La situació de la dona

“Per desgràcia dels homes mortals, Zeus que retruny de dalt creà les dones que intervenen en

penosos treballs”

Hesíode, Teogonia (600-610)

LA SITUACIÓ DE LA DONA

a la Grècia antiga

Exclosa de qualsevol àmbit que s’allunyés del domèstic, estava obligada a ser representada per un tutor durant tota la seva vida. Tutor que, com no, havia de ser home: el seu pare durant la infància, el seu espòs durant l’adolescència i la vida adulta i, finalment, el primogènit o el germà gran en cas de quedar vídua.

La dona a l’Antiga Grècia era triplement esclava: marit, fills i llar.

La seva vida, doncs, mancava de qualsevol tipus de drets, tant jurídics com civils. Així doncs, estaven totalment apartades de la vida pública, no podien ni votar, ni divorciar-se, ni tenir propietats... Ni tan sols parlar en públic!

Les seves úniques aparicions tenien lloc en celebracions molt assenyalades i festes religioses puntuals en què la seva figura era imprescindible com, per exemple, els rituals de nena, els de donzella o els de dona casada.

 La repressió i el pensament purament masclista es donava des que les gregues eren nadons. Mantenir una dona era molt poc enriquidor, per a un grec, no valia la pena. Tot i així, ho feien. Era quan concebien més d’una, que els infanticidis femenins eren habituals. La majoria d’elles eren abandonades .

CONCEPCIÓ I NAIXEMENT

L’etapa d’infància i adolescència era molt diversa. En algunes zones, no podien accedir de cap manera a l’educació. En d’altres, com Esparta, existien escoles especials on les ensenyaven tasques contraposades a les dels homes. Fos com fos, aquest període era considerat una preparació pel matrimoni; una educació prematrimonial. Aprenien a teixir, a filar, a dur a terme tasques domèstiques, ...

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

El matrimoni conjuntament amb la procreació, doncs, era el perquè de la vida de les dones. Era per a l’únic que se les considerava estrictament necessàries.

Quan aquesta unió es donava, la dona grega voltava els quinze anys, mentre l’home la doblava en edat. El nuvi i el pare de la núvia signaven un contracte prematrimonial on s’acordava el dot que havia d’aportar ella. Després de la celebració, la tot just casada es traslladava a casa dels pares d’ell.

VIDA ADULTA

Una dona prenia cura del seu fill fins els set anys, quan era enviat a un mestre privat. Les filles en canvi, restaven amb la mare fins el moment de casar-les. A causa del vincle que establien, el contraure matrimoni i separar-se de la mare podia ser un fet molt traumàtic per a totes dues.

Cuidar dels fills era la tasca més important per a una dona, era una gran responsabilitat i l’únic àmbit en el que prenien el paper principal. Hem de pensar que estaven educant els futurs i nobles ciutadans de la seva regió.

La imatge de silenciada, obedient i bona mare és molt representada a les ceràmiques, les quals ens ofereixen, doncs, un testimoni molt fidedigne. Apareix sempre teixint les seves robes, vora la llar de foc, o fent el menjar, i sempre envoltada d’esclaves.

Sofía Menéndez-Arango1r batxillerat – GREC IEscola Vedruna Gràcia

EL VAIXELL D’ODISSEU