Plantes

CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

ELS ÉSSERS VIUS

ANIMALS

VERTEBRATS

PLANTES

AMB FLORS

ORGANISMES SIMPLES

MONERES

PROTISTES

FONGS

SENSE FLORSINVERTEBRATS

TIPUS DE PLANTES

TIPUS DE PLANTES

AMB FLORSSENSE FLORS

VERDETS I HEPÀTIQUES

FALGUERES COES DE CAVALL

ANGIOSPERMES(LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES)

MONOCOTILEDÒNIESLA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL

DICOTILEDÒNIESLA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS

GIMNOSPERMES(LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)

sivina pi ullastre trompera xiprer

palmeres lliri càrritx alls i cebes carabassa

romaní margarides nenúfar cactus alzina

tomatiguera pastanaga

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES

ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES

RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULARALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI

AUTÒTROFESLes plantes no necessitenmenjar altres éssers vius,perquè fabriquen el seualiment.

ALIMENTACIÓNecessiten aire (CO2),aigua (H2O), sals mineralsdel sòl (nitrats, sulfats,fosfats,...) i llum solar.

SABA BRUTAMitjançant les arrelsabsorbeixen sals mineralsdissoltes en aigua del sòl.Això és la saba bruta quepuja pels vasos llenyosos.

SABA ELABORADA

En arribar a les fulles lasaba bruta es mescla ambCO2 i també gràcies alllum (per això només es fade dia) a les fulles esprodueixen molts decanvis fins que estransforma en sabaelaborada. Això és laFOTOSÍNTESI. Com aresultat es desprènoxigen O2.

La saba elaborada esreparteix per tota laplanta pels vasosliberians.

RESPIRACIÓ DE LES PLANTESLes plantes com els animals prenen oxigende l’aire i desprenen diòxid de carboni per ala respiració cel·lular. Aquest intercanvi esprodueix tant de dia com de nit.Al mateix temps que realitzen la fotosíntesitambé respiren. De dia les plantes alliberenmés oxigen que el que empren per larespiració. Al fosquet, les plantesprodueixen la mateixa quantitat d’oxigenque de diòxid i de vespre només alliberadiòxid. Per això al vespre empobreixenl’ambient.

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Reproducció sexual de les plantes amb flor

APARICIÓ DE LES FLORSLes plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor:

les flors.

POL·LINITZACIÓEl vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu.

DIRECTEEl pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.

INDIRECTEEl pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flordel mateix tipus.

FECUNDACIÓS’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.

FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORSEl gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.

TIPUS DE FRUITS

CARNOSOS– acumulen aigua

SECS– no acumulen aigua

GERMINACIÓQuan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.

1. S'ENTERRA UNA LLAVOR

2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX

3. CREIX LA TIJA

4. CREIXEN LES FULLES

DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTALa planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.

Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els arbres) i d’altres no.

TIPUS D’ARBRES

DE FULLA CADUCA

DE FULLA PERENNE

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ

Reproducció asexual

TUBERCLES RIZOMA BULBS

ESQUEIX ESTOLÓ EMPELT

FUNCIÓ DE RELACIÓ

TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES

TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR UNA

RESPOSTA.

SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR

DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”:

-FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM

-GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP

AMUNT

-HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA

AIGUA

-TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN

ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.