Fitxa 28 església de sant climent de taüll

Fitxa 28: ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TAÜLLJúlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll

Autor Mestre de Taüll i taller

Cronologia Església consagrada el 1123

Tècnica Fresc i tremp sobre murs

Estil Romànic

Tema Bíblic

Localització MNAC (Barcelona)

CONTEXT

Es creu que l’anònim mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d’Itàlia, i que quan van arribar a Catalunya van ser contractats per fer aquestes pintures. Al fust de la primera columna del nord-est del temple hi ha la inscripció de la datació de consagració de l’església, el 10 de desembre de 1123, feta per Sant Ramon, bisbe de Barbastre. Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirit, després d’un delicat procés d’extracció, per la Junta de Museus de Barcelona entre el 1919 i el 1923, amb l’objectiu de preservar aquest important patrimoni cultural.

Per treure la pintura del mur i passar-la a un altre suport es va fer la tècnica anomenada strappo, que consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica dels fresc, sense el morter de la preparació.

3

2

1

DESCRIPCIÓ FORMAL

El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats:(1) La volta de l’absis representa el cel.(2) Es refereix a l’Església.(3) Món terrenal.

Un altre element important és la simetria compositiva. Només trencada en la posició de les mans de Crist, i en els arcs del registre intermedi.

Clar antinaturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les figures que imposen respecte i autoritat, i per l’ús de franges monocromàtiques al fons (visió atemporal de l’escena).

Intent de volumetria que l’artista vol donar als personatges per mitjà dels cercles vermells pintats a les galtes i dels plecs dels vestits.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Utilització de la perspectiva jeràrquica, s’aconsegueix que la imatge de Crist en Majestat, de grans proporcions respecte dels altres personatges, domini tota l’escena. Ús d’una línia negra que delimita totes les figures i que afavoreix la claredat compositiva. Utilització de colors purs i intensos, aplicats de manera plana, sense clarobscurs. Destaca la presència important del color blau, obtingut a partir de l’aerinita, un mineral valuós i car que es troba als Pirineus.

TEMÀTICA

Mostra una representació de la teofania –manifestació de la divinitat de Déu- basada en el text de la segona parusia (segona vinguda de Crist al món), narrada a l’Apocalipsi de Sant Joan.

Maiestas Domini, Crist Jutge, de cos sencer i inscrit en una màndorla.

Assegut sobre l’arc del Cel, amb la Terra als preus.

Beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra aguanta un llibre amb la frase Ego sum lux mundi de l’evangeli de Joan.

A banda i banda hi ha l’alfa i l’omega: Ell és l’inici i la fi de tot.

També hi ha la representació dels quatre evangelistes: Tetramorf.

A cadascun dels dos extrems de la composició hi ha un àngel serafí.

TEMÀTICA

A sota hi ha la representació de la Verge Maria que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants apòstols Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan (representat en un arc més gran, imberbe i amb un llibre a la mà dreta).

TEMÀTICA

A la part superior de la volta hi ha la representació de la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge de l’Agnus Dei, anyell místic de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist. A l' intradós de l’arc s’hi representa la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer, que al·ludeix a la salvació dels justos.

El convenciment que l’autor dels frescos de Sant Climent de Taüll era un pintor amb contactes evidents amb Itàlia, on la influència iconogràfica i formal bizantina, era molt més gran, explicaria una bona part de les característiques del conjunt: el hieratisme i la frontalitat de les figures, l’allargament i l'estilització dels cossos, l’obsessió per la simetria, la grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l’ús de rodones vermelles a les galtes per donar una certa sensació de volumetria.

MODELS I INFLUÈNCIES

Igualment, s’intueix una segona influència procedent de la il·luminació de manuscrits hispànics del segle X, i que s’aprecia en l’ús de franges horitzontals de colors als fons compositius.

Es té constància que els seus deixebles també van treballar a l’església veïna de Santa Maria i que van pintar a Aragó i Castella, on van decorar l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i la de Sant Baudelio de Berlanga (Sòria)