View
230
Download
5
Category
Preview:
Citation preview
Pintura gtica Histria de lart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpci Granero Cueves
4.Pintura gtica
Van der Weyden
La Magdalena
Simone Martini
Anunciaci
Giotto di Bondone
Crist mort
Jan Van Eyck
El matrimoni Arnolfini
ART GTIC
Hubert i Jan van Eyck (germans)
Adoraci de lAnell Mstic o
Polptic de catedral de Sant Bav
4. La pintura gtica
Jan van Eyck
Lhome del turbant vermell
4.1.Caracterstiques
1) Funci decorativa de temples, principalment, per tamb dajuntaments, palaus, castells (particulars)
2) La pintura mural perd importncia, ja que el seu lloc locupa la vidriera, excepte a Itlia. Durant lestil gtic gaireb desapareix la pintura mural, per la progressiva reducci dels murs en larquitectura, ara ocupats per amples finestrals.
Tampoc es podien pintar les voltes ogivals a causa de la seva gran alada, que farien molt difcil el seu gaudiment des de baix. Itlia s lnic lloc on es continua realitzant pintura mural, ja que en els seus temples, els murs segueixen tenint una funci de suport arquitectnic important.
Mestre de Sant Mateu
Retaule de Sant Mateu i Sant
Francesc (1377)
de la Catedral de Palma
4.1. Caracterstiques
Sutilitzen altres SUPORTS com:
Pintura sobre taula: Retaules (dptics,
trptics, polptics).
Llibres o codis miniats (Scriptoria a les
miniatures).
Vitralls de colors.
Tapissos (parets dels castells).
3) Suports. La vidriera fa que la
pintura es reservi i...
4.1. Caracterstiques
3) De la pintura sobre taula romnica,
que decorava el frontal de laltar, es passa al trptic, format per tres taules,
i al polptic, compost de moltes taules
articulades, les laterals mbils per
tancar el conjunt. En el s. XIV simposa el gran retaule rgid i amb moltes
taules, encara que tamb es pinta sobre
taules individuals.
4.1. Caracterstiques
4) La temtica segueix essent religiosa,
preferentement, tot i que els temes profans
i quotidians (escenes costumistes)
aniran augmentant i apareixer el retrat.
Els temes sn semblants als de lescultura i pretenen emocionar, s una pintura
emotiva que tracta de suscitar els
sentiments mitjanant un dibuix expressiu
i uns colors forts o brillants. Matrimoni Arnolfini
Jan van Eyck
4.1. Caracterstiques 5) Tcniques.
Susa especialment el tremp, que utilitza lou com aglutinant dels pigments,i permet realitzar minuciosos detalls, amb colors molt brillants.
En el segle XV, a Flandes (cap el final de la Baixa Edat Mitjana) amb la pintura flamenca es difon la tcnica de loli sobre llen o taula (innovaci, grcies als Van Eyck).
El fresc a Itlia.
La Verge del Canceller Rolin (1435)
Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm)
Muse du Louvre, Pars
4.1. Caracterstiques 6) Caracterstiques formals.
Abandonament de la rigidesa.
Ms expressivitat i realisme. Les figures tendeixen a ser ms naturals i expressives que les romniques. Mostren sentiments, estats dnim.
La deposici de la creu o El
davallament
(c. 1435)
Roger van der Weyden
Oli sobre taula de roure (220 x 262 cm)
Museu del Prado. Madrid.
4.1. Caracterstiques
Lescenari pot ser natural, per s ms freqent larquitectnic i, en algunes ocasions linters per les persones els du a
prescindir del fons, llavors s
daurat com en el bizant, i
presenta les figures planes o
ingrvides.
6) Caracterstiques formals.
Busca el realisme i procura reflectir el mn circumdant, i es comena a substituir el fons
neutre i daurat per espais paisatgstics.
4.1. Caracterstiques
6) Caracterstiques formals.
Presenta un colorit variat, amb tonalitats. s, en definitiva, una pintura cromtica,
naturalista, narrativa i dramtica.
Deposici de la creu
Van der Weyden
Van der Weyden
La Magdalena
4.1. Caracterstiques
AUGMENT DEL REALISME.
PAISATGE.
RETRAT.
NATURALESA MORTA.
ENRIQUIMENT ICONOGRFIC.
PINTURA:
- CROMTICA.
- NATURALISTA.
- NARRATIVA.
- I DRAMTICA.
4.2. EVOLUCI ESTIL
4) FLAMENC (XV). Primitius flamencs.
1) GTIC LINEAL
(Franco-gtic o estil
vidriera,
final XII i XIII-XIV)
2) ITALO-GTIC (1250-1400).
Primitius italians
3) INTERNACIONAL o CORTES (1375-1425)
Destaquen dues escoles: els primitius italians i els
primitius flamencs. I quatre etapes:
4.2.1.- GTIC LINEAL
(Franco-gtic o Estil vidriera,
segles XII-XIII-XIV)
Tipus de pintura inspirada en les vidrieres, por aix seran importants les lnies del dibuix que limiten les superfcies acolorides amb vius colors (tra negre gruixut que recorda lemplomat dels vitralls).
Interessa la lluminositat del color pla, ms que les gradacions o matisos tonals.
Sovint el fons encara s daurat o monocrom, i ressalta les figures.
Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), per els temes
sn tractats amb senzillesa i certa ingenutat, amb la finalitat de qu el contingut hi arribi millor a lhome vulgar: la qual cosa el fa un art idealitzat que intenta atreure lespectador.
Vitralls
Vidriera Destaquen els vitralls de:
- Saint Chapelle, Pars.
- Catedral de Lle, Espanya.
- Catedral de Canterbury, Anglaterra.
Vitralls de la Catedral de Lle i
de la Catedral dvila.
i rosasses
Rosasses de Ntre-Dame
i de la Sainte Chapelle de Pars.
Miniatures
Destaquen les que illustren les
Cantigas de Santa Mara.
Miniatures
Miniatures
En les miniatures destaquen els enquadraments arquitectnics, la seva riquesa cromtica i els fons dor.
Sn exemples: les Bblies historiades per la seva riquesa iconogrfica i els Salteris:
Reina Blanca de Castilla.
San Lus.
Pintura de transici del romnic al gtic
Escenes de temtica cavalleresca pintades
damunt fusta. Museu de Mallorca.
CONTEXTUALITZACI : Balears
Estil franco-gtic o gtic lineal. Detalls del Martiri de
Santa rsula de lEsglsia de Sant Francesc de Palma. Fragments del retaule.
CONTEXTUALITZACI : Balears
Estil franco-gtic. Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca).
Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gtic lineal: la lnia
predomina encara sobre el volum. Cromatisme viu, colors plans,
temes senzills.
CONTEXTUALITZACI : Balears
Pintura mural del gtic lineal. Assalt a Medina
Mayurqa. Campament del rei Jaume I. Procedeix
del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).
Transici del Romnic al gtic. Escola castellana. Crucifixi i Pantocrtor
(1300). Autor Mahamud. Museu Nacional
dArt de Catalunya (MNAC).
Perode franco-gtic. La illustraci de
manuscrits amb miniatures. Selecci dimatges de les Lleis Palatines. El Rei En Jaume II i Oficis palatins.
Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de
Mallorca, Jaume II. El camarlenc i dos cambrers
netegen i ornen la cambra reial, i a laltre veiem la taula del Rei. Mostra de miniatures de pintura de gtic lineal.
Miniatura del Breviculum de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull.
4.2. EVOLUCI ESTIL
4) FLAMENC (XV). Primitius flamencs.
1) GTIC LINEAL
(Franco-gtic o estil
vidriera,
final XII i XIII-XIV)
2) ITALO-GTIC (1250-1400).
Primitius italians
3) INTERNACIONAL o CORTES (1375-1425)
Destaquen dues escoles: els primitius italians i els
primitius flamencs. I quatre etapes:
4.2.2.- PINTURA DEL TRECENTO ITALIANA //
ITALO-GTIC (1250-1400) o PRIMITIUS ITALIANS
A) ESCOLA ITALIANA (DUCENTO, fase prvia)
Reben el nom de PRIMITIUS ITALIANS els pintors
residents en Itlia durant els segles XIII i XIV. Varen
mantenir la influncia bizantina en la representaci
de Verges i Crist en actitud immbil. Aquesta forma
de pintar es coneixia amb el nom de pintura a la
Maniera Greca (bizantina i espiritualitzada). s letapa inicial de la pintura gtica, a la que corresponen els
mosaics i les pintures de:
Crucificats de Giunta Pisano ()
JACOPO TORRITI
PIETRO CABALLINI
GIUNTA PISANO
En el segle XIII la pintura va evolucionant. El dolor de
Crist es fa patent en la creu, els seu cos es dobla i els
peus estan clavats amb un sol clau, com es pot veure
en els...
CRIST MORT, LAMENTACI O PLANY SOBRE CRIST MORT
O EL SANT ENTERRAMENT (1305-1306). GIOTTO DI BONDONE.
CAPELLA DELLARENA SCROVEGNI. PDUA. ITLIA.
19
2v
GTIC
16.- Catedral de Chartres, mestre de Chartres
17.- Ntre-Dame de Pars
18.- Catedral de Palma (molts arquitectes, segons poques, i
escultors). 1 (2005, setembre); 2 (2010, setembre); 3 (2012, setembre).
19. Giotto: Crist mort. 1 (2006, setembre); 2 (2010, juny).
20.- Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini. 1v (2014, setembre).
21.- El Bosch: Jard de les Delcies
NDEX
1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1 pt)
1.1.- INTRODUCCI 1.2.- CONTEXT HISTRIC. ESCOLA de FLORNCIA: PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO. GTIC. CARACTERSTIQUES
1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1 pt)
1.1.- INTRODUCCI 1.2.- CONTEXT HISTRIC. ESCOLA de FLORNCIA: PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO. GTIC. CARACTERSTIQUES
B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO-GTIC
En el segle XIV (Trecento) la pintura gtica italiana va tenir dos centres artstics importants, que van desenvolupar formes pictriques amb unes caracterstiques particulars. Dues escoles en la Toscana:
A) Florncia: Cimabue (Cenni di Peppo) i Giotto di Bondone.
B) Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini i, tamb, germans Lorenzetti.
Durant lEdat Mitjana, Itlia manifestar una forta personalitat artstica que la diferenciar de la resta dEuropa degut, sobretot, a tres circumstncies:
Supervivncia de tradici tardoromana.
Forta influncia bizantina.
I adaptaci particular del gtic.
Aquestos tres trets donen com a resultat un estil nou, ja que en Europa la pintura estava relegada als retaules, vitralls i miniatures; per aquesta ra, ser en la pintura mural on es produiran les principals aportacions del realisme pictric itali.
Aquesta trajectria culmina a finals del segle XIII i durant el XIV (Trecento) amb la figura de Giotto di Bondone.
1.- CONTEXT 1.1- INTRODUCCI
1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1 pt)
1.1.- INTRODUCCI 1.2.- CONTEXT HISTRIC. ESCOLA de FLORNCIA: PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO. GTIC. CARACTERSTIQUES
Tcnica ms utilitzada: fresc sobre mur, tot i que tamb van realitzar algunes obres amb tremp sobre taules de fusta.
Les composicions introdueixen, encara de forma molt esquemtica, un fons de paisatge.
Figures comenaven a ser expressives, reflecteixen el dramatisme en les seus rostres, fet poc usual a lpoca.
Caracterstica ms revolucionria: pintar figures molt naturals i realistes, santicipen a la pintura renaixentista.
Composicions perden simetria (figures collocades en postures ms naturals).
Importncia del dibuix (contorns clarament delimitats).
Colors encara plans (1res obres). Per, desprs, sintroduren certs matisos que donen major volum.
Intents de crear una perspectiva intutiva, amb lobjectiu de crear lefecte de la tercera dimensi. Per crear una sensaci de profunditat no noms utilitzen la superposici de figures, sin que tamb utilitzen el fons de paisatges i edificis pintats. Aquests intents de reflectir la profunditat no es veuran culminats fins el RENAIXEMENT, quan es va descobrir la PERSPECTIVA LINEAL.
B.1) ESCOLA de FLORNCIA (TRECENTO) o ITALO-GTIC
Maiest de Cimabue () 1.2.- CARACTERSTIQUES
Tot i el gran naturalisme de les seves obres, la llum encara s inexistent.
Lnica llum s la llum divina de les aureoles dels personatges representats.
Respecte al ritme, les figures tenen una gran mobilitat i dinamisme.
Les figures presenten gestos individualitzats, estan captades en mig de gestos naturals, interactuant entre elles: parlant, xerrant, expressant dolor....
Els temes que van treballar van ser religiosos, ja que els clients de lpoca eren bsicament els membres del clergat.
B.1) ESCOLA de FLORNCIA (TRECENTO) o ITALO-GTIC
Sant Francesc expulsant els dimonis de la
ciutat dArezzo, Giotto di Bondone () 1.2.- CARACTERSTIQUES ESTIL
19. CRIST MORT, GIOTTO
19. LAMENTACI
SOBRE CRIST
MORT O EL
SANT
ENTERRAMENT
- 1305-1306
- Pintura: fresc.
- 200 x 185 cm.
- Capella
dellArena o Scrovegni,
Pdua, Itlia.
B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)
CRIST MORT, LAMENTACI O PLANY SOBRE CRIST MORT
O EL SANT ENTERRAMENT (1305-1306). GIOTTTO DI BONDONE.
CAPELLA DELLARENA SCROVEGNI. PDUA. ITLIA. 19
FITXA TCNICA (documentaci general) 1 (2006, setembre); 2 (2010, juny).
catalogaci i anlisi formal Ttol Crist Mort, Lamentaci per Crist Mort, o el Sant Enterrament
Pintor Giotto di Bondone (1266 1337)
Cronologia 1305-1306 (capella Scrovegni comenada el 1303)
Estil Italo Gtic, Escola de Florncia (Primitius italians, Trecento)
Localitzaci Capella dellArena Scrovegni. Pdua. Itlia
Tcnica i suport Pintura al fresc
Dimensions 200 x 185 cm
Tema Pintura religiosa: Desprs de la deposici de la creu
2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)
2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI
2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)
2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI
CAPELLA
dellArena, SCROVEGNI
- Lobra principal de Giotto s aquesta srie de pintura mural al
frescs que va pintar per decorar
aquesta Capella de lEsglsia de lArena en PDUA. Sn 38 pintures que relaten diverses
histries evangliques.
- En 3 registres separats per
franges i medallons a la volta de
can de la capella, es relaten
histries de la vida de Jess,
Maria, santa Aina i sant Joaquim
(sants i profetes).
- Al mur daccs el Judici Final.
- El scol pintat imitant el marbre
amb temes allegrics (Virtuts o
Vicis).
- La famlia Scrovegni (Arso o
Enrico, senyors de Pdua), rics
terratinents, encomanen el conjunt
per a la Capella familiar.
2.1.- UBICACI
2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)
2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI
CREACI DUN ESPAI CONVINCENT
En un espai bidimensional, Giotto creu necessari representar un espai tridimensional: cosa per la qual va emprar varis RECURSOS perqu lull capti les tres dimensions.
PROFUNDITAT: La resoldr amb lombrejat de les figures. Aquest ombrejat tamb dna volum a les
figures.
MONUMENTALITAT: Simplifica les figures al mxim i aix
adquireixen major volum.
PAISATGE: Apareix com un marc real, on es representen les figures, i
els fons plans sn substituts. Els
seus paisatges sn molt
esquemtics (urbans o rurals) i,
fins i tot, a menor escala que les
seves figures per creen ja un
marc convincent on Giotto
desenvolupa les narracions.
CAPELLA dellArena, SCROVEGNI
2.1.- ESPAI
Adoraci dels reis mags. Giotto di Bondone
Capella dels Scrovegni
Adoraci dels reis mags (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem). Giotto di Bondone
Capella dels Scrovegni
Diferents frescs de Giotto di Bondone. Dalt esquerra la
Fugida a Egipte, a la dreta el Crist mort o el Sant Enterrament, a sota la, Resurrecci de Lltzer. Capella Scrovegni, Pdua (1306).
CAPELLA
dellArena, SCROVEGNI
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Fugida a Egipte i Baptisme de Crist.
Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc
esquemtic i convencional.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess,
la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Joaquim expulsat del Temple.
Primera escena del cicle de la
capella Scrovegni.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant
Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
La trobada de sant Joaquim i santa Aina a la Porta
Daurada.
Lautor dna volum i modela les formes com si descultures es tracts.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Encontre de sant Josep amb els pastors.
El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobretot, a la part inferior del cos.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Rentada de peus de Crist als apstols i Traci de Judes.
Els personatges transmeten sentiments.
Captura o
Prendimiento Giotto di Bondone
Capella Scrovegni
Giotto di Bondone (1266-1337)
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.
Giotto di Bondone (1266-1337)
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels
personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Frescos de lesglsia de la Santa Croce de Florncia.
Sant Francesc renunciant als bens paterns
i mostrant els estigmes.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc
a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.
El Sant renuncia als bens paterns. A laltre fresc t un somni on veu un palau ple darmes.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Pintura mural de la Baslica de la Santa Croce de Florncia.
Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el sold dEgipte.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Mort de Sant Francesc Capella Bardi en Esglsia de La Santa Croce, Florncia 1320.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Esglsia de la Santa Croce de Florncia. Capella Bardi.
Mort de Sant Francesc.
2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)
2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI
El fresc de Giotto s una obra pictrica que representa la deposici i el dolor dun grup de persones davant el cos mort i jacent de Jess (immediatament desprs del davallament de
la creu), envoltat dels personatges testimonis de la Passi: la Verge (que rep el cos del seu fill i
el besa amorosament), acompanyada de les tres Maries (Maria Salom, Maria de Cleofs i
Maria Magdalena), amb aureoles bidimensionals i daurades, Sant Joan (el deixeble estimat,
que obri el braos en pattica actitud), i Sant Josep dArimetea i Nicomedo, contemplen lescena amb continguda emoci, amb un cel completament ple dngels.
19. LAMENTACI SOBRE EL CRIST MORT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA
19. LAMENTACI SOBRE EL CRIST MORT
Pintura feta al FRESC, tcnica que requereix gran rapidesa en el treball, cosa que va afavorir la simplificaci de la seva composici.
En aquesta obra existeix ja un espai creat per lombrejat (volum i profunditat). Per a reforar aquesta sensaci dna a les seves figures monumentalitat. Figures amb els contorns de lnies ntides i precises, que els donen un modelat i volum molt real.
LLUM de procedncia ambiental, la cont la mateixa obra i les ombres que reflecteix ajuden a crear volum. La gama cromtica es clida, amb colors vius (apropament al naturalisme).
2.4.- TCNICA
19. EXPRESI DEL SENTIMENT
Introdueix en els seus personatges reaccions psicolgiques (EXPRESSI DE
SENTIMENTS), que se suposa existeixen entre les diferents persones
representades; i ho aconsegueix mitjanant les gesticulacions.
2.4.- TCNICA
Magdalena.
La Verge abraa el
seu fill mort (dolor
callat i contingut).
Sant Joan obre els braos cap endarrere amb
un gest angoixat (intens dolor).
Un gran dramatisme, demostrat a travs del gest pattic dels personatges. 2.4.- TCNICA
RECURSOS EFECTISTES Personatges asseguts desquena (illusi ptica), donat que lespectador sent ms prximes aquestes figures (sensaci de profunditat).
2.4.- TCNICA
2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)
2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOCRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI
MARC PAISATGSTIC - Encara s molt esquemtic i es subordina al fet narrat, perqu el paisatge muntanys i rocs (el
Glgota?), despullat de vegetaci (noms nhi ha un arbre sense fulles a lesquerra dels personatges o a la nostra dreta), no guarda relaci amb la figura humana,
per les figures s tenen totes la mateixa proporci.
- Uns contorns muntanyosos sintueixen en el fons. s la iniciaci de representar, de manera naturalista,
uns personatges reals amb un context real (el paisatge).
- Se supera, aix, lestil tard bizant i es recupera la tradici artstica clssica.
- Ls del paisatge i duna perspectiva vacillant (figures monumentals desquena) s considerat un artifici illusori inventat per Giotto, precursor de
Massaccio i Piero de la Francesca (de la perspectiva).
2.5.- MARC PAISATGSTIC
A la part superior de la composici, sobre un cel
blau intens, 10 ngels regirats (contorsionados)
comparteixen el dolor de lescena inferior.
ngel doblegat (damunt de Sant Joan) eleva la meitat del seu cos i deixa la resta en segon pla.
2.5.-.- MARC PAISATGSTIC
2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)
2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOCRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI
Est simplificada al mxim, evitant
tot all anecdtic i
els petits detalls,
amb la finalitat de
no distreure
lespectador del tema central.
Jess s leix central, i al seu
voltant es disposen
la resta de les
figures. Agrupant
els personatges:
dos a la dreta, tres
figures femenines
en el centre, altres
tres rodegen el cos
de Crist i, altre grup
indefinit a
lesquerra.
ngels plorosos en un moviment
descendent que
convergeixen en
Jess.
2.6.- COMPOSICI
2.6.- COMPOSICI Figures assegudes
immbils (en
contraposici a
Sant Joan).
COMPOSICI ORIGINAL: No
presenta simetria,
escena principal a
lesquerra, dna ms naturalisme i
credibilitat.
El monticle en pendent refora el
centre datenci de lobra, ja que es
perd de vista just
darrere de les
dones, que
envolten la Verge.
La tensi continguda i la intensitat emotiva de la composici mostren la gran decisi de Giotto, a ms de conferir personalitat prpia als personatges (tant en fisonomies com en gestos).
Representa en posici obliqua a les figures, menys els dos de la dreta (Sant Josep dArimetea i Nicomedo) i larbre (nics referents verticals de la composici).
Natura en dol, un arbre mort en la cspide del monticle (ms dramatisme).
Contrast entre les actituds serenes dels personatges de la dreta i lactitud patidora de la resta.
2.6.- COMPOSICI
3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)
3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES
GIOTTO di BONDONE
(1266 1337) GIOTTO ns el mxim representat de lescola florentina. Fou deixeble de Cimabue. Encara que Giotto s un pintor de tradici
bizantina, ser un veritable revolucionari, amb
un llenguatge pictric que va revolucionar la
histria de la pintura, anticipant-se al
Renaixement.
Fins al segle XIII la pintura bizantina havia influt molt en la pintura gtica italiana, sobretot
pels fons daurats, el hieratisme de les
formes i per les figures planes, sense volum,
molt poc realistes.
Giotto va trencar amb aquesta influncia bizantina i va anticipar els valors que
desenvoluparien posteriorment en el
Renaixement.
B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)
MAIEST (Verge amb nin envoltada
de sants), pintura sobre taula.
Convencionalismes: mirada cap els
espectadors, juxtaposici o fons
daurat.
Novetats: Volum i profunditat.
3.1.- BIOGRAFIA I OBRES
GIOTTO di BONDONE
(1266 1337)
Va ser pintor, arquitecte i escultor.
Firma les seves obres i s el primer que inicia la campanya de reivindicaci de les Arts
Plstiques com a tema de lesperit, ms que com a tasca material.
T, a ms, importncia sociolgica, donat
que fou un pintor que, socialment va gaudir de
gran popularitat i duna bona situaci social, i va participar en assumptes mercantils, essent amic
dels banquers de lpoca (Bardi, Scrovegni, Peruzzi...) i dels personatges importants. Fou
sollicitat, realitzant importants encrrecs, pels
franciscans, pels Papes, els Visconti, els Anjou i
pels reis. Lloat per cronistes de lpoca, com Dante.
Va entrar a treballar en el taller del pintor Cimabue, representant duna pintura que sinspira en models bizantins. Per Giotto, en el seu estil, comenar a introduir innovacions
pictriques molt aviat: la seva pintura s dun fort realisme i audcia.
B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)
3.1.- BIOGRAFIA I OBRES
GIOTTO DI BONDONE (1266 1337) Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge
ideal de la realitat, sin de la imatge ptica que
tenim della: Intenta donar existncia real a les coses que poden ser captades por la nostra mirada.
Accentua lexpressi dels rostres i els gestos de les mans,
tractant de representar els estats
dnim, que coneixem per la nostra experincia psicolgica, s a dir,
crea dinamisme, que t una
intensitat excepcional a les llances
de la Captura de Jess.
Trenca amb la tradici i dna expressivitat i dramatisme als
seus personatges, que cobren
volum, i acaba amb la frontalitat
representant figures girades
desquena.
Intenta la profunditat disposant les figures en plans successius.
A ms, capta el paisatge i la perspectiva.
Captura o
Prendimiento (La besada del trador Judes) Giotto di Bondone
Capella Scrovegni
GIOTTO DI BONDONE (1266 1337)
Valora els buits per a qu els personatges tinguin espai per a
moures.
Introdueix detalls naturalistes (flors, animals).
EN RESUM, UN ESTIL PLE DINNOVACIONS: realisme, volum, acaba amb frontalitat,
profunditat, espais buits
perqu personatges es moguin,
elements de la naturalesa,
gestos Giotto di Bondone La fugida a Egipte (1305)
Capella degli Scrovegni, Pdua
3.1.- BIOGRAFIA I OBRES
3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)
3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES
CREACI DUN ESPAI CONVINCENT
EXPRESSI DEL SENTIMENT
Les caracterstiques esmentades les aconseguir grcies a:
PINTURES MURALS:
- Decoraci Baslica Major dAssis, dedicada a Sant Francesc, encara
prolongaci del romnic, no estil
madur. Imaginaci, flors, animals,
antecedent Crist Mort.
- Capella Scrovegni, Pdua. Major
perfecci. Temes: Vida de Jess, la
Verge, Santa Anna i Sant Joaquim.
Desapareix la jerarquitzaci, perqu
shumanitzen els dus. Crist Mort (fitxa 19).
- Capella Bardi de lesglsia de Santa Croce, Florncia. Estil
plenament format, destaca lescena de la mort de Sant Francesc.
PINTURES SOBRE TAULA:
- MAIEST (Verge amb nin envoltada
de sants).
PROFUNDITAT
MONUMENTALITAT
PAISATGE
Giotto di Bondone
Mort de Sant Francesc Capella Bardi Esglsia de La Santa Croce, Florncia, 1320.
OBRES La major part de les seus obres sn
murals o sobre taula.
3.1.- OBRES
MAIEST (Verge amb nin envoltada
de sants), pintura sobre taula.
Convencionalismes: mirada cap els
espectadors, juxtaposici o fons
daurat.
Novetats: Volum i profunditat.
B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)
GIOTTO di BONDONE
(1266 1337)
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc
a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.
El Sant renuncia als bens paterns. A laltre fresc t un somni on veu un palau ple darmes.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc
a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.
Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de la ciutat dArezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.
Donaci del
mantell
Giotto di
Bondone
(1297)
Esglsia
Sant
Francesc
dAssis,
en Assis
CAPELLA
dellArena, SCROVEGNI
Adoraci dels reis mags. Giotto di Bondone
Capella dels Scrovegni
Adoraci dels reis mags (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem). Giotto di Bondone
Capella dels Scrovegni
Diferents frescs de Giotto di Bondone. Dalt esquerra la
Fugida a Egipte, a la dreta el Crist mort o el Sant Enterrament, a sota la, Resurrecci de Lltzer. Capella Scrovegni, Pdua (1306).
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Fugida a Egipte i Baptisme de Crist.
Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc
esquemtic i convencional.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess,
la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Joaquim expulsat del Temple.
Primera escena del cicle de la
capella Scrovegni.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant
Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
La trobada de sant Joaquim i santa Aina a la Porta
Daurada.
Lautor dna volum i modela les formes com si descultures es tracts.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Encontre de sant Josep amb els pastors.
El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobretot, a la part inferior del cos.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
Rentada de peus de Crist als apstols i Traci de Judes.
Els personatges transmeten sentiments.
Captura o
Prendimiento Giotto di Bondone
Capella Scrovegni
Giotto di Bondone (1266-1337)
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.
Giotto di Bondone (1266-1337)
a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.
La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels
personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Frescos de lesglsia de la Santa Croce de Florncia.
Sant Francesc renunciant als bens paterns
i mostrant els estigmes.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc
a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.
El Sant renuncia als bens paterns. A laltre fresc t un somni on veu un palau ple darmes.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Pintura mural de la Baslica de la Santa Croce de Florncia.
Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el sold dEgipte.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Mort de Sant Francesc Capella Bardi en Esglsia de La Santa Croce, Florncia 1320.
Giotto di Bondone (1266-1337)
Esglsia de la Santa Croce de Florncia. Capella Bardi.
Mort de Sant Francesc.
3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)
3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES
El seu mestre fou Cenni di Peppo,
CIMABUE, gran
pintor dobra i vida desconegudes.
GIOTTO desenvolupar la
tcnica del mestre:
Acaba amb el fons
dor com smbol celestial, i relaciona
el volum del cos
hum amb lespai, amb la seva realitat
terrenal, aix,
abandona la
solemnitat, el
hieratisme i
convencionalismes
de lestil bizant, cosa que seria un
pas decisiu en la
evoluci de la
histria de lart.
3.2.- MODELS I INFLUNCIES
19. CRIST MORT, GIOTTO
Aquest aspecte ha suscitat
polmica.
Per a alguns autors, la
incorporaci de la
natura i de les
vibracions de
lnima humana en lart de Giotto, sn reflex dall predicat per Sant
Francesc dAssis (mort el 1226).
Per a altres ja respon a
lHUMANISME, com a concepte
que el
Renaixement
sencarrega dafirmar i de difondre, amb el
qual lhome torna a ser
protagonista de
la Histria i ho fa
dins la Creaci.
3.2.- MODELS I INFLUNCIES
19. CRIST MORT, GIOTTO
B.1) ESCOLA de FLORNCIA (TRECENTO) CIMABUE
(1240-1302): s el 1r exponent de lescola de Florncia, mestre de Giotto.
Acusa encara influncia bizantina (fons daurat i mirada cap a lespectador), per les seves figures tenen ms volum i perden la frontalitat.
Com veiem en la seva Verge amb el Nin
o en Majestat (Maiest) (), del Museu dels Uffizi de Florncia, on el pintor
treballa amb daurats i visions frontals.
CIMABUE
(1240-1302)
MAIEST (Verge amb nin envoltada
de sants), pintura sobre taula.
Convencionalismes: mirada cap els
espectadors, juxtaposici o fons
daurat.
Novetats: Volum i profunditat.
B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)
GIOTTO di BONDONE
(1266 1337)
O en el Pantocrtor de labsis del Duomo de Pisa, on encara es nota la inspiraci bizantina.
CIMABUE (1240-1302)
I en la Crucifixi (pintura mural) de lesglsia de Sant Francesc dAssis,
obra dintens dramatisme.
CIMABUE (1240-1302)
3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)
3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES
Des daquesta ptica, els frescos de la Capella Scrovegni
serien lexpressi del gust burgs i anti-senyorial del
patriciat dItlia.
El brillant cromatisme, caracterstic de lescola florentina, s deutor del bizant
(amb hbils efectes lumnics que
fan tctils els volums) i la pintura
florentina de Giotto combina
tradici romana amb conceptes
gtics, i els personatges
prefiguren els de Massaccio i
Miquel ngel.
s a dir, Giotto di Bodone camina cap al Renaixement, cosa que es pot apreciar, fcilment, en la naturalitat de les figures i la seva gran expressivitat, perqu resulta visible el
sentimentalisme, la capacitat damar i patir dels personatges, intensitat expressiva i sentit dramtic que caracteritzen lescena, un tema que Giotto ha representat des de lptica purament humana, com si fossin els seus venats els que sn representats:
DIGNIFICANT LA NATURA, SENSE CANVIAR-LA, FA SANTS ALS HOMES I HUMANS A
LES DIVINITATS.
3.2.- MODELS I INFLUNCIES
19. CRIST MORT, GIOTTO
B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)
B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)
Sentit lric, aristocrtic, i aferrats a la tradici, s a dir, ...
Apogeu de lestil tradicional bizant.
Influncia del gtic francs.
Les figures sn ms blanes i curvilnies.
Elegncia lleugera, sentit preciosista, decorativisme i grcia caracteritzen aquesta escola.
Es diferencia i es contraposa a lestil de lescola florentina giottesca, carregada duns tons forts i de dramatisme.
Guidoriccio da Fogliano, 1328.
Fresc. Palazzo de Siena.
Simone Martini
Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.
Aquesta escola s una sntesi entre el record de la influncia bizantina i el naturalisme que va introduir Giotto en lescola de Florncia.
La tcnica ms utilitzada per aquesta escola va ser el tremp sobre fusta, tot i que tamb es van realitzar diverses obres sobre mur mitjanant el fresc.
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GTIC Maiest del Duomo de Siena
Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
Siena es caracteritza per continuar utilitzant els fons daurats dherncia bizantina (encara que amb el temps anirien desapareixent), pel gest inexpressiu de les figures i per una major naturalitat en els rostres i en les figures, en general, respecte a lestil romnic, tot i que de vegades es continua collocant a les figures de forma frontal.
Les composicions, que continuen essent bastant simtriques, es caracteritzen per la tendncia a complicar-les, acumulant moltes figures i elements anecdtics que afecten a la claredat narrativa.
El dibuix mant la seva importncia, ja que les figures apareixen clarament delimitades amb una fina lnia negra.
Respecte a la perspectiva, hi ha intent per crear una certa sensaci de profunditat amb la simple juxtaposici de figures i plans, de forma encara poc natural.
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GTIC
Anunciaci Simone Martini (Siena 1284 Aviny 1344) ()
La llum s inexistent, noms es pot parlar duna llum simblica en les aureoles que envolten el cap de les figures religioses.
Els colors no sutilitzen de forma plana com en la pintura romnica, hi ha una certa gradaci que permet crear un cert volum en les figures, encara que tot i aix les figures continuen tenint moltes vegades una aparena bastant plana. El color daurat del fons, bastant present en les primeres obres daquesta escola, poc a poc, va anar desapareixent.
En quant al ritme, les figures no tenen la rigidesa de les pintures bizantines o romniques, apareixen amb una major nombre de postures diferents, tot i que, en general, la sensaci de moviment en aquestes pintures es fora reduda.
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GTIC
Les figures solen aparixer ordenades de forma bastant simtrica.
Els temes eren tots religiosos, la qual cosa s fcil de comprendre tenint el compte el context histric, en el qual lesglsia tenia un important paper en aquella societat feudal i havia esdevingut el principal client dels artistes.
Maiest del Duomo de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
Madonna Ruccellai
Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
DUCCIO DE BUONINSEGNA (1250/60 -1319)
MAIEST del Duomo de Siena
s el millor representat daquesta escola. Prefereix per la lnia bella enlloc de la massa slida. Les seves obres ms destacades sn Madonna Rucellai i la Maiest (enorme tauler de fusta apasat que va realitzar per a la Catedral de
Siena).
Madonna Ruccellai, Uffizi
Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
Taula central del polptic.
Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
Lobra de La Majestat s una taula de fusta pintada per les dues cares. En una apareix la Madonna i a laltra escenes de la Passi.
En lescena de la Madonna veiem que la Verge, a ligual que en la pintura romnica, continua tenint una posici central i s de major grandria que la resta
de figures per destacar la seva importncia (JERARQUITZACI).
Taula central del polptic.
Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
Apareix envoltada dngels i sants, collocats de forma simtrica a banda i banda, formant diverses fileres de caps amb aureoles.
La Verge aguanta entre els seus braos al Nen amb una postura ms maternal que no en el romnic.
Taula central del polptic. Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
Detall dels sants i els ngels que adoren a la Verge.
Taula central del polptic.
Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
Detall de la predella de la Maiest de Duccio () La Matana dels Innocents.
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
Detall duna obra de Duccio () ngels msics i ngels cantaires
National Gallery de Londres
Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI) Petit trptic de Madonna i el nen amb quatre ngels a dalt
Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
Probablement fou lartista ms influent de la Siena del seu temps i en la formaci de lestil gtic internacional. Inspirador de Simone Martini i els germans Ambrosio i Pietro Lorenzetti, entre daltres.
SIMONE MARTINI (Siena 1284- Aviny 1344)
Un dels millors pintors del Trecento, destil ms avanat, el bizantinisme perd territori, encara que en les seves primeres
obres va seguir utilitzant el fons daurat dinfluncia bizantina, per amb el pas del temps anir desenvolupant un major
realisme.
T sentit de lelegncia, i la influncia del gtic internacional fa que les seves figures abandonin rigidesa i esdevenen ms
blanes i flexibles, els seus rostres ms graciosos i expressius.
Obres que DESTAQUEN:
MAIEST ANUNCIACI, sobretot, feta sobre taula. Condottiero GUIDORICCIO
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)
Guidoriccio da Fogliano, 1328.
Fresc. Palazzo de Siena.
Simone Martini
Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.
s el moment de les ciutats-estat italianes (ss. XII-XIII),
domini comer Mediterrnia
oriental, inversi en art.
Cisma dOccident desglsia catlica(1378-1417). Mort
Gregori XI, dos papes
simultanis: Urb VI a Roma, i
Climent VII a Aviny, seu de
Frana (1305-76) luxe,
riqueses.
1 obra reconeguda s un Gran fresc de la Majestat de
Maria (1315), situada a la sala
del Consell dels Ancians al
palau comunal, Siena.
MAIEST
MAIEST, SIMONE MARTINI (Siena 1284- Aviny 1344) Palau Comunal Consell Ancians (Siena)
Imatge de la Verge, reina de la ciutat, ella que era la salvaci de Siena, va ser encarregada perqu presids les deliberacions.
Caracterstiques: Gust pel color, ocres, cas del color terra torrada de Siena natural; tra net o ntid que fa destacar les figures i els objectes en l'espai. Un antecedent de lEscola de Siena va ser l'art dels miniaturistes de les abadies benedictines.
1317 es traslladar a Npols, al servei de Robert dAnjou (pintures familiars, cortesanes i religioses).
Pintar el fresc mural (1328) retrat del condottiero Guidoriccio da
Fogliano en el Palau Pblic de Siena.
Extraordinari retrat eqestre, en el qual destaca la figura grandiosa i
solitria del condottiero (gran heroi de
la ciutat de Siena) sobre un fons de
paisatge evanescent.
Simone Martini (Siena 1284- Aviny 1344)
Condottiero Guidoriccio da Fogliano
(1328, fresc)
Palazzo de Siena
Sha discutit latribuci del Guidoriccio a Simone Martini, per la seva modernitat se lha considerat posterior.
Per se sap que el retaule de LAnunciaci (1333) fou un encrrec posterior, per a la catedral de Siena en el qual ell
execut la zona central i el pintor Lippo Memmi (el seu
cunyat) les zones laterals.
Mor a Aviny (desprs de servir molts anys al palau dels papes), seu d'una de les principals corts dEuropa, on el seu estil era ben acceptat, en canvi, no ho eren les innovacions
de Giotto i de l'escola florentina.
Segons la llegenda, a Aviny Martini hi pint el retrat de Laura, l'estimada de lamic Petrarca, el poeta, per no se sap si fou una invenci, perqu mai s'ha sabut si Laura era una
dona real.
SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACI. Museu dels Uffizi de Florncia. Rostres idealitzats, ulls
tpicament ametllats, lnia ondulant. Va ser el pintor que va
difondre lestil de Siena per Europa.
ANUNCIACI SIMONE MARTINI
(Siena 1284- Aviny 1344)
Trptic. Part central ms alta: 184 alt x 114 cm ample. Laterals: 105 alt x 48 cm
dalt.
Remat darcs gtics.
Part central ms ampla i important: Anunciaci. Obra de Simone Martini.
Laterals i tondos obra de Lippo Memmi (cunyat).
Esquerra: Sant Ansano, patr de Siena, du la bandera de la Resurrecci
que simbolitza la victria sobre la mort, i
la fulla de palma representa el martiri
patit durant la seva mort.
Dreta Santa Julieta: m amb la fulla de la palma, i en canvi, a laltra du una creu.
Tondos profetes Jeremies, Ezequiel, Isaes i Daniel.
SIMONE MARTINI
(Siena 1284- Aviny 1344)
Escena (cambra interior) de
distribuci clssica.
Fons daurat, esdev paret de la cambra, sembla obrir-se a galeria
exterior porticada.
Terra de gradacions docres, dna sensaci de profunditat (paviment de
marbre s la part visible de lhabitaci).
Davant del fons daurat i sobre el terra, es troben els dos personatges
principals.
Esquerra l'arcngel Gabriel transmet seris el missatge a Maria, amb els
abillaments tpics de les corts celestials
i part de les seves vestidures ondejant
al vent.
Maria, personatge central de la dreta.
Al centre de la imatge: un gerro amb lliris,
smbol de la puresa
immaculada o virginitat
de la Verge.
A la part superior, sota larc apuntat central, el colom blanc de
lEsperit Sant, en posici descendent, i
rodejada pels caps de
petits ngels querubins
de quatre ales.
A lesquerre: Representaci dun ngel de coll llarg, de dits molt prims i allargats, lleugerament
incurvat, que anuncia a Maria el dest que espera
que accepti: ser la mare de Du.
De la seva boca surten les paraules daurades de l'Evangeli de Sant Lluc: Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum.
A la m una branca dolivera, smbol de la pau.
s una figura andrgina; els plecs flotants del seu mant indiquen, molt hbilment, la seva aparici, de
sobte, que deixa a la Verge cohibida.
Per la imatge tan refinada de larcngel, tan bell, tan civilitzat i tan ornamentat, que quasi t qualitat
de joia, Simone ha estat considerat el major
orfebre de la pintura.
A la dreta, la Verge asseguda i amb un llibre a la m, presenta un cnon molt allargat.
Estava llegint i, sorpresa, retrocedeix en un moviment dhumilitat i confusi, a la mateixa vegada que es gira per veure el missatger. Maria, com un gest de temor, es tanca
la capa del vestit.
Sestableix una relaci entre tot dos personatges, la frase: Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum escrita com sortint de la boca de lngel.
La posici del cos de Maria desprn una nova expressivitat, igual que el rostre que manifesta un cert
escepticisme davant les paraules de l'ngel Gabriel.
El banc on es seu la Verge t profunditat, s a dir, t tres dimensions igual que el llibre sostingut en les seves
mans, en el qual penetra la llum per les pgines
entreobertes. Lexecuci s tan rigorosa (primorosa) que sembla, fins i tot, una miniatura.
La Verge ja no la presenta com la tpica silueta bizantina, per exemple de DUCCIO,
sin que es una elegant dama com les que
Simone Martini veu en el pas, fina, rossa, amb
uns llavis d'expressi delicada, que du una
corona real com si fos una reina, corona que
es distingeix del nimbe daurat.
Madonna Ruccellai
Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) () Galleria degli Uffizi. Florencia
Anunciaci
Simone Martini (1284-1344)
Museu dels Uffizi de Florncia
Totes les figures estan pintades sobre
un fons de color
daurat resplendent,
que dota a tota lobra duna gran espiritualitat.
Malgrat el fons daurat aconsegueix
certa idea de
PERSPECTIVA al
collocar el gerro i un
moble en el fons.
El contrast, entre el fons d'or i les figures, dna contorn als objectes i als personatges, sobretot, a travs del tractament subtil i delicat de la lnia.
S'equilibra en una estructura simtrica, en la qual els dos
personatges s'obren en sengles
corbes divergents per a ampliar
l'espai de la composici.
Cal destacar com shan encaixat les dues imatges en la complicada
forma del retaule:
- Les ales de larcngel queden emmarcades per larc apuntat de lesquerre. - La figura de la Verge
retrocedeix, per quedar protegida
sota larc de la dreta. - Mentre lespai buit del mig somple amb el gerro i el colom.
COMPOSICI
Les distncies entre els personatges i les mides sn ms realistes (comparades amb lobra de Lorenzetti).
En les robes de la Verge es pot advertir un nou detallisme, a la zona inferior de lesquerra, la tela mostra un doblecs, grcies als jocs de llums i ombres.
Daquesta manera podem veure com sobre els fons daurat entre lngel i la Verge, existeix laire per modelar lespai, s a dir, existeix una distncia que podem conixer, aix mateix podem sentir que el paviment esta fet duna pedra que podem, en un sentit figurat, trepitjar.
Anunciaci de Lorenzetti (1344)
Martini, com tants de pintors gtics, encara no aconsegu reflectir-la de
forma naturalista, si b al voltant de la
Verge la llum est un poc ms treballada,
sobretot en el llibre entreobert que du a
la m dreta, per on penetra la llum en les
seves pgines entreobertes.
La resplendor de lor i del color s una metfora apta per a lAnunciaci de la Verge com ho va descriure Jacobo de la
Vorgine: ..."el poder del Altsimo cay
sobre ella mientras la luz incorprea de la
divinidad tom cuerpo humano en ella, lo
que la hizo capaz de llevar a Dios".
El gust per la lnia calligrfica, per l'elegncia, caracteritza la pintura de
Martini. L'elegncia es nota en la forma de
pintar les ales, de collocar els dits, dels
doblecs del vestit, etc.
LLUM
SIMONE MARTINI (Siena 1284- Aviny 1344) Rostres ovalats i ulls allargats. Tota la
composici respons a
una concepci
idealista que es
manifesta en les
formes gils i
ondulades, aix com
en la utilitzaci dels
colors purs, sobretot
el blau i rosa, que
destaquen sobre lor del fons.
Fins i tot, lespai entre les dues
figures sembla
tremolar amb la
salutaci de lngel (Ave Maria, gratia
plena).
El lirisme que traspua sembla ms
proper a les
illustracions dels
manuscrits francesos
(miniatures) que no a
les formes
volumtriques de
Giotto.
El gerro del trespol de tons daurats, situat al centre, davant la paret tamb
daurada, cont 4 lliris de tija llarga
amb petites fulles, que al final acaba
en una srie de flors dun blanc resplendent, en forma de campaneta,
i que resulten ser un esclat de llum i
perfum que anuncia larribada de lestiu.
LLIRI, flor de gran simbolisme a la mitologia grega i encara queda el
sentit o smbol de bones intencions
en la cultura popular.
Coneguda com Lliri de Sant Josep, podria ser que Martini colloqus els
lliris intencionadament, en el centre,
per referir-se a la importncia del que
seria lesps, duna mare verge, i pare putatiu del nin Jess, el qual naixeria
per obra i voluntat de Du a travs de
la intercessi de la Tercera Persona
de la Santssima Trinitat, lESPERIT SANT, representat en forma de colom
sobre Maria.
SIMBOLOGIA
Petit arbre o BROT VERD evoca a Jess, que
s lArbre de la Vida, smbol de la vida eterna, la qual va portar Crist quan va venir al mn, i amb la
seva mort redemptora, en la creu, es va convertir
ell mateix, en arbre de Vida, i per aix es va
convertir en la perptua primavera d'esperana.
Arbre de la Vida (segons Gnesi) va ser concedit a Adam en el parads, l'arbre del
coneixement del b i el del mal, contenia el fruit
prohibit, el qual va provocar sofriments desprs
de la desobedincia dAdam i Eva, que dna lloc al moment del pecat original.
El fet entronca, precisament, amb la tradici que explica aquest retaule, Jess va ser concebut
sense intervenci de cap Home, i s per la de
lEsperit Sant, Maria va romandre abans, durant i desprs de l'embars verge, per aix Jess va
nixer lliure de pecat original.
El cristianisme va donar un sentit cristi a antigues tradicions que empraven branques
verdes, per exemple els egipcis usaven brots
verds com expressi sagrada del triomf sobre
la mort, pels romans les branques verdes eren
signe de fertilitat, etc.
SIMBOLOGIA
Madonna of the
Annunciatio
Simone Martini
Panel of diptych
Tempera on wood
The Hermitage
St. Petersburg,
Russia
El LLIBRE entreobert, que du a la m Maria, podria indicar que va ms enll del simple objecte decoratiu. Les dones burgeses de lpoca tenien accs a la cultura. Un exemple de dones cultes al segle XII podria ser
Hildegard de Bingen, en el XIV Christine de Pisan, etc.
SIMBOLOGIA
s continuador de Duccio a qui va superar.
La seva pintura va evolucionar i ELL VA ESTENDRE:
- Color de tradici bizantina, daurat al fons i aureoles
(mosaics de Vencia o Ravenna).
- Les caracterstiques de l'Escola sienesa:
preciosisme, exquisidesa i gran sensibilitat.
- Per el conjunt respira un aire modern, sn visibles
les influncies del gtic francs: linealitat, plena de
delicadesa, que entronca amb el gust i el refinament
de la nova aristocrcia urbana.
- Des d Aviny impact en la histria de la pintura (taula i miniatures, escoles franceses i flamenques), s
antecedent i decisiu per a la difusi del gtic
internacional.
- Transforma el llen en un espai tridimensional:
laire separava personatges i objectes.
- Estilitzaci dels cossos (es diu que per influncia
de la miniatura).
- Amanerament de les figures.
- Capacitat de fer percebre la magnificncia de les
teles dels vestits.
Simone Martini
ESTIL
Retaule de l'Anunciaci
reconegut com una de les
obres mestres de la pintura
gtica i, a ms, s una de
les pintures ms influents de
Simone Martini.
Aquesta pintura elegant va tenir una mplia difusi per
Europa, amb importants
repercussions a Catalunya.
Possiblement s lobra en la qual podem veure amb major
claredat la dualitat
dinfluncies en les quals es movia lartista, aix com, tamb, tmids precedents
del Renaixement.
MODELS I INFLUNCIES
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI) Germans Lorenzetti () El major, Pietro, s pintor preferentment de Verges i en cre un tipus caracterstic: Representada tranquilla, plcida, ms b grossa, expressi suau de
rostre rod i ulls rajats. El petit, Ambrogio, pinta sobretot composicions murals (quatre
grans frescos allegrics) al Palau Pblic de Siena o lAjuntament: el Bon govern de la ciutat i del camp, i El Mal govern de la ciutat. Cal destacar que s la primera vegada que es
representa la ciutat amb les seves gents, els seus carrers, costums, etc. La seva Verge de la
llet va influir en Arag, molt lligat a Itlia.
Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti
Esglsia dArezzo
Verge de la llet
Ambrogio Lorenzetti
Seminari de Siena
PIETRO LORENZETTI
Germ major. Pintor preferentment de Verges, i en cre un tipus caracterstic:
Representada tranquilla, plcida (apacible).
Ms b grossa.
Rostre rod i ulls rajats.
Expressi suau.
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI) Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti
Polptic de lEsglsia dArezzo (1320)
Verge entronitzada de Crotona (1320),
Pietro Lorenzetti
Nativitat de la Verge, Catedral de Siena (1342),
Pietro Lorenzetti
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
LAnunciaci, Catedral de Siena (1344), Ambrogio Lorenzetti (darrera obra)
Verge de la llet (va influir en Arag, molt lligat a Itlia)
Ambrogio Lorenzetti
Seminari de Siena (1330)
B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)
AMBROGIO LORENZETTI (germ petit,
pinta murals com els de lAjuntament)
ALLEGORIES DE LA PAU.
BON GOVERN DE LA CIUTAT.
BON GOVERN EN EL CAMP.
EL MAL GOVERN.
1 vegada temes urbans.
Pinta quatre grans frescos allegrics al Palau Pblic de Siena
sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat.
El Bon Govern: Allegoria de la Pau
AMBROGIO LORENZETTI
Pinta quatre grans
frescos allegrics al
Palau Pblic de Siena
Allegoria del Bon Govern . El Camp i la Ciutat ben governats
(detalls).
AMBROGIO
LORENZETTI
Pinta quatre grans frescos
allegrics al Palau Pblic de
Siena. Allegoria del Mal Govern . Entronitzada, al centre, la tirania com un dimoni. A sota les
conseqncies de la tirania, la
injustcia i els vicis del poble.
AMBROGIO
LORENZETTI
B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA) Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.
Taddeo di Bartolo s un pintor de finals del Trecento.
Cstigs contra la luxria i contra lavarcia. Collegiata de Sant Gimignano
Un altre pintor siens: TADDEO DI BARTOLO. Decora les parets de lesglsia del poble tosc de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final, el Parads i
linfern. Aqu veiem el cstig infligit als pecadors en funci del seu pecat. Cstig contra els envejosos i els superbs.
B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)
Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()
Madonna Ruccellai
Duccio de
Buoninsegna
(1250/60 -1319)
Verge amb el Nin, Pietro
Lorenzetti, Esglsia dArezzo
Verge de la llet (va influir en
Arag, molt lligat a Itlia)
Ambrogio Lorenzetti
Seminari de Siena (1330)
Anuncioaci, Museu degli Uffizzi
Simone Martini (1284-1344)
B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)
Lintroductor fou FERRER BASSA, que va decorar la Capella de Sant Miquel del
Monestir de Pedralbes.
Detall de Sant Francesc i Santa Clara.
B.3) MESTRES DINFLUNCIA ITALO-GTICA A CATALUNYA
Germans Serra. Al Retaule de Sigena varen
collaborar els dos germans (Jaume i Pere).
La Verge i el Nin envoltada dngels s obra que Pere Serra va fer tot sol.
B.3) ESTIL DINFLUNCIA ITALIANA A CATALUNYA
Pere Serra. Retaule de lEsperit Sant de la Catedral de Manresa. Detall de la taula central (La
Verge a la Pentecosta) i de dues laterals.
Riquesa cromtica, dolor i elegncia de les figures.
B.3) ESTIL DINFLUNCIA ITALIANA A CATALUNYA
Joan Loert (Mestre dels Privilegis)
Retaule del Martiri de Santa Eullia
de la Catedral de Palma
B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA
Detalls del Retaule de Santa Eullia
de la Catedral de Palma
de Joan Loert.
B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA
El Papa Sant Silvestre o Sant Climent
pintat per un pintor annim (1376). Mestre dAlar, Verge amb el Nin
(1 meitat del s. XIV).
B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA
Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana?).
Predella de Sant Guillem i Santa Helena (1372).
B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA
Detall del Retaule de la Capella Descatlar
(Sant Joan Evangelista, Santa Brbara, Santa
Llcia i Sant Blai)
Esglsia de Santa Eullia Mestre del Bisbe Galiana
Retaule de Sant Pau
Museu Dioces de Palma
B.$) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA
Mestre de Sant Mateu
Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377)
de la Catedral de Palma
B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA
Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu
i Sant Francesc del
Retaule de la Seu.
A sota i a la dreta
Sant Francesc renuncia als bens paterns.
B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA
El trasllat de la cort pontifcia a Avignon va tenir
conseqncies importants per a
la pintura, donat que all es
reuniren artistes italians
(Simone Martini) i francesos,
que don lloc al naixement dun estil nou, que uneix lelegncia sinuosa i el preciosisme
cromtic de lescola Sienesa, la serenitat de les creacions
toscanes, i lesperit cavalleresc francs.
A ms acudiran artistes flamencs i holandesos de les
refinades corts de Pars i
Borgonya.
4.2.3.- ESTIL INTERNACIONAL o CORTES ( S. XV)
Caracterstiques Estilitzaci de les figures.
Afecci a la lnia corba (plegats amb abundant moviment).
Tendncia a introduir detalls, aparentment naturalistes, per amb significat simblic (influncia flamenca).
Es representen, casi sempre als donants (retrats) i temes de la vida quotidiana.
Es crea un tipus de paisatge mstic, ple de verdor, amb multitud de petites flors, on el Bon Jess sol jugar amb els ngels .
Aquest estil representa lacabament del cicle evolutiu del gtic francs, donat que el
segent estil (el gtic flamenc)
reaccionar contra ell.
Els grans mecenes seran la Cort francesa de Carles el Savi, i la
dels seus germans el duc de
Berry i el duc de Borgonya.
Sobretot seran clients de la
miniatura, ja que es faran decorar
llibres molt luxosos que sn
veritables quadres.
LOCHNER ADORACI DELS REIS
JARD DEL PARADS
De pintura de cavallet
es conserva molt poca:
Artistes ms destacats:
- Gentile da Fabriano (Itlia).
- Germans Limburg
(miniaturistes, Frana).
- Robert Campin (Flandes,
transici).
- Pennsula Ibrica: Ramon de
Mur, Llus Borrass, Bernat
Martorell i Nicols Francs.
GERMANS
LIMBURG
MOLT RIQUES HORES del Duc de Berry
4.2.4.- GTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS)
La pintura s coetnia al desenvolupament del primer
Renaixement en Itlia (parallelament
al Quattrocento).
Pintors de Flandes (XV). Professionals amb lents i durs aprenentatges.
Clientela religiosa, per sobretot rebran encrrecs de burgesos i banquers, que detallaven amb precisi
llurs comandes.
Obres de petites mides per ornamentar cases particulars.
Sovint trptics, laterals amb frontisses, que serviran de portes a la central, i les cares externes es pinten
amb grisalles, que imiten lefecte duna escultura.
Renaixement del Nord
Gtic Flamenc a altre Ppt
Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpci Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Prez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez analisisycomentario.blogspot.com/.../portada-del-sarmental-catedral-de.html - Publicado por JMLF. Etiquetas: 08. Arte gtico, Escultura
Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Salv Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat
BIBLIOGRAFIA
Recommended