El franquisme: creixement economic

Entre 1959 i 1973 Espanya va tenir un període de desenvolupament econòmic.

En aquests temps la taxa de creixement va ser la segona més important.

2.1 UNA INDUSTRIALITZACIÓ ACCELERADA L’economia catalana va entre 1960 i

1974, mantenint-se per sobre de l’economia espanyola.

- Renovació activitats agràries.

- Increment sector secundari i terciari.

Creixement industrial degut a:

. Millorament de la productivitat Baixada preus i exportacions

. Capitals estrangers

AUGMENT DE LA DEMANDA

Augment de la industria metal·lúrgica es va expandir i van aparèixer nous enclavaments industrials a València, Alacant...

A Catalunya es van consolidar la concentració econòmica.

2.2 LA RECONVERSIÓ DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL

Transformacions econòmiques de 1960 provoquen una crisi en l’agricultura tradicional.

• Abundant ma d’obra

• Salaris baixos

• Adequació de l’oferta a les demandes del mercat

La industria va provocar l'èxode rural

Es va iniciar el procés de mecanització

Diversificació de la demanda

Població activa agrària va disminuir

Catalunya 1950-1975 va reduir els pagesos en la quarta part.

Producte agrícola català:

Cereals- retrocedir

Viticultura-augmentar

També augmenta la fruita, cítrics, productes d’horta i tubercles.

I la ramaderia.

2.3 El progrés del sector terciari 1960 augment dels serveis, economia espanyola:

Terciarització.

Catalunya sector terciari menys important que el secundari.

A aquesta dècada hi ha un Boom turístic que afavoreix el sector terciari i comerç internacional.

Balança comercial negativa

2.4 Finançament exterior del creixement 1960 obtenció de recursos de l’exterior per finançar les

importacions.

Inversió de capitals i divises proporcionades per l’arribada massiva de turistes europeus. També obtenció de remeses familiars.

Polarització del creixement econòmic en el sector industrial i de serveis.

Dependència de la tecnologia i de la inversió estrangeres.

Increment del 40% en la renda per habitant entre 1960 i 1975.

Nivell de vida per sota de les economies industrialitzades d’Europa.

Mala redistribució de la riquesa mitjançant una fiscalitat moderna i progressiva i també impulsar la creació d'infraestructures.

Aquestes deficiències van donar lloc l’any

1973 a una CRISI ECONÒMICA

MUNDIAL