View
87
Download
1
Category
Preview:
Citation preview
Jocs Florals 2012CURS: SegonGRUP: Dentistes
Una nit magnífica a Sant Sadurní l’Albert i la
Meritxell anaven a fer una acampada al Llac
de Can Codorniu.
El dia abans s’havien preparat la motxilla i ho
havien fet tot sols. La motxilla pesava molt
perquè hi havia posat de tot: la tenda, aigua i
entrepans, la llanterna, roba, el sac de
dormir.
L’Albert s’havia agafat el seu coixinet i la
Meritxell el seu inseparable peluix. No es van
descuidar el rellotge per saber l’hora en tot
moment. La mare de la Meritxell també els
havia deixat un mòbil per si tenien una
emergència.
Era una nit estrellada d’estiu. Es sentien els
mussols i els grills cantar. Entre tants cants,
l’Albert i la Meritxell van muntar la tenda de
campanya.
Quan van acabar de muntar-ho tot es van
estirar a mirar les estrelles i constel·lacions.
Estaven de conya quan de cop i volta van
sentir un sorollet.
L’Albert i la Meritxell es van aixecar
ràpidament i molt espantats van agafar les
seves llanternes per anar a veure que havia
passat.
De cop es va aixecar un núvol de pols.
L’Albert i la Meritxell estaven morts de por
però lentament es van acostar a aquell núvol.
Quan hi van ser a prop van veure un munt de
fades i follets. Estaven segurs que aquell
núvol era de pols màgica.
Els follets van fer aparèixer un porta en el
tronc d’un arbre mica en mica tots els follets
i les fades la van travessar. L’Albert i la
Meritxell els van seguir.
Quan van travessar la porta, van començar a
caminar sense que els follets i les fades les
veiessin. Van passar per un bosc de pastissos
i després pel camí de les llaminadures. La
boca se’ls hi feia aigua i van començar a
menjar i menjar fins que la seva panxa no va
poder més.
Van intentar seguir les fades i follets que
estaven creuant el pont de l’arc de Sant
Martí però no es podien moure.
Allà a prop van veure una planta que
semblava camamilla i la Meritxell, que havia
estudiat molt les plantes, va pensar que els
ajudaria a aprimar-se.
Per sort la infusió va funcionar, es van
aprimar i van poder creuar el pont de l’arc de
Sant Martí. En arribar a l’altra banda ven
tenir una gran sorpesa.
Els follets i les fades els estaven esperant. I
els van dir:
- Que us pensàveu que no us havíem vist?
- Doncs sí, pensàvem que no ens veieu.
- Ja heu tingut prou aventures per avui?-
va dir una fada.
- Oi tant, van contestar.
Els follets i les fades van acompanyar a
l’Albert i la Meritxell fins a la porta de
l’arbre i els dos nens van poder tornar al llac
de Can Codorniu.
- Ens podrem tornar a veure?- van dir la
Meritxell i l’Albert.
- Sí, sempre que vulgueu. Amb la condició
de que no ho expliqueu a ningú.
L’Albert i la Meritxell encara guarden el
secret i els van a veure cada cap de
setmana.
Des d’aquell dia fades, follets, nens i nenes
són amics.
Recommended