View
3
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
22
Tècniques de treballProjeccions i escala 28
Idees clares 29
Activitats finals 30
Tècniques de treballElaboració i comentaride climogrames 52
Idees clares 53
Activitats finals 54
1. L’univers 72. El planeta Tierra 83. La xarxa i les coordenades geogràfiques 104. El relleu terrestre 125. L’aigua a la Terra 146. El clima 167. Els medis naturals 228. Els continents 26
1 El planeta Terra
6
2 El medi físicd’Espanya
32
3 La població
56
4 El poblament
78
5 L’activitateconòmica
106
6 Les activitatsdel sector primari
124
7 La indústria
146
1. La situació geogràfica d’Espanya 332. El relleu i els sòls 343. Aigües continentals: rius, llacs i llacunes 384. El clima i la vegetació 405. Els paisatges naturals 426. Els espais protegits 447. Els recursos naturals 468. El medi físic de la Comunitat Valenciana 48
Tècniques de treballLa piràmide de població 74
Idees clares 75
Activitats finals 76
1. L’evolució de la població 572. La distribució de la població mundial 583. Els moviments naturals de la població 604. Els moviments espacials 645. L’estructura de la població 656. La població a Espanya 677. La població a la Comunitat Valenciana 72
Tècniques de treballAnàlisi d’un plànol urbà 100
Idees clares 101
Activitats finals 102
1. El poblament 792. El poblament rural 803. El poblament urbà 834. Els problemes urbans i les seues solucions 905. El poblament a Espanya 926. El poblament a la Comunitat Valenciana 98
Tècniques de treballCom es crea i s’utilitzaun bloc 120
Idees clares 121
Activitats finals 122
1. L’economia 1072. Els béns econòmics
i l’activitat econòmica 1083. Els sistemes econòmics.
L’economia de mercat 1104. Els agents econòmics 1125. El món del treball 1146. La globalitzación de l’economia 118
Tècniques de treballComentari d’unafotografia aèria 142
Idees clares 143
Activitats finals 144
Tècniques de treballElaboració de gràfics 162
Idees clares 163
Activitats finals 164
1. El sector primari 1252. L’espai agrari 1263. L’agricultura 1304. La ramaderia 1345. L’explotació forestal 1366. Transformacions en el món rural 1377. L’activitat pesquera i la utilització de la mar 1388. Conseqüències mediambientals 140
1. El sector secundari 1472. Factors de producció industrial 1483. Tipus d’indústries 1534. Els espais industrials 1565. Els canvis en la producció industrial 1576. Les grans regions industrials del món 1587. Conseqüències mediambientals 160
UNITAT D E S E N VO L U PA M E NT PÀGINE S FINAL S
Avaluació de competències 104-105
VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:28 Página 2
3
8 Les activitatsdel sector terciari
166
9 L’economiaa Espanya
184
10 L’organitzaciópolítica. L’Estat
212
11 La diversitatd’Espanya
228
12 Europai la Unió Europea
254
13 Els conjuntsgeogràfics
274
14 Un món global
290
Tècniques de treballComentari de mapestemàtics 180
Idees clares 181
Activitats finals 182
Tècniques de treballAnàlisi d’una zona turística 206
Idees clares 207
Activitats finals 208
1. El sector terciari 1672. El comerç 1683. El transport 1724. El turisme 1765. Els mitjans de comunicació 1786. L’impacte del sector terciari 179
1. Una economia moderna 1852. El sector primari 1863. La indústria 1914. El sector terciari 1945. Conseqüències mediambientals 2016. L’economia a la Comunitat Valenciana 202
Tècniques de treballElaboració d’un informe 224
Idees clares 225
Activitats finals 226
1. L’organització política de les societats 2132. Els estats democràtics 2153. L’organització política d’Espanya 2174. L’organització territorial d’Espanya 2195. La Comunitat Valenciana 222
Tècniques de treballAnàlisi d’una taulade dades 250
Idees clares 251
Activitats finals 252
1. Unitat i diversitat d’Espanya 2292. La diversitat geogràfica d’Espanya 2303. Els contrastos territorials 2484. Les polítiques territorials 249
Tècniques de treballElaboració d’un dossierde premsa 270
Idees clares 271
Activitats finals 272
1. Europa 2552. La Unió Europea 263
Tècniques de treballElaboració d’un esquema 286
Idees clares 287
Activitats finals 288
Tècniques de treballDebat a l’aula 306
Idees clares 307
Activitats finals 308
1. Els grans conjunts geogràfics del món 2752. Àfrica 2763. Amèrica 2784. Àsia 2805. Oceania 284
1. Les conseqüències de la globalització 2912. El desigual desenvolupament humà 2943. Els desplaçaments de la població 2984. Els problemes mediambientals
i les seues solucions 301
UNITAT D E S E N VO L U PA M E NT PÀGINE S FINAL S
Avaluació de competències 210-211
Avaluació de competències 310-311
Índex analític 312
Annex cartogràfic 316Annexos
VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:28 Página 3
44
Cada unitat està estructurada en cinc parts:
� Una pàgina de presentació.
� Unes quantes pàgines de desenvolupament.
� Una secció de Tècniques de treball.
� Un apartat d’Idees clares.
� Una doble pàgina d’Activitats finals.
Al final de cada bloc temàtic s’afig una doble pàgina d’Avaluació de competències.
Presentació
La página inicial t’introduirà en els continguts de la unitat.Observa atentament la imatge, reflexiona sobre la relacióque té amb els temes que es tractaran i intenta respondre ales preguntes inicials.
1. Descriu què representacada una d’aquestes imatges.
2. Reconeixes cap paisatge?Indica a quina zona d’Espanyapoden correspondre.
3. El relleu d’Espanya és pla omuntanyós?
QÜEST
IONS
La diversitat d’Espanya
Desenvolupament
En aquestes pàgines s’exposen els continguts essencialsque has d’estudiar.
La informació dels marges et servirà per a ampliar o com-pletar els teus coneixements amb conceptes importants,fets d’interés, vocabulari específic, dades per a recordar,textos…
També s’hi inclouen activitats perquè apliques els teusconeixements a mesura que vas adquirint-los.
Les unitats contenen quadres, mapes, taules de dades,fotografies, dibuixos i altres elements gràfics que t’ajuda-ran a comprendre i a completar els continguts exposats enel desenvolupament.
La indústria
3.1. La mineriaFa unes quantes dècades, la mineria va experimentar una reconversió
que va tenir l’origen en diverses causes: l’esgotament dels recursos, l’escassarendibilitat de les explotacions en relació amb els alts costos d’extracció, elfort impacte mediambiental i la baixa competitivitat respecte de la mineriad’altres països. Aquesta reconversió va tenir diverses conseqüències:
� La desaparició de moltes empreses mineres i la inversió de capitalestranger en algunes de les que van sobreviure.
� La introducció d’innovacions tecnològiques, que van obligar a tancarles explotacions mineres que no eren rendibles. Això va ocasionar unaugment de la desocupació en el sector.
� El retrocés de la mineria metàl·lica (ferro, coure…) respecte de la nometàl·lica (sepiolita…) i de la de roques industrials (granit, pissarra…).
3.2. Les fonts d’energia
Energies no renovables
� Carbó. Es destina a la producció d’electricitat a les centrals tèrmiquesi a les indústries siderúrgica i del ciment. Les conques principals estana Astúries i Lleó. L’esgotament dels jaciments, la baixa qualitat del car-bó i les dificultats d’extracció, són les causes que expliquen el descensde la producció del carbó.
� Petroli. És la font d’energia més utilitzada a Espanya, però procedeixde l’exterior: la Federació Russa, Mèxic, Líbia, Aràbia Saudita, Nigèria,l’Iran i l’Iraq. Les refineries principals es localitzen a Tarragona, aAlgesires, a Huelva i a Puertollano (Ciudad Real).
� Gas natural. El consum ha crescut per la demanda de les centrals tèr-miques, les indústries i l’ús domèstic. S’importa, sobretot d’Algèria i,en menys grau, de Nigèria i de Qatar.
� Energia nuclear. L’aplicació principal és la generació d’electricitat a lescentrals nuclears. Aquestes produeixen quasi el 20 % de l’energia elèc-trica generada a Espanya.
3
L’economia a Espanya 191
2.5. La pescaÉs una activitat econòmica important a Espanya. S’hi diferencien dues
grans regions pesqueres:� Regió atlàntica. Les espècies més destacades són la tonyina, el lluç, la
sardina, l’anxova, el llucet, el peix espasa i el rap.
� Regió mediterrània. Les espècies principals són l’anxova, la sardina,el sorell i la cavalla.
L’activitat pesquera a Espanya presenta els problemes següents:
� L’esgotament dels caladors nacionals.� La limitació de les captures als caladors exteriors. Espanya es regeix
per la política pesquera comuna (PCP) de la Unió Europea, que deter-mina el volum màxim admissible de captures pesqueres.
� L’antiguitat de la flota pesquera.
Aquests problemes han fet necessària una reconversió (reforma) de l’ac-tivitat pesquera. Entre les mesures adoptades destaquen:
� La modernització de la flota, amb la renovació dels vaixells i la reducciódel nombre d’embarcacions.
� La creació d’empreses pesqueres mixtes amb altres països (Argentina,Senegal, Marroc…).
� Les ajudes a les zones més afectades per la reconversió pesquera.
� El desenvolupament de l’aqüicultura.
UNITAT 9190
L’anisakis
L’anisakis és un paràsit que pottrobar-se en el peix i provocar altera-cions digestives i reaccions al·lèrgi-ques, a vegades greus. Per a evitaraquests problemes, cal seguir aques-tes indicacions:
Si es menja el peix cru o quasi cru,cal congelar-lo prèviament a unatemperatura de �20 °C o inferiordurant 24 hores com a mínim.
Abans de consumir-los, s’han decongelar també els aladrocs en vi-nagre i els peixos en escabetx, el peixmarinat, els peixos crus en salmorra,com els arengs, i els peixos fumatsen fred, com el salmó.
www.aesan.msc.es/aesa (Adaptació)
QUÈ CAL FER DAVANT DE…
Activitats
Busca informació sobre l’aqüicul-tura espanyola. Elabora un informeen què indiques en quines comuni-tats autònomes té més importànciaaquesta activitat, quines espècies s’hicrien, etcètera.
4
FONT: MINISTERI DE FOMENT, 2009 (Adaptació).
Sta. Cruzde Tenerife Las Palmas
de Gran Canaria
OC
EÀ
AT
LÀ
NT
IC
Mar Mediterrània
O C E À A T L À N T I C
FRANÇA
PORTUGAL
ANDORRA
La Corunya
Vigo
Marín iRia de Pontevedra
Pasaia
Barcelona
Tarragona
Castelló de la Plana
València
Alacant
Huelva
CadisMàlaga
Palmade Mallorca1
SantanderAvilés Gijón
Cartagena
Algesires
El Ferrol-San Cibrao
Ceuta
Almeria2
Menys de 1 000 tones
Entre 1 000 i 5 000 tones
Entre 5 000 i 10 000 tones
Entre 10 000 i 15 000 tones
Més de 15 000 tones1 Inclou dades de tots els ports de les Illes Balears.2 Inclou dades dels ports d’Almeria-Motril.
PESCA DESEMBARCADA ALS PORTS ESPANYOLS
200 km0
1 :11 117 000
N
meridià de Greenw
ich
L’energia a Espanya
L’energia a Espanya presenta aques-tes característiques:
� El consum és creixent a causade l’enorme demanda de la indús-tria, el transport i les llars.
� Cal importar energia, ja que aEspanya no se’n produeix en quan-titats suficients.
1. Quines característiques presen-ta l’energia al nostre país?
2. Observa els gràfics sobre laproducció i el consum d’energia aEspanya. Quina energia és la quemés s’hi produeix? Quina és laque més es consumeix?
L l i g i comen ta
PRODUCCIÓ
Carbó
Petroli
Gas natural
EnergiahidroelèctricaEnergia nuclear
Altres
28,8 %
10,7 %
1,3 %
9,7 %
47,8 %24,4 %
6,1 %
50 %
14,2 %
6,5 %
0,1 %
0,4 %
CONSUM
FONT: MINISTERI D’INDÚSTRIA, TURISME
I COMERÇ, L’energia a Espanya, 2009(Adaptació).
Les roques industrials s’extrauen en pedreres.
4.2. Províncies i municipis L’Estat espanyol es divideix en províncies i municipis, entitats terri-
torials més menudes que les comunitats autònomes.
Les provínciesSón entitats territorials establertes per l’Estat que agrupen uns
quants municipis. El govern i l’administració són càrrec de les diputacionsprovincials, formades per diputats triats al seu torn pels ajuntaments. Lafunció principal de la província és gestionar i coordinar serveis (transports,abastiment d’aigua, cultura, protecció del medi ambient…) comuns delsmunicipis que la formen. La província és també el territori (anomenat cir-cumscripció electoral) en què es tria els representants per al Congrés i elSenat.
En el cas de les comunitats autònomes uniprovincials (constituïdes peruna sola província), és el Govern autonòmic qui assumeix directament lesfuncions de les diputacions provincials. A les Illes Balears i a les Canàries, lacoordinació dels municipis correspon als consells insulars (Balears) i alscabildos insulars (Canàries).
Els municipisSón les entitats bàsiques de l’organització territorial a Espanya. L’àm-
bit geogràfic de cada municipi, denominat terme municipal, és d’extensióvariable i està governat per l’Ajuntament. Aquesta institució, la integren l’al-calde i els regidors, triats per sufragi universal cada quatre anys (eleccionsmunicipals). L’Ajuntament presta als ciutadans uns quants serveis: enllume-nat públic, recollida de fems, neteja de carrers, clavegueram, pavimentació,manteniment de parcs i jardins, bombers, policia local, assistència social1,etcètera.
L’organització política. L’Estat 221UNITAT 10220
IMPOSTOS RECAPTATS PER L’ESTATA LES COMUNITATS I CIUTATS AUTÒNOMES
Catalunya20,1 %
Comunitat de Madrid48,2 %
Ceuta i Melilla0,0 %
C. Valenciana6,4 %
Extremadura0,6 %
Galícia3,1 %
Illes Balears1,5 %
Castella-la Manxa1,5 %
Castella i Lleó2,2 %
Cantàbria1,6 %
Canàrias1,2 %
Aragó1,9 %
Andalusia6,5 %
La Rioja0,4 %
R. de Múrcia1,1 %
P. d’Astúries1,4 %
País Basc2,2 %
C. F. de Navarra0,0 %
FONT: AGÈNCIA TRIBUTÀRIA, Informe anual de recaptació tributària 2009.
Les comarques i uns altres ens territorials
Actualment, unes quantes comuni-tats autònomes i algunes províncieshan constituït comarques, és a dir,unes divisions administratives queagrupen municipis veïns. L’objec-tiu és establir unitats territorialsmés menudes que les provínciesamb l’objectiu de millorar-hi laprestació de serveis (abastimentd’aigua, recollida de fems, cons-trucció de camins…) als ciutadansd’un mateix àmbit geogràfic.
Unes altres vegades, els mateixosmunicipis s’uneixen per a gestionarserveis comuns i creen mancomu-nitats.
D’altra banda, a Galícia i al Principatd’Astúries hi ha parròquies, enti-tats territorials més reduïdes queno els municipis.
1assistència social: ajuda persones ambrecursos econòmics escassos o neces-sitats especials per causa de l’edat,d’una malaltia, etcètera.
MUNICIPIS I COMARQUES DE ZAMORA
OURENSELLEÓ
VA
LLA
DO
LID
SALAMANCA
Frontera internacionalLímit autonòmicLímit provincialLímit comarcalLímit municipal
SANABRIA
BENAVENTE
ALISTE
TIERRADE CAMPOS
BAJO DUEROSAYAGO
P O R T U G A L
30 km0
1 :1 373 000
N
FONT: DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE ZAMORA.
Activitats
Observa el gràfic i ordena en elquadern, de més a menys, les co-munitats autònomes segons el per-centatge d’impostos que recaptal’Estat en cadascuna.
En què consisteix la quota a lescomunitats autònomes de règimforal?
16
15Activitats
Què són les províncies? I els mu-nicipis?17
Els serveis de salutLa Constitució espanyola esta-bleix, en l’article 43, el dret a laprotecció de la salut i a l’atenciósanitària de tots els ciutadans.Com ocorre amb unes altres com-petències i funcions de l’Estat, lagestió i la planificació dels serveisde salut és competència de les di-ferents comunitats autònomes.
Per aquest motiu, als hospitals i alscentres de salut de cada comuni-tat autònoma hi ha unes sigles ouns símbols diferents.
1. Qui gestiona i planifica els ser-veis de salut a Espanya?
2. Investiga i esbrina el nom com-plet del servei de salut de la teuacomunitat autònoma.
Les competències assumides per les comunitats autònomes poden ser dedos tipus:
� Les establertes en l’article 148 de la Constitució, adquirides demanera immediata per cada comunitat en el moment de constituir-se. Per exemple, la regulació de les obres públiques, l’agricultura o elturisme.
� Les que l’Estat atorga o transfereix (segons el que estableix l’arti-cle 149 de la Constitució espanyola). Entre aquestes competèncieshi ha l’educació, la legislació laboral, la seguretat dels ciutadans,etcètera.
El finançament de les comunitats autònomesLa legislació espanyola estableix dos règims de finançament de les comu-
nitats autònomes:� Règim foral. És present al País Basc i a la Comunitat Foral de
Navarra. En aquest cas, la comunitat autònoma es finança amb elsimpostos recaptats a través de les institucions pròpies al territori.D’aquests impostos, la comunitat abona una quantitat anual (o quo-ta) a l’Estat en concepte de compensació pels serveis rebuts (perexemple, les carreteres o els ferrocarrils de l’Estat que recorren lacomunitat).
� Règim comú. És el que hi ha a la resta de les comunitats. Els ingres-sos procedeixen dels impostos recaptats en la comunitat autònoma,d’uns altres de cedits per l’Estat o que són percebuts per les comuni-tats autònomes per a finançar serveis com. per exemple, l’educació ila sanitat.
L l i g i comen ta
VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:29 Página 4
5
La indústria
La indústria 163
El sector secundari
� Està integrat per dues activitats econòmiques: la construcció i la indústria.
� En el procés industrial s’utilitzen màquines mogudes per una font d’energia,hi ha un espai concret (fàbrica) i s’hi imposa la divisió del treball.
� Generalment s’identifica país industrialitzat amb país desenvolupat.
Factors de producció industrial
� Matèries primeres: d’origen animal, vegetal, mineral i artificial.
� Fonts d’energia: recursos naturals procedents dels combustibles fòssils. El con-sum d’energia serveix per a mesurar el desenvolupament d’un país. Energiesno renovables: carbó, petroli, gas natural i energia nuclear; energies renovableso alternatives: hidroelèctrica, solar, eòlica, etcètera.
� Els recursos humans són un element fonamental en el procés industrial.
� El capital l’aporten les empreses privades, estatals o mixtes. Les empresess’uneixen (concentració vertical i horitzontal).
Tipus d’indústries
� Indústries pesants: requereixen inversions elevades, són molt contaminantsi ocupen grans espais. Tipus: indústries metal·lúrgica i química pesant.
� Indústries de béns d’equipament.
� Indústries lleugeres o de béns d’ús i consum: consumeixen menys quantitatde matèries primeres i de fonts d’energia i són menys contaminants. Tipus:indústria alimentària, automobilística, química lleugera, etcètera.
Els espais industrials
� Creació d’espais industrials: dispersos i agrupats.
Els canvis en la producció industrial
� Canvis en els processos de producció industrial, innovacions constants i materialsnous.
Les grans regions industrials del món
� L’activitat industrial es concentra als països amb un desenvolupament econòmicmés alt.
Conseqüències mediambientals
� Efectes negatius de la industrialització: residus, contaminació…
� Mesures correctores: consciència ecològica i polítiques ambientals.
Elabora un esquema amb els continguts principals de la unitat.
Quan hem d’expressar dades numèriques, és més fàcilcomprendre-les si les representen en un gràfic.
Característiques dels gràfics� Els gràfics han de dibuixar-se de manera clara perquè
siguen fàcils d’interpretar. No és convenient incloure-himoltes dades, perquè el gràfic seria confús.
� Han d’anar encapçalats amb un títol que indiqued’una manera clara el fenomen que s’hi representa.
� Cal indicar-hi la font d’on s’han pres les dades empra-des per a elaborar el gràfic.
Tipus de gràficsEls gràfics més utilitzats són els següents:
� Gràfic lineal. És el més adequat per a representar l’evo-lució, al llarg del temps, d’una dada concreta o de mésd’una. Per a elaborar-lo, cal seguir aquests passos:
� Es dibuixa un eix de coordenades. En l’eix horit-zontal s’indiquen els períodes de temps (anys,mesos…) en intervals iguals, i en l’eix vertical, elsvalors en xifres absolutes o en percentatges.
� S’assenyala amb un punt la intersecció de cadavalor amb el període de temps corresponent.
� S’uneixen tots els punts amb una línia.
FONT: BP, Statistical Review of World Energy, 2009.
� Gràfic de barres. És útil per a representar dades dis-contínues. Totes les barres han de tenir la mateixaamplària i poden disposar-se en vertical o en horit-zontal. Cal fer-lo de la manera següent:
� Es dibuixa un eix de coordenades; en un dels eixosse situen les dades numèriques a intervals propor-cionals. En l’altre s’indica el nom dels elementsrepresentats (països, anys...), i es deixa un espaientre si.
� Es dibuixen les barres, des de l’element representatfins al valor numèric corresponent.
FONT: BP, Statistical Review of World Energy, 2009.
� Gràfic o diagrama de sectors. Es fa servir per a repre-sentar dades que formen part d’un conjunt; per aixòs’utilitzen sectors en forma de trossos de pastís queparteixen del centre d’una circumferència. La gran-dària de cada sector és proporcional al valor quanti-tatiu de les dades.
Per a dibuixar el gràfic, cal seguir aquests passos:
� Es transformen les dades en graus mitjançant lafórmula següent:
� Es traça una circumferència i s’hi assenyala un radi.
� La primera dada, transformada en graus, es traslla-da a la circumferència utilitzant un transportadord’angles, a partir del primer radi traçat; l’arc formates tanca amb un altre radi.
� Es repeteix l’operació amb les dades següents,emprant com a radi de partida l’últim que s’ha traçat.
FONT: El estado del mundo 2010, Akal (Adaptació).
dada específica � 360ºtotal de dades
Elaboració de gràfics
UNITAT 7162
1 000
1 250
1 500
1 750
2 000
2 250
2 500
2 750
3 000
1970
Bilions m3
Anys1975 1980 1985 1990 1995 2000
1 026,3
1 939,0
1 448,4
1 658,4
1 971,2
2 126,1
3 018,7
2005 2008
2 769,8
2 442,8
CONSUM MUNDIAL DE GAS NATURAL
Milers de milions de barrils
OrientMitjà
Iberoamèrica Àfrica Amèricadel Nord
Àsia iPacífic
Euràsia0
255075
100125150
700725750
754,1
123,9 125,6
70,9
42,0
142,2
RESERVES MUNDIALS DE PETROLI
PRODUCCIÓ MUNDIAL DE BAUXITA
Restadel món30,2 %
Austràlia30,5 %
Brasil10,4 %
Xina10,3 %
Índia9,4 %
Guinea9,2 %
Les activitats del sector primari 145UNITAT 6144
Defineix els termes següents:
� Sector primari.
� Espai agrari.
� Policultiu o policultura.
� Agricultura de mercat.
� Ramaderia estabulada.
Si volgueres dedicar-te a l’agricultura, quina d’aques-tes zones triaries, tenint-ne en compte les característi-ques físiques? Per què?
Copia en el teu quadern i uneix amb fletxes:
Què entens per desforestació?
Observa el mapa i respon:
a) En quines zones del món es desenvolupa l’agricultu-ra d’artiga? I la de plantació? Què tenen en comúaquestes zones des del punt de vista físic?
b) Quins productes es conreen en cada un d’aquestspaisatges agrícoles?
c) En quina d’aquestes àrees es destina la producció al’autoconsum? I a la comercialització?
d) On es desenvolupa l’agricultura extensiva dels «paï-sos nous»? Quines característiques té?
e) Amb l’ajuda d’un atles, esmenta dos països on esfaça servir l’agricultura intensiva monsònica.
f) Consulta un atles i explica quin tipus d’agriculturapredomina a Itàlia.
4
5
3
2
1 Indica en el teu quadern si aquests productes proce-deixen de l’agricultura, de la ramaderia, de la pesca o del’explotació forestal:
a) Una dotzena d’ous.
b) Un tauler de fusta.
c) Tres encisams.
d) 1 kg d’aladrocs.
Observa el gràfic i respon a les preguntes:
FONT: FAO, 2010.
a) Quins països són els productors mundials d’arròsmés importants? On es localitzen?
b) Quin tipus d’agricultura es fa als arrossars d’aquestcontinent? Quines en són les característiques?
Observa aquestes fotografies i respon:
a) Quins animals s’observen en cada imatge?
b) On està el bestiar en cada cas?
c) Com s’alimenten?
d) Quina de les dues fotografies correspon a la ramade-ria estabulada? I a la ramaderia no estabulada?
Comenta la fotografia d’aquest paisatge agrari. Se-gueix les pautes marcades en l’apartat Tècniques de treball.
Indica si les afirmacions següents són verdaderes ofalses i corregeix aquestes últimes en el teu quadern:
� L’augment de la població redueix la demanda d’ali-ments.
� L’aqüicultura consisteix en la reproducció d’espèciesaquàtiques en granges marines o piscifactories.
� La silvicultura és el cultiu dels boscos o de les munta-nyes per a obtenir productes, en què se’n garanteix,al mateix temps, la regeneració i la conservació.
Enumera dues transformacions que s’hagen produïten el món rural els últims anys.11
10
9
8
7
6
Característiquesfísiques
Zona A Zona B Zona C
Temperaturamitjana anual
20 °C-25 °C 10 °C-15 °C 35 °C-40 °C
Gelades No A l’hivern No
Insolació 2 800 h/any 1 600 h/any 3 000 h/any
Totalprecipitacions
1 000 mmanuals
800 mmanuals
300 mmanuals
Altitud 150 m 1 000 m 180 m
Relleu Plana Muntanya Vall
SòlRic ennutrients
Pobre ennutrients
Pobre ennutrients
Pesca litoral
Pesca d’altura
Vaixells grans
Alta mar
Vaixells menuts
Proximitat a la costa
mer
idià
de
Gree
nwich
5 000 km0
1 :235 527 000
N
cercle polar àrtic
cercle polar antàrtic
O C E À
O C E À
Í N D I C
O C E À
P A C Í F I C
O C E À
P A C Í F I C
A T L À N T I C
O C E À G L A C I A L À R T I C
tròpic de Càncer
equador
tròpic de Capricorn
O C E À G L A C I A L A N T À R T I C
L’AGRICULTURA AL MÓN
Agricultura d’artigues
Agricultura intensiva de l’Àsia monsònica
Agricultura mediterrània de secà
Agricultura mediterrània de regadiu
Agricultura de plantació
Agricultura extensiva de «països nous»
Agricultura avançada europea
Països
Milions de tones
Bangla DeshXina Índia Indonèsia Vietnam
193,3
148,2
60,246,9
38,7
0
40
80
120
160
200
PRINCIPALS PRODUCTORS D’ARRÒS
105
Observa aquestes dues piràmides de població d’Espanya i contesta les preguntes:
a) Com era la base de la piràmide d’Espanya l’any 2008? Com serà el 2025?
b) L’any 2008, qui tenia una esperança de vida més alta, els homes o les dones? I l’any 2025?
c) L’any 2025, Espanya serà un país jove o envellit? Per què?
Llig el text i respon:
L’any 2008, un 40 % de la població de Catalunya respirava aire contaminat, sobretot per la pol·lució de Barce-lona. Així i tot, els índexs de contaminació del 2008 van ser lleugerament inferiors als del 2007. La contaminacióatmosfèrica causa malalties respiratòries o n’agreuja.
El Periódico8 de juliol de 2009 (Adaptació)
a) L’any 2008 hi havia 7 364 078 habitants a Catalunya. Calcula quantes persones respiraven aire contami-nat. Esbrina quins problemes de salut ocasiona la contaminació atmosfèrica.
Observa la taula i respon a les preguntes:
a) Quin vehicle va augmentar més a Barcelona? Això beneficia o perjudica la contaminació a la ciutat?Esbrina què contamina més, si l’automòbil o la motocicleta.
Llig el text i contesta les preguntes:
A Barcelona s’ha implantat el sistema «de bicicletes compartides»: per un preu mòdic, pots agafar unabicicleta, utilitzar-la i tornar-la en qualsevol dels estacionaments de bicicletes que hi ha repartits arreu de laciutat.
http://ec.europa.eu/(Adaptació)
a) En què consisteix el sistema de bicicletes compartides? Indica’n els avantatges i els inconvenients.
b) La bicicleta és un mitjà de transport ecològic? Per què?
6
5
4
3
Avaluació de com
petèencies
UNITATS 14
104104
Observa el mapa i respon a les preguntes:
a) Calcula la distància real en línia recta entre els cims Mulhacén i Peña Cerredo.
b) Les Illes Balears tenen longitud est o oest? Per què?
c) Copia i completa aquest esquema:
Observa els climogrames, copia les frases i completa-les amb l’opció correcta.
a) A Alacant els hiverns són més/menys suaus que a Gijón i els estius, més/menyscalorosos.
b) A Alacant plou sobretot a la tardor/primavera i a l’estiu plou molt poc/molt .A Gijón plou més a la tardor/primavera , però a l’estiu plou/no plou .
c) Alacant té clima mediterrani/oceànic i Gijón, clima mediterrani/oceànic .
2
1
Ava
luac
ió d
e co
mpè
tenc
ies BLOC I
MEDI FÍSICD’ESPANYA
Serralades
Cims
Caps
120
0
20
40
60
80
Alacant
ºC mm
0
10
20
30
40
NOSAJJMAMFG D
100
120
0
20
40
60
80
Gijón
ºC mm
0
10
20
30
40
NOSAJJMAMFG D
100
FONT: AGÈNCIA ESTATAL DE METEOROLOGIA, 2010.
Edat
+80
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
012345 543210Dades en percentatge
Edat
+80
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
012345 543210Dades en percentatge
DonesHomes DonesHomes
Any 2008 Any 2025
FONT: INE, 2010.
BARCELONAAny 1996 Any 2008
Automòbils privats 624 893 625 024
Motocicletes 130 991 193 902
FONT: AJUNTAMENT DE BARCELONA (2009).
Tècniques de treball
S’ha inclòs aquesta secció en cada unitat per a perfeccionar la teuacapacitat d’observació, comprensió i anàlisi a través d’un procedimentdeterminat.
Idees clares
La finalitat d’aquest apartat és sintetitzar els continguts essencials de launitat, cosa que t’ajudarà a assimilar els conceptes més importants.
Activitats finals
Les qüestions proposades en aquesta doble pàgina serveixen per aaplicar els coneixements que has adquirit i detectar alguns contingutsque potser hages de repassar.
Avaluació de competències
La finalitat d’aquestes proves és avaluar les competències bàsiquesassolides en cada bloc d’unitats.
VAL 0S3GFLA.00 31/3/11 08:29 Página 5
Recommended