167-172
Keefer, A. (2005). "Aproximació al moviment 'open access'". BiD: textos
universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15
(desembre 2005).
http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15keefer.
htm.
Harnad, S. (2003). On the need to take both roads to open access.
http://www.library.yale.edu/~llicense/ListArchives/0310/msg0001
1.html
Títol del treball Els mandats institucionals i els repositoris universitaris: estat de la
qüestió
Professor
responsable
Candela Ollé i Alexandre López-Borrull
Descripció El moviment Open Access ha configurat un nou sistema de Comunicació
Científica. Les polítiques institucionals i els mandats que han aprovat les
universitats han estat les eines per regular el sector. A partir de l'anàlisi
dels mandats i de les polítiques intentarem detectar tendències i si
existeix una relació de causa-efecte amb el nombre de dipòsits. És a dir,
com més estricta és la política, més dipòsits es produeixen?
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i qualitativa.
Coneixements previs dels conceptes bàsics.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Gargouri, Y, Lariviere, V, Gingras, Y, Brody, T, Carr, L and Harnad, S
(2012). Testing the Finch Hypothesis on Green OA Mandate
Ineffectiveness. In, Open Access Week 2012
Abadal, Ernest; Ollé, Candela; Abad-García, Francisca; Melero,
Remedios (2013). “Políticas de acceso abierto a la ciencia en las
universidades españolas” Revista española de Documentación Científica,
vol. 36, núm. 2
Keefer, A. (2005). "Aproximació al moviment 'open access'". BiD: textos
universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15 (desembre
2005).
http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=15keefer.htm.
Títol del treball Els investigadors i les dades obertes de recerca
Professor
responsable
Candela Ollé i Àlex López-Borrull
Paraules clau gestió, dades, recerca, accés obert
Descripció L’objectiu principal d’aquest treball és d’identificar els hàbits i
experiències actuals dels investigadors en relació a la gestió i l’intercanvi
de les dades en brut de recerca. L’estructura general del treball constarà de dues parts. En la primera es
realitzarà una revisió de la literatura relacionada amb el tema que doni lloc
a un marc teòric sòlid i la segona consistirà en l’aplicació d’aquest marc
amb un qüestionari .
Requisits Coneixements previs dels mètodes i tècniques de recerca. Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia
Ferrer-Sapena, A.; E. A. Sánchez-Pérez; R. Aleixandre-Benavent; F. Peset
(en evaluación). Cómo analizar el impacto de los datos de investigación
con métricas: modelos y servicios
Peset, F. ; R. Aleixandre-Benavent; Blasco-Gil, Y.; Ferrer-Sapena, A. (en
evaluación). Retos en la publicación, consumo y reutilización de los datos
derivados de la investigación. Cuestiones pendientes
Ferrer-Sapena, A.; E. A. Sánchez-Pérez;F. Peset; L. M. González; R.
Aleixandre- Benavent (2016).
The Impact Factor as a measuring tool of the prestige of the journals in
research assessment in mathematics. Research evaluation doi:
10.1093/reseval/rvv041
Peset, Fernanda; González, Luis-Millán (en prensa). Ciencia abierta y
gestión de datos de investigación. Gijón: TREA. ISBN 978-84-9704-907-8
Peset, Fernanda (en prensa). La complejidad de la ciencia en la gestión de
los datos de investigación, en Couto, Fabiano. Gestión de datos científicos.
EPI-UOCPeset, F. y LM González (2016). Electronic laboratory
Notebooks–ELN, gestores del ciclo de vida de objetos de investigación.
Anuario Thinkepi
Ferrer-Sapena, Antonia and Aleixandre-Benavent, Rafael and Peset,
Fernanda and Vidal-Infer, Antonio and Alonso-Arroyo, Adolfo Los
científicos ante los datos abiertos. Red Maredata., 2016 . In II Encuentro
de datos abiertos 2016 de la Universidad de Alicante, Alicante, 17 de
marzo de 2016. (Unpublished) [Presentation]
Títol del treball Intel·ligència Territorial
Professor
responsable
Eva Ortoll/ Montserrat García (el treball serà dirigit per un dels dos
professors)
Descripció
El desenvolupament d’un territori depèn de diversos factors i variables, i
hi juga un paper rellevant la informació i el coneixement que s’hi genera.
Fer ús d’aquest coneixement i d’aquesta informació, mitjançant la
coordinació dels actors que treballen i participen en una mateixa regió, és
el què s’ha vingut a denominar intel·ligència territorial (IT). Tot i que la
IT és un camp interdisciplinari, la gestió d’informació i de coneixement
hi juga un paper fonamental.
En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la literatura
sobre intel·ligència territorial, i després aplicar les conclusions
obtingudes a l’estudi d’un cas concret. Així, l’objectiu del treball és
aprofundir en l’estudi de models i iniciatives, a escala local, nacional o
internacional, d’Intel·ligència Territorial (denominada també
Intel·ligència Econòmica a la tradició francòfona)
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i quantitativa, i
cerca en bases de dades científiques.
Coneixements previs sobre intel·ligència competitiva.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Bertacchini, Y.; Girardot, J.J. (2006). De l’inteligence territoriale:
theorie, posture, hypotheses et definition. En Ve. Colloque TIC&
territoire: quels developpements? Université de Franche Comté,
Besançon, 9-10 juin 2006.
Bouchet, Y. (2006). «Intelligence économique territoriale». [Tesis
doctoral]. Lyon: Univiersité Jean Moulin, Lyon 3,
Garcia-Alsina, M.; Ortoll, E.; López-Borull, A. (2010). Aplicaciones
emergentes de inteligencia competitiva en las universidades. El
Profesional de la Información, 20(5):503-509.
Ortoll, E; Garcia, M. (2008). Intel.ligència Competitiva. Barcelona:
EdiUoc
Yin, R.K. (2003). Case study research. Design and Methods. London:
Sage.
Títol del treball Intel.ligència Competitiva
Professor
responsable
Eva Ortoll / Montserrat Garcia (el treball serà dirigit per un dels dos
professors)
Descripció La funció d’Intel·ligència Competitiva (IC) s’ha demostrat que
contribueix a l’elaboració de l’estratègia de les organitzacions. A Europa
la IC a les PYMEs i al sector públic és una pràctica incipient. Diversos
estudis mostren que algunes de les barreres que dificulten la seva
implementació són la manca de pressupost, l’escàs coneixement dels
seus beneficis per part dels directius, la cultura organitzativa o la manca
de formació especialitzada. Per altra banda, existeixen diferents
iniciatives governamentals que, conscients de promoure l’aplicació d’IC
a les empreses, impulsen programes de suport.
L’objectiu del treball és aprofundir en l’estudi d’algun dels elements
citats que, presumiblement, poden ajudar a promoure i millorar la
pràctica de la IC a les organitzacions (paper dels governs, oferta
formativa, aspectes de cultura organitzativa, etc). L’estudiant haurà
d’estudiar una empresa (pública o privada) i analitzar com es
desenvolupa la IC.
Requisits Coneixement de metodologia d’investigació qualitativa i quantitativa.
Coneixements previs de conceptes bàsics de Gestió d’Informació
Estratègica
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Calof, J; S Wright (2008) “Competitive Intelligence: A Practitioner,
Academic and Inter-Disciplinary Perspective” European
Journal of Marketing, 42 (7/8): 717-730
Escorca, P.; Maspons, R. (2001) De la vigilancia tecnológica a la
inteligencia competitiva. Madrid: Prentice Hall
Matthews, J. y Shulman, A. D. (2005) Competitive advantage in public
sector organizations: explaining the public good/sustainable
competitive advantage paradox. Journal of Business Research
58 , (2) 232-240
Ortoll, E; Garcia, M. (2008). Intel.ligència Competitiva. Barcelona:
EdiUoc
PALOP, F., VICENTE, J. M. (Eds.) (1999) Vigilancia tecnológica e
Inteligencia competitiva: su potencial para la empresa española.
Madrid: COTEC
POSTIGO, J. (2001) “La inteligencia competitiva en España: una
encuesta sobre su utilización por parte de las empresas
exportadoras”. El profesional de la información, 10 (10): 4-8
Rouach, D.y Santi, P. (2001), “Competitive Intelligence adds Value: Five
Intelligence Attitudes”. European Management Journal, 19(5):
552-559.
Títol del treball Comunitats de pràctica en entorns organitzacionals Professor
responsable
Sandra Sanz Martos
Descripció El sorgiment de comunitats de pràctica (CoPs) a les organitzacions és un
fet cada cop més freqüent. Moltes sorgeixen per gestionar aquella part
del coneixement que els sistemes de gestió de coneixement per si sols no
cobreixen (McDermott, 1999). Tanmateix, del seu origen més o menys
guiat i del posterior cultiu d’aquests comunitats dependrà el seu èxit i la
seva evolució. Cal que s’entengui què són les comunitats de pràctica i a
on radica el seu compromís mutu. I no confondre-les amb altres grups o
equips de treball amb uns objectius marcats i forçats –de vegades- per la
direcció de l’organització.
En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la cada
vegada més nombrosa literatura sobre comunitats de pràctica, i després
aplicar les conclusions obtingudes a l’estudi d’un cas concret.
Requisits Coneixements previs dels conceptes comunitats de pràctica i de la gestió
del coneixement.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Brown, J.S. y Duguid, P. (1991) “Organizational learning and
communities of practice: Towards a Unified View of
working, learning and innovation” [En línia]
http://www.slofi.com/Organizatinal_learning.htm
McDermott , Richard (1999) “ Learning Across Teams: How to build
Communities of Practice in Team Organizations” Knowledge
Management Review 8 pp 28-32
Wenger, E. and Snyder, W. (2000) “Communities of practice: the
organizational frontier” Harvard Business Review, January-
February 2000
Wenger, Etienne (1998) Communities of practice: Learnig, meaning, and
identify Cambridge: University of Cambridge [Edición en
castellano: Wenger, Etienne (2001) Comunidades de práctica
Barcelona: Paidós, 2001. ISBN 84-493-1111-X]
Wenger, E.; McDemortt R.; Snyder, W. (2002) Cultivating Communities
of practice. Boston, Massachussets: Harvard Business Scholl
Press, 2002. ISBN: 1-57851-330-8
Títol del treball Intercanvi de coneixement a través de la web 2.0
Professor
responsable
Sandra Sanz Martos
Descripció Als temps de Facebook i Twitter, tot esdevé –de sobte- compartible. Es
comparteixen fotografies, videos, presentacions en diferents formats, i un
ampli, etcètera. Les persones amplien la seva xarxa de contactes per
tenir accés a major informació i compartir la pròpia amb més gent. I al
mateix temps, s’organitzen en grups mes reduïts i formen comunitats
virtuals de diferent naturalesa per aprofundir en el coneixement d’una
determinada qüestió.
En aquest context, cada cop és més freqüent el sorgiment de comunitats
d’interès, xarxes socials d’intercanvi de coneixement o d’aprenentatge
col·laboratiu basats en comportaments propers al connectivisme.
En aquest treball es proposa, primerament, fer una revisió de la cada
vegada més nombrosa literatura sobre aquests aspectes, i després aplicar
les conclusions obtingudes de l’estudi d’un cas concret.
Requisits Coneixements previs dels conceptes comunitats d’interès, aprenentatge
col·laboratiu i connectivisme.
Capacitat de treballar amb materials en anglès.
Bibliografia Amstrong, A. & Hagel, J. (2000) The real value of online communities.
In Lesser, E.L., Fontaine, M. A & Slusher, J. A. Knowledge and
communities. (pp.85-98) Boston: Butterworth-Heinemann.
Fisher, G. (2001). Communities of interest: learning through the
Interaction of Multiple Knowledge Systems. Proceedings of the
24thIRIS Conference. Ulvik, Departament of Information
Science, Bergen.
Henri, F & Pudelko, B. (2003) “Understanding and analysing activity
and learning in virtual communities”. Journal of Computer
Assisted Learning, nº 19 (4), 474-487 Oxford, Blackwell
Scientific Publication.
Siemens, G. (2004). Connectivism: A Learning Theory for the Digital
Age. [Accessible des de]:
http://www.elearnspace.org/Articles/connectivism.htm
Vries, S. de, and Kommeres, P. (2004) “Online knowledge communities:
future trends and research issues”. Int. .J. Web Based
Communities, Vol. 1, nº 1, pp.115-123
Wellman, Barry & Co. (1996). “Computer networks as social Networks:
Collaborative work, telework and virtually community”.
Annual Review of Sociology, 1996. 22: 213-238. University of
Toronto
Títol del treball Anàlisi de recursos d’informació multilingües
Professor
responsable
Mercè Vàzquez Garcia
Descripció En el context actual, la creació i ús d’informació multilingüe en formats
diferents ha crescut de manera exponencial. Per tal de poder identificar,
classificar i emmagatzemar la informació que es produeix en un àmbit
d’especialitat, en els darrers anys s’han desenvolupat diverses eines que
permeten extreure de manera automatitzada els conceptes clau que són
presents en aquesta documentació especialitzada.
Les eines d’extracció automàtica de conceptes clau han evolucionat i
s’han anat adaptant a les necessitats que tenen els usuaris. Van néixer
com a eines centrades a analitzar lingüísticament els corpus.
Progressivament han anat incorporant l’ús d’estratègies estadístiques en
la identificació de conceptes clau, i actualment combinen diferents
estratègies d’extracció, com ara ontologies, recursos lingüístics en obert,
corpus paral·lels, corpus comparables, entre altres.
En aquest context es proposa de dur a terme un treball de recerca amb
l’objectiu d’analitzar quines són les estratègies més rellevants en l’àmbit
de l’extracció automàtica de conceptes claus, identificar quina d’aquestes
estratègies és més adequada per a identificar i recuperar informació
especialitzada d’un domini temàtic, posar en pràctica l’ús d’una eina
d’extracció automàtica de conceptes clau en un àmbit d’especialitat i fer
una anàlisi quantitativa dels resultats obtinguts.
Paraules clau: extracció automàtica de conceptes, informació
multilingüe, metodologia quantitativa
Requisits Interès per explorar aquest àmbit de recerca i fer una aproximació a la
metodologia quantitativa
Domini d’eines ofimàtiques i de recursos d’informació multilingüe
Bibliografia Oliver, Antoni; Vázquez, Mercè (2015). «TBXTools: A free, fast and
flexible tool for Automatic Terminology Extraction». A: Recent
Advances in Natural Language Processing (RANLP), p. 473-479.
Foo, J. (2012). Computational Terminology: Exploring Bilingual and
Monolingual Term Extraction. Tesi doctoral, Linköping University,
Linköping, Suècia.
Pazienza, M. T.; Pennacchiotti, M.; Zanzotto, F. (2005). «Terminology
extraction: an analysis of linguistic and statistical approaches». A:
Knowledge Mining, volum 185 de Studies in Fuzziness and Soft
Computing, p. 255–279. Springer Berlin Heidelberg.
Kageura, K.; Umino, B. (1996). «Methods of automatic term
recognition: a review». Terminology, vol 3, núm. 2, p. 259–289.
Daille, B. (1997). «Study and implementation of combined techniques
for automatic extraction of terminology». A: The balancing act:
combining symbolic and statistical approaches to language, p. 49–66.
Massachusetts Institute of Technology
Ananiadou, S. (1994). «A methodology for automatic term recognition».
A: Proceedings of the 15th International Conference on Computational
Linguistics (COLING 1994), v. 2, p. 1.034–1.038, Kyoto, Japó.
Association for Computational Linguistics.
Recommended