Roma ii

ROMASocietat

La societat romana a l’època republicana 509 al 27 aC.

• Dividida en dos grups:–Privilegiats i No privilegiats

• Privilegiats–Patricis > Ciutadans rics descendents dels

primers habitants de Roma, propietaris de les terres.–Nobles > Plebeus enriquits amb el comerç i la

guerra.• Cavallers > Plebeus dedicats al comerç i a cobrar

impostos.

• No privilegiats–La plebs > majoria de gent dedicada a

l’agricultura, artesania i petit comerç o a l’exèrcit.• L’estat repartia aliments als més pobres.

–Clients > Gent pobra que es posa sota la tutela d’un home ric que els ajuda a canvi del suport polític.–Esclaus > No tenen cap dret i depenen del

seu amo que els pot donar la llibertat, els lliberts.

• Es pot caure a l’esclavitud per:–Presoners de guerra–Pena per un delicte–Deutes–Ser fill d’esclau

La societat romana a l’època imperial 27 aC al 476 dC.

• Els plebeus van lluitar contra els privilegiats per obtenir més drets en les nomenades guerres civils.• August va dividir la classe privilegiada en

dos ordres:– Senatorial > Rics de més d’un milió de

sestercis – Eqüestre > Rics de més de 400 mil sestercis

• Entre els no privilegiats va augmentar el nombre de lliberts i integrats (Estrangers que vivien a Roma)

• Apareixen els colons, ciutadans que han venut les seves terres i treballen per un terratinent.

Òrgans de govern

• En època republicana hi ha tres òrgans de govern:–Magistratures–Assemblees–Senat

• Les magistratures–S’encarregaven de:• Funcions administratives• Funcions judicials• Funcions militars

–Les magistratures més importants formen la carrera política (Cursus Honorum) que finalitza amb el consolat.

–Magistratures del Cursus Honorum:•Qüestor > Administra el tresor públic• Edil > Administració municipal• Pretor > Poder judicial i administratiu• Cònsol > Governa la ciutat

–Altres magistratures fora de la cursa política:• La censura–Els censors eren magistrats de la més alta dignitat–Només hi poden accedir els cònsols

–Principals funcions del censor:• Feien els censos dels ciutadans• Llista dels senadors• Vetllen pels bons costums• Administren la hisenda pública

• Tribú de la plebs–Representant del poble–Poden vetar les decisions dels magistrats

sense anul·lar-les, tret de les decisions dels dictadors i el Senat.

• La dictadura– És un cònsol que té el poder absolut per 6

mesos en casos molt greus, nomenat pel Senat a proposta d’un altre Cònsol.

– Els magistrats eren elegits per un període d’un any, tret dels censors que era de 5 anys; no poden repetit el càrrec fins passats 10 anys.

– Per cada magistratura s’elegien dos magistrats amb el mateix poder.

• Les assemblees o comicis• Eren les reunions de ciutadans per elegir les

magistratures.• Principals assembles:– Assemblea Curiada• Formada només per patricis• Donava el comandament als magistrats electes• Resolia afers privats (Testaments, adopcions...)

–Assemblea centuriata• Formada per la plebs distribuïda per classes i

centúries.• Votava les lleis• Decidia sobre la pau i la guerra• Elegia els magistrats• Tribunal suprem

–Assemblea per tribus• Era el poble distribuït per tribus• Vota les lleis• Elegeix magistrats

• El Senat• Formada per la gent més rica i elegit pels

censors.–Ratifica les lleis– S’encarrega de les finances de l’estat–Política exterior–Organització de les províncies–Religió

• Amb l’imperi va perdre importància i fa de consell de l’emperador.

El dret romà

• El dret i la llengua són una de les aportacions més importants dels romans a la cultura occidental.• Moltes de les lleis romanes són avui vigents al

nostre codi de lleis.• Dues vies de formació del dret romà:–Dret civil ( Ius Quiritium) que afecta als ciutadans–Dret de Gents (Ius Gentium) que afecta a

ciutadans i no ciutadans

• Ius Quiritium–En un principi el dret civil no estava

escrit i es basava en els usos i costums dels avantpassats (Mos Maiorem), és el nomenat dret consuetudinari.–Els magistrats i pontífex eren els únics

que coneixien el dret i l’aplicaven al seu aire.–Els patricis aplicaven el dret a favor seu i

els plebeus van protestar.–L’any 450 aC. Es fan les primeres lleis

escrites; la llei de les 12 taules.

–A partir de les lleis de les 12 taules el dret romà va evolucionar:• Senata Consulta > Dret del Senat• Edictes dels pretors•Decisions de les assemblees• Plebiscits > decisions de

l’assemblea de la plebs• Constitucions > Normes amb valor de llei a partir

de Dioclecià al segle III.

• Ius Gentium–Relacions de Roma amb els altres pobles.–Relacions entre estrangers dintre de

l’imperi• Els pretors s’encarregaven de la justícia;

s’elegien dos cada any–Pretor urbanus per a Roma–Peregrinus pels no romans

• La justícia es realitzava en les basíliques

• Desaparegut l’imperi romà d’occident l’any 476, el dret civil romà va perviure a Orient, al segle VI Justinià el va refondre en l’anomenat Corpus Iuris Civilis.• Aquest codi de lleis fou la base per

codis posteriors com:–Codi d’Alaric rei dels Visigots–Codi Gundebald dels Burgundis–Codi Napoleònic

La família

• El fonament de la societat romana era la família.• El cap era el Pater Familias.• És una família gran, que compren l’esposa,

els fills, i fins i tot les seves esposes més les adopcions, esclaus i la clientela.• El Pater Familias tenia la Patria Potestas

que li dóna dret absolut sobre la família.

•Autoritat sobre l’esposa•Pot acceptar o refusar un fill•Autoritat sobre els fills (Dret a la vida)•Amo absolut de les propietats familiars (Patrimoni)•Únic amb capacitat de comprar o vendre•Únic amb personalitat jurídica

• La missió de la dona era tenir fills i cuidar-los i fer la roba per la família.

• La Mater Familias rica, solia tenir esclaves per ajudar-la.

• La dona estava sotmesa al pare o el marit i no tenia drets polítics, amb tot era molt respectada i tenia gran autoritat en l’administració de la casa.

• En els primers temps de la república les famílies amb avantpassats comuns s’agrupaven en una organització: La GENS

• El pater familias quan neix un nadó el pot reconèixer o no. Si no es reconeix es pot adoptar per esclau si és nen o per prostituta si és nena.

• Al cap de 8 dies per les noies i 9 pels nois es feia la Lustratio o acte de purificació on se li dóna el nom i s’inscriu en el cens de ciutadans– El nom tenia tres parts:• Praenomen > Nom personal i s'escriu

generalment abreujat• Nomen > Nom comú dels membres de la

família o gens• Cognomen > Sobrenom origen del qual s’ha

de buscar en un defecte físic, lloc de naixement o fet heroic.– Mc (Marcus) Tulius Cicero (cigró)

–Les nenes només tenien el Nomen, el del pare, si n’hi ha dues: Maior Minor–Als nois quan se’ls hi posa el nom se'ls

hi dóna la Bulla, capseta lligada al coll amb amulets contra el mal d’ull es porten fins els 16 anys.

fi