View
449
Download
8
Category
Preview:
Citation preview
Semàntica II. Sinònims totals, parcials i parònims (falsos
sinònims)
Frederic SentandreuC2-Semàntica
I. Sinònims totals, parcials, parònims II. Geosinònims totals i parcials
III. Argot i eufemisme . Col·loquial IV. Llenguatge tècnic o formal
V. Llenguatge connotatVI. Llengua i onomatopeies
VII. Llengua literària: figures retòriquesVIII. Sinònims i llengua antiga
IX. Cerca de sinònims al diccionari general
Semàntica II
I. Distinció sinònims totals, parcials o parònims (falsos sinònims)
Semàntica II
Els sinònims totals tenen coincidència exacta en el
diccionari, és a dir, un mot remet a l’altre directament. La diferència
és la preferència d’ús d’un mot, aquell al qual s’adreça la remissió,
dins del model d’estàndard establert en la llengua.
Sinònims totals
• ÀBSIDA & [AQ] [LC] [AR] ABSIS [AQ] [LC] [AR]Part d’una església, comunament de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior i que conté un altar.
Els sinònims parcials comparteixen una o diverses accepcions al diccionari,
però no totes. Per tant hi trobarem una remissió parcial d’un mot envers una
accepció o diverses de l’altre. La remissió també pot donar-se entre
accepcions de diferents mots.
Sinònims parcials
• AVENA | CIVADA- avena civada (acc. 1 1)- civada 1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les gramínies, cultivada per a l’alimentació humana i animal (Avena sativa). 2 f. [LC] [AGA] [BOS] Gra de la civada.
civada
avena o civada
Variants que comparteixen etimologia, morfologia o fonètica però no tenen cap
significat en comú. Per tant, no trobarem cap remissió d’un mot envers l’altre.
alà1 m. [ZOM] Gos de presa.al·là (DECAT) Allāh (ar) Nom amb què hom designa Déu a l’islam.
Falsos sinònims (o parònims)
ABORIGEN | INDÍGENA | NADIU - aborigen 1 adj. i m. i f. Originari del país en què viu, indígena. Plantes aborígens. 2 aborígens m. pl. Primers habitants d’un país, per contraposició als que s’hi han establert posteriorment. Els aborígens d’Àsia.- indígena adj. i m. i f. Nat en el país que habita. Els indígenes americans.- nadiu –a 1 adj. i m. i f. Que és fill de tal poble o nació.
Sinònims què???
Variants lexemàtiques. S’agrupen d’acord amb el grau de correspondència o similitud tant en la forma com en la significació entre les arrels.
Doblets nominals, adjectivals i verbals:a) Substantius i adjectius. Són els més productius.b) Verbs i participis en funció adjectival.
Resta de categories: a) Determinants: (article, demostratiu, possessiu, numeral, quantitatiu, indefinit). b) Pronoms personals febles, relatius, interrogatius i exclamatius. c) Preposicions, conjuncions, interjeccions, adverbis i pronoms adverbials.d) Unitats sintagmàtiques nominals, adj o vbals que formen doblet amb una unitat lèxica. e) Frases fetes o expressions) que formen doblet a una altra frase feta o amb altres unitats lèxiques.
Sinònims: variants lexemàtiques
Doblets
a) accent (general/valencià): aliè / alié.b) accent (variació tònica): dòmino / dominó.c) grafies: matalàs / matalaf; cabana / cabanya, fals / falç. d) grafia + geografia: ametlla / ametla.e) ortografia: infinitius –a/-e: traure/treure, etc. En la majoria de casos solen ser sinònims totals.
Sinònims totals: variants foneticoortogràfiques
Morfemes de formació de gènere i nombre
En general no aporten variació de significat del mot. Solament ho fan en aquells casos en què el mot sol ser d’ús invariable bé en singular, bé en plural (ànsia / ànsies).
O bé els casos en què l’afegiment del morfema de gènere femení ha suposat un canvi de referent:
(pal/pala).
Sinònims: variants morfosintàctiques
Variants derivacionals: sufix, prefix... Doblets nominals i adjectivalsa) (doble forma femení): –a/-essa; -eua/-eva: jueua / jueva. b) (mots - / –us, - /-um: aquari / aquàrium. c) (noms d’oficis) (-aire/-ari/-er/-or): arrosser / arrossaire, d) (doble forma plural -sc, -st, -xt, -ig: -s/-os): discs o discos, desigs o desitjos, raigs o rajos, texts o textos.e) (doble forma plural: –e àtona): home: -s/-nsf) noms propis recategoritzats: dinasties, malnoms. g) sinonímics compostos de tipus: prototip(-) / prototip(us).h) topònims - mot comú: Carlet / carlet, la sénia / la Sénia. i) antropònims - mot comú: Aigües / aigües; Empar / empara, Roc / roc.j) hipocorístics - mots plens: Sento / Vicent.k) gentilicis sinonímics: castelloner / castellonec.l) forma abreujada - forma completa: tele / televisió.(els casos, a), b), c), d), g), h), i) solen donar sinonímia total).m) amb diferents sufixos: (fals. sin.) - /-ment*, blau / blauet, rojor / rogencor, xic / xiquet / xicotet; (sin. tot.) ensenyança / ensenyament, intrepidesa / intrepiditat,.
Sinònims: variants morfosintàctiques
Variants derivacionals: sufix, prefix... Doblets verbals
a) Falsos sinònims verbals: abaixar / baixar, acórrer / córrer, apujar / pujar, engroguir / esgrogueir. O amb sufixos: aromar / aromatitzar, ploure / ploviscar /
plovisquejar. b) Doblets verbals amb diferent prefix (sin. tot.): aponar / emponar,
empentar/espentar. c) Doblets verbals amb diferents sufixos o sense sufix: agilitar / agilitzar, anguniar
/ anguniejar, corcar / acorconar.
Altres categories:a) Doblets numerals ordinals: cinqué/quint, etc.,
b) Doblets verbals d’infinitiu –er/re: caler/caldre, venir/vindre, vore/veure.
Sinònims: variants morfosintàctiques
II. Variació diatòpica. Geosinònims totals o parcials
Semàntica II
W. E. Collinson (9 possibilitats de sinònims, pv. variació lingüística:1) Terme general - inclòs. pluja - xàfec (diferència objectiva) (sembla hiperonímia)2) Intensitat (+/-). Reventar - esclafar (factors objectius i emotius). També periodicitat, grandària3) Emotivitat (+/-). evocar – recordar.4) Aprovació o censura moral - neutralitat. garrepa, gasiu – frugal (frugal: ‘que s’acontenta d’aliments simples’) (factor emotiu)5) Especialitzat - general. amígdala – glàndula, oftalmòleg-oculista.6) Literari - general. llur - seu (efecte evocador)7) Col·loquial- estàndard. amollar - marxar (efecte evocador)8) Dialectal-estàndard. gos, gossa -ca, cussa 9) Parla infantil – parla adults. ma - aigua.
Sinonímia i variació lingüística
Geosinònims totalsmés usual en valencià altres dialectesgranera escombrabambolla Bombolla, butllofapitxer gerroxiquet noi, allotforquilla forquetaeixida sortidafardatxo llangardaixfraula maduixa, fragaviudo, viuda vidu, víduaescaló, graó esglaóservici servei ++
Geosinònims parcialsmés usual en valencià
Altres dialectes + valencià
iaio avi ‘familiar’voler estimar especialització
semàntica (‘estimar =preferir’, ‘voler sense implicació amorosa’)
burro ruc burro ‘insult’agarrar agafar agarrar ‘amb força’
més
III. Variació diastràtica: argot i eufemisme. Llenguatge col·loquial
Semàntica II
L’ús dels eufemismes o disfemismes també origina sinònims: a) mot marcat / mot neutre: bagassa, puta / prostituta.b) Les noves professions o maneres d’anomenar les velles professions.c) El llenguatge polític, de l’economia i la societat també ha creat eufemismes per amagar realitats.
Sinonímia i eufemisme
Sinonímia i eufemisme
camp semàntic
paraula evitada eufemisme
trets físics, edat, raça
cecmoribundParalític
morirnegrelleig, lletja
vellesapersona major
invidentmalalt terminalMinusvàlid
passar a millor vidapersona de colorpersona poc agraciada
tercera edatvell
Sinonímia i eufemisme
camp semàntic
paraula evitada
eufemisme
funcions biològiques
copular, fer-hocagar, pixar,
menstruar
fer l’amoranar de cos, fer de ventre, anar al vàtertindre la regla, el mes
parts del cos humà
culmamelles
anuspits
Sinonímia i eufemisme
camp semàntic
paraula evitada eufemisme
oficis poc valoratsque prenen més valor canviant el referent
policia nacional, municipal
mestre, músiccriadaperruquer, -era
manetesagranador, escombriaireguardabosc, guàrdia rural
cossos i forces de seguretat, agent pol.
professorempleada domèsticaesteticista
tècnic de mantenimenttècnic en netejatècnic forestal
Sinonímia i eufemisme
camp semàntic
paraula evitada eufemisme
política, economia societat
(I)
defraudacióambulatoricamp d’exterminipresócrisi, pèrdues econòmiquesvíctimes civilsaturdocument secretautodeterminaciódesocupats, aturatsviolènciaguerrapres
amnistia o perdó fiscalcentre d’assistència sanitàriacamp de concentraciócentre penitenciaricreixement negatiurecessió (estacionària);danys col·lateralsdesocupaciódocument classificatdret a decidirexcedents laboralsextorsióenfrontament armatintern
Sinonímia i eufemismecamp paraula evitada eufemisme
política, economia societat
(II)
terrorismeministeri de la guerragenocidimatar l’enemicnació
apujada de preusacomiadamentsrepressió o privació del dret de manifestació o vaga
fem, brossa, porqueriaespionatgesuborn, corrupciótransvasamentviolència contra les dones
lluita armadaministeri de defensaneteja ètnicaneutralitzar l’enemicrealitat nacional
reajustament de preusreducció de plantillaregulació del dret de manifestació o vaga
residus urbansservei d’intel·ligènciatràfec d’influènciestransferència d’aiguaviolència de gènere
Sinonímia i argot
argot estàndard camp
bòfia, pasmaburrapenya, bascapipaquelinevera
policiamotocolla, gentpistolacasapresó
joventutmarginaljoventutmarginalcalómarginal
3. Sinonímia i argot
Llenguatge col·loquial
Llengua col·loquial Llengua comuna o estàndard comentari
perol, cabolo (m.) Testa (f.), cap (m.)
afaitapobres (m.) humil (m. o f.)
asperges (m.) corredisses (f.)
anglès (m.) creditor, creditora despectiu
cabró (adj.) Que fa males jugades
caganera comú, vàter
cangueli por (tenir o passar)
cigala, cuca penis
clòtxina vulva, vagina
apallissar estomacar
Llenguatges tècnicsLlenguatge tècnic o d’especialitat
Llengua comuna
oftalmòleg oculista Sin. potal
dentrifici (?) -> pasta de dent Sin. total
úvula campaneta Sin. total
abillament Vestiment, vestimenta
Sin. parcial
abis abisme Sin. parcial (SF, avís)
acrimònia acritud Parònims
addició suma, afegitó Sin. totals
adagio adagi parònims
ABÍS | ABISME (VG. AVERN) (DIEC2)- abís abisme (acc. 1 i 2). - abisme 1 1 m. [LC] [GL] Profunditat immensa, insondable. Els abismes de la mar. 1 2 m. [LC] per ext. Un abisme de penes. 2 m. [LC] En la religió cristiana, infern. 3 m. [HIG] En heràld., punt o part central de l’escut.
Llenguatges tècnics
ACRIMÒNIA | ACRITUD (DIEC2)- acrimònia f. [LC] Qualitat d’acre. L’acrimònia de la sang. L’acrimònia d’aquestes paraules.- acritud 1 F. acrimònia. 2 F. [EI] Qualitat d’un metall que ha esdevingut poc mal·leable o trencadís a causa de l’augment de mida dels cristalls.
Llenguatges tècnics
ADAGI | ADAGIO [IT.] (DIEC2)
- adagi m. [LC] sentència (acc. 1.2). Com diu l’adagi.- adagio [it.] 1 adv. [MU] [LC] En mús., amb un temps lent. 2 m. [MU] [LC] Part musical en aquest temps. L’adagio d’una simfonia.
Llenguatges tècnics
Llenguatges formal o culteLlenguatge formal Llengua comuna (o
circumloquis)Relació semàntica
defunció, decés mort sin. total
deglutir Empassar-se (aliments) Sin. total
natges Galtes del cul sin. Total, circumloqui
narius forats del nas sin. Total, circumloqui.
nafra Ferida (ús extens) sin. Parcial amb ús extens
aversió rebuig (‘violent’) sin. parcial
tedi avorriment Sin. Parcial (tb. Aversió)
V. Llenguatge connotat i sentits figurats
Semàntica II
Llenguatges connotatsLèxic sense usos connotats Lèxic amb significats
connotats o extensosSignificat extens o connotat
aliment aliment Donar aliment a les esperances
atzucac atzucac La discussió es troba en un atzucac
nafra ferida Ferides del cor
por, basarda terror intensitat
pluja, ploure plugim, xàfec..., plovisquejar
Intensitat (+/-)
estimar adorar Intensitat (+/-)
Sentit figuratLèxic amb sentit figurat significat
sang blava sang noble o reial
Punt mort sense solució de continuïtat
Guerra freda Estat de tensió, de conflicte somort
Papers mullats Sense valor
Lluna de mel Dies posteriors a les noces
Foc d’encenalls Cosa de durada curta
Carn de canó Exposat deliberadament a l ‘foc’ enemic
Llàgrimes de cocodril Plors falsos o fingits
VI. Llenguatge i onomatopeies
Semàntica II
+ a Rodamots: mots d’origen onomatopeic
Llenguatge i onomatopeiesLèxic Onomatopeiaclec ‘tipus de botó’
Soroll sec, tancador de pressió
put-put (‘ocell’) Put-putbafarada (còmic) Baf, alenada de vaporguirigall Cridars confusosdring So quan colpegem
vidre o metall
zumzeig Remor somortatic Moviment compulsiu,
especialment de la cara
VII. Llenguatge literari
Semàntica II
Llenguatge literariLèxic literari
Llengua estàndard Relació semàntica
abatre matar sin. parcial
bonhomia caràcter afable Circumloqui
Infame, vil indigne Sin. Parcial
turba gentalla, gent de baixa estofa
Estàndard, col·loquial
nafra ferida sin. parcial
emanar brollar, sorgir sin. parcial
embriac borratxo sin. parcial
VIII. Sinonímia i llengua antiga
Semàntica II
Llenguatge literariLèxic antic o en desús Lèxic d’ús comú o actual Comentari
alegratge alegria (acc. 1) antic
paor por antic
apotecari Farmacèutic En recessió
cafre Indígena de... Indígenes del sud d’Àfrica
ferment enzim obsolet
glicerina (acc. 2 glicerol) glicerol obsolet
aldea llogaret antic
amistança amistat (acc. 1) antic
còmic, còmica actor, actriu antic
IX. Cerca de sinonímia al diccionari
Semàntica II
Com busquem sinònims al diccionari general?1. Pel sistema de remissions d’un mot a un altre (total o parcial).2. Dins de la mateixa definició, pot ser sinonímica total o aproximada.3. Afinació de la cerca (permet buscar sinònims tot. O aproximats d’acord amb diferents variables.
Semàntica II
Cerca avançada al DIEC2ll
DIEC2 en xarxaRodamots: cada dia un mot
OptimotTermcat: neoloteca
DNV (AVL)
Semàntica II: recursos
Recommended