Ruta històrica bunyol requena

Preview:

DESCRIPTION

Presentació sobre l'activitat geogràfico-històrica programada pel departament de geografia i història de l'IES Joan Fuster (Bellreguard) a la frontera històrica del Regne de València entre Bunyol i Requena.

Citation preview

Ruta Històrica Frontera Històrica Regne de València

BUNYOL

FundacióBunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan segle XIII, durant la conquista de València per Jaume I. Entre els que acompanyaven el rei estava el senyor Roderic de Lizana que "va meréixer per raó dels seus molts serveis i gastos, rebre l'endemà de mans del Rei, els Castells i Viles de Bunyol, Monroy i Amacasta" i també "els llocs d'Hiatava i Alboraig, amb els hòmens i dones de qualsevol llei i condició, amb els seus termes i pertinences, la donació dels quals va tindre lloc a 27 d'abril de 1238".

Des de juny de 1304 fins a 1415 van constituir, junt amb el senyoriu veí de Xiva, el patrimoni valencià dels Comtes d'Urgell per haver-los recomprat Jaume el Just per al seu fill Alfons casat amb l'hereva d'Urgell, Teresa d'Entença, senyora també de Xiva. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell la baronia de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.[3] La revolta del comte d'Urgell, arran del compromís de Casp[4] ocassionà l'aixecament del castell contra Ferran d'Antequera el 1413, però el castell fou assetjat i vençut.[5] La incautació del patrimoni de Jaume II d'Urgell feu que el senyoriu de Bunyol va passar a mans de la Corona d'Aragó. El rei Alfons el Magnànim, els va vendre més tard a Berenguer Mercader, el seu cambrer major. D'esta forma, la família Mercader, una de les més representatives de València, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1425 fins a 1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona.

Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es converteix en Comtat de Bunyol, sent el seu primer comte El senyor Gaspar Mercader i Carròs, el 3 de maig de 1604.

El castell de BunyolAssentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud. La seva importància estratègica es basava a estar en l'antiga frontera entre Castella i València. La construcció ocupa el centre de la població i està format per dos recintes situats sobre una cresta rocosa entre la fossa del riu de Bunyol i el barranc de Borrunes, separats per fosses artificials que se salven mitjançant ponts defensats per torres que fan la funció de portes. Una primera fossa separa el recinte militar de la zona de les Vendes, des de la qual d'una altra manera podria accedir-se a peu pla. La segona fossa aïlla la zona residencial, reforçant la seva posició defensiva. El primer recinte és un polígon format per un llenç recte, flanquejat per dues torres en els angles i una torre central d'accés que defensa la porta, i una muralla que corona els escarps de la penya. Queda així defensat un espai ampli i pla, l'antiga plaça d'armes, el recinte fortificat de les quals es trobava dotat d'un cos de ronda perforat per sageteres. Actualment aquest espai està ocupat per modests habitatges adossats a les muralles, que emmascaren de manera eficient el caràcter militar del lloc. Aquests habitatges són, en tot cas, posteriors a 1845.

El castell de BunyolEn el centre del castell, es troba la torre denominada 'de l'Homenatge', la més destacada del conjunt, domina el pont i fossa, servint de comunicació al seu través al segon recinte del castell (recinte sud). La forma i disposició del pas, és una simple mina perforada en el nucli massís de la torre. A l'única habitació s'accedia per una porta des de les plantes altes del palau gòtic avui desaparegudes. El recinte sud, alberga les instal·lacions residencials de la fortalesa. Es conserva part del palau gòtic -la sala del Oscurico-, és una sala rectangular, adossada per un dels seus costats a la cara oest de la torre de l'Homenatge.

Repoblació

Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per veïns d'origen musulmà, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això l'expulsió morisca (1609) va crear una situació de veritable i autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi desert.

El comtat de Bunyol va ser repoblat amb 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per això tota La Foia parla castellà.

Època ModernaAmb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nous pobladors i els seus senyors, sent la majoria d'elles molt desfavorables als primers. Açò va fer que hi haguera una contínua resistència dels vassalls per al pagament de tributs, amb plets i revoltes antisenyorials; sobretot a partir del segle XVIII. Així, en 1797, els veïns del Comtat lluiten per incorporar-se a la corona, donant 12.000 florins al Marqués de Malferit, Comte de Bunyol, encara que els intents anteriors ja havien fracassat (com el de 1761). Vist i revist el procés, "sorollós plet que va durar 39 anys" el ministeri de Gràcia i Justícia expedia la següent resolució el 19 de gener de 1836: "S'hi declara haver lloc a la incorporació de la vila de Bunyol i els llocs d'Iàtova, Alboraiche, Macastre i Setaigües amb la jurisdicció, regalies i drets que va disfrutar Malferit... entregant-se-li els 70.588 quinzets i 80 morabatins". Així finalitzava el plet segons el "Memorial Ajustat" i s'incorporava el Comtat a la Corona.

REQUENA

EL MEDI FÍSICEstà situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani, del qual tan sols la separen 67 km. És un territori format per un altiplà d'hiverns freds i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans belleses i contrastos. Es troba situada en la zona més occidental de la província de València, on el riu Cabriol la limita per l'oest i el sud amb profundes goles; per l'est i nord, la Serra de Juan Navarro i el Bec de El Tejo (1.250 m.) la separen de les regions muntanyenques del Túria.El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant l'època estival.Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre és un dels accidents que més marca aquesta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant els vinyers, en els quals es basa l'economia local. Requena està considerada com una autèntica porta de la Meseta.

¿Por qué aquí?

• REQUENA es situa estratègicament a l'eixida dels Serrans, sobre una gran roca calcària dominant l'altiplà i custodiada per dos acabalats brolladors: Reinas i Rozaleme.

HISTÒRIA

ELS ÍBERS

• Van ser un conglomerat de pobles (edetans, bastetans, lobetans, laietans…) cridats així pels romans en habitar prop del riu ÍBER (Ebre), que donaria nom a aquestes tribus.

• Van dominar l'est peninsular des del segle VIII al III a.C.

• Existeixen troballes arqueològiques en la Plaça del Castillo, datades entorn del segle VII a.C.

S’establiren a la roca de la Villa seguint el costum íber d’habitar llocs elevats, fàcils de defensar:. Exemples : Puntal dels LLops (Llíria) o El Molón de Camporrobles.

ÍBERS

A més a més, controlaven les comunicacions entre dos

importantes ciutats íberes:KELIN i EDETA.

LAS PILILLAS

LA ROMANITZACIÓ EN HISPÀNIA.

• Anomenem així al procés de conquista i transmissió de la cultura romana en la Península Ibèrica.

• Les tribus iberes són sotmeses per Roma a partir del segle III a. C.

Restes arqueològiques en la Cuesta de Carnicerías

Paviment romà en la plaza del Castillo

LA Vila Tardorromana

A causa de la crisi econòmica, social i política de l'Imperi Romà, entorn del segle III d. C., la població hispanoromana emigra al camp per a dedicar-se a l'agricultura, habitant una espècie de “Casas de conreu”. Una d'aqueixes Viles ha sigut trobada pels arqueòlegs als voltants d'Hortunas:

LA CALERILLA.

Invasions bárbares (s. IV-V d.C)

Pobles del nord d’Europa envaïren la península ibèrica aprofitant la crisi

de l’Imperi Romà, creant a partir del segle V regnes independents.

LOS VISIGODOS (S. V-VII d. C.)

• Els gots de l’oest (Visigots) s’establiren en la Península i sud de França al segle V d. e. C.

Els visigots

Fins ara no s’han trobat restes visigòtiques a REQUENA.

Al-Andalus

La conquesta islàmica

• En l’any 711 d.C, els musulmans, que s’estenen des del Golf Pèrsic fins a l’Atlas, comencen la invasió militar del regne visigòtic de Toledo, que es troba immers en plena guerra civil.

TARIK creua l’estret

La conquista del Reino de Toledo

Un exèric integrat per àrabs i berbers, dirigit per Tarik, creua l’Estret de Gibraltar i y derrota els visigots en la batalla de Guadalete (711)

L’ocupació del territori fou realitzada per reduïdes tropes d’àrabs, procedents d’Aràbia, i berbers, recentment islamitzats, procedent del Nord d’Àfrica. El tracte discriminatori dels àrabs envers els berbers i el repartiment de les millors terres entre els àrabs (Vall del Guadalquivir) suscità la desconfiança entre els berbers que aviats es revoltarien, quedan arraconats a les muntanyes i les pitjors terres.

En aquest clima de conflicte, una tribu bereber, els BANU-ZENUN, arribarà a REQUENA des d’Alcalá del Júcar amb la missió d’ocupar-la i fortificar-la, per tal de poder atacar els àrabs.

La REQUENA islàmica esdevindria un important centre d’operacions de la resistència bereber contra el poder de l’emir de Córdoba Abd al- Rahman I

¿Què significa Requena?

Els invasors crearen un nucli fortificat al que anomenaren Rakka'na, el significat de la qual és La forta.

LES FORTIFICACIONS

Els musulmans van rodejar la major part de la roca calcària amb una grossa muralla de TABIYA (tàpia), una tècnica ràpida i barata, però molt efectiva.

El tapial

Les muralles

Els replecs Les entrades a la medina es

plantegen en forma de replec (recodo), a fi que en cas d'atac, les tropes enemigues es veren forçades a maniobrar amb escassa visibilitat i facilitant el treball als defensors.

Málaga

La medina de RequenaLa medina constituïa un rang de prestigi dins del món musulmà. Per a això, havia de comptar amb una Alcassaba (zona militar), una zona poblada amb socs, banys, mesquita… i un raval.

L’ALCASSABA

La mezquita

URBANISME ISLÀMIC

L'urbanisme islàmic es caracteritza per carrers estrets, laberíntiques, irregulars, amb presència d'àmplies volades i carrerons sense eixida. Els musulmans concedien poca importància a la vida en el carrer, i les famílies construïen els seus habitatges entorn d'un ampli pati central. El concepte de privacitat e intimitat tenia molta importància.

BALANSIYA

En ocasions, vàries famílies construïen habitatges formant un carrer “privat” sense eixida que reben en castellà el nom d’azucaques.

Azucaques

Els banys (hammam)

La visita del Mío Cid

La función militar s’intensifica quan REQUENA esdevé la frontera entre

el regne cristià de Castella y l’almohade de Balansiya (València) a

principios del siglo XII.

LA INCORPORACIÓ AL REGNE DE CASTELLA

El poder dels regnes cristians de la península es consolida i comencen a partir del segle XI una ofensiva que permet reduir els hispanomusulmans al regne de Granada (segle XIII).

LES RAZZIES

Des de la conquista de Moya (Conca) l’any 1181, els cristians no deixen d'assolar les terres de REQUENA mitjançant atacs i saquejos, les temudes “razzies”.

En 1219, l’arquebisbe de Toledo Ximénez de Rada, planteja la conquesta de REQUENA pel seu valor estratègic en la ruta cap a València, però la medina resistirà l’atac cristià.

La conquista de Requena

En 1238, la capital del regne de Balansiya cau en mans dels

catalanoaragonesos i el seu reiJaume I . S’obria la carrera per la conquesta de l’estratègica ciutat de

Requena entre Castella i Aragó

LA TOMA DE REQUENA (1239)

REQUENA queda desprotegida, pel que el bisbe de Cuenca, per ordre de

Fernando III “el Santo”, assetja la medina.

Els castellans, temerosos de que l’estratègica ciutat caiga en mans

aragoneses, inicien la conquesta de la ciutat, que es completa l’any

1239, en plena campanya de Jaume I al Xúquer.

Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de forma pacífica després de la presa de València. El 4 d'agost de 1257, després de l'ocupació cristiana

de la ciutat per castellans, rep de mans d'Alfons X de Castella la carta

de poblament i el fur per al seu autogovern en qualitat de territori

de realeng, entrant a formar part del Regne de Castella, convertint-se en duana de Castella. En 1264 rep la

concessió de Port Seco i Almojarifat, pel bestiar, la llana i el blat que passava de Castella a Aragó i

viceversa.

És ocupada pel rei d'Aragó Pere IV el Cerimoniós en 1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 i gairebé cent anys després, en 1467, és novament presa pel marquès de Villena.En 1355 Pere I (el Cruel, també conegut com el Justicier) segrega Utiel, atorgant-li la carta de poblament i el títol de Lleial Vila.Amb els Reis Catòlics i la unificació dels dos regnes acaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.

RepoblamentL'any 1258, cau Requena. Alfons X, que és un rei tolerant decideix que la població àrab i jueva segueixi a Requena, però amb una condició, s'ha de construir una església. Tot i això, la vila creix i creix. Alguns immigrants d'altres països com França, Anglaterra, els Estats Italians o el Regne d'Aragó, van emigrar a la localitat durant quaranta anys. L'any 1276, es registren 8.300 ànimes en la localitat, convertint-se en la novena ciutat més poblada de la Corona de Castella. La tolerància de diferents reis castellans, permet que a Requena seguís l'esplendor judeo-musulmà-cristià. També va ser aquest el principi del cultiu de vins, quan en 1269, un musulmà que havia viatjat a Jerez de la Frontera, sabia de la fabricació de vins, i va fer una cooperativa, amb diferents sistemes de regadiu, que van ser revolucionaris en la Comunitat Valenciana .

Las CuevasLas Cuevas de La Vila. Construïdes pels àrabs en perforar la tosca calcària i penetrar en el subsòl, extraient l'argila i formant les voltes de les coves. Aquestes coves recorren tot el subsòl de la Plaça de La Vila i la majoria de les cases adjacents. En visitar aquest impressionant laberint de coves i passadissos es poden observar els diferents usos que han tingut al llarg de la història, com a refugis en les diferents èpoques de guerra, com a sitges per a emmagatzemar els cereals. Encara es conserven els elements bàsics de l'elaboració de vins com són els trulls, les Piqueras, les trulletas, els respiradors, així com gran quantitat de gerres de grans dimensions datades des del segle XII.

L’Art medieval

El Palau del CidPalau gòtic del segle XV de grans dimensions, amb un arc de mig punt com a entrada principal, sobre ell l'escut nobiliari de la família Pedrón i la part superior de l'edifici rematada amb una volada. En aquesta casa situa El cantar del Mio Cid la boda entre les filles del Cid, senyora Sol i la senyora Elvira amb els infants de Carrión.

Església de Sant Nicolau de Bari

L'església de Sant Nicolau és la més antiga de les tres esglésies existents a Requena (província de València, Espanya). Situada junt amb la muralla medieval en el primitiu raval de la ciutat, declarada Conjunt Històric Artístic en 1966. Va ser en el seu origen un temple gòtic finalitzat en el segle XV, que va ser objecte de successives ampliacions i reformes en els estils arquitectònics de cada moment. Constitueix una magnífica i harmoniosa síntesi del gòtic, renaixement, barroc i neoclàssic, realitzada per importants arquitectes i artistes del seu temps.

Església de Santa MariaÉs la major de les tres esglésies de La Vila i està dedicada a l'Asunción de la Mare de Déu. El seu estil és gòtic florit isabelí, es va començar a construir en el segle XIV i es va rematar el seu interior en el segle XVIII al gust barroc. Consta d'una sola nau, amb capelles adossades entre els seus contraforts. En la seua façana, declarada Monument Nacional en 1931, destaca la portada dedicada a l'Anunciació. Per damunt del conjunt destaca el ràfol de fusta, construït en el segle XVI, que l'ha protegit de les inclemències del temps.

Temple gòtic construït entre els anys 1380 i 1533, destaca especialment la seua portada d'estil gòtic isabelí, molt decorativa. L'interior va ser reformat majoritàriament en el segle XVIII.

Església del Salvador

Era moderna

A la fi del segle XVIII perd Venta del Moro, quedant territorialment com es coneix en l'actualitat.En el segle XVIII arriba a tenir 800 telers de seda, convertint-se en el quart centre seder d'Espanya passant d'una població de 4.000 habitants a gairebé 10.000.En 1707 Felip V va concedir a Requena els títols de Molt Noble, Molt Lleial i Fidelíssima Vila, obtenint un primer escut de ciutat.

Plaça de la Vila o d’Albornoz

En el segle XVII té lloc l'obertura d'una plaça major en La Vila coneguda originàriament amb aquest nom. Per a aconseguir aquest gran espai rectangular va ser necessari derrocar algunes pomes d'edificis que ho ocupaven.Sabem que en 1685 es va construir en aquesta plaça la Casa Consistorial, la casa del Corregidor, la casa del Botxí i la Presó.A la moda castellana de les places majors es va sumar Requena per a aconseguir un espai ampli on muntar el mercat setmanal i celebrar actes públics importants, entre els que destacaven les corregudes de bous, els quals eixien a la plaça per un estret carreró, hui tancat, semblant al carreró dels toriles del carrer de Santa Maria.

Casa de Santa Teresa de Jesús

Casa en què es va hostatjar Santa Teresa de Jesús en un dels seus viatges a Requena, és del segle XVI de la que conserva la portada, sent la resta reconstruït en el segle XX.

Casa de l’Art Major de la Seda

D'origen medieval, en aquest edifici tenia la seua seu l'Art major de la seda, gremi dels comerciants de seda. La importància industrial de Requena durant l’Edat Moderna fou extraordinària.

Casa dels Pedrón

Casa nobiliària de la família Pedrón, l'edifici és del segle XVII amb remodelacions posteriors.

Edat ContemporàniaEn 1836 a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlistes se li concedeix el títol de "Molt Noble, Leal i Fidelíssima Ciutat de Requena", obtenint per tant el seu segon nomenament i escut com ciutat.Al juny de 1851 passa a formar part de la província de València en la nova divisió provincial espanyola. Les raons d'aquest canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricament havia format part del Regne de Castella), ja que la gran producció vinícola de la comarca de Requena - Utiel havia de sortir a través del port més proper (València) cap al mercat europeu, principalment, cap a França, tal com ho testifiquen després de la Segona Guerra Mundial els continus viatges del carguer de bandera suïssa Leman, i altres, que transportaven entre València i el port francès de Sete, el que no era sinó la manifestació d'una sèrie de vincles comercials d'aquesta comarca amb la província i el port de València. El municipi és totalment castellanoparlant.