Bloc quirúrgic

BLOC QUIRURGIC

Lloc on es realitza l’activitat quirúrgica.

Diferenciació d’àrees però vinculades entre elles.

Organització pròpia.

Utilitza serveis de suport comuns.

Dotada d’alta tecnologia.

Formació continuada dels professionals.

BLOC QUIRÚRGIC La constant evolució tant de les tècniques

quirúrgiques com de les teràpies ha portat a un canvi en les prestacions sanitàries que van dirigides a:

• reduir l’estada hospitalària.

• realitzar tots els processos quirúrgics possibles per cirurgia major ambulatòria.

• utilitzar tècniques anestèsiques de ràpida recuperació.

Factors que donen lloc a aquets canvis:

• noves tecnologies.

• L’augment de l’esperança de vida.

• Patologies associades més greus amb augment del risc.

• Un nivell cultural més alt de la població.

• Expectatives dels professionals.

• Reducció de l’estada hospitalària.

• Pressupostos establerts.

PLA FUNCIONAL

Conjunt de normes i recomanacions necessàries per a la perfecta coordinació de

les persones,espais i tecnologia de l’àrea quirúrgica amb l’objectiu d’aconseguir la

màxima eficiència.

OBJECTIUS

• Proporcionar al pacient quirúrgic una atenció d’alta qualitat i eficiència.

• Bona relació cost-efectivitat.

• Treballar conjuntament amb altres serveis i unitats.

• Alt nivell de coneixement i experiència del personal en quant a competències professionals.

OBJECTIUS

• Capacitat de treball en equip .

• Responsabilitat en l’exercici professional.

• Respecte i confidencialitat cap al pacient i la seva familia.

• Visió integral del pacient.

COMISSIÓ DE QUIRÒFAN

Dóna suport tècnic i assesor als responsables del funcionament de l’àrea quirúrgica.

La formen actualment 9 membres, tots treballadors de l’àrea quirúrgica, que es reuneixen periodicament.

Actua com a receptor de les propostes de millora de l’àrea quirúrgica

COMISSIÓ DE QUIRÒFAN

Estudia problemes que es generen amb l’activitat quirúgica diària i en proporciona solucions.

Dóna a conèixer les normes de funcionament a tots els membres de l’àrea quirúrgica així com revisà el seu compliment i actualització periòdica.

COMISSIÓ DE QUIRÒFAN

Pacta els objectius específics anuals.

Estableix i pacta els indicadors de seguiment de qualitat associats al procés quirúrgic que es determinen en els objectius anuals.

DISTRIBUCIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC

Consta de diferents àrees on es realitzen tasques específiques però intercomunicades.

• Recepció: és l’enllaç de l’àrea quirúrgica amb la resta de l’hospital.

Espai físic on hi ha l’administrativa de l’àrea quirúrgica que té funcions de suport a la gestió, al personal i és la responsable de les comandes i de la recepció i distribució de material, mostres...

DISTRIBUCIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC

• Trànsfer: és la zona on arriba la llitera o cadira amb el pacient i on té lloc el canvi per entrar a la zona neta.

• Zona bruta, consta de:

- 2 vestuaris, masculí i femení

- sala d’estar

- passadís brut

DISTRIBUCIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC

• Zona intermèdia:

- 2 quiròfans de cirurgia menor ambulatòria.• àrea obstètrica:

- 2 sales de dilatació

- 2 sales de part

- 1 sala de reanimació de nadons

- 1 vestuari

- 1 sala d’estar

DISTRIBUCIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC

• Sala de reanimació: disposa de 8 llits amb la monitorització bàsica per cada box, un respirador per mantenir un pacient amb ventilació mecànica i un carro d’aturades per a tal situació.

Igualment té un magatzem i material d’ús exclusiu a la unitat de reanimació.

DISTRIBUCIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC

• Zona neta: situada inmediatament després de la separació amb la zona bruta, on es reb al pacient amb la seva documentació i se’l conduirà a la preanestèsia.

Està constituïda per:

- zona de preanestèsia

- 2 magatzems de material

DISTRIBUCIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC

- 1 despatx d’anestesiologia

- 1 despatx de la cap d’infermeria

- 3 zones de rentat de mans

- 2 zones entre quiròfans

- 4 quiròfans. Cada un d’ells disposa d’una finestra en forma de guillotina on es deixa el material brut utilitzat en cada intervenció i des d’on passa a la unitat d’esterilització.

DISTRIBUCIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC

• Zona d’esterilització: és on té lloc la recepció del material brut utilitzat en cada intervenció, la neteja , la desinfecció,la classificació, l’empacatatge, l’esterilització i la distribució per a ser enmagatzemat fins a un nou ús.

Està dotada amb 2 rentaplats, 2 autoclaus de vapor i 1 esterilitzador d’òxid d’etile.

PERSONAL DEL BLOC QUIRÚRGIC

És un element clau en el funcionament del bloc quirúrgic per l’alt nivell de responsabilitat que té en l’activitat diària.

La dependència total del pacient per la seva situació de vulnerabilitat i poc coneixament tant del servei com dels professionals de l’àrea quirúrgica, fan del personal d’infermeria els principals cuidadors del pacient abans, durant i després de la intervenció quirúrgica.

PERSONAL DEL BLOC QUIRÚRGIC

L’equip quirúrgic de cada quiròfan està constituït per:

- 1 cirurgià

- 1 ajudant de cirurgià (si cal)

- 2 infermeres quirúgiques: una instrumentista i l’altra circulant.

- 1 anestesiòleg( si cal)

PERSONAL DEL BLOC QUIRÚRGIC

A part d’aquest personal, hi ha 1 infermera a preanestèsia, una netejadora i un zelador, que participen en el procés quirúrgic.

L’equip humà de la unitat de reanimació està format per:

- 1 infermera

- 1 auxiliar d’infermeria

- 1 anestesiòleg

PERSONAL DEL BLOC QUIRÚRGIC

L’equip humà de la sala d’obstetricia està constituït per:

- 2 llevadores en torn de dia i 1 llevadora ven torn de nit.

- 1 auxiliar d’infermeria

PERSONAL DEL BLOC QUIRÚRGIC

L’equip humà de la unitat d’esterilització conta de:

- 1 infermera

- 2 auxiliars d’infermeria

Hi ha una cap d’infermeria responsable del bon funcionament de l’àrea quirúrgica i un cap de servei d’anestesiologia amb funció també de coordinador de l’àrea.

NORMES DE FUNCIONAMENT

La sessió quirúrgica ha de començar puntualment a les 8h.

L’interval entre intervencions no serà mai superior a 30 minuts.

Les programacions quirúrgiques són necessàries per la bona marxa de l’activitat, l’aprofitament òptim de l’àrea quirúrgica, així com per a la preparació de les intervencions.

NORMES DE FUNCIONAMENT

Al realitzar la programació es procurarà col.locar sempre en primer lloc aquelles intervencions d’alta complexitat.

Les intervencions considerades de tipus infecciós es programaran a última hora.

L’horari hàbil de quiròfan programat serà de 8 a 15h. i de 16 a 20:30.

NORMES EN RELACIÓ AL PACIENT

• Preparació correcta del pacient.• Retirada d’esmalts d’ungles.• Correcta higiene corporal.• Retirada de pròtesi dentals, lents de contacte,

joies i objectes personals.

En cas d’intervenció urgent s’adoptaran mesures mínimes d’asèpsia que seran comprovades pel personal d’infermeria

NORMES EN RELACIÓ AL PERSONAL

Per aconseguir que no es contamini el quiròfan és imprescindible que tot el personal compleixi les normes de funcionament descrites en el plà funcional.

- roba i calçat exclusiu per la zona neta.

- cabell del cap i de la cara cobert amb gorro.

- mascareta que tapi nas i boca

- no s’entrarà a quiròfan amb joies, només està permès el rellotge

NORMES EN RELACIÓ AL PERSONAL

Dins el quiròfan hi haurà unicament el personal imprescindible per realitzar la intervenció quirúrgica.

S’evitarà les entrades i sortides del personal durant l’acte quirúgic.

NORMES EN RELACIÓ AL RECINTE QUIRÚRGIC

Entre intervenció i intervenció es procedirà a la neteja del quiròfan segons protocol.

No s’enmagatzemaran objectes a l’interior dels quiròfans.

Es netejaran diariament taules, rodes i superfícies.

NORMES D’ESTERILITAT

• Tot objecte d’esterilitat dubtosa s’ha de considerar no estèril per remota que sigui la possibilitat.

• Qualsevol paquet estèril que estigui mal tancat es considera no estèril.

• Es desestimarà qualsevol paquet humit, ja que la humitat facilita el creixement de microorganismes.

ANESTÈSIA GENERAL

Es defineix com un estat reversible del SNC caracteritzat per:

- pèrdua de conciència. Hipnosis.- pèrdua de la sensibilitat. Analgèsia.- pèrdua de l’activitat reflexa. Protecció

neurovegetativa.- relaxació muscular.

ANESTÈSIA GENERAL

Hipnosi.

Es la supressió temporal de la conciència per mètodes farmacològics, que s’acompanya de transtorns de memòria- amnèsia.

ANESTÈSIA GENERAL

Analgèsia.

És la disminució o absència de la sensibilitat dolorosa igualment per mitjans farmacològics, que acostuma a anar acompanyada d’un cert estat de sedació en funció de la dosis o tècnica emprada.

ANESTÈSIA GENERAL

Protecció neurovegetativa.

Consisteix en el blocatge dels mecanismes cel.lulars,endocrins o del sistema nerviós autònom que provocarien un transtorn en la situació cardiovascular o una alteració de l’hemostàsia fisiològica.

ANESTÈSIA GENERAL

Relaxació muscular.

Estat de pèrdua de la tensió muscular i de moviment produit per medis farmacològics. Actua sobre la musculatura esquelètica i sobre els músculs respiratòris obligant a mantenir una respiració assistida o controlada.

ANESTÈSIA GENERAL

Sedació.

Estat de pèrdua del nivell normal de conciència sense arribar a la seva abolició. S’aconsegueix amb fàrmacs sedants o bé amb fàrmacs hipnòtics o analgèsics a dosis adequada per produir aquest efecte.

ANESTÈSIA GENERAL

Fases de l’anestèsia general:

- Inducció

- Manteniment

- Despertar

INDUCCIÓ

• Fase que va des de que un pacient està despert i conscient fins que perd els reflexes protectors i passa a dependre per complet de l’acció de l’anestesiòleg.

Els objectius primordials en aquesta fase són:- manteniment de les vies aèrees i de la

ventilació.- manteniment de l’estabilitat hemodinàmica.

MANTENIMENTÉs el temps que va des de que el pacient està

en condicions d’iniciar-se la cirurgia fins que l’anestèsia, en condicions de profunditat quirúrgica deixa de ser necessària.

Encara que és la fase més estable hi ha alteracions hemodinàmiques derivades de les estimulacions i de l’actuació quirúrgica.

Cal fer una avaluació constant de la profunditat anestèsica (mètodes científics BIS, o per judici clínic)

DESPERTAR

Període de temps que va des de que el pacient fa la transició de l’estat d’inconciència fins a l’estat de conciència en què han tornat els reflexes vitals, especialment els de protecció de les vies aèrees.

Farem una valoració de la situació neurològica i un control hemodinàmic correcte.

VENTILACIÓ MECÀNICA

Substitueix la ventilació espontània en aquelles situacions en què aquesta està compromesa.

Ventilador: aparell que substitueix la respiració espontània impulsant els diferents gasos emprats cap els alveols durant el temps inspiratòri.L’espiració és passiva igual que en ventilació espontània.

EQUIP D’ANESTÈSIAConjunt d’elements que serveixen per

administrar la mescla de gasos al pacient durant l’anestèsia. La tendència actual parla d’estacions de treball, que inclouen:

- equip d’anestèsia.

- monitorització.

- sistemes d’alarma.

Cada element està regulat per normes intrenacionals que cal complir per comercialitzar un aparell.

EQUIP D’ANESTÈSIA

Tots els equips d’anèstesia tenen una estructura comuna, composada per:

- sistema d’aport de gasos frescos i el vaporitzador d’agent inhalatòri.

- el ventilador.

- el circuit anestèsic.

SISTEMA D’APORT DE GASOS FRESCOS

Va des de l’entrada a l’aparell d’anestèsia, fins al circuit del pacient.

Els gasos ( oxígen,aire medicinal i òxid nitrós) arriben des d’una font de subministrament situada en un dipòsit central.

Regulem la seva concentració mitjançant els caudalímetres.

SISTEMA D’APORT DE GASOS FRESCOS

Els gasos frescos passen pel vaporitzador on s’incorpora l’anestèsic inhalatori en un percentatge predeterminat per nosaltres.

El vaporitzador fa que l’agent anestèsic inhalatori que és un líquid, es polvoritzi en forma de vapor anestèsic que és arrastrat per el pas del gas fresc. La quantitat de vapor que s’incorpora la determinem nosaltres.

VENTILADORAparell que té un mecanisme que genera una

pressió positiva de forma cíclica sobre la mescla de gasos perquè aquesta pugui penetrar en els pulmons del pacient.

El cicle ventilatòri es divideix en quatre fases:

- inspiració

- pausa inspiratòria

- espiració

- pausa espiratòria.

VENTILADOR

Els principals paràmetres que programem són:

- Volum corrent: quantitat d’aire que es mobilitza en cada cicle respiratòri.

- Freqüència respiratòria.

- Relació inspiració/espiració, que marca la proporció entre les dues fases.

- La concentració de gasos.

CIRCUIT ANESTÈSICConjunt d’elements que permet conduir la mescla de gasos

cap a la via aèrea del pacient i evaquar els gasos espirats.

Elements del circuit anestèsic:

- tub corrugat

- bossa reservori

- vàlvules unidireccionals

- vàlvules limitadores de pressió

- humidificadors

- absorbidor de CO2

TIPUS DE VENTILADORS

- Ventiladors de UCI o de Reanimació: aparells que treballen amb un circuit obert que no permet la reinhalació dels gasos. Incorporen vàlvules unidireccionals que dirigeixen l’aire espirat cap a l’exterior. Són circuits simples. La mescla de gasos arriba directament de la font de subministrament, per tant secs i fresc, fet que obliga a interposar un humidificador entre el circuit i el pacient

TIPUS DE VENTILADORS

- Aparells d’anestèsia amb circuit circular: permeten la reinhalació dels gasos espirats. El CO2 espirat és eliminat del circuit mitjançant la cal sodada i unicament hem d’afegir l’oxigen i anestèsic inhalatori que ha consumit.

TIPUS DE VENTILADORS

Avantatges:

- estalvi d’agents inhalatoris anestèsics i de gasos frescos.

- ecologia, doncs s’aboquen menys gasos anestèsics a l’atmosfera que contribueixen a la destrucció de la capa d’ozó i al efecte hivernacle.

CIRCUIT OBERT D’ANESTÈSIA

Avantatges:

- estalvi d’agents inhalatoris anestèsics i de gasos frescos.

- ecologia, doncs s’aboquen menys gasos anestèsics a l’atmosfera que contribueixen a la destrucció de la capa d’ozó i al efecte hivernacle

- humidificació i escalfament dels gasos perquè s’aprofita.

CIRCUIT OBERT D’ANESTÈSIA

Inconvenients:

- són circuits lents.

- necessiten un alt nivell de monitorització, tant del gas que s’entrega al pacient com del gas espirat.Cal saber amb molta precisió la fracció inspirada d’oxigen i d’agent inhalatòri i comprobar la neteja del CO2 mitjançant la cal sodada.

CAL SODADA

Funció: eliminar el CO2 per poder re-introduir l’aire espirat pel pacient a la mescla que posteriorment espirarà.

És una substància que absorbeix el CO2 pel principi de neutralització d’un àcid més una base, resultant una sal estable.

L’àcid, és el carbònic (H2CO3) resultant del CO2 més aigua. La base és l’absorbent format per hidròxid sòdic, potàssic, càlcic, de bari o bé una mescla d’aquests.

CAL SODADACom a resultat de la reacció obtenim carbonat (de sodi, de

calci...) aigua i calor.

Es presenta en forma de grànuls irregulars, que tenen un tamany entre 3-6 mm.

La capacitat d’absorció és de 20l. de CO2 per cada 100 gr. de grànuls de calç sodada.

Conté un indicador el color del qual canvia segons el ph de la sal. El més habitual és el violeta d’etil que vira d’incolor a un color violaci quan s’ha saturat indicant que ha arribat a la capacitat màxima d’absorció de CO2 .

MONITORITZACIÓ

Aparell que s’utilitza per mesurar continuament o a intervals un paràmetre. En anestesiologia ens permet diagnosticar i quantificar desviacions en les constants del pacient durant la intervenció quirúgica i avaluar la reposta després d’haver instaurat un tractament.

MONITORITZACIÓTipus de monitors:

- monitor de control de signes vitals ( ECG, TA, Fr,Fc, Sat O2, Tª)

- monitor d’interecció entre la màquina d’anestèsia i el pacient( capnografia, analitzador de gasos inspirats i espirats, corves de pressió).

- monitor de control de funcionament de l’estació de treball (excés de pressió en circuit, alarma de desconexió, detector de fugues, fallada en el subministrament de gasos)

ANESTÈSIA REGIONAL

Tipus:

- a. peridural

- a. intradural

- a. regional endovenosa

- bloquieg de plexes o nervis perifèrics.

ANESTÈSIA PERIDURAL

Consisteix en la injecció d’una solució d’anestèsic local a l’espai peridural, entre el lligament groc i la duramadre.

ANESTÈSIA INTRADURAL

Consisteix en administrar anestèsic local a l’espai subaracnoidal on hi ha el líquid cefalorraquidi.

ANESTÈSIA REGIONAL ENDOVENOSA

Anestèsia que s’obté mitjançant l’administració d’un anestèsic local a través d’una via venosa perifèrica a l’extremitat a intervenir i un torniquet amb un manegot doble de pressió per evitar que l’anestèsic passi a la circulació general.

BLOQUEIG DE PLEXE O NERVI

Consisteix en l’administració d’un anestèsic en el plexe nerviós. Per a realitzar aquesta tècnica podem utilitzar un neuroestimulador o bé l’ecografia.

ESTERILITZACIÓ

Consisteix en eliminar completament tots els microorganismes, incloses les formes esporulades.

La funció de la unitat d’esterilització és la de proporcionar un procés adequat en el rentat, desinfecció, i esterilització de l’instrumental i material sanitari, així com la seva distribució, enmagatzematge i manipulació, seguint els criteris de control marcats i proporcionant totes les garanties d’esterilitat.

ESTERILITZACIÓ

Recursos materials:

- 2 rentadores automàtiques i 1 rentadora d’ultrasò.

- 2 màquines de sellat amb regulador de temperatura.

- 2 autoclaus.

- 1 óxid d’etilè.

AUTOCLAU

Aparell que realitza el procés d’esterilització per vapor amb prebuit ( la pressió dins la màquina és de 3 bars).

OXID D’ETILÈ

Mètode d’esterilitzador químic.

L’òxid d’etilè és un gas inodor, molt tòxic i explosiu en estat pur.

Agent antimicrobià de gran espectre.

TÈCNIQUES QUIRÚRGIQUES

- a cel obert.

Disposem de material quirúrgic que es classifica segons la seva funció en tall, dissecció, separadors i hemostàsia.

- laparoscopia.

LAPAROSCÒPIA

Tècnica endoscòpica que permet visualitzar la cavitat pèlvico-abdominal amb l’ajut d’un tub òptic o laparóscop.

El laparoscop és un tub llarg i flexible amb un sistema d’il.luminació que està conectat a una càmera de video i a un monitor que procesa les imatges.

LAPAROSCÒPIA

S’utilitza amb fins quirúrgico-terapèutics o diagnóstics.

És un mètode quirúrgic minimament invasiu.Tècnica:S’introdueix el laparoscop mitjançant una petita

incisió i un cop dins s’insufla CO2 a una P. màx.15 mmHg, per tal de distendre l’abdomen i visualitzar totes les estructures i órgans abdominals.

LAPAROSCÒPIAComplicacions relacionades amb la tècnica:

- augment de la P. Intrabdominal:

- dism. retorn venós.

- dism. Gasto cardíac.

- augm. Fc.

- augment de la P. intratoràcica:

- dism. relació V/P.

- hipercàpnia.

- hipoxèmia.

- augment de la P. intracraneal

PHACO

Facoemulsió: tècnica quirúrgica que mitjançant energia ultrasónica, el cristalí es dissolt en petits fragments i aquest són aspirats. Posteriorment s’introdueix la lent ocular que farà de cristalí.

Tècnica minimament invasiva que donat el petit tamany de la insició quirúrgica permet realitzar la intervenció amb anest`resia tòpica.

MOLTES GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!