Tot es mou i canvia

LA TERRA

ÀREES OCEÀNIQUES

Fons oceànic format per roques joves d’uns 200 milions d’anys, en constant moviment

Les dorsals estan seccionades i dividides en segments per adaptar-se a la forma esfèrica de la Terra

PLANES ABISSALS

Les planes abissals formen el fons marí on s’aixequen muntanyes d’origen volcànic que poden arribar a la superfície i formar illes

ÀREES PRECONTINENTALS

Pot arribar fins els 200 m de profunditat

Després de la plataforma gran pendent que arriba fins els

4.000 – 5.000 metres

ÀREES CONTINENTALS

CRATONS OROGENS

ESTUDI DE L’INTERIOR TERRESTRE6.378 Km radi

Mètodes directes

- SondesKola (15 Km)

- ProspeccionsPetrolíferes

- Perforacions a prop de l’aigua

Mètodes indirectes

-Meteorits(ferro, níquel, silicats)

-Calor ( Augmenta 3ºC cada 100 m.-------Interior temperatura elevada)

- Densitat = 5,5g/cm3

(en superfície 2-3 g/cm3 -------- profunditat 13,6 g/cm3)-Força de gravetat, superior al mar -----A l’interior més elevada)

- Ones sísmiques

CaptureFlash (2).lnk

ESTRUCTURA DE LA TERRACaptureFlash (2).lnk

TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL

Els continents a començaments del Mesozoic (fa uns 230 milions d’anys) formaven un únic continent, la Pangea, situada a l’hemisferi sud que es va començar a esquinçar i els continents es van desplaçar en direcció a l’hemisferi nord fins arribar a la distribució actual

PROVES GEOGRÀFIQUES I GEOLÒGIQUES

PROVES PALEONTOLÒGIQUES I BIOLÒGIQUES

PROVES PALEOCLIMÀTIQUES

ARGUMENTS GEOFÍSICS

PROVES GEOGRÀFIQUES I GEOLÒGIQUES

PROVES CLIMÀTIQUES

PROVES PALEONTOLÒGIQUES I BIOLÒGIQUES

ARGUMENTS GEOFÍSICS (Isostàsia)

Les muntanyes tenen arrels que surenEn el mantell

Com més jove és una muntanyaMés arrel.L’erosió provoca una pujada de l’escorça

TECTÒNICA DE PLAQUES

PLAQUES TECTÒNIQUES

Moviments de convecció

Cèl·lules convectives

TIPUS DE VORES

VORES DIVERGENTS – Separació

VORES CONVERGENTS – Aproximació ------ SUBDUCCIÓ OBDUCCIÓ

VORES LLISCAMENT LATERAL

VORES DIVERGENTS O DE SEPARACIÓ

Marges constructius perquè és forma litosfera, la lava de l’Astenosfera puja i es solidifica com escorça oceànica

Coincideixen amb les corrents ascendents de dos cèl·lules convectives

Es formen dorsals i rift

Hi ha activitat volcànica

VORES CONVERGENTS O D’APROXIMACIÓ

VORES CONVERGENTS O D’APROXIMACIÓ Coincideixen amb les corrents descendents de dues cèl·lules convectives

Marges destructius es destrueix Litosfera

Es produeix: Fosses, Terratrèmols, Volcans, Arcs d’illes i Orogènesis

La placa s’enfonsa parcialment i provoca illes volcàniques en forma d’arc degut a l’esfericitat de la Terra

Fosses

VORES CONVERGENTS O D’APROXIMACIÓ

ObduccióEs produeix: Terratrèmols, Volcans i Orogènesis

TERRATREMOLS

terremotos.zip

http://www.icc.es/sismes/

http://www.icc.es/sismes/

http://portal.ega.cl/ayuda_asia/index.php

http://www.el-mundo.es/fotografia/2004/12/maremotos_especial/graficos/index.html

http://wizbangblog.com/2005/01/01/wizbang-tsunami-video-archive.php

VOLCANSEl magma, massa espessa i viscosa, és la roca fosa que es troba en la part interna, sotmesa a grans pressions , formada també per gasos que es troben dissolts i quan arriben a la superfície la pressió disminueix i els gasos s’alliberen tot provocant explosions.

La lava, és el magma amb menys gasos. En el moment de l’erupció està carregada de gasos com : CO2, H, CO i S2O i .

Els fragments de lava es classifiquen en bombes, cendres, lapil.li i escòries, el conjunt es coneix com a piroclasts.

ACTIVITAT EFUSIVA: emissió tranquil·la i continuada de lava

ACTIVITAT EXPLOSIVA: Hidromagmàtica Magmàtica

Estrombolià: erupcions violentes, lava viscosa, no rellisca fàcilment, forma cons volcànics, expulsa piroclasts, la lava pot córrer fins 12 Km fins solidificar-se.  

Vulcanià: erupcions més violentes, laves molt viscoses, solidifiquen en el cràter, en produir-se l'explosió pot destruir la part superior del con

Peleà o plinià: explosions extremadament violentes. Pot provocar grans destruccions

FALLES I PLECS

Les falles són fractures de l’escorça, fruit de les tensions

PLECS

Els materials de l’escorça poden trencar-se o deformar-se: elàstica, fràgil, plàstica

Deformació: - tipus d’esforç - tipus de material

Anticlinal

Sinclinal

Pla axial

Xarnera

Flancs