Jardí vora el mar, rodoreda

JARDÍ VORA EL MAR, Mercè Rodoreda

LITERATURA CATALANA

2n BatxilleratUnitat 6

L’autora: Mercè Rodoreda La seva obra

1. CONTEXTUALITZACIÓ

1.1. Jardí vora el mar dins la trajectòria literària de l’autora

▪ Mercè Rodoreda (1908-1983), es considera l’autora en llengua catalana mésinfluent; la seva producció comprèn tots els gèneres literaris: poesia, conte,teatre i sobretot novel·la.

1a ETAPA: jovetut 2a ETAPA: maduresa 3a ETAPA: vellesa

-Anys d’aprenentatge del’ofici, durant lapreguerra.

-Sóc una dona honrada?(1932)- Aloma (1938)

- Es desenvolupa alsanys d’exili depostguerra .

- Recuperació del’estabilitat personal aGinebra. Pecesemblemàtiques:

-La plaça del Diamant(1962)-El carrer de les Camèlies(1966)-Jardí vora el mar (1967)

- Manifestació del misteri,de l’esotèric sotal’aparença tangible.

- Desenllaç tancat: desencísi mort.

- Mirall trencat (1974)

- La mort i la primavera(1986)

1. CONTEXTUALITZACIÓ

Obra eclipsada per l’ombra de les obres mestres de l’autora.

Novel·la de la represa: inèdita fins el 1967, es redacta el 1959 (espoleix del tot, el 1966).

Obra de transició entre la 2ª etapa (maduresa) i l’última (vellesa).

Desbrossa el camí que mena cap a Mirall trencat: torre fastuosa ambjardí, vegetalisme (omnipresència de les flors), atmosfera de classebenestant (senyors i criats), narració coral amb pluralitatd’històries…

Absència d’elements fantàstics (característics darrera època) /desenllaç tancat, liquidació univers recreat (2ª etapa)

1. CONTEXTUALITZACIÓ

1.2. INFLUÈNCIES LITERÀRIES

- Novel·la de fulletó / aprofitament dels motius dels melodrama:extracció social humil, antonímia promès ric-promès pobre, traïció al’amor veritable, promesa de retorn, confessions diari personal…

- Novel·la psicològica: descripció psicologista dels personatges

- Virginia Woolf, Marcel Proust…

2. ESTRUCTURA

2.1. PUNT DE VISTA NARRATIU

- 1a persona narrativa: no és narrador protagonista sinó testimoni,un observador de lluny que es converteix en un focus parcial de lanarració.

- Objectivitat: el narrador explica allò que coneix per mitjansnaturals (presencia, escolta, comenten) o des d’una distànciaemocional (implicació en successos d’altri).

- Accés restringit al coneixement de la història: el narrador ignorapart dels fets, veu narrativa que qüestiona les fonts.

- Behaviorisme

- Diari de l’Eugeni: estil indirecte lliure

2. ESTRUCTURA

2.2. TEMÀTICA:

- La infelicitat, denominador comú dels personatges sotal’aparença sumptuosa, la tragèdia personal.

- El materialisme, mòbil de la conducta de molts personatgesdiners /estatus econòmic i social.

- Matrimonis fracassats, maternitat interrompuda…

- L’art, expressió subjectiva, no pas reproducció objectiva de larealitat externa calma els traumes, el dolor de viure,assumpció digna de la desgràcia.

2. ESTRUCTURA

2.3 PERSONATGES:

• Disseny sistemàtic de parelles antagòniques:

- àmbits socioeconòmics oposats (amos i servents)

- triangle amorós (Rosamaria/ Eugeni / Francesc)

- dos jardins esplèndits d’aspecte contrari

- dos jardiners ostentosos (Bohigas i Bellom)

- dos jardiners (narrador / Josep)

- dos estils pictòrics (Feliu, figuratiu, Eulàlia, abstracte)

2. ESTRUCTURA

2.4 ESPAI I TEMPS:

- Abast cronològic: sis estius exposició antecedents (infantesa duo protagonista, esporàdiques referències a la biografia del jardiner, sr Bellom…)

- Indefinició especial i temporal: absència de referents històrics i d’un mapa geogràfic precisos.

- Subdivisió de la mitja dotzena de vacances en dos blocs de tres estiuejos. Tres primers estius s’edifica la casa

Els tres darrers hi resideix l’Eugeni, revisió del passat

2. ESTRUCTURA

2.5 SIMBOLISME:

- Títol carregat de simbolisme: jardí ressonàncies edèniques,puresa original, ingenuïtat i plenitud infantils. Mar connotamort i disgregació (en l’aigua moren els personatges lligats a lainfantesa, mitificada per l’autora).

- Síntesi cicle vital (principi /final biològics) i novel·lístic (amorincipient de l’adolescència / suïcidi i clausura del relat).

- Polisèmia recorrent de l’aigua metàfora de la felicitat perduda.

- Eucaliptus associat a la figura del jardiner, símbol del’estoicisme i la perdurabilitat.

- Àngel Cecília associada a l’esperança, felicitat, record

2. LLENGUA I ESTIL

ESTILS:

- Poeticitat (prosa lírica) i simbolisme. Amb això i tot, disminucióquantitativa i qualitativa respecte altres obres.

- Motius recurrents jardí, mar, aigua, eucaliptus, roser, ocell ,fantasma, cementiri… Al servei d’un doble rol: estructural(cohesionen el relat) i estilístic (expressió figurada de continguts).

- Elaboració literària d’un fals registre col·loquial discurs orald’un narrador testimoni davant un hipotètic interlocutor.