View
252
Download
5
Category
Preview:
Citation preview
ESCOLES FRETA MATARÓ
Eleccions al Parlament de Catalunya 2010
El camí cap al poder
Daniel Hurtado Díaz
Tutora: Golly Rectoret
2010-2011
A la meva tutora, Golly Rectoret
per ajudar-me a fer i acabar aquest treball
A en David Balboa pel seus ànims i
que per ajudar-lo amb el seu
treball de recerca amb informació política
ha fet que jo pugues avançar amb el meu
A tothom que m’ha animat a acabar-lo
i m’ha ajudat a aconseguir-ho
A tu que fas el possible per llegir aquest treball,
gracies.
El poder desgasta, sobre todo al que no lo tiene.
Giulio Andreotti
Índex
1. Introducció --------------------------------------------------------1 - 2
Part Teòrica ---------------------------------------------------------- 3 – 28
2. Que son les eleccions? ----------------------------------------------- 4 – 5
2.1 Qui port votar? ------------------------------------------------- 4-5
2.2 Com és pot votar? ----------------------------------------------- 5
3. Qui és pot presentar a les eleccions? ------------------------------------ 6-8
3.1 Que han de fer els partits polítics per poder presentar-se a les eleccions?---- 7
3.2 Com és financíen els partits polítics? ------------------------------- 8
4. Que és el parlament de Catalunya i com s’organitza. ---------------------- 9-10
4.1 Quines son les funcions del Parlament? ----------------------------- 10
5. Qui es presenta a les eleccions al parlament del 2010? --------------------- 11-14
6. Qui participa al sistema electoral a part dels electors/es? -------------------- 15- 16
6.1 Interventors ----------------------------------------------------- 15
6.2 Apoderats ------------------------------------------------------- 16
7. Circumscripcions electorals y com és reparteixen els vots a Catalunya. ------- 17- 19
8. Que és una campanya electoral? ----------------------------------------- 20
9. Partits amb representació al Parlament ------------------------------------ 21- 27
10. I després de les eleccions, què? ------------------------------------------ 28
Part Practica ---------------------------------------------------------- 29-78
11. Programes Electorals. ------------------------------------------------- 30- 62
12- Compromisos electorals ---------------------------------------------- 63-66
13. Lemes de Campanya -------------------------------------------------- 67-68
14. Resultats Electorals --------------------------------------------------- 69-72
15. Enquestes ------------------------------------------------------------ 73-78
16. Conclusions --------------------------------------------------------- 79-81
17. Recull fotogràfic de la campanya electoral ------------------------------- 82
18. Bibliografia i webgrafia ------------------------------------------------ 83-84
1
1. Introducció
En motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al 28 - novembre –
2010 he decidit fer un treball de recerca que recull les diverses opcions polítiques que
el poble Català pot votar als comicis. Crec que es un treball interessant ja que en un
futur m’agradaria poder dedicar el meu temps lliure a fer campanyes electorals per
algun partit.
Al present treball voldria demostrar que la situació del país esta canviant a ran de la
sentencia desfavorable del estatut, fet que provocaria un creixement del
independentisme la qual cosa significaria que ERC hauria de guanyar en vots, encara
que segurament l’hi passi factura haver format part del segon tripartit, i que
apareguessin dos grups nous, Solidaritat per la Independència i Reagrupament. També
s’hauria de veure com el Partit Popular perd votants ja que va ser aquest partit el que
va dur l’estatut al TC. Estarà elaborat amb informació majoritàriament extreta de
pagines webs amb el suport de llibres, correus electrònics i postals de publicitat
política a més a més de possibles cursos de formació política.
A l’hora de fer el anàlisis de les campanyes electorals em centraré en dos dels partits
amb representació al parlament, el Partit dels socialistes de Catalunya i Convergència i
Unió, i a dos partits fora del parlament però que a aquestes eleccions poden arribar a
tenir representació, Solidaritat catalana per la Independència i Reagrupament.
Dins del treball m’agradaria arribar a saber com es fa una campanya electoral, com es
gestiona, com es fa el màrqueting per vendre el “producte” que en aquest cas es la
ideologia política i quins elements es fan servir per fer una campanya eficaç i eficient.
A més a més m’agradaria poder participar a la campanya d’algun partit polític per tal
2
de viure-la de primera ma i així arribar a saber com funcionen les campanyes
(mítings, actes socials, penjada de cartells, etc.).
Vull centrar el treball en els elements que entren en joc a la cursa cap el poder, cap el
parlament de Catalunya i cap a la presidència del país.
Per això, el treball consta de dues parts, la primera part serà la part teòrica, on donaré
resposta a unes qüestions bàsiques: que son les eleccions, qui pot votar, com es
reparteixen els vots, quins partits es presenten a les eleccions i altres qüestions que se
hem puguin presentar durant l’elaboració del treball. A més a més un petit anàlisis
dels sis partits que tenen representació al parlament de Catalunya.
La segona part, la part practica la dedicaré a fer un anàlisis de les diferents campanyes
electorals dels quatre partits abans dits: comparació dels programes electorals,
compromisos electorals, missatges electorals tant de la campanya com de la
precampanya.
Per acabar la introducció dir que espero trobar la col·laboració dels diferents partits a
l’hora d’aconseguir les informacions necessàries i quan comenci la campanya electoral
poder seguir-la de primera ma.
3
4
2. Que són les eleccions?
Les eleccions o comicis son un procés democràtic on el poble decideix els seus
representants al cos executiu o/i legislatiu. Aquí a Catalunya les eleccions es celebren
cada 4 anys però és la constitució de cada estat la que regula la quantitat d’anys que es
té per convocar comicis deixant al president del govern el dret de convocar eleccions
si ho veu necessari. En els sistemes presidencialistes, on s’escull al governant i no a un
partit, gairebé sempre es fixa un màxim de legislatures que es pot governar, cada
legislatura té un període fix per convocar eleccions i només es canvia en cas de mort,
guerra o algun altre cas “especial”. En canvi en els sistemes parlamentaris (com aquí a
Catalunya) els electors/es voten a una organització política o partit i el temps de la
legislatura pot variar si el cap del govern ho decideix o el parlament fa una moció de
censura.
2.1 Qui pot votar?
Tot depèn de la constitució del país. Si hi ha establert un sistema d’elecció per sufragi
universal, tothom major de edat pot votar, aquest és el sistema més estès però n’hi ha
d’altres com el Sufragi Universal masculí (només poden votar homes) y sufragi
censatari (depèn dels impostos que es paguen es pot votar o no), en algun països se’ls
prohibeix el vot a la gent amb algun tipus de deficiència mental o mentalment
incompetents o gent que és a la presó.
Dins del sufragi universal hi ha dos formes diferents de votar. La primera, com pot ser
Catalunya, l’estat et convoca a un edifici públic, anomenat escola electoral, mitjançant
un cens electoral, segons el districte i la secció et correspon un col·legi i una taula.
5
En canvi a altres llocs com pot ser els Estats Units d’Amèrica és el votant es el que ha
d’anar a inscriure’s al cens electoral del seu estat.
2.2 Com es pot votar?
A Catalunya tothom pot votar, indistintament de la seva situació, fiscal o judicial.
Hi ha 7 tipus de formes de anar a votar:
1. Vot presencial : Es el vot que es fa el dia de les eleccions a les meses del
col·legi electoral que tens assignat. S’ha de presentar DNI, Passaport o
carnet de conduir.
2. Vot per correu.
3. Vot accessible: per a invidents es posa a disposició les llistes en Braille.
4. Vot de persones malaltes i/o incapacitades
5. Vot de personal embarcat
6. Vot de personal embarcat en missions a l'exterior
7. Vot d'interns en centres penitenciaris
6
3. Qui es pot presentar a les eleccions?
Es poden presentar a les eleccions els partits polítics, les coalicions electorals i les
agrupacions:
- Partits Polítics. Un partit polític és un ens privat amb base associativa, format a
l’entorn d’una ideologia i/o d’uns interessos determinats, que pretén obtenir
representació a les institucions per exercir des d’aquestes institucions el poder
polític, i per a la qual cosa ha de concórrer a les eleccions democràtiques.
La seva organització i funcionament han de ser democràtics i la seva actuació
ha d’estar subjecta a la legalitat vigent. La seva finalitat és unir conviccions i
esforços per incidir en la direcció democràtica dels assumptes públics,
contribuir al funcionament institucional i induir canvis i millores des de
l’exercici del poder polític.
- Coalicions Electorals. Les coalicions electorals són formacions polítiques de
caràcter temporal, constituïdes per partits i/o federacions, la finalitat de les
quals és presentar candidatures en un procés electoral concret.
Per la seva pròpia naturalesa, una vegada celebrat el procés electoral haurien
d’extingir-se totes les relacions entre els components, si bé a la pràctica és
habitual que es mantinguin durant el mandat dels electes, en el cas que
n’haguessin aconseguit algun.
No hi ha cap registre específic per a les coalicions. S’ha de comunicar la
constitució de la coalició a la junta electoral provincial o a la de zona, segons el
tipus de procés del qual es tracti.
7
Els partits i/o federacions que estableixin un pacte de coalició per concórrer
conjuntament a una elecció han de comunicar-ho a la junta competent en els
10 dies següents a la convocatòria.
En aquesta comunicació s’ha de fer constar la denominació de la coalició, les
normes per les quals es regeix i les persones titulars dels òrgans de direcció o
coordinació.
- Agrupacions. Són formacions polítiques que es constitueixen amb l’aval de un
nombre variable de signatures d’electors del municipi corresponent, i solament
i exclusivament per poder presentar candidatura en un procés electoral
concret i determinat. No tenen, doncs, vocació de permanència i, de fet, si volen
presentar-se en un altre procés electoral, ha de fer-se una nova recollida de
signatures.
La Junta Electoral Central –òrgan suprem de l’Administració electoral– ha
anant delimitant el concepte, règim jurídic i funcionament de les agrupacions
d’electors.
3.1 Que han de fer els partits polítics per poder presentar-se a les
eleccions?
Els partits polítics donats d’alta al sistema han de presentar la documentació necessària
(veure documentació a omplir a l’anex) correctament omplerta, la declaració
d’acceptació de la candidatura els documents acreditatius de les seves condicions
d’elegibilitat i una fotocòpia simple del DNI de cada candidat/a, a més a més un
número determinat de fulls de signatures, que donin suport a l’agrupació.
8
3.2 Com es financen els partits polítics?
Els partits polítics es financíen a través de les quotes que paguen mensual o anualment
els afiliats i militants tant persones físiques com fiscals, a més a més de poder rebre
donacions privades. A partir de l’any 2007 els partits polítics de Catalunya van arribar
al acord de prohibir les donacions anònimes i no nomes això si no fer les donacions
nominals i haver de identificar la procedència dels diners i van limitar un màxim a
l’any de uns 60.000 euros. Totes les donacions i pagaments de quotes de afiliació
dedueixen de la Hisenda publica un 18% de l’import total. A més a més els partits
polítics que aconsegueixen com a mínim un escó reben 1,07€ per vot rebut. També és
financíen a traves de les seves fundacions ja que la Generalitat de Catalunya els hi
atorga subvencions amb el motiu; “S'atorga a les entitats jurídiques sense ànim de lucre
vinculades a partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya que es detallen a
continuació una subvenció per sufragar parcialment projectes, estudis o activitats que duen a
terme aquest any 2010, adreçats a difondre i aprofundir el pensament democràtic, polític i
social.” . Les subvencions de l’any 2010 van ser les següents:
Fundació Rafael Campalans, vinculada al Partit dels Socialistes de Catalunya, la
quantitat de 156.445 euros.
Fundació Ramon Trias Fargas, actualment denominada Fundació Catalanista i
Demòcrata Trias Fargas, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya,
la quantitat de 166.222 euros.
Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya, la quantitat
de 102.667 euros.
Fundació Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, vinculada a
Unió Democràtica de Catalunya, la quantitat de 68.444 euros.
Fundació para el Analisis y los Estudios Sociales, vinculada al Partit Popular, la
quantitat de 68.444 euros.
Fundació Nous Horitzons, vinculada a Iniciativa per Catalunya, la quantitat de
48.889 euros
9
4. Que és el parlament de Catalunya i com s’organitza.
Segons l’escrit, al web del parlament de Catalunya, del M. H. Sr. Ernest Benach i
Pascual, president del Parlament de Catalunya el Parlament és “l'espai on els
representants polítics del poble exerceixen les funcions de creació, control i impuls de
l'acció del Govern de la nació, és un àmbit central en la vida de Catalunya. S'hi debat i
s'hi prenen decisions que afecten el dia a dia de totes les persones que viuen al nostre
país. Però, per a la salut de la democràcia, del país i del mateix Parlament, cal que la
nostra cambra sigui molt propera a la
ciutadania, que la feina que s'hi fa estigui
plenament connectada a la realitat immediata i
sigui objecte de seguiment per part de les
ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.” Al
Parlament hi ha 135 escons que es reparteixen a les eleccions (veure punt 7) i segons
el nombre de diputats els partits polítics poden formar grup parlamentari amb més de
cinc diputats, en cas de no arribar a aquest nombre els diputats sobrants formen el
grup mixt. A més a més dels grups al Parlament hi ha comissions que són agrupacions
de diputats que s’encarrega de tractar qüestions relatives a un determinat tema, tots els
grups poden formar part de una comissió. També hi ha formada la diputació
permanent que la formen 23 membres presidits pel president del Parlament i amb
representació política proporcional a la forma numèrica del ple.
10
4.1 Funcions del Parlament
Aprova lleis sobre matèries que l'Estatut estableix com a exclusives de la
Generalitat de Catalunya i també sobre les matèries compartides amb l'Estat.
Aprova els pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Controla l'acció del Govern: El Parlament té el poder d'aprovar o fer caure el
Govern, i al llarg de la legislatura té una funció de control atès que el Govern i
el seu President són políticament responsables davant del parlament. També té
competències de control dels organismes dependents del Govern i les empreses
públiques.
Elegeix el President de la Generalitat
Elegeix i nomena el Síndic de Greuges
11
5. Qui és presenta a les eleccions al parlament del 2010?
El dia 2 de novembre del 2010 la Generalitat va publicar la notícia de que 114
candidatures serien les que és presentarien als comicis. Tant a Barcelona com a Lleida
és van proclamar 29 candidatures; a Tarragona, 30 i a Girona, 26 candidatures. A
continuació s’observen les diferents candidatures que és van presentar a la Junta
Electoral Central.
Estan dividits entre les candidatures que tenien representació al Parlament abans del
28 de novembre y les que no.
En negreta els candidats de cada partit per President.
Candidatures amb representació parlamentària:
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's). Candidat: Albert Rivera Díaz. Centre-
esquerra nacionalista espanyol.
Convergència i Unió (CiU). Candidat: Artur Mas i Gavarró. Unió nacionalista
catalana de la econòmicament liberal Convergència Democràtica de Catalunya
i la social-cristiana Unió Democràtica de Catalunya.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Candidat: Joan Puigcercós i
Boixassa. Independentisme republicà social-demòcrata.
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).
Candidat: Joan Herrera i Torres. Ecosocialista.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC - PSOE). Candidat: José Montilla i
Aguilera. Partit social-demòcrata afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol.
Partit Popular de Catalunya (PP). Candidata: Alicia Sánchez-Camacho Pérez.
Delegació del partit espanyol Partit Popular.
12
Candidatures sense representació parlamentària:
Alternativa de Govern (AG). Candidatura promoguda per l'ex-diputada del
Partit Popular de Catalunya Montserrat Nebrera. Partit liberal, centre-dreta,
espanyolisme.
Alternativa Liberal Social (GN). Jesus Garcia Hernández.
Bloc Sobiranista Català (Bloc.S.C.) Enric Ainsa Puig.
Coordinadora Reusenca Independent (CORI). Ariel Abel Santamaria Matas.
Partit que s'auto-defineix com a juantxi (friki) i que compta, com a gran basa
electoral, amb la presència de l'artista Carmen de Mairena com a número dos
Democraticaweb (DW). Francisco Javier Nieto Luna.
Des de baix. Esther Vivas i Esteve. Es una coalició formada per, Revolta Global,
Corriente Roja i Lucha Internacionalista.
Els Verds. Josep Lluís Freijo. La coalició estarà integrada per Els Verds -
Alternativa Ecologista, Els Verds - Opció Verda , Els Verds - Alternativa Verda i
Els Verds - Grup Verd.
Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco (EB-CenB). Antoni Ramon Boixaderas.
Volen que tots els electors que voten en blanc els votin a ells, a canvi ells
deixaran els seus escons buits.
Falange Española de las J.O.N.S. (FE DE LAS JONS). Antonio Sánchez Aguilar.
Gent Nostra (GN). Quim Romero Parcerisas.
Movimiento Social Republicano (MSR). Jordi de la Fuente Miró. Partit de ultra
dreta. Es membre de la organització “Aliança Europea de Moviments
Nacionals”.
13
Pagesos per la Dignitat Rural Catalana (PDR.cat). Jack Massachs i Domken
Partido Aragonés (PAR). Es un partit regionalista aragonès. Diuen presentar-se
per defensar els interessos dels aragonesos que viuen a Catalunya.
Partido Castellano - Candidatura de las Culturas de Cataluña. Candidatura
impulsada pel Partido de Castilla y León.
Partido de los Pensionistas en Acción (PDLPEA) Agustí Soberano Canet. Creat
per defensar els interessos dels pensionistes.
Partido Gay, Lésbico, Bisexual, Transexual y Heterosexual / Todos Somos
Iguales (GLBTH/TSI). No hi ha ningú que es presenti per a president/a nomes
volen tenir presencia parlamentaria per garantir els drets del col·lectiu GLBTH.
Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA). Aida Gascón i
Bosch.
Partit de Justícia i Progrés (PJP). Nomes es presenta a la circumscripció de
Lleida.
Partit Humanista de Catalunya (PH). Maria Teresa Ruso Bernadó.
Partit per Catalunya (PxCat) i Moviment Social Republicà (MSR). Mateu
Figuerola i Niubó. Ultra-dreta populista, surt de Plataforma per Catalunya.
Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT). Xavier Vila Espinosa. Partit que defensa el
lliure accés a la cultura i a la informació.
Plataforma per Catalunya (PxC). Josep Anglada i Rius. Ultra-dreta populista i
identitària.
Por un Mundo Más Justo (PUM+J). Juan Jose Salbia Asensio.
Reagrupament Independentista (RI). Liderada per Joan Carretero. Transversal
independentista.
Solidaridad y Autogestión Internacionalista (SAIN). Jordi Príncep Cabrera.
14
Solidaritat Catalana per la Independència. Candidatura independentista
transversal. Sorgida arran d'una crida a la unió de les forces polítiques i socials
i la societat civil independentista.
Unió, Progrés i Democràcia (UPyD). Antonio Robles Almeida. Progressista
centralista espanyol.
15
6. Qui participa al sistema electoral a part dels electors/es?
El dia de les eleccions és formen les meses electorals formada per tres ciutadans sense
antecedents penals escollits per sorteig. La formen un president/a amb estudis de
batxillerat i per dos vocals que han de estar al col·legi el dia de les eleccions a les 8:00
del matí per constituir la taula. A les 8.30 és la hora màxima a la qual el president/a
pot donar permís als interventors/as, dels diferents partits, per poder formar part de la
taula. Les funcions del interventors i apoderats son:
6.1 Interventors
L’interventor o interventora és la persona nomenada pel/per la representant d’una
candidatura per poder:
assistir la mesa i participar en les deliberacions, amb veu però sense vot
formular reclamacions i protestes i demanar certificats davant la mesa
Exerceixen la seva funció només en la mesa en la qual estan acreditats. Voten en la
mesa en la qual estan acreditats, encara que no estiguin inclosos en el cens electoral
d’aquesta mesa.
Formen part de la Mesa
Només poden ser en la mesa de la qual formen part
Un interventor o interventora de cada candidatura pot assistir la mesa i
participar en les deliberacions amb veu però sense vot
Poden formular protestes i reclamacions i demanar certificats, que han de ser
consignades en l’acta
16
Si es presenten a la mesa una vegada estesa l’acta de constitució d’aquesta,
poden votar-hi, però no formar-ne part
Poden dur emblemes o adhesius amb el nom i les sigles de la candidatura que
representen, només amb la finalitat d’identificar-se com a interventors, sense
que això constitueixi propaganda electoral.
6.2 Apoderats
Un apoderat o apoderada és la persona a qui el/la representant de cada candidatura
atorga poders perquè tingui la representació de la candidatura en els actes i les
operacions electorals.
Els apoderats poden:
accedir lliurement a tots els locals electorals, examinar el desenvolupament de
la votació i de l’escrutini en qualsevol mesa, formular reclamacions i protestes i
demanar certificats
si no hi ha interventors de la seva candidatura, poden actuar com a tals a la
mesa, i participar en les deliberacions amb veu i sense vot
Els apoderats s’han d’identificar mostrant la credencial i el document d’identitat als
membres de la mesa. Voten en la mesa on figuren inscrits en el cens electoral.
No formen part de la mesa
Només poden votar en la mesa on figuren censats
S’han d’identificar com a apoderats amb les seves credencials i DNI davant els
membres de la mesa.
17
7. Circumscripcions electorals y com és reparteixen els vots a
Catalunya.
En unes eleccions les circumscripcions electorals són els territoris o divisions
administratives als quals se li assigna directament, segons la població en edat de
votar, una quantitat d’escons. A Catalunya hi ha quatre circumscripcions
electorals, que coincideixen amb les províncies. El Parlament està compost de 135
escons que és reparteixen de la següent forma:
Barcelona: 85 diputats
Tarragona: 18 diputats
Girona: 17 diputats
Lleida: 15 diputats
A l’hora de repartir els vots és fa
servir el sistema de Hondt, què és un
mètode electoral que s'utilitza, generalment, per repartir els escons d'un parlament
o congrés, de manera aproximadament proporcional als vots obtinguts per les
candidatures.
Per explicar-ho faré un exemple amb dades reals de les eleccions al parlament del
2006 amb els resultats electorals de Lleida, que després de passar la barrera
electoral va ser:
Barcelona; 85 Tarragona;
18
Girona; 17
Lleida; 15
18
Convergència i Unió (CiU): 72.916
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): 40.097
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 32.304
Partido Popular de Catalunya (PPC): 16.605
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA): 12.018
Es fa una taula on és divideix el resultat de les eleccions entre tants escons com es
reparteixen, entre 15 que son, en aquest cas, els escons que es reparteixen a Lleida.
Resultat
/1
Resultat
/2
Resultat
/3
Resultat
/4
Resultat
/5
Resultat
/6
Resultat
/7
CiU 72.916 36.458 24.305 18.229 14.583 12.152 10.416
PSC 40.097 20.048 13.365 10.024 8.019 6.682 5.728
ERC 32.304 16.152 10.768 8.076 6.460 5.384 4.614
PPC 16.605 8.302 5.535 4.151 3.321 2.767 2.372
ICV-
EUiA
12.018 6.009 4.006 2.403 2.403 2.003 1.716
Després de fer la divisió del resultat de les eleccions entre tants escons com és
reparteixen (al exemple esta fet fins a la sèptima divisió ja que amb aquests resultats ja
estan tots els escons repartits) ja es poden repartir els escons.
19
Resultat
/1
Resultat
/2
Resultat
/3
Resultat
/4
Resultat
/5
Resultat
/6
Resultat
/7
CiU 72.916 36.458 24.305 18.229 14.583 12.152 10.416
PSC 40.097 20.048 13.365 10.024 8.019 6.682 5.728
ERC 32.304 16.152 10.768 8.076 6.460 5.384 4.614
PPC 16.605 8.302 5.535 4.151 3.321 2.767 2.372
ICV-
EUiA
12.018 6.009 4.006 2.403 2.403 2.003 1.716
Un cop repartit s’observa que CiU a guanyat 7 escons, el PSC 3 escons, igual que ERC i
el PPC i ICV-EUiA en guanyen 1 escó.
20
8. Que és una campanya electoral?
Legalment la campanya electoral són els quinze dies anteriors al dia abans de les
eleccions, conegut com el dia de reflexió, en aquest dia no és pot fer cap tipus de
publicitat política ni acte social, ja que és un dia per a que la població acabi de decidir
a qui votarà.
Encara que legalment la campanya està marcada, els trenta dies abans de les eleccions
es fa la precampanya i és on els partits polítics comencen a temptejar el terreny y a fer
les primeres propostes y on s’aprofita per publicar el programa electoral.
El terme “Campanya Electoral” és defineix com a període que serveix per mobilitzar
“els nostres” y “desmobilitzar els altres”. “Els nostres”, son aquells que voten sempre un
partit, o aquells que estan predisposats a fer-ho, així com els simpatitzants.
En canvi “els altres” són aquells que mai votaran a un partit ja que la ideologia del
partit X (el nostre) esta molt separada del partit Y (els altres). A la història d’aquest país
hi ha dos clars exemples, un de mobilització y un altre de desmobilització. El primer és
de la campanya per les generals on el PSOE va fer la campanya de “Si tu no vas ellos
vuelven” fen referència a que si els seus votant no van a votar, el PP tornaria a
governar. Com a frase de desmobilització s’ha de fer referencia a Jordi Pujol, “Ara no
toca”. Amb aquesta frase de campanya CIU va aconseguir desmobilitzar al votant del
PSC, ERC i ICV fent que tornés a guanyar.
21
9. Partits amb representació al Parlament
A continuació els sis partits amb representació al Parlament de Catalunya:
Partit dels Socialistes de Catalunya
El partit del socialistes de Catalunya (PSC) va ser fundat l’any 1978 en
el congrés de la Unitat Socialista que va unificar tres formacions
polítiques, el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Federació
Socialista Catalana (PSOE) i el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).
El president del partit es Isidre Molas i el secretari general, Jose Montilla. El director de
campanya per aquestes eleccions és Jaume Collboni. Actualment el PSC manté vincles
amb la Joventut Socialista de Catalunya, organització juvenil.
La seva ideologia és socialdemòcrata, catalanista i federalista.
A les eleccions al Parlament del 2010 el número 1 i candidat a president de les llistes
de la candidatura PSC és Jose Montilla i Aguilera, seguit per Montserrat Tura i
Camafreita.
22
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa Catalunya Verds (ICV) va ser fundat l’any 1987
com una federació de partits polítics formada pel Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Entesa dels
Nacionalistes d’Esquerra (ENE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).
El seu president és Óscar Nicolás Trujillo i el seu secretari general, Chabi Ano. A la
cursa cap el parlament tenen com a director de campanya Marc Rius. La Organització
juvenil vinculada a ICV és Joves d’Esquerra Verda.
La seva ideologia ha evolucionat des de marxista fins ésser ecosocialista i verd.
Actualment a les últimes eleccions es presenten juntament amb Esquerra Unida i
Alternativa, referent català de Izquierda Unida.
El seu candidat a president a la Generalitat i número u es Joan Herrera Torres seguit
per Dolors Camats Luis. Cal destacar la paritat a la seva llista electoral tenint per igual
homes i dones.
23
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va se fundat a
Barcelona l’any 1931 per Jaume Aiguader a la Conferència
d'Esquerres Catalanes. Van participar activament a la
dissolució de la banda terrorista Terra Lliure i alguns membres es van incorporar a
ERC.
El seu president es Joan Puigcercós i el seu secretari general, Joan Ridao. El cap de
campanya es Estanislau Fons. El partit està vinculat amb les Joventuts d’Esquerra
Republicana de Catalunya.
Esquerra es declara com a partit d’esquerres, republicà i independentista. El seu
presidenciable es Joan Puigcercós i Boixassa i el seu numero dos Ernest Benach i
Pascual, president del Parlament.
24
Convergència i Unió
Convergència i Unió és una federació formada per Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de
Catalunya (UDC), fundada l’any 2001 però que des de 1978
havia funcionat com a coalició.
El seu president es Artur Mas i Gavarró (CDC) i el secretari general, Josep Antoni
Duran i Lleida (UDC). L’encarregat de dirigir la campanya de CIU es David Madí i
Cendrós.
Com a federació CIU no té cap organització juvenil vinculada si no que van per
separat, CDC té la Joventut Nacionalista de Catalunya i UDC Unió de Joves.
La ideologia d’aquest partit aglutina les ideologies de les dos formacions, es declaren
com un partit de centre, liberals, democratacristians, catalanistes i un sector
independentista. El seu número u a les llistes i presidenciable es Artur Mar i Gavarró i
la numero dos Joana Ortega i Alemany.
25
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya és la delegació del Partit Popular
espanyol a Catalunya. Va néixer al 1989 juntament amb el Partido
Popular.
La seva presidenta és Alicia Sánchez Camacho i el secretari general, Jordi Cornet i
Serra que també fa de director de campanya. La seva organització juvenil és, Nuevas
Generaciones del Partido Popular.
Ideològicament fan servir el terme Centre reformista, que aglutina les ideologies;
Centredreta, conservadorisme, democràcia cristiana i liberalisme. La seva
presidenciable es Alicia Sánchez Camacho i el seu numero dos, Jordi Cornet i Serra.
26
Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía
La plataforma Ciutadans de Catalunya va ser creada el 2005 per un
grup de intel·lectuals i professionals que s’oposaven al nacionalisme
català. Al 2006 aquesta plataforma va crear el partit polític
“Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía”.
El seu president és Albert Rivera i el secretari general Matías Alonso Ruiz. El seu
director de campanya és José Manuel Villegas. No té cap organització juvenil.
La seva ideologia es de centre-esquerra, constitucionalistes, liberals, progressistes i en
contra del nacionalisme. El seu candidat a la presidència és Albert Rivera i la seva
número u és María del Carmen de Rivera Pla.
27
El resultat d’aquests grups a les anteriors eleccions al parlament l’any 2006 va ser:
Convergència i Unió: 935.756 vots 48 diputats
Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi : 796.173 vots
37 diputats
Esquerra Republicana de Catalunya: 416.355 vots 21 diputatas
Partit Popular: 316.222 vots 14 diputats
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa 282.693 Vots
12 diputats
Ciutadans - Partit de la Ciutadania 89.840 vots 3 diputats
Distribució d'escons
Convergència i Unió
Partit dels Socialistes deCatalunya-Ciutadans pel Canvi
Esquerra Republicana deCatalunya
Partit Popular
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa
Ciutadans - Partit de laCiutadania
28
10. I Un cop acabades les eleccions, què?
Un cop acabades les eleccions hi ha un període de 20 dies per que el nou Parlament
voti el president de la generalitat. Abans però de que es voti al president s’ha de formar
el Parlament. Els partits voten el/la president/a del Parlament i els seus secretaris.
Després es fa una primera sessió d’investidura al president de la Generalitat, si a la
primera volta el candidat no es escollit president per majoria absoluta es farà una
segona volta on podrà ser elegit per majoria simple. Per ser escollit per majoria
absoluta s’ha de treure 68 escons a les eleccions o be fer un pacte de govern (com va
fer el tripartit) per tenir els vots suficients.
Un cop s’ha escollit el president de la generalitat el/la president/a del Parlament envia
un document al Rei d’Espanya on costa qui ha estat escollit president i tota la
informació recollida durant la sessió de investidura, un cop el Rei firma aquest decret,
Catalunya ja te president. Un cop que arriba el decret firmat el/la president/a del
Parlament nomenarà un cap de la oposició que serà el numero 1 de la llista que es
presentava a les eleccions del partit que mes escons hagués tret després del partit del
govern.
29
30
A aquesta part pràctica analitzaré les campanyes electorals de quatre partits; CiU, PSC,
SI i Reagrupament, així com els compromisos electorals, pressupostos, i les enquestes
dels mitjans de comunicació de tots els partits, a més a més d’analitzar els resultats
electorals.
11. Programes Electorals.
Per començar veurem les diferents propostes que dónen aquests quatre partits als
temes següents: família, joves, immigració, política econòmica, justícia, turisme i
educació
A primera vista abans de llegir cap programa electoral es pot observar que el
programa electoral de CiU es molt gràfic, amb molt de color, quatre pagines des de la
portada fins la introducció i amb seccions clarament diferenciades amb 160 pagines
amb lletra petita per explicar el que faran i els títols generals molt grans. Aquests
defensen el “Canvi” així doncs han dividit el seu programa electoral en Cohesió, Atur,
Nació, Valors, Institucions, Sostenibilitat i Innovació (CANVI SÍ)
El PSC en canvi fa servir un programa electoral més clàssic amb una portada vermella
(color del partit) seguit directament amb la introducció y sense cap espai amb color ni
buit. Seguint l’àmbit polítiques 2.0 els socialistes fan servir una eina online
( http://presidentmontilla.cat/programa-electoral/fes-tel ) on cadascú pot triar les
propostes que l’interessen i veure secció per secció el seu programa electoral.
Reagrupament es presenta amb un programa electoral de 131 pagines amb un títol
clar, “Organitzem el nostre futur lliure”. Es un programa amb gràfics, dades molts
espais en blanc per donar amplitud al text a més a més de fer servir lletres grans.
31
El programa de Solidaritat Catalana es auto defineix com un “Manifest Electoral de
Solidaritat Catalana per la Independència” son 20 pagines de programa electoral on
comencen sense portada, directament amb l’índex, tot el text justificat amb una lletra
normal (12 punts) i sovint punts nous amb frases incompletes al final de pagina.
FAMÍLIA
CiU:
1. Incrementarem els ajuts a les famílies amb infants, tant des del punt de vista de la
quantitat de la prestació econòmica com dels anys durant els quals es té dret a
percebre’ls. Les famílies amb un infant amb discapacitat equipararan l’ajuda a la de les
famílies nombroses o monoparentals. A partir del tercer fill o filla, els ajuts tindran
una dotació superior.
2. Promourem el dret als serveis socials de respir, que milloren la conciliació de la
vida personal, la familiar i la laboral quan s’atenen persones amb dependència i/o
discapacitat en l’àmbit familiar.
3. Facilitarem el dret a triar en la cura dels fills entre les diferents opcions possibles:
llars d’infants, cuidador de la llar, reduccions de jornada, agrupaments de nens a casa,
llars d’infants laborals...
4. Desplegarem de forma efectiva de la Llei 18/2003 de suport a les famílies.
5. Promourem una nova Llei de protecció i suport a les famílies nombroses i
monoparentals.
6. Promourem un Acord entre Govern, patronals i sindicats per racionalitzar els
horaris laborals.
32
7. Crearem de forma efectiva el Fons de Garantia per a l’impagament de la pensió
d’aliments i/o compensatòria.
8. Informarem del conjunt d’ajuts, prestacions i serveis que hi ha en l’àmbit familiar,
des del moment del naixement de l’infant, de l’acolliment o l’adopció amb el
lliurament de la informació, de la documentació necessària i de la guia de suport a la
família.
9. Establirem un Pla local de suport a les famílies, a través d’un acord entre el Govern
de Catalunya, les administracions locals i l’Observatori Català de la Família que
inclogui un paquet integral d’actuacions en l’àmbit competencial de les corporacions
locals.
10. Recuperarem el terme “família” en la denominació del departament competent en
política de suport a la família.
11. Reforçarem el paper de la Secretaria de la Família amb més competències
executives i de coordinació.
12. Reforçarem el paper de l’Observatori Català de la Família com a veritable òrgan de
diàleg entre les associacions familiars, els experts i el Govern de Catalunya, per definir
les polítiques públiques de suport a la família i millorar-les.
13. Elaborarem un Pla integral de suport a la família liderat pel Govern amb la
participació de l’Observatori Català de la Família.
14. Desenvoluparem el reglament dels ajuts a l’adopció i el reglament dels ajuts a la
reproducció assistida.
15. Elaborarem un Pla de suport a les noies adolescents embarassades que integrarà
mesures de suport psicològic en la presa de decisió.
16. Promourem el teletreball com a nova forma d’organització laboral.
33
17. Garantirem l’equitat en l’accés a l’educació en el lleure i a altres activitats, més
enllà de l’horari lectiu dels infants i joves de Catalunya.
PSC:
1. Incrementarem l’escolarització de 0-3
2. Pacte per a la Conciliació i els Nous Usos del Temps
3. Mesures de conciliació a les empreses
4. valors favorables
5. formació i treball
6. polítiques preventives de suport a la infància
7. Més formació als professionals per detectar millor el maltractament infantil
Reagrupament:
No te cap proposta per família
SI:
Per millorar les competències necessàries i poder millorar el panorama familiar s’ha
de assolir la independència.
En resum, la major part de les propostes per família de CiU van adreçades a
incrementar els ajuts a famílies amb nens, monoparentals i en que les famílies puguin
escollir com educar els fills abans del període escolar establert per la llei. Cal destacar
la proposta 6 on es pretén arribar a un acord entre patronal i sindicats per fer
jornades justes perquè les famílies puguin fer-se càrrec dels fills.
34
Això suposaria un augment de pressupost a la conselleria de Família.
El PSC també proposa pactar amb les empreses els horaris que fan els treballadors que
tenen fills al seu càrrec, volen escolaritzar els nens d’entre 0 a 3 anys a més a més de
proporcionar més formació als professors i encarregats de l’educació dels fills per tal
de poder detectar qualsevol tipus de maltractament infantil.
Solidaritat i Reagrupament no tenen cap proposta formal en l’àmbit electoral de
família.
JOVES
CiU:
1. Implementarem el Pla nacional de joventut 2010-2020, sobre la base d’establir
mesures eficaces que facilitin i promoguin l’emancipació dels joves catalans a
partir dels pilars bàsics del desenvolupament de la vida, com són la formació,
l’ocupació i l’habitatge.
2. Implantarem una xarxa real i efectiva d’Oficines de Joventut, que incloguin les
oficines d’emancipació juvenil, de forma consensuada amb ajuntaments i
consells comarcals.
PSC:
1. Contracte pel Futur: Formació per accedir a un lloc de feina
2. Contracte pel Futur: menors de 30 anys crèdit salari i renda mínima durant la
seva formació
3. Impulsarem l’ocupació dels joves per reduir les taxes d’atur juvenil
35
4. Actuacions específiques per a menors de 25 anys sense graduat en educació
secundària
5. Formació ocupacional en sectors amb més capacitat de generar llocs de treball
6. Consolidarem l’oferta actual de serveis d’informació, ajuts i avals per accés a
l’habitatge de protecció oficial
7. Difondrem les figures d’aval al llogater
8. Reforçarem els programes d’ajuts a joves per a la rehabilitació d’habitatge
Reagrupament
1. Conscienciar el jovent i educar‐lo per tal que pugui tenir els coneixements
generals bàsics sobre salut i prevenció.
2. Potenciar les pràctiques esportives tan de competició com amateur.
3. Invertir en esport i educació física en els centres escolars.
4. Facilitar l’accés a la cultura en tots els seus formats, millorant els preus i
l’oferta dels espectacles i les exposicions.
5. Fer polítiques de conscienciació i difusió per fer arribar la cultura a aquells que
n’estan més allunyats.
6. Lluitar contra la inflació en els preus de l’habitatge, tant el de compra com el
de lloguer, per a que els joves, que de per sí tenen menys recursos que els
adults, puguin emancipar‐se.
7. Lluitar també per que les hipoteques siguin raonables, més control sobre els
bancs i immobiliàries.
8. Apostar per una universitat pública de qualitat en tots els aspectes, invertir en
innovació i recerca, facilitar beques.
36
9. Lluitar contra els contractes‐escombraria i treballar per a que la incorporació
dels joves al món laboral sigui més fàcil.
10. Cal treballar per la integració dels joves immigrants en tots els aspectes, per
facilitar-los la vida a ells i per salvaguardar la nostra cultura i els nostres
valors socials.
11. Dintre del concepte de regeneració democràtica i com base del mateix hem de
defensar una cultura de lliure accés on internet juga un rol central.
SI:
1. Podrem crear un sistema de beques-salari perquè els joves puguin excel·lir en
els estudis i tinguin totes les oportunitats per progressar.
Resumint: Convergència i Unió fan dues propostes electorals en base joventut,
ambdues no son pròpies del partit si no que son continuar la feina, en cas de guanyar,
del tripartit ja que el punt 1 i 2 es van començar a implantar durant la meitat del
mandat del segon tripartit.
Els socialistes proposen crèdits i rendes mínimes mentre que duri la formació o fins
arribar als 30 anys. Ajudaran als joves a poder emancipar-se i faran polítiques
dirigides totalment a la formació del jovent per tal de baixar les taxes de fracàs escolar.
El programa jove de Reagrupament va dirigit a la cultura i la educació física i
esportiva dels joves tant a l’escola com a activitats extraescolars. A més a més de
facilitat hipoteques, beques i lluitar per uns salaris dignes per tal de la integració total
del joves al mon laboral. Solidaritat en canvi seguint en la línia de manifest pro
independència proposen que en cas de arribar-hi podran garantir als joves beques i
ajudes per progressar als seus estudis.
37
Immigració
CiU:
1. Impulsarem mesures per a l’assumpció de drets i deures per part de la
immigració que incloguin l’acceptació d’un compromís de ciutadania que
comporti respecte i actitud d’integració al país.
2. Desplegarem l’Agència Catalana de Migracions que, d’acord amb la Llei
d’acollida, és l’encarregada de dur a terme les mesures respecte de les persones
immigrades i retornades a Catalunya.
3. Per a CiU és imprescindible, dins la reivindicació permanent del traspàs de
totes les competències en matèria d’immigració, que el govern de la Generalitat
participi de ple dret en els àmbits de decisió referits a aspectes tan importants
com ara els processos extraordinaris de regularització o l’elaboració del
contingent anual.
4. Articularem els mecanismes necessaris per executar la competència en matèria
d’autorització de treball a les persones estrangeres, la relació laboral de les
quals s’acompleixi al nostre país, com es desplega en l’article 138 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya.
5. Establirem mecanismes de control de la immigració irregular.
6. Interconnectarem les nostres institucions per conèixer el mapa exacte de
persones immigrades en situació d’irregularitat i així poder efectuar accions
concretes dirigides a resoldre la problemàtica d’aquestes persones en situació
administrativa irregular, sempre des del respecte als seus drets individuals.
7. Treballarem perquè, d’acord amb la llei, les persones immigrants en situació
administrativa irregular puguin ser retornades als seus països d’origen, amb
38
ple respecte a les garanties legals i als drets humans. Exigirem a l’Estat el
compliment eficaç de les obligacions que té en matèria de control de fronteres.
8. Combatrem de forma contundent l’economia submergida i la contractació
irregular de treballadors estrangers.
9. Contractarem i formarem en origen els treballadors i treballadores que
Catalunya necessiti, tot adequant el creixement de la població immigrada a les
possibilitats reals d’absorció del mercat de treball del nostre país.
10. Crearem un moviment de “Voluntaris per a l’arrelament” dels immigrants, en
xarxa amb la societat civil, amb l’objectiu de facilitar la integració de la
persona nouvinguda a Catalunya.
11. Durem a terme les accions necessàries per lluitar contra el racisme i la
xenofòbia i afavorirem el coneixement mutu i el respecte de totes les cultures.
12. Establirem un control més gran de les condicions de l’habitatge per evitar la
massificació i els guetos en les zones desafavorides o de més concentració de
població immigrada, i implementarem noves estratègies urbanístiques per tal
de facilitar la cohesió i l’equilibri territorial.
13. Elaborarem un pla per eradicar els usos d’infrahabitatge. Capacitarem
jurídicament l’administració municipal i la Generalitat per inspeccionar
aquests habitatges i sancionar-ne els propietaris o les persones que es
beneficien econòmicament d’aquest abús.
14. Convergència i Unió articularà els mecanismes polítics necessaris per tal que hi
hagi una veritable coordinació entre el govern de la Generalitat i els governs
municipals, amb l’objectiu de consensuar les grans línies d’actuació política pel
que fa a les iniciatives i propostes que cal articular per donar resposta a les
necessitats que es deriven de la presència de nova població en el territori.
39
PSC:
1. Evitar la creació de nuclis d’infrahabitatge
2. Garantirem la convivència i el civisme
3. Acordarem criteris d’empadronament comuns per evitar la sobreocupació
d’habitatges
4. Escoles de formació de persones adultes el nucli de la xarxa d'acollida i suport
a la integració
5. Donarem a conèixer les principals lleis i normes vigents per afavorir el seu
coneixement i compliment
6. Més recursos a les escoles amb més estudiants d'origen immigrant
7. Combatrem la contractació irregular
8. Protecció de la dona immigrant
Reagrupament:
1. Tots els desplaçats dins del Territori Nacional i que hi resideixin per motius
econòmics, polítics o socials, seran considerats immigrants. Aquests tindran
una Carta dels Drets i Deures que hauran de respectar, alhora que hauran de
ser respectats per la ciutadania. Els immigrants podran esdevenir ciutadans de
ple dret quan haig assimilat la nostra cultura, prèvia prova de coneixement.
SI:
No hi ha propostes
40
A l’hora de comprar, els convergents prometen lluitar políticament per aconseguir
totes les competències en matèria d’immigració per tal de poder gestionar-la tal i com
Catalunya necessita a més a més de assignar uns drets i deures per la nova ciutadania i
regular la immigració il·legal.
Els PSC promet mesures per integrar als nou vinguts a la societat catalana garantint la
convivència i formant persones tant adultes com nens estrangers a la cultura del país.
Reagrupament defensa que l’immigrant ha de assolir un grau de coneixements
culturals adequat per poder passar una prova que li garanteixi la ciutadania.
Solidaritat aposta com a única solució a qualsevol problema en matèria de immigració
assolir la independència.
Política econòmica
CiU
1. Moderació fiscal.
2. Més liquiditat per a empreses i famílies.
3. Reducció de la morositat.
4. Construcció de les infraestructures que el país necessita.
5. Millora de la productivitat.
6. Reformes estructurals necessàries, com ara: la reforma de les administracions
públiques, la reforma del mercat de treball, l’aposta per la formació i un nou
pacte energètic.
PSC:
1. Impulsarem polítiques fiscals per garantir la sostenibilitat del sistema
2. Impulsarem una fiscalitat verda
41
3. Desenvoluparem nous incentius fiscals per atraure la inversió
4. Impulsarem incentius fiscals per promoure l’activitat emprenedora
5. lluitarem contra el frau i l’evasió fiscal
6. Potenciarem un sector financer català compromès amb les famílies, les
empreses i les persones emprenedores
7. Recolzarem la proposta europea de gravar les transaccions financeres
8. Reforçarem el paper de l’Institut Català de Finances com a banc públic
9. Promourem més instruments i fons públics per a les persones emprenedores
Continuarem donant suport financer a aquells ajuntaments que ho necessitin
10. Impulsarem l’oficina de serveis a l’empresa
11. Assessorament personalitzat per acompanyar a les empreses en la seva
internacionalització
12. Promourem la modificació de la normativa que regula la figura del treballador
autònom depenent
13. Impulsarem la figura del treball autònom a temps parcial
14. Que un empleat autònom pugui satisfer les obligacions fiscals una vegada
cobrades les factures
15. Promourem més instruments i fons públics pels emprenedors
16. Desenvoluparem nous i més ambiciosos incentius fiscals per promoure
l’activitat emprenedora
17. Continuarem donant suport financer a aquells ajuntaments que ho necessitin
42
Reagrupament:
1. Per Reagrupament, la Independència, en el context de la globalització,
permetrà Catalunya ser més present encara als mercats emergents arreu del
planeta i implicar-se en estretes relacions bilaterals amb països com Brasil,
Rússia, Índia Xina. Així com també amb potències regionals com Sud‐àfrica,
Indonèsia i Mèxic, entre d'altres. Per al seu desenvolupament econòmic,
Catalunya tindrà una política energètica de caràcter estratègic destinada a
aconseguir tots aquells recursos necessaris per impulsar la seva capacitat
productiva i donar els serveis bàsics a tots i cadascun dels seus ciutadans.
2. Reagrupament es compromet a que Catalunya impulsarà una Política
Energètica, destinada a aconseguir els recursos energètics (petroli, gas, aigua,
electricitat i altres), bé produint‐los ella mateixa, bé com a conseqüència de
l'establiment de Tractats i acords internacionals amb aquells països productors
i distribuïdors.
3. Catalunya impulsarà una ambiciosa política comercial exterior, de difusió dels
productes fets a Catalunya. Reagrupament es compromet a llançar una
campanya de promoció dels productes MADE IN CATALONIA, dels quals
destacarà la seva qualitat i alt valor afegit Igualment també farà del Turisme un
reclam per atraure visitants i inversions al país, sempre garantint‐ne un ús
sostenible i no de baix valor. Per aconseguir aquest propòsit és imprescindible
disposar d'infraestructures de primer nivell, tant aeroportuàries, com
marítimes i terrestres.
4. Reagrupament considera imprescindible portar a terme campanyes globals de
promoció del Turisme, crear la marca “CATALONIA”, vetllar per la construcció
de les infraestructures adients i garantir la màxima qualitat de servei.
43
5. Reagrupament proposa impulsar una marca “EXCELENCE FROM CATALONIA”
per a la creació de start‐ups capdavanteres en ciència i tecnologia.
SI:
1. No fer pactes de legislatura al Parlament amb partits que legitimin l'actual
sistema de finançament de Catalunya.
2. Les forces polítiques amb representació a les Corts espanyoles, no votar a favor
de cap Govern ni els pressupostos estatals, mentre es mantingui l'espoli fiscal.
3. No concedir cap subvenció ni ajuda discrecional a partits, organitzacions,
entitats, mitjans de comunicació, etc. que legitimin l'espoli fiscal català. Aquest
compromís s'ha d'aplicar des dels Ajuntaments fins a la Generalitat.
4. No assistir a cap acte protocol·lari de representants de l'Estat Espanyol, des del
Rei fins al darrer delegat del Govern espanyol, tant a Espanya com a Catalunya,
mentre duri l'espoli fiscal.
En resum, Convergència i Unió aposta per una política econòmica dirigida cap a
empreses y a disminuir els costos del cos d’administració publica i a millorar la
productivitat del país a més a més de impulsar beneficis fiscals a inversors. Els
socialistes proposen augmentar la despesa publica per tal de promoure i incentivar els
emprenedors i ajudar a la creació de noves empreses a més a més aposten per la
internacionalització de les empreses catalanes.
Reagrupament aposta per una política de recursos energètics per tal de arribar a
acords comercials amb exportadors a més a més de si Catalunya es independent de
introduir els productes catalans al mercat mundial. També proposen la creació de
productes fets a Catalunya com a marca comercial.
44
Solidaritat nega cap acord amb ningun partit que estigui d’acord amb el sistema de
finançament de Catalunya així com no donar suport a partits amb representació a les
Corts espanyoles ni institució nacional (Govern, Rei, delegats del Govern espanyol...)
fins que no s’acabi l’espoli fiscal.
Justícia
CiU:
1. Aconseguirem una autèntica justícia catalana fent del Tribunal Superior de
Justícia l’òrgan en el qual culmina l’organització judicial a Catalunya i l’última
instància judicial. Això vol dir que tots els processos iniciats a Catalunya en tots
els ordres jurisdiccionals han d’acabar també a Catalunya.
2. Impulsarem un Consell de Justícia de Catalunya com a òrgan de govern
desconcentrat del Poder Judicial i amb totes les funcions per poder acostar la
justícia al ciutadà i a les necessitats reals nacional de Catalunya, i així millorar-
ne l’eficàcia i l’eficiència.
3. Crearem un model de justícia que tingui com a prioritat el servei al ciutadà i
aprovarem la Carta de Drets dels ciutadans en relació amb l’administració de
justícia a Catalunya. Entre d’altres, es recolliran el dret a tenir coneixement i
fer el seguiment de l’estat d’un assumpte, el dret a fer gestions i tràmits
mitjançant Internet o videoconferència o el dret a rebre les sentencies en català.
4. Completarem els llibres del Codi civil de Catalunya i culminarem, així, el ple
desenvolupament del nostre dret civil per tal de donar les respostes que la
nostra societat, en evolució constant, demana, i tornar als objectius de
completar definitivament el nostre dret civil amb criteris d’homogeneïtat.
45
5. Impulsarem la modificació dels llibres aprovats per tal de garantir el principi
d’intervenció mínima, l’autonomia de voluntat de l’individu, la llibertat i la
seguretat jurídica.
6. Impulsarem mesures per tal de donar més estabilitat a la tasca judicial i al
treball que desenvolupen.
7. Farem efectiva la competència normativa, executiva i de gestió de la
Generalitat sobre el personal no judicial i la competència exclusiva sobre el
personal laboral, tot creant els cossos de funcionaris adients i instant els
traspassos que resten pendents per tal d’optimitzar el servei al ciutadà i
dimensionar l’administració de justícia de forma eficient atenent a la
implantació de nous mitjans digitals i a la demanda social.
8. Assumirem les plenes competències sobre els mitjans materials, les oficines
judicials, i els òrgans i serveis de suport, amb la introducció de mitjans com la
comunicació per Internet o la videoconferència per augmentar l’eficiència de
la resposta judicial i reduir-ne els terminis. Implantarem el nou model
d’oficina judicial.
9. Recuperarem l’esperit inicial de la Ciutat Judicial de Barcelona - l’Hospitalet,
que unificava i concentrava en un sol àmbit judicial tots els òrgans
jurisdiccionals de Barcelona, amb una imatge singular de l’administració de
justícia digna del servei públic que desenvolupa. Impulsarem el mateix model a
Tarragona, Girona i Lleida.
10. Mantindrem l’actual sistema de torn d’ofici, tot potenciant des de
l’administració el reconeixement de la bona qualitat en la prestació del servei,
millorant els serveis d’orientació jurídica, alhora que incrementant les
dotacions de recursos per retribuir dignament la preparació i dedicació dels
46
professionals adscrits, així com la gestió que se’n fa des dels col·legis.
Corregirem l’excés d’intervencionisme de l’administració i defensarem
l’autonomia dels col·legis.
11. Mantindrem l’actual sistema de seguretat jurídica preventiva, amb la
intervenció de notaris i registradors, entenent, tal com es fa a Catalunya, que
les seves funcions són complementàries i no excloents.
12. Modificarem la Llei de mediació i conciliació, per tal de garantir uns serveis
amb plenes garanties d’independència, eficàcia, eficiència i qualitat que han de
servir per descongestionar l’Administració de Justícia, especialment en l’àmbit
administratiu en relació amb els temes que incideixen directament en el dia a
dia dels ciutadans, com ara la sanitat o l’ensenyament.
13. Potenciarem el model de medi obert en la justícia juvenil, amb un conjunt de
mesures de reintegració a la societat, com ara l’assessorament tècnic, la
mediació i reparació, els serveis en benefici de la comunitat, la llibertat
vigilada, el tractament terapèutic ambulatori, la convivència, l’assistència als
centres de dia i les tasques socioeducatives.
14. Implementarem i estendrem convenis entre el Poder Judicial, la fiscalia, els
ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions i la Generalitat per fer
eficaces les penes alternatives a la presó consistents en treballs en benefici de la
comunitat, especialment dels joves.
15. Política penitenciària. Continuarem treballant per tal que els centres
d’internament reuneixin les condicions materials i de personal per fer un
tractament individualitzat dels menors.
16. Proposarem un model de gestió de referència i innovador, que garanteixi la
seguretat, redueixi la reincidència i aposti per la reinserció social.
47
17. Posarem en valor la tasca que duen a terme els funcionaris de presons, i
millorarem les condicions laborals dels serveis.
PSC:
1. Adequarem l’organització judicial i l’administració de Justícia als nous
requeriments de la societat catalana
2. Adequarem l’organització judicial i l’administració de Justícia als nous
requeriments de la societat catalana, dotant-los dels instruments i recursos
necessaris.
3. Impulsarem una justícia de proximitat en que la mediació jugui un paper
central
4. Prestigiarem la justícia gratuïta fomentant i facilitant-ne la seva utilització
5. Donarem un nou impuls a la carta municipal de Barcelona en relació a la
justícia de proximitat
6. Simplificarem i racionalitzarem els processos organitzatius en el marc de la
Nova Oficina Judicial
7. Potenciarem les TIC i l’oficina sense papers
8. Treballarem per a la creació d’un registre centralitzat de faltes penals
coordinat amb la resta de l’Estat
9. la ciutat de la Justícia de Girona, el fòrum de la Justícia de Tarragona i les
noves Audiències de Barcelona i Lleida.
10. Una política penitenciària que té com a un dels pilars la reinserció
11. Seguirem amb el model de justícia juvenil
12. Reduirem la massificació de les presons obrint cinc nous centres penitenciaris i
cinc nous centres oberts
48
13. Serem implacables amb la multi-reincidència
Reagrupament:
1. El poder judicial gaudirà de plena independència de la resta de poders,
nomenarà de forma independent els seus òrgans de govern amb criteris
democràtics i de capacitació. Administrarà un pressupost propi atenent a
criteris d’eficiència. El govern català no disposarà de ministeri de justícia i el
poder judicial disposarà de funcionaris de seguretat, policia judicial en
dependència directa dels òrgans judicials.
SI:
No te cap proposta per justícia
Comparant propostes, la proposta electoral en temes de justícia del Convergència i
Unió son intervencionistes, el govern hauria de controlar més la justícia per tal de
apropar-la al poble, a més a més fa propostes electorals contraries a la sentencia
que retallava estatut en competències de justícia. D’altre banda el PSC impulsarà
una justícia rapida i de proximitat castigant els reincidents, també proposa la
creació de nous centres penitenciaris per tal de millorar la situació dels presos a les
presons catalanes.
Reagrupament promet, en cas aconseguir la independència que a Catalunya no hi
haurà cap relació entre l’estat i la justícia.
Solidaritat no contempla al seu programa cap proposta per justícia.
49
Turisme
CiU
1. Potenciarem la marca “Catalunya” com a destinació turística nacional que es
distingeix per la qualitat i la multiplicitat d’ofertes i paisatges i que incorpora i
promou les marques de les seves destinacions turístiques reconegudes
internacionalment.
2. Desenvoluparem un programa d’actuacions per tal que els visitants percebin la
nostra realitat de país durant l’estada a Catalunya.
3. Aprofitarem intensament les marques territorials en aquells àmbits on el seu
millor posicionament faci més eficient les accions a portar a terme.
4. Promourem la desestacionalització mitjançant l’adaptació dels allotjaments i
dels serveis turístics a les necessitats de segments concrets de demanda i
impulsarem les actuacions de promoció i comercialització més adients, tot
posant un èmfasi especial en la captació dels col·lectius amb més disponibilitat
per generar viatges en qualsevol època de l’any, com són, per exemple, el
turisme de congressos, el “turisme sènior”, el turisme d’estades esportives o el
de viatges culturals vinculats a l’activitat universitària.
5. Revisarem la normativa turística per tal de garantir una gestió professional de
totes les modalitats d’allotjaments turístics; definirem uns estàndards mínims
de qualitat de les seves instal·lacions i serveis, i lluitarem contra la proliferació
d’allotjaments clandestins.
6. Revisarem les normatives que incideixen sobre els establiments i les activitats
turístiques (normes mediambientals, de prevenció i seguretat, d’espectacles i
50
activitats recreatives, de salut pública, etc.) amb la finalitat d’evitar que les
empreses del sector estiguin subjectes a limitacions o càrregues injustificades o
desproporcionades.
7. Farem l’administració accessible, simplificant-la i harmonitzant la normativa
existent, per tal de facilitar-ne els tràmits i aconseguir que aquesta sigui una
ajuda i no un obstacle per al sector turístic.
8. Crearem el portal “Coneix Catalunya”, amb informació actualitzada
permanentment sobre llocs, recursos i esdeveniments d’interès turístic.
9. Promourem una implicació més àmplia de l’Administració en el suport al
turisme i crearem la Taula del Turisme, un òrgan permanent de participació
del sector.
10. Reclamarem al Govern espanyol l’aplicació d’un IVA reduït sobre el sector
turístic i ens comprometem a no establir noves figures impositives que tinguin
com a objecte principal gravar l’activitat turística.
11. Reconeixerem l’especificitat dels municipis turístics i els donarem els recursos
necessaris perquè puguin afrontar en les millors condicions els serveis mínims
i complementaris que són propis d’aquesta condició, i perquè rebin el suport i
l’atenció preferent que els correspon, d’acord amb la Llei de turisme de
Catalunya.
12. Crearem la marca Paradors de Catalunya integrada pels paradors de turisme
actualment de titularitat estatal, amb altres establiments ubicats en monuments
culturals, històrics, religiosos o d’una rellevància paisatgística especial.
13. Crearem a l’ICF la línia Turisme Futur, com a sistema de finançament
permanent, mitjançant un instrument de crèdit i un instrument d’aval, adaptat
51
a les necessitats específiques de les empreses turístiques, amb una atenció
especial a les micro i les petites empreses del sector.
14. Garantirem que turisme i civisme siguin conceptes indestriables amb
campanyes informatives i de prevenció i amb accions per garantir el
compliment de les lleis.
15. Demanarem el traspàs a la Generalitat del fons social destinat a vacances per a
la gent gran de l’IMSERSO.
16. Posarem les bases per a la creació de la Universitat Turística Europea de la
Mediterrània amb seu a Catalunya, en cooperació amb les universitats
catalanes i les escoles de turisme pròpies o adscrites, tot promovent la
incorporació i la participació en el projecte de les universitats de l’arc
mediterrani.
17. Impulsarem definitivament, i de forma coordinada amb la resta de centres de
recerca turística del país, la tasca pròpia de l’Institut de Recerca Turística de
Catalunya per tal d’afavorir la innovació, generar coneixement i reforçar la
competitivitat del sector.
18. Reclamarem la gestió de les principals infraestructures de comunicacions de
Catalunya: aeroports de Barcelona, Girona - Costa Brava i Reus, ports de
Barcelona i Tarragona, ferrocarrils de rodalies i de recorregut intern a
Catalunya per tal de posar-les al servei de l’activitat turística, entre d’altres.
En aquest sentit, l’aeroport de Barcelona haurà de connectar directament
Catalunya amb tot el món mitjançant vols directes transoceànics.
52
PSC:
1. Impulsarem un turisme de qualitat, més responsable i sostenible que combini la
cultura, la gastronomia i l’enologia amb altres formes més tradicionals de
turisme com és el turisme de sol i platja.
2. Donarem les eines als empresaris per, quan sigui necessari, reestructurar,
reorientar i adaptar el sector a les noves necessitats i per fer-lo més competitiu
amb assessorament i ajuts econòmics.
3. Atorgarem recursos complementaris als municipis turístics i, a la vegada,
impulsarem un programa per compensar els costos socials i mediambientals
que es puguin derivar de l’activitat turística en el territori.
4. Crearem una marca de prestigi per als territoris amb espais protegits i
paisatges exemplars i plantejarem el desenvolupament d’un turisme rural de
qualitat amb la creació de la Xarxa d’Hotels Naturals.
Reagrupament:
1. Cal mantenir i augmentar el turisme de qualitat que arriba mitjançant grans
creuers. La millora de l’aeroport i una oferta directa sense haver de passar per
capitals de països estrangers com Madrid, millorarà la qualitat de l’oferta i el
seu preu des d’altres continents.
2. Desenvolupar un pla de turisme de la salut. Amb el desenvolupament dels nous
sistemes de diagnosi personalitzar, conjuntament amb l'experiència turística
que tenim, es pot crear una oferta turística basada en la salut.
SI:
No te cap proposta en temes de Turisme.
53
Per resumir: CiU proposa en matèries de turisme potenciar la marca “Catalunya” per
vendre la realitat del país als possibles turistes a més a més vol incentivar els viatges
del IMSERSO, arribar a acords amb els municipis per donar un servei turístic més
personalitzat i atent.
El PSC aposta per una política incentivaria a les empreses que son dedicades al
turisme i als municipis catalans acollidors d’aquest. En canvi Reagrupament vol
millorar infraestructures per aconseguir millorar ofertes i buscar un turisme basat en
la salut.
Cultura
CiU:
1. Reforçarem el sentiment de nació, la identitat col·lectiva pròpia, com a valor
ètic a partir del desenvolupament d’un nacionalisme democràtic cosmopolita i
cívic.
2. Farem que administració pública i societat civil actuïn coordinadament.
Aprofitarem la valuosa xarxa d’equipaments culturals que hi ha al país, gràcies
a l’esforç del teixit associatiu de molts anys, per fer arribar la cultura a tots els
indrets de Catalunya.
3. Treballarem per garantir que la ciutadania pugui viure plenament en català
en tots els àmbits de la societat com a valor d’una ciutadania compromesa i
responsable.
54
4. Desenvoluparem el Pla de digitalització del cinema tot garantint, en
col·laboració amb el sector, l’oferta en igualtat de condicions de cinema doblat
al català.
5. Incrementarem l’oferta de cinema en versió original subtitulada en els mitjans
públics.
6. Promourem i defensarem la presència de la llengua catalana en tots els
recursos, eines, instruments, etc. relacionats amb les tecnologies de la
informació i la comunicació.
7. Defensarem l’ús de la llengua catalana en els mitjans de comunicació,
especialment els audiovisuals, començant pels de titularitat pública.
8. Durem a terme les gestions necessàries davant la Corporació de RTVE amb
l’objectiu de potenciar Ràdio 4 i la producció del centre de Sant Cugat de TVE
Catalunya, tot fent realitat una presència estable i suficientment àmplia de la
programació en català als canals de la TDT de la CRTVE.
9. Farem que Televisió de Catalunya assumeixi el rol de televisió nacional del país,
tot potenciant la llengua catalana, la cultura catalana i l’imaginari català.
Treballarem perquè continuï sent líder d’audiència, televisió de referència i
motor audiovisual de Catalunya. Apostarem clarament perquè els informatius
reflecteixin la pluralitat social i política del país.
10. Defensarem i protegirem la unitat de la llengua catalana.
11. Donarem suport a mesures com les parelles lingüístiques i les potenciarem per
incrementar l’ús de la nostra llengua entre els nouvinguts i convertir-la en un
factor d’integració i de cohesió social.
12. Potenciarem les classes de català gratuïtes per a tots els nouvinguts i la resta de
la ciutadania. Acostarem els centres de normalització lingüística als diferents
55
barris de les ciutats catalanes i n’adaptarem els horaris a les disponibilitats dels
usuaris per potenciar l’aprenentatge del català.
13. Desenvoluparem la Llei de l’aranès i potenciarem la llengua i cultura occitanes,
en la seva especificitat aranesa, com a patrimoni de la Val d’Aran.
14. Potenciarem la cultura popular i tradicional catalana, amb l’objectiu
d’investigar-la, recuperar-la, preservar-la, enfortir-la i difondre-la com a
valor del nostre patrimoni nacional i com a factor cohesionador de la nostra
identitat col·lectiva.
15. Promourem els castells com un dels exponents més singulars de la cultura
popular catalana i donarem suport, entre altres iniciatives, a la seva difusió als
mitjans de comunicació, a col·laborar tècnicament i econòmica en la millora de
les assegurances castelleres, i al projecte del Museu Casteller.
16. Facilitarem la innovació i la modernització del model tradicional
d’associacionisme cultural, i especialment les manifestacions pròpies de la
cultura tradicional catalana.
17. Afavorirem els projectes culturals de creació i de difusió conjunts entre els
territoris de parla catalana.
18. Difondrem el coneixement científic com a element fonamental per al
desenvolupament personal i humanístic de la societat catalana.
19. Treballarem per la transversalitat dels diferents camps que componen tot
procés creatiu: la formació, la creació, la producció, l’exhibició i la difusió dels
diferents àmbits de la cultura.
20. Reforçarem la internacionalització dels creadors i en potenciarem la
participació en esdeveniments de prestigi reconegut. Agruparem i potenciarem
els recursos per afavorir la internacionalització de les empreses culturals.
56
21. Crearem ajuts en forma d’inversió que permetin als artistes i als creadors
arribar a l’èxit, tot incidint sempre en el valor de l’excel·lència i que a la vegada
es prevegi un retorn social de la seva tasca.
22. L’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) ampliarà el seu suport a totes
les indústries culturals del nostre país per tal de proporcionar millors
condicions i eines per cobrir-ne les necessitats financeres. L’ICIC treballarà
conjuntament amb l’Institut Català de Finances (ICF) per oferir finançament
adequat als projectes culturals.
23. Crearem una dinàmica de professionalització real dels sectors culturals del país
des del punt de vista industrial. Invertirem en vivers i processos de formació
que permetin la creació d’empreses de tots nivells amb capacitat de generar un
autèntic negoci de la producció cultural de cara al propi país i de cara a la seva
projecció internacional.
24. Farem que la indústria audiovisual catalana sigui més competitiva. Treballarem
perquè els productes audiovisuals produïts al nostre país tinguin en els mitjans
de comunicació catalans un canal de difusió destacat.
25. Farem l’estatut de l’artista i el creador.
26. Promourem una xarxa d’espais multidisciplinaris destinats a la recerca
creativa.
27. Incentivarem les tecnologies de la informació i la comunicació tot
democratitzant el consum i la producció culturals però amb la voluntat de
vetllar pel respecte als drets d’autor.
28. Reclamarem a les entitats de gestió de drets un protocol d’informació i
recaptació de les tarifes, dels seus representants i de les obres protegides per tal
que siguin adaptats i adequats a les noves formes d’explotació i d’usos de les
57
obres. Tot plegat, amb la voluntat de donar transparència i agilitat en el tràmit
de les llicències, confiança als promotors, programadors i editors per tal que la
programació i la difusió de les obres tinguin un encaix amb les diverses
realitats culturals del nostre país.
29. Millorarem la xarxa de biblioteques amb les eines necessàries perquè puguin
assolir un paper de lideratge social i amb atenció especial al desenvolupament
del món digital.
30. Aprovarem la Llei de la música de Catalunya per potenciar, protegir i
promoure tota la música feta, creada i produïda a Catalunya, i amb una atenció
especial a la música catalana i en català.
31. Desenvoluparem polítiques de protecció i de foment de la música tradicional
catalana amb l’estudi dels instruments tradicionals en la formació reglada dels
conservatoris i les escoles de música, i amb la presència de la música de festa i
d’arrel tradicional en els mitjans de comunicació públics.
32. Potenciarem l’educació musical en tots els nivells possibles d’aplicació: en
l’ensenyament general i en el règim específic, però també en l’activitat amateur
en totes les edats.
33. Dignificarem la professió de músic amb la regulació i l’ordenació del sector.
Reconeixerem el rol d’altres professions vinculades al sector de la música, com
el dels agents, mànagers i productors.
34. Potenciarem l’espai virtual MUSICAT i l’estendrem a la resta d’àmbits de la
cultura.
35. Desenvoluparem el Pla integral de la dansa. Crearem circuits d’exhibició a tot
el territori de Catalunya i els vincularem amb els circuits estatals i
internacionals.
58
36. Farem un replantejament del volum global d’inversió pública en les
institucions d’arts escèniques del país per tal de racionalitzar l’oferta i
optimitzar els resultats.
37. Ajudarem a l’edició i la distribució de les empreses editorials catalanes que
publiquin en llengua catalana. Particularment, donarem suport al món de les
llibreries.
38. Mantindrem el suport a FICOMIC per facilitar-ne la tasca de divulgació dels
autors catalans, perquè continuï la feina de difusió a la Setmana del Llibre en
Català i la feina d’expansió del còmic i la il·lustració catalans als mitjans de
comunicació, les escoles, les biblioteques i els organismes culturals.
39. Elaborarem amb racionalitat el Pla d’infraestructures sota criteris d’equilibri
pressupostari coherent entre continent (infraestructures) i contingut (creació i
producció) i fent que sigui sensible a la realitat dels ens locals. Hi incorporarem
línies d’ajuda per a entitats culturals que siguin propietàries d’edificis de valor
cultural.
40. Defensarem la unitat de la col·lecció d’obres d’art en litigi del Museu Diocesà i
Comarcal de Lleida, i garantirem que es mantinguin com a col·lecció inscrita al
Catàleg de Patrimoni Cultural Català.
41. Consolidarem a través de l’Institut Ramon Llull la projecció exterior de la
cultura catalana amb polítiques racionals i equitatives de just equilibri entre els
artistes consolidats i aquells que comencen a fer-se un nom.
42. L’Institut d’Estudis Catalans, més que no pas suports departamentals en funció
de les disciplines de cada secció, serà contemplat, reconegut i protegit en la
seva globalitat i unicitat, en tant que màxima autoritat filològica i científica,
com a acadèmia que és de la llengua i de la cultura.
59
PSC:
1. Augmentarem els instruments de finançament de l’Institut Català de Finances
(ICF) per a les propostes innovadores d’alt potencial.
2. Millorarem els incentius fiscals per atreure més recursos privats, nacionals i
internacionals, a la cultura.
3. Fomentarem la creació de continguts digitals i crearem la marca “Catalan
Commons” per posar a lliure disposició dels creadors els drets sobre continguts
culturals de titularitat pública.
4. Ampliarem l’oferta de l’Anella Cultural perquè hi hagi més ciutats connectades
i una programació diària.
5. Impulsarem el Portal Catalunya de cultura per tal de tenir accés integral als
continguts culturals digitals de lliure accés.
6. Mantindrem les inversions en el pla de biblioteques i bibliobusos i del servei
públic bibliotecari com a principal via d’accés públic a la cultura.
7. Incrementarem la inversió en digitalització i creació de continguts
8. Iniciarem el desplegament del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya,
modulant la intensitat inversora en funció dels acords entre la Generalitat i ens
locals.
9. Elaborarem un pla integral de patrimoni i impulsarem la protecció del
patrimoni, material i immaterial, posant l’èmfasi en el seu valor cultural, en la
seva capacitat de generar valor afegit, identitat i gaudi per a la ciutadania, i en
la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic pel país.
60
Reagrupament:
1. L’excel·lent posicionament del nostre país en aquests sectors i, en general, en
tot allò que fa referència a indústries culturals i de comunicació, obliga a
potenciar les estructures ja existents, amb polítiques que permetin potenciar i
difondre la nostra producció cultural.
SI:
“Des de 1978 ha continuat la minorització de la llengua i la cultura catalana perquè
Espanya no reconeix la territorialitat, ni l’abast geogràfic, els Països Catalans, de la
llengua i cultura catalana. Aquest fet ha promogut un bilingüisme unidireccional que
ha perpetuat l’existència de sectors de la població monolingües espanyols que són
utilitzats per l’Estat espanyol per a negar i combatre la realitat nacional de Catalunya i
per l’estancament de l’ús social del català. El procés de substitució lingüística del català
per l’espanyol no s’ha aturat. Fins que no s’inverteixi, la normalitat de l’ús social del
català no estarà assegurada.
Tot i això cal considerar que el castellà és la llengua materna de molts catalans i
adoptada per amplis sectors socials a Catalunya, coneguda per tothom i útil en la
projecció exterior. El procés de creació de l’Estat català recull aquesta realitat i vetlla
per a que no sigui utilitzada com a factor de conflicte social per dificultar el procés
d’independència.
La Constitució espanyola tracta els catalans com a minoria lingüística dins el seu propi
país. La distribució de les cadenes de televisió espanyoles i catalanes (amb majoria
aclaparadora a favor de les primeres) reflecteix el model constitucional. Només la
immersió lingüística a part de les escoles aplica el principi de la
61
territorialitat i aquesta mesura ara es troba en perill amb la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut.
El no-reconeixement de la territorialitat de la llengua catalana ha impedit la
normalització lingüística que Catalunya i els Països Catalans necessitaven després de
quaranta anys de genocidi cultural i nacional franquista i de segles de persecució
política de la llengua catalana. Trenta anys d'autonomia amb la presència majoritària
de mitjans de comunicació, etiquetatge, pel•lícules, discos, documentació empresarial,
etc. en espanyol han fet disminuir l'ús social del català. Les dificultats i prohibicions a
la lliure comunicació en català entre els Països Catalans són una mostra més de la
permanent discriminació contra la llengua catalana que exerceixen les institucions
espanyoles i franceses.
L'arribada de més d'un milió i mig de treballadors extracomunitaris ha agreujat la
situació de la nostra llengua i cultura perquè molts dels nouvinguts es socialitzen a
Catalunya en espanyol.
La llengua i la cultura catalana es troben en una situació límit que no garanteix la seva
supervivència.
Només un Estat propi pot invertir la tendència a la substitució a què ens aboca la
dependència.
Catalunya considera com a pròpia la llengua occitana de la Vall d’Aran, i vetllarà i
actuarà amb el mateix rigor i intensitat en la seva defensa i promoció.”
El tema de la cultura es resumeix, Convergència i Unió promet defensar tot tipus de
expressió artística així com a l’artista i crear institucions mixtes per el mecenatge
d’aquests a més a més de crear una marca cultural pròpia del país, defensa també la
llengua com a eina cultural i vol fer servir la televisió publica i les TIC per fer arribar
62
la cultura a tothom. El Partit del Socialistes de Catalunya defensa l’augment del
pressupost de diners públics per protegir als artistes així com a la seva obra i protegir
el patrimoni nacional.
Reagrupament diu que s’ha de potenciar les expressions culturals que tenim al país.
Per acabar Solidaritat fa un escrit sobre la cultura Catalana i fa apologia a la
independència com a única forma per salvaguardar el nostre patrimoni, la llengua i la
cultura.
63
12. Compromisos electorals
A continuació compararé els compromisos de govern que fan durant les eleccions els
quatre partits a analitzar, PSC, CiU, Reagrupament i Solidaritat Catalana per la
Independència.
Partit dels socialistes de Catalunya
1. Contracte pel Futur: Cap jove sense estudiar o treballar.
2. Fons d’Innovació i Desenvolupament Social (FIDES): Un instrument financer
per promoure experiències socials innovadores Sector públic i societat
col·laborant per generar noves oportunitats.
3. Fon d’eficiència energètica: Per a crear 20.000 llocs de treball verds.
4. Fons públic d’innovació i recerca i de transferència tecnològica: S’hi podran
acollir aquelles empreses que tinguin com a objectiu fer de mitjanceres entre
les petites i mitjanes empreses i les universitats/centres de recerca Que permeti
reduir els costos d’inversió de les PIME de Catalunya en R+D+i i millorar els
seus comptes de resultats.
5. Pla un Futur millor: Fins a 20.000 persones aturades cròniques del sector de la
construcció amb baixa formació rebran suport per a reconvertir-se.
6. Pla de lluita contra la pobresa: Per la igualtat real d’oportunitats de tots els nens
i nenes de Catalunya Un programa a 10 anys per a la dràstica reducció del
nombre de famílies amb fills en situació de pobresa.
7. Districtes Especials d’Innovació: Per la renovació i la competitivitat del teixit
productiu del nostre país. Consolidarem 12 districtes d’innovació amb més de
64
200 noves empreses i activitats econòmiques i més de 2.000 nous llocs de
treball qualificats.
8. Programa IGUALS: Per la igualtat de dones i homes a la feina.
9. Conductor responsable, peatge gratuït: Els peatges a les autopistes de Catalunya
seran gratuïts per aquells conductors i vehicles habituals que més ajudin a la
mobilitat sostenible Com més criteris positius es compleixin, més descomptes
10. Programa Catalunya Emprèn: Completarem les millores iniciades per ajudar a
la creació de noves activitats, per tal que Catalunya sigui un lloc idoni per
iniciar un projecte d’empresa.
11. Per la convivència, contra la reincidència: Enfortirem la convivència, millorant
el funcionament de la justícia, garantint la seguretat ciutadana i acabant amb
la delinqüència multireincident Posarem en marxa una oficina especialitzada
en el seu control, seguiment i persecució amb la màxima eficàcia i rigor.
12. Cuidem de qui cuida: Més qualitat de vida per les persones cuidadores de
persones dependents Volem donar suport a les 57.614 persones reconegudes
com a cuidadors d’un familiar en situació de dependència Impulsarem un
programa de formació per a les persones cuidadores i fomentarem l’atenció
telefònica i la creació de grups d’ajuda mútua.
13. Contracte de Servei Públic: Una proposta per retornar la confiança dels
ciutadans en els seus representants. Tots els parlamentaris i els alts càrrecs de
la Generalitat hauran de signar i complir un conjunt de compromisos de
caràcter ètic.
65
Convergència i Unió
1. Superar la crisis, aixecar Catalunya. Nostra prioritat serà: reactivar l’economia,
generar llocs de treball i recuperar els millors valors de Catalunya.
2. Moderarem la pressió fiscal que ha pujat el governs tripartit. Suprimirem
l’impost de Successions i Donacions.
3. Els emprenedors rebran l’estímul i l’impuls de l’administració pública i no
traves. Eliminarem burocràcia i simplificarem els tràmits. Crear una empresa
serà més fàcil.
4. Dret a escollir i garantia de l’estat del benestar. Treballarem perquè es pugui
escollir metge i perquè les famílies puguin triar l’educació dels seus fills i les
seves filles.
5. Catalunya terra d’acollida: els immigrants tindran drets i compliran amb els
seus deures.
6. Catalunya global: la Catalunya amb identitat i cultura pròpia en el mon, la de
la feina ben feta, la Catalunya que crea oportunitats
7. Si a la nova sostenibilitat. Si a les infrastructures que Catalunya necessita. No a
la limitació dels 80 Km/h.
8. Som una nació: tenim dret a decidir el nostre futur. Aquest serà el camí cap a
la llibertat i l’autogovern de Catalunya.
9. Concert discal: Un model de finançament propi que ens permetí gestionar els
nostres recursos.
10. Volem un govern fort i amb la gent més preparada del país. Situarem
l’administració catalana entre les millors, tot seguin els criteris d’austeritat,
d’aprimament, d’agilitat i d’avaluació.
66
Solidaritat catalana per la independència.
1. Proclamarem la independència durant la propera legislatura (2010-2014) i si
no obtenim prou diputats, farem oposició al govern autonomista que es formi.
2. Difondrem i farem pedagogia dels avantatges de l’estat propi fins a assolir la
majoria parlamentària.
3. Proposarem una llei que limiti l’acumulació de càrrecs, les dietes i els encàrrecs
a dit fets pel govern.
4. Promourem la regeneració democràtica tot proposant una llei electoral amb
llistes obertes.
5. Constituirem l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que estengui
la proclamació d’independència a tots els Països Catalans.
Reagrupament
1. Independència:
- Democràticament independents
- Catalunya un nou estat al món.
2. Democràcia:
- Més democràcia, menys corrupció
- Administració més simple i eficient
3. Treball:
- Més productivitat
- Més riquesa i més rendes
67
13. Lemes de Campanya
PSC
Campanya, “Garantia de progrés”
Precampanya, “Segueixo creient”
Precampanya, “El canvi real”
El PSC fa una campanya electoral semblant a una campanya institucional, fa servir la
posició de Jose Montilla com a president de Catalunya per mobilitzar als seus votants,
garantint, com segons ells han fet al anterior mandat, el progres i a la precampanya
fent servir “El canvi Real” per especificar que han fet durant els quatre anys que han
governat.
CiU:
Campanya, «Una Catalunya millor»
Precampanya, «Comença el canvi»
CiU fa una campanya agressiva prometent “Una Catalunya millor” sota els seu mandat.
Durant la precampanya fan servir “comença el canvi”, es un estil directe.
68
Reagrupament Independentista
Precampanya, «Independència, Democràcia i Treball»
Precampanya, «Independència. Ara sí, ara toca»
Campanya, “SI a la Independència”
RI fa servir la els mateixos eslògans durant la precampanya i la campanya. Assegura la
independència, de una forma directa assegurant que si, que toca arribar-hi.
Solidaritat:
Precampanya, «Fem possible la independència!»
Campanya, «Catalunya proper estat d'Europa»
Solidaritat durant la precampanya va llençar el missatge de que el poble mitjançant els
polítics poden arribar a la independència. Durant la campanya el seu cap de llista,
promet que Catalunya ha de ser el proper estat d’Europa.
69
14. Enquestes
Durant la campanya electoral son molt importants les enquestes, tant les de
precampanya com les de campanya, tenint en compte que a Catalunya cinc dies abans
de les eleccions no es poden publicar, diaris com “El Periódico” publica enquestes
electorals al seu diari andorrà. Una enquesta molt favorable per un partit pot ser
perjudicial ja que pot provocar la mobilització dels votants d’altres partits i
desmobilitzar els votants del partit guanyador, provoca confiança.
Els resultats de les enquestes electorals segons les publicades per el Centre d’Estudis
d’Opinió (CEO), el Periódico, Publico i La Vanguardia, Metroscopia i altres mitjans son:
Enquesta CiU PSC
PSOE
ERC PPC ICV
EUiA
C's RI SI PxC Altres Indecisos
Centre d'Estudis d'Opinió
(07/2009)
54 37 15 15 11 3 0 - - - -
La
Vanguardia(01/11/2009)
57-
58
35-
36
14-
15
15-
16
10-
11
0 0-
3
- - - -
El Periódico de Catalunya
(01/11/2009)
55-
57
36-
38
16-
17
12-
14
13-
14
0 0 - - - -
Centre d'Estudis d'Opinió
(04/12/2009)
56-
57
36-
38
17 15 10 0 0 - - - 13,4%
Centre d'Estudis d'Opinió 58 38 15 13 10 0 1 - - - 15,2%
La Vanguardia
(14/03/2010)
65-
67
32-
33
11-
12
13-
14
11-
12
0 0 - - - -
70
Enquesta
CiU
PSC
PSOE
ERC PPC ICV
EUiA
C's RI SI PxC Altres Indecisos
Baròmetre COPE
(18/03/2010)
59 35 13 16 12 0 0 - - - -
El Periódico de
Catalunya(24/03/2010)
61-
63
34-
36
12-
13
13-
14
11-
12
0 0 - - - -
Antena 3 (27/03/2010) 61-
62
35-
36
13-
14
12-
13
11-
12
0 - - - - -
Público 58-
60
41-
43
13 10 10-
11
0 0 - - - -
La Vanguardia
(15/05/2010)
63-
64
33-
34
13 14 11 0 0 - - - -
Centre d'Estudis
d'Opinió(21/05/2010)
65 36 13 12 9 0 0 - - - 17,0%
El Mundo (02/06/2010) 57-
59
35-
38
12-
15
20-
22
5-7 - - - - - -
El Periódico
(19/06/2010)
65-
67
30-
32
12-
13
13-
14
10-
12
0 0 - - - -
La Razón (05/07/2010) 60-
61
32-
33
12-
13
15-
16
13-
14
0 - - - - -
La Vanguardia 65-
66
32-
33
13 14 10 0 - - - - -
Centre d'Estudis
d'Opinió(30/07/2010)
67-
68
31-
32
13 13 10 0 0 - - - 22,2%
71
Enquesta
CiU
PSC
PSOE
ERC PPC ICV
EUiA
C's RI SI PxC Altres Indecisos
La Vanguardia
(05/09/2010)
60-
61
31-
32
15-
16
15 12 0-
3
0-
3
- - - -
El País (26/09/2010) 61 28 12 17 9 4 2 2 0 - -
RAC 1 (26/09/2010) 63-
65
30-
31
10-
11
15-
16
9-
10
3-
4
0 0-
3
0 - -
El Periódico
(03/10/2010)
63-
65
30-
31
12-
13
14-
15
9-
10
2-
3
- 0-
2
- - -
RAC 1 (25/10/2010) 65-
66
27-
28
11-
12
13 9-
11
4 0 0-
4
0 - -
La Razón (02/11/2010) 62-63 30-
31
11-
12
15-
16
12-
13
2-
3
- - - 0-2 -
Centre d'Estudis d'Opinió 62-
65
29-
30
13-
14
16 8-9 4 0 0 - - 17,6%
CIS (12/11/2010) 59 33 15-
16
13-
14
11 3 0 0 - - 14,0%
RAC 1
(15/11/2010)
62-
63
30-
31
10-
11
14-
15
9-
10
3 0-
1
2-
4
0 - -
El Mundo 61-
64
30-
32
11 17-
19
9-
10
3 - 1 - - -
El País (21/11/2010) 64-
65
30 8-9 13-
14
10 6-
7
- 1-
3
- - -
Público (22/11/2010) 62 33 13 12 10 4 - 1 - - -
72
Enquesta
CiU
PSC
PSOE
ERC PPC ICV
EUiA
C's RI SI PxC Altres Indecisos
El Periódico
(22/11/2010)
63-
64
30 11 14 10-
11
4-
5
- 0-
4
- - -
El Periòdic d'Andorra
(23/11/2010)
63-
64
29-
30
11-
12
13-
14
10-
11
5 0 0-
4
0 - -
El Periòdic d'Andorra
(24/11/2010)
64-
65
29-
31
10-
12
13-
14
10-
12
4-
5
- 0-
2
- - -
El Periòdic d'Andorra
(25/11/2010)
64-
65
29-
31
10-
12
13-
14
11-
12
4-
5
- 0 - - -
El Periòdic d'Andorra
(26/11/2010)
65-
67
29-
30
10-
11
13-
14
11-
13
3-
4
- 0 - - -
El Periòdic d'Andorra
(27/11/2010)
64-
66
29-
30
10-
12
14-
15
12-
13
3-
4
- 0 - - -
El Periòdic d'Andorra
(28/11/2010)
65-
67
27-
28
10-
12
14-
15
12-
14
4 - 0-
2
- - -
73
15. Resultats Electorals
Aquests son els resultats de les eleccions al total de Catalunya, s’obserba que Ciu s’aproxima a la majoria absoluta amb els 62 dels 68 diputats necesaris i sera investit president ja que no hi ha posibilitat logica d’unio entre tots els partits. S’observa tambe que el PSC perd 9 diputats respecte a les eleccions del 2010. El gran perdedor de aquestes eleccions es ERC, ja que pasa de ser la tercera força politica al parlament per ser la cinquena, empatat a diputats, pero amb menys vots que ICV. Com a mostra de la desafecció de la societat catalana amb Espanya, SI a entrat al parlament amb 4 diputats, superant aixi a C’s que es el segon any consecutiu que obte 3 diputats. El grup mixt estara format per SI i C’s, un partit independentista, i un altre de no nacionalista, i espanyolista.
Aquest gràfic es una representació dels resultats electorals representats a continuació:
74
Catalunya
Candidaturas Vots Diputats CiU 1.198.010 38,47% 62
PSC-PSOE 570.361 18,32% 28 P.P. 384.019 12,33% 18
ICV-EUiA 229.985 7,39% 10 ERC/ESQUERRA 218.046 7,00% 10
SI 102.197 3,28% 4 C's 105.827 3,40% 3 PxC 75.321 2,42%
RI.cat 39.922 1,28% Eb-CenB 18.628 0,60% EV-GVE 15.458 0,50%
PACMA-ANIMALISTA 13.858 0,45% DES DE BAIX 7.169 0,23%
CORI 6.982 0,22% PIRATA.CAT 6.489 0,21%
UPyD 5.293 0,17% PDLPEA 3.198 0,10%
PCPC 2.942 0,09% ALTERNATIVA DE GOVERN 2.187 0,07%
PFiV 2.075 0,07% PUM+J 1.968 0,06% P.O.S.I. 1.834 0,06%
FE de las JONS 1.781 0,06% PRE-IR 1.542 0,05% PCAS 1.053 0,03% UCE 878 0,03% PH 852 0,03%
PDR.CAT 813 0,03% M.S.R. 778 0,02%
GN 702 0,02% GLBTH/TSI 499 0,02%
PxCat
312 0,01%
CDS 216 0,01% BLOC.S.C. 187 0,01%
PAR 97 0% P.J.P. 47 0%
75
Barcelona Candidatures Vots Diputats
CiU 858.188 36,85% 35
PSC 445.448 19,12% 18
P.P. 298.856 12,83% 12
ICV-EUiA 192.836 8,28% 8
Esquerra 148.061 6,36% 6
C's 89.730 3,85% 3
SI 72.090 3,10% 3
PxC 57.569 2,47%
RI.cat 23.299 1,00%
Eb-CenB 14.160 0,61%
EV-GVE 11.835 0,51%
PACMA-ANIMALISTA 11.283 0,48%
DES DE BAIX 5.600 0,24%
PIRATA.CAT 4.997 0,21%
UPyD 4.537 0,19%
CORI 4.425 0,19%
PDLPEA 2.386 0,10%
ALTERNATIVA DE GOVERN 2.187 0,09%
PCPC 2.142 0,09%
PUM+J 1.654 0,07%
PFiV 1.528 0,07%
P.O.S.I. 1.323 0,06%
FE de las JONS 1.266 0,05%
PRE-IR 1.074 0,05%
PCAS 1.053 0,05%
PH 803 0,03%
GN 702 0,03%
U.C.E. 702 0,03%
M.S.R. 478 0,02%
76
Girona
Candidatures Vots Diputats
CiU 131.690 45,16% 9
PSC-PSOE 41.498 14,23% 3
Esquerra 26.828 9,20% 2
P.P. 25.050 8,59% 1
ICV-EUiA 14.057 4,82% 1
SI 13.845 4,75% 1
RI.cat 9.560 3,28%
PxC 6.445 2,21%
C's 4.926 1,69%
Eb-CenB 2.139 0,73%
EV-GVE 1.508 0,52%
PACMA-Animalista 1.111 0,38%
PDR.CAT 813 0,28%
DES DE BAIX 712 0,24%
PIRATA.CAT 572 0,20%
GLBTH/TSI 312 0,11%
PCPC 276 0,09%
CORI 276 0,09%
PDLPEA 269 0,09%
P.O.S.I. 228 0,08%
UPyD 222 0,08%
PFiV 215 0,07%
PRE-IR 209 0,07%
M.S.R. 187 0,06%
77
Lleida
Candidatures Vots Diputats
CiU 86.525 46,93% 9
PSC-PSOE 27.242 14,78% 3
P.P. 18.863 10,23% 2
ESQUERRA 16.877 9,15% 1
ICV-EUiA 7.384 4,01%
SI 5.716 3,10%
RI.cat 4.190 2,27%
PxC 3.291 1,79%
C's 2.744 1,49%
Eb-CenB 1.065 0,58%
EV-GVE 637 0,35%
DES DE BAIX 489 0,27%
PACMA-Animalista 467 0,25%
PIRATA.CAT 349 0,19%
PxCat 312 0,17%
CORI 249 0,14%
PCPC 247 0,13%
PDLPEA 213 0,12%
BLOC.S.C. 187 0,10%
PFiV 113 0,06%
PUM+J 113 0,06%
PAR 97 0,05%
FE de las JONS 88 0,05%
UPyD 88 0,05%
CDS 57 0,03%
PH 49 0,03%
P.J.P. 47 0,03%
M.S.R. 47 0,03%
UCE 46 0,02%
78
Tarragona
Candidatures Vots Diputats
CiU 121.607 39,37% 9
PSC-PSOE 56.173 18,18% 4
P.P. 41.250 13,35% 3
ERC/ESQUERRA 26.280 8,51% 1
ICV-EUiA 15.708 5,08% 1
S.I. 10.546 3,41%
C's 8.427 2,73%
PxC 8.016 2,59%
RI.cat 2.873 0,93%
CORI 2.032 0,66%
EV-GVE 1.478 0,48%
Eb-CenB 1.264 0,41%
PACMA-ANIMALISTA 997 0,32%
PIRATA.CAT 571 0,18%
UPyD 446 0,14%
DES DE BAIX 368 0,12%
PDLPEA 330 0,11%
P.O.S.I. 283 0,09%
PCPC 277 0,09%
PRE-IR 259 0,08%
FE de las JONS 253 0,08%
PFiV 219 0,07%
PUM+J 201 0,07%
GLBTH/TSI 187 0,06%
CDS 159 0,05%
U.C.E. 84 0,03%
SAIN 82 0,03%
M.S.R. 66 0,02%
ALS 54 0,02%
DW 44 0,01%
Com es veu a totes les circumscripcions el que més vots te es CiU, així doncs el mapa electoral queda de la següent forma:
79
16. Conclusions
Per concloure el treball cal dir que aquest ha estat molt instructiu, m`ha servit per
aprendre moltes coses del món de la política que abans desconeixia. Gràcies als cursos
de formació i els llibres llegits m’he introduït en el món del màrqueting polític, de la
política 2.0 i sobre tot el seguiment que havia de fer de la campanya dia a dia i el
contacte permanent amb el mon polític m’ha fet adonar de la situació política del país,
no només a nivell de partits on hi ha falta de personal humà, si no a la desafecció que
hi ha al carrer en vers a la política. Durant la realització del treball he comentat el
contingut d’aquest amb molta gent sense cap relació amb la política i molta gent
coincidia a dir que “els polítics ens enganyen”, “només es preocupen per els seus
interessos i per la seva butxaca” cosa que és totalment respectable però sense
fonaments ni cap mena de raó ja que els nostres polítics es preocupen per la situació
social i econòmica del país, però falla la comunicació d’allò que fan i per tant el poble
només sap de política allò que els mitjans de comunicació ens mostren, “cas Pretòria”,
“Cas Millet”... tota aquesta desafecció amb la política no només amb gent gran si no
que també entre la gent jove de la meva edat m’ha fet plantejar-me i més tard afiliar-
me a un partit polític, per intentar canviar aquesta situació encara que només sigui
amb els que estan al meu voltant. Durant la realització d’aquest treball he tingut la
oportunitat de participar directament a la elaboració i aplicació de la campanya a les
eleccions anant tots els mítings que m’han estat possible assistir a més a més de
participar a la seva organització i no només mítings si no tot tipus d’actes, com festes,
repartiment de tríptics, penjada de cartells etc. Els resultats de les eleccions, amb la
clara victòria de CiU es veia venir de lluny ja que sempre és més fàcil preparar les
campanyes des de la oposició i amb la crisis econòmica mundial que ens afecta la gent
quasi sempre canvia el seu vot. S’ha de tenir en compte també que els que
80
s’encarreguen del màrqueting polític per CiU portaven un any sencer analitzant la
campanya electoral de Barack Obama del 2008, per aplicar el concepte de “Canvi” i
d’opció de “llum al final del túnel” que van donar durant tota la precampanya i
campanya. Una altre victòria es la del Partit Popular que ha passat a ésser la tercera
força política del país, molts analistes polítics diuen que aquesta victòria a Catalunya
del Partit Popular és un primer pas cap a la victòria a Espanya. Jo crec que això
realment es veurà al maig amb les municipals i que aquí a Catalunya només és un cop
d’atenció i desafecció contra els membres del tripartit i una crida dels afins a aquest
partits a fer un canvi intern com ja s’ha començat a veure en els dos partits vençuts
que son el PSC i ERC que han perdut molts escons i els seus secretaris generals s’han
retirat i l’altre ha posat el càrrec a disposició del partit respectivament. Després
d’acabar el treball arribo a la conclusió que actualment els partits en període electoral
diuen als votants allò que volen escoltar, no allò que realment faran o volen intentar
fer, els polítics venen un producte als votants i els votants només han d’escollir el
partit, la marca, segons veuen a la televisió o als cartells del carrer. A més a més cal
destacar el factor televisiu a les campanyes electorals ja que la Junta electoral diu que
no es pot fer publicitat electoral a les televisions publiques fora dels blocs electorals,
determinats segons el nombre d’escons tret a les anteriors eleccions. Això fa que els
partits petits sense representació els hi sigui més difícil arribar a tenir-ne ja que no pot
comptar amb el factor televisiu que avarca tanta gent, crec que s’hauria de canviar
aquesta llei que ho impedeix i donar realment opcions a la pluralitat de partits. En
conclusió, a la cursa cap el poder, hi ha molts factors a tenir en compte, un bon equip
directiu, un bon director de campanya però sobre tot il·lusió i creure’s el projecte
polític que defenses ja que si ni tu creus en el que dius, es impossible mobilitzar a
aquells que et donaran el vot.
81
A la meva opinió, després de finalitzar el treball i veient els resultats crec que la millor
campanya a estat la de Convergència i Unió si l’objectiu final es guanyar vots costi el
que costi ja que CiU a fet una campanya molt comunicativa i fent moltes referencies a
un canvi necessari a Catalunya, sabent comunicar perfectament les seves promeses i
les seves aspiracions per quan arribessin al poder. I ha darrera un treball en
màrqueting molt bo a més a més d’un candidat comunicatiu i proper als electors.
La pitjor campanya la donaria al Partits dels Socialistes de Catalunya ja que van fer
servir una estratègia poc comercial, dirigint-se nomes al públic mitjançant el
recordatori de tot el que han fet duran 4 anys, venent el progres. Crec que no es pot
anar venent progres i canvi recordant actes del passat, com a mínim centrar la
campanya a això, en canvi després del fracàs electoral a estat el més sincer de tots els
partits “grans” que es presentaven ja que deia exactament allò que volia fer i allò que
es i no es, s’ha de recordar la frase “Ni independentista, ni de dretes” que ja exclou a tot
aquest grup de persones.
També arribo a la conclusió que si Solidaritat Catalana i Reagrupament hagessin
presentat una candidatura unitària haurien arribat a treure com a mínim grup propi
ja que Reagrupament es va quedar a les portes de entrar al Parlament.
En definitiva, el camí cap el poder, es molt llarg i complicat, però amb persistència i
convicció es pot arribar a lluny.
82
17. Recull fotogràfic. La meva experiència electoral
83
18. Bibliografia i webgrafia
- El manual del Príncipe (Domínguez, Xavier), Fundació Rafael Campalans,
Barcelona, 2006, Col·lecció Formació Vol. 2.
- http://apps.facebook.com/causes/75642
- http://eleccions10.wordpress.com/
- http://es.eleccions-2010.com/
- http://presidentmontilla.cat/programa-electoral/fes-tel
- http://presidentmontilla.cat/programa-electoral-psc-2010
- http://www.3cat24.cat/especials/Eleccions/parlament2010
- http://www.3cat24.cat/noticia/171252/altres/Els-partits-politics-acorden-
prohibir-les-donacions-anonimes-i-fixar-ne-un-maxim-anual
- http://www.ciu.cat/
- http://www.gencat.cat/governacio-
ap/eleccions/eleccions2010/webhistorica/ca/Informacio_electoral/Normativ
a/Despeses_i_subvencions_electorals/Despeses_i_subvencions_electorals
- http://www.gencat.cat/governacio-
ap/eleccions/eleccions2010/webhistorica/ca/Informacio_electoral/Models_
oficials/Documentacio/Documentacio.htm
- http://www.gencat.cat/governacio-
ap/eleccions/eleccions2010/webhistorica/index_ca.htm
- http://www.ideespelcanvi.cat/
- http://www.mobilitzat.org/
84
- http://www.reagrupament.cat/
- http://www.solidaritatcatalana.cat/
- http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/tramit_fitxa.jsp?codi=8940
- Política 2.0 (Benach, Ernest), Edicions Bromera, Barcelona, 2010.
28
Annex
Documentació a omplir pels partits polítics per poder presentar-se a les eleccions
29
30
Certificat per demanar el vot per correu
31
32
Credencial de nomenament d’interventors
33
34
Certificat del nomenament d’apoderat
35
Recommended