View
10
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
D’UN PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ
DE VINYA A REGADIU A LA FINCA ARANYÓ
(TT.MM. DE JUNEDA I LES BORGES BLANQUES)
Promotor: MASOS FLASSADA SORD S.A.U.
Novembre 2015
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 1/98
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 2/98
Taula
1. PRESENTACIÓ .................................................................................................................... 4
1.1. Introducció ...................................................................................................................... 4 1.2. Objecte del projecte ........................................................................................................ 4 1.3. Idoneïtat ambiental .......................................................................................................... 5 1.4. Objecte de l’Estudi d’Impacte Ambiental .......................................................................... 5 1.5. Marc legal ....................................................................................................................... 6 1.6. Contingut i metodologia de l’Estudi d’impacte ambiental .................................................. 7
2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE LES SEVES ACCIONS .............................................. 10
2.1. Localització del projecte ................................................................................................ 10 2.2. Accions del projecte ...................................................................................................... 12
2.2.1. Instal·lació del punt de captació a xarxa primària: hidrant ...................................... 13 2.2.2. Excavació de les rases per a les canonades: moviments de terres ........................ 13 2.2.3. Instal·lació d’una estació de bombeig i punt de presa de cada sector .................... 14 2.2.4. Extensió de la xarxa de distribució interior a parcel.la............................................ 14 2.2.5. Construcció d’una bassa d’emmagatzematge i regulació....................................... 15
3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI .................................................................................................... 16
3.1. Medi físic....................................................................................................................... 16 3.1.1. Àmbit territorial ..................................................................................................... 16 3.1.2. Clima .................................................................................................................... 17 3.1.3. Geomorfologia, geologia i sòls .............................................................................. 22 3.1.4. Hidrologia ............................................................................................................. 25 3.1.5. Hidrogeologia ....................................................................................................... 26 3.1.6. Ambient atmosfèric ............................................................................................... 26
3.2. Medi biològic ................................................................................................................. 30 3.2.1. Vegetació ............................................................................................................. 30 3.2.2. Fauna ................................................................................................................... 37 3.2.3. Paisatge ............................................................................................................... 41
3.3. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió .............................................................. 42 3.3.1. PEIN ..................................................................................................................... 42 3.3.2. Xarxa Natura 2000 ................................................................................................ 43 3.3.3. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida) ................................................. 43 3.3.4. Àrees d'interès faunístic i florístic .......................................................................... 45
3.4. Medi humà .................................................................................................................... 46 3.4.1. Població ............................................................................................................... 46 3.4.2. Usos del sòl .......................................................................................................... 46 3.4.3. Activitat econòmica de la finca .............................................................................. 47 3.4.4. Infraestructures existents ...................................................................................... 49
3.5. Riscos ........................................................................................................................... 50 3.5.1. Risc d’incendi forestal ........................................................................................... 50 3.5.2. Risc d’erosió ......................................................................................................... 53 3.5.3. Risc de salinitat de sòls......................................................................................... 53 3.5.4. Risc de contaminació per nitrats ........................................................................... 54
4. ESTUDI D’ALTERNATIVES ................................................................................................ 55
4.1. Objectius de l’anàlisi d’alternatives ................................................................................ 55 4.2. Alternatives de localització ............................................................................................ 55
4.2.1. Extensió dels regadius .......................................................................................... 55 4.2.2. Localització del punt de captació o hidrant ............................................................ 58
4.3. Alternatives tècniques ................................................................................................... 59 4.3.1. Tipologia de les edificacions .................................................................................. 59 4.3.2. Tipologia de la maquinària a utilitzar en l’excavació de les rases ........................... 60
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 3/98
5. IDENTIFICACIÓ, CARACTERITZACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES .................................. 63
5.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes .............................................. 63 5.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes ............................................ 63 5.3. Identificació d’impactes significatius............................................................................... 65 5.4. Caracterització i descripció dels impactes significatius ................................................... 68 5.5. Descripció dels impactes significatius ............................................................................ 71
5.5.1. Atmosfera ............................................................................................................. 71 5.5.2. Aigües .................................................................................................................. 71 5.5.3. Sòls ...................................................................................................................... 72 5.5.4. Vegetació .............................................................................................................. 72 5.5.5. Fauna ................................................................................................................... 72 5.5.6. Paisatge................................................................................................................ 73 5.5.7. Residus................................................................................................................. 73 5.5.8. Socioeconomia ..................................................................................................... 73
5.6. Avaluació dels impactes ................................................................................................ 74
6. MESURES CORRECTORES I COMPENSATÒRIES .......................................................... 77
6.1. Geomorfologia i sòls ...................................................................................................... 77 6.2. Consum d’aigua ............................................................................................................ 78 6.3. Comunitats vegetals ...................................................................................................... 78 6.4. Fauna............................................................................................................................ 79 6.5. Paisatge ........................................................................................................................ 81 6.6. Gestió de residus i sobrants .......................................................................................... 81 6.7. Atmosfera i gestió energètica ........................................................................................ 82 6.8. Socioeconomia .............................................................................................................. 83 6.9. Patrimoni ....................................................................................................................... 83 6.10. Incendis forestals ........................................................................................................ 83 6.10. Resum de les principals mesures correctores .............................................................. 83
7. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ........................................................................ 85
7.1. Informes generats en l’execució del PVA ....................................................................... 85 7.2. Factors ambientals a considerar .................................................................................... 86
8. ADEQUACIÓ DE L’EIA AL DOCUMENT D’ABAST I RESTA D’INFORMES ........................ 88 9. CONCLUSIÓ ...................................................................................................................... 94
Annex 1. ................................................................................................................................. 96 Documentació que acredita que la vinya està plantada i el filat horitzontal autoritzat abans de
22/10/2010 .......................................................................................................................... 96
PLÀNOLS ................................................................................................................................ 97
1. Situació. 1:50.000
2. Usos. 1:10.000
3. Vegetació d’interès. 1:10.000
� 3a sector nord. 1:4.500
� 3b sector sud-est. 1:4.500
� 3c sector sud-oest 1:4.500
4. Figures de protecció. 1:10.000
5. Projecte. 1:10.000
6. Cadastre. 1:10.000
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 4/98
1. PRESENTACIÓ
1.1. Introducció
Per encàrrec de Masos Flassada Sord S.A.U., amb domicili al carrer Doctor Janer 8, de
Vilafranca del Penedès (CP 08720), i amb el CIF número A-43.108.273, empresa titular dels
terrenys que explota Bodegas Torres, Enginyeria Marsal i Porta, SL amb CIF B-25618737 i LA
LLENA ambiental amb NIF J-25.506.809, realitzen conjuntament aquest Estudi d’Impacte
Ambiental (en endavant, EIA), format en el què es basa aquest informe, per avaluar les
afeccions sobre e
l medi que poden derivar del projecte de conversió a regadiu d’unes 90,4 hectàrees de vinya
existents al sector sud de la finca de l’Aranyó, terme sufragani de Juneda situat a cavall
d’aquest terme i el municipis de les Borges Blanques (les Garrigues).
Concretament, la zona que ha de ser objecte del nou regadiu presenta la particularitat de
trobar-se dins de l’espai natural protegit Els Bessons inclòs al llistat de l’Annex 1 del Decret
328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (DOGC núm.
1714 de 01/03/1993). Posteriorment, va ser inclòs dins la proposta de la Generalitat de
Catalunya d’espais que composen la Xarxa comunitària Natura 2000, segons Directiva
92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, aprovada per la Generalitat de Catalunya amb data de 5
de setembre de 2006. L’espai va ser inclòs en la tipologia d’espais de plana agrícola i fou
classificat com a LIC (lloc d’interès comunitari) i ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus)
amb codi ES5130001.
Cal esmentar que la propietat preveu convertir a regadiu tota la finca de l’Aranyó. No obstant
això, l’avaluació d’impacte ambiental del sector que queda fora de l’espai natural protegit Els
Bessons ja va ser realitzada en quedar dins l’àmbit del projecte de regadiu Segarra-Garrigues a
on s’inclouen els altres perímetres de reg inclosos als sectors 9.2 i 15 A i 15 B de reg.
1.2. Objecte del projecte
L’objecte principal del projecte és dotar d’un reg de suport (“gota a gota”) els conreus de vinya
de secà al sector sud de la finca de l’Aranyó, entre els termes de Juneda, majoritàriament i les
Borges Blanques, amb una dotació màxima de 1.500 m3/ha/any. A tall particular, l’objectiu del
projecte es materialitza a través de les següents accions:
1. Dotació subministrada a partir d’un hidrant procedent de la canonada de la xarxa primària del
sector 15 del sistema de reg del sistema Segarra-Garrigues que proveeix la bassa reguladora
BR-538, llindant a la finca (no es preveu la construcció de cap element de la xarxa secundària
de reg).
2. Instal·lació d’elements de la xarxa terciària de regadiu: canonades terciàries i preses
parcel·làries en els tres subsectors de reg existents (sector sud, dit sector 15 B.1, sector
central, dit sector 15 B.2, sector nord, dit sector 15 B.3).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 5/98
3. Instal·lació d’elements de la xarxa de reg interior o a parcel.la: canonades interiors i
electrovàlvules.
1.3. Idoneïtat ambiental
L’aplicació dels principis de sostenibilitat en l’àmbit de l’agricultura passa per desenvolupar
tècniques de cultiu que permetin compatibilitzar una explotació dels conreus viable i moderna
amb la conservació dels valors naturals de l’entorn, encarnats fonamentalment en els medis
físic i biòtic.
En el cas de la finca de l’Aranyó, el projecte de transformació de secà a regadiu, no ha de
comportar canvis en la geomorfologia de les parcel·les ni en la flora i la fauna present. De fet, la
introducció de l’aigua com a factor de seguretat en els conreus assegura la viabilitat futura de la
finca i en conseqüència, ha d’incidir en la continuïtat de les espècies que van associades als
conreus i el paisatge agroforestal de la zona.
1.4. Objecte de l’Estudi d’Impacte Ambiental
L’EIA és un instrument de caràcter preventiu per a la protecció del medi i permet conèixer la
incidència d'un projecte sobre l’entorn i adoptar mesures per corregir o evitar els impactes
potencials que podria ocasionar la seva execució i posada en funcionament. Aquest EIA es
planteja en paral·lel a la redacció del Projecte Bàsic i incorpora la informació necessària per a
l’aprovació del projecte segons la normativa sobre Avaluació d’Impacte Ambiental.
Es pot considerar que l’objecte d’aquest EIA és:
1. Justificar la finalitat del projecte i verificar la compatibilitat de l’actuació amb la
normativa urbanística i sectorial.
2. Analitzar les accions del projecte i identificar, caracteritzar i avaluar els impactes
(positius i negatius), establint mesures preventives i correctores per minimitzar-los, posant
èmfasi en el vector aigua i sòls.
Els factors del medi que l’EIA en potenciarà la seva conservació i en qualsevol cas preveurà,
eliminarà i/o minimitzarà els efectes negatius que pugui provocar la instal·lació són els
següents:
MEDI FÍSIC
- Geomorfologia: Es procurarà no alterar significativament les formes del lloc d’emplaçament.
- Sòls: Minimitzar l’ocupació de sòl en superfície i prevenir processos erosius.
- Atmosfera: Minimitzar la generació de pols i nivells sonors en la fase constructiva i
d’explotació.
MEDI BIOLÒGIC
- Vegetació: minimitzar la pèrdua d’individus de les diferents espècies vegetals que
conformen les comunitats presents i immediates a l’espai.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 6/98
- Fauna: vetllar perquè l’afecció i les molèsties que es puguin causar a la fauna siguin
mínimes, especialment per a espècies protegides, amenaçades, en recessió o que tenen llur
límit de distribució a la zona.
- En general, garantir la continuïtat de les dinàmiques ecològiques de l’indret.
MEDI SOCIOECONÒMIC
- Paisatge: integrar les eventuals instal·lacions de suport a l’entorn, considerant la seva
localització, disposició i materials de manera que l’impacte visual sigui mínim.
- Socioeconomia: promoure que la instal·lació suposi un element de foment de l’economia del
territori.
1.5. Marc legal
La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental (que substitueix el RDL 1/2008, d'11
de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes),
diferencia el tràmit ambiental a aplicar, segons la tipologia del projecte, i que es troben recollits
en els annexos I i II de la norma.
En concret, i dins dels projectes sotmesos al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental ordinari,
recollits en l'annex I de la norma (Annex 1. Proyectos sometidos a la evaluación ambiental
ordinaria regulada en el título II, capítulo II, sección 1.ª) i dins de l’epígraf Proyectos
contemplados en el apartado 1 del artículo 3, Grupo 9. Otros proyectos hi apareix el següent:
3. Proyectos de gestión de recursos hídricos para la agricultura, con inclusión de proyectos de
riego o de avenamiento de terrenos, cuando afecten a una superfície mayor de 10 hectáreas.
Altrament, a l’Annex 2 també hi figura el següent epígraf, en base al qual s’hauria de sotmetre
el projecte al tràmit de l’Annex 1, atès que en bona part l’àmbit s’inclou en un Espai d’interès
natural i Xarxa Natura 2000
b. Los siguientes proyectos correspondientes a actividades listadas en el anexo I que, no
alcanzando los valores de los umbrales establecidos en el mismo, se desarrollen en zonas
especialmente sensibles, designadas en aplicación de la Directiva 79/409/CEE del Consejo, de
2 de abril de 1979, y de la Directiva 92/43/CEE, del Consejo.
A aquests projectes se'ls aplica el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental, que comprèn les
actuacions següents:
- Sol·licitud de submissió del projecte a avaluació d'impacte ambiental pel promotor,
acompanyada del document inicial del projecte (DIP).
- Determinació d'abast de l'estudi d'impacte ambiental per l'òrgan ambiental, l’Oficina Territorial
d'Avaluació Ambiental (OTAA) amb la consulta prèvia a les administracions públiques
afectades i, si escau, a les persones interessades.
- Elaboració de l'estudi d'impacte ambiental (EIA) pel promotor del projecte.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 7/98
- Evacuació del tràmit d'informació pública i de consultes a les administracions publiques
afectades i a persones interessades, per l'òrgan substantiu que donarà lloc a un EIA refós.
- L'avaluació d'impacte ambiental de projectes finalitza amb l'emissió de la declaració d'impacte
ambiental (DIA) per l'òrgan ambiental, que s'ha de fer pública.
Altrament, l’Annex II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais
d'interès natural (DOGC núm. 1714 de 01/03/1993), estableix el tipus d’obres, instal·lacions o
activitats sotmeses a avaluació prèvia d'impacte ambiental, és a dir, al tràmit d’avaluació
d’impacte ambiental, en els espais del PEIN. Entre aquestes obres en el punt 2 esmenta:
Projectes d'hidràulica agrícola de superfície superior a 10 ha.
Atès que l’extensió del reg de suport a la finca Aranyó té lloc en una superfície de conreu
agrícola de secà de 90,4 Ha i per tant, superior a 10 Ha, el projecte requereix redactar el
present EIA i sotmetre’l al tràmit d’avaluació, al final de la qual, l’organisme ambiental
competent, en aquest cas, el Departament de Territori i Sostenibilitat, ha d’efectuar la
Declaració d’Impacte Ambiental, en la qual es resol sobre la idoneïtat global del projecte i on, si
s’escau, imposa i enumera les mesures correctores i compensatòries que consideri adequades.
1.6. Contingut i metodologia de l’Estudi d’impacte ambiental
Abans de redactar el present EIA s’ha redactat en fase prèvia, el Document Inicial del Projecte
(DIP) l’estructura i contingut del qual s’ha realitzat d’acord amb l’art. 34 de la Llei 21/2013, de 9
de desembre, d'avaluació ambiental:
Artículo 34.
Actuaciones previas: consultas a las Administraciones públicas afectadas y
a las personas interesadas y elaboración del documento de alcance del estudio de
impacto ambiental.
1. Con anterioridad al inicio del procedimiento de evaluación de impacto ambiental ordinaria, el
promotor podrá solicitar al órgano ambiental que elabore un documento de alcance del estudio
de impacto ambiental. El plazo máximo para la elaboración del documento de alcance es de
tres meses contados desde la recepción de la solicitud del documento de alcance.
2. Para ello, el promotor presentará ante el órgano sustantivo una solicitud de determinación del
alcance del estudio de impacto ambiental, acompañada del documento inicial del proyecto, que
contendrá, como mínimo, la siguiente información:
a) La definición, características y ubicación del proyecto.
b) Las principales alternativas que se consideran y un análisis de los potenciales
impactos de cada una de ellas.
c) Un diagnóstico territorial y del medio ambiente afectado por el proyecto.
Tanmateix, un cop redactat el DIP i rebut el Document d’Abast emès per la Oficina Territorial
d’Acció i avaluació ambiental, es procedeix a redactar el present EIA en base a allò que
estableix la Llei 21/2013, en l’article següent:
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 8/98
Artículo 35.
Estudio de impacto ambiental.
1. El promotor elaborará el estudio de impacto ambiental que contendrá, al menos, la
siguiente información en los términos desarrollados en el anexo VI:
a) Descripción general del proyecto y previsiones en el tiempo sobre la utilización del suelo y
de otros recursos naturales. Estimación de los tipos y cantidades de residuos vertidos y
emisiones de materia o energía resultantes.
b) Exposición de las principales alternativas estudiadas, incluida la alternativa cero, o de no
realización del proyecto, y una justificación de las principales razones de la solución
adoptada, teniendo en cuenta los efectos ambientales.
c) Evaluación y, si procede, cuantificación de los efectos previsibles directos o indirectos,
acumulativos y sinérgicos del proyecto sobre la población, la salud humana, la flora, la
fauna, la biodiversidad, la geodiversidad, el suelo, el subsuelo, el aire, el agua, los factores
climáticos, el cambio climático, el paisaje, los bienes materiales, incluido el patrimonio
cultural, y la interacción entre todos los factores mencionados, durante las fases de
ejecución, explotación y en su caso durante la demolición o abandono del proyecto.
Cuando el proyecto pueda afectar directa o indirectamente a los espacios Red Natura 2000
se incluirá un apartado específico para la evaluación de sus repercusiones en el lugar,
teniendo en cuenta los objetivos de conservación del espacio.
d) Medidas que permitan prevenir, corregir y, en su caso, compensar los efectos adversos
sobre el medio ambiente.
e) Programa de vigilancia ambiental.
f) Resumen del estudio y conclusiones en términos fácilmente comprensibles.
Així doncs, i en compliment de la normativa assenyalada, l’EIA que ara s’elabora (a posteriori
del DIP) consta del següents documents i contingut:
MEMÒRIA
1. Presentació de l’EIA. Introducció, antecedents, marc legal i metodologia.
2. Descripció del projecte: especialment les accions potencialment generadores
d’impactes tant en fase constructiva o execució com en fase de funcionament o explotació.
3. Descripció del medi: inventari ambiental del medi físic, biològic i socioeconòmic del lloc
i l’entorn.
4. Anàlisi d’alternatives: conreus, sistema de captació, disposició i materials de les
instal·lacions de suport,...
5. Detecció o identificació dels impactes: identificació de les accions susceptibles de
produir impactes en el medi afectat, tant en el moment de construcció com en el
d’explotació.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 9/98
6. Caracterització dels impactes: descripció de com s’originen i conseqüències.
7. Avaluació i valoració dels impactes: valoració quantitativa i qualitativa i definició de la
magnitud (compatible, moderat, sever o crític).
8. Mesures correctores (descripció, relació i pressupost estimat): modificacions o
incorporacions que s’introdueixen al projecte per evitar, reduir, modificar o compensar.
9. Pla de vigilància ambiental: planificació de les tasques de seguiment, control i mesura.
10. Document de síntesi: resum del contingut dels capítols anteriors.
PLÀNOLS
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 10/98
2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE LES SEVES ACCIONS
2.1. Localització del projecte
El projecte de transformació de secà a regadiu es realitzarà a la finca Aranyó de 860 Ha de
superfície emplaçada a l’extrem sud del terme de Juneda i extrem sud-oest del terme de les
Borges Blanques. La superfície conreada de la finca és de 350 Ha de les quals 175 Ha són de
vinya.
La distribució de la propietat de la finca Aranyó per termes es distribueix entre els municipis de
Juneda, les Borges Blanques, Cervià de les Garrigues i Castelldans. Cal dir que la major part
de la finca se situa al terme de Juneda, atès que històricament l’Aranyó ha estat un terme
sufragani de Juneda, per bé que, després de la seva adquisició per part del promotor, aquest
ha adquirit terrenys i ampliat la finca en terme de les Borges Blanques. En resum, les
superfícies dels municipis dins de la finca són:
Taula 1. Distribució de la finca Aranyó per municipis.
Municipi Superfície inclosa (ha) %
Juneda 808,52 93,7%
Les Borges Blanques 39,79 4,6%
Cervià de les Garrigues 11,76 1,4%
Castelldans 3,23 0,4%
Total 863,30 100%
Les coordenades UTM (31N / ETRS89) del quadrant on s’emmarca aquesta finca són:
Taula 2. Coordenades UTM (31N / ETRS89) del quadrant on s’emmarca la finca Aranyó.
Nom UTM X UTM Y
Extrem sud-oest 317.554 4.592.335
Extrem nord-est 320.596 4.599.813
La propietat pretén la transformació en regadiu de la totalitat de la finca per assegurar la
viabilitat del conreu de la vinya ja existent pràcticament en la seva totalitat. La part superior que
se situa més a nord i centre oest i a una cota més baixa va quedar inclosa dins del sector 9.2
del sistema de regadiu Segarra-Garrigues. En canvi, el sector central est de la finca i situat a
una cota a l’entorn dels 500 m d’alçada snm va quedar inclosa en el sector 15 de l’esmentat
sistema. Les 90,4 hectàrees aproximadament de la part sud de la finca, plantades en la seva
totalitat durant els anys 2000-08, amb vinya en espatllera d’alta qualitat, incloses parcialment
en l’àmbit de l’espai natural protegit els Bessons, en principi van quedar excloses del projecte
Segarra-Garrigues. Atès a que la zona a transformar a regadiu dins de l’EIN Bessons supera
les 10 hectàrees de superfície fa preceptiva la tramitació de l’avaluació d’impacte ambiental.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 11/98
En concret, el sector que es preveu convertir a regadiu correspon als plans del Pepe, de la
Caseta i el Rispa, a la meitat nord i oest de l’espai d’interès natural Els Bessons. Les
característiques cadastrals del sector objecte del present estudi són:
Taula 3. Dades cadastrals del sector que es preveu convertir a regadiu i objecte del present estudi.
Polígon Parcel·la Recinte Superfície
(ha) Municipi Ús cadastral
13 5 22 7,60 Juneda Vinya (VI)
13 5 62 0,45 Juneda Vinya (VI)
13 5 66 2,36 Juneda Vinya (VI)
13 5 104 10,92 Juneda Vinya (VI)
13 5 105 3,27 Juneda Terres llaurables (TA)1
13 5 161 0,63 Juneda Vinya (VI)
13 5 394 5,00 Juneda Vinya (VI)
13 5 418 0,43 Juneda Vinya (VI)
13 5 457 9,11 Juneda Vinya (VI)
13 5 458 8,05 Juneda Vinya (VI)
13 5 460 3,57 Juneda Vinya (VI)
13 5 472 1,23 Juneda Vinya (VI)
13 5 563 4,46 Juneda Vinya (VI)
13 5 564 1,14 Juneda Vinya (VI)
13 5 566 3,35 Juneda Vinya (VI)
13 5 787 4,85 Juneda Vinya (VI)
13 5 802 0,29 Juneda Vinya (VI)
13 5 938 0,35 Juneda Vinya (VI)
21 165 1 0,99 Les Borges Blanques Vinya (VI)
21 165 7 1,52 Les Borges Blanques Vinya (VI)
21 165 14 0,52 Les Borges Blanques Terres llaurables (TA)
21 165 21 7,99 Les Borges Blanques Vinya (VI)
21 165 26 0,64 Les Borges Blanques Terres llaurables (TA)
21 165 53 2,75 Les Borges Blanques Vinya (VI)
1 Tot i que consta al SIGPAC com a terres llaurables (TA), l’ús del sòl actual és vinya (VI).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 12/98
Total 81,47
2.2. Accions del projecte
L’objecte principal del projecte és dotar d’un reg de suport (“gota a gota”) els conreus de vinya
de secà al sector sud de la finca de l’Aranyó, entre els termes de Juneda, majoritàriament, i les
Borges, amb dotació màxima de 1.500 m3/ha/any, amb un màxim mensual de 600 m3/ha/any
(tal vegada al mes de màxim dèficit hídric, juliol). A tall particular, l’objectiu del projecte es
materialitza a través de les següents accions:
En el cas de la dotació de reg de suport a l’àmbit d’estudi, específicament les operacions a dur
a terme són les següents:
1. Instal·lació d’un hidrant i una estació de bombeig complementària que es connectarà a la
canonada de la xarxa primària del sistema de reg del sistema Segarra-Garrigues que proveeix
la bassa reguladora BR-538, llindant a la finca (no es preveu la construcció de cap element de
la xarxa secundària).
2. Instal·lació d’elements de la xarxa terciària de regadiu: canonades terciàries i tres preses
parcel·làries en sengles sectors de reg existents (veure plànol :
� sector sud, dit sector 15 B.1
� sector central, dit sector 15 B.2
� sector nord, dit sector 15 B.3
3. Instal·lació d’elements de la xarxa de reg interior o de parcel.la: electrovàlvules i canonades
interiors.
Qualsevol procés de transformació d’una finca de secà a regadiu, implica la generació d’una
sèrie d’accions que incidiran en el medi on es plantegen en forma d’impactes, negatius o
positius atès que a la pràctica, per a dur a terme les operacions esmentades es requeriran
accions com les que tot seguit es relacionen:
- Moviments de terres derivats de:
� Obertura de rases al terreny per al pas de les canonades terciàries,
� Obertura de rases al terreny per al pas de les canonades de finca (de la presa a les
electrovàlvules),
� Excavació i condicionament del terreny per a la col·locació de l’hidrant, estació de bombeig i les
diferents arquetes.
- Creació i determinació d’àrees d’abassegament de terres vegetals, prominents del
decapatge, per a posterior restauració de les superfícies afectades per l’obra.
- Creació i determinació d’una/diverses àrea/es d’abassegament de sorra, grava, terra o
materials d’obra.
- Determinar una zona d’elaboració de formigó i morter,
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 13/98
- Determinar una zona de càrrega i descàrrega, maniobrabilitat i muntatge d’infraestructures
d’obra.
- Instal·lar un dipòsit d’aigua d’obra.
- Determinar una zona d’aparcament de la maquinària.
- Si s’escau, instal·lar un autogenerador d’energia.
Tot seguit, es relacionen les operacions a dur a terme d’una forma més detallada:
2.2.1. Instal·lació del punt de captació a xarxa primària: hidrant
La captació tindrà lloc des d’un hidrant subministrat per la xarxa primària del Sector 15 del
sistema de regadiu del Canal Segarra-Garrigues que impulsa l’aigua des de la bassa BR-346
fins a la bassa reguladora BR-538, just 98 metres lineals abans d’arribar a aquesta última (UTM
X: 320.013; UTM Y: 4.592.592). L’hidrant es composa d’una edificació de mida variable amb els
elements de comandament, control i comptatge corresponents i per tal de donar pressió a tot el
sistema intern ha d’anar acompanyat d’una estació de bombeig que anirà instal·lada en una
caseta d’obra, a part dels mecanismes i controls de filtració de l’aigua.
2.2.2. Excavació de les rases per a les canonades: moviments de terres
Atès que l’obra inclou l’extensió de canonades, això porta associats uns moviments de terra
fonamentalment per a l’obertura de la rasa per al pas de les canonades de la xarxa terciària
que transcorreran per l’anomenat camí del Pla del Pepe:
� Canonada 1: 90 metres lineals, entre l’hidrant i la presa del sector 15.B.1. Aquesta canonada
parteix d’un diàmetre de 25 cm fins a 110 cm a la darrera electrovàlvula.
� Canonada 2: 910 metres lineals, entre l’hidrant i la presa del sector més al nord, que al seu torn
alimenta la presa central, la més propera al turó dels Bessons. Aquesta canonada parteix d’un
diàmetre de 25 cm fins a 110 cm a la darrera electrovàlvula.
La col·locació de les canonades implica l’excavació i condicionament del terreny per a la
col·locació de cada canonada i si s’escau, les arquetes intermèdies.
Al seu torn, a partir de les preses de cada subsector de reg (15B.1, 15B.2 i 15B.3), cal realitzar
la connexió entre aquesta i les diverses electrovàlvules. I a partir de les electrovàlvules encara
hi ha una canonada fins al punt on parteixen els tubs de reg en superfície penjats al sistema
d’emparrat de la vinya. Per tant, es requereix l’excavació de rases des de les preses fins a les
canonades que alimentaran la xarxa interior de cada parcel.la i fins a arribar el tubs de goter en
superfície. Cal dir que l’excavació d’una rasa a mesura que ens atansem als goters té menor
amplada atès el menor diàmetre d’aquest tub.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 14/98
Foto 1. Camí que arrenca del camí principal del pla del Pepe, a l’extrem nord de l’emplaçament.
2.2.3. Instal·lació d’una estació de bombeig i punt de presa de cada sector
Com s’ha dit, la captació tindrà lloc des d’un hidrant subministrat per la xarxa primària del
Sector 15 del sistema de regadiu del Canal Segarra-Garrigues que impulsa l’aigua des de la
bassa BR-346. Complementàriament a l’hidrant, i físicament al seu costat, cal dotar el sistema
d’una impulsió o bombeig que permeti dotar de la pressió requerida a tota la finca, atès que tota
la zona a transformar se situa a una cota similar a la de l’hidrant i per gravetat la pressió no
seria suficient.
A part d’aquesta instal·lació, el sistema es composa de les tres preses per a cada subsector
(15B.1, 15B.2 i 15B.3) que constitueixen elements soterrats o semisoterrats, amb llurs elements
de comandament, control i comptatge corresponents.
Cal preveure que el regadiu estarà automatitzat i abastit elèctricament. Tenint en compte que la
reduïda potència màxima que pot requerir el procés (3-5 kw aprox.) es preveu un sistema
d’alimentació simple i autònom, consistent en un grup electrogen de gasoil ubicat a l’estació de
bombeig, del qual partirà monocable per la mateixa rasa de les canonades i que en tot cas, no
implicarà estesa de línies elèctriques.
2.2.4. Extensió de la xarxa de distribució interior a parcel.la
La implantació del regadiu a cada subparcel.la es materialitza a partir de les electrovàlvules i a
través d’una xarxa de canonades de diàmetre decreixent (16 a 7,5 cm) soterrades en rasa fins
a punt de la plantació on la tuberia surt en superfície i es van disposant amb tubs més prims
per la mateixa estructura metàl·lica dels rencs de vinya, els quals disposen al seu torn dels
anomenats goters que permeten irrigar els ceps de manera localitzada, per la qual cosa té el
nom de rec localitzat.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 15/98
Degut a la naturalesa extensiva dels conreus, no cal preveure xarxa de drenatge per a les
aigües sobrants ja que aquesta escorrentia es produirà de forma natural.
2.2.5. Construcció d’una bassa d’emmagatzematge i regulació
No se’n preveu.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 16/98
3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI
Prèviament a l’anàlisi dels impactes que pot generar aquest projecte sobre el medi on es
planteja, cal conèixer la situació actual. La caracterització de l’espai des d’un punt de vista del
medi físic i biològic, el paisatge, les figures de protecció i la socioeconomia, és el punt de
partida per a la posterior identificació dels impactes que poden causar les accions del projecte,
en la fase constructiva i en la fase d’explotació.
Pel que fa al medi físic s’estableixen les característiques generals i específiques de la finca
(àmbit territorial, climatologia, geomorfologia i geologia, hidrologia i sòls). El medi biòtic fa
referència als aspectes de vegetació i fauna de la zona, tant a nivell potencial, com realment
present en l’àmbit territorial. Un tercer bloc d’anàlisi comprèn les figures de protecció i gestió
d’espais i finalment es fa una descripció de l’entorn socioeconòmic de l’àrea.
3.1. Medi físic
3.1.1. Àmbit territorial
Els Bessons és un espai natural protegit situat al centre de les Garrigues, pertanyent a aquests
municipis:
Taula 4. Distribució de la superfície de l’EIN Els Bessons per municipis.
Municipi Superfície inclosa
(ha)
% Total
Castelldans 14,38 3,38
424,85
Cervià de les Garrigues 88,25 20,77
Juneda 236,85 55,75
Les Borges Blanques 85,37 20,09
Geogràficament, Els Bessons inclou les principals elevacions del primer massís de transició
que, des de Castelldans fins a l'Albi, separa la part catalana de la depressió de l’Ebre dels
primers contraforts de la serralada prelitoral catalana (la serra de la Llena i el Montsant).
Encara que el punt més emblemàtic de la serra sigui el turó dels Bessons (593 m), el superen
en alçada els turons més a llevant del massís com ara los Marquesos (658 m), el tossal del
Xiveta (629 m) i la punta del Pouet (628 m).
Lleugerament separat del massís principal hi ha el tossal Gros de Juneda (482 m), que
sobresurt enmig de la vall de l’Aranyó. L’Aranyó és la partida municipal més meridional de
Juneda i compta amb un paisatge típicament garriguenc que contrasta amb el paisatge de
regadiu i d’horta de la resta d’aquest municipi. L’àmbit de la conversió a regadiu avaluada al
present EIA s’emplaça en l’ENP Els Bessons, a l’extrem sud del municipi de Juneda i extrem
sud-oest de les Borges Blanques que correspon als anomenats plans del Pepe, de la Caseta i
del Rispa i inclou una petita part del municipi de Cervià de les Garrigues.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 17/98
3.1.2. Clima
3.1.2.1. Introducció
La zona d’estudi es caracteritza per un clima de tipus mediterrani continental semiàrid,
caracteritzat per la baixa pluviometria anual i una notable oscil·lació tèrmica anual i estacional.
La síntesi climàtica que es presenta, ha estat elaborada amb les dades dels observatoris
següents:
Taula 5. Localització geogràfica dels observatoris climàtics consultats.
Estació
meteorològica Tipus d’estació Sèrie Núm. X UTM Y UTM
Altitud
(m)
Altura
sensor (m)
Juneda- AEMET Pluviomètrica 1968-2014 9768 318,720 4.601,930 257 -
Castelldans XEAM
Servei meteorològic
de Catalunya
Completa 2007-2013 UL 312.634 4.600.137 228 2
L’estació de Juneda s’ubica a 6,5 km de la zona d’estudi i a 5,4 km de la de Castelldans,
ambdues a altituds inferiors (aproximadament 300 metres menys). Per aquest motiu, cal tenir
en compte les possibles variacions tèrmiques i pluviomètriques a causa del gradient altitudinal.
Quant a la qualitat estadística de les dues sèries de dades meteorològiques de què es disposa,
ambdues no tenen llacunes i són homogènies. Ara bé, referent a la durada, segons
recomanacions donades per la FAO i la WMO, pot considerar-se òptima una sèrie que tingui
una durada mínima de 30 anys per a les precipitacions i 10 anys per a les temperatures. Així
doncs la sèrie pluviomètrica de Juneda s'ajusta a les esmentades recomanacions, cosa què no
passa amb la sèrie de temperatures.
3.1.2.2. Pluviometria
Tal i com es detalla a la taula següent, la pluviometria mitjana anual de Juneda és de 381,4
mm. L’any 1971 va ser el més plujós de la sèrie amb 572,1 mm, mentre que el menys plujós
fou l’any 1995, amb tan sols 202,4 mm.
Taula 6. Anàlisi estadística de la pluviometria mensual de Juneda. Període 1968-2014.
Pluviometria
(mm) Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
Anual
sèrie
Mitjana 24,2 14,4 26,8 41,5 47,1 32,8 14,1 21,1 39,9 43,2 36,5 27,5 381,4
Desv. típica 26,4 12,7 24,2 29,5 35,2 29,1 13,3 19,1 30,4 33,9 31,1 26,1 98,0
Coef var. 109,1 88,4 90,6 71,1 74,7 88,8 93,9 90,7 76,2 78,4 85,1 95,1 25,7
Màxim 118,0 35,3 113,2 127,4 154,0 138,9 63,5 86,0 114,5 136,8 115,2 99,5 572,1
Mínim 0,0 0,0 0,0 0,0 5,8 1,5 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 202,4
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 18/98
El mes menys plujós és el juliol amb 14,1 mm de mitjana, seguit del febrer; mentre que els
mesos més plujosos són maig i abril, amb 47,1 i 41,5 mm de mitjana respectivament.
L’evolució històrica de la pluviometria a Juneda ens mostra una elevada oscil·lació interanual
de la pluviometria mensual, cosa què es reflecteix en els elevats coeficients de variació,
superiors al 60% en tots els casos i, en menor mesura, de la pluviometria anual. Aquesta pluja
aleatòria i molt escassa és una de les característiques del règim pluviomètric típicament
mediterrani i justifica la instal·lació de regs de suport als cultius de la zona per assegurar les
collites.
També cal destacar, la tendència a la baixa de la pluviometria anual, tenint present la sèrie
completa ja que als anys 60 la pluviometria va ser alta. Tanmateix, si només tenim en compte a
partir de l’any 1978, la tendència sembla ser contrària amb un lleuger increment de la
pluviometria anual. Tot plegat, hauria de ser objecte d’un estudi més complet, tenint en compte
les dades de temperatura, per corroborar un possible canvi climàtic associat a l’escalfament
global de la Terra.
Finalment, la pluviometria mitjana de Castelldans (sèrie 2007-2013) és de 374,7 mm; similar a
la sèrie de Juneda.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó (TM Juneda- les Borges Bl.) Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 19/98
Figura 1. Sèrie històrica de pluviometria anual a Juneda. Període 1968-2014.
Figura 2. Pluviometria anual a Juneda 1978-2014.
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 20/98
3.1.2.3. Temperatures
A la taula següent, es detallen les temperatures mitjanes de màximes i mínimes per als valors
mensuals i anuals que caracteritzen el règim termomètric:
Taula 7. Anàlisi estadística de les temperatures de Castelldans. Període 2007-2013.
Temperatura
(ºc) Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
Anual
Sèrie
Mitjana 4,8 6,9 10,4 13,5 17,5 21,5 24,3 24,0 19,9 15,1 8,9 5,1 14,3
Màxima
mitjana
mensual
9,8 13,5 17,4 20,7 25,1 29,4 32,5 32,4 27,8 22,2 14,7 9,8 21,3
Màxima
absoluta 19,3 22,4 26,8 32,1 34,3 38,6 39,1 41,1 35,3 31 25 20,5 19,3
Mínima
mitjana
mensual
0,6 1,2 4,1 6,8 10,4 14,0 16,5 16,4 12,9 9,1 4,0 0,9 8,1
Mínima
absoluta -9,0 -7,0 -4,2 1,6 3,2 8,4 11,1 9,2 4,5 -1,1 -10,0 -9,0 -7,0
Mitjana dies
glaçada 14,4 11,7 3,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 5,4 13,6 48,7
Amplitud
tèrmica
mitjana
mensual (ºC)
9,2 12,3 13,3 13,8 14,7 15,4 16,0 16,0 14,9 13,1 10,7 8,9 13,2
El règim de temperatures es caracteritza per una forta oscil·lació tèrmica anual, mensual i,
freqüentment, diària.
Els mesos més càlids són juliol i agost amb una temperatura mitjana que supera els 24ºC i
unes mitjanes de les màximes que superen els 32ºC.
El mes més fred correspon a gener amb una temperatura mitjana inferior a 5 ºC.
La temperatura mínima assolida en aquests 7 anys, és de –10ºC (18/11/2007), mentre que la
màxima assolida ha ultrapassat els 41ºC (28/08/2007). Aquestes temperatures extremes ens
indiquen que les onades de fred i calor poden produir-se amb certa freqüència. Finalment, la
mitjana de dies de gelada es situa en prop de 49 dies.
3.1.2.4. Diagrama ombrotèrmic
El diagrama ombrotèrmic corresponent a l’observatori de Castelldans de la sèrie 2007-2013 és
el següent:
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 21/98
Figura 2. Diagrama ombrotèrmic de Castelldans. Sèrie 2007-2013.
En aquest diagrama ombrotèrmic s’observa una marcat dèficit hídric durant els mesos de juny,
juliol, agost i setembre.
3.1.2.5. Humitat relativa i irradiació solar
Com s’observa a la taula següent, la humitat relativa mitjana diària assoleix valors elevats als
mesos de gener i desembre, oscil·lant entre 80% i 83%, associada al fenomen de la boira, la
qual és menys habitual a la zona d’estudi, situada a altitud entorn a 500 metres.
Taula 8. Humitat relativa mensual, mínima i irradiació solar global diària a Castelldans. Període 2007-13.
Paràmetre
climàtic Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des.
Anual
Humitat relativa
mitjana mensual
(%)
83,1 70,6 64,6 67,3 61,1 58,4 56,5 59,6 65,1 71,7 75,7 79,9 67,9
Mitjana mensual de
la humitat relativa
mín. diària (%)
65,7 45,1 37,1 38,9 33,3 30,1 28,0 29,4 34,9 43,9 54,3 62,1 41,9
Mitjana mensual de
la irradiació solar
global diària
( MJ/m2)
6,3 11,0 16,3 19,5 24,4 27,0 27,8 24,0 18,6 13,0 7,9 5,6 16,8
Per contra, la irradiació global mitjana diària (MJ/m2) assoleix els valors màxims durant els
mesos de juliol i agost i els mínims durant desembre i gener, coincidint amb l’època de boires.
Tanmateix, el valor mitjà anual, pròxim a 17,0 MJ/m2 correspon a un dels mes elevats de la
xarxa d’estacions automàtiques de Catalunya junt a altres estacions de la plana lleidatana.
0
5
10
15
20
25
30
35
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
70,0
gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Tª
mit
jan
a (
ºC)
Pre
cip
ita
ció
(l/
m2
)
Precipitació
Tª mitjana
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 22/98
3.1.2.6. El règim de vents
El vent té gran importància en la dinàmica i en l’estructuració de les comunitats vegetals. El
vent de component sud-oest/ oest (SW i W), de ponent, el serè, caràcter sec i fred, hi
predomina amb una mitjana de 1,0 m/s, per tant, essent una zona poc ventosa. La ratxa
màxima de la sèrie 2007-13 correspon a 19,0 m/s (68,4 km/h) assolits el 5 de juliol de 2012.
Taula 9. Velocitat mitjana del vent mensual, ratxa màx. i direcció vent dominant. Castelldans. Període 2007-13
Paràmetre
climàtic
Gen. Feb. Març Abril Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Sèrie
Velocitat
mitjana
vent (m/s)
0,9 1,3 1,4 1,0 1,1 0,9 0,9 0,8 0,8 0,8 0,9 1,0 1,0
Ratxa
màx.
absoluta
(m/s)
16,1 13,5 14,1 13,3 14,3 10,4 19,0 11,7 12,6 10,6 12,7 12,3 19,0
Direcció
dominant
W W W W/SW SW/W SW SW SW SW SW SW SW SW
3.1.3. Geomorfologia, geologia i sòls
3.1.3.1. Geomorfologia
Els Bessons correspon a la primera zona de transició entre la part catalana de la depressió de
l’Ebre i els primers contraforts de la serralada prelitoral catalana (la serra de la Llena i el
Montsant). Per aquest motiu el relleu és força accidentat i hi destaquen els tossals, altiplans i
fondalades (anomenades racons) on s’alterna la vegetació natural reclosa als vessants
costeruts (brolles, garrigues i clapes d’alzinar i pinedes) amb els conreus de secà (vinya,
cereals de secà, oliveres i ametllers) que es cultiven en els altiplans i en els bancals (o feixes)
construïts per l’home i que han modelat el paisatge d’aquestes contrades.
Els diversos camps que es preveu posar en reg tenen els següents pendents:
Taula 10. Pendent mitjana i superfície dels recintes es preveu convertir a regadiu dins l’ENP Els Bessons.
Polígon Parcel·la Recinte
Pendent
mitjana
(%)
Superfície
(ha) Municipi Ús del sòl
13 5 22 5,5 7,60 Juneda Vinya (VI)
13 5 62 5,5 0,45 Juneda Vinya (VI)
13 5 66 8 2,36 Juneda Vinya (VI)
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 23/98
13 5 104 6,4 10,92 Juneda Vinya (VI)
13 5 105 7,7 3,27 Juneda Vinya (VI)
13 5 161 5,3 0,63 Juneda Vinya (VI)
13 5 394 7,6 5,00 Juneda Vinya (VI)
13 5 418 3,9 0,43 Juneda Vinya (VI)
13 5 457 4,2 9,11 Juneda Vinya (VI)
13 5 458 4,3 8,05 Juneda Vinya (VI)
13 5 460 5,7 3,57 Juneda Vinya (VI)
13 5 472 8 1,23 Juneda Vinya (VI)
13 5 563 4,3 4,46 Juneda Vinya (VI)
13 5 564 5,5 1,14 Juneda Vinya (VI)
13 5 566 3,5 3,35 Juneda Vinya (VI)
13 5 787 7,5 4,85 Juneda Vinya (VI)
13 5 802 5,2 0,29 Juneda Vinya (VI)
13 5 938 3,2 0,35 Juneda Vinya (VI)
21 165 1 8,2 0,99 Les Borges
Blanques Vinya (VI)
21 165 7 5,2 1,52 Les Borges
Blanques Vinya (VI)
21 165 14 15,6 0,52 Les Borges
Blanques Terres llaurables (TA)
21 165 21 4,5 7,99 Les Borges
Blanques Vinya (VI)
21 165 26 16,6 0,64 Les Borges
Blanques Terres llaurables (TA)
21 165 53 7,1 2,75 Les Borges
Blanques Vinya (VI)
TOTAL 81,47
Els racons, es van eixamplant i obrint, des de les parts més elevades de les barrancades fins al
fons de les valls, en una successió de bancals o petits camps de conreu, separats per marges
de pedra seca, d’innegable bellesa paisatgística.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 24/98
Els plans del Pepe, de la caseta del Guarda i del Rispa, zona de l’emplaçament prevista per a
la posada en marxa del rec, es troben a una alçada que oscil·la entre els 509 metres d’altitud
del camp situat a l’extrem nord-oest i els 550 metres de les feixes més elevades a la vessant
nord de la punta nord dels Bessons.
Es tracta d’extenses planes de conreu majoritàriament de vinya a excepció de les feixes
situades a la vessant nord de la punta nord dels Bessons (recintes 14 i 26 de la parcel·la 165
del polígon 21) dedicades a conreu de cereal.
3.1.3.2. Geologia
Els Bessons és un espai constituït per turons formats per roques calcàries consolidades que
alternen amb estrats més tous corresponents a llits d’argila, lutites i margues intercalats.
D’acord al mapa geològic de Catalunya (a escala 1:50.000), els terrenys objecte d’estudi
pertanyen al rebliment sedimentari de la Conca de l’Ebre, al Terciari, època Oligocè. Hi
predominen fonamentalment tres formacions geològiques: POmc5, POmgc4 i POmgc3. La
primera és la majoritària a l’àmbit del projecte i correspon a calcàries amb intercalacions de
margues. La segona s’emplaça al sector nord del turó dels Bessons i correspon a lutites amb
intercalacions de gresos i calcàries. Finalment, la formació POmgc3 correspon a argiles amb
intercalacions de gresos i llims. En l’àmbit del projecte, aquesta formació apareix únicament al
pla del Mig, tot i que es la formació dominant a la finca de l’Aranyó.
• Epígraf: POmc5
• Litologia predominant: calcàries
• Altra litologia present (1): margues
• Altra litologia present (2): lutites
• Altra litologia present (3):
• Era: CENOZOIC
• Període: PALEOGEN
• Època: OLIGOCÈ
• Epígraf: POmgc4
• Litologia predominant: lutites
• Altra litologia present (1): gresos
• Altra litologia present (2): calcàries
• Altra litologia present (3):
• Era: CENOZOIC
• Període: PALEOGEN
• Època: OLIGOCÈ
• Epígraf: POmgc3
• Litologia predominant: argiles
• Altra litologia present (1): llims
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 25/98
• Altra litologia present (2): gresos
• Altra litologia present (3): conglomerats
• Era: CENOZOIC
• Període: PALEOGEN
• Època: OLIGOCÈ SUPERIOR
Referent a l’aspecte tectònic, i des del punt de vista estructural, els materials es troben en
disposició horitzontal, formant estrats sense cap estructura tectònica remarcable. La fracturació
és extremadament feble i es circumscriu únicament als paquets més competents de gres.
Dins d’aquest espai no hi ha cap geòtop o geozona catalogat pel Departament de Territori i
Sostenibilitat.
3.1.3.3. Sòls
En l’àmbit del projecte els sòls són pobres representats per la sèrie Alcanó que tenen textures
franques amb bastants elements grossos de naturalesa calcària, de moderada pedregositat, de
poca o mitja profunditat, baixa capacitat de retenció d'aigua i ben drenats (alta infiltració).
La sèrie Alcanó és classificada com a Torriorthent xèric-lític i quant a la seva capacitat
agrològica, corresponen a la classe IV, amb limitacions severes per al seu ús, cosa que fa
necessari acurades pràctiques de maneig i conservació.
Font: Mapa geològic de Catalunya. Geotreball IV. Mapa de sòls. Castelldans 416-2-1. Escala 1:25.000
3.1.4. Hidrologia
A la zona d’emplaçament, situada en una plana al capdamunt del massís dels Bessons, no hi
ha cursos d’aigua superficials i per la seua naturalesa de reg de suport, el desenvolupament del
projecte no té afectacions rellevants sobre les aigües superficials.
Tanmateix, cal destacar el barranc de l’Aranyó que recull les migrades aigües dels diversos
racons que davallen des dels altiplans, i que no obstant, no té un curs definit ni desemboca en
cap altre riu ja que l’aigua es va infiltrant en l’aqüífer, fenomen freqüent en els rius de les zones
àrides i subàrides. D’acord a la cartografia de la Xarxa de rius de les conques principals de
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 26/98
Catalunya de l’Agència Catalana de l’Aigua, les aigües freàtiques del barranc desemboquen a
la riera de Concabella, dita sèquia dels Masos, afluent del torrent de la Femosa.
A més, la finca de l’Aranyó compta amb diverses rases (la rasa de la serra del Rispa, la rasa
del tossal Gros...) que recullen una part de l’aigua d’escolament en dies de fortes pluges i la
transporten fins a una bassa que hi ha al sector nord de la finca, al paratge de la planta de la
Bassa.
Altres cursos d’aigua de la zona, ja fora de l’àmbit del projecte, són igualment no permanents i
sense curs definit. Esmentarem el fondo de Puigpelat, que recull les aigües de l’Estret, els
fondals situats a l’est de l’altiplà del Pepe i del tossal dels Bessons i, la vall Seca (a la conca del
riu Set) que recull les aigües dels vessants de l’aiguavessant sud de l’àmbit d’estudi.
Finalment, també cal destacar la present execució de les obres per a la construcció del canal
Segarra-Garrigues. Aquest canal té inici al pantà de Rialb i final a l’embassament d’Albagés.
3.1.5. Hidrogeologia
A la zona d’emplaçament, situada en una plana al capdamunt del massís dels Bessons, no hi
ha cursos d’aigua subterrànies de rellevància i per la seua naturalesa de reg de suport, el
desenvolupament del projecte no ha de presentar afectacions rellevants sobre les aigües
superficials.
Segons la zonació d'Àrees Hidrogeològiques de Catalunya del Servei Geològic de Catalunya
[1992], l’àmbit d’estudi pertany a la conca hidrogràfica del Segre i s’emplaça a l’extrem est de la
unitat hidrogeològica núm. 211, corresponent a l'Àrea de l'oligocè lacustre del Segrià que
s'estén entre el pla de Lleida i les Garrigues.
Correspon a dipòsits lacustres oligocens del Segrià (unitat DI 0) i a Dipòsits quaternaris i
al·luvials del Segrià (unitat A-00) en formacions de calcàries, calcarenites i margues.
Els termes de Juneda i les Borges Blanques formen íntegrament part del llistat de municipis
inclosos al Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació
amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 2760, de 06/11/98).
3.1.6. Ambient atmosfèric
3.1.6.1. Qualitat de l’aire
La presència de contaminants atmosfèrics està associada als nivells d’activitat antròpica i el
grau d’assimilació i dispersió d’aquests. Tot i no disposar de mesures directes de la qualitat de
l’aire en la zona de d’estudi, atès l’absència d’emissions derivades d’indústries properes,
vehicles, ..., i el règim de vents existent a la zona, es pot afirmar que la qualitat de l’aire en
aquest indret és òptima o excel·lent.
En tot cas, per valorar la qualitat de l’aire utilitzem l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA)
que es calcula sobre els nivells d’immissió dels contaminants SO2, NO2, PST, O3 i PM10
mesurats en les estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 27/98
Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). La presència de contaminants atmosfèrics està associada
al nivell d’activitat antròpica (emissions industrials, vehicles, ...) i el grau d’assimilació i dispersió
d’aquests.
Es disposa de mesures directes de la qualitat de l’aire al municipi de Juneda (Estació del Pla
del Molí) i Lleida, a 23 km de l’àmbit d’estudi, que són els dos punts de mesura que hi ha a les
Terres de Ponent. Les dades d’aquesta estació durant el període 19/01/2015 al 25/01/2015
mostren una qualitat globalment bona, amb un valor mitjà setmanal de 71.
La mitjana de l'ICQA s'ha mantingut en nivell de qualitat “bona” durant tot el període.
Taula 11. Valors de qualitat atmosfèrica a les T. de Ponent en el període 19/01 a 25/01/2015.
Resum
diari 19/01/15 20/01/15 21/01/15 22/01/15 23/01/15 24/01/15 25/01/15
Resum
setmanal
ICQA
màxim 77 70 75 74 74 74 68 73
ICQA mitjà 76 66 67 74 71 72 67 70
ICQA mínim 75 62 59 74 68 71 66 68
Estacions
amb
incidències
0 0 0 0 0 0 0 0
Estacions
amb dades 2 2 2 2 2 2 2 2
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.
3.1.6.2. Qualitat acústica En aquesta matèria cal considerar la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la
contaminació acústica que delimita el territori en diferents zones de sensibilitat acústica i
estableix que cada ajuntament ha de realitzar un mapa de capacitat acústica. Els espais
naturals i el seu entorn, es qualifiquen com a zona de sensibilitat acústica alta (A). En aquesta
zona els valors límit d’immissió sonora (nivell d’immissió màxim permès dins un període de
temps determinat) no haurien de superar els que la llei 16/2002 estableix per aquest tipus de
zona.
Taula 12. Zones de sensibilitat acústica segons annex 3 Llei 16/2002.
Zona Descripció
Zones de sensibilitat acústica alta (A) comprèn sectors dels territoris que requereixen una protecció alta contra el soroll
Zones de sensibilitat acústica moderada (B) comprèn sectors dels territoris que admeten una percepció mitjana del soroll
Zones de sensibilitat acústica baixa (C) comprèn sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 28/98
Taula 13. Nivells d’immissió sonora en ambients exteriors produïda per activitats i veïnat, segons annex 3
Llei 16/2002.
Valors límits d’immissió. Lar en dB(A) Valors d’atenció2 Lar en dB(A)
Dia Nit Dia Nit
A, alta 60 50 65 60
M, moderada 65 55 68 63
C, baixa 70 60 75 70
La maquinària agrícola seria la principal font de soroll per bé que ho fa de manera puntual i
associada a la pròpia activitat de la finca.
En tot cas, d’acord a la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, l’ajuntament
té la obligació de revisar el mapa de capacitat acústica, que estableix els nivells d’immissió a
les zones urbanes dels nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant
l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de la Llei. El
DMAH va trametre una proposta de mapa pels municipis que els ajuntaments van aprovar i que
és de referència en el moment d’informar i atorgar les llicències d’activitat.
Cal dir que ni a Juneda ni a les Borges Blanques no ha estat declarada ni és susceptible de
trobar-se dins de cap zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) o zona acústica
de règim especial (ZARE), d’acord a la llei 16/2002.
3.1.6.3. Contaminació lumínica
En aquesta matèria cal tenir en compte la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de
l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Aquesta, divideix el territori en 4 zones.
Taula 14. Art. 5 de la Llei 6/2001 de 31 de maig.
Zona Descripció
E1 Àrees incloses al PEIN o àmbits territorials que hagin d’ésser objecte d’una protecció especial, per
raó de llurs característiques naturals o de llur valor astronòmic especial, en els quals només es
pot admetre una brillantor mínima
E2 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor reduïda
E3 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor mitjana
E4 Àrees incloses en àmbits territorials que admeten una brillantor alta
Font: DOGC.
2 Nivell d’immissió superior al límit d’immissió, a partir del qual s’han d’elaborar plans específic de mesures per a minimitzar l’impacte acústic.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 29/98
Atès que l’àmbit de la zona es troba dins del PEIN/ Xarxa Natura 2000 i el connector biològic
38. Connexió Garrigues Baixes i el connector 42 Banquetes del Canal d’Urgell- connexió serra
de Vilobí queda comprés dins el grau de protecció E1.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 30/98
3.2. Medi biològic
3.2.1. Vegetació
3.2.1.1. Context biogeogràfic
Biogeogràficament, l’àmbit d’estudi s’emplaça a la regió mediterrània, en concret en una zona
de confluència de la subregió continental amb la subregió mediterrània meridional. Per aquest
motiu les espècies vegetals presents són les omnimediterrànies com la carrasca (Quercus ilex
subsp. rotundifolia), el garric (Quercus coccifera), la foixarda (Globularia alypum) i d’altres
espècies que formen un llistat prou notable.
També hi apareixen espècies de distribució més restringida pròpies de la subregió mediterrània
meridional, de distribució més restringida com ara la retama (Retama spaherocarpa) o el ruac
(Ononis tridentata).
A més, també hi trobem espècies de la regió eurosiberiana, en concret, submediterrànies, és a
dir, de la subregió que entra en contacte amb la regió mediterrània on les precipitacions no són
tan importants com en altres contrades de la regió mediterrània. Correspon a la vegetació
pròpia de les rouredes seques, a la qual pertanyen espècies com ara el roure de fulla petita
(Quercus faginea) i l’espantallops (Colutea arborescens).
Finalment, les espècies pluriregionals, és a dir, aquelles àmpliament tolerants a gran diversitat
de condicionaments ambientals, creixen preferentment en comunitats ruderals –comunitats de
vora de camí, amb sòls freqüentment nitrogenats-, o bé, en comunitats arvenses –comunitats
de males herbes-, de manera que també estan presents a la zona d’estudi.
3.2.1.2. Usos del sòl i hàbitats d’interès comunitari
Per caracteritzar més detalladament el recobriment de la superfície d’aquest espai s’ha
consultat la cartografia d’Hàbitats de Catalunya proporcionada pel Departament de Territori i
Sostenibilitat.
Tal com queda descrit en el Catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català
d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea, elaborat
pel DTS, a l’ENP Els Bessons existeixen 8 hàbitats diferents, 5 dels quals són hàbitats naturals
i els 3 restants són seminaturals o artificialitzats, derivats de l’acció antròpica sobre el medi.
La Directiva Hàbitats defineix els hàbitats naturals d'interès comunitari prioritaris, com aquells
amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a
la Comunitat, a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural
inclosa en el territori de la Unió Europea.
Els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) són hàbitats naturals catalogats, el
que significa que s'ha de garantir la conservació d'unes mostres d'aquests hàbitats mitjançant
la seva inclusió a la Xarxa d'espais Natura 2000.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 31/98
Figura 4. Hàbitats d’interès comunitari (HIC) a l’entorn de l’àmbit d’estudi.
Font: Dept. de Territori i Sostenibilitat.
Taula 11. Hàbitats de vegetació natural existents a la finca Aranyó (en negreta, HIC prioritaris).
Nom de l’hàbitat Codi
HC
Superfície
(ha)
% total
finca
Hàbitat d’interès
comunitari (HIC)3
Codi
HIC
Garrigues de coscoll, sense plantes
termòfiles, d'indrets secs de terra
baixa i estatge submontà
32t 212,6 24,6 - -
Brolla de romaní -i timoneda- amb
foixarda, bufalaga, calcícoles de terra
baixa
32u 182,81 21,2 - -
Llistonars i prats terofítics calcícoles
de terra baixa 34h 6,71 0,8
Prats mediterranis rics
en anuals, basòfils
(Thero-Brachypodietalia)
6220
Boscos mixtos de carrasca i pins 45h 19,24 2,2 Alzinars i carrascars 9340
Pinedes de pi blanc amb sotabosc de
màquies o garrigues 42a 2,71 0,3 Pinedes mediterrànies 9540
Font: DTES.
3 Font: Mapa d’hàbitats d’interès comunitari (DAR) i comunicacions personals. P: Assenyala si l’hàbitat és prioritari segons la Directiva d’Hàbitats.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 32/98
Taula 12. Hàbitats no naturals existents a la finca Aranyó.
Nom de l’hàbitat Codi HC Superfície (ha) % total finca
Conreus herbacis de secà 82c 85,63 9,9
Fruiterars alts, predominantment de secà 83a 107,37 12,4
Vinyes 83d 199,87 23,2
Font: DTES.
3.2.1.3. Comunitats vegetals a l’àrea d’estudi i zones limítrofes
A continuació, es duu a terme la caracterització de la vegetació a l’àrea d’estudi i zones
limítrofes a partir de les dades de l’estudi de TUDELA & PORTA (1996)4 i observacions sobre
el terreny.
El carrascar
Tot i que són la comunitat climàcica a l’àrea d’estudi, els boscos d’alzina carrasca o carrascars
(associació Quercetum rotundifoliaea) són poc abundants i únicament estan presents als
vessants més ombrívols de l’Aranyó: Racó del Nostre Senyor, Racó Fosc i Racó de la Caseta.
L’estrat arbori està dominat per l’alzina carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) amb alguns
exemplars de pi blanc (Pinus halepensis); mentre que l’estrat arbustiu està dominat pel càdec
(Juniperus oxycedrus), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’aladern ((Rhamnus alaternus),
l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), la botja groga (Bupleurum fruticescens), el
lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) i l’arçot (Rhamnus lycioides) entre altres. Quant a
l’estrat herbaci, cal destacar el llistó (Brachypodium retusum), el Carex halleriana i la jonça
(Aphyllantes monspeliensis). Es remarcable la presència d’exemplars de roure de fulla petita
(Quercus faginea) al bosc present al vessant nord dels racons Fosc i Llarg.
Al peu dels vessants ombrívols del tossal Gros o del racó del Mig hi ha clapes de bosc on
l’arbre dominant és el pi blanc amb un sotabosc llenyós i esclerofil·le corresponent a exemplars
de garric, alzina carrasca, càdec, arçot, entre altres i amb un estrat herbaci molt poc important.
La garriga
La garriga (associació Quercetum cocciferae) és una formació escleròfil·la molt densa i
punxenca on domina el coscoll o garric (Quercus coccifera), acompanyat d’altres espècies
arbustives com ara l’aladern (Rhamnus alaternus) i l’arçot o espí negre (Rhamnus lycioides).
D’altres espècies presents són també comunes de les brolles o del mateix carrascar. De fet, la
garriga constitueix la primera etapa de degradació del carrascar i tot sovint no es distingeix de
la següent etapa, les brolles.
4 TUDELA A. i PORTA E. 1996. Vegetació del Mas Roig, Miravall i l’Aranyó. Zona de Juneda. Treball Tipologia i Cartografia de la Vegetació. Inèdit. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. Universitat de Lleida.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 33/98
La brolla
Les brolles juntament amb les terres de conreu, són les comunitats que dominen el paisatge
vegetal de la serra dels Bessons i corresponen a l’estadi secundari de la degradació del
carrascar. Ocupen majoritàriament, els vessants més costeruts i assoleiats, de sòls prims i
pedregosos, no aptes per l’agricultura. Estan presents als vessants orientats al sud de les
raconades, a la serra del Mig i a la serra del Rispa. També correspon a la comunitat dominant
al tossal Gros i al tossal dels Bessons, tan a la cara sud com la cara nord.
El tipus de brolla present a l’àmbit d’estudi corresponen majoritàriament a la brolla calcícola
continental de romaní amb jonça (associació Rosmarino officinalis-Lithospermetum fruticosi).
És una brolla mediterrània, rica en espècies aromàtiques i medicinals i constituïda per plantes
arbustives adaptades a unes dures condicions climàtiques de baixa pluviometria, molta
insolació i sòls calcaris molt prims i pobres.
Aquesta brolla està constituïda per una gran diversitat d’espècies arbustives: el timó (Thymus
vulgaris), el romaní (Rosmarinus officinalis), la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), la foixarda
(Globularia alypum), la bufalaga (Thymelaea tinctoria), l’aspró (Lithospermum fruticosum), la
maleïda (Linum suffruticosum), l’esteperola o romaní mascle (Cistus clusii), la sempreviva
borda (Hellichrysum stoechas), la coronil·la (Coronilla minima) i també alguna planta herbàcia,
com ara el llistó (Brachypodium retusum).
Una altra tipus de brolla present a l’espai correspon a la brolla de romaní amb campanera
cabdellada (associació Convolvuletum lanuginosi) que es diferència de l’anterior per la
presència de la campanera cabdellada (Convolvulus lanuginosus) i de verònica de fulla estreta
(Veronica tenuifolia). Aquesta brolla, pròpia de vessants assoleiats amb afloraments de
calcàries) està present al vessant sud-oest del tossal dels Bessons.
Els prats
Correspon a formacions herbàcies seques riques en plantes anuals, dominades per una
gramínia perenne, el llistó (Brachypodium retusum), el salvió blener (Phlomis lychnitis)
acompanyats per un bon nombre de camèfits i nombrosos teròfits com ara ruda (Ruta
angustifolia), la sempreviva borda (Helichrysum stoechas), Linum strictum, etc.
El seu aspecte varia al llarg de l’any, segons l’estat de creixement dels teròfits.
Ocupen molt poca superfície a l’espai. Únicament, petits rodals entremig de brolles i garrigues
en indrets de poc pendent dels vessants i petits replans i terraprims. Correspon a una
comunitat vegetal (associació Brachypodio-Aphyllanthetum) en regressió ja que la disminució
dels ramats afavoreix la invasió per plantes arbustives.
Les bardisses i els marges de bosc
Correspon a unes formacions vegetals d’elevat recobriment que constituexen el mantell
marginal del bosc. L’associació Asparago-jasminetum fruticans, és característica del mantell
marginal del carrascar i a la zona d’estudi és relativament abundant als fondals lleugerament
humits i als barrancs més estrets. Es caracteritza pel domini del gessamí groc (Jasminum
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 34/98
fruticans), l’esbarcer (Rubus ulmifolius), l’esparreguera boscana (Asparagus acutifolius) amb
una elevada cobertura herbàcia dominada pel llistó (Brachypodium retusum). En aquesta
comunitat vegetal hi conflueixen espècies característiques del carrascar (comunitat climàcica) i
també de comunitats vegetals d’estadis inferiors com ara els llistonars i els fenassars. També
s’hi poden trobar espècies típiques de les bardisses.
Comunitats lligades al conreu de secà
En els camps de fruiters de secà presents a l’espai (vinya, ametllers i oliveres) s’hi desenvolupa
la comunitat de ravenissa blanca (associació Diplotaxietum erucoidis), formada per plantes
vegetals de males herbes que assoleixen el màxim desenvolupament a la primavera. Estan
presents als camps de cultiu, en major o menor mesura, en funció de les activitats culturals que
s’hi realitzen (tècniques i freqüència dels treballs de desherbatge, sega, llaurat, etc.).
És constituïda majoritàriament per la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) i un ampli llistat
d’espècies entre les quals destaca el colletxó (Moricandia arvensis), Silene rubella, Reseda
phyteuma, Calendula arvensis, Bromus rubens i la rosella (Papaver rhoeas).
La comunitat arvense pròpia dels cereals de secà en ambients semiàrids, com és la comunitat
de ballarida i rosella morada (Romerio-Hipecoetum pendulii) està formada per la pròpia rosella
morada (Roemeria hybrida), les dues ballarides (Hypecoum pendulum, H.imberbe), l’herba de
les llunetes (Biscutella auriculata), Papaver hybridum, etc.
D’ençà de la transformació agrícola i el canvi de cultius de cereal de secà pel de vinya iniciat
l’any 2000, aquesta comunitat gairebé ha desaparegut de l’àmbit d’estudi ja que el conreu de
cereal està restringit a unes petites feixes emplaçades al peu de la punta nord del tossal dels
Bessons.
No obstant, la finca de l’Aranyó compta amb nombrosos camps de conreu de cereal a les
raconades que davallen des dels altiplans de la serra dels Bessons en les quals les comunitats
arvenses podrien estar ben representades i comptar amb nombroses espècies messícoles
considerades rares o en forta regressió, tal com va determinar l’estudi florístic i de vegetació
citat de l’any 1996 el qual de citava la presència de l’ull de perdiu (Adonis flammea) o l’Adonis
aestivalis. Seria necessària la realització de nous estudis botànics per corroborar aquestes
dades.
Comunitats dels erms
Aquesta comunitat (associació Medicago rigidula-Aeglopetum geniculata) havia estat molt
present a l’espai abans de la transformació dels conreus de principis de segle XXI. Corresponia
a terres ermes i guarets vinculats al conreu del cereal, que es localitzaven en bona part dels
plans del Pla del Pepe i de la Caseta. Aquesta comunitat es caracteritzava per la presència de
la traiguera (Aegilops geniculata) i un ampli llistat d’espècies variable en funció del temps
d’abandó del conreu i les comunitats més properes que anaven colonitzant aquest espai.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 35/98
Comunitats subnitròfiles i ruderals
La vegetació ruderal, de vorades de camins i espones de camps de conreu també està present
a l’espai amb els siscallars (Salsolo-Artemisietum herba albae), la barrella o siscall (Salsola
vermiculata), la botja pudent (Artemisia herba-alba), la porrassina (Asphodelus fistulosus),
l’enturió (Reseda sufruticosa), ...
També estan presents els cardassars (Onopordetum nervosi) dominat pel card marià (Silybum
marianum), cardot nervós (Onopordum nervosum), cardot (Carduus tenuiflorus) i on apareixen
altres espècies de les vorades de camí.
3.2.1.4. Flora protegida i d’interès
En primer lloc, cal referir-se a la verònica de fulla estreta (Veronica tenuifolia = Veronica
austriaca subsp. tenuifolia), camèfit que s’inclou al Catàleg de plantes vasculars endèmiques,
rares o amenaçades de Catalunya (I), tàxons endèmics en situació de risc (Sàez, Rosselló &
Vigo, 1998), en la categoria de quasi amenaçat. També és inclòs a l’annex 3 del Decret
328/1992 estant estrictament protegida a l’espai natural protegit dels Tossals d’Almatret.
Aquesta espècie va aparèixer als inventaris florístics realitzats l’any 1996 al tossal dels
Bessons i es desconeix si encara està present. En tot cas, el banc de dades de biodiversitat de
Catalunya (http://biodiver.bio.ub.es/biocat) inclou l’àmbit d’estudi (quadrícules 31T CF19 i 31T
CF29) com a zona de distribució de l’espècie.
Tot i no tractar-se d’una espècie protegida, l’espantallops (Colutea arborescens) és considerat
un arbust de gran interès ja que la població relictual d’aquest arbust a la finca de l’Aranyó
podria acollir una població de la blaveta de l’espantallops (Iolana iolas), lepidòpter inclòs al
Llibre vermell de lepidòpters de la Península Ibèrica, en la categoria d’en perill d’extinció i a la
Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.
Finalment, ens referirem a les comunitats arvenses de secà. Diversos estudis realitzats
constaten la ràpida rarificació de les espècies messícoles lligades als ambients estèpics o
mediterranis, fins i tot als conreus de cereal de secà estricte (a causa de l’aplicació
d’herbicides, els subministraments de fertilitzants nitrogenats o fins i tot la sembra directa). Així,
les males herbes lligades a les comunitats arvenses tradicionals dels cereals de secà es
troben, actualment, en molt mal estat de conservació a causa de la posada en reg dels camps
de conreu secà, en general. L’estudi florístic i de vegetació realitzat a la zona l’any 1966 cita
alguns arqueòfits de gran interès botànic presents als conreus de cereal i als guarets de la finca
de l’Aranyó com ara l’Adonis flammea o l’Adonis aestivalis.
3.2.1.5. Distribució espacial, naturalitat i estat de conservació de la vegetació d’interès
Considerem vegetació d’interès aquelles formacions de caràcter natural i espontani que se
situen directament a l’interior de les parcel·les que són objecte del projecte o immediatament
limítrofes, i que en conseqüència poden ser objecte d’alteracions en el moment de l’execució
de les obres.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 36/98
Taula 17. Vegetació d’interès
Estrat predominant
Espècies vegetals d'interès Superfície (ha)
(%) (%)
Arbori
Arbre singular (Juniperus oxycedrus) 0,01 0,0 21,9
Bosc mixt de carrasca i pi blanc (Quercetum rotundifoliaea) 2,94 9,7
Carrascar (Quercetum rotundifoliaea) 3,70 12,2
Arbustiu
Brolla amb campanel·la lanuginosa 2,78 9,2 61,7
Brolla de romaní amb jonça (Rosmarino officinalis-Lithospermetum fruticosi)
12,70 41,9
Comunitat de marges de bosc i llistonars (Asparago-jasminetum fruticans)
2,35 7,8
Erms i timonedes (Rosmarino-erecion) 0,84 2,8
Herbaci
Comunitat arvense (Diplotaxietum erucoidis) 2,82 9,3 16,6
Conreus herbacis de secà 1,11 3,7
Llistonar amb ruda (Brachypodio-Aphyllanthetum) 1,08 3,6
Total 30,32 100,0 100,0
Font: pròpia.
La distribució de les comunitats que s’expressen a la taula es grafia en els plànols 3, a escala
1:10.000 i en els plànols 3a (sector nord), 3b (sector sud) i 3c (sector sud-oest) a 1:4.500. En
general, el grau de naturalitat i el grau de conservació de les comunitats de vegetació d’interès
és alta, excepte en el cas de la zona que roman envoltada de conreus, a la banda nord-oest de
l’àmbit, ocupada per erms i timonedes i comunitats arvenses, que presenta un grau de
naturalitat i el grau de conservació mig, i els marges que delimiten els conreus a oest del turó
dels Bessons (en oval groc). La primera zona (que forma un cercle) fou objecte de moviments
de terra a l’any 2001 i posteriorment va ser parcialment restaurada mitjançant tècniques
d’integració però encara manté actiu el procés de successió vegetal. La segona fou objecte de
replantacions i adequacions del terreny per ser conreada a mitjans de la dècada passada.
Figura 5. Espais de vegetació d’interès amb grau mig d’estat de conservació i naturalitat.
Font: pròpia.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 37/98
3.2.2. Fauna
3.2.2.1. Introducció
L’estudi faunístic s’ha fet a partir de les dades dels estudis de SANUY CASTELLS, D. (2007)5 i
PEDROCCHI RIUS, V. (2008)6 i observacions directes, restes i senyals detectades en el treball
de camp (petjades, excrements, restes de pèl, marques, ...).
3.2.2.2. Ocells
El grup de les aus és el que ha rebut una major atenció en l’àmbit dels secans de Ponent, des
del punt de vista científic (distribució, estatus poblacional, ecologia, fenologia_), especialment
en els darrers anys i centrats sobre algunes espècies en concret –de màxim nivell de protecció
i especialment lligades als ambients estèpics– a causa dels grans projectes de transformació
de regadiu prevists als seus reductes d’hàbitat.
El paisatge vegetal agroforestal, molt obert amb gran extensió de vegetació baixa i arbustiva
(brolles calcícoles, garrigars i carrascars) a priori afavoreix l’abundància de conills i perdius,
preses d’aus rapinyaires. Tanmateix, l’abundància d’aquestes preses i altres ocells propis dels
secans ha davallat d’ençà de les rompudes i la transformació al cultiu de vinya iniciada a
principis de segle XXI als altiplans de dins l’EIN Els Bessons. Hi ha constància que fins a l’any
2001, aquests altiplans han estat un hàbitat excel·lent per a la caça menor i les aus estepàries
ja que estava mosaicat i abundaven els ecotons (sembrats, guarets, erms, vorades i marges)
en relació a l’estat actual on el mosaic ha perdut terreny en benefici les extensions contínues
de vinya.
La llista de rapinyaires observades a l’àmbit és extensa: aligot comú (Buteo buteo), esparver
(Accipiter nisus), xoriguer (Falco tinnunculus), duc (Bubo bubo), falcó mostatxut (Falco
subbuteo), àguila marcenca (Circaetus gallicus), àliga calçada (Aquila pennata), àguila daurada
(Aquila chrysaetos) i àguila cuabarrada o perdiguera (Hieraaetus fasciatus).
En el cas de l’àliga cuabarrada, correspon a individus joves, procedents de les serralades
prelitorals i litorals catalanes (Montsant, Serra de Prades...) i altres zones mediterrànies de la
península Ibèrica on aquesta espècie nidifica en cinglera. A finals d'estiu, els joves abandonen
l'àrea de naixença i emprenen una vida independent durant 2-3 anys, fins que s’ instal.len en un
territori propi i s'aparellen. Aquest període inicial de la vida de les àligues s'anomena dispersió.
Les àrees de dispersió són zones de relleu més suau que les zones de nidificació on dominen
els conreus de secà i hi ha abundància d'aliment (conills, perdius...). L’entorn de l’EIN dels
Bessons constitueix una àrea de dispersió, ja que és una zona amb més facilitats per obtenir
preses a mesura que els individus més joves aprenen i milloren les tècniques de caça.
Amb referència a les rapinyaires nocturnes, a més del duc, cal afegir el mussol comú (Athene
noctua), el gamarús (Strix aluco) i el mussol banyut (Asio otus).
5 SANUY CASTELLS, D., 2007. Fauna vertebrada de les zones semi-àrides protegides de Catalunya. Arxius de Miscel·lània Zoològica, 5: 12-42. 6 PEDROCCHI RIUS, V. (2008). Estudi de l’avifauna de l’Aranyó (Les Garrigues), Inèdit.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 38/98
No es tracta, d’una zona estrictament estèpica i la presència d’aus estepàries és limita a
poques espècies com ara el torlit o samarlic (Burhinus oedicnemus), que cerca insectes i altres
petits invertebrats en els marges ben coberts de vegetació i els camps de vinya. El llaurat
continu dels camps de vinya afavoreix la troballa d’aliment per part d’aquesta espècie. Per
contra, tenint present que nidifica a terra, el llaurat entre línies en perjudica greument la
nidificació.
Altres ocells propis dels secans i ambients esteparis són el gaig blau (Coracias garrulus),
present sobretot a l’extrem nord de la finca de l’Aranyó, la xixella (Columba aenas) i el cucut
reial (Clamator glandarius), tot i que aquest darrer també és present en altres hàbitats sobretot
de la Depressió de l’Ebre.
Altres espècies interessants que necessiten aquests ambients amb cobertura vegetal de baixa
altura són el còlit ros (Oenanthe hispanica) i, més rarament, el còlit negre (Oenanthe leucura)
de la família dels passeriformes. Un altre passeriforme observat és el tallarol emmascarat
(Sylvia hortensis), nidificant estival, local i escàs, el botxí meridional (Lanius meridionalis), el
capsigrany (Lanius senator) i l’hortolà (Emberiza hortulana).
Quant als alàudids, cal esmentar la cogullada vulgar (Galerida cristata), cogullada fosca
(Galerida theklae), de fringíl·lids com la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis
chloris) i el gafarró (Serinus serinus), a més de motacíl·lids com el trobat (Anthus campestris) o
la titella (Anthus pratensis). S’han observat túrdids com la merla (Turdus merula), el tord comú
(Turdus philomelos), el tord ala-roig (Turdus iliacus) o la griva (Turdus viscicorus), a més
d’altres ocells com el pit-roig (Erithacus rubecula) o el còlit ros (Oenanthe hispanica).
A més del gaig blau, altres còrvids presents a l’àmbit d’estudi són la garsa (Pica pica), la gralla
(Corvus monedula) i fins i tot, exemplars de gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax).
3.2.2.3. Mamífers
Els mamífers estan representats pels insectívors: eriçó clar (Erinaceus algirus), eriçó europeu
(Erinaceus europaeus), musaranya comuna (Crocidura russula); rosegadors: rata cellarda
(Elyomis quercinus), ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), rata comuna (Rattus norvegicus),
ratolí mediterrani (Mus spretus), talpó comú (Microtus duodecimcostatus) i esquirol (Sciurus
vulgaris).
Referent als mustèlids, estan presents en l’àmbit d’estudi: mostela (Mustela nivalis), fagina
(Martes foina) i fura (Mustela putorius). Hi és abundant la guineu (Vulpes vulpes) i el senglar
(Sus scrofa) i hi comença a proliferar el cabirol (Capreolus capreolus). Lagomorfs: el conill
(Oryctolagus cuniculus) i la llebre (Lepus granatensis) que ha sofert un descens.
Finalment, es constata la presència del rat penat comú o muricec comú (Pipistrellus pipistrellus)
i una colònia de ratpenats de ferradura petits (Rhinolophus hipposideros) a la cabana del Racó
fosc, espècie protegida inclosa al Libro Rojo de España (2006) NT (quasi amenaçada).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 39/98
Foto 2. Ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), observat a la cabana del Racó fosc.
3.2.2.4. Amfibis i rèptils
La manca de cursos d’aigua, de basses i d’entollaments temporals a l’àmbit d’estudi i zones
limítrofes limita la reproducció dels amfibis i, en conseqüència la seva presència, corroborada
per la manca d’observacions de l’equip redactor. No obstant això, el petit dipòsit semisoterrat
per a usos agrícoles que hi ha al pla de la Caseta, podria ser apte per a la reproducció d’alguns
anurs. En aquest ordre destaquem la possible presència de la granota verda (Pelophylax
perezi), gripau corredor o gripau ratllat (Epidalea calamita), gripau d'esperons (Pelobates
cultripes) i el tòtil (Alytes obstetricans).
Referent als rèptils, és té constància de la presència, en l’àmbit d’estudi i zones limítrofes, de
les següents espècies: llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), sargantana de paret (Podarcis
hispanica), serp blanca (Rhinechis scalaris) i serp llisa meridional o colobra llisa meridional
(Coronella girondica). En el cas de les serps i la sargantana, cal destacar que han estat
observades en construccions de pedra seca (marges i parets de pedra, cabanes, pous, etc.) ja
que és en aquestes construccions on es resguarden durant les hores centrals del dia durant
l’estiatge i on, tot sovint, els hi és més fàcil de capturar les seves preses (insectes, ratolins,
etc.).
A més de les ja esmentades, altres espècies d’interès com ara la sargantana cua-roja
(Acanthodactylus erythrurus), pròpia d'ambients semidesèrtics i que té al Principiat el seu límit
nord, probablement també tingui presència dins l’espai.
3.2.2.5. Invertebrats
El grup faunístic dels invertebrats és el tradicionalment menys estudiat, tot i que no per això
menys important, per això la realització d'un catàleg de la fauna invertebrada d'aquest espai
esdevé una tasca sols a l'abast d'especialistes. No obstant, el banc de dades de biodiversitat
de Catalunya (http://biodiver.bio.ub.es/biocat) a la quadrícula 31T CF29 recull la presència dels
següents mol·luscs (per regla general, sense nom comú):
1.- Carychium sp.
2.- Carychium (Saraphia) tridentatum
3.- Deroceras altimirai
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 40/98
En referència a insectes, l’informe ambiental del Pla Territorial de Ponent cita com a fauna
d’interès l’ortòpter Chorthippus apicalis. Altres ortòpters presents a l’EIN Els Bessons són el
llagost de Barbària (Calliptamus barbarus), el llagost-pedra calcari (Ocnerodes brunneri) i el
saltamartí bru ibèric (Chorthippus jacobsi).
Foto 3 i 4. Dos espècies de lepidòpters observades al voltant del turó dels Bessons: saltabardisses cintada (Pyronia bathseba) i griseta mediterrània (Polyommatus hispana).
Per altra banda, referent als lepidòpters, no es disposa d’informació o estudis referents a la
zona. Les estacions de mostratge del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS
http://www.catalanbms.org/ca/projecte/) més properes a l’àmbit d’estudi són Mas de Melons
(amb dades del període 2000-04) i Arbeca (1998) on es va constatar fins a 31 espècies de
lepidòpters respectivament. L’arlequí (Zerynthia rumina) o l’escac ferruginós (Melanargia
occitànica) possiblement són presents en l’àmbit. També és possible la presència de la blaveta
de l’espantallops (Iolana iolas), lepidòpter inclòs al Llibre vermell de lepidòpters de la Península
Ibèrica, en la categoria d’en perill d’extinció i a la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.
Iolana iolas habita en zones arbustives i seques, marges i boscos poc densos entre 100 m i
800 m d’altitud, corresponents a la regió Mediterrània i sub-mediterrània. És imprescindible la
presència de la seva planta nutrícia, l'espantallops (Colutea arborescens) i més rarament, la
Colutea atlàntica, arbustos de la família de les lleguminoses fruit del qual s'alimenta l'eruga, que
viu protegida dins de la beina.
Es tracta d'una espècie molt rara a la península Ibèrica, amb poblacions aïllades i escasses,
sobre moltes de les quals encara es tenen dubtes referents a la seva permanència. A més, ha
estat castigada pels incendis i la destrucció del seu hàbitat. La seva dependència quasi
exclusiva a una espècie de planta, i més concretament del seu fruit, la fa encara més
vulnerable ja que s'ha d'ajustar amb èxit al cicle vital del vegetal, cosa que de vegades no es
pot produir amb exactitud.
Per conservar-la, la comunitat científica recomana la recuperació de zones amb Colutea, la
seva plantació prop d'on s'observaven individus, a voreres de rotondes, mitjanes i talussos de
carretera per augmentar la connectivitat entre poblacions, protegir els espais on encara es
troba l'espècie i, per últim, no recol·lectar individus.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 41/98
Els estudis sobre aquesta espècie de VILA, R. i VIADER, S.7 i PÉREZ DE GREGORIO, J.;
ROMAÑÁ, I. i RONDÓS, M.8 constaten que, a Catalunya, les citacions són escasses i gairebé
sempre de pocs exemplars. Per proximitat cal esmentar la petita població present a la Conca
de Barberà, a la zona de Riudabella (Vimbodí, quadrícula 31TCF38, 560 m), al peu de la Serra
de Prades, en la qual van observar-se alguns individus durant els mesos de maig de 1993 i
1994.
3.2.3. Paisatge
Pel que fa al Catàleg de paisatge, el Catàleg de les Terres de Lleida, aprovat definitivament el
10 de setembre de 2008, circumscriu plenament la zona a dins de la unitat 10, Garrigues Altes.
Aquesta unitat es caracteritza per l’existència de relleus graonats en plataforma estructural,
lleugerament inclinada a nord-oest i seccionada per la xarxa de drenatge. L’escorrentia
conforma nombroses valls en bressol, avui seques. El territori és ocupat des de temps antics i
ha patit profundes transformacions que han afectat els boscos. De fet, les forests han estat
substituïdes per conreus, especialment fruiters de secà (oliveres i ametllers) i per garriga i
brolles arbrades de pi blanc.
Figura 6. Unitats del paisatge de la finca i de l’àmbit d’estudi.
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.
7 VILA, R. i VIADER, S. (2008). Distribució, ecologia i conservació de Iolana iolas (Ochsenheimer, 1816) a Catalunya. Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Núm. 99. 8 PÉREZ DE GREGORIO, J.; ROMAÑÁ, I. i RONDÓS, M. (2003). Iolana iolas (Ochsenheimer, 1816) y su distribución en Cataluña. Butlletí Sociedad Entomológica Aragonesa. Núm. 32.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 42/98
Un caràcter distintiu de les Garrigues Altes són les construccions de pedra seca que es troben
arreu, essent notables les cabanes de volta i les parets construïdes en pendent a fi de
conservar els sòls de l’erosió. Les valls són nombroses i estretes, els vessants es retallen d’una
vall a una altra i sovint no deixen més que una carena afilada i minsa. És ben característic el
paisatge de carenes allargassades on corren camins i carreteres.
3.3. Espais naturals i figures de protecció i/o gestió
3.3.1. PEIN
L’àmbit d’estudi prevista és inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de
Catalunya (Decret 328/1992) atès que apareix llistat a l’Annex I del mateix sota la denominació
Els Bessons. L’EIN Els Bessons, té una superfície total de 424,85 ha i està enclavat entre els
municipis de Juneda (236,85 ha), Cervià de les Garrigues (88,25 ha), les Borges Blanques
(85,35 ha) i Castelldans (14,38 ha).
Aquest espai no té elaborat el Pla especial del protecció del medi natural i del paisatge ni el Pla
de delimitació definitiva. La seva delimitació es va realitzar a escala poc precisa (1:50.000).
La memòria del PEIN fa una descripció general dels valors de l’espai que li varen valer la seva
inclusió en el propi Pla:
“Els Bessons és un espai format per petits turons marginals a la baixa plana central, constituïts
per roques calcàries que alternen amb llits argilosos. El paisatge vegetal es caracteritza per
fragments residuals de carrascar amb espina cervina, bosquines de pi blanc, garrigues, brolles i
prats secs. Aquest espai natural acull una mostra representativa del paisatge típic de les
Garrigues on els conreus de secà alternen amb àrees de vegetació natural refugiades en els
relleus més alterosos. La conservació d'un mantell continu de vegetació natural contribueix a
mantenir la personalitat i notable entitat paisatgística dels seus relleus, que contrasten amb les
terres agrícoles de l'entorn”.
Taula 18. Usos del sòl dins la superfície del PEIN “Els Bessons” (2012).
Ús del sòl Superfície (ha) %
Brolles de romaní, timonedes, bufalaga 155,5 36,6
Fruiterars 92,7 21,8
Boscos mixtos de carrasca i pins 63,7 15,0
Vinyes 66,7 15,7
Garrigues de coscoll 31,5 7,4
Conreus herbacis 11,9 2,8
Llistonars amb teròfits 2,8 0,7
Total 424,8 100
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat i pròpia.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 43/98
Figura 7. Usos del sòl a l’espai Xarxa Natura 2000- PEIN “Els Bessons”.
Font: Dept. de Territori i Sostenibilitat.
3.3.2. Xarxa Natura 2000
L’any 2006, l’EIN Els Bessons va ser efectivament inclòs en la proposta de la Generalitat de
Catalunya d’espais que composen la Xarxa comunitària Natura 2000, segons Directiva
92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, aprovada per la Generalitat de Catalunya amb data de 5
de setembre de 2006. En aquesta proposta varen incloure-s’hi els hàbitats d’interès comunitari,
relatiu a la conservació d’hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres (coneguda com a
Directiva Hàbitats).
Aquest espai, inclòs dins la tipologia d’espais de plana agrícola, va ser classificat, d’acord a la
normativa comunitària, com a LIC (Lloc d’interès comunitari) i ZEPA (Zona d’especial protecció
per a les aus) amb el codi ES5130001.
3.3.3. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)
En data 24 de juliol de 2007, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial
parcial de Ponent (Terres de Lleida), que integrava dins de la categoria de sòl de valor natural i
de connexió tota la superfície un ampli sector limítrof a l’EIN dels municipis de Cervià de les
Garrigues, Castelldans, Juneda i les Borges Blanques. Aquesta zona se circumscriu al
Connector biològic 38. Connexió Garrigues Baixes: Connector entre les serres del Montsant i
els espais de secà del Segrià. Mosaic forestal de conreus de secà amb barrancs i petites serres
amb pinedes de pi blanc, garrigues, brolles de romer, maleïda i llistonars. Presència d’espècies
mediterrànies com el còlit negre, el còlit ros, l’oreneta cua-rogenca i el llangardaix ocel·lat.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 44/98
Figura 8. Sòl de valor natural i de connexió segons el PTPP.
Font: Pla Territorial Parcial de Ponent.
Figura 9. Àrees d’interès faunístic i florístic
Font: Dept. de Territori i Sostenibilitat
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 45/98
3.3.4. Àrees d'interès faunístic i florístic
L’àmbit d’estudi i gairebé tota la finca de l’Aranyó, a excepció del propi mas i un petit sector a
l’extrem nord, s’inclou en una àrea d’interès faunístic i florístic d’acord al Mapa d'Àrees d'Interès
Faunístic i Florístic, elaborat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural (en endavant, DAR) amb la suma de les àrees més crítiques, de risc o d'interès de
totes les espècies de fauna i flora amenaçades.
Així mateix, d’acord a la delimitació del DAR, s’inclou dins una àrea prioritària de reproducció,
alimentació, dispersió i concentració local de les espècies d'aus amenaçades.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 46/98
3.4. Medi humà
3.4.1. Població
Atès que l'indret on es projecta la instal·lació estrictament no acull cap habitatge o nucli de
població en aquest apartat ens referim al context dels municipis. El poblament és bàsicament
agrupat als nuclis principals, per bé que en ambdós termes hi ha habitatges disseminats que
corresponen a masos que s’han mantingut habitats o edificacions recents.
Els nuclis de Juneda i les Borges Blanques són els municipis més poblats de la comarca de les
Garrigues, i la xifra s’ha mantingut o augmentat al llarg del darrer segle a diferència d’altres
nuclis menys poblats de la comarca que han perdut població. La promoció d’activitats
econòmiques complementàries i alternatives al sector agrari i la millora de les infraestructures i
serveis són els motius pels quals, els dos municipis que formen part de l’àmbit d’estudi
mantinguin i augmentin la població.
Aquests factors es posen de manifest a l’observar les dades de població següents, que
mostren l’evolució en els darrers 25 anys, i s’observa que, mentre al conjunt comarcal la
població s’ha mantingut estable, als municipis de Juneda i les Borges Blanques ha augmentat
aproximadament en 500 i 1000 habitants, respectivament.
Taula 19. Població i evolució en el període 1990-2014.
Municipi 1990 2000 2010 2014
Juneda 3.008 2.988 3.487 3.497
Les Borges Blanques 5.193 5.212 6.049 6.088
Garrigues 19.923 19.269 20.413 19.762
Font: IDESCAT.
3.4.2. Usos del sòl
El planejament urbanístic del municipi de Juneda es regeix pel Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM) de Juneda, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme i publicat al
DOGC núm. 5023 de data de 05/12/2007. Actualment, la zona del projecte es classifica com a
sòl no urbanitzable de secà, clau 13.
D’altra banda, les Borges Blanques compta amb el Text Refós de les Normes Subsidiàries de
Planejament com a figura de planejament vigent, aprovat definitivament en data de 06/07/2005,
publicat al DOGC núm. 4472 de data 19/09/2005. La zona del projecte s’hi classifica com a sòl
no urbanitzable de protecció natural i paisatgística inclòs al PEIN, clau SP1.
Tan actualment com històricament, la finca ha tingut un ús agrícola, que és l’ús gairebé
predominant en el context. Es tracta d’un tipus d’agricultura de secà i per tant, poc intensiva,
amb baix ús d’adobs i pesticides, i amb abundància de marges de pedra seca i vores de
vegetació natural i erms aforestats, i per tant amb força heterogeneïtat a nivell de paisatge i un
grau important de mosaic agroforestal. Tots aquests factors fan que es tracti, en general d’un
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 47/98
hàbitat ben conservat i representatiu de l’entorn. El manteniment dels conreus es considerar
positiu per al conjunt de l’hàbitat pels beneficis que suposa quant a protecció enfront d’incendis
forestals, presència de diversitat faunística i afavoriment de preses per rapinyaires.
Taula 20. Usos del sòl als municipis de Les Borges Blanques i Juneda (1998).
Municipi Bosc Matollars Prats Altres Improductiu Conreus Total
(ha) dens clar natural artificial
Juneda 3,25 0,37 9,62 0,94 0 0,23 2,90 82,70 4.730
Les Borges Bl. 2,50 0,43 11,74 1,36 0 0,18 3,49 80,30 6.185
Garrigues 16,27 1,51 15,24 0,42 0 0,09 1,39 65,08 79.971
Font: CREAF i MCSC (mapa de la regió forestal).
Figura 10. Usos del sòl de l’àmbit d’actuació.
Font: Dept. Territori i Sostenibilitat.
3.4.3. Activitat econòmica de la finca
a) Agricultura
Històricament la finca de l’Aranyó s’havia dedicat a conreu de cereal de secà, olivera i ametller.
L’any 1999 Masos Flassada Sord S.A.U adquirí la finca d’una extensió total de 850 Ha. Els
principals cultius en aquell moment eren cereal i olivera, però les característiques edàfiques
també eren òptimes per al cultiu de la vinya. En aquest sentit, a partir de l’any 2000 s’hi
començà a plantar ceps. Atès que la vinya comprenia una part de l’EIN Bessons, al Pla de la
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 48/98
Caseta les actuacions es realitzaren d’acord a un Estudi d’Impacte Ambiental igual que les
plantacions realitzades durant els següents 5 anys, que també foren objecte de tramitació
d’Avaluació d’Impacte Ambiental. En paral.lel a aquest tràmit, es va elaborar un pla de gestió
integral de la finca, que permetés un estudi global de les transformacions.
Actualment la vinya, emparrada en espatllera, ocupa una superfície de 175 ha del total de 350
Ha conreades de la finca, amb dos sectors principals: un al nord-oest de la finca, amb la
plantada del coll de la Portella, pla del Gardelo i fondo del Pou; i un altre, a l’extrem sud de la
finca amb el pla del Pepe, de la Caseta i pla del Rispa, dins l’àmbit de l’ENP Els Bessons. Les
varietats de raïm que es conreen en aquesta finca van destinades a un segment de vins d’alta
qualitat, marca Torres. Es busca potenciar determinats components en el raïm que només es
poden potenciar amb un reg moderat i l’aplicació de determinades pràctiques culturals
encaminades a seguir una línia qualitativa (marc de plantació adequat, adobats de precisió,
etc.).
La vinya, tot i ser un cultiu llenyós poc exigent en termes pluviomètrics, en el clima semi-àrid de
l’Aranyó, amb precipitacions anuals mitjanes de 380 mm, presenta certes dificultats. En anys en
que la sequera és accentuada no només el fruit es veu mermat sinó que la planta pateix fins al
punt d’afectar futures veremes.
En tot cas, la finca de l’Aranyó segueix comptant amb conreu de cereal, sobretot a les
raconades (racó Llarg, racó de la Caseta, racó del Nostre Senyor) que davallen des dels
altiplans de la serra dels Bessons, i a les capçaleres de la vall de l’Aranyó i la Roca Alta i a la
Planta del tossal Gros.
Les oliveres estan sobretot presents al nord-est de la finca, a la Planta de la Bassa encara que
també trobem oliveres al racó del Rispa i al racó de les Guineus.
Finalment, el cultiu d’ametllers gairebé ha desaparegut de la finca.
b) Ramaderia
La finca no compta amb cap explotació ramadera ni hi pastura cap ramat d’ovelles o cabres.
c) Caça
La caça és un recurs econòmic en aquest indret i, històricament, havia estat un dels
aprofitaments principals de la finca de l’Aranyó la qual era i és un vedat al marge de la resta del
municipi de Juneda.
La titularitat d’aquesta àrea privada de caça correspon al propietari de la finca, Masos
Flassada-Sord, SA (Miguel Torres, SA).
Històricament, el vedat havia estat dedicat a l’aprofitament de la caça menor motiu pel qual es
dedicava unes pràctiques agroambientals amb la finalitat d’afavorir la caça menor (guarets,
erms, abeurador, etc.).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 49/98
La part corresponent al municipi de les Borges Blanques no havia pertanyut a la finca de
l’Aranyó fins que va ser comprada a principis de segle XXI. Actualment, encara pertany a l’APC
L-10081 de les Borges Blanques.
Finalment, hi ha una petita part, a l’extrem sud de la finca, pertanyent a l’APC L-10215 de
Cervià de les Garrigues. En resum:
Taula 21. APC presents a l’àmbit del present estudi.
Nom de l’APC Núm.
APC
Titular Superfície
(ha)
Municipi
Aranyó L-10043 Masos Flassada-Sord, SA
(Miguel Torres, SA)
823,54 Juneda
Les Borges Blanques L-10081 Ajuntament de les Borges
Blanques
5241,80 Les Borges
Blanques
Sant Miquel L-10215 Societat de caçadors de Cervià
de les Garriques
5727,84 Cervià de les
Garrigues
Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
3.4.4. Infraestructures existents
A l’àmbit del projecte s’hi accedeix per diversos camins. Des de la carretera C-233 (de
Castelldans a les Borges Blanques), prop del mas de l’Aranyó, al punt quilomètric 59,4 parteix
un camí principal de la finca que prenent direcció sud s’endinsa a la finca. A escassos 600
metres de la carretera, aquest camí es bifurca en dos: un, en direcció sud-est i, un altre, en
direcció sud-oest. El primer s’endinsa a la finca, passa pel fons de la vall de l’Aranyó, el
magatzem de la finca, la cabana Nova i ascendeix pel racó Llarg fins al pla de la Caseta. El
segon camí puja fins al pla del Sec, on es bifurca de nou en dos. Un camí segueix en direcció
sud, voreja el tossal Gros fins enllaçar amb el camí del barranc de la Roca Alta. Aquest camí
s’endinsa pel barranc del Nostre Senyor i ascendeix fins al pla del Pepe on enllaça amb el camí
que ascendeix a aquest altiplà procedent del nucli de les Borges i del fondo de Puigpelat.
L’àmbit d’estudi no està travessat per cap línia elèctrica i no se’n preveu de construir cap amb
el propòsit de preservar els valors paisatgístics de l’espai. El proveïment elèctric de la bassa
reguladora del Segarra-Garrigues i de la instal·lació de reg prevista al present projecte es
preveu mitjançant plaques fotovoltaiques i microaerogeneradors.
Finalment, a nivell d’infraestructures existents cal destacar els dos dipòsits d’aigua existents, un
al pla del Pepe i l’altre al Pla de la Caseta. Aquest darrer disposa d’un hidrant el qual podria ser
utilitzat pels mitjans terrestres dels bombers en cas d’incendi forestal.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 50/98
3.5. Riscos
3.5.1. Risc d’incendi forestal
L'estadística d'incendis forestals a la finca de l’Aranyó en el període comprés entre 1986 i 2014
és la següent9
:
Taula 22. Estadística d'incendis a la finca de l’Aranyó (1986-2014).
Núm.
Ident. Paratge Data Inici Data Final X utm Y utm
Sup. forestal cremada (ha)
Arbrada No
arbrada Total
- Pla de
Gardelo
02/08/1997
- 14:17
02/08/1997
- 20:30
318300 4596500 0 0,7 0,7
TOTAL 0 0,7 0,7
Anterior a aquest incendi és té constància d’un incendi que afectà el sector sud de la finca de
l’Aranyó, Pla del Pepe, Pla de la Caseta a mitjans dels anys 70. No es disposa d’informació
estadística d’aquest incendi.
3.5.1.1. Combustibilitat
Els models de combustible (Rothermel, 1972) presents a l’àmbit d’estudi, en base al treball de
camp, són els següents:
Taula 23. Models de combustible10.
Model
combustible
Descripció Grau de
presència
Reconeixement / Zona de
presència
Model 2
Pastura fina, seca i baixa. Entre un terç i
dos terços de recobriment de plantes
llenyoses (matollar o arbrat). El combustible
està format pel material herbaci, la fullaraca
i les branques caigudes de la vegetació
llenyosa. Quantitat de combustible:4-6 t/ha.
Moderada
Els conreus de cereal i els
llistonars s’ajusten a aquest
model.
Model 4
Bosquines baixes o plantació jove molt
densa, de més de dos metres d'altura, amb
sotabosc espès i alt, sense discontinuïtat
vertical. A més del fullatge inflamable, hi ha
material llenyós fi i mort. Quantitat de
combustible: 25-30 t/ha.
Alta
El carrascar esclarissat, les
pinedes i el coscollar pertany
a aquest model. És el model
més abundant en l’àmbit
d’estudi.
9 Font informativa: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 10 Font: Mapa de Models de Combustible en format Miramon del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, i elaborat pel CREAF.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 51/98
Model 5
Matollar dens i verd (menys d'un metre
d'altura). El matollar és jove, amb poc
material mort i el fullatge conté poques
substàncies volàtils. Generalment, no és
alt, però cobreix quasi totalment el sòl.
Quantitat de combustible: 5-8 t/ha.
Baixa
Una part de les brolles
presents en aquesta forest
pertanyen a aquest model.
Model 6
Semblant al model 5, però amb espècies
de fullatge més inflamable i amb plantes
més altes o matollar més madur, però no
tan alt com en el model 4. Quantitat de
combustible: 10-15 t/ha.
Alta
La major part de les brolles
presents en aquesta forest
pertanyen a aquest model.
Model 9
Bosc dens sense matollar, amb un llit amb
fullaraca més o menys compacta. Quantitat
de combustible: 7-9 t/ha.
Baixa Els boscos d’alzina carrasca
pertanyen a aquest model.
En llaurar-se amb freqüència, els camps poden considerar-se com a conreus estrictes, i, per
tant, s’exclouen de la modelització.
3.5.1.2. Inflamabilitat
La inflamabilitat ve condicionada per:
• La humitat del combustible.
• La quantitat i naturalesa dels gasos volàtils.
• La relació superfície/volum.
La inflamabilitat d’una espècie es mesura des del punt de vista del temps d’inflamació (aparició
de la flama) davant un focus de calor constant i segons el percentatge d’assaigs positius. En
funció del valor de les dues variables anteriors es poden classificar les espècies en 4 tipus:
1. Espècies inflamables tot l’any.
2. Espècies altament inflamables durant l’estiu.
3. Espècies moderadament inflamables.
4. Espècies poc inflamables.
El mapa de models d’inflamabilitat de Catalunya (CREAF en base a dades recollides en les
estacions de mostreig de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya), defineix 10 models
d’inflamabilitat en funció del tipus d’inflamabilitat de cada espècie a l’estiu (agrupant els tipus 1 i
2) i la suma de percentatges de recobriment d’espècies agrupades segons tipus d’inflamabilitat.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 52/98
Taula 24. Models de d’inflamabilitat (CREAF).
Model
Descripció del model
1 % recobriment <75% d’espècies amb inflamabilitat de tipus 4
2 % recobriment >75% d’espècies amb inflamabilitat de tipus 4
3 % recobriment >25% d’espècies tipus 3 i % recobriment >75% d’espècies tipus 4
4 % recobriment >75% d’espècies tipus 3
5 % recobriment>10% d’espècies tipus 1 i 2 i % recobriment>75% d’espècies tipus 3
6 % recobriment >25% d’espècies tipus 1 i 2
7 % recobriment >50% d’espècies tipus 1 i 2
8 % recobriment >75% d’espècies tipus 1 i 2
9 % recobriment >100% d’espècies tipus 1 i 2
10 % recobriment >150% d’espècies tipus 1 i 2
Els models d’inflamabilitat presents a la zona correspon al model 10 per a tot el sòl forestal,
sense distincions. És a dir, el format per un alt recobriment d’espècies inflamables tot l’any o
altament inflamables durant l’estiu. En cas dels conreus, el CREAF assigna una categoria
específica exclosa de la modelització, pressuposant que no presenten recobriment vegetal.
3.5.1.3. Avaluació del risc d’incendis forestals
El mapa de perill bàsic d'incendi forestal, elaborat pel DAR, integra mapes corresponents als
factors que intervenen en el perill d'incendi forestal: perill d'ignició i de propagació. D’acord a
aquest mapa, l’àmbit del projecte es qualifica amb perill 1 (baix) per a les zones de conreu i
perill 3 i 4 (alt o molt alt) per a àrees amb usos del sòl forestal.
D’acord el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció
d'incendis forestals, Juneda es va classificar com a zona d'alt risc d'incendi forestal. Segons la
revisió realitzada l'any 2003, dins el Mapa municipal de perill d'incendi forestal realitzat per la
Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural, del DAAM, els municipis de les
Borges Blanques i Juneda està classificat com de perill baix.
D’acord al Mapa de vulnerabilitat municipal, elaborat per la Direcció General de Protecció Civil,
del Departament d'Interior, Juneda està classificat com a municipi amb una vulnerabilitat
MODERADA front els incendis forestals.
En conclusió, el risc d’incendi forestal és elevat a l’entorn de l’àmbit del projecte. No obstant
això, resta restringit al sòl forestal (vessants i parts més elevades dels turons), fragmentat per
zones de cultiu cosa què fa que difícilment puguin produir-se grans incendis forestals.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 53/98
3.5.2. Risc d’erosió
Segons les dades obtingues pel SISMA11 el risc d’erosió al municipi de Juneda és baix, i mig en
el cas de les Borges Blanques. Es considera com a risc l’estimació de la pèrdua de sòl per
escolament superficial (erosió laminar) i per solcs, però sense estimar processos com l’erosió
per reguerots, moviments de massa i vent. Tot i així, i com mostra la següent figura, hi ha parts
de l’àmbit d’estudi (sud-est del terme de Juneda i sud-oest de les Borges Blanques) que
presenten risc d’erosió alt o molt alt.
Figura 11. Risc d’erosió del sòl en l’àmbit d’estudi.
Font: Proyecto Trama.
3.5.3. Risc de salinitat de sòls
Segons les dades obtingues pel SISMA el risc de salinització als terme de Juneda i les Borges
Blanques és baix o molt baix, considerant com a risc “l’acumulació de sals (més solubles que el
guix) en el sòl, que provoca la destrucció de l’estructura i dificulta –arribant a impedir-ho- el
creixement dels cultius. Aquest procés depèn de les característiques intrínseques del sòl, de la
posició geomorfològica que ocupi, de la configuració prèvia que s’hagi donat als horitzons
edàfics i del maneig del sòl i l’aigua”. Observant la figura, s’observa que a l’àmbit d’estudi, és
comprès per sòls amb nivell baix de risc de salinització.
11 Sistema de Sensibilització Medi Ambiental que avalua i informa sobre diversos aspectes ambientals relacionats amb el medi agrari català (despoblament, erosió, salinització, contaminació per nitrats, incendis, eutrofització, afectació paisatgística, etc.) desenvolupada en el marc del Projecte TRAMA (Tècniques de Reorganització Ambiental Agrària) finançat per un programa LIFE, que té com a objectiu posar en funcionament tècniques de gestió respectuoses amb el medi.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 54/98
Figura 12. Risc de salinització de sòls en l’àmbit d’estudi.
3.5.4. Risc de contaminació per nitrats
El SISMA també proporciona la classificació del risc de contaminació per nitrats per municipis,
que com pot observar-se a la figura és mig.
Figura 13. Risc de contaminació per nitrats en l’àmbit d’estudi.
Font: Proyecto Trama.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 55/98
4. ESTUDI D’ALTERNATIVES
4.1. Objectius de l’anàlisi d’alternatives
L’estudi de les alternatives del projecte i l’anàlisi de la repercussió ambiental de cadascuna és
un aspecte fonamental en qualsevol EIA atès que es tracta no sols d’avaluar l’impacte d’un
projecte concret i les mesures correctores necessàries per a llur integració sinó que, a més, ha
de valorar les diferents alternatives de localització i alternatives tècniques.
4.2. Alternatives de localització
Entre les alternatives de localització, cal valorar com a opcions, l’extensió del regadiu a la finca,
així com el del punt de captació o hidrant.
Figura 14. Àmbit de l’actuació amb expressió de les diferents instal.lacions.
4.2.1. Extensió dels regadius
Alhora de considerar l’extensió de l’àrea regable en el conjunt de la finca, cal considerar
diferents opcions de superfície amb repercussions sobre el cost del projecte i l’afecció sobre el
medi:
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 56/98
Alternativa 1
Extensió integral a tot l’àmbit inicial descrit.
Alternativa 2
Extensió del reg a totes les subparcel·les fins a la cota 545 snm que suposa la exclusió de les
feixes que se situen al vessant nord i oest del turó dels Bessons.
Figura 15. Imatge dels terrenys per damunt de la cota 545 m snm (en cercle groc).
L’alternativa 2 és més favorable atès que les feixes esmentades constitueixen un dels espais
més visibles de l’entorn i a l’hora més fràgils des del punt de vista de l’erosió. Cal dir altrament
que, per la seva reduïda amplada, aquestes feixes resulten poc aptes per al conreu de la vinya.
Alternativa 3
Extensió del reg a l’àmbit del projecte amb exclusió a les subparcel·les per damunt de la cota
545 snm i a les parcel.les que s’ubiquen en discontinuïtat respecte la massa principal de
superfície a regar. El motiu de la exclusió és la fragmentació que genera la ubicació d’espais de
terreny separats de la massa principal, amb la qual cosa, l’afectació es dilata als espais
intermedis de manera que es trenca la compacitat de l’àmbit.
En aquest cas, només hi ha dues parcel.les que pròpiament resten fora de la massa principal, i
un tercer indret que s’ubica en una posició parcialment separada. Les dues primeres s’ubiquen
a l’extrem nord del projecte (parcel.la 86, polígon 21, TM les Borges Blanques, 1,23 Ha) i a
l’extrem est del projecte (recinte més a l’est de la parcel.la 165, polígon 21, TM les Borges
Blanques, 1,655 Ha). La primera es troba a certa distància, ja que es troba a 420 metres enllà
dels camps a regar immediatament més pròxims; la segona en canvi es troba força a prop de
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 57/98
l’espai que es pretén regar, a 56 metres lineals en línia recta. El tercer indret es troba a l’extrem
sud-oest, i constitueix una parcel.la allargassada només separada de la massa principal per un
marge de vegetació natural per bé que forma una llengua de terreny independent (parcel.la 64,
polígon 13, TM Juneda, 0,78 Ha) en contacte ja amb el terme de Castelldans.
Figura 16. Imatge de l’àmbit del projecte amb indicació dels espais discontinus (cercle groc).
Foto 5. Vista de la parcel.la 21-165 (TM les Borges Blanques), que se situa entre la massa principal i l’extrem est de l’àmbit, just a l’obaga del turó dels Bessons.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 58/98
Foto 6. Vista del camí que condueix a la parcel.la 21-86 (TM les Borges Blanques), que se situa a l’extrem nord de l’àmbit del projecte i a certa distància de la massa principal. Al fons, s’observa el turó dels Bessons i més enllà, a esquerra, el turó del Xiveta.
4.2.2. Localització del punt de captació o hidrant
En el moment de determinar el punt on es realitzarà la captació de l’aigua cal també considerar
com a mínim dues alternatives:
Alternativa 1
Ubicació de l’hidrant al punt previst a la cartografia.
Alternativa 2
Ubicació de l’hidrant entre la presa 1 i la presa 3, al llarg del camí del pla del Pepe que doni
cobertura al sector nord de reg.
L’elecció de l’alternativa 1, en trobar-se en un punt central de tot el sistema, garanteix que totes
les canonades parteixen i finalitzen amb un diàmetre semblant. Això permet que el sistema
d’excavació de la rasa pugui ser semblant, sense grans diferències en l’amplada de rasa i que
aquesta tingui un màxim de 35 cm, tal com es preveu.
D’altra banda, cal tenir en compte els llindars respecte els camins que es preveu al planejament
i l’Ordenança de camins de les Borges Blanques per la qual cosa, cal que les construccions se
situïn almenys a 9 metres de l’eix del camí. Tenint en compte que el camí del pla del Pepe
amida uns 5 metres, l’hidrant i l’estació de bombeig s’hauran d’apartar 6,5 metres respecte el
límit del camí. Es tracta d’una distància important, i que tal vegada, tècnicament pot ser
dificultosa d’aplicar. Altrament, la servitud d’ús (necessària per exemple per fer transcórrer la
canonada) és de 6 metres respecte a l’eix atès que es tracta d’un camí de la xarxa bàsica, la
qual cosa suposaria apartar-se 3,5 metres del límit del camí. No obstant, en aquest cas, la
mateixa normativa preveu la possibilitat d’autoritzar una obra dins de l’espai de servitud per
raons d’interès general.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 59/98
4.3. Alternatives tècniques
En relació a les alternatives tècniques, fonamentalment cal valorar la tipologia de les
edificacions (hidrant i/o edifici de bombeig, instal·lacions auxiliars i tanques), de cara a la seva
integració a l’espai, i la tipologia de la maquinària a utilitzar a l’hora d’executar les rasses per a
les xarxes de distribució considerant que l’objectiu és minimitzar l’ocupació i afectació de
terrenys, i en especial, el volum de terres a gestionar.
4.3.1. Tipologia de les edificacions
Alhora de concretar el model de les construccions necessàries (hidrant i/o edifici de bombeig,
instal·lacions auxiliars..), es pot optar per diverses solucions:
Alternativa 1
Ús de paraments i cobertes propis de magatzem i instal·lacions industrials, mitjançant obra de
fàbrica o totxo vist, bloc de formigó vist, coberta amb teula prefabricada, etc.
Alternativa 2
Ús de coberta no llampants i paraments adaptats a l’entorn agrícola de la zona mitjançant per
exemple, arrebossat amb calç i/o termoargiles, o bé en tot cas, adaptant la coloració als
següents codis RAL: 6000, 6001, 6002, 6011, 6013, 6016, 6021, 6026.
Figura 17. Rang de colors RAL aptes per a utilitzar-se en els paraments de l’estació de bombeig.
L’elecció de l’alternativa 2 confereix un aspecte més rural a la instal·lació per contraposició a
l’aspecte de nau o taller industrial que confereix l’alternativa 1.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 60/98
Foto 7. Exemple d’un petit centre de control integrat al seu entorn.
Pel que fa a un eventual instal·lació d’una tanca al voltant de l’estació de bombeig, tot i que
preferentment cal evitar aquest element per ser aliè a l’entorn, en tot cas caldria que s’adaptés
a la normativa local de les Borges que regula aquesta matèria a l’Ordenança de 18/04/2008 i
que reprodueix el planejament general (POUM fase d’aprovació provisional) en el sentit
d’utilitzar tanca cinegètica amb suport de fusta i malla quadrada o rectangular, evitant la tanca
de simple o triple torsió, lacada o no, d’aparença industrial.
Foto 8 i 9. Imatge d’una tanca cinegètica amb suport RTI i malla quadrada.
4.3.2. Tipologia de la maquinària a utilitzar en l’excavació de les rases
Alhora de concretar el tipus de maquinària a utilitzar per fer l’excavació de les rases de les
canonades, es pot optar per diverses solucions:
Alternativa 1
Ús de carregadora compacta o màquina retroexcavadora de mida petita.
Alternativa 2
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 61/98
Ús de màquina rasadora de mida petita (tipus RN 275/35, Constructora de Calaf) que per una
fondària de 80/100 cm permet excavar una rasa de no més de 45 cm. Amb aquest ample de
rasa, l’amplada de superfície de treball oscill.la al voltant de 3,5 metres, amb acopi de material
d’excavació inclòs. Cal considerar que atès el diàmetre de les canonades (25-11 cm.) i el
material PEAD/PVC utilitzat, i en definitiva el seu poc pes, no es requereix habilitar un espai
addicional per a aquestes ja que es poden manejar manualment.
Figura 18. Imatge de treball d’una rasadora RN 275/35 (Constructora de Calaf).
Figura 19. Croquis d’una rasadora RN 275/35 (Constructora de Calaf).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 62/98
Considerant que la topografia de la zona on s’ha de produir l’excavació és bàsicament planera i
la possible presència de materials durs (roca calcària cimentada), l’elecció de l’alternativa 2,
suposant l’ús de la rasadora de menor mida permet generar un menor volum de terres
minimitzar l’afectació als terrenys confrontants a camí i en especial a les bermes que
puntualment travessa. Cal dir que la rasadora tritura el material rocós en una granulometria que
permet reutilitzar-la en el posterior reblert de manera que no es minimitzen els préstecs i els
sobrants. En tot cas, es realitzaran únicament les excavacions estrictament necessàries per a
la fonamentació de l’estació de bombeig i altres instal.lacions.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 63/98
5. IDENTIFICACIÓ, CARACTERITZACIÓ I AVALUACIÓ D’IMPACTES
5.1. Identificació d’aspectes susceptibles de produir impactes
Per a la correcta identificació de les accions potencialment impactants causades per la
instal·lació d’un reg de suport a la finca Aranyó, s’ha procedit a reconèixer de forma sistemàtica
els aspectes ambientals, és a dir, aquelles operacions o elements de l’acció o activitat
relacionades amb el medi ambient o que pot interactuar amb aquest. Aquesta mecànica s’ha
realitzat per a cadascuna de les fases en què es pot descomposar la vida del projecte, és a dir,
fase prèvia, fase de construcció o executiva i fase d’explotació o funcionament. Al final del
procés, s’aconsegueix llistar ordenadament les accions i elements que resulten rellevants
ambientalment, és a dir, que a priori són capaces de desencadenar efectes notables.
1. Fase d’estudis previs
A. Treballs de sondeig geotècnics i hidrològic i retirada de mostres.
B. Freqüentació de tècnics i promotors.
2. Fase constructiva o d’execució
C. Trasllat rodat de maquinària pesant per les immediacions i camí d’accés.
D. Desbrossada i adequació dels terrenys.
E. Execució de l’obra civil: edificis de control, rases i canonades.
F. Utilització d’equips energètics electrògens.
G. Abassegament de material d’obra, peces metàl·liques, aïllants, cables, suports, etc.
H. Aparcament de maquinària i emmagatzematge d’estris sobre el terreny.
I. Presència i activitat d’operaris i tècnics.
3. Fase de funcionament o d’explotació
J. Presència de l’edifici de control (hidrant) i instal·lacions auxiliars.
K. Reg de les parcel·les.
L. Accés, presència i activitat d’operaris i tècnics.
M. Fertilització i aportació de sals i adobat.
N. Funcionament regular del sistema.
5.2. Identificació d’impactes ambientals derivats dels aspectes
Una vegada hem localitzat les accions i operacions que poden afectar l’entorn que es pretén
preservar, anem a identificar els impactes ambientals, és a dir, les conseqüències de diferent
signe que comportarà en llurs diferents fases l’exercici de l’activitat o obra sobre els quatre
medis (físic, biòtic, perceptual i socioeconòmic) i que potencialment poden suposar una
alteració de llurs característiques i/o qualitats de partida. A la vegada, cada medi pot estar
constituït per varis vectors. En el nostre cas, el medi físic presenta quatre vectors: aire, aigua,
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 64/98
sòls i sorolls; el medi biòtic és constituït per vegetació i fauna; el medi perceptual, per la
intervisibilitat i la percepció; i el medi socioeconòmic ve caracteritzat per la sostenibilitat en
termes de generació de residus i la dinàmica de les relacions econòmiques induïdes, ocupació i
rendes.
1. Fase d’estudis previs
Medi Físic
• Sorolls derivats dels vehicles.
• Emissions atmosfèriques derivades dels vehicles.
• Generació de pols.
Medi Biòtic
• Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.
• Atropellaments de fauna (invertebrats, amfibis, rèptils i mamífers).
Medi Socioeconòmic
• Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona.
2. Fase constructiva o d’execució
Medi Físic
• Sorolls derivats dels vehicles dels operaris.
• Sorolls i vibracions derivades de la maquinària i els equips d’energia.
• Emissions atmosfèriques derivades de la maquinària i els equips d’energia.
• Generació de pols.
• Consum d’aigua en l’execució de l’obra civil.
• Alteració geomorfològica del terreny.
• Compactació de sòls per part de maquinària pesant, vehicles i persones.
• Vessaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària i vehicles.
Medi Biòtic
• Afectacions sobre la vegetació de les zones d’accés, acopis i aparcament.
• Eliminació de coberta vegetal a la zona construïda.
• Molèsties sobre la fauna per la presència de veus i sorolls.
• Atropellaments de fauna (invertebrats, amfibis, rèptils i mamífers).
• Emmetzinament animal per ingestió o contacte d’herbicides o plaguicides de classe B o C.
Medi Perceptual
• Proliferació d’impropis i deixalles per l’entorn.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 65/98
Medi Socioeconòmic
• Generació de residus d’obra (inerts)
• Generació d’altres residus especials (llaunes buides,...) i no especials (plàstics, cartrons,...).
• Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona.
3. Fase d’explotació
Medi Físic
• Sorolls dels vehicles dels tècnics o operaris.
• Sorolls dels equip d’impulsió.
• Emissions atmosfèriques dels vehicles dels tècnics o operaris.
• Generació de pols dels vehicles dels tècnics o operaris.
• Consum d’aigua.
• Generació d’aigua d’escorrentia.
• Entollaments i pèrdua de sòl.
• Risc de salinització.
Medi Biòtic
• Molèsties sobre la fauna per sorolls dels equip d’impulsió.
• Atropellaments de fauna (invertebrats, amfibis, rèptils i mamífers).
Medi Perceptual
• Afecció visual sobre el paisatge de l’edifici de control i bassa.
Medi Socioeconòmic
• Consum elèctric
• Generació de residus industrials especials (residus d’envasos de productes de manteniment,
greixos,...).
• Oportunitats per a les empreses subministradores i de serveis de la zona.
• Augment de la productivitat.
5.3. Identificació d’impactes significatius
Tot seguit es presenta el resultat d’un procés sistemàtic realitzat per identificar els possibles
impactes a partir del creuament entre les operacions i elements potencialment impactants que
s’han aïllat i les diferents components en què s’han dividit els medis potencialment afectables.
En la taula posterior es pot veure la matriu d’impactes obtinguda dels quals es remarquen en
color aquells que, des del punt de vista qualitatiu, es consideren significatius. Cal dir que,
aquesta etapa serveix només per identificar el màxim nombre d’impactes a priori. Per això, en
alguns casos són impactes menors o irrellevants que cal que siguin cribats en una etapa
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 66/98
posterior. L’objecte del creuament no és altre que discernir entre impactes menors o poc
significatius i els impactes significatius que més endavant es qualificaran i seran avaluats.
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 67/98
Taula 25. Matriu d’identificació d’impactes.
PRÈVIA FASE D’EXECUCIÓ FASE D’EXPLOTACIÓ
A. Tre
balls
geotè
cnic
s i r
etira
da d
e m
ostr
es
B. Fre
qüenta
ció
de tècnic
s i p
rom
oto
rs
C. Tra
slla
t ro
dat i pas d
e m
aquin
ària p
esant
D. D
esbro
ssada i a
dequació
dels
terr
enys
E. E
xecució
obra
civ
il: e
dific
i, b
assa, ra
ses,...
F. U
tilit
zació
d’e
quip
s e
nerg
ètics a
utò
nom
s
G. A
bassegam
ent de m
ate
rials
d’o
bra
H. A
parc
am
ent de m
aquin
ària i e
str
is
I. P
resència
i a
ctivitat d’o
pera
ris, tè
cnic
s
J. P
resència
edific
i contr
ol i in
sta
l·la
cio
ns a
ux.
K. R
eg d
e les p
arc
el.le
s
L. A
ccés, pre
sència
i a
ctivitat opera
ris
M. F
ert
ilitz
ació
i tra
cta
ments
N. F
uncio
nam
ent re
gula
r del sis
tem
a d
e r
ec
Medi Físic
Aire
1. Sorolls 1 1 1 1 1 1 1 1
2. Emissions atmosfèriques 1 1 1 2
3. Generació de pols 1 1 1
Aigua 4. Consum d’aigua 1 1 1 1
5. Generació d’aigües d’escorrentia 2 2
Sòls
6. Risc d’erosió i pèrdua de sòl 2 2
7. Alteracions geomorfològiques 1
8. Compactació del terreny 1 1 1
9. Vessaments de líquids, olis, greixos,.. 2 2 2
10. Salinització 2 2
Medi Biòtic
Vegetació 11. Eliminació de la coberta 1 2 2
12. Afecció sobre biomassa pròxima 2 1 2 1
Fauna 13. Molèsties i/o atropellaments 2 2 1 2 1 2 2 2
Medi Perceptual Visual 14. Afecció sobre el paisatge 1 2
Perceptiva 15. Proliferació d’impropis i deixalles 2 2 2 2
Medi Socioeconòmic
Sostenibilitat 16. Generació de residus 1 1 1 1 1
Ocupació i
renda
17. Oportunitats per empreses terceres 1 2 1 1 2 1 1 2 1 1 1
18. Creació de llocs de treball 2 1
* Assignem 1 a impactes de 1r
ordre (materialització immediata o segura), 2 a impactes de 2n
ordre (impacte potencial, no immediat o automàtic). En color, impactes significatius.
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 68/98
5.4. Caracterització i descripció dels impactes significatius
Una vegada identificats els impactes ambientals significatius que es poden derivar de tot el
projecte, positius o negatius, cal realitzar un procés d’anàlisi per a cadascun en funció de la
forma com es presenta, la intensitat i el medi on es projecta. A partir d’aquí ja es podrà avaluar
el grau de compatibilitat i, si s’escau, la necessitat d’establir mesures preventives, correctores o
compensatòries, quan l’impacte té caràcter irreversible.
Per a la caracterització prèvia a la avaluació dels impactes que hem considerat significatius es
prenen els criteris que es relacionen a l’Annex 1 del Reglamento para la ejecución del RDL
1302/1986, de 28 de julio, de evaluación del impacto ambiental aprovat pel RD 1131/1988 de
30 de setiembre, també recollits en el Decret 114/1988 de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte
ambiental (DOGC nº 1000 de 03/06/88) i el respectiu Reglament. Els criteris normatius són els
següents12
:
Efecte
Notable (A)
Quan la modificació dels factors ambientals pot produir alteracions o pèrdues sobre els factors
ambientals de manera parcial o limitada.
Mínim (A1)
Quan les repercussions es poden qualificar d’inapreciables.
Beneficiós (B)
Quan la interacció que s’ha establert es tradueix, després d’una anàlisi completa de la situació,
en un efecte positiu sobre el factor ambiental considerat.
Perjudicial (B1)
Quan es presenta un deteriorament del valor naturalístic, estètic, cultural, paisatgístic, de
productivitat ecològica, o un augment dels perjudicis derivats de la contaminació, erosió i/o
d’altres danys ambientals sobre l’estructura ecològica en sentit ampli, de l’indret estudiat.
Immediatesa
Directe (C)
Aquell que incideix sobre d’un factor ambiental determinat a partir d’una primera acció causant.
Indirecte (C1)
Aquell que es manifesta a través d’un seguit de relacions causa-efecte encadenades, a partir
de la primera acció causant.
Acumulació
12
Els conceptes exposats són excloents dintre d’un mateix grup però no entre grups diferents.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 69/98
Simple (D)
Aquell que es manifesta individualment sobre els factors ambientals sense cap incidència en
els efectes d’altres agents d’impacte.
Acumulatiu (D1)
Aquell que en perllongar-se en el temps, agreuja progressivament els seus efectes mentre es
manté la causa que el provoca.
Sinèrgic (D2)
Quan l’efecte conjunt de l’acció de varis agents implica un increment dels efectes respecte el
que suposaria la seva actuació per separat.
Moment
A curt termini (E)
Quan l’efecte es manifesta dins del cicle anual.
A mig termini (E1)
Quan es manifesta abans dels cinc anys.
A llarg termini (E2)
Quan es pot manifestar després d’un període superior als cinc anys.
Persistència
Permanent (F)
Suposarà una alteració del medi de durada indefinida en el temps.
Temporal (F1)
Suposarà una alteració de durada limitada en el temps.
Reversibilitat
Reversible (G)
L’alteració produïda pot ser assimilada en l’entorn a mig termini, mercès als processos naturals
de successió ecològica i els mecanismes d’autodepuració o autogeneració propis del medi.
Irreversible (G1)
Suposaria la “dificultat extrema” o fins i tot l’impossibilitat de retornar a la situació inicial.
L’efecte no podrà ésser assimilat pel medi, en base als processos naturals de successió
ecològica i autodepuració.
Possibilitat de correcció
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 70/98
Recuperable (H)
L’alteració que s’ha manifesta pot eliminar-se bé per l’acció natural o bé per l’acció humana,
mitjançant sistemes correctors o aplicacions específiques de tècniques ambientals.
Irrecuperable (H1)
Quan l’alteració o pèrdua es impossible de reparar o de restaurar, tant per l’acció natural com
per la intervenció de l’home.
Freqüència de generació
Periòdic (I)
Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, seguint una cadència regular.
D’aparició irregular (I1)
Manifestat de manera imprevisible en el temps, les alteracions del qual s’han d’avaluar en
funció de la probabilitat d’aparició, sobretot pel que fa a totes aquelles manifestacions que
sense ésser contínues i/o periòdiques són notables.
Continu (J)
Aquell que es manifesta de forma ininterrompuda en el temps.
Discontinu (J1)
Aquell que es manifesta de manera intermitent en el temps, és a dir, a través d’intervals.
Distribució
Localitzat (K)
Amb efectes circumscrits i concretables en un o diversos perímetres determinables.
Dispers (K1)
Aquell amb efectes difosos sobre una àrea més àmplia i inconcreta.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 71/98
5.5. Descripció dels impactes significatius
5.5.1. Atmosfera
El projecte de captació d’aigua del sistema Segarra-Garrigues per a rec agrícola i extensió d’un
rec de suport a la finca Aranyó tindrà com a efecte un augment dels nivells de soroll de la zona
fonamentalment en dos moments:
- En fase constructiva, pels treballs de la maquinària pesant i en menor grau, per la presència
d’operaris i l’accés de vehicles. Aquestes són una font de soroll aliena a l’àrea que comporta
molèsties temporals sobre la fauna. No obstant això, cal tenir en compte que es tracta d’una
zona que fins ara, ja és agrícola, i que aquesta activitat ja suposava la presència de maquinària
en determinats moments de l’any.
- En fase d’explotació, en els moments de funcionament dels equips de bombeig o impulsió, que
serà bàsicament, durant horari nocturn, moment de màxima activitat per a la fauna. L’accés de
vehicles i la presència de persones en aquesta fase, es considera irrellevant a efectes de soroll.
Les emissions de fums no es poden considerar significatives en el cas dels vehicles que
accedeixen a la instal·lació pel seu grau de dispersió i només podrien considerar-se per un mal
funcionament dels grups electrògens en fase constructiva. El consum d’electricitat per al
funcionament del sistema, també enregistrarà una certa contaminació atmosfèrica de tipus
dispers i no localitzada a la finca que no considerem rellevant.
La generació de pols que no considerem rellevant en cap cas, es pot produir durant la fase
constructiva, en efectuar la desbrossada, la retirada de materials, i en general, els treballs de la
maquinària pesant i en menys grau, pot derivar de l’accés de vehicles a la finca a velocitats
elevades.
5.5.2. Aigües
Un dels impactes més notables del projecte afecta al vector de l’aigua i concretament, pel
consum d’aigua que es generarà.
Un altra variació que es pot enregistrar un cop entri en funcionament regular tot el sistema de
rec, vindrà donada per l’augment de les aigües d’escorrentia a la finca, però atès el sistema de
rec de suport, aquesta serà difusa i laminada i per tant, no es preveu que hagi de provocar
canvis o impactes sobre la morfometria de la llera. En tot cas, per a evitar possibles problemes
d’erosió o entollament i pèrdua de sòl, la dosi de rec s’hauria de determinar en base a la
Capacitat de Retenció de l’Aigua Disponible (CRAD) dels sòls de la finca per tal que les
pèrdues per percolació profunda siguin mínimes, en aquest cas, la profunditat del material
impermeable (lutites) és important per decidir si la dosi s’ha d’ajustar exactament al CRAD. A
més, cal considerar la velocitat d’infiltració del sòl per decidir la velocitat d’aplicació de rec. La
no consideració d’aquests aspectes podrien implicar un cert risc d’entollament a les parts més
deprimides i generar problemes de conservació de sòls.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 72/98
5.5.3. Sòls
L’operació d’excavació de rases i la desbrossada i anivellament de terrenys prèvia a la
construcció de l’edifici de control o instal·lació annexa, pot tenir com a conseqüència l’alteració
de la geomorfologia degut als moviments de terra. En aquest cas, els moviments de terres
principalment tindran lloc en l’excavació de les rases per conduir les canonades mentre que per
als edificis de control produiran en un grau mínim ja que el projecte només preveu afectar entre
un i dos àmbits reduïts i situats sobre el terreny natural en una zona de pendent suau sense
modificació substancial. A la resta de la finca no es preveuen anivellaments del terreny.
En tot cas, si hi hagués algun anivellament si que es produiria un impacte rellevant pel risc
d’erosió i d’arrossegament dels horitzons edàfics, que ja s’ha observat en grau considerable en
algun punt de la finca situat en pendent.
Cal considerar rellevant la compactació del sòl que provocarà la circulació de maquinària
pesant sobre els conreus actuals i sobretot sobre les vores dels camins, fonamentalment per
l’acumulació, persistència, dificultat de recuperació i de retruc, modificació sobre les condicions
de creixement de la vegetació.
S’ha de controlar especialment el risc de vessament de líquids (olis, combustible, greixos, etc.)
de vehicles i maquinària que treballaran en fase constructiva, sobretot a la zona d’aparcament, i
en menor grau de les que es puguin produir a l’edifici de control en fase de funcionament per
part dels equips d’impulsió i maquinària auxiliar.
Finalment, en fase d’explotació de la finca, una vegada implantat el rec, cal controlar el risc de
salinització del sòl, tot i el risc baix d’aquesta zona segons informació obrant. L’aportació de
sals i adobs podria modificar l’estructura edàfica dels sòls de la finca. El control es pot realitzar
a través d’analítiques periòdiques que determinin els adobats adequats.
5.5.4. Vegetació
La coberta vegetal és un dels principals vectors a tenir en compte especialment durant la fase
constructiva ja que es preveu intervindré sobre les vores de camins on roman la vegetació
natural per tal de conduir les canonades de reg. Això pot implicar l’eliminació física del mantell
en alguns trams. Quant als edificis de control, l’impacte queda alleugerit pel fet què s’ocupa una
àrea reduïda i de caràcter agrícola i per tant, fonamentalment es produeix una afectació
d’espècies agrícoles, ruderals i fins i tot, en zones denudades.
D’altra banda, a la zona on es desenvolupin els treballs d’execució d’obra, el pas de maquinària
i persones i l’abassegament de materials pot produir una compactació del sòl que afecta les
propietats del sòl en tant que substrat d’aquella vegetació.
5.5.5. Fauna
La fauna que habita la zona es veurà afectada pel projecte en un doble sentit: a) per les
molèsties i els sorolls que provoquen la presència de persones i maquinària i eventualment pel
soroll que pot generar el bombeig; b) pel risc de col·lisió d’aus amb les estructures metàl·liques
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 73/98
de la vinya (que tanmateix no variaran en relació a la situació actual atès que ja hi són); c) pels
atropellaments que ocasionalment poden causar els vehicles dels operaris que accedeixin a la
finca tan en fase constructiva com d’explotació. Cal destacar l’atropellament com una de les
primeres causes de mort en determinades espècies de desplaçament lent (eriçons, serps,
llangardaixos, etc.) i altres, i sobretot en determinades èpoques de l’any i hores del dia, en què
els animals presenten comportaments erràtics o especialment confiats.
5.5.6. Paisatge
L’afecció visual que es produirà amb la instal·lació pot derivar de la introducció en el medi
visual de l’edifici de control i els elements auxiliars, elements aliens al territori, caracteritzat per
la naturalitat de colors terrossos i verds i amb elements associats a l’activitat humana però de
caràcter més tradicional (en tècnica de pedra seca, etc.). En tots els casos, l’impacte visual es
pot reduir a través de tècniques d’integració i mimetització de manera que es tracta d’un
impacte potencial menor i no automàtic i que es pot modular en funció de les solucions
constructives que es donin (materials constructius, paraments i cobertes, revestiments...).
5.5.7. Residus
La posada en marxa del projecte, comporta necessàriament la generació de residus. En fase
constructiva, se’n generaran en el moment de la desbrossada, amb residus orgànics i inerts
(terra, restes orgàniques, etc.) i per part de la maquinària que intervingui (olis, recanvis, etc.).
En fase d’explotació, el funcionament dels equips d’impulsió pot generar algun tipus de residus
d’envasos d’olis, greixos, etc. així com residus d’envasos que generarà el probable increment
de la fertilització. En tot cas, no es considera un impacte rellevant sempre que la seva gestió
sigui l’adequada segons la Llei 6/1993 de residus i normativa associada.
L’altre impacte habitual es deriva de la proliferació d’impropis i deixalles en l’entorn (papers,
plàstics, pots o llaunes, burilles de cigarreta, etc.) que sol comportar en fase constructiva, la
presència d’operaris i tècnics i l’abassegament de materials d’obra a l’àmbit. Es tracta d’un
impacte localitzat a la zona i reversible però difícil d’eradicar per la falta de consciència d’una
part del personal de les obres i certes persones.
5.5.8. Socioeconomia
L’impacte que pot generar el projecte sobre l’economia local resulta positiu ja que es crearan
necessitats al municipi i municipis veïns que caldrà satisfer amb els recursos existents
(empreses locals o comarcals). Això es pot produir en les tres fases (prèvia, constructiva i
d’explotació) però potser pot tenir un impacte més gran en la fase constructiva o d’obra que,
entre altres, pot generar demanda de restauració, bar i allotjament per als operaris, requeriment
d’instal·ladors i operaris de manteniment, benzinera, empreses de moviments de terres,
material de rec, etc.
D’altra banda, el projecte és positiu perquè contribueix a assegurar la continuïtat de
l’explotació. En aquest sentit, no es pot parlar pròpiament de creació de llocs de treball però si
de manteniment.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 74/98
5.6. Avaluació dels impactes
Després de la caracterització de l’impacte que vam considerar significatiu té lloc l’avaluació del
grau de compatibilitat i la idoneïtat d’establir mesures preventives i correctores. Segons la
classificació establerta a la normativa esmentada qualifiquem l’impacte ambiental de més a
menys compatible d’acord a la terminologia següent:
Compatible (CO): aquell en què la seva recuperació es preveu immediata, un cop finalitzada
l’activitat que el motiva, i per la qual no es fa precís cap mesura correctora o preventiva
específica.
Moderat (M): aquell en què la recuperació no precisa de pràctiques correctores o preventives
intensives encara que si que precisa d’un cert temps per a la recuperació definitiva, o per la
assimilació pels sistemes naturals afectats.
Sever (S): aquell en què la recuperació pot precisar de mesures correctores o preventives
intensives i sovint complexes i requerint un llarg interval de temps per a la recuperació definitiva
o si més no, per a llur integració.
Crític (CR): quan es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions
ambientals, sens possibilitat de recuperació, inclòs amb l’adopció de mesures correctores o
preventives.
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 75/98
Taula 26. Avaluació dels impactes ambientals durant les obres (FASE D'EXECUCIÓ o CONSTRUCCIÓ). Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació
amb mesures
Físic
Aire
Soroll del treballs de maquinària i activitat del personal
A, B1, C, D, E, F1, G, H, I, J1, K1
S Treballs de finals de juny a desembre, limitar la velocitat a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars, formació dels treballadors, senyalització
M
Sorolls derivats del funcionament dels grups autogeneradors
A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I1, J1, K1
M Observança dels valors guia d’emissió vigents, MTD i manteniment adequat dels equips
CO
Emissions atmosfèriques per mal funcionament autogeneradors
A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I1, J1, K1
M Observança dels valors guia d’emissió vigents, MTD i manteniment adequat dels equips
CO
Aigua Consum d’aigua A1, C, D1, E, F, G1, H1, J1, K
M MTD, formació dels treballadors, CO
Sòls
Compactació dels sòls pel pas continuat de maquinària
A, B1, C1, D1, E1, F, G, J, K
S Variar periòdicament les traces per al pas, subsolació dels espais afectats pel pas de maquinària i d’aparcament i abassegament
M
Risc d’erosió per anivellaments i excavació de rases
A, B1, C, D1, E, G, H, K
S Minimitzar els moviments de terra mitjançant ús de maquinària petita
CO
Vessaments d’olis, combustibles, etc. dels grups autogeneradors
A1, B1, C, D1, E, F1, G, H, I1, J1, K
M Làmina protectora (plàstica, metàl·lica, ...) al sòl per evitar infiltracions, manteniment periòdic dels equips
CO
Vessaments d’olis, combustibles,.. de vehicles i màquines estacionat
A, B1, C, D1, E, F1, G, H, I1, J1, K
S Delimitació zona aparcament, làmina protectora (plàstica,.) al sòl per evitar infiltracions, manteniment periòdic vehicles
CO
Biòtic
Vegetació
Afectació per aixecament de pols en camps i biomassa pròxims
A1, B1, C, D1, E, F1, G, H, I, J, K1
M Aplicació de graves a la pista d’accés; limitació de la velocitat d’accés a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars
CO
Eliminació de vegetació lateral en els treballs d’excavació de les rases
A1, B1, C, D, E, F, G1, H1, K
S Delimitació del sòl afectat mitjançant tanca plàstica o metàl.lica, ús de maquinària petita, reubicar canonades en zones no sensibles
M
Fauna
Molèsties per la presència i activitat de personal i operaris
A, B1, C1, D2, E1, F1, G, H, J, K1
M Treballs de finals de juny a desembre, formació dels treballadors i senyalització
CO
Atropellaments pel pas de maquinària i vehicles
A, B1, C, D, E, F, G1, H1, I1, J1, K1
S Limitar la velocitat a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars, treballs de finals de juny a desembre, senyalització dels accessos
M
Perceptual Perceptiva Proliferació d’impropis i deixalles en l’execució de l’obra civil
A, B1, C, D1, E, F1, G, H, I1, J1, K1
M Formació dels treballadors i senyalització, habilitació d’un punt de recollida, separació de fraccions i trasllat a gestor autoritzat
CO
Socio econòmic
Ocupació i rendes
Oportunitats per empreses locals en treballs de moviments terra
A1, B, C, D2, E, F1, K, I1
CO CO
Oportunitats per empreses locals en treballs d’execució d’obra civil
A, B1, C, D2, E1, F1, K, I1
CO CO
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 76/98
Taula 27. Avaluació dels impactes ambientals durant el funcionament regular de les instal·lacions (FASE D’EXPLOTACIÓ).
Medi Vector Descripció impacte Caracterització Avaluació Mesures correctores Avaluació amb mesures
Físic
Aire Sorolls provocats pel funcionament de les bombes
M Aïllament de l’edifici de control, MTD CO
Aigua Consum d’aigua A1, C, D1, E, F,
G1, H1, J1, K1 M Rec de suport, manteniment adequat del sistema CO
Sòls
Risc de salinització per adobat inadequat o excessiu, ...
S Producció integrada, producció ecològica CO
Risc d’erosió per excés d’aigües d’escorrentia
S Respectar marges i anivellaments existents, control del rec i excessos d’aigua amb temporitzadors i en cas de pluja, determinació del CRAD
CO
Biòtic
Vegetació
Afecció sobre vegetació natural i arbres aïllats a les vores dels conreus
A1, B1, C, D1, E1, F, G1, H, I1, J1, K1
M Limitació de la velocitat a 30 km/h en paviment terrós, senyalització
CO
Canvis sobre les comunitats immediates al conreu
S Manteniment d’una franja inculta a la vora del conreu per permetre el manteniment de vegetació de vora
CO
Fauna Molèsties i atropellaments en accés i activitat operaris
A, B1, C1, D2, E1, F, H1, I1, J
S Limitar la velocitat d’accés a 30 km/h i evitar circular en hores crepusculars, senyalització; prohibició d’ús de plaguicides i herbicides classe B i C
CO
Perceptiva
Impacte visual per la presència d’edificis i elements auxiliars
A, B1, C, D, E, F, G1, H1, J, K1
M Ús de materials constructius integrats, coloració adequada i elements no reflectants, etc.
CO
Proliferació d’impropis i deixalles en els treballs de fertilització
A1, B1, C, D1, E1, G, H, I1, K1
M Instal·lació d’un punt de recollida selectiva dels envasos, formació, senyalització
CO
Socio-econòmic
Sostenibilitat Generació de residus en el funcionament equips bombeig
A1, B1, C, D1, E, F, G1, J
M Separació selectiva dels residus generats (envasos de líquids de manteniment, greixos,...), etc.
CO
Ocupació i rendes
Oportunitats per empreses locals per manteniment
A, B, C1, D2, E1, F, J, K1
CO CO
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 77/98
6. MESURES CORRECTORES I COMPENSATÒRIES
Segons es desprèn de la identificació i avaluació dels principals impactes ambientals cal
establir una sèrie de mesures de les quals unes tenen caràcter preventiu i altres de
minimització de l’impacte i/o integració de les instal·lacions. En alguns casos, en què l’impacte
és irreversible es plantegen mesures compensatòries. En tot cas, totes les mesures es
descriuen en funció del factor ambiental o impacte que es pretén corregir. Cal assenyalar que
les mesures que s’indiquen per a la fase constructiva les cal introduir en els plecs de condicions
tècniques i particulars que s’utilitzaran per a adjudicar l’obra, i en aquest sentit, l’empresa
adjudicatària ha de designar una Direcció Ambiental de l’obra tasca que, si s’escau, pot
compartir-se amb el control de salut, higiene i riscos, i que esdevé responsable de l’execució i
el seguiment d’aquelles mesures. Per la seva part, les mesures indicades per a la fase
d’explotació les cal incorporar en la pràctica diària de la finca a càrrec d’un responsable
designat pel promotor. La major part de les mesures preventives, correctores o compensatòries
que apareixen a continuació, ja han estat apuntades a les taules 26 i 27.
6.1. Geomorfologia i sòls
Els impactes que es puguin generar sobre la geomorfologia i els sòls es produiran en fase
constructiva. El projecte se situa sobre parcel·les de conreu i llurs immediacions, que presenten
un pendent baix (0-5%) i en conseqüència, no es preveu la necessitat de rebliments i
anivellaments. Tanmateix, per tal de passar les canonades es preveu l’obertura de rases d’una
certa fondària. Per garantir la minimització de l’impacte degut a l’ocupació de sòl, els petits
moviments de terres per a l’adequació del terreny per a l’edifici de control i principalment
l’excavació de les rases de conducció des de la impulsió, el risc de compactació i de
contaminació dels sòls, es prendran les següents mesures:
- Minimització i delimitació estricta de la superfície de treball. La delimitació la realitzarà la
Direcció Ambiental de l’obra, i es senyalitzarà tot el perímetre de l’espai forestal lateral a les
zones d’ocupació amb tanca plàstica reflectant i visible. Pel que fa a la zona d’abassegament
de materials d’obra i zona d’estacionament de maquinària, es localitzarà en un punt sense
desnivell de la finca, preferentment en proximitat al camí d’accés. Aquesta zona també
romandrà delimitada per tanca perimetral o altre sistema que limiti clarament l’espai.
- Ús de maquinària petita. Es recomana l’ús de màquina de mida petita atès que un dels
principals impactes del projecte recau sobre la vegetació d’interès que se situa a les vores dels
camins per on han de transcórrer les canonades de reg.
- Control del parc de maquinària. L’estacionament del parc de maquinària es concentrarà en
un únic espai per a limitar el risc d’afeccions al sòl per vessaments de combustibles, greixos,
olis i altres líquids. Sobre aquest espai, es col·locaran làmines impermeables o lones
(plàstiques o metàl·liques) per evitar infiltracions per degoteig.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 78/98
- Determinació de la CRAD i la velocitat d’infiltració del sòl de la finca. La no consideració
d’aquests aspectes impliquen un risc d’entollament a les parts més deprimides amb el risc
associat de problemes de conservació de sòls.
- Producció integrada o ecològica. Aquests sistemes de producció agrícola garanteixen un
control dels tractaments als requeriments reals del conreu, ja que la certificació anual del
sistema obliga a la realització d’anàlisis i controls periòdics dels sòls. També garanteix l’ús de
productes respectuosos amb la fauna i per tant, exclou herbicides i plaguicides de classe B i C.
- Material dels terraplenats i reblerts procedirà íntegrament del desmunt de les finques de
la zona sense altres aportacions.
6.2. Consum d’aigua
Atès que el projecte se sustenta sobre un sistema de rec de suport, implícitament es preveu un
consum adaptat a les necessitats sense malbarataments de recurs. En aquest sentit, la no
implementació d’un rec de transformació sinó de suport assegura una captació moderada i
puntual d’un màxim anual de 1500 m3/Ha, amb la qual, s’obté un regadiu de suport al conreu
existent, molt diferent de la intensitat de rec que exigeix un rec de transformació, per damunt
dels 6000 m3/Ha/any que implica un canvi de conreu i en conseqüència canvis sobre les
comunitats agrícoles i amb possibles alteracions sobre tot l’hàbitat.
6.3. Comunitats vegetals
En aquest projecte resulta fonamental establir mesures que assegurin la no afecció a les
comunitats vegetals d’interès presents a l’àmbit del projecte i a les zones limítrofes. Les
mesures destinades a la protecció de la vegetació estan destinades sobretot a minimitzar
l’ocupació de sòl en fase constructiva sobre les zones forestals llindants. En aquest sentit
s’adoptaran les següents mesures:
- Delimitació estricta de la zona de treball. A través de tanques plàstiques reflectants o visibles
es protegiran els espais laterals de vegetació natural del pas de la intrusió de la maquinària
pesant i altres.
- Mantenir la totalitat de marges, erms i vegetació natural existent13. Es preveu el
manteniment d’una franja lliure de conreu la qual evitarà la influència i degradació de la
successió vegetal natural que infringeixen les espècies del conreu i la invasió d’espècies
herbàcies de tipus adventici i ruderal sobre les comunitats naturals limítrofes i eventualment fan
la funció de tallafocs.
13 També continguda a l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària a diversos termes municipals (Resolució MAH/3644/2010, de 22 d’octubre, DOGC núm. 5759 de 19-11-2010).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 79/98
- Mantenir la presència de vegetació herbàcia entre l’arbrat dels conreus llenyosos. Evitar
la llaurada dels camps de vinya en el període comprès entre 15 d’abril i 30 de juny a fi d’evitar
l’afectació als nius de còlit ros, cogullada vulgar, cogullada fosca, terrerola vulgar, entre altres.
6.4. Fauna
Els impactes significatius sobre la fauna es produeixen a través de les molèsties potencials que
pot generar l’activitat humana i els treballs de maquinària. Pel que fa a la fase de funcionament
ordinari del sistema, les molèsties vindran donades pel soroll procedent de l’equip d’impulsió i
pel risc de col·lisió de les aus amb els filats de la vinya. Altres impactes sobre la fauna deriven
de possibles atropellaments provocats durant l’accés a la finca. Les mesures a aplicar són les
següents:
- Minimització de les emissions de soroll en fase constructiva. Cal realitzar les obres
principals fora de l’època de zel i cria, atès que aquesta és una de les èpoques més sensibles
per moltes espècies. L’època més adequada en aquest sentit seria a partir de finals de juny i
fins a desembre, és a dir, evitant els mesos de gener a juny.
- Accés a la finca a velocitats moderades. Cal restringir la velocitat màx. a 30 km/h, per a
reduir el soroll i sobretot, el risc d’atropellaments i principalment evitant la circulació en hores
crepusculars. En aquest sentit, caldria implantar algun tipus de senyalització advertint del perill
d’animals solts i de la limitació de la velocitat.
- Prohibició d’ús de plaguicides i herbicides de classe B i C. Cal evitar l’ús d’aquests
productes per la seva afectació a la fauna terrestre, aus i vertebrats.
- S’evitarà la possible destrucció dels nius terrestres durant l’època de reproducció. No es
llauraran els camps de vinya durant el període comprès entre el 15 d’abril i el 30 de juny amb la
finalitat d’evitar l’afectació a les espècies d’ocells esteparis que nidifiquen a terra com ara el
còlit ros, la cogullada vulgar, la cogullada fosca i la terrerola vulgar, entre altres14.
- Manteniment dels marges de vegetació de les vores dels camins i arbres aïllats15. Resulta
de gran importància per a nombroses espècies la fauna, el manteniment de la topografia, amb
els marges existents i els arbres aïllats que s’hi suporten com a refugi, lloc de cria i alimentació.
A més, aquests arbres són posadors per a les àligues i altres rapinyaires des d’on es llancen a
caçar als barrancs i els fondals propers. En aquest sentit, cal evitar la desbrossada de vores de
camps i, especialment, la poda o eliminació d’arbres i arbusts de les vores de camins amb
desbrossadora mecànica. En aquests ecotons es refugien espècies pròpies dels ambients àrids
i subàrids i són zones de major riquesa i interès biològic.
14 Ídem anterior. 15 Ídem anterior.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 80/98
Foto 10. Vegetació herbàcia (margall, rosella,...) a la vora dels conreus.
- Formació del personal. S’instal·larà un senyal indicador en material integrat (fusta, RTI, ..) a
l’accés a la instal·lació, i mitjançant la edició de material informatiu, també es sensibilitzarà al
personal i tècnics de l’empresa constructora, de la necessitat de preservar l’entorn, no molestar
la fauna ... S’incidirà especialment en qüestions de minimització de sorolls, respectar la
velocitat, no llençar objectes i deixalles ...
- MESURA COMPENSATÒRIA: Excloure del sistema de regadiu Segarra- Garrigues els bancals
i feixes de conreu herbaci que ocupen els barrancs del Nostre Senyor, racó Llarg i racó de la
Caseta, en tant que àrees crítiques amb condicions òptimes com a àrees de dispersió juvenil
de l’àliga cuabarrada i altres aus rapinyaires amenaçades16. Caldria deixar en guaret almenys
un 10% de la SAU d’aquest àmbit (de 36,50 Ha aprox.).
- MESURA COMPENSATÒRIA: Instal·lació de caixes-niu en construccions existents a certa
altura (edifici del mas de l’Aranyó, magatzem agrícola existent a la finca...) o en suports de
16 Veure l’apartat 4.6.2 de l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Projecte de regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de distribució i concentració parcel·lària a diversos termes municipals (Resolució MAH/3644/2010, de 22 d’octubre, DOGC núm. 5759 de 19-11-2010):
“...dins de les àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada les zones de més interès (...) solen ser les serretes, barrancs i valls tranquil·les, estretes i llargues, on els pendents que creen tèrmiques i vents de vessant, vegetació natural i posadors excel·lents i dominants. Aquests vessants alternen amb els conreus de fons de vall, que són majoritàriament de cereal de secà, i que és on s’alimenten les perdius i conills que crien als erms i marges propers, i que les àligues cacen des dels posadors dels vessants. Aquestes serretes i valls amb conreus herbacis de fons de vall són molt importants, raó per la qual s’ha de vetllar per minimitzar la seva transformació i l’increment de presència humana amb conreus intensius o l’increment excessiu de l’accessibilitat, doncs amb una elevada presència humana les àligues no les poden explotar (com que són estrets són molt vulnerables a les molèsties).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 81/98
fusta, per afavorir la nidificació d’ocells esteparis amenaçats o en regressió (gaig blau, xoriguer
comú, òliba, mussol comú, etc.)17.
- ALTRES MESURES COMPENSATÒRIES contingudes a l’apartat “4.6.2 Mesures de gestió
ordinària dels espais protegits que contenen àrees de dispersió juvenil d’àliga cuabarrada” de
l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Segarra-Garrigues) i no contingudes en
altres apartats d’aquest document:
- No incrementar la superfície agrícola utilitzada (SAU).
- No construir estructures perilloses per a les espècies.
- Es prohibeixen els conreus amb espatlleres elevades que incloguin filats horitzontals,
excepte les plantacions autoritzades existents a data d’aquesta Resolució.
6.5. Paisatge
L’impacte visual o paisatgístic es materialitza en la conca visual extrínseca d’on pot ser visible,
més enllà d’un primer pla. De cara a minimitzar aquests impactes es preveuen les següents
mesures:
- Integració dels materials constructius. Els paraments de l’edifici de control és recomanable
que fossin en arrebossat amb calç i termoargiles i/o coloració adequada o bé en tot cas,
adaptant la coloració als codis RAL: 6000, 6001, 6002, 6011, 6013, 6016, 6021, 6026,
seleccionats especialment per assimilar-se al color predominant. En tot cas, s’evitarà la
utilització de materials metàl·lics reflectants.
- Integració vegetal de les edificacions i instal·lacions auxiliars. A fi de dotar el conjunt d’una
imatge més aproximada al model de colonització antròpica tradicional de la zona, es proposa
un lleu ajardinament de l’espai lateral a l’edifici de control, consistent únicament en la plantació
d’un o diversos peus d’arbre d’ombra adaptats a la zona. Aquesta mesura es pot assimilar a la
continguda a l’apartat 4.6.2 de l’Acord de Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Projecte de
regadiu i concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues. Transformació en regadiu, obres de
distribució i concentració parcel•lària a diversos termes municipals (Resolució MAH/3644/2010,
de 22 d’octubre, DOGC núm. 5759 de 19-11-2010): “En els terrenys més planers amb pocs
arbres, plantar alguns arbres isolats de bon creixement (al menys pi blanc) en alguns marges o
erms entre conreus”.
6.6. Gestió de residus i sobrants
En fase constructiva
17 Els nius artificials han generat un augment poblacional dels ocells esteparis en altres espais naturals protegits propers de la plana lleidatana (Mas de Melons, Belianes-Preixana...)
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 82/98
- Gestió adequada dels excedents de material d’excavació. La primera acció de la fase
constructiva consistiria en la desbrossada del terreny en la qual pot generar-se un petit volum
de residus de naturalesa orgànica o inert. Tanmateix, en l’àmbit del projecte pràcticament no
s’haurien de derivar residus d’aquesta tipologia per la necessitat d’evitar les afeccions a la
biomassa vegetal. Les terres sobrants fruit principalment de l’excavació de les rases, amb poca
aptitud agronòmica, es podrà reaprofitar per al rebliment de les rases.
- Gestió adequada d’altres residus de construcció. Els plàstics, fustes i altres residus que es
generin durant la construcció es recolliran separadament i es localitzaran en un punt de
recollida de residus situats en l’àrea d’abassegament de materials des d’on es conduiran a les
instal·lacions apropiades, d’acord al Decret 201/94, de la Generalitat de Catalunya, de 28 de
juliol, regulador dels enderrocs i d’altres residus de la construcció. La gestió adequada dels
residus durant la construcció rebrà una especial vigilància per part de la Direcció Ambiental de
l’obra a fi que el contractista actuï correctament.
- Neteja de maquinària i restes de formigó a la zona de morter. Les operacions de neteja de
maquinària a l’obra, quan s’hagin de realitzar dins de l’àmbit del projecte, es concentraran en
un punt perfectament delimitat que establirà la Direcció Ambiental de l’obra. Preferentment
aquest punt serà lateral a la zona d’elaboració de formigó i morter. Si és necessari es crearà un
sistema de decantació i confinament de les aigües brutes de neteja per evitar-ne la dispersió i
al final de l’obra es gestionaran els sòlids decantats com a runes.
Funcionament ordinari del sistema
Els residus que es generin durant el funcionament habitual del sistema de rec (envasos de
fertilitzants, envasos de líquid de manteniment, greixos, etc.) es recolliran selectivament d’acord
amb la Llei 6/1993 reguladora de residus. L’emmagatzematge temporal es farà en un punt de
recollida situat en una zona delimitada i a cobert o recinte interior, preferentment al voltant de
l’hidrant o edifici de control, i en emplenar-se, es posaran a disposició d’un gestor autoritzat.
6.7. Atmosfera i gestió energètica
El projecte limita el seu impacte sobre l’atmosfera en els següents aspectes:
- Sorolls: l’edifici de control s’haurà de construir amb especial cura de l’aïllament acústic, es
limitarà a 30 km/h la velocitat de circulació de vehicles i maquinària, tan durant la fase
constructiva com d’explotació i evitar la circulació en hores crespusculars. També cal vetllar
perquè el grup electrogen compleixi la normativa de sorolls vigent.
- Emissions atmosfèriques: el grup electrogen haurà de complir les prescripcions tècniques
obligatòries de nivells d’emissió, manteniment i controls.
- Alimentació fotovoltaica del sistema d’automatització: per donar un caràcter pedagògic al
projecte, es proposa instal·lar una placa fotovoltaica a l’edifici de control que permeti dotar
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 83/98
l’edifici de control d’una certa autonomia en el funcionament del sistema de control automatitzat
dels recs.
6.8. Socioeconomia
L’impacte socioeconòmic del projecte és positiu i compatible, tal i com s’ha comentat en d’altres
parts de l’estudi i no és necessari l’establiment de mesures correctores. L’únic aspecte a
considerar seria el de fomentar, sempre que sigui possible, la contractació d’empreses de la
zona per a les tasques de manteniment (...), a fi de dinamitzar i millorar l’economia local.
6.9. Patrimoni
Mesura preventiva: es farà un seguiment arqueològic mitjançant un inspecció en fase prèvia i
un seguiment en fase de moviments de terres .
6.10. Incendis forestals
Considerant que la finca se situa llindant a zones forestals, es tenen en compte alguns
requeriments del Decret 241/1994, de 26 de juliol, i el Decret 64/1995, de 7 de març, pel que
s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
En fase constructiva
- Posar el cos de Bombers en coneixement de l’existència d’un punt d’aigua en l’àmbit del
projecte consistent en el dipòsit d’aigua apte per a ús contra-incendis, amb hidrant mitjançant
racor (tipus Barcelona) i sortida de cabal de 500 l/min i pressió de 102 kPa.
En fase d’explotació
- Es mantindran els accessos en bon estat.
- Instal·lacions de protecció: es donarà compliment a la NBE-CPI-96 de Condicions de Protecció
Contra Incendis col·locant un extintor d’eficàcia 21A 113B, a l’edifici de control.
- L’emmagatzematge de productes combustibles, o inflamables, es limitarà al necessari i en llocs
tancats, preferentment a l’edifici de control.
6.10. Resum de les principals mesures correctores
FASE DE CONSTRUCCIÓ
Moviments de terres i treballs de maquinària de juliol a novembre
Minimització i delimitació estricta de la superfície de treball afectada per l’obra amb tanca perimetral
Manteniment dels arbres aïllats dels marges de la finca
Minimitzar l’afecció a les vores dels camins amb vegetació natural
Ús de maquinària petita per a l’excavació de les rases
Limitació a 30 km/h de la velocitat de la maquinària pesant i accés de vehicles
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 84/98
Evitar la circulació en hores crepusculars
Control del parc de maquinària: delimitació de l’espai d’aparcament i protecció del sòl per evitar infiltracions
Gestió correcta de runes i inerts
Neteja de maquinària i restes de formigó a la zona de morter
Habilitació d’un punt de recollida amb contenidors selectius per les deixalles i residus d’obra
Adaptació del dipòsit d’aigua existent als requeriments de Bombers (DGPC) com a punt d’aigua
Designació d’un Responsable Ambiental de l’Obra
FASE D’EXPLOTACIÓ
Limitació a 30 km/h de la velocitat en el camí d’accés a la finca i senyalització adequada
Evitar la circulació en hores crepusculars
Mantenir la totalitat de marges, erms i vegetació natural existent si s’escau amb una franja lliure d’explotació entre conreu i la vegetació natural de vores i marges
Evitar la llaurada als conreus entre 15 d’abril i 30 de juny per evitar la destrucció de nius d’aus estepàries
Integració paisatgística de l’edifici de control (ús de materials constructius i coloracions adaptades al medi)
Habilitació d‘un punt de recollida per als residus d’envasos i altres fraccions
Prohibició d’ús de plaguicides i herbicides de classe B i C
MESURA PREVENTIVA: es farà seguiment arqueològic
MESURA COMPENSATÒRIA: Excloure els bancals amb conreus herbacis dels barrancs del Nostre Senyor, racó Llarg i racó de la Caseta del sistema de regadiu Segarra- Garrigues, ja que són àrees crítiques amb condicions òptimes com a àrees de dispersió juvenil de l’àliga cuabarrada i deixar en guaret un 10% de la SAU d’aquest àmbit.
MESURA COMPENSATÒRIA: Instal·lació de caixes-niu en construccions existents (mas de l’Aranyó, magatzem agrícola...), per afavorir la nidificació d’ocells esteparis amenaçats o en regressió.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 85/98
7. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL
El Programa de Vigilància Ambiental (PVA) té per objectiu establir un sistema de seguiment de
la situació del medi en les diferents fases del projecte per a comprovar que les mesures
preventives, correctores o compensatòries proposades són adequades per a minimitzar els
impactes ambientals significatius, i si s’apliquen correctament o bé, les cal modificar o
readaptar per la concurrència de factors o circumstàncies noves. El PVA defineix els elements
o factors a controlar, la periodicitat i els indicadors i les mesures a emprendre en cas de
desviació.
L’empresa adjudicatària de l’obra ha de designar una Direcció Ambiental (que en alguns casos,
poden coincidir amb el responsable tècnic de seguretat i riscos) que executi el seguiment i
control ambiental durant les obres de construcció de forma coordinada amb la Direcció d'Obra.
Cal preveure que, en el moment de començar les obres d’execució i arrel de correccions en el
projecte constructiu, alguns impactes ponderats en aquest estudi poden variar en la seva
magnitud, per la qual cosa el PVA ha d'adaptar-se a les noves situacions amb mesures
corregides.
7.1. Informes generats en l’execució del PVA
La Direcció Ambiental de l’obra ha de materialitzar el seguiment mitjançant la realització d’un
conjunt de documentació en forma de fitxes i informes que permeten recollir l’estat d’aplicació
de les mesures, l’existència d’incidències, etc. Es tracta dels següents documents:
a) Realització d’un llibre d’incidències, assistències i suggeriments ambientals
Aquest llibre recull de forma continuada les observacions del Director Ambiental de l’obra o
Responsable derivades del seguiment de l’obra i funcionament del sistema quant a aplicació de
mesures, especificant les innovacions i desviacions respecte els factors a considerar. Les
observacions poden acompanyar-se d’il·lustracions o esquemes.
Cada full del llibre, ha d’anar signat a la part superior pel tècnic que ha realitzat l’anotació,
degudament identificat, dia i hora, i situació exacta i en relació al context. A la part inferior del
full hi constarà la signatura i vist-i-plau del Director d’Obra o Responsable, el qual es quedarà
una còpia del full.
b) Seguiment amb fitxes de l’estat de les mesures correctores
Durant la fase constructiva, setmanalment, el Director Ambiental de l’obra haurà de verificar per
a cada factor la idoneïtat de la mesura implantada, en fitxes específiques per a cada factor on
quedarà reflectit en una casella, les dades del tècnic, dia i hora i estat d’aplicació de la mesura.
c) Realització d’informes mensuals
A partir de les fitxes de l’estat de les mesures correctores i el llibre d’incidències, el Director
Ambiental de l’obra elaborarà un informe mensual en forma de quadre resum signat per aquell i
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 86/98
amb el vist-i-plau del Director d’Obra, on es relacionaran les incidències significatives per al
medi descrites al llibre d’incidències, una descripció dels impactes esdevinguts durant
l’execució no descrits a l’EIA, amb una proposta d’actuacions correctives i els suggeriments
rellevants obrants al llibre d’incidències.
d) Realització d’un reportatge fotogràfic
Es tracta d’un sistema d’avaluació visual de l’evolució de les obres per a la correcta aplicació
de les mesures que ha d’acompanyar l’informe mensual. Com a mínim, ha de recollir una
perspectiva de diversos punts de la finca que permetin copsar la dimensió del conjunt de l’obra,
des d’almenys dues perspectives i sempre preses des dels mateixos punts. En tot cas ha de
palesar l’estat inicial del medi abans de l’inici de les obres per a poder-se comparar l’estat
inicial amb els moments posteriors.
7.2. Factors ambientals a considerar
Emissions de soroll
- Seguiment: mitjançant sonòmetre calibrat. Comprovar que els equips de bombeig no
superen el llindar de soroll admès.
- Indicador: 50 dB en un radi de 500 m en funcionament.
- Mesures en cas de no conformitat: revisió de l’aïllament i aplicació de les MTD.
- Calendari: fase d’explotació.
Emissions atmosfèriques
- Seguiment: garantir el correcte funcionament del grup electrogen per part dels
responsables de manteniment.
- Indicador: justificants de les revisions obligatòries.
- Mesures en cas de no conformitat: requerir al proveïdor la solució de deficiències.
- Calendari: temps de funcionament del grup electrogen en fase constructiva.
Alteracions geomorfològiques
- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra, farà la comprovació visual que no s’afecten els
marges i vores dels camins i finca.
- Indicador: correspondència de la zona d’afectació amb el perímetre previst al projecte.
- Mesures en cas de no conformitat: restituir la zona alterada incorrectament.
- Calendari: fase d’extensió de les canonades i treballs de la maquinària pesant.
Vessaments de líquids, olis i residus en general
- Seguiment: inspeccions visuals periòdiques per verificar la pràctica efectiva de la recollida
selectiva de residus, la no dispersió papers, plàstics i altres. Les operacions de neteja de
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 87/98
maquinària in situ es realitzaran en un únic punt, en concret, on té lloc l’elaboració de
formigó i morter.
- Indicador: aspecte visual de l'àmbit de treball. Inspeccions tècniques dels vehicles i
maquinària. Presència de restes de fangs d’obra o crostes de formigó fora de la zona
prevista. Presència del punt de recollida; presència de deixalles o impropis en un radi de 50
m a les instal·lacions, presència > 5% d’impropis en un contenidor selectiu.
- Mesures en cas de no conformitat: requeriment als treballadors que gestionen
incorrectament els residus que fan ús incorrecte dels contenidors; recollida immediata de
materials i residus i lliurament a un dipòsit o gestor autoritzat.
- Calendari: fase constructiva.
Afectació sobre la vegetació
- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra, farà la comprovació visual que no s’afecten els
marges i vores dels camins i finca i els arbres aïllats.
- Indicador: degradació de les comunitats laterals als camins i conreus.
- Mesures en cas de no conformitat: restauració de la coberta vegetal o exemplars afectats.
- Calendari: fase constructiva.
Molèsties i atropellaments de fauna
- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra vetllarà perquè l'inici de les obres no coincideixi
amb les èpoques més delicades (gener- juny) i es vetllarà per evitar la circulació en hores
crepusculars.
- Indicador: valors guia d’immissió de soroll en un radi de 500 m i nombre d’exemplars
atropellats en els dos camins principals de l’àmbit en relació a altres camins de la zona.
- Mesures en cas de no conformitat: restringir el trànsit en hores crepusculars. Es requerirà
als xofers perquè moderin les velocitats.
- Calendari: fase constructiva i explotació.
Afectació visual o paisatgística
- Seguiment: la Direcció Ambiental de l’obra o el responsable de medi ambient, segons la
fase, mitjançant inspecció visual comprovarà que s'implanten les mesures d’integració
paisatgística quant a paraments i coberta de l’edifici de control.
- Indicador: visió dels elements a una distància de 1,5 km.
- Mesures en cas de no conformitat: aplicació més intensiva de solucions vegetals.
- Calendari: fase constructiva i explotació.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 88/98
8. ADEQUACIÓ DE L’EIA AL DOCUMENT D’ABAST I RESTA D’INFORMES
L’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) es confecciona tenint en compte el Document d’Abast emès
per la OTAA territorial que determina, tal com el seu nom indica, l’abast final del present
document i que també incorpora les consideracions dels informes rebuts procedents d’altres
organismes.
En aquest sentit, i atès el Document d’abast de data 12/06/15 emès per la OTAA de Lleida, a
continuació es verifica la seva observança, concretament, i en base a l’apartat 7. Abast i nivell
de detall de l’Estudi d’Impacte Ambiental:
Un cop analitzada la documentació tramesa pel promotor i les respostes rebudes dels
organismes consultats cal determinar que l’EIA haurà d’incloure el contingut de l’art. 35 de la
llei 21/2013
Resposta
El present EIA inclou tots els apartats previstos a l’art. 35 de la llei 21/2013, tal com es
relaciona a l’apartat 1.6. Contingut i metodologia de l’Estudi d’impacte ambiental.
S’haurà d’aprofundir en els següents aspectes:
Comunitats naturals
1. S’haurà de fer una avaluació concreta de la distribució espacial, naturalitat i estat de
conservació actual de la vegetació d’interès, amb una avaluació de la seva afectació en totes
les fases del projecte amb l’objecte de limitar l’ocupació de sòl i la fragmentació de l’espai
protegit.18
Resposta
El present EIA aprofundeix en aquests aspectes:
- Dins de l’apartat “3.2.1. Usos del sòl, hàbitats i vegetació”, l’EIA incorpora una nou
subapartat: “3.1.2.5. Distribució espacial, naturalitat i estat de conservació de la vegetació
d'interès” (grafiat al plànol 5) on s’aporten dades concretes sobre les comunitats naturals
afectades i en relació a la informació requerida.
- Posteriorment, dins del capítol “5. Estudi d’alternatives”, i en concret, dins de l’apartat
“5.2.1. Extensió dels regadius”, s’incorpora la valoració de l’afectació del nou regadiu sobre
la vegetació d’interès, mitjançant la incorporació d’una Alternativa 3.
18 A propòsit del paràgraf anterior: “Per tant, els impactes potencials de la conversió en regadiu de la finca de l’Aranyó s’han de contemplar des del punt de vista de l’ocupació màxima i fragmentació de comunitats naturals, que fa precís un disseny compacte de l’àmbit regat i la concreció de mesures agronòmiques compatibles amb les espècies objecte de conservació”.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 89/98
2. Un cop feta aquesta avaluació caldrà definir les mesures de conservació d’acord amb l’annex
6. Instrument de gestió de les Zones Especials de conservació declarades de la Regió
Mediterrània (...) en les diferents fases del projecte:
- a nivell d’execució: estassades selectives per evitar l’afectació d’espècies endèmiques,
protegides o d’interès especial; determinació d’illes forestades en bon estat de conservació que
facilitin la connectivitat ecològica de les espècies faunístiques forestals.
- a nivell d’explotació: mesures agronòmiques de conservació específiques en relació a la
tipologia de conreu i tècniques de regadiu.
Resposta
El present EIA defineix les mesures de conservació en els termes expressats:
- A nivell d’execució: veure capítol “6. Mesures correctores i compensatòries”, apartat “6.4.
Fauna”, in fine.
- A nivell d’explotació: veure capítol “6. Mesures correctores i compensatòries”, apartat “6.4.
Fauna”, in fine.
3. Caldrà donar resposta a les determinacions derivades de l’informe del DAAM i de l’informe
de l’ajuntament de les Borges Blanques
Informe del DAAM de 18/05/2015
“.... a la part sud-est de la finca ... evitant l’obertura de rases pels talussos amb vegetació
forestal, per tal de no modificar més el mosaic agrícola-forestal de l’àmbit”.
“... serà necessari, per poder continuar amb la tramitació de l’expedient, presentar ...:
- Documentació que acredita l’autorització del filat horitzontal prèvia a 22/10/2010.
- Documentació que acredita que la vinya està plantada abans de 22/10/2010.
- Definir i programar l’execució de mesures correctores i compensatòries per minvar les
afeccions a l’espai protegit.
Resposta
El present EIA dóna resposta a l’informe del DAAM:
- Veure “Annex 1. Documentació que acredita que la vinya està plantada i el filat horitzontal
autoritzat abans de 22/10/2010”.
- Veure apartat “6. Mesures correctores i compensatòries”.
Informe de l’ajuntament de les Borges Blanques de 04/06/2015
Pel que fa al planejament:
- No pot aixecar-se edificacions o instal·lacions a menys de 9 metres de l’eix de les vies rurals.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 90/98
- Les edificacions tindran una alçada màxima a carener de 5 m, el núm. de plantes una, es
separaran respecte els llindars 50 m.
- Les construccions que es projectin tindran uns materials, acabats i colors que garanteixin una
adequada integració a les condicions naturals de l’entorn.
Pel que fa a l’ordenança de camins:
- Respectar la servitud de camins de 6 m integrats a la xarxa bàsica (...). la servitud serà a
cada banda del camí i s’amidarà respecte l’eix.
- Dins la zona de servitud no és permès cap tipus d’obra. Excepcionalment, quan la prestació
d’un servei públic d’interès general així ho exigeixi, es podrà autoritzar.
- No es pot modificar el perfil longitudinal i transversal dels camins.
Resposta
En aquest sentit, cal veure:
- Pel que fa a llindars i servituds: apartat “4.2.2. Localització del punt de captació o hidrant” in
fine, on s’incorpora les determinacions sobre llindars i servituds. Altrament, el projecte en
cap cas preveu modificar el perfil dels camins.
- Pel que fa a paràmetres constructius, alçades i materials: apartat “4.3.1. Tipologia de les
edificacions” on ja s’esmenten els condicionants que estableix l’ajuntament quant a
integració dels materials. D’altra banda, les edificacions són en planta baixa i en cap cas
superen els 5 metres d’alçada.
Informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre de 07/07/2015
En conclusión, atendiendo a lo expuesto en los apartados anteriores y al objeto de responder a
las cuestiones planteadas por el órgano ambiental, se indican los siguientes aspectos sobre los
que deberá incidir el promotor en el Estudio de Impacto Ambiental, en lo que se refiere a las
competencias de este Organismo de cuenca:
• Descripción de las actuaciones, ampliando la información acerca del consumo y
abastecimiento de agua, balsas y depósitos. Dado que en la documentación aportada no
se recoge información relativa al abastecimiento de agua para el riego de las parcelas
objeto de conversión en regadío, se recuerda al promotor que en caso de que el
aprovechamiento proceda de aguas públicas de DPH deberá solicitarse al Área de Gestión
del DPH de este Organismo de cuenca la correspondiente concesión de aguas
superficiales o subterráneas, o bien una modificación de características de una concesión
ya otorgada, estando la actuación proyectada condicionada a su obtención previa.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 91/98
Resposta
A l’apartat “2.1. Accions del projecte”, s’explicita que “l’objecte principal del projecte és dotar
d’un reg de suport (“gota a gota”) amb dotació màxima de 1.500 m3/ha/any, amb un màxim
mensual de 600 m3/ha/any (tal vegada al mes de màxim dèficit hídric, juliol)”.
Més endavant, al subapartat “2.1.5. Construcció d’una bassa d’emmagatzematge i regulació”,
s’explicita que “No se’n preveu”, atès que, com s’explica el regadiu no es fa mitjançant un
aprofitament d’aigües superficials o subterrànies sino a partir del sistema Segarra-Garrigues
que ja disposa del seu propi sistema d’emmagatzematge.
• Descripción del medio hídrico (aguas superficiales y subterráneas) en la zona de actuación y desarrollo de las principales afecciones sobre el mismo como consecuencia de la conversión a regadío proyectada.
Resposta
A l’apartat “3.5.5. Hidrologia” i “3.5.6. Hidrogeologia” es fa una descripció del medi de l’àmbit
d’estudi quant a aquests vectors. Als mateixos, també s’explicita que “A la zona
d’emplaçament, situada en una plana al capdamunt del massís dels Bessons, no hi ha cursos
d’aigua superficials/ subterrànies rellevants i per la seua naturalesa de reg de suport, el
desenvolupament del projecte no té afectacions rellevants sobre les aigües superficials/
subterrànies”.
• Identificación y análisis de los impactos sobre el medio hídrico. Este análisis se realizará, siempre que sea posible, de modo detallado, en particular en cuanto a los impactos relacionados con el medio hídrico como consecuencia del cambio de la morfología del terreno, red de drenaje, cursos de las escorrentías superficiales, derivada de las alteraciones geomorfológicas y de las propias conducciones proyectadas. También se tendrán en cuenta las posibles interacciones entre los vertidos y los cuerpos de agua receptores, empleando como indicadores los estándares de calidad basados en la normativa de aguas vigente.
• Impactos en la fase de obras sobre el subsistema hídrico, como pueden ser los causados
por vertidos accidentales, aumento de la turbidez, arrastres de tierra, alteración de la red de drenaje, etc.
Resposta
Tal com s’explicita a l’apartat “2.1. Accions del projecte”, més enllà dels moviments de terres
per tal de soterrar les canonades de reg, el projecte no comporta alteracions geomorfològiques
que alterin el relleu o la configuració del terreny i possibles conseqüències sobre la xarxa de
drenatge. Tot i això, dins del capítol 5. Identificació, caracterització i avaluació dels impactes”,
es fa referència a la possibilitat d’impactes sobre el medi hídric i en concret, es desgranen els
possibles impactes a l’apartat “5.5. Descripció dels impactes significatius” i al subapartat “5.5.2.
Aigües” i “5.5.7. Residus”.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 92/98
Posteriorment dins de l’apartat “5.6.Avaluació dels impactes” es fa una avaluació o valoració de
l’impacte del projecte sobre el medi hídric en les fases d’execució i explotació i es valora amb la
incorporació de les mesures correctores i compensatòries.
• Planteamiento de todas aquellas medidas preventivas, correctoras o compensatorias que aseguren la calidad de las aguas superficiales y subterráneas y garanticen la dinámica hidrológica de la zona, mediante actuaciones que cumplan las buenas prácticas agrarias.
Resposta
Dins del capítol “6. Mesures correctores”, hi ha l’apartat “6.2. Consum d’aigua i afecció sobre
les aigües”, on es preveuen eventuals mesures, tot i que, com s’ha apuntat abans, l’absència
de masses d’aigua superficials o subterrànies en forma rellevant a l’àmbit i la naturalesa del reg
a suport impedeix una afecció directa i rellevant sobre el vector aigua.
• Se deberá incluir un Plan de Vigilancia Ambiental que establezca controles periódicos sobre la calidad de las aguas superficiales y subterráneas.
Resposta
Veure capítol “7. Pla de Vigilància ambiental”, al seu apartat “7.2. Factors ambientals a
considerar”, i en concret el paràgraf “Vessaments de líquids, olis i residus en general”.
Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de data de 23/09/2015
Conclusions
S’observa que l’àmbit està situat “fora de lleres públiques i zona inundable”.
Tanmateix seran de compliment les següents obligacions:
• Es disposarà de l’autorització d’abastament de la comunitat de regants així com dels
permisos en relació a la disponibilitat dels terrenys sobre els que es pretén actuar.
• No es podran realitzar obres que puguin fer variar el curs naturals de les aigües en perjudici
de (...).
• El titular es fa responsable dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar a l’interès públic
o privat i resta obligat a satisfer les indemnitzacions (...)
• El material dels terraplenats i reblerts procedirà íntegrament del desmunt de les finques de
la zona sense altres aportacions (s’incorpora a l’apartat 6.1 in fine)
• S’han d’evitar abocaments accidentals d’olis o combustibles per part de la maquinària
d’obra així com limitar la circulació als vials existents.
• S’adoptaran les mesures necessàries per evitar contaminar les aigües superficials i/o
subterrànies
• S’aplicaran les mesures necessàries per evitar afeccions a la vegetació, fauna, sòls i
aigües i atmosfera, tenint la màxima cura i respecte (...).
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 93/98
• Queda prohibit acumular residus sòlids, runes o substàncies (...). de la mateixa manera,
queda prohibit efectuar accions sobre el medi físic o biològic afecta a l’aigua que
constitueixin o puguin constituir una degradació.
• Resta prohibit realitzar cap mena d’abocament d’aigües residuals sobre el DPH, ja sigui de
forma directa (llera) o indirecta (infiltració al terreny), tret que s’hagi obtingut la preceptiva
Autorització d’abocament (...).
Resposta
Totes les prescripcions que es detallen es compleixen o es recullen en l’apartat 6 “Mesures
correctores i compensatòries” del present EIA.
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 94/98
9. CONCLUSIÓ
L’aplicació dels principis de sostenibilitat en l’àmbit de l’agricultura passa per desenvolupar
tècniques d’explotació que permetin compatibilitzar una explotació dels conreus viable i
moderna amb la conservació dels valors naturals de l’entorn, encarnats fonamentalment en el
medi físic i biòtic.
En el cas de la finca de l’Aranyó, el projecte de transformació de secà a regadiu en sistema de
reg de suport, a priori no ha de comportar canvis en la geomorfologia de la finca ni tampoc en
la flora i la fauna present, ans al contrari, la introducció de l’aigua com a factor de seguretat en
els conreus assegura la viabilitat futura de la finca i en conseqüència, la continuïtat de certes
espècies que van associades al paisatge agroforestal típic. En tot cas, la repercussió més
significativa sobre el medi podria venir donada per una alteració notable de les comunitats
vegetals de marges i de vores que, al seu torn, en la seua condició d’ecotó constitueixen un
hàbitat essencial per a determinada fauna present a l’espai.
Considerant la situació de la finca en relació als planejaments urbanístics municipals afectats,
els condicionants i requeriments incorporats pels organismes consultats, que l’àmbit previst per
la implementació del rec de suport a partir de la inclusió al sector 15 del sistema Segarra-
Garrigues tot i estar comprès en una figura de protecció (PEIN els Bessons) no afecta
substancialment tàxons de la zona i no té implicació funcional rellevant sobre els seus
sistemes, es conclou que les diferents accions del projecte produiran en el medi un conjunt
d’impactes que poden valorar-se globalment com a compatibles. Així doncs, el projecte
produirà un impacte compatible i resulta adequada als principis de sostenibilitat urbanístics
sempre i quan s'observin els criteris d'ordenació, mesures preventives, correctores i
compensatòries i recomanacions previstes expressament en el present Estudi d’Impacte
Ambiental i les corresponents normatives sectorials.
Juneda - les Borges Blanques, novembre de 2015
Tècnics responsables de l’elaboració de l’informe
Eduard Porta Josa
Enginyer de Forests
Núm. col·legiat 4047
ENGINYERIA MARSAL I PORTA, SL
Ramon Queralt Boldú
Llic. en Ciències Ambientals
Núm. Col·legiat 00297
LA LLENA Ambiental, SCP
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 95/98
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 96/98
Annex 1.
Documentació que acredita que la vinya està plantada i el filat horitzontal autoritzat
abans de 22/10/2010
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$#%#&''(%)%*+,-./
6B0318EC!3FG/H
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
%'<=('&# %'#=?##( %#;<<> 'I&<<<
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051C39;936%C5:5641596
%@<#=&??< %'<<=<<%&%'?#&'&<
:5:366!D05C
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
%&%'? %'<> %((=(?#&'&<
:5:36%5D1EC2936
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
''<%1!4CG31 1/JK%L-M%NO,OPOQ/QOR
3,%LMS.+QQOR#<<<)#<<'D/M,/TU/%,-VM/=%9W-.S,-M
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
5LT-%NO%.-%:2 %<=<<<=<<%U%<=<<
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
%<=<<
CSXT-MX%.-W%6-VM-
C/T/W+,Y/
C2Z63996%13DB95:216
T29A&B4?H72CA
:;2;%C264316%:39%63D13
031![:3%:3%\!D]ZC!5
:/T/%NOV^,QO/
:/T/%O,PSMK-
#'I<AI#<'&
<?I''I#<'&
#./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&#%''(&)&*+,-./
6B0318EC!3FG/H
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&(=>'?@ &(=$<(% &';>>' 'I%<<<
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051C39;936&C5:5641596
&@<#=%??< &($=A>&%&'?#%'%<
&<=?'>% &?=#$&$%&%#%<@%
:5:366!D05C
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&$%&% &' &'<<=<<#%<@%
&%&'? &>%A &'<<=<<#%'%<
:5:36&5D1EC2936
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
''<&1!4CG31 1/JK&L-M&NO,OPOQ/QOR
3,&LMS.+QQOR#<<<)#<<'D/M,/TU/&,-VM/=&9W-.S,-M
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
5LT-&NO&.-&:2 &<=<<<=<<&U&<=<<
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&<=<<
CSXT-MX&.-W&6-VM-
C/T/W+,Y/
C2Z63996&13DB95:216
T29A&B4?H72CA
:;2;&C264316&:39&63D13
031![:3&:3&\!D]ZC!5
:/T/&NOV^,QO/
:/T/&O,PSMK-
#'I<AI#<'%
<?I''I#<'%
#./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$#%&'(()%*%+,-./0
6@1428JA!4KL0M
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
%&=#D>' %&=#&<> %D$D (N#<<<
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4152A49;946%A5:56"2596
%$<&='##< %(<<=<<%'%(#&'('<
:5:466!B15A
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
%'%(# %DD %(<<=<<&'('<
:5:46%5B2JA3946
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
6<>%6494AA!O%3114PL4!P%>
20QR%G.E%SH-HTHU0UHO
4-%GEF/,UUHO&<<>*&<<'7.EVFI
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
5GI.%SH%/.%:3 4RG0EE0IA,VIH,%W-HU %(<<=<<&=&<%X%(=<<
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
70EU%2.H0V 6.UY
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
%$;<$&=<< 5E0-ZO
AF[I.E[%/.V%6.\E.
A0I0V,-Z0
A3P64996%24B@95:326
T29A&B4?H72CA
:;3;%A36"426%:49%64B24
142!]:4%:4%^!B_PA!5
:0I0%SH\`-UH0
:0I0%H-TFER.
&(N<?N&<('
<#N((N&<('
&./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'())*&+&,-./01
7@2539EA!5FG1H
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&(=$$)% &(='*>> &)<$$* )I#$$$
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4263A5:<:57&A6;67"36:7
&%$'=(>>$ &)$$=$$&(&)>'()($
;6;577!B26A
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&(&)> &>*# &)$$=$$'()($
;6;57&6B3EA4:57
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
7$#&75:5AA!J&4225KG5!K&#
31LM&N/O&PQ.QRQS1SQJ
5.&NOT0-SSQJ'$$#+'$$(B1O.1UV1&./WO1=&:X/0T./O
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
6NU/&PQ&0/&;4 5MN1OO1U&$=$$'='$&V&)=$$
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&'$<>%?=$$ 1O1.YJ
ATZU/OZ&0/X&7/WO/
A1U1X-.Y1
A4K75::7&35B@:6;437
T29A&B4?H72CA
;<4<&A47"537&;5:&75B35
253![;5&;5&\!B]KA!6
;1U1&PQW^.SQ1
;1U1&Q.RTOM/
')I$?I'$)(
$>I))I'$)(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'()(*&+&,-./01&,2345601
<E7:8>IF!:JK3L
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&)CH*(% &BC)#%# &#H' BM')))
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K47;8F:?A?:<&F;@;<"8;?<
&'$C#(*# &B))C))&B%(&'B'()D)
@;@:<<!G7;F
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&B%(&'B &B &B))C))'()D)
@;@:<&;G8IF9?:<
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
<)#&<:?:FF!N&977:OK:!O&#
83PQ&R0.&ST4TUTV3VTN
:4&R.-W6VVTN'))(+'))%G3.43XY3&40/.3C&?20W-40.
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
;RX0&ST&W0&@9 :QR3..3X&)C))'C')&Y&BC))
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&(A#*)C)) ;.34ZN
F-1X0.1&W02&<0/.0
F3X3264Z3
F9O<:??<&8:GE?;@98<
T29A&B4?H72CA
@A9A&F9<":8<&@:?&<:G8:
7:8![@:&@:&\!G]OF!;
@3X3&ST/^4VT3
@3X3&T4U-.Q0
'BM)DM')B(
)$MBBM')B(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&$#'#(&)&*+,-./&*01234./
:D586<IE!8JK1L
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&@ACG%G &@AC@H( &G%' @M%'''
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4596E8=?=8:&E9>9:"69=:
&$%AB#(B &(GA@C&@G#&$@$#'C'
&'A#B(B &@%A@H&@GC&$@$#'C'
&%AH#C' &'AGB&@G(&$@$#'C'
>9>8::!F59E
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&@G#&$@ &C &@''A''$#'C'
&@GC&$@ &@ &@''A''$#'C'
&@G(&$@ &% &@''A''$#'C'
>9>8:&9F6IE7=8:
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
:'B&:8=8EE!N&7558OK8!O&B
61PQ&R.,&ST2TUTV1VTN
82&R,+W4VVTN$''B)$''#;.,0+X
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
9RX.&ST&W.&>7 8QR1,,1X&'A''$A$'&Y&@A''
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&%?H$%A'' 1,12ZN
E+/X.,/&W.0&:.-,.
E1X1042Z1
E7O:8==:&68FD=9>76:
T29A&B4?H72CA
>?7?&E7:"86:&>8=&:8F68
586![>8&>8&\!F]OE!9
>1X1&ST-^2VT1
>1X1&T2U+,Q.
$@M'CM$'@#
'%M@@M$'@#
$./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&%#'#(&)&*+,-./&*01234./
:D586<IE!8JK1L
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&%A#CHG &%AHGG# &('% @MB'''
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4596E8=?=8:&E9>9:"69=:
&%$AB#(B &@''A''&@G#&%@%#'C'
>9>8::!F59E
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&@G#&%@ &#$ &H$A(C%#'C'
>9>8:&9F6IE7=8:
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
:'B&:8=8EE!N&7558OK8!O&B
61PQ&R.,&ST2TUTV1VTN
82&R,+W4VVTN%''G)%''C:X,1Y
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
9RZ.&ST&W.&>7 8QR1,,1Z&'A''%A%'&[&@A''
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&H?B#%A'' 9,12XN
E+/Z.,/&W.0&:.-,.
E1Z1042X1
E7O:8==:&68FD=9>76:
T29A&B4?H72CA
>?7?&E7:"86:&>8=&:8F68
586!\>8&>8&]!F^OE!9
>1Z1&ST-_2VT1
>1Z1&T2U+,Q.
%@M'CM%'@#
'$M@@M%'@#
%./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$$%&#'#$%(%)*+,-.%)/0123-.
9D475;IE!7JK0L
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
%C@AA'A %$@&'AA %?>?## ?MA'''
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4485E7<><79%E8=89"58<9
%&B@A#$A %?''@''%?G#%&?&#'C'
=8=799!F48E
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
%?G#%&? %&? %HB@?C&#'C'
=8=79%8F5IE6<79
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
9'A%97<7EE!N%6447OK7!O%A
50PQ%R-+%ST1TUTV0VTN
71%R+*W3VVTN&''A(&''#D//%W-%//-X+-@%"-QR+01T//*@%E-1VTX-/@%"T1Y*%UT1*@%"T1Y0%W-%"*+*@%"T1Y0%W-/%40Z.
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
8RY-%ST%W-%=6 7QR0++0Y%'@''&@&'%[%?@''
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
%BB>'GH@'' 0+01\N
E*.Y-+.%W-/%9-,+-
E0Y0/31\0
E6O97<<9%57FD<8=659
T29A&B4?H72CA
=>6>%E69"759%=7<%97F57
475!]=7%=7%^!F_OE!8
=0Y0%ST,`1VT0
=0Y0%T1U*+Q-
&?M'CM&'?#
'BM??M&'?#
&./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$#%&'(()%*%+,-./0
7"1429EA!4FG0H
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
%(#>?&$# %(#>$D($ %&<)=' (I$===
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162A4:<:47%A6;67526:7
%@=&>'##= %)&>D@%'%(#&'('=
%#>$D)= %$>&=%D?%'&'=@'
%&>((&& %=>(&%)<==D%'&'=@'
;6;477!B16A
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
%D?%' %) %(==>==&'=@'
%)==D%' %'( %(==>==&'=@'
%'%(# %&& %))>)@&'('=
%'%(# %$@$ %(==>==&'('=
;6;47%6B2EA3:47
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
7=?%74:4AA!J%3114KG4!K%?
20LM%N.O%PQ-QRQS0SQJ
4-%NOT/,SSQJ&==?*&=='B0O-0UV0%-.WO0>%:X./T-.O
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
6NU.%PQ%/.%;3 4MN0OO0U%=>==&>&=%V%(>==
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
%??<)==>== 6O0-YJ
ATZU.OZ%/.X%7.WO.
A0U0X,-Y0
A3K74::7%24B":6;327
T29A&B4?H72CA
;<3<%A375427%;4:%74B24
142![;4%;4%\!B]KA!6
;0U0%PQW^-SQ0
;0U0%Q-RTOM.
&(I=$I&=('
=#I((I&=('
&./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'())$&*&+,-./0
7"1429JB!4KL0M
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&=>#@== &=>%@%@ &@(@ )N'===
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162B4:<:47&B6;67526:7
&A='>(@@= &)==>==&(&)@'()(=
;6;477!C16B
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&(&)@ &)#) &)==>=='()(=
;6;47&6C2JB3:47
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
7=?&74:4BB!O&3114PL4!P&?
20QR&G.E&SH-HTHU0UHO
4-&GEF/,UUHO'==?*'==(C0E-0IV0&-.WE0>&:X./F-.E
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
6GI.&SH&/.&;3 4RG0EE0IB,XIH,&Y-HU &)==>=='>'=&V&)>==
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
80EU&2.H0X 7.UZ
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&'<(A=>== 6E0-[O
BF\I.E\&/.X&7.WE.
B0I0X,-[0
B3P74::7&24C":6;327
T29A&B4?H72CA
;<3<&B375427&;4:&74C24
142!];4&;4&^!C_PB!6
;0I0&SHW`-UH0
;0I0&H-TFER.
')N=%N'=)(
=@N))N'=)(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'())*&+&,-./01
8"253:EB!5FG1H
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&>?A>)$ &>?%A@$ &%'> )I$>>>
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4273B5;=;58&B7<78637;8
&A>'?($$> &((?#)&(&)$'()(>
&$?#%*> &@@?'*&%@&('(>A(
<7<588!C27B
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&%@&( &$> &**?**'(>A(
&%@&( &$% &)>>?>>'(>A(
&(&)$ &%' &**?A>'()(>
<7<58&7C3EB4;58
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
8>@&85;5BB!J&4225KG5!K&@
31LM&N/O&PQ.QRQS1SQJ
5.&NOT0-SSQJ'>>@+'>>(C1O.1UV1&./WO1?&;X/0T./O
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
7NU/&PQ&0/&<4 5MN1OO1U&>?>>'?'>&V&)?>>
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&)=A>>?>> 137KYZ
BT[U/O[&0/X&8/WO/
B1U1X-.\1
B4K85;;8&35C";7<438
T29A&B4?H72CA
<=4=&B486538&<5;&85C35
253!]<5&<5&^!C_KB!7
<1U1&PQW`.SQ1
<1U1&Q.RTOM/
')I>#I'>)(
>$I))I'>)(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'())*&+&,-./01
8B253:FC!5GH1I
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&)>'?') &)>''## &A#? )J'###
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4273C5;=;58&C7<78637;8
&@#'>(??# &)##>##&(&)?'()(#
<7<588!D27C
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&(&)? &$A' &)##>##'()(#
<7<58&7D3FC4;58
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
))#&3!6CH53 31KL&M/N&OP.PQPR1RPS
5.&MNT0-RRPS'##A+'##@D1N.1UV1&./WN1>&;X/0T./N
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
7MU/&OP&0/&<4 &#>##'>'#&V&)>##
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&$=)##>##
CTYU/NY&0/X&8/WN/
C1U1X-.Z1
C4[85;;8&35DB;7<438
T29A&B4?H72CA
<=4=&C486538&<5;&85D35
253!\<5&<5&]!D^[C!7
<1U1&OPW_.RP1
<1U1&P.QTNL/
')J#AJ'#)(
#?J))J'#)(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'())*&+&,-./01
8A253:FB!5GH1I
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&$>$(E% &$>$?## &)=)*@ )J?###
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4273B5;=;58&B7<78637;8
&@#'>(??# &)##>##&(&)?'()(#
<7<588!C27B
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&(&)? &(E? &)##>##'()(#
<7<58&7C3FB4;58
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
))#&3!6BH53 31KL&M/N&OP.PQPR1RPS
5.&MNT0-RRPS'##%+'##@C1N.1UV1&./WN1>&;X/0T./N
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
7MU/&OP&0/&<4 &#>##'>'#&V&)>##
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&)@='(#>##
BTYU/NY&0/X&8/WN/
B1U1X-.Z1
B4[85;;8&35CA;7<438
T29A&B4?H72CA
<=4=&B486538&<5;&85C35
253!\<5&<5&]!C^[B!7
<1U1&OPW_.RP1
<1U1&P.QTNL/
')J#%J'#)(
#?J))J'#)(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'())*&+&,-./01
8A253:FB!5GH1I
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&)>)?*E &)>)($? &(?$ )J?###
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4273B5;=;58&B7<78637;8
&%#'>(??# &)##>##&(&)?'()(#
<7<588!C27B
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&(&)? &(E$ &)##>##'()(#
<7<58&7C3FB4;58
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
))#&3!6BH53 31KL&M/N&OP.PQPR1RPS
5.&MNT0-RRPS'##$+'##(C1N.1UV1&./WN1>&;X/0T./N
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
7MU/&OP&0/&<4 &#>##'>'#&V&)>##
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&#>##
BTYU/NY&0/X&8/WN/
B1U1X-.Z1
B4[85;;8&35CA;7<438
T29A&B4?H72CA
<=4=&B486538&<5;&85C35
253!\<5&<5&]!C^[B!7
<1U1&OPW_.RP1
<1U1&P.QTNL/
')J#@J'#)(
#?J))J'#)(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$#%&$''(%)%*+,-./
6A0318FB!3GH/I
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
%#<=>&? %#<=(&= %=#( 'J&###
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051B39;936%B5:5641596
%?#&<$>># %'##<##%$%'>&$'$#
:5:366!C05B
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
%$%'> %='? %'##<##&$'$#
:5:36%5C1FB2936
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
''#%1!4BH31 1/KL%M-N%OP,PQPR/RPS
3,%MNT.+RRPS&##=)&##$C/N,/UV/%,-WN/<%9X-.T,-N
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
5MU-%OP%.-%:2 %#<##&<&#%V%'<##
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
%';?##<##
BTYU-NY%.-X%6-WN-
B/U/X+,Z/
B2[63996%13CA95:216
T29A&B4?H72CA
:;2;%B264316%:39%63C13
031!\:3%:3%]!C^[B!5
:/U/%OPW_,RP/
:/U/%P,QTNL-
&'J#@J&#'$
#>J''J&#'$
&./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&$#''(&)&*+,-./
6A0318FB!3GH/I
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&%=%#<' &%=%#<< &@<$ 'J$<<<
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4051B39;936&B5:5641596
&?<$=#%%< &'<<=<<&#&'%$#'#<
:5:366!C05B
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&#&'% &#EE &'<<=<<$#'#<
:5:36&5C1FB2936
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
''<&1!4BH31 1/KL&M-N&OP,PQPR/RPS
3,&MNT.+RRPS$<<@)$<<?C/N,/UV/&,-WN/=&9X-.T,-N
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
5MU-&OP&.-&:2 &<=<<$=$<&V&'=<<
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&'%;@<<=<<
BTYU-NY&.-X&6-WN-
B/U/X+,Z/
B2[63996&13CA95:216
T29A&B4?H72CA
:;2;&B264316&:39&63C13
031!\:3&:3&]!C^[B!5
:/U/&OPW_,RP/
:/U/&P,QTNL-
$'J<@J$<'#
<%J''J$<'#
$./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$#%&'(()%*%+,-./0
7B1429FC!4GH0I
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
%?>'A?@ %?>'A?A %@$( (J$===
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162C4:<:47%C6;67526:7
%@=&>'??= %(==>==%'%(?&'('=
;6;477!D16C
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
%'%(? %$#= %(==>==&'('=
;6;47%6D2FC3:47
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
((=%2!5CH42 20KL%M.N%OP-PQPR0RPS
4-%MNT/,RRPS&===*&==(D0N-0UV0%-.WN0>%:X./T-.N
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
6MU.%OP%/.%;3 %=>===>==%V%=>==
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
%=>==
CTYU.NY%/.X%7.WN.
C0U0X,-Z0
C3[74::7%24DB:6;327
T29A&B4?H72CA
;<3<%C375427%;4:%74D24
142!\;4%;4%]!D^[C!6
;0U0%OPW_-RP0
;0U0%P-QTNL.
&(J=AJ&=('
=?J((J&=('
&./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'(%%)&*&+,-./0
7B1429IC!4JK0L
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&$>?%(@ &$>?%(@ &%<'$( %M#===
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4162C4:<:47&C6;67526:7
&A='>(@@= &))>)%&(&%@'(%(=
&%>='?? &=>=)&)<==@&%@'(%(=
;6;477!D16C
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&(&%@ &$) &=>=%'(%(=
&(&%@ &?(A &A$>=$'(%(=
&(&%@ &A=$ &%==>=='(%(=
&(&%@ &)@A &)A>'#'(%(=
&)==@&%@ &% &'>%A'(%(=
;6;47&6D2IC3:47
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
%%=&2!5CK42 20NG&O.F&PQ-QRQS0SQT
4-&OFU/,SSQT'==?*'==(BVV&/.&VV.WF.>&5.GOF0-QVVU>&C.-SQW.V>&5Q-HU&RQ-U>&5Q-H0&/.&5UFU>&5Q-H0&/.V&10XY
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
6OH.&PQ&/.&;3 4GO0FF0H&=>=='>'=&Z&%>%=
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&'A<===>==
CUYH.FY&/.V&7.[F.
C0H0V,-\0
C3]74::7&24DB:6;327
T29A&B4?H72CA
;<3<&C375427&;4:&74D24
142!^;4&;4&_!D`]C!6
;0H0&PQ[a-SQ0
;0H0&Q-RUFG.
'%M=$M'=%(
=@M%%M'=%(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"#$%&'()(*&+&,-./01&,2345601
=F7:8?MG!:NO3P
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
&ED*#)) &ED*#)) &I'E CQ%)))
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K47<8G:@B@:=&G<A<=;8<@=
&%DII*E &C))D))&CC%&'C'()$)
A<A:==!H7<G
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
&CC%&'C &% &C))D))'()$)
A<A:=&<H8MG9@:=
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
CC)&8!;GO:8 83RK&S0.&TU4UVUW3WUX
:4&S.-J6WWUX'))%+'))(F22&J0&220Y.0D&;0KS.34U22-D&G04WUY02D&;U4L-&VU4-D&;U4L3&J0&;-.-D&;U4L3&J02&73Z1
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
<SL0&TU&J0&A9 :KS3..3L&)D))'D')&[&CDC)
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
&CEB$))D))
G-1L0.1&J02&=0/.0
G3L3264\3
G9]=:@@=&8:HF@<A98=
T29A&B4?H72CA
AB9B&G9=;:8=&A:@&=:H8:
7:8!^A:&A:&_!H`]G!<
A3L3&TU/a4WU3
A3L3&U4V-.K0
'CQ)$Q')C(
)EQCCQ')C(
'./+01123456
!"#"$%&'(%()*")+%(%&,#-%
!"#$%&$'"(&)*+,-%./01&0%$2)3$'$*"%.$2)
4"5/$2),1.'"(&$/.6).)7"*.)8$&0%$1!
!"#$%&'(&)%*+(,-,%&."#"."/0+1,% +234&)5.5
!"##$%&$''#%(%)*+,-.
5A/207FB!2GH.I
DEFG47A *>84:?EA3A )>EH6>?E> (:7ACA
%;<?;E> %;<?;E> %>@= 'J&;;;
;IJK>EG&LMAN)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4/40B28:825%B494530485
%?;&<$>>; %';;<;;%$%'>&$'$;
949255!C/4B
)AE7>C-CA)2CH829OJ9474K4 *>749?> ;
%$%'> %=$? %';<;'&$'$;
94925%4C0FB1825
.AE4>?A?&B49HG>EA +A6KA9PA )2E?A>6K>C? #4KJ:&B49PA (:?A?
'';%0!3BH20 0.KL%M,N%OP+PQPR.RPS
2+%MNT-*RRPS&;;=(&;;$AUU%-,%UU,VN,<%3,LMN.+PUUT<%B,+RPV,U<%3P+WT%QP+T<%3P+W.%-,%3TNT<%3P+W.%-,U%/.XY
'>:?H #4KJ:&7293J774Q;&7JC?4J#4KJ:&7JC?4JOAE7&3>&KCA9?A74Q
4MW,%OP%-,%91 2LM.NN.WB*UWP*%Z+PR %';;<;;&<&;%[%'<;;
!2E6A&KCA9?A74Q IRC #4KJ:&3>&E>8 '4:?E4SJ74Q&E>8 I4:?>6A&KE23J774Q
.4&3>&G497A )>J&6AE> +>K: /26&3>&CA&G497A
%&:#;;<;;
BTYW,NY%-,U%5,\N,
B.W.U*+].
B1^52885%02CA849105
T29A&B4?H72CA
9:1:%B153205%928%52C02
/20!_92%92%`!Ca^B!4
9.W.%OP\b+RP.
9.W.%P+QTNL,
&'J;@J&;'$
;>J''J&;'$
&./+01123456
Transformació vinya a regadiu a la finca Aranyó- TM Juneda- les Borges Blanques Estudi d’Impacte Ambiental
enginyeria MARSAL i PORTA- LA LLENA ambiental 97/98
PLÀNOLS
Recommended