1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula

Tema 5

ELS ÉSSERS VIUSBiologia i Geologia 1r ESO

1. Què és un ésser viu ?

VIDEO

1. Què és un ésser viu ?

Distingir entre un ésser viu i un inert pot ser una tasca complicada.

?

1. Què és un ésser viu ?

Que és la vida?

Alguns només no es poden observer a ull nu, i només

es poden observar amb un microscopi.

Els éssers vius es caracteritzen perquè fan 3 funcions vitals :

•Nutrició

•Relació

•Reproducció

1. Què és un ésser viu ?

•Nutrició

1. Què és un ésser viu ?

Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per poder fer

les activitats vitals. Segons com s’alimenten trobem dos

grans tipus d’éssers :

•Autòtrofs

•Heteròtrofs

1. Què és un ésser viu ?

Autòtrofs

Es fabriquen la seva

propia materia orgánica a

partir de substàncies

inorgàniques i energia

Matèria inorgànica vs orgànica

1. Què és un ésser viu ?

Heterotòtrofs

S’alimenten d’altres

éssers vius per obtenir la

seva propia materia

organica.

No poden fabricar-la !

•Relació

1. Què és un ésser viu ?

La funció de relació permet als éssers vius rebre informació

del medi i reaccionar de manera adequada.

Poden fer així la resta de funcions vitals com buscar aliment,

aparellar-se i fugir dels perills.

•Reproducció

1. Què és un ésser viu ?

La possibilitat de generar

vida és un característica

exclusiva dels éssers vius.

Tots els éssers vius

descendeixen d’un altre

ésser viu.

Els nous éssers poden tenir

dos progenitors o un

progenitor.

Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :

•Matèria orgànica

•Reproducció asexual o sexual

•Cèl.lula

1. Què és un ésser viu ?

Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :

•Matèria orgànica

1. Què és un ésser viu ?

Estan formats per substàncies riques en carboni

Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :

•Reproducció asexual o sexual

1. Què és un ésser viu ?

Tot ésser viu prové d’un altre ésser viu.

Si prové de 2 progenitors, té reproducció sexual

Si prové d’1 progenitor, té reproducció asexual.

Una individu pot tenir les dues alhora, sexual i

asexual.

Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :

•Reproducció asexual o sexual

1. Què és un ésser viu ?

Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :

•Cèl.lula

1. Què és un ésser viu ?

És la forma més bàsica de vida. Hi ha organismes

unicel.lulars i pluricel.lulars.

•Unicel.lulars i pluricel.lulars

Una sola cèl.lula Diverses cèl.lules

1. Explica quines característiques distingueixen els éssers

vius de la matèria inerta

Pàg 90, exercici 1

2. Podria considerar-se viu un organisme sense funció de

nutrició? I sense reproducció ? Perquè ?

Pàg 90, exercici 2

Els éssers vius estan compostos pels mateixos elements

químics presents en la matèria inerta, però en proporció i

organització diferent.

2. La química de la matèria orgànica

Substàncies inorgàniques

Substàncies orgàniques

Substàncies inorgàniques

AIGUA (H20) SALS MINERALS

Substància més abundant

Essencial

Present en tots els fluids interns

Funcions : transport de substàncies

Dissoltes en fluids

Present en estructures (petxines, ossos, dents,...)

Funcions : regulen altres funcions

Substàncies orgàniques (bioelements)

GLÚCIDS LÍPIDS

Se’n diuen també Sucres

Les plantes formen estructures

Funcions : N’obtenim energia

No es dissolen en aigua

Greixos són els més coneguts

També hi ha els fosfolípids dins les cèl.lules

Funcions : Reserva d’energia

Substàncies orgàniques (bioelements)

PROTEÏNES ÀCIDS NUCLEICS

Funcions : Molt variades Dins el nucli de les cèl.lules

Funcions : emmagatzemen la informació hereditària

i la transmeten a la descendència •Estructures

•Transport d’oxigen

•Defensa contra infeccions

3. Quin és l’element químic més abundant en la composició

dels éssers vius ? I el menys abundant ?

Pàg 91, exercici 3

4. Què són els bioelements ? Quins són els més abundants ?

Pàg 91, exercici 4

5. Quines diferències hi ha entre les funcions dels glúcids i dels

lípids ?

Pàg 91, exercici 5

3. Què és una cèl.lula ?

Un dels objectius principals de la ciència ha estat comprendre de

què estaven formats els éssers vius.

Zacharias

Jansen

(1590)

3. Què és una cèl.lula ?

1666

Robert

Hooke

Corcho

Microscopi

1675

Anthony van Leeuwenhoek

Microscopi

Animálculos

1838

Matthias J. Schleiden

y

Theodor Schwann

TEORIACELULAR

La célula es:

- La unidad estructural de los

seres vivos

- La unidad funcional de los

seres vivos

1855

Rudolf Virchow

3.er

principio

TEORÍACELULAR

- Toda célula procede, por

división, de otra célula

preexistente.

LES PARTS D’UNA CÈL.LULA

Totes les cèl.lules comparteixen una organització comuna que consta de :

•Membrana plasmàtica

•Citoplasma

•Material genètic

•Membrana plasmàtica

És una capa prima, constituïda majoritàriament per lípids, que

delimita tota la cèl.lula i l’aïlla del medi extern. Hi regula el pas de

substàncies i en permet la comunicación entre cèl.lules.

LES PARTS D’UNA CÈL.LULA

•Citoplasma

És el contingut intern de la cèl.lula. Té un fluid viscós on es troben

diverses estructures anomenades orgànuls.

LES PARTS D’UNA CÈL.LULA

•Material genètic

Conté el material hereditari que es transmet

de la cèl.lula mare a les filles. Es troba en

forma d’ADN, un tipus d’àcid nucleic.

LES PARTS D’UNA CÈL.LULA

Segons com es trobi el material genètic, podem distinguir dos

tipus generals de cèl.lules :

TIPUS DE CÈL.LULES

PROCARIOTES EUCARIOTES

4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA

Són les cèl.lules d’organització més senzilla i solen ser més petites

que les eucariotes. Totes són unicel.lulars. N’hi ha una gran

varietat.

Totes les procariotes tenen :

•ADN lliure

•Paret cel.lular

•Càpsula bacteriana

•Ribosomes

•Flagel

4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA

Càpsula

Paret cel.lular

Membrana

plasmática

Citoplasma

ADN

Ribosomes

Flagel

4. LA CÈL.LULA EUCARIOTA

Són les cèl.lules d’organització complexa i solen ser més grans que

les procariotes. N’hi ha d’unicel.lulars (Euglena) però sobretot n’hi

ha de pluricel.lulars (animal o planta).

Totes les eucariotes tenen :

•Un nucli amb membrana pròpia

•Gran varietat d’orgànuls

•2 grans tipus : eucariota animal i vegetal

LA CÈL.LULA ANIMAL

•Forma irregular

•Centrosomes però no cloroplasts

•Moltes vesícules (lisosomes)

•Nucli en posició central

•Algunes es desplacen

LA CÈL.LULA VEGETAL

•Forma regular

•Centrosomes absents

•Gran vacúol i cloroplasts

•Nucli desplaçat

•No es desplacen

Els orgànuls i les seves funcions

Conjunt de membranes que formen tubs i sacs aplanats que es

comuniquen entre ells.

Quan tenen ribosomes enganxats se’n diu RE rugós. Quan no en té se’n

diu RE llis.

EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)

En el RE rugós participa en l’embolcall nuclear i es du a terme la

síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes.

En el RE llis es fa la síntesi de lípids.

EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)

Estructures sense membrana, formada per dos elements.

Estan implicats en la producció de proteïnes. Són més grans que els

dels procariotes.

ELS RIBOSOMES

6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

Conjunt de sacs aplanats sense connexió entre ells, envoltats de

vesícules. Reben les substàncies fabricades al RE, les emmagatzemen i

les alliberen a l’exterior.

APARELL DE GOLGI

APARELL DE GOLGI

Aquestes vesícules

que surten a

l’exterior poden ser

vesícules de

secreció o

lisosomes.

LISOSOMES

Són vesícules implicades en la digestió de substàncies complexes.

LISOSOMES6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

Són vesícules membranoses de forma esfèrica provinents de l’aparell

de Golgi que porten enzims digestius. Participen en la degradació o

digestió de substàncies, partícules o orgànuls ingerits per la cèl.lula o

procedents de l’interior.

VÀCUOLS6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

Són estructures globulars delimitades per una membrana.

Emmagatzemen aigua, nutrients, substàncies de reserva i de rebuig. A

les cèl.lules vegetals són molt grans i a les animals són molt petits i

s’anomenen vesícules.

MITOCONDRIS6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

Són orgànuls allargats formats per una doble membrana : una

d’externa llisa, i una d’interna amb nombrosos replecs anomenats

crestes mitocondrials. Tenen la funció d’obtenir energia a partir de la

matèria orgànica i l’oxigen.

MITOCONDRIS6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

MITOCONDRIS6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

CLOROPLASTS6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

Són orgànuls propis de les cèl.lules vegetals. Són allargats formats per

una doble membrana. Hi trobem la clorofil.la que du a terme la

fotosíntesi.

CENTROSOMA6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

És l’orgànul encarregat de la separació dels cromosomes durant la

divisió cel.lular.

CENTROSOMA6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

Només en les cèl.lules animals,...

6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓEls éssers vius es poden organitzar en funció de la seva complexitat

UNICEL.LULARS PLURICEL.LULARSFORMATS PER UNA SOLA CÈL.LULA FORMATS PER MOLTES CÈL.LULES

Exemples : Bacteris,

protozous, algues

unicel.lulars

Exemples : Fongs,

Plantes i animals

6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓEls organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells

d’organització cel.lular:

TEIXITS

Agrupacions de cèl.lules

semblants que fan la mateixa

funció

6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓEls organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells

d’organització cel.lular:

Diversos teixits que en conjunt

fan una funció determinada.

ÒRGANS

6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓEls organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells

d’organització cel.lular:

SISTEMES i APARELLS

Conjunt d’òrgans que fan una

funció determinada.

6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓEls organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells

d’organització cel.lular:

La célula

El tamaño de

las células es

microscópico

Todos los seres vivos estamos

formados por una o más células

Epidermis de cebolla

El tamaño de las células es microscópico. La

forma es muy variable, como puedes ver

aquí:

Glóbulos rojos Músculo liso Músculo cardiaco Células nerviosas

ParamecioDinoflageladosDiatomeasCélulas vegetalesEspiroqueta

Glóbulo blanco

Oriol TORRENTS

Curs 2016/2017

1r ESO

Biologia

Escola Intermunicipal del Penedès