View
128
Download
1
Category
Preview:
Citation preview
Es designa Renaixement al fet cultural començat en l'Edat Moderna que reprèn
els principis de l'antiguitat clàssica però modernitzant-lo.
Tot això va vinculat dins d uns canvis socials i polítics i determinats avenços
científics i geogràfics (Copèrnic, Galileu, Kepler...). El descobriment de la
impremta per Gutenberg va ser un pas important.
Moltes de les premisses del Renaixement s'albiren i es formen ja en temps del
gòtic. Malgrat això, és un art que s’allunya de la fe i la religió
enfront de la raó.
La paraula d’aquest moviment és l'humanisme, que es el descriu per les idees
que van centrades en la figura de l'home. És un pas del teocentrisme medieval
a l'antropocentrisme. Hi ha gran interès per interpretar els textos clàssics que
arriben després de la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.
Quant a l'artístic, l'arribada del Renaixement suposa un canvi principal dels
factors gòtics pels elements de la cultura grecoromana. S'utilitzen elements
harmònics que governen l'univers per les seves representacions. També es
busquen unes relacions de bellesa i harmonia a través de les mates.
L'escultura de l'ésser humà es transforma en un element fonamental.
Un dels canvis més destacats és l'aparició de la
perspectiva, que és la representació del
anomenat 3D.
Com hem narrat, el Renaixement es al fet cultural de revitalització cultural que
apareix a Europa Occidental al segle XIV creient les cultures clàssiques com la
realització extrema d'un ideal de perfecció.
En un inici, es va expirar a una recuperació en tots els aspectes de la cultura
humana, filosofia, ètica, moral, ciència... que estava encaminada a la forma
d'un home amb tots els àmbits i passant més enllà del purament artístic. Però
el més típic d'aquesta era és la ruptura entre el cívic i el religiós.
El terme Renaixement constitueix la reactivació del coneixement i el avanç
després de segles de superioritat de la mentalitat dogmàtica basada en
l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa va presentar una nova forma de
mirar el món repassant el teocentrisme medieval i substituint-lo per
l’antropocentrisme. El Renaixement és un estat emocional que transforma no
només les arts, sinó també les ciències, les lletres i formes de pensament.
Per a molts autors inicia l'any 1453 amb la conquesta de Constantinoble dels
turcs. Segons altres, és un nou tram que sorgeix des del descobriment de la
impremta, o quan Colom troba Amèrica. El terme Renaixement prové de l’italià
Rinascita.
Persistint bona part del segle XV, es nodreixen les formes de l'art medieval que
poc a poc aniran imposant-se als factors gòtics en autors com Brunelleschi o
Fra Angelico, que posteriorment es modernitzaran.
Aquesta sèrie de fets ens donen a comprendre que parlar de trencament no és
del tot correcte, és potser més un desenvolupament que ens deixa comprendre
millor certes afirmacions del segle XV.
El Renaixement va tenir el seu principi a Itàlia en els segles XIV i XV. Itàlia
l’estén per Europa excepte Rússia.
En el transcurs dels cinquanta anys que van des 1520-1570, pensa la madura
amplitud del Renaixement. Tota l'Europa d'Occident pren part ara en el
moviment de les arts i de les lletres.
Els autèntics mestres apareixen ja no només a Itàlia, sinó en tot el terreny de
les monarquies occidentals. Però el creixement normal de la cultura
renaixentista es veu influïda pel fet simultani de les batalles religioses
provingudes de la revolució protestant.
LA INVENCIÓ DE LA
IMPREMTA
Encara que els xinesos des del
segle VII eren ja capaços de produir
impresos, no seria sinó fins 1447
quan es va conèixer la impremta de
caràcters movibles gràcies als
esforços d'un home anomenat
Gutenberg, que amb ell va
aparèixer una tècnica d'imprimir
basada en la fosa de caràcters de
plom i estany.
Es pot dir que aquesta tècnica
contribuir en molt a la difusió del
coneixement per l'ésser humà, ja
que abans d'elaborar un llibre
requeria de molta feina i dedicació
per fer una còpia manuscrita de
qualsevol text per a la seva difusió.
El neoplasticisme és un moviment estètic fundat pel pintor holandès Piet Mondriani l’arquitecte-pintor Theo van Doesburg l’any 1917, el qual es converteix en portaveu del moviment esmentat en els primers números de la revista "De Stijl".
En la seva
adolescència, Piet
Mondrian, va obtenir
un diploma de dibuix
el qual li permetia
donar classes a les
escoles bàsiques.
Des dels seus
primers dibuixos
comença a
experimentar amb les
tècniques del
naturalisme i
l’impressionisme.
Piet Mondrian: Niña escribiendo, 1892-95.
Piet Mondrian: Bosque, 1890.
Piet Mondrian: Trabajando en el campo, 1898.
En aquesta
etapa, Mondrian va
començar a
simplificar les seves
pintures amb un ús
mínim de colors i
d’abstracció tímida en
els seus paisatges.
Aquest efecte
requereix un nou
començament d’una
teoria que
posteriorment
justificarà a
neoplasticisme.Piet Mondrian: Paisaje de Dunas, 1911.
Piet Mondrian: Molino rojo, 1911.
Piet Mondrian: Iglesia en Domburg, 1911.
1911
En aquests olis es
representa un
element essencial de
la natura, el qual va
utilitzar per sintetitzar
l’art pur.
El camí cap a
l’abstracció
simplificada van
fonamentar els
principis del
neoplasticisme.
Piet Mondrian: Red tree, 1912.
Piet Mondrian: Árbol gris, 1912.
Piet Mondrian: Arboles en flor, 1912.
Piet Mondrian: Comp Arboles II., 1912.
1912
- Espai infinit
- Línies lliures i fluides
- Plànols generats per línies
- Relació de proporcions
harmòniques
- Equilibri dinàmic
- Ús de colors primaris
- Color neutre
- L’espai blanc com a generador de
les formes
- Ritme
El neoplasticisme
destrueix l’equilibri
estàtic establint en el
seu lloc l’equilibri
dinàmic.
Les lleis de l’art pur
han pres el seu cos i
animà, expressant
així, amb elements
plàstics.
Les bases del neoplasticisme
En aquest trajecte
plàstic, les formes
componen una
organització
harmònica.
Mondrian no es va
quedar aquí, va
seguir amb la recerca
de la simplicitat de les
formes.
Mondrian: Comp. R. A. Am. N., 1921. Mondrian: Composició 2, 1922.
Mondrian: Composició 2, 1922. Mondrian: Comp. amb líniesa. 1933.
Piet Mondrian, Theo
van Doesburg i Bart
van Der Leek, van
fundar el moviment
Stijl l’any 1917. La
revista publicada
mensualment donava
a conèixer als lectors
la teoria i les seves
bases d’aquest nou
estil.
De Stijl
Letterklankbeelden, disseny gràfic per Theo van Doesburg
Portada de la revista
El moviment va
influenciar en
l’arquitectura, l’int
eriorisme, el
disseny industrial i
el disseny gràfic.
Casa Schroder: Arquietcte Rielveld Interior de la casa
Café de l’Aubette : Theo van Doesburg
Contra-Composició amb dissonàncies XVI: Theo van Doesburg
L’obsessió de
Mondrian per la
concreció de l’art
pur, el va portar a
descobrir nous
elements plàstics:
l’òptica i el ritme.
Mondrian: Comp amb R. Am. Az, 1939. Mondrian: New York City I, 1942.
Mondrian: Broadway Boogie Woogie
I, 1942-3.
Mondrian: Victory Boogie Woogie, 1943-4.
Recommended