View
1.102
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
LA COMUNICACIÓ I ELS TEXTOS
Tema 1
Sílvia Montals
1. LA COMUNICACIÓ
• Comunicació: del llatí communicatio (intercanvi / participació). – Permet relacionar-nos els uns els altres.
• Entre animals: codis basats en sons i moviments.
• Entre humans: llengües – Permeten comunicació oral i escrita.
2. LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
• Esquema bàsic de la comunicació: Roman Jakobson (1960).
– Els objectius amb què l’emissor usa la llengua s’anomenen: funcions del llenguatge.
ELEMENTS FUNCIONS
REFERENT / CONTEXT
Funció referencial
EMISSOR Funció expressiva
RECEPTOR Funció conativa
MISSATGE Funció poètica
CANAL Funció fàtica
CODI Funció metalingüística
Elements de la comunicació i funcions del llenguatge
• Funció referencial o representativa.
OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE • Intercanviar
informació objectiva
• Oracions enunciatives
• Verbs en indicatiu
Notícies, explicació d’un llibre de text converses…
La Universitat col·labora amb diferents entitats.
• Funció expressiva: expressar emocions
OBJECTIU CARACTERÍSTIQ. EXEMPLE • Expressar
sentiments, emocions, estats d’ànim.
• Ús de la 1a persona. • Interjeccions • Expressions informals • Entonació marcada • Llenguatge no verbal
2 amigues es troben al carrer: Noia 1: Estàs bé princesa? (amb ironia i picant l’ullet).
• Funció conativa: OBJECTIU CARACTERÍS. TEXT EXEMPLE
Donar ordres, aconsellar…
• Mode imperatiu • ús del vocatiu…
Ordres, consells, suggeriments
Tània, tanca la finestra!
• Funció fàtica:
OBJECTIU CARACTERÍSTIQUES EXEMPLE Interaccionar i mantenir operatiu el canal.
• Expressions per facilitar l’inci de la conversa,
• Buscar la confirmació que el receptor escolta…
Noi 1: Ei hola! Noi 2: Em sents? Hola?
• Funció poètica:
• Funció metalingüística:
OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE Elaborar textos amb valor estètic
• Metàfora, metonímia, al·literació….
• Textos literaris, textos publicitaris…
L’or que et corona em meravella.
OBJECTIU CARACTERÍS TEXT EXEMPLE
Parlar sobre la llengua
• Explicar el significat d’una paraula.
• Gramàtiques i dicionaris
La paraula amor és un substantiu abstracte
3. TIPUS DE SIGNES Signes: Paraules, sons, imatges que representen alguna cosa.
• INDICIS (senyals) – Són naturals – Relació de causa – efecte – No es consideren elements de comunicació. – Exemples:
• Fum à Indici de foc • Núvols negres à indici de tempesta
• ICONES (imatges)
– Signe que presenta una relació de semblança.
– Són artificials. – Relació qualitativa entre signe i objecte
representat (un concebut com a vehicle de l’altre).
– Exemples: • Esquemàtica: Indicadors lavabos públics • Abstracta: icones de marques de productes.
• SÍMBOLS:
– Es perd el lligam entre el vehicle i l’objecte que representa.
– Representació d’una idea. – No hi ha semblança, té una relació
convencional (acordada pel grup cultural/social que el fa servir).
– Tipus: • Materials: la creu, el pa, el vi… (cristianisme) • Visuals: color vermell (passió, ràbia…) • Verbals: paraules • Numèrics: número 13 (nombre de mala sort). • Sonors: simfonies amb tons menors (optimisme)
• Símbols universals: – Senyals de trànsit, signes químics,
matemàtics…
• Les lletres són convencions, tot i que procedeixen de representacions icòniques de la realitat.
4. EL SIGNE LINGÜÍSTIC
• Signe lingüístic: unitat mínima de comunicació que es compon de: – Significat (imatge mental)
– Significant (allò que sentim, sons i lletres) en relació a un referent (situació real que prenem com a referència).
• Relació arbirtrària (no natural): producte d’una
convenció d’una comunitat lingüística.
SIGNIFICAT SIGNIFICANT REFERENT
Tros petit de forma diversa d’una pasta feta de farina, sucre, ous, mantega, etc., que es cou al forn.
Llengua oral: sons acústics percebuts Llengua escrita: g + a + l + e + t + a
• El llenguatge es caracteritza per una doble articulació: – Es pot dividir en:
• 1a articulació: parts amb significat independent: morfemes
• 2a articulació: parts que per si soles no signifiquen res: fonemes
DOBLE ARTICULACIÓ
1a articulació: morfemes
2a articulació: fonemes
• Exemple: ferrers
– 1a articulació: morfemes • Lexema: ferr (arrel: referent al ferro) • Morfema derivatiu: er (indica: ofici) • Morfema flexiu: s (indica: plural)
– 2a articulació: fonemes • /f∂ré/
5. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
• Maneres de parlar segons:
– Context social en el qual ens movem: • Barris residencials, barris perifèrics….
– Moment històric en què vivim: • Actualitat, s.XV, s.XVIII
– Lloc geogràfic on hem nascut: • Barcelona, Palma de Mallorca, València…
LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. Identifica: La situació
comunicativa Les característiques de l’emissor
Varietats funcionals (diafàsiques): Depenen de la situació comuni-cativa del parlant. • Formal:
• Cientificotècnic • Literari
• Estàndard • Informal
• Col·loquial • Vulgar
Varietats històriques (diacròniques) Depenen de l’època en la que viuen els parlants
Varietats geogràfiques (diatòpiques) Depenen de la procedència geogràfica del parlant.
Varietats socials (diastràtiques) Depenen del grup sociocultural o professional del parlant.
• Estàndard: – Varietat comuna de la llengua. – Creada per ser compartida per tota la
comunitat lingüística. – És dinàmica (en formació constant). – S’utilitza:
• En els mitjans de comunicació • L’Administració • L’ensenyament
6. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT
Ha anat evolucionant al llarg del temps: • Estudi tradicional de la llengua:
– Primerament, s’estudiava la llengua seguint els criteris de l’antic llatí i grec.
• Gramàtica: normes de correcció lingüística • Retòrica: elaboració de discursos amb eficàcia
comunicativa.
• Estructuralisme (primera ½ s. XX)
– La lingüística és una ciència independent. – S’abandona el terme “gramàtica” – Lingüistes: Saussure, Bloomfield o Sapir
– Se centren en l’estudi del signe lingüístic (unitat amb significat i significant).
» No es tenen en compte elements extralingüístics (context o situació comunicativa).
– S’interessen per la fonologia (estudi dels sons).
• Generativisme (segona ½ s.XX)
• S’estudien els processos lingüístics mentals que generen el llenguatge. • Principal lingüista: Noam Chomsky • Els humans tenim una gramàtica innata i
universal (competència lingüística) amb la qual produïm i interpretem missatges.
• Molt d’interès en la sintaxi (funció i relació de paraules en una oració).
• La lingüística del text: un canvi de perspectiva:
– Oberta a aportacions d’altres disciplines: psicologia, antropologia, sociologia…
– S’estudia el text com a unitat mínima comunicativa.
– S’interessa pels mecanismes de producció de textos segons el context, la intenció de l’emissor…
– Es crea la teoria de les funcions del llenguatge (iniciada pels estructuralistes).
– TEXT: • Ens comuniquem a partir de textos. • Un text és una unitat comunicativa mínima.
– Formada per un conjunt d’enunciats relacionats amb el context.
• El text pot ser oral o escrit, breu o extens. • Per construir un text calen 3 propietats
bàsiques: – Adequació à Context – Coherència à Significat – Cohesió à Sintaxi
• Adequació pragmàtica: – Els textos s’han d’adequar al context
on es produeixen. – Can tenir en compte: l’emissor, el receptor,
el canal… – Exemple: redactar una instància per demanar
apunts a un company no és correcte.
• Coherència semàntica:
– El significat dels textos s’expressa amb unes idees que contenen un significat.
– Les idees s’han d’expressar clarament i de manera organitzada.
– Exemple: text sense ordre amb repetició de dades és incorrecte.
• Cohesió sintàctica:
– Emprar en el text connectors, evitar repeticions mitjançant pronoms són elements de cohesió.
7. ELS ÀMBITS D’ÚS LINGÜÍSTIC
• Àmbits d’ús lingüístic: contextos en què ens comuniquem respecte l’estil de vida o els interessos que tenim.
• Els factors que condicionen els trets característics dels nostres textos orals o escrits són:
FACTORS CARACTERÍSTIQUES CONTEXT • Comunicatiu: situació concreta
(classe, casa…) • Cultural: país, ideologia, creences…
TEMA • El contingut RELACIÓ • Entre l’emissor i el receptor
(proximitat / distància, confiança, relacions jeràrquiques…)
INTENCIÓ • Finalitat comunicativa (informar, convèncer, entretenir…)
GRAU DE FORMALITAT
• Es busca un registre lingüístic adequat.
ÀMBITS D’ÚS CARACTERÍSTIQUES ACADÈMIC • Els textos transmeten informació en
el context de les institucions educatives.
LITERARI • Hi ha un acte creatiu (realitat/ficció). ADMINISTRATIU • Es desenvolupa a l’Administració.
PERIODÍSTIC • Inclou notícies d’actualitat i opinions d’experts.
PUBLICITARI • Pretén convèncer el receptor de la qualitat d’un producte.
PRIVAT O INTERPERSONAL
• Missatges entre receptor i emissor no tenen interès públic, sinó privat.
• Els principals àmbits d’ús lingüístic són:
8. ELS TIPUS DE TEXT I ELS GÈNERES TEXTUALS
• Els textos es poden classificar segons:
– Funció o finalitat del missatge (narrar, descriure, predir…)
– Àmbit: (administratiu, periodístic).
• Segons la tipologia d’Adam (1985), els textos s’agrupen segons la finalitat que persegueixen:
TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERES
NARRATIU Relaten fets i històries. Novel·la, conte, notícia…
DESCRIPTIU Expliquen qualitats d’objectes, persones o llocs.
Retrat, fullet informatiu, inventari…
ARGUMENTATIU Defensen una idea mitjançant arguments.
Debat, article d’opinió, judici…
EXPOSITIU Expliquen un tema. Exposició oral, conferència.
INSTRUCTIU Transmeten ordres i normes.
Recepta de cuina, manual d’instruccions…
CONVERSACIONAL Interacció comunicativa entre 2 persones
Conversa, xat, entrevista…
RETÒRIC Busquen efectes estètics Poesia, anunci…
PREDICTIU Avancen esdeveniments que encara no han passat.
Predicció meteorològica, profecia, horòscop…
• Adam comenta que els textos són heterogenis (en un text es barregen diferents tipus de textos):
– Seqüència textual: fragment de text que presenta una unitat de significat i respon a una finalitat comunicativa específica.
• Exemple: – Text narratiu. – Hi ha seqüències conversacionals i
descriptives.
Recommended