Preview:
Citation preview
- 1. EL SOL
- 2. EL SOLEl Sol s un estel situat al centre del sistema solar.
La Terra i tots els altres planetes del sistema solarorbiten al seu
voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el
medi interplanetari quehi ha enmig tamb orbiten el Sol.Com que s
lestel ms prxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), s tamb
lastre ms brillantdel firmament. La seva presncia o absncia en el
cel determina el dia i la nit, respectivament. Lenergiaradiada pel
Sol s aprofitada pels ssers fotosinttics, els quals constituxen la
base de la cadenaalimentria. Aix, s la principal font denergia de
la vida. Tamb aporta lenergia que mant enfuncionament els processos
climtics.s un estel de la seqncia principal, de classe espectral
G2, cosa que indica que s una mica msgran i calent que un estel
mitj. s una immensa esfera de plasma formada majoritriament
perhidrogen i heli. Radia una gran quantitat denergia a lespai
mitjanant processos nuclears de fusi. Esva formar fa uns 4.500
milions danys, al mateix temps que el sistema solar, i arribar al
final de la sevavida daqu a uns 5.000 milions danys ms. Arribat
aquell moment, es convertir en una gegantvermella i desprs en una
nana blanca.Malgrat que s un estel de mida mitjana, s lnic que es
resol a simple vista des de la Terra, amb undimetre angular de 32
35" minuts darc en el periheli i 31 31" en lafeli. El que dna un
dimetre mitjde 32 03". Per una estranya coincidncia, la combinaci
de grandries i distncies del Sol i la Lluna sntals que, vistos des
de la Terra, tenen aproximadament la mateixa grandria aparent.
- 3. SITUACI A LA GALXIAEl Sol s prop de la part interna del Bra
dOri de la Via Lctia, al Nvol Interestellar Local o Cinturde Gould,
a una distncia hipottica de 7,620,32 kpc (24.800 anys llum) del
Centre Galctic. Ladistncia entre el bra local i el segent bra (el
de Perseus s duns 6.500 anys llum.[13] El Sol, i pertant el Sistema
Solar es troben en el que els cientfics anomenen la zona habitable
de la galxia.EL SOL
- 4. ESTRUCTURA DEL SOLEl Sol est format per:1) nucli2) zona
radiant3) zona convectiva4) fotosfera5) cromosfera6) corona
- 5. ZONA RADIANTs la zona exterior al nucli en qu el transport
de lenergia generada en linterior es produx per radiacicap al lmit
exterior de la zona radiativa. Esta zona est composta de plasma, s
a dir, grans quantitatsdhidrogen i heli ionitzat. Com la
temperatura del Sol decreix del centre (10-20 milions de graus) a
laperifria (6000 graus en la fotosfera), s ms fcil que un fot
qualsevol es moga del centre a laperifria que no al revs. Es
calcula que un fot qualsevol inverteix un mili danys, movent-se a
lavelocitat de la llum a arribar la superfcie i manifestar-se com a
llum visible.
- 6. FOTOSFERALa fotosfera s la zona des de la que semet
prcticament tota la llum visible del Sol i es considera comla
superfcie solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta
formada per grnuls brillants que esprojecten sobre un fons mes
fosc.
- 7. CROMOSFERALa cromosfera s la regi de l"atmosfera" solar
situada entre la fotosfera i la corona solar. s una
caparelativament fina, de noms 2.000 km de gruix, que est dominada
per un espectre de lnies dabsorci iemissi. El nom "cromosfera" ve
del grec chromos que significa color, perqu la cromosfera s
visiblecom un flaix de color al principi i al final dels eclipsis
totals de Sol.
- 8. CORONA SOLARLa corona solar s la part ms exterior de
latmosfera solar. Mesura ms dun mili de quilmetres i potobservar-se
durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capa docultar
la llum del Sol i denominatcorongraf. Fins a 1930 lnica forma
dobservar la corona era possible quan la Lluna eclipsava el
Soltotalment. Grcies a la invenci, el 1930 dun enginys dispositiu
per a produir eclipsis artificials, elsanomenats corongrafs, es va
poder estudiar de forma ms accessible el fenomen de la corona
solar.
- 9. VENT SOLAREl vent solar s un flux de partcules carregades (s
a dir, plasma) que sorgeixen de la part superior delatmosfera solar
i sestenen per tot el sistema solar. Est format majoriatriament per
protons i electronsdalta energia (500 keV).
- 10. FET PER ROGER MURG TARROCH