Poesia Trobadoresca

POESIA TROBADORESCA

Helena i Júlia

POESIA TROBADORESCA

• Va sorgir a les corts aristocràtiques occitanes a la primera meitat del segle XII.

• Profana, produïda i adreçada a les classes cultes.

• Escrita en Provençal.

• Grans dos temes:

1. Amor apassionat

2. Odis a mort

Generes literaris trobadorescs

• La cançó: Dedicada sempre a l’amor.

• El sirventès: Destinat a l’atac personal o a la propaganda ideològica.

• Plany: Reservat a lloar un personatge mort.

• Pastorel·la: Cant als festeigs amorosos entre pastores i cavallers.

• L’alba: Dedicada a cantar el despertar dels amants que s’havien de separar amb l’arribada del nou dia.

• Altres gèneres: la dansa, la balada, la cançó croada, el somni, l’escondit...

Amor cortès

• Tractat amb educació, refinament i espiritualitat.

• Consistia en les relacions de vassalls i senyors.

• Es basava en la infidelitat de la relació amorosa entre dama i l’amador o trobador.

Les trobairitzs

• Poetesses occitanes a la literatura europea que creaven composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. És a dir, tenien la mateixa feina que els trobadors; amb la única diferència que eren dones i, per tant, no estaven tan ben vistes per la societat; per aquest motiu, eren una gran minoria.

• La trobairitz més important va ser la Comtessa de Dia.

VOLDIRA tenir el meu cavaller

Voldria tenir el meu cavaller

una nit, nu en els meus braços

i que ell es tingués per feliç

només que jo li fes de coixí.

Li dono el meu cor, el meu amor,

el meu judici, els meus ulls

i la meva vida.

Bell amic, amable i bo.

quan us tindré en el meu poder?

I que jagués amb vos un vespre

i que us donés un bes amorós.

Sapigueu que tindria gran desig

que us tingués en lloc del marit,

només que m'haguéssiu concedit

de fer tot això que jo voldria.

Comtessa de Dia

LXXXI

Tal com aquell que es veu a prop de la mort,

Patint mal temps i perills a la mar,

I veu el lloc que podrà resguardar

I no l’ateny perquè te mala sort.

Em passa a mi, que vaig afanys passant

I vós podeu els meus mals destruir.

Desesperat els meus desigs complir,

El vostre orgull aniré proclamant.

Ausiàs March

LXXXI

Tal com aquell que es veu a prop de la mort,

Patint mal temps i perills a la mar,

I veu el lloc que podrà resguardar

I no l’ateny perquè te mala sort,

Em passa a mi, que vaig afanys passant

I vós podeu els meus mals destruir.

Desesperat els meus desigs complir,

El vostre orgull aniré proclamant.

Ausiàs March