L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT

TEMA 1TEMA 1

L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIML’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani1r de Batxillerat1r de Batxillerat

0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ

Definició d’Antic RègimDefinició d’Antic Règim::Què és? Què és? On es va produir? On es va produir? Quan? Quan? Característiques:Característiques:

Societat: Societat: Economia: Economia: Política: Política:

0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ

Definició d’Antic RègimDefinició d’Antic Règim::Què és? Un sistema econòmic, social i polític.Què és? Un sistema econòmic, social i polític.On es va produir? A Europa.On es va produir? A Europa.Quan? Entre els segles XVI i XIX.Quan? Entre els segles XVI i XIX.Característiques:Característiques:

Societat: estamental.Societat: estamental.Economia: agrària i senyorial.Economia: agrària i senyorial.Política: absolutisme monàrquic.Política: absolutisme monàrquic.

1. En l'Antic Règim, el rei convocava les 1. En l'Antic Règim, el rei convocava les Corts per a aprovar les lleis.Corts per a aprovar les lleis.

Preguntes prèviesPreguntes prèvies

2. Els nobles pagaven impostos2. Els nobles pagaven impostos

3. Si un noble cometia un delicte, era 3. Si un noble cometia un delicte, era jutjat de manera diferent que un jutjat de manera diferent que un camperolcamperol

4. Un sacerdot d'un poble podia arribar 4. Un sacerdot d'un poble podia arribar a ser bisbea ser bisbe

5. Els camperols d'un senyor feudal 5. Els camperols d'un senyor feudal pagaven impostos també a l'Esglésiapagaven impostos també a l'Església

6. La natalitat i la mortalitat eren molt 6. La natalitat i la mortalitat eren molt elevadeselevades

7. Un artesà podia produir i vendre el 7. Un artesà podia produir i vendre el que vullgueraque vullguera

8. El sistema econòmic predominant era 8. El sistema econòmic predominant era el mercantilismeel mercantilisme

9. Els ilustrats pretenien fer una 9. Els ilustrats pretenien fer una revolució per a enderrocar l'absolutismerevolució per a enderrocar l'absolutisme

10. El pensament ilustrat va tindre el 10. El pensament ilustrat va tindre el seu origen en Françaseu origen en França

ÍNDEX DEL TEMAÍNDEX DEL TEMA

1. Les bases de l'Antic Règim1. Les bases de l'Antic Règim2. Poder polític i relacions internacionals a l'Europa 2. Poder polític i relacions internacionals a l'Europa

del segle XVIIIdel segle XVIII3. El parlamentarisme anglés3. El parlamentarisme anglés4. Transformacions econòmiques i socials en el segle 4. Transformacions econòmiques i socials en el segle

XVIIIXVIII5. Paper del comerç colonial en els canvis econòmics5. Paper del comerç colonial en els canvis econòmics6. La Il·lustració6. La Il·lustració7. El naixements dels EUA7. El naixements dels EUA8. Què es va transformar a l'Europa del segle XVIII?8. Què es va transformar a l'Europa del segle XVIII?

1. Les bases de l'Antic Règim1. Les bases de l'Antic Règim

1.1 La pervivència de la 1.1 La pervivència de la societatsocietat estamental estamental1.2 Una 1.2 Una economiaeconomia agrària i senyorial agrària i senyorial1.3 Una 1.3 Una poblaciópoblació estancada estancada

- Societat: estamental i amb població estancadaSocietat: estamental i amb població estancada- Economia: de base agrària i predomini senyorialEconomia: de base agrària i predomini senyorial- Política: monarquia absolutaPolítica: monarquia absoluta

1. Les bases de l'Antic Règim1. Les bases de l'Antic Règim

ANTIC RÈGIMANTIC RÈGIM

SOCIETATSOCIETAT

S. XVIS. XVI S. XVIIIS. XVIII

MonarquiaMonarquiaabsolutaabsoluta

EstamentalEstamental

Població estancadaPoblació estancada

ECONOMIAECONOMIA

POLÍTICAPOLÍTICA

De base agràriaDe base agrària SenyorialSenyorial

1.1.- La societat estamental1.1.- La societat estamental

https://www.youtube.com/watch?v=scTlzGgavr0

3'20'' – 7'10''

1. Pots nomenar alguna característica de la societat del Antic Règim?1. Pots nomenar alguna característica de la societat del Antic Règim?2. Tracta de recordar algun dels privilegis dels dos primers estaments2. Tracta de recordar algun dels privilegis dels dos primers estaments3. Quins grups conformen el Tercer Estat?3. Quins grups conformen el Tercer Estat?3. Què és la burgesia?3. Què és la burgesia?

1.1.- La societat estamental1.1.- La societat estamental

SOCIETATSOCIETAT

EstamentalEstamental Població estancadaPoblació estancada

1.1.- La societat estamental1.1.- La societat estamental

Tres ordres oTres ordres oestamentsestaments Dos grupsDos grups

- Clero- Clero

- Noblesa- Noblesa

- Tercer Estat- Tercer Estat

PrivilegiatsPrivilegiats

No privilegiatsNo privilegiats

Els grups eren tancats i esEls grups eren tancats i es

pertanyia per naixençapertanyia per naixença

ImmobilismeImmobilisme

Desigualtat jurídicaDesigualtat jurídica

1.3.- 1.3.- Una població estancadaUna població estancada..

Escàs creixement demogràfic.Escàs creixement demogràfic.Causes: pèssimes condicions alimentàries, Causes: pèssimes condicions alimentàries,

sanitàries, higièniques i de vida de la major part sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.de la població.

Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.esperança de vida i alta mortalitat infantil.

1.2. Una economia agrària i senyorial1.2. Una economia agrària i senyorial

EconomiaEconomia

Sobretot Sobretot agràriaagràriaAgriculturaAgricultura

RamaderiaRamaderia

80% població 80% població viu al campviu al camp

Economia Economia ruralrural

Escassa produccióEscassa produccióPer a l'Per a l'autoconsumautoconsum Poc comerç (en Poc comerç (en

fires i mercats)fires i mercats)

Cada cert temps, Cada cert temps, crisis de crisis de subsistènciasubsistència

TerresTerresPropietatPropietat dels privilegiats: dels privilegiats: noblesa i cleronoblesa i clero

TreballadesTreballades pels no privilegiats: pels no privilegiats: camperolatcamperolat

1.2. Una economia agrària i senyorial1.2. Una economia agrària i senyorial

EconomiaEconomia

A les ciutatsA les ciutatsArtesaniaArtesania

ComerçComerç

GremisGremis

Desenvolupament a partir del Desenvolupament a partir del segle XVIsegle XVI

La propietat de la terraLa propietat de la terra

Era la principal font de riquesa.Era la principal font de riquesa.Pertanyia majoritàriament als senyors.Pertanyia majoritàriament als senyors.No la podien vendre ni perdre mai No la podien vendre ni perdre mai

(propietat vinculada).(propietat vinculada).Drets senyorials:Drets senyorials:Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).

Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…

L’església, a més, rebia el delme.L’església, a més, rebia el delme.

Economía en el s. XVIII

PRINCIPALMENTE AGRARIA

La agricultura:Ocupaba a más del 80% de la poblaciónGeneraba gran parte de la riqueza

La propiedad de la tierra:Se concentraba en manos de la nobleza y de la Iglesia (también de municipios y de la Corona)

La mayoría de campesinos no podían acceder a la propiedad de la tierra

pero

Tierras vinculadas:- A la nobleza: mayorazgo- A la Iglesia: manos muertas- A los municipios: de comunes y de propios- A la Corona: de realengo

* Tierra amortizada: que pasa a manos muertas o personas jurídicas (monasterios, gremios, municipios...). El término manos muertas se suele utilizar solo para la propiedad eclesiástica

Estaban amortizadas*No se podían vender o enajenarEstaban sometidas al régimen señorial

Se trataba de

que Las tierras no vinculadas tenían un precio muy elevado

Una producció insuficientUna producció insuficientAgricultura endarrerida, de subsistència i Agricultura endarrerida, de subsistència i

policonreu policonreu → escàs comerç.→ escàs comerç.

Conseqüències: crisis de subsistència → fam → Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).revoltes (revoltes del pa).

Agricultura de subsistència i autoconsum

ACTIVITATS

1. Fes un resum de com era l'economia a l'Antic Règim, fent referència a:Economia agràriaPropietat de la terra i règim senyorial (senyorius)Explotació de la terra pels camperols (agricultura de subsistència)Pagament d'impostosConseqüències sobre el comerç i la població

2. Elabora un mapa conceptual de una pàgina amb la informació del resum

2. Poder polític i relacions internacionals a 2. Poder polític i relacions internacionals a l'Europa del segle XVIIIl'Europa del segle XVIII

2.1 L'absolutisme monàrquic2.1 L'absolutisme monàrquic2.2 La contestació a l'absolutisme2.2 La contestació a l'absolutisme2.3 El tractat d'Utrecht2.3 El tractat d'Utrecht2.4 La política d'equilibri europeu 2.4 La política d'equilibri europeu

2.1.- 2.1.- La monarquia absoluta de dret diví.La monarquia absoluta de dret diví.

Límits teòrics del poder reial: La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les

convoca).

OrigenFòrmula de poder polític apareguda en França al segle XVII, com

a resultat de l’evolució de la monarquia autoritària dels segles XV-XVII

Característiques

El poder del monarca absolut prové de Déu (origen diví)

El rei encarna l’Estat i totes les institucions emanen d’ell

El rei poseix els territoris i els habitants són els seus súbdits

2.1.- 2.1.- La monarquia absoluta de dret diví.La monarquia absoluta de dret diví.

https://www.youtube.com/watch?v=scTlzGgavr0 A partir de 1'26'

https://www.youtube.com/watch?v=OZByH4Wai_I Extracto Mª Antonieta

Al rei l’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats per ell), funcionaris i buròcrates.

Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.

2.1.- 2.1.- La monarquia absoluta de dret diví.La monarquia absoluta de dret diví.

Activitats

-Defineix Monarquia Absoluta-Nomena els límits teòrics del poder reial

2.2.- 2.2.- La contestació a La contestació a l'absolutisme.l'absolutisme.

Monarquia parlamentària anglesa després de les revolucions del segle XVII.

Idees de la Il·lustració.

2.3.- El tractat d'Utrecht2.3.- El tractat d'Utrecht

Va ser signat després de la Guerra de Successió d'Espanya (1700-1713)

Va comportar un canvi de fronteres, la decadència de l'imperi espanyol i la puixança del Regne Unit

“Europa tras el tratado de Utrecht” de Artehistoria. 1'27'' se ve un poco borroso. https://www.youtube.com/watch?v=qIi4JRqkmBU

3.- 3.- El parlamentarisme anglésEl parlamentarisme anglés Al segle XVII, Al segle XVII, dues revolucionsdues revolucions van posar fi a la monarquia van posar fi a la monarquia

dels Stuart a Anglaterra, que intentaven governar sense el dels Stuart a Anglaterra, que intentaven governar sense el control del parlament.control del parlament.

Revolució del 1648-9

Poder reial

Poder parlamentari

Carles I Stuart

Oliver CromwellEnfrontament entre

Resultat:

Execució

República

Nomenat Lord Protector

Fins el 1660Restauració dels Stuart (Carles II) 1679 va signar l'habeas corpus

Revolució del 1688-9

Destronament definitiu dels Stuart (l'últim va ser Jacob II, catòlic)

Nou rei: Guillem III d'Orange (gendre de l'anterior i protestant)

Va jurar la Declaració de Drets

Limitava el poder del rei i ampliava el del parlament

3.- 3.- El parlamentarisme anglésEl parlamentarisme anglésRESULTAT

La Declaració de Drets va limitar el poder reial i va suposar la separació de poders

S'instaura el sufragi censatari → pacte entre la burgesia i la noblesa

El filòsof John Locke va arreplegar aquests canvis a la seua obra “Dos tractats sobre el govern civil” (1689), que va influir sobre el pensament il·lustrat

- Feu una línia del temps dels esdeveniments principals de les revolucions angleses.

- Feu les activitats 1 i 4 de la pàg. 9

- Compara la monarquia anglesa amb la francesa, prenent com a model d'esta el document 2 de la pàg. 6 (Discurs de Lluís XV)

ActivitatsActivitats

- Compara la monarquia anglesa amb la francesa, prenent com a model d'esta el document 2 de la pàg. 6 (Discurs de Lluís XV)

4.- Transformacions econòmiques i 4.- Transformacions econòmiques i socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII

4.1 El creixement de la població4.1 El creixement de la població - - Per augment de la producció agrària i descens de Per augment de la producció agrària i descens de

les grans epidèmies i guerresles grans epidèmies i guerres

4.- Transformacions econòmiques i 4.- Transformacions econòmiques i socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII

4.2 L'augment de la producció: les manufactures4.2 L'augment de la producció: les manufactures - Creixement de la demanda a les colònies- Creixement de la demanda a les colònies - - Per a evitar el control dels gremis:Per a evitar el control dels gremis: · Domestic system · Domestic system o treball a domicili.o treball a domicili. · Manufactures reials o privades.· Manufactures reials o privades.

4.3.- Comerç colonial.4.3.- Comerç colonial.

Comerç interior limitat a les fires i mercats.Comerç interior limitat a les fires i mercats.Noves rutes marítimes (segle XVIII) Noves rutes marítimes (segle XVIII) → →

creixement del comerç colonial → acumulació de creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.capital, nous mercats i matèries primeres.

Enriquiment de la burgesia comercial i financera Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).(creixement de les finances).

4.3.- Comerç colonial.4.3.- Comerç colonial.

El El mercantilismemercantilisme (segles XVII i XVIII): (segles XVII i XVIII): Intervenció de l'Estat en l'economia per a augmentar la riquesa Intervenció de l'Estat en l'economia per a augmentar la riquesa del pais mitjançant l'acumulació de metalls preciosos (or i plata). del pais mitjançant l'acumulació de metalls preciosos (or i plata). Comportava:Comportava:- Adopció de mesures proteccionistes (evitar les importacions)- Adopció de mesures proteccionistes (evitar les importacions)- Impuls de les manufactures i de les companyies comercials - Impuls de les manufactures i de les companyies comercials (estímul de les exportacions, especialment del comerç colonial)(estímul de les exportacions, especialment del comerç colonial)

El gran moviment i l'acumulació de capitals al voltant del comerç El gran moviment i l'acumulació de capitals al voltant del comerç colonial justifica que molts historiadors descriguen aquest colonial justifica que molts historiadors descriguen aquest periode preindustrial com el del periode preindustrial com el del capitalisme comercialcapitalisme comercial..

4.3.- Comerç colonial.4.3.- Comerç colonial.

4.3.- El comerç colonial

Comerç triangular (colonial)

Anglaterra

ÀfricaAmèrica (EUA)

Manufactures

Esclaus

Matèriesprimeres iproductescolonials

(cotó, tabac,sucre, café,

plata, or)

Aportacions a la R.I.

Mercats

Matèriesprimeres

Capitals

Manufactures

4.- Transformacions econòmiques i 4.- Transformacions econòmiques i socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII

4.4 L'ascens de la burgesia4.4 L'ascens de la burgesia

- Tenien poder econòmic: - Tenien poder econòmic: – Tenien negocis, manufactures i companyes Tenien negocis, manufactures i companyes

comercialscomercials– Controlaven els grans capitals i les institucions Controlaven els grans capitals i les institucions

financeresfinanceres– Prestaven a la noblesa i a la monarquiaPrestaven a la noblesa i a la monarquia

- Però pertanyien a l'estat pla:- Però pertanyien a l'estat pla: Havien de pagar forts impostosHavien de pagar forts impostos Patien una discriminació legal i no podien participar en Patien una discriminació legal i no podien participar en

políticapolítica

- Demanaran la fi dels privilegis estamentals, la igualdat de - Demanaran la fi dels privilegis estamentals, la igualdat de drets i l'access al poder políticdrets i l'access al poder polític

Transformacions econòmiques i Transformacions econòmiques i socials en el segle XVIIIsocials en el segle XVIII

ACTIVITATSACTIVITATS

Feu les activitats 4, 5 i 6 de la p. 11Feu les activitats 4, 5 i 6 de la p. 11

Explica què és el comerç triangularExplica què és el comerç triangular

Feu l'activitat 4 de la p. 13. Com va contribuir el comerç Feu l'activitat 4 de la p. 13. Com va contribuir el comerç colonial al creixement econòmic de l'Europa del segle colonial al creixement econòmic de l'Europa del segle XVIII?XVIII?

6.- LA IL·LUSTRACIÓ.6.- LA IL·LUSTRACIÓ.6.1.- Les bases de la Il·lustració.6.1.- Les bases de la Il·lustració.6.2.- La crítica a l’Antic Règim.6.2.- La crítica a l’Antic Règim.6.3.- El despotisme il·lustrat.6.3.- El despotisme il·lustrat.

6.1.- 6.1.- Les bases de la Il·lustracióLes bases de la Il·lustració Ideologia al servei de la burgesia.Ideologia al servei de la burgesia. Precedents: Precedents:

Newton: mètode científic.Newton: mètode científic.Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,

igualtat legal i drets bàsics individuals.igualtat legal i drets bàsics individuals. Racionalisme i fe absoluta en la raó (atac al Racionalisme i fe absoluta en la raó (atac al

teocentrisme i la religió): llibertat de teocentrisme i la religió): llibertat de consciència i de pensament.consciència i de pensament.

Principis de llibertat i d'igualtat: liberalisme Principis de llibertat i d'igualtat: liberalisme polític, econòmic i socialpolític, econòmic i social

John Locke(1632-1704)anglés

“Dos assaigs sobre el poder civil”, 1690Context de la Revolució anglesa

A la natura, tots els homes gaudeixen de llibertat i d'igualtat

Drets naturals: a la vida, a la llibertat i a la propietat

L'home delega la defensa d'aquestos drets en l'Estat (pacte o contracte),que ha de defendre'ls

Naixement de la societat civil

Per a evitar abusos, el poder de l'Estat ha d'estar separat en:- Un poder legislatiu (Assemblea) triat i nomenat pel poble (la sobirania emana del poble)- Un poder executiu que siga els seus mandats. Si abusa, és legítim rebel·lar-se

"Ningún edicto u ordenanza, sea de quien sea, esté redactado en la forma que lo esté, y cualquiera que sea el poder que lo respalde, tiene la fuerza y el apremio de una ley, si no ha sido aprobado por el poder legislativo elegido y nombrado por el pueblo. Porque sin esta aprobación, la ley no podría tener la condición absolutamente indispensable para que lo sea, a saber, el consenso de la sociedad (...) El poder legislativo no debe ni puede transferir la facultad de hacer leyes a ninguna otra persona; porque tiene que dejarla allí donde el pueblo la situó." John Locke. Dos tratados del gobierno civil (1690). [1]

6.2.- 6.2.- La crítica a l’Antic RègimLa crítica a l’Antic Règim.. Proposen un nou model polític i social basat en la Proposen un nou model polític i social basat en la

llibertatllibertat i la i la igualtatigualtat: crítica a l’absolutisme, : crítica a l’absolutisme, posant les posant les bases del liberalismebases del liberalisme (igualtat legal i (igualtat legal i d’oportunitats).d’oportunitats).

Montesquieu Montesquieu (1689-1755)(1689-1755): divisió de poders.: divisió de poders. Rousseau Rousseau (1712-1778)(1712-1778): contracte social i sobirania : contracte social i sobirania

nacional (democràcia).nacional (democràcia). Voltaire Voltaire (1694-1778)(1694-1778): tolerància i llibertat de : tolerància i llibertat de

consciència.consciència. Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i

liberals.liberals.Vídeo: “Crisis del Antiguo Régimen. 2: El pensamiento ilustrado”. 18'21''Crítica política a partir del 10'45''

https://www.youtube.com/watch?v=_s4uWqmC89w

6.2.- 6.2.- La crítica a l’Antic RègimLa crítica a l’Antic Règim..

Extrau les idees principals dels següents textos:Extrau les idees principals dels següents textos:– P. 22 Text 3, “L'esperit de les lleis” del P. 22 Text 3, “L'esperit de les lleis” del

Baró de MontesquieuBaró de Montesquieu– P. 19 La Il·lustració, text de Rousseau “El P. 19 La Il·lustració, text de Rousseau “El

contracte social”contracte social”

Compara eixes idees amb la realitat del moment a Compara eixes idees amb la realitat del moment a França descrita en el document 2 de la p. 6 França descrita en el document 2 de la p. 6 (discurs de Lluís XV al parlament de París, 1766)(discurs de Lluís XV al parlament de París, 1766)

6.3.- 6.3.- El despotisme il·lustratEl despotisme il·lustrat..““Tot per al poble, però sense el poble”.Tot per al poble, però sense el poble”.Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa

(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III (Espanya).(Espanya).

Què fan?: centralisme, reformes Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).indústria i comerç).

Límits: reformes econòmiques, però no Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons socials i polítiques de fons → caiguda de → caiguda de l’Antic Règim.l’Antic Règim.

7.- La independència dels EUA7.- La independència dels EUA

Pel llibre, fer les 5 activitats de la p. 16Pel llibre, fer les 5 activitats de la p. 16