Avui a2012m4d26p12scultura26abril2012 ferran aisa

26 D’ABRIL DEL 201212

l recull poètic de Mireia Lleó(Barcelona, 1960), Mirall deversos, Rosa Leveroni en la

memòria 1910-1985, s’endinsa en lacreació de Leveroni que, paral·lela-ment, irradia els seus versos a l’au-tora d’aquesta obra. Al llarg del re-cull veiem com suren els versos deLeveroni al mirall de Lleó, i comaquesta els encalça dins de la sevaproducció poètica. És com si els ver-sos de Leveroni trobessin un ressò otornaveu en el contrapunt poètic del’autora de Mirall de versos.

Mireia Lleó, en la nota introductò-ria, afirma que la seva intenció ésapropar l’obra de Leveroni al públic,com un acte de desgreuge de la so-cietat amb la poeta. També fa saberal lector que ha recollit poemes deLeveroni editats al llibre Poesia, així

EMirall de versosRosa Leveroni enla memòria,1910-1985,Autora: MireiaLleó i BertranPròleg: Vinyet PanyellaEditorial: TémenosBarcelona, 2011Pàgines: 90Preu: 12 euros

com d’altres d’inèdits que ha recer-cat a l’arxiu Rosa Leveroni, a la Bi-blioteca de Catalunya, la majoriadels quals han estat recollits a l’Obrapoètica, a cura d’Abraham Mohino,publicada per CCG Edicions (2010).

Enlairar els versosLa poeta Vinyet Panyella ha prologataquest original treball poètic que volressaltar l’obra d’una poeta desapa-reguda, alhora que fluctuen els ver-sos d’una altra autora actual quetambé sap enlairar els seus versos.Per a Vinyet Panyella: “A Mirall deversos Mireia Lleó parteix d’un sentitde l’alteritat, que és l’estat o la quali-tat de ser altre, orientada vers el re-trobament de si mateixa en dos àm-bits netament leveronians: el cant iel somni.”

Mireia Lleó entra a l’obra de RosaLeveroni per construir amb els ver-sos de totes dues un sol cos poèticarticulat en quatre parts: L’amor, Elpas del temps, el record, Paisatge,somnis i Mort. Els versos s’entrecre-uen en un mateix viatge que portaun mateix destí a través de l’emmi-rallament. És a dir, la mirada poèticad’uns versos davant dels altres. Elspoemes que obren el recull parlende la solitud. Leveroni, escriu: “Joporto dintre meu / per fer-me com-panyia / la solitud només.” I Lleó:“La solitud és l’hoste silenciós / queviu en els replecs de la consciència.”

L’autora, a més de desgranar elsversos de Leveroni, introdueix citespoètiques d’autors com ara Dickin-son, Maragall, Salvat-Papasseit, Car-les Riba... Tot plegat serveix per enri-

quir el seu treball i convertir-lo en unespill poètic de dues grans poetes,Rosa Leveroni i Mireia Lleó, emmira-llades en un mateix joc poètic.

Amb la mateixa intensitatEn el darrer apartat del llibre, dedicata la Mort, la sensibilitat de les duespoetes sobresurt en una mateixa in-tensitat. El poema de Leveroni diu:“He parlat de la mort com d’unaamiga / que partí vers una illa inco-neguda / i saps que tornarà i ha deportar-te / un enfilall d’obscuresmeravelles.” I el poema de MireiaLleó: “He vist de tan a prop la mortque no s’ajorna / rondant pel cel-obert, entrant per la finestra. /L’agost era suau, el fred era dinsnostre. / Sovint he dit la mort. Ac-cepto el seu pas mut.” ❋

Reflexos entre Lleó i LeveroniPoesia Ferran Aisa

ui conegui l’extensa i diversa obraliterària de Rafael Vallbona (Barce-lona, 1960) ja sap que una de les

seves flaques són els viatges i el reflex queen fa en alguns o gairebé tots els seus lli-bres. La novel·la Camins damunt les dunesno només no se n’escapa sinó que, encerts passatges, té un regust d’autènticaguia de viatges, malgrat que el terme noacabi d’agradar a l’autor. Una guia de viat-ges, però, matisada per la mirada poètica,la descripció a partir dels sentits i la com-prensió de l’empremta humana.

Una de les escapades més repetides del’autor, sense pretendre fer cap ral·li, haestat al Sàhara Occidental, sembla que enalguna ocasió fins i tot en bicicleta, una al-tra de les seves afeccions gens amagades.Això li ha permès conèixer de primera màla cultura amaziga.

I la novel·la es repenja sobretot en la di-vulgació als joves lectors d’aquesta cultu-ra, una població oriünda del Magrib que vaser empesa pels àrabs cap a les munta-nyes del Rif i cap al sud del Sàhara. Undels seus trets diferencials és la llengua. Ila confusió ètnica amb berber és un tòpicfreqüent, quan en realitat es tracta d’unamena de pejoratiu acostat al bàrbar i gua-nyat a pols per la seva rebel·lia a desapa-rèixer.

Tot és possible, amb esforçPer això, la novel·la obre i tanca, en el prò-leg i l’epíleg, amb una expressió que ne-cessita traducció simultània: “A poc a poc,el camell entra a la cassola.” Una mena derefrany que en català podria ser: “De més

Q

verdes en maduren”, és a dir, que tot éspossible amb esforç i tossuderia.

La trama de Camins damunt les dunesbarreja el jove Eddy, el fill d’una actriunord-americana de telenovel·la, separada,que està rodant uns episodis d’una sèrie alMarroc, amb l’amistat que es forja al de-sert entre ell i un jove amazic. Viatge,doncs, iniciàtic, per canviar la vida del joveprotagonista nord-americà que, en unmón de ningú –amb el pare allà i la mareaquí, però com si no hi fos– intenta trobarla seva llibertat per trobar-se ell mateix.

En una novel·la dins de la novel·la, l’au-tor explica la història d’Eddy, la seva aven-tura, en la veu d’un altre personatge quebusca també el seu lloc de fugida a travésdel viatge i que decideix anar als mateixosllocs que li explica a internet un aspirant adocumentalista, el jove Eddy, que ha pen-jat el resultat dels seus enregistramentsen vídeo del desert a YouTube.

Novel·la dins de la novel·la, i encara,rondalles dins la doble novel·la, amb la in-cursió d’històries breus paral·leles relacio-nades amb alguns paisatges, comunitats

o personatges que Eddy ha trobat en elviatge.

Aquesta barreja d’elements crea un cli-ma de lectura atractiu que fa que l’autorno caigui en la temptació d’escriure una tí-pica novel·la de mala relació entre fill ado-lescent i mare separada atabalada per lafeina, o una novel·la sobre l’aventura juve-nil d’un viatge a l’Àfrica, sinó un documentde la inquietud de l’ésser humà del segleXXI que cerca l’essència en els orígens...sempre a través de l’ull d’objectiu viatgerd’una Handycam professional, és clar. ❋

Juvenil Andreu Sotorra

El camell entra a la cassola

Rafael Vallbona ha viatjat molt al Sàhara Oriental i ho ha reflectit a la seva extensa obra CRISTINA CALDERER

Camins damuntles dunesAutor: Rafael VallbonaEditorial: La GaleraBarcelona, 2012Pàgines: 166Preu: 14,90 eurosA partir de 14 anys