View
260
Download
1
Category
Preview:
Citation preview
8/11/2019 Valencia 4 2012
1/453Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
FITXA 1
1 Encercla els substantius de cada oraci i subratlla els adjectius que els acompanyen.
Aquest patinet nou funciona amb un motor elctric.
Les sabates roges, me les ha regalades ma tia andalusa.
Aquesta granota blava viu als boscos tropicals. El meu osset blanc t una pota trencada.
2 Escriu un substantiu i un adjectiu per a completar cada oraci.
El no marcava b les hores.
Aquesta ja no em ve bona.
Tres han caigut de la pomera del jard.
3 Escriu almenys dues oracions a partir de lescena que
continguen un substantiu acompanyat dun adjectiu.
Els substantiussn les paraules amb qu anomenem les persones, els animals
o les coses. Els substantius tenen gnere: sn masculins o femenins. Tamb tenen
nombre: poden estar en singular o en plural.
Els substantius solen portar davant un determinant.
Els adjectiussn les paraules que diuen com sn o com estan les persones,
els animals o les coses. Van en el mateix gnere i nombre que el substantiuque acompanyen.
Recorda
1UNITAT
Els substantius. Els adjectius
Nom Data
8/11/2019 Valencia 4 2012
2/454 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
1
Encercla la sllaba tnica daquestes paraules. partit msic jugador rbitre
can aix botija mnega
pacincia cientfic examen francs
2 Copia les paraules de lactivitat anterior on corresponga.
Accent agut ()
Accent greu (`)
Sense accent
3 Completa cada paraula amb la vocal accentuada corresponent.
c ntim n vol cab s arr s
bal caf calcet
La sllaba que sona ms forta en una paraula s la sllaba tnica.
En algunes paraules, la sllaba tnica es marca amb un signe que sanomena
accent grfic. En valenci, laccent grfic pot ser agut() o greu(`).
unitat 1. FITXA2
Recorda
Nom Data
Laccentuaci
8/11/2019 Valencia 4 2012
3/45
8/11/2019 Valencia 4 2012
4/45
8/11/2019 Valencia 4 2012
5/457Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 2. FITXA2
1 Encercla les paraules agudes i classifica-les.
estoig llapis cabs bolgraf pissarra
quadern pat sencer punx cadira
Agudes amb accent
Agudes sense accent
2 Completa els mots encreuats. Totes sn paraules agudes.
Quina s la paraula que no porta accent grfic?
Per qu?
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lltima sllaba sanomenen paraules
agudes.
Les paraules agudes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.
Quan acaben en -eno -in.
Recorda
Nom Data
Laccent en les paraules agudes
8/11/2019 Valencia 4 2012
6/458 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
unitat 2. FITXA3
Nom Data
El cos
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
genollturmell
altfort
assegutagenollat
8/11/2019 Valencia 4 2012
7/459
R E F O R
FITXA 1
Els demostratiussn les paraules que indiquen la distncia que hi ha entre la
persona que parla i els ssers o els objectes a qu es refereix.
Quan van davant del substantiu, els demostratius sn determinants i van en
el mateix gnere i nombre que els substantius que acompanyen.
1 De qui s cada taula? Escriu els noms dels xiquets on corresponga.
2 Observa i completa la descripci amb el demostratiu que corresponga en cada cas.
El nostre parc
Ac tens el parc del meu barri. En zona
darena s on juguen els menuts. tobogan
s vell i no esvara b. En canvi, enganxar-se
d anelles s molt divertit. Tamb magrada
engronsador, que puja molt alt. I, a ms,
en pista podem jugar a futbol.
Aquesta taula s de Pep
i aqueixa taula s de Mart.
Aquella taula del final s
de Laura.
aquell aquesta aqueix aquella aqueixes
Recorda
3UNITAT
Nom Data
Els demostratius
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
8/11/2019 Valencia 4 2012
8/4510 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
SO
Les paraules que tenen com a sllaba tnica la penltima sllaba sanomenen paraules
planes.
Les paraules planes porten accent grfic en els casos segents:
Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as,-es,-is,-os,-us, -en,-in.
Quan acaben en diftong.
1 Ordena les sllabes i escriu paraules planes. Compte amb els accents!
unitat 3. FITXA2
2 Subratlla les paraules planes i colloca laccent grfic en les que en necessiten.
Alex dibuixa un cervol a la pissarra.
Victor juga a basquet en lequip de lescola.
Sara diu que els examens eren facils.
La bruixa prepara un liquid magic.
Angels ha fet un guisat de pesols i ceba.
Recorda
TAN
RES
GRAF CASPL
TI
L SO LABO
DI LRA FONCA TE
Nom Data
Laccent en les paraules planes
8/11/2019 Valencia 4 2012
9/4511Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 3. FITXA3
Nom Data
Els animals vertebrats
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
becpota
gilvelo
nadararrossegar-se
8/11/2019 Valencia 4 2012
10/4512 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT FITXA 1
RecordaRecorda
Els numeralssn paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.
Els numerals poden ser cardinals i ordinals.
Els numerals cardinals sn els que expressen quantitats exactes. Els numerals
ordinalssn els que indiquen lordre que ocupen els ssers o els objectes.
Elsindefinitssn paraules que expressen quantitat de manera imprecisa.
1 Subratlla els numerals daquest text i encerclan els indefinits.
El nostre parc
Alguns dies, quan eixim de lescola, tres amics i jo anem
a berenar a casa de la iaia. Ens prepara moltes galetes
i uns quants sucs. I tamb ens dna algunes llepolies.
Iaia, noms mhas donat cinc caramels! li dic.Si estiguera ac ta mare, et diria que ja tens massa dolos.
Aix s veritat. La mare noms em deixaria menjar una o dues
llepolies. Per aix magradaria berenar a ca la iaia tots els dies!
2 Escriu canviant el numeral cardinal per lordinal corresponent, com en lexemple.
sis sis tres cinc
set nou quatre
3 Dibuixa tenint
en compte
lindefinit utilitzat.
4
Moltes pilotes de tenis Poques raquetes
Nom Data
Els quantificadors
8/11/2019 Valencia 4 2012
11/4513Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 4. FITXA2
1 De quin tipus s cada paraula? Relaciona.
Recorda
Les paraules que tenen com a sllaba tnica lantepenltima sllaba sanomenen
paraules esdrixoles.
Totes les paraules esdrixoles saccentuen grficament.
2 Subratlla les paraules esdrixoles i posals laccent.
piramide musica mag paciencia
ceramica abric pellicula medicina
farmacia llanterna escut matematiques
3 Completa cada oraci amb la paraula adequada del parell.
fabrica
fbrica
Brbara treballa en una de gelats.
Mart t una empresa que taulells valencians.
practica
prctica
Vicent amb el piano cinc hores al dia.
Encara no tinc molta amb aquest ordinador.
anima
nima
Quan em va vore, li va caure l als peus.
Lafici lequip en el campionat.
aguda
esdrixola
planabal
cmic pastisset
mnega
taulacmera
Nom Data
Laccent en les paraules esdrixoles
8/11/2019 Valencia 4 2012
12/4514 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
unitat 4. FITXA3
Nom Data
Els animals invertebrats
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
cucpapallona
ruscformiguer
picarxuplar
8/11/2019 Valencia 4 2012
13/4515Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
FITXA 1
Elsverbssn les paraules que expressen accions.
La conjugacidun verb s el conjunt de totes les seues formes.
Linfinitius la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.
Hi ha tres conjugacions segons lacabament de linfinitiu. Pertanyen a la primera
conjugaci els verbs acabats en -ar; a la segona conjugaci, els verbs acabats
en -ero -re; i a latercera conjugaci, els verbs acabats en -ir.
1 Subratlla els verbs daquest text.
Un futur metge
La mare del meu amic Pasqual treballa a lhospital. Cada dia
atn molts malalts que acudeixen a la consulta. Pasqual sap
moltes coses de medicina perqu pregunta a sa mare i lliginformaci sobre el tema. De segur que seguir els passos
de sa mare. Jo estic convenuda que algun dia ser un metge
magnfic.
2 Pensa en linfinitiu dels verbs que has subratllat i escriu-lo en la columna corresponent.
1a conjugaci (-ar) 2a conjugaci (-er o -re) 3a conjugaci (-ir)
3 Escriu un verb, diferent dels que han eixit en aquesta fitxa, per a cada terminaci.
-ar -er/-re -ir
Recorda
5UNITAT
Nom Data
El verb
8/11/2019 Valencia 4 2012
14/4516 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
Quan escrivim, posem un punt(.) al final de cada oraci.
Hi ha tres tipus de punt:
El punt i seguitsepara dues oracions dun mateix pargraf.
El punt i a partsepara dos pargrafs.
El punt final sescriu al final del text.
Desprs de punt sescriu sempre majscula.
unitat 5. FITXA2
1 Escriu de quin tipus de punt es tracta.
Ning s perfecte
El meu esport favorit s el futbol. El practique a lescola,al carrer i fins i tot a casa.
Tamb magrada jugar a tenis i a pdel. Ara b, no sc
tan destre amb les mans com amb els peus. Per aix,
el meu germ sempre vol jugar amb mi al ping-pong.
Aix sempre em guanya.
2 Aquest text t tres oracions. Copial posant els punts i les majscules que hi falten.
Em dic Pepa i sc de Bocairent el meu poble est situat a la comarca de la Vall dAlbaida
s un lloc encantador amb unes vistes fantstiques de la Serra de Mariola.
Nom Data
El punt
8/11/2019 Valencia 4 2012
15/4517Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 5. FITXA3
Nom Data
El mar
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
eri de marpolp
pescadorbus
farboia
8/11/2019 Valencia 4 2012
16/4518 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT FITXA 1
Recorda
Les formes verbals poden estar en singular o en plural, segons el nombre
de persones que realitza lacci del verb, i fer referncia a la persona que parla
(primera), a la que escolta (segona) o a una altra (tercera). Per aix diem que els
verbs tenen nombre ipersona.
1 Subratlla els verbs de les bafarades i copials en la columna que corresponga.
6
Verbs en singular Verbs en plural
2 Completa les formes que falten del verb cantar.
1a persona 2a persona 3a persona
Singular cante
Plural canteu
Jo encarano ho tincmolt clar.
Vosaltresanireua lexcursi?
Anna iMarta s
que hi van.
Nosaltrestamb
hi anem.
I tu, Llusa,ja ho saps? No, encara
no ho s.
Nom Data
El nombre i la persona en els verbs
8/11/2019 Valencia 4 2012
17/4519Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 6. FITXA2
1 Escriu les comes que falten en les bafarades.
2 Escriu enumeracions per completar aquestes oracions. No oblides les comes!
Els meus amics sn:
Els meus jocs preferits sn:
3 Escriu les comes que falten en aquesta carta.
Recorda
Sescriu coma(,) en els casos segents:
Per separar els elements duna enumeraci.
En les cartes, postals, notes, etc., desprs de la salutaci i desprs del comiat.
Benvolgut senyor
Linformem que ja pot passar per les nostres oficines i recollir
la documentaci que ens va sollicitar.
Atentament
Macari MartCap de Secci
Qu s el quems tagrada
menjar?
Magraden elsespinacs els
llegums la fruitai la verdura.
Quiconvidarsa berenar?
Convidar CarmeMiquel Ddac
Llusa i Mart.
Nom Data
La coma
8/11/2019 Valencia 4 2012
18/4520 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
unitat 6. FITXA3
Nom Data
La classe
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
clari motxillaestoig
explicar esborraranotar
8/11/2019 Valencia 4 2012
19/4521Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
FITXA 1
1 Subratlla les formes verbals de les bafarades segons sindica.
2 Completa escrivint la forma adequada del verb entre parntesis.
Fa molts anys, quan jo (ser, passat) xicoteta,
la meua famlia (viure, passat) en un altre poble.
Andreu i jo (anar, present)
junts a escola tots els dies.
El prxim dissabte, nosaltres (jugar, futur)
a bsquet. I vosaltres, qu (fer, futur) ?
Els verbs situen les accions en un temps concret. Segons el moment de lacci,
les formes verbals sagrupen en diversos temps.
Les formes verbals que situen lacci en el passat pertanyen alstemps passats.
Les formes verbals que situen lacci en el present pertanyen alstemps presents.
Les formes verbals que situen lacci en el futur pertanyen alstemps futurs.
Recorda
7UNITAT
Ahir vas vore lasrie de monstres
en Canal 89?
No, i huitampoc puc.
Jo te la gravar iaix la vors dem.
roig temps present
blau
temps passatnegre temps futur
Nom Data
Els temps verbals
8/11/2019 Valencia 4 2012
20/4522 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
Per representar el so de la xde xandall:
Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriutxentre vocals.
Sescriu iga final de paraula.
1 Encercla les paraules que tenen el so de xandall.
maduixa xocolate safareig motxilla punxa
dibuixar baix cotxe peix goig
2 Escriu les paraules correctes seguint la clau.
upl sandvi esto
lle carofa flea
3 Completa lembarbussament i aprn-lo.
El Pin o va dir al Pan o: Vols que et pun e
amb un pun ?. I el Pan o va dir al Pin o:
Pun am, per a la pan a no.
unitat 7. FITXA2
x
tx
ig
Nom Data
Ls de x,tx i ig
8/11/2019 Valencia 4 2012
21/4523Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 7. FITXA3
Nom Data
El bosc
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
esquirolrabosa
boletrosella
llenyaterguardabosc
8/11/2019 Valencia 4 2012
22/4524 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT FITXA 1
Recorda
8
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -arpertanyen a la primera conjugaci.
La major part dels verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.
1 Localitza en la sopa de lletres sis verbs de la primera conjugaci i escriu-los.
T R E B A L L A R
I U M A N R C A
S O C N A D A R S
D L M E R C I P
C O N F I A R T A
M D P E N S A R R
2 Escriu les formes indicades del verb parlar.
Present Imperfet Passat
simpleFutur Condicional
1a persona parle parl parlaria
3a persona parlava parlar
3 Relaciona cada oraci amb el temps verbal corresponent.
Pepa, presentares el treball de Medi? Present
No recordava el color dels teus ulls. Imperfet
Anireu a laniversari de Miquel? Passat simple
Pense molt en tu. Futur
Em compraria aquesta camisa. Condicional
Nom Data
La primera conjugaci
8/11/2019 Valencia 4 2012
23/4525Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 8. FITXA2
1 Classifica les paraules on corresponga.
Recorda
Per representar el so de la xde xarxa:
Sescriu xa principi de paraula.
Sescriu ixentre vocals i a final de paraula.
maduixa peix xocolate xancla xilfon llanxa
Sona com xarxa Sona com xiquet
2 Resol els mots encreuats.
Nom Data
Ls de xi ix
8/11/2019 Valencia 4 2012
24/4526 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
unitat 8. FITXA3
Nom Data
La localitat
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
ajuntamentesglsia
plaaavinguda
vianantpolicia
8/11/2019 Valencia 4 2012
25/4527Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
FITXA 1
1 Encercla les sis formes verbals que pertanyen a verbs de la segona conjugaci.
pensaven temem corrers partem batrs
dormireu escric prem ateneu esperaves
2 Escriu les formes indicades del verb tmer i del verb batre en 1a persona.
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
tmer temia temeria
batre bat batr
3 Pinta cada part del dibuix del color que sindica.
Verbs en present: marr claret Verbs en imperfet: blau fosc
Verbs en futur: roig Verbs en passat simple: groc
Verbs en condicional: verd. Infinitius: blau clar
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ero -repertanyen a la segona conjugaci.
Molts verbs de la segona conjugaci es conjuguen com tmer.
Recorda
9UNITAT
Nom Data
La segona conjugaci
sabersabria
podries
volerplogu
riure
temem venvolies podem
coneixeucorrerem
viuran
creur
naixer creixia
erasabeu
transcorrien
pertanys
corres
8/11/2019 Valencia 4 2012
26/4528 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
1 Copia canviant els dibuixos per paraules amb b.
Ambrosi t un de color .
Humbert menjava i .
Sembla que shan fos totes les del .
2 Completa amb bo v. Compte amb les majscules!
rauli i lanca passeja en pels afore del po le.
rgida en eja a el seu amic lai.
Tal com sespera a, lassem lea va ser un xit.
Josep no recorda a on havia den iar el paquet.
3 Fixat en el model i forma paraules que comencen per em-o en-.
bolic vol barca
ver bena viudo
Sescriu bdavant de ri li darrere de m.
Sescriuvdarrere de ni en limperfet dels verbs de la primera conjugaci.
unitat 9. FITXA2
Nom Data
Ls de biv
botella embotellar verns envernissar
8/11/2019 Valencia 4 2012
27/4529Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 9. FITXA3
Nom Data
Lhort
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
fruitesverdures
tisorescistella
llaurarsembrar
8/11/2019 Valencia 4 2012
28/4530 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT FITXA 1
Recorda
1 Encercla noms els verbs de la tercera conjugaci.
2 Ratlla la forma que no corresponga en cada cas.
Imperfet mentia, lluem, collir, oa, agraeu, imprimiesPresent sentim, compliren, pateix, serveixen, obrin, vesteixes
Futur colliran, traduir, llegirs, descobr, complirem, eixireu
Condicional dormiria, cosireu, fugirem, ompliries, agraisc, escopirien
3 Tria i completa cada oraci amb la forma que correspon a les indicacions.
Enric (patir, present) molt pel seu fill.
Si poguera, (dormir, condicional) tres hores ms.
Quan rem menuts, el meu germ i jo (fugir, imperfet) dels gossos.
La setmana que ve la iaia em (cosir, futur) la disfressa.
Els llauradors (collir, passat simple) el mes passat totes les taronges.
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -irpertanyen a latercera conjugaci.
Molts verbs de la tercera conjugaci es conjuguen com sentir.
10
Nom Data
La tercera conjugaci
dormiria fugem colliren pateix cosir
pescard
ormirpartirdibuixarsentirpen
sartmerimprimirabaix
arob
rirescriurecosirconix
ereixir
8/11/2019 Valencia 4 2012
29/4531Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 10. FITXA2
1 Copia les oracions escrivint les quantitats correctament.
La iaia ha fet hui huitantaset anys.
A la meua classe hi ha trentaun alumnes.
El partit de bsquet va acabar
norantados a setantahuit.
2 Escriu la paraula amb guionet que correspon a cada definici.
Ver que serveix per a matar rates i ratolins.
Persona que es dedica a escurar xemeneies.
Planta que gira buscant la llum del sol.
Pea de metall que els cotxes porten per parar els xocs.
Mena de paraigua gegant emprat per parar el sol.
Recorda
Sescriu guionet(-) en els casos segents:
En els numerals, entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
En les paraules formades per la uni de dues paraules, una que acaba en vocal
i una altra que comena en r, so x.
Nom Data
Ls del guionet (-)
8/11/2019 Valencia 4 2012
30/4532 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
unitat 10. FITXA3
Nom Data
La botiga de roba
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
aparadoremprovador
caixamaniqu
dependentaclienta
8/11/2019 Valencia 4 2012
31/4533Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
FITXA 1
Les formes verbals poden ser simples o compostes.
Lesformes verbals simplesconsten duna paraula i pertanyen atemps simples.
Lesformes verbals compostes consten de dues paraules i pertanyen atemps
compostos. Els temps compostos es formen amb el verb auxiliar haver.
Recorda
1 Subratlla les formes verbals daquest text dacord amb les indicacions.
La revisi
Elena i jo tenem hui una revisi mdica en lequip de bsquet.
Hem anat ben matinet, per la metgessa encara no havia arribat.
Aix que Elena mha dit:
I si tornem a la vesprada?
No, que ens perdrem lentrenament.
Quan ha arribat la metgessa, sha sorprs molt:
Qu feu ac tan mat? Veniu a la vesprada, uns minutets abans
de lentrenament. Si a s molt rpid...
Qu thavia dit jo? sha burlat la meua amiga mentre tornvem a casa.
2 Relaciona cada forma verbal amb el temps corresponent.
Hem tornat Heu acabat
Haureu fet Havem insistit
Haurien avisat Haurs ents
Havies vingut Hauria investigat
He comprs Havia descobert
perfet
condicional perfet
futur perfet
plusquamperfet
11UNITAT
Nom Data
Els temps compostos
roig forma simple blau forma composta
8/11/2019 Valencia 4 2012
32/4534 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Recorda
1 Ordena les lletres i escriu els noms.
A final de paraula, el so pes pot representar amb po amb b.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu p.
Darrere de vocal tona o consonant, sescriu po bsegons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
unitat 11. FITXA2
2 Fixat en la paraula derivada i completa els mots primitius amb po b.
cal calba cam camperol col colpejar
destor destorbar tom tombar llam llampegar
3 Completa amb po b.
El tal s un poc mio Vam fer un tom per Cal
Feli t por de quedar-se cal He fet arrs am fesols i na s.
P C S B AE R BR O R
P PL O
Nom Data
pi b a final de paraula
X RO P A
8/11/2019 Valencia 4 2012
33/45
8/11/2019 Valencia 4 2012
34/4536 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
UNITAT FITXA 1
all
tard
rpidament
moltssim
dem
Recorda
12
Les paraules que expressen circumstncies de temps, de lloc, de manera
o de quantitat sanomenen adverbis.
Quasi tots els adverbis acabats en -ment sn de manera.
1 Encercla els sis adverbis que hi ha en aquest text i classificals.
Un passeig pel camp
Ahir mon pare i jo vam fer un recorregut en bicicleta
pel terme. A mon pare li agrada molt passejar
tranquillament pels camins dhorta. Sempre em conta
les histries que va viure all de menut. I jo descobrisc
cada dia ms coses de la histria de la famlia
i del nostre poble.
Temps Lloc Manera Quantitat
2 Completa aquestes oracions amb ladverbi adequat, segons el que sindica.
Magrada anar amb bicicleta (quantitat).
haur destudiar per a lexamen de Medi (temps).
No magrada arribar als llocs (temps).
Miquel s aquell xic que est (lloc).
La policia arrib al lloc de laccident (manera).
Nom Data
Ladverbi
8/11/2019 Valencia 4 2012
35/4537Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 12. FITXA2
1 Copia les oracions canviant els dibuixos per les paraules proposades.
Miquel sha cremat el amb un .
El eix disparat com un .
Vols pintar la amb un estampat de ?
2 Fixat en la paraula derivada i completa amb to d la paraula primitiva.
acor acordar fon fonteta nor nrdic
den dental fre fredor sli solidesa
3 Completa amb to d.
La comunita de vens ha arriba a un acor
A leda dArman vaig anar a viure al nor
Rober em diu que sc afortuna
A final de paraula, el sotes pot representar ambto amb d.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriut.
Darrere de vocal tona o consonant, sescriuto dsegons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
Recorda
dard
petard
lleopard
coet
dit
paret
Nom Data
ti d a final de paraula
8/11/2019 Valencia 4 2012
36/4538 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
unitat 12. FITXA3
Nom Data
Lexcavaci arqueolgica
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
pinzellcabs
trencatvalus
excavarnetejar
8/11/2019 Valencia 4 2012
37/4539Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
FITXA 1
1 Fixat en les paraules destacades i encercla-les segons el tipus denlla que siguen.
A la bibliotecaAhir vaig anar ala biblioteca ambels meus amics.
Vam estar enla secci infantil itamb enla de majors.
La bibliotecria ens va explicar com funcionaven els
fitxers, perPasqual niho va entendre niva posar
inters perentendre-ho.
2 Completa amb la conjunci necessria.
La iaia t un canari el iaio t un gosset.
Jo volia anar al cine no em quedaven diners.
Vols llonganissa prefereixes hamburguesa?
Josep no vol llegir jugar a res.
Les paraules que serveixen per a unir paraules o grups de paraules entre si
sanomenen enllaos.
Quan els enllaos uneixen paraules o grups de paraules que depenen els uns dels
altres sanomenen preposicions.
Quan els enllaos uneixen paraules o grups de paraules que no depenen entre si
sanomenen conjuncions.
Recorda
13UNITAT
Nom Data
Els enllaos
roig preposicions blau conjuncions
i o per ni
8/11/2019 Valencia 4 2012
38/4540 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
1 Completa cada oraci amb una paraula acabada en co g, de la mateixa famlia
que la destacada.
El que ha naufragats un
La circulaci sangunias la circulaci de la
Unfangars un lloc ple de
Es dedica a la mecnica, s a dir, s
Els carranquetssn els fills del
2 Escriu el femen o el mascul, segons corresponga.
blanc pedagoga
llarga clssic
prctica psicleg
amarg nrdica
3 Completa amb co g.
El cientfi estudia els fon s al microscopi. Vols un su dalberco ?
Vam estar en un alber prop dAlberi El psicle s ami meu.
A final de paraula, el so kes pot representar amb co amb g.
Generalment, darrere de vocal tnica sescriu c.
Darrere de vocal tona o consonant, sescriu co gsegons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
unitat 13. FITXA2
Recorda
Nom Data
ci g a final de paraula
8/11/2019 Valencia 4 2012
39/4541Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 13. FITXA3
Nom Data
El museu
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
vitrinapedestal
quadreesttua
preguntarinformar
8/11/2019 Valencia 4 2012
40/4542
UNITAT FITXA 1
Recorda
1 Marca les expressions que siguen oracions.
foc la muntanya sha pegat. Magraden els llibres daventures.
La setmana que ve arriben els meus cosins. calor i sol fa
2 Ordena les peces i escriu les oracions que formes.
3 Encercla el subjecte i subratlla el predicat en cada oraci.
Aquesta rellotgera arregla els rellotges de corda.
El meu germ vindr a les cinc.
Magda i Joan van al cine cada cap de setmana.
Mha donat a la vena del tercer.
Loracis un conjunt de paraules que expressa un pensament complet i que cont,
almenys, un verb.
Les oracions tenen subjecte i predicat.
El subjecte s la persona, animal o cosa a qu es refereix el verb.
El predicat s all que es diu del subjecte.
14
Miquel
gossos
i
estaven
estudien lexfrancs.
Aquests en la gossera.
Nom Data
Loraci: subjecte i predicat
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
8/11/2019 Valencia 4 2012
41/4543Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 14. FITXA2
1 Escriu els dos punts on calga.
Estiu o hivern?
Ma mare sempre diu A lestiu, tot el mn viu!. I s que quan
arriba lestiu no pare en torreta. Magrada fer moltes coses
anar en bicicleta, nadar, prendre la fresca
El meu amic Toni diu Si no existira lestiu no s si podria
viure. I jo li dic s clar que podries!. Perqu lhivern tamb
t coses bones la lliga, els amics descola, les vesprades depluja veient una pelli
2 Pensa i escriu qu tagradaria fer a lestiu. No toblides dels dos punts.
A lestiu magradaria fer moltes coses
3 Completa el que diuen els personatges. No toblides dels dos punts ni de les cometes.
Clara va preguntar a Andreu
i Andreu
li va contestar
Sescriuen dos punts (:):
Davant duna enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.
Recorda
Nom Data
Els dos punts
Em falta pocper a
acabar-lo.
Ja has llegit el llibre
que et vaig deixar?
8/11/2019 Valencia 4 2012
42/4544 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
unitat 14. FITXA3
Nom Data
El vaixell
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
cabinacoberta
marinerpassatgers
ncorarems
8/11/2019 Valencia 4 2012
43/4545Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
FITXA 1
1 Relaciona.
A quina hora has arribat? Expressa una emoci.
La temperatura ha abaixat dos graus. Fa una pregunta.
Laia, tanca la porta, per favor. Expressa una ordre. Um, que bona que est la pizza! Dna una informaci.
2 Llig el text i copia una oraci de cada tipus on corresponga.
Una festa sorpresa
Dissabte celebrarem una festa sorpresa per a la mare.
Quines ganes que tinc de vore-li la cara!
Vindran tamb les seues companyes de lescola?Pare, avisa tamb les cosines dAlbaida.
Oraci enunciativa
Oraci interrogativa
Oraci exclamativa
Oraci exhortativa
Segons la intenci amb qu les diem, hi ha diverses classes doracions.
Les oracions que utilitzem per a donar informaci sn oracions enunciatives.
Les oracions que utilitzem per a fer preguntes sn oracions interrogatives.
Les oracions que utilitzem per a donar ordres o per a prohibir sn oracions
exhortativeso imperatives.
Les oracions que utilitzem per a expressar emocions sn oracions exclamatives.
Recorda
15UNITAT
Nom Data
Classes doracions
8/11/2019 Valencia 4 2012
44/4546 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
1 Encercla els punts suspensius daquest text seguint el codi.
A espai, Laia!
Laia s una xiqueta un poc entremaliada.
s valenta, atrevida, arriscada... En definitiva,
un coet. Ac la tens enfilant-se a un arbre.
Per qu s aix? Ai! Un pardalet ha eixitvolant a un pam del nas de Laia! Quin ensurt!
2 Escriu els punts suspensius i explica qu indiquen: enumeraci incompleta, dubte,
sorpresa o temor.
El mag va alar la vareta i Oh, quina meravella!
Comprar albergines, peres, encisam, tomaques
s que jo he perdut el rellotge.
A son pare li diuen li diuen Joan!
3 Escriu una oraci amb punts suspensius sobre el dibuix.
Els punts suspensius () sescriuen en els casos segents:
Quan deixem incompleta una enumeraci.
Quan interrompem una oraci per expressar dubte, sorpresa, temor
unitat 15. FITXA2
Recorda
Nom Data
Els punts suspensius
roig enumeraci incompleta blau expressi de dubte, sorpresa, temor...
8/11/2019 Valencia 4 2012
45/45
R E F O R
unitat 15. FITXA3
Nom Data
El plat de televisi
1 Escriu on corresponga seguint el codi.
micrfonfocus
presentadoratcnic de so
filmarmaquillar
Recommended