Pintura gòtica

La pintura gòtica mostra la preocupació per aspectes nous:

PINTURA GÒTICA

Representació de la profunditat.Estudi anatòmic dels personatges.Descripció de la vida quotidiana.Representació dels sentiments.

Interès per la llum.

Les tècniques van ser:

Oli o tremp d’ou sobre fustaFresc

Cola de conill Blanc d’Espanya(guix)

fusta

Com preparaven les taules?

Interessava pintar la realitat, i tot i que els temes dels quadres eren essencialment religiosos, els

personatges representats eren retrats fidels dels homes i les dones de l’època.

L’estructura de les noves esglésies gòtiques, substituïa gran part dels murs per grans finestrals.

Això va fer reduir l’espai per pintar-hi motius religiosos.

Això va fer que es generalitzés la pintura sobre fusta: taules i retaules, que ocupaven l’absis

central del temple, darrere l’altar.

“La ressurrecció de Llàtzer” GIOTTO

CAPELLA SCROVEGNI, Pàdua

Títol: La ressurrecció de LlàtzerAutor: Giotto di BondoneCronologia: 1304-1306Tècnica: fresc

L’escena es basa en el moment en que Llàtzer ressucità per ordre de

Jesús. Aquest situat a l’esquerra, alça la mà i el beneeix.

Davant Jesucrist Maria i Marta, germanes de Llàtzer s’agenollen en

senyal d’agraïment.

Darrere de Jesús, els deixebles, i al fons els que ploraven la mort de Llàtzer.

Els altres es mostren incrèduls al que estàn presenciant.

Paisatge de fons molt esquemàtic, (podem intuïr l’entrada de la cova

tancada amb una llosa, el sepulcre).

Colors matisats, com si fossin pastels.

Títol: El matrimoni ArnolfiniAutor: Jan van EyckCronologia: 1434Tècnica: oli sobre taula

Representa les noces entre Giovanni Arnolfini (un ric

mercader italià) i la seva promesa Giovanna Cenami.

Són a la cambra nupcial, plena d’lements simbòlics:

El sagrament del matrimoniLa fidelitat

El compromísLa fertilitat

Gos: fa referència a la fidelitat.

Mans agafades:unió entre home i dona.

Espelma solitària: presència de Déu.

Peus descalços: acte sagrat(quan Moisès és al Sinaí i es descalçaper tal de tocar la terra sagrada).

Forma rodona delventre de la dona: FERTILITAT

L’estructura del quadre, es delimita per les línies de fuga de les bigues del sostre i dels

taulons de fusta del terra.

Així es crea la profunditat.

També va afegir un altre element que defineix l’espai: el

mirall del fons on s’hi reflecteixen els dos testimonis. (Un d’ells era Van Eyck). Com

ho sabem?

L’espòs agafa la mà de la dona i amb l’altra fa un gest

d’acceptació, ella acota el cap amb certa modèstia.

Tres colors sobresurten: vermell, marró i verd.