View
680
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
CRISI DE LA RESTAURACIÓ
(1898-1931)
Edat contemporània
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 A
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
BLOC II – Tema 8/3
HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
LA PRIMERA RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1875-1898)
Edat contemporània
BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX
ÍNDEX TEMES BLOC II i inici del III
(1788-1808) (1808-13) (1814-1833)
(1833-1868)
(1868-1874)
(1870-1873)
(1875-1885) (1902-1931)
DICTADURA PRIMO RIVERA
(setembre 1923- gener 1930)
(1885-1902)
Restauració II
Restauració I
Alfons XIII // Primo de Rivera
Alfons XII
1875
1931
Regència
Maria Cristina
1902
1885
1898
Pèrdua de Cuba i Filipines
1923
Inici del període
“Pronunciament” de Sagunt (Martínez Campos)
Proclama Alfons XII, rei d’Espanya
Sota el control de Antonio Cánovas del Castillo
Alfons havia proclamat els seus principis en
el “Manifest de Sandhurst” (1-XII-1874).
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 B
DICTADURA DE
PRIMO DE RIVERA (1923-30)
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
Edat contemporània
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10.- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931) / T-1 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *, 1v amb República).
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.
10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).
10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”.
10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política.
10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.
10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.
10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.3.1.- El regeneracionisme.
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899).
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas.
10.4.- Crisi del regnat d’Alfons III (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol – agost 1909). MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. 1v TEXT. 2v preg.
10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.
10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme.
10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg).
10.6.1.- Causes del colp d’estat.
10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. Directori militar i civil. MAPA 14.
10.6.3.- Política econòmica.
10.6.4.- Política social.
10.6.5.- Política religiosa i cultural.
10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.6.7.- Oposició a la dictadura.
10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia.
10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera.
BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE
LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *,
1v amb República).
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).
10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.
10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).
10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”.
A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.
B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.
C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.
D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo.
10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. A.- Republicanisme.
B.- Anarquisme.
C.- Socialisme polític.
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.
10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.
10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.
10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.
10.3.1.- El regeneracionisme.
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899).
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas. A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909).
B.- José Canalejas (1910-1912).
BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE
LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931).
10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció.
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.
10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
A.- El conflicte colonial del Marroc.
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909).
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial. A.- Impacte polític.
B.- Impacte econòmic.
C.- Impacte social.
10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. 1v TEXT. 2v preg.
A.- Conjuntura de l’any 1917.
B.- Crisi militar.
C.- Crisi política.
D.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle.
E.- Conseqüències de la crisi del 1917.
10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923).
10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.
10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme.
10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg).
BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE
LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931).
10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció.
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.
10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917).
10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923).
10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg).
10.6.1.- Causes del colp d’estat.
10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. A.- Ideologia de la dictadura.
B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925).
MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930).
10.6.3.- Política econòmica.
10.6.4.- Política social.
10.6.5.- Política religiosa i cultural.
10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.6.7.- Oposició a la dictadura.
10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia.
10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera.
BLOC III. TEMA 10/1.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)
CRISI DE LA RESTAURACIÓ
(1898-1931)
Edat contemporània
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 A
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *,
1v amb República).
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).
10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.
10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).
10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”.
A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.
B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.
C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.
D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo.
10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. A.- Republicanisme.
B.- Anarquisme.
C.- Socialisme polític.
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.
10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.
10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.
10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.
10.3.1.- El regeneracionisme.
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899).
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas. A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909).
B.- José Canalejas (1910-1912).
BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE
LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI DEL CANVI DE SEGLE.
INTRODUCCIÓ.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI DEL CANVI DE SEGLE.
INTRODUCCIÓ.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
Alfons XIII
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI DEL CANVI DE SEGLE.
INTRODUCCIÓ.
El desastre de 1898 va produir una commoció general al país. Com a
conseqüència, el règim de la Restauració va entrar en una nova fase, que ve
marcada per l’arribada al tron d’Alfons XIII en complir la majoria d’edat
(maig de l’any 1902, tenia 16 anys), i que va acabar en 1931 amb la caiguda
de la monarquia i la proclamació de la Segona República.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
A diferència dels seus pares, Alfons XII i Maria Cristina d’Habsburg i Lorena, Alfons XIII com a
governant es va implicar molt en política i va intervenir moltes vegades: prenia moltes decisions i,
possiblement, va ser una de les causes del seu descrèdit i, tal vegada, de la seva caiguda del poder.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
En el context en què Alfons XIII fou coronat, entre 1897 i 1905, es va produir un canvi generacional
a la política espanyola, perquè moren els protagonistes polítics de la primera etapa de la Restauració:
Cànovas, Sagasta, Castelar i, després, Silvela.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
Antonio Cánovas del Castillo
(líder conservador)
Emilio Castelar Práxedes Mateo Sagasta
(líder liberal)
Francisco Silvela
A partir del regnat d’Alfons XIII, les dues figures més destacades de la política espanyola són:
Per part del Partit Liberal: José Canalejas.
Per part del Partit Conservador: Antoni Maura.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
José Canalejas
(Partit Liberal)
Antoni Maura
(Partit Conservador)
Alfons XIII
Durant aquest període, una nova generació de polítics i nous moviments socials (republicanisme,
obrerisme, nacionalisme) van irrompre en la vida espanyola. El règim de la Restauració va ser
incapaç d’eixamplar la seva base social cap a aquestes noves forces, que sempre es van mantenir al
marge del sistema i van provocar un augment dels conflictes socials i polítics.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
Entre el 1898 i el 1912, els partits polítics (Conservador i Liberal), amb els seus dirigents principals,
Antoni Maura i José Canajelas, van intentar una modernització del sistema. Però a partir de 1912,
la contínua decadència i la fragmentació del règim van provocar un enfortiment de l’oposició
republicana, obrerista i nacionalista.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
Antoni Maura
(Partit Conservador)
José Canalejas
(Partit Liberal)
El problema colonial del Marroc i
l’impacte de la Gran Guerra (1914-1918)
van agreujar els conflictes, que van
esclatar amb els esdeveniments
revolucionaris de 1917. La incapacitat del
sistema de la Restauració per renovar-se i
democratitzar-se va propiciar la solució
militar i, en 1923, el cop d’Estat de Primo
de Rivera va originar una dictadura fins el
1930. El compromís de la monarquia amb
el nou règim va desembocar en la seva
caiguda l’abril de 1931.
10.1.- EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). CRISI
DEL CANVI DE SEGLE. INTRODUCCIÓ
10.2.- PROBLEMES DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923).
10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.
10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).
10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.
B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.
C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.
D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració
i pronunciament de Primo.
10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política.
A.- Republicanisme.
B.- Anarquisme.
C.- Socialisme polític.
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.
10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.
10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.
10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) Entre 1898-1902 el caciquisme funciona sense problemes (regència de Maria Cristina,1885-1902)
fins l’inici del regnat d’Alfons XIII, moment quan van començar els problemes.
La crisi de la Restauració compren des del desastre de 1898 fins a 1823, però tot i que el desastre de
1989 és l’antecedent de la crisi que es produirà en el segle XX, en aquest tema tractarem, més
profundament, les crisis de la Restauració durant el regnat d’Alfons XIII, de 1902 al 1923, que durà
a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) Molts i grans eren els problemes d’Espanya a l’inici del segle XX:
Exèrcit ferit en l’orgull; material antiquat; excés de comandament i poc operatiu.
Règim polític corrupte no representatiu del poble; sufragi manipulat; alternança en el govern dels
partits dinàstics que entra en crisi.
Nacionalismes que representaven per als militars una ruptura del concepte de pàtria.
Retard econòmic i cultural a diferència d’Europa. Injust repartiment de la riquesa = societat cada
cop més radicalitzada i dividida, etc., entre d’altres trets que configuraven el panorama espanyol.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98
La pèrdua de les darreres colònies ultramarines en 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines) va provocar
diversos punts de vista en la societat espanyola:
Punt de vista econòmic.
Punt de vista polític i ideològic.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98
Punt de vista econòmic. Les repercussions seran tan negatives com positives; primer
esdevingué una pèrdua de mercats, sobretot per a la indústria catalana, que compensarà
amb nous mercats, perquè una vegada recuperada invertirà en l’interior, iniciant una nova
estructura del mercat.
Punt de vista polític i ideològic. Sobrevé la decadència espanyola i un sentiment de
pessimisme, sobretot en els sectors intel·lectuals, apareixent el regeneracionisme i la
generació del 98 (corrent literari) amb autors com Pio Baroja, Unamuno, etc., que influiran
en el pensament ideològic durant el primer terç del segle XX; contraposat al pessimisme
apareixerà el nacionalisme perifèric (País Basc i Catalunya). L’exèrcit perd prestigi i
apareix un ressentiment del militars cap als polítics, establint-se les bases de
l’intervencionisme militar en política.
JOAQUIN COSTA
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
L’exèrcit és un dels pilars del sistema de la Restauració i, si bé,
durant la primera etapa de la Restauració (Alfons XII i Maria
Cristina) els militars s’allunyen i es mantenen enfora de la
política, de fet, el darrer pronunciament va ser el del general
Arsenio Martínez Campos (Sagunt, 1874, que va dur a la
Restauració borbònica d’Alfons XII), a partir del “desastre del
98” la importància del militarisme creixerà; així durant el regnat
d’Alfons XIII, els militars, de cada vegada més, demandaven paper
polític i tornen a tenir protagonisme.
Antonio Cánovas del Castillo
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
Durant la Restauració, la intervenció dels
militars ja no serà per a salvar el sistema en
perill, a base de pronunciaments, com durant
el regnat d’Isabel II, sinó que substituirà a un
Estat inoperant davant problemes com:
el catalanisme (1906),
la Setmana Tràgica (1909),
la crisi del 1917 o
la convulsió del 1921,
fets que culminaran l’any 1923, quan un
militar s’erigeix en dictador (proclamació de la
dictadura del general Miguel Primo de
Rivera).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
La presència dels militars en la
política i els governs tornarà a ser
important arran del “desastre del
98” (Polavieja com a exemple) i
l’exèrcit torna a conspirar per
pressionar al govern, presentant-se
com el salvador de la pàtria davant
els problemes socials i, fins i tot i
lentament, pressionant al mateix rei
per constituir una dictadura militar
que “salve” el país.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
Es va produir una disputa o enfrontament entre el catalanisme i els militars per la publicació, en
1905, d’una caricatura - acudit antimilitarista, considerada ofensiva pels militars, en el setmanari
satíric català CU-CUT!, que va provocar que 300 oficials de Barcelona assaltessin pel seu compte la
seu del Cu-cut!, de la Lliga Regionalista, rebent el suport de la resta de l’Espanya, i pressionaren
perquè es promulgués una Llei de Jurisdiccions (el liberal Segismundo Moret hi va accedir el 1906),
per la qual quedaven sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, a l’exèrcit i a la
bandera, és a dir, permetia que aquestos delictes fossin jutjats per un tribunal militar.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
Segismundo Moret
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
Es promulga una Llei de Jurisdiccions (el liberal Segismundo
Moret hi va accedir el 1906), per la qual quedaven sota
jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, a
l’exèrcit i a la bandera, és a dir, permetia que aquestos delictes
fossin jutjats per un tribunal militar.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme)
Front a aquest militarisme, sorgeix un antimilitarisme popular cada vegada major (especialment des
de la derrota a Cuba i les morts que allí es produïren), que s’oposa al reclutament (lleves o quintes)
dels més joves per anar al front i a guerres com la del Marroc (Setmana Tràgica, 1909).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El principal problema polític fou que el sistema de la Restauració (torn pacífic) va començar a
fallar pels següents motius:
1.- Divisions internes.
2.- Molta inestabilitat política.
3.- El corrupte sistema polític no representava la voluntat popular.
4.- El moviment polític regeneracionista (Joaquín Costa).
Antonio Cánovas del Castillo
(Partit Conservador)
i
Práxedes Mateo Sagasta
(Partit Liberal)
Joaquín Costa
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El principal problema polític fou que el sistema de la Restauració (torn pacífic) va començar a
fallar pels següents motius:
1.- Divisions internes. Si amb Cànovas i Sagasta el sistema no era qüestionat, ara sí.
Antonio Cánovas del Castillo
(Partit Conservador)
Práxedes Mateo Sagasta
(Partit Liberal)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El principal problema polític fou que el sistema de la Restauració (torn pacífic) va començar a
fallar pels següents motius:
1.- Divisions internes. Si amb Cànovas i Sagasta el sistema no era qüestionat, ara sí. Després de
morts Cànovas (atemptat de 1897) i Sagasta (1903), dins els dos principals partits polítics (Partits
Conservador i Liberal) van començar a aflorar distintes famílies internes que lluiten entre elles. Per
exemple, dins el Partit Conservador existien tres grups: els seguidors d’Antoni Maura (sorgeix el
Partit Maurista en 1913), els seguidors d’Eduardo Dato i els seguidors de Juan de la Cierva. En el
Partit Liberal estaven els seguidors de José Canalejas i els del comte de Romanones.
Antonio Cánovas del Castillo
(Partit Conservador)
Práxedes Mateo Sagasta
(Partit Liberal)
Antoni Maura Eduardo Dato Juan de la Cierva
José Canalejas Comte de Romanones
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
Antoni Maura
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El sistema de la Restauració (torn pacífic) va començar a fallar pels següents motius:
2.- Molta inestabilitat política. Si el gran èxit del sistema polític de la Restauració havia estat
l’estabilitat política, ara acaba. Entre 1902 i 1923 n’hi haurà 32 canvis de govern. Per exemple,
Antoni Maura va ser president del govern 5 vegades (entre 1903 i 1922) i, de fet, va ser president a
l’anomenat “Govern llarg”, que és el govern més llarg del regnat d’Alfons XIII i que durà dos anys i
mig (1907-1909).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El sistema de la Restauració (torn pacífic) va començar a fallar pels següents motius:
3.- El corrupte sistema polític no
representava la voluntat popular, perquè
realment la població no intervenia en el
sistema polític, perquè tot i l’aprovació del
sufragi universal masculí l’any 1890, el
caciquisme continuava “arreglant” les
eleccions. A l’hora de la veritat els canvis de
govern no depenien de l’opinió del cos
electoral, depenien de l’opinió del rei i dels
pactes entre els partits. Es creu que el que
més va fer per netejar el corrupte sistema de
la Restauració va ser Antoni Maura.
JOAQUIN COSTA
ANTONI MAURA
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El sistema de la Restauració (torn pacífic) va començar a fallar pels següents motius:
4.- El moviment polític regeneracionista (Joaquín Costa) crítica la Restauració i el caciquisme i
pretenia reformar-lo des de dintre i impedir una revolució. També és molt crític amb el
nacionalisme català.
Però, la revolució DES DE DALT va fracassar, perquè els sectors burgesos i oligàrquics no volien
renunciar als seus privilegis polítics.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El fracàs polític de la revolució i la crisi de la Restauració es pot dividir en quatre etapes:
A.- 1902-1907. Civilisme contra militarisme
B.- 1907-1912. Crisi i caiguda del pacte del Pardo
C.- 1912-1918. Crisi múltiple de 1917
D.- 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El fracàs polític de la revolució i la Restauració es pot dividir en quatre etapes:
A.- PRIMERA ETAPA. 1902-1907. Civilisme contra militarisme
Dos governs:
1r. Conservadors, 1902-1905 (Silvela / Maura, Govern curt).
2n. Liberals, 1905-1907 (Montero Rios / Moret).
En 1905, el setmanari satíric català CU-CUT! publica
l’acudit antimilitarista amb el consegüent assalt a la seva seu
per part de 300 oficials de Barcelona i la proclamació de la
Llei de Jurisdiccions (control jurisdiccional militar) al que
va accedir el liberal Segismundo Moret en 1906, amb aquest
fet el civilisme de Cánovas (atemptat de 1897) es va trencar
(crisi del civilisme i preponderància militar).
En 1907, els catalans creen una coalició de totes
les forces catalanistes dirigida per la Lliga
Regionalista, anomenada “SOLIDARITAT
CATALANA”, que amb un gran nombre de
diputats al Congrés va durar poc temps a causa
de la disparitat ideològica i l’ambigüitat del seu
programa electoral.
Segismundo Moret
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El fracàs polític de la revolució i la crisi de la Restauració es pot dividir en quatre etapes:
A.- 1902-1907. Civilisme contra militarisme
B.- 1907-1912. Crisi i caiguda del pacte del Pardo
C.- 1912-1918. Crisi múltiple de 1917
D.- 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El fracàs polític de la revolució i la Restauració es pot dividir en quatre etapes:
B.- SEGONA ETAPA. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo
PACTE DEL PARDO. Acord de dia 24 de novembre de 1885 (abans de morir el rei Alfons
XII) entre Antonio Cànovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, líders dels partits més
importants de la Restauració monàrquica, el Conservador i el Liberal, amb l’objectiu de
donar suport a la regent Maria Cristina d’Habsburg i Lorena (prenyada del futur Alfons
XIII) i garantir la continuïtat de la monarquia davant de la difícil situació creada per la
prematura mort del jove monarca, sobretot, tenint en compte les fortes pressions per part
dels carlins i dels republicans. Entrevista realitzada amb la mediació del general Arsenio
Martínez Campos, que va possibilitar el torn de partits en el govern.
Ara cau el PACTE
DEL PARDO i
esdevé la crisi del
torn bipartidista.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El fracàs polític de la revolució i la Restauració es pot dividir en quatre etapes:
B.- SEGONA ETAPA. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo
Ara cau el PACTE DEL PARDO i esdevé la crisi del torn bipartidista.
Dos governs:
1r. Conservadors, Antoni Maura, 1907-1909 (Govern Llarg).
2n. Liberals, José Canalejas, 1910-1912 (entre 1910 i 1913 es succeïren
Moret / Canalejas / Romanones).
Comte de Romanones
Antoni Maura
Segismundo Moret José Canalejas
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme” Fracàs revolució i Restauració
quatre etapes:
Ara cau el PACTE DEL PARDO i esdevé la crisi del torn bipartidista.
Dos governs:
1r. Conservadors, Antoni Maura, 1907-1909 (Govern Llarg).
Maura s’esforça en elaborar una Llei d’administració local
descentralitzadora amb aportacions i millores de Francesc Cambó (diputat
de la Lliga Regionalista al Congrés). La tasca de govern es va interrompre
per la SETMANA TRÀGICA, el juliol 1909, deguda a la derrota de l’exèrcit
espanyol en col·laboració dels reservistes a la frontera de Melilla (Barranco
del Lobo), que provocà en el poble una vaga de protesta declarada el dia 26,
implicant barricades i crema d’entitats catòliques. El govern hi envià tropes
de València i Saragossa controlant la situació el dia 31.
Antoni Maura
La repressió fou extrema:
2000 exiliats a França.
2500 detencions i 1700 processats per
tribunals militars.
53 cadenes perpètues, 5 execucions de 17
penes de mort com Francesc Ferrer i
Guàrdia (fundador de l’Escola laica
Moderna), executat sense proves sota
l’acusació de ser responsable dels fets.
B.- SEGONA ETAPA. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo
Francesc Cambó
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme” Fracàs revolució i Restauració
quatre etapes:
Ara cau el PACTE DEL PARDO i esdevé la crisi del torn bipartidista.
Dos governs:
1r. Conservadors, Antoni Maura, 1907-1909 (Govern Llarg).
Antoni Maura
B.- SEGONA ETAPA. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo
5 CONSEQÜÈNCIES SETMANA TRÀGICA:
- Trencament de Solidaritat Catalana per estar a favor de la repressió la Lliga Regionalista (un
dels membre i qui dirigia Solidaritat).
- Protestes generals a Europa i Espanya contra el govern de Maura.
- Els liberals de José Canalejas i Segismundo Moret s’uneixen als partits d’esquerres, exigint
la dimissió de Maura amb suport de la premsa: campanya Maura NO!
- Dimissió de Maura i cessió del govern a Moret.
- Trencament del PACTE DEL PARDO per la unió dels liberals amb els partits no dinàstics.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme” Fracàs revolució i Restauració
quatre etapes:
Ara cau el PACTE DEL PARDO i esdevé la crisi del torn bipartidista.
Dos governs:
2n. Liberals, José Canalejas, 1910-1912 (entre 1910 i 1913 es succeïren
Moret / Canalejas / Romanones).
B.- SEGONA ETAPA. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo
Després del breu govern de Moret, el rei encomana a
Canalejas la formació d’un nou gabinet, que va fer
aprovar les Mancomunitats provincials, va establir
l’arbitratge de l’Estat en conflictes socials i va
suprimir l’alliberació en metàl·lic del servei militar.
Canalejas fou assassinat per un anarquista el 1912.
Segismundo Moret
José Canalejas
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El fracàs polític de la revolució i la crisi de la Restauració es pot dividir en quatre etapes:
A.- 1902-1907. Civilisme contra militarisme
B.- 1907-1912. Crisi i caiguda del pacte del Pardo
C.- 1912-1918. Crisi múltiple de 1917
D.- 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme” Fracàs revolució i Restauració
quatre etapes:
C.- TERCERA ETAPA. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917
Juntes de Defensa dels militars de
baixa graduació descontents.
Assemblea de Parlamentaris catalans.
Vaga general de 1917.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”
El fracàs polític de la revolució i la crisi de la Restauració es pot dividir en quatre etapes:
A.- 1902-1907. Civilisme contra militarisme
B.- 1907-1912. Crisi i caiguda del pacte del Pardo
C.- 1912-1918. Crisi múltiple de 1917
D.- 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme” Fracàs revolució i Restauració
quatre etapes:
Alternança en el poder dels governs de concentració i la tornada al torn dinàstic.
Conflictivitat obrera i pistolerisme.
El problema del Marroc: Annual.
D.- QUARTA ETAPA. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme)
A principis de segle XX, les relacions església - Estat estaven regulades pel Concordat de 1851, és a
dir, l’Estat pagava el culte catòlic. El recolzament de l’església va ser clau per a què es produís la
Restauració. A canvi d’aquest recolzament al sistema, els conservadors van afavorir l’església
(religió oficial de l’Estat i manteniment del culte), tot i que la Constitució de 1876 també va establir
la tolerància religiosa.
En aquesta època, la majoria de
la població espanyola era
catòlica practicant. L’església
tenia un fort control de la
població gràcies a les escoles (la
majoria que hi havia a Espanya
eren de l’església) i gràcies a les
homilies des dels púlpits. Així,
des del púlpit i des dels col·legis
i instituts religiosos s’enfortirà
el poder social de l’església i el
clericalisme, que recolzarà el
sistema i a les classes
poderoses (burgesia i vella
noblesa).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme)
Front al clericalisme, a principis del segle XX, va començar a tenir força a Espanya un moviment
anticlerical, sobretot entre els partits obrers d’esquerres, els partits republicans i amplis sectors del
Partit Liberal. Estaven en contra de l’església catòlica perquè els consideraven manipuladors de la
societat des de les escoles i des del púlpit. S’entén l’anticlericalisme com a oposició a la influència del
clergat en la vida pública, que sol expressar-se en actituds crítiques o en accions hostils contra la
importància de l’església en la societat
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme)
Tres vessants de
l’anticlericalisme: b.- Anticlericalisme ideològic, format per intel·lectuals i
professors que ataquen el clericalisme en els camps de l’ètica, la
cultura i la pedagogia.
a.- Anticlericalisme polític, que pretén frenar la influència de
l’església en la vida pública i l’ensenyament, crear un Estat laic i
deixar de subvencionar el culte.
“En l’àmbit religiós, la separació de l’església i de
l’Estat, la secularització de la societat i de
l’ensenyament, l’expulsió dels ordes monàstics i la
desamortització i incautació dels béns d’aquells,
procurant una absoluta llibertat de cultes fonamentada
en la tolerància recíproca d’idees i sentiments.”
Programa polític d’Alexandre Lerroux a les
eleccions del 1901.
c.- Anticlericalisme proletari, centrat en els atacs d’obrers i
jornalers a l’església per considerar-la un obstacle per al progrés i
emancipació de la classe treballadora, donat que sempre es posava
de part de la burgesia i la vella noblesa.
Alejandro Lerroux
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme)
L’anticlericalisme es radicalitzarà i es començaran a produir atacs violents i cremes d’esglésies i
convents, especialment importants durant la Setmana Tràgica (1909).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
Augmenta la importància dels sectors exclosos del torn pacífic, republicanisme, anarquisme,
socialisme, nacionalismes, que aniran avançant electoralment a les ciutats més grans, on el
caciquisme tenia menys força (com Madrid) i el moviment obrer es constitueix i anirà creixent i
prenent força.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)
El REPUBLICANISME és la principal força
d’oposició parlamentària als partits dinàstics,
renovant-se en aquest període.
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)
A.- Republicanisme
Per evitar la fragmentació i donar homogeneïtzació al
REPUBLICANISME es funda, en 1903, Unió Republicana, una coalició
de grups republicans encapçalada pel líder veterà Nicolás Salmerón i per
Alejandro Lerroux.
La Unió republicana va
aconseguir diversos èxits
electorals, sobretot, després
de la crisi del 98, i amb la
finalitat d’ampliar el seu
camp d’acció, es va acostar
als nacionalismes
regionalistes de Catalunya,
Galícia i València. El 1906,
Salmerón es va integrar a
la coalició Solidaritat
Catalana, que va obtenir un
gran èxit electoral el 1907.
Nicolás Salmeron
Alejandro Lerroux
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
A.- Republicanisme
Aquesta orientació del partit va ser rebutjada per una sector federalista encapçalat per Alejandro
Lerroux, qui en 1908 s’escindeix d’Unió Republicana i funda a Barcelona el Partit Radical que,
amb un discurs demagògic, anticlerical, anticatalanista i suposadament revolucionari, va aconseguir
influir en grans sectors de les classes populars catalanes.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
A.- Republicanisme
Cap al 1910, després de la Setmana
Tràgica, va perdre el suport, va moderar
el seu discurs i es va traslladar a Madrid.
Alejandro Lerroux
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
Alejandro Lerroux
A.- Republicanisme
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
Alejandro Lerroux
A.- Republicanisme
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
Un altre republicà federalista, Vicente Blasco Ibáñez, farà el
mateix a València, on el blasquisme, populista i anticlerical,
arribarà a fer-se amb l’ajuntament de València.
Vicente Blasco Ibañez
A.- Republicanisme
8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Més endavant van aparèixer altres moviments
com el lerrouxisme i el blasquisme.
8.4.1.- Evolució del republicanisme
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
A.- Republicanisme
Un altre republicà federalista, Vicente Blasco Ibáñez, farà el
mateix a València, on el blasquisme, populista i anticlerical,
arribarà a fer-se amb l’ajuntament de València.
Vicente Blasco Ibañez Nicolás Salmeron
La col·laboració del
republicanisme amb el Partido
Socialista Obrero Espanyol
(PSOE) va dur a la creació, el
1909, de la Conjunción
republicanosocialista, que va
tenir un cert èxit en les
eleccions de 1910.
Pablo Iglesias
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
A.- Republicanisme
També Melquíades Álvarez s’escindirà d’Unió Republicana i fundarà el Partido Reformista (1912),
de caire republicà i basat en la democratització política i amb influència entre importants
intel·lectuals (José Ortega y Gasset, Manuel Azaña,...), però mai va arribar a ser una força nombrosa.
Posteriorment, deixà en segon pla la
República i va evolucionar cap a
posicions monàrquiques, arribant a
formar part del darrer govern
constitucional l’any 1922.
Melquiades Álvarez
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
A.- Republicanisme
Posteriorment, deixà en segon pla la República i va
evolucionar cap a posicions monàrquiques, arribant a
formar part del darrer govern constitucional l’any 1922.
Melquiades Álvarez
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
B.- Anarquisme
L’ANARQUISME és un dels moviments majoritaris, és la
força del moment. Al 1910 es funda la CNT, de caràcter
anarcosindicalista, que tindrà un paper important dins les
reivindicacions obreres i dins la lluita per la revolució. Els seu
objectiu era, mitjançant la vaga revolucionària general,
aconseguir una societat llibertària, en la que l’Estat
desapareix i la societat s’organitza en comunitats de
productors. L’anarquisme va protagonitzar un alt nivell de
confrontació en Barcelona, València i Andalusia.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
L’anarquisme va protagonitzar un alt nivell de
confrontació en Barcelona, València i Andalusia.
B.- Anarquisme
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
C.- Socialisme polític
El socialisme va tenir un creixement lent però constant. El PSOE augmenta la seva influència i, dins
de la coalició Conjunción republicanosocialista aconsegueix el seu primer diputat en 1910: Pablo
Iglesias (eleccions després de la Setmana Tràgica de 1909).
Pablo Iglesias
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
C.- Socialisme polític
El socialisme va tenir un creixement lent però
constant. El PSOE augmenta la seva influència i,
dins de la coalició Conjunción
republicanosocialista aconsegueix el seu primer
diputat en 1910: Pablo Iglesias (eleccions
després de la Setmana Tràgica de 1909).
Pablo Iglesias
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
C.- Socialisme polític
La importància del PSOE no deixarà d’augmentar, després de la
I Guerra Mundial i de la Revolució soviètica, però aquesta
importància política del socialisme serà sempre menor que la
importància social a través del sindicat UGT que, cap al 1919,
va doblar els seus afiliats, es pot dir que els sindicats tenen més
força que els partits.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
C.- Socialisme polític
En 1921, arran de l’impacte del triomf de la revolució
socialista a Rússia (1917), el sector més revolucionari
critica la política reformista i moderada del PSOE i
s’escindeix, fundant el Partit Comunista d’Espanya
(PCE), amb influència en Madrid, Biscaia i Astúries.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
C.- Socialisme polític
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme
Al començament del segle XX, el carlisme va mantenir la presència i les bases. En 1909, a la mort
del pretenent Carles VII (Carles de Borbó), el carlisme es passa a denominar jaumisme (el nou
pretenent és el seu fill Jaume III de Borbó) i modera en part el seu programa, arribant a tenir 9
diputats.
Carles VII de Borbó
Jaume III de Borbó
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme
La moderació oficial i les diferents postures respecte
a la Primera Guerra Mundial provocaran greus crisis
internes, quan un sector del partit, contrari al suport
oficial als aliats, es va mantenir germanòfil, i Juan
Vázquez de Mella va abandonar la militància i va
fundar el Partido Tradicionalista, el 1919.
També el Partido Católico Nacional o Integrista
(escissió de la darreria del segle XIX) es situava a prop
dels grups monarquicoconservadors. Les bases
militants es concentraven a Navarra, País Basc i
Catalunya, però existiren grups també a Sevilla i
Huelva.
Juan Vázquez de Mella
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme
Tan integristes com carlins van acceptar la participació electoral i estaran sempre presents al
Parlament, des d’on demanden un colp d’estat per a instaurar l’ordre (insistint en el perill bolxevic des
de 1917) i recolzaran a Primo de Rivera.
ELECCIONS
ABRIL 1907
Amb l’arribada de la República el 1931, tot
tres grups (carlins, integristes i
tradicionalistes) es reunificaran en un sol
partit, la Comunió Tradicionalista.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme
A principis de segle XX la major part de la burgesia catalana s’havia fet regionalista (nacionalista
no independentista) i demanaven, en concret, dues coses: proteccionisme (per afavorir la indústria
catalana) i federalisme conservador (autonomia política i administrativa).
L’any 1901 es va fundar el partit conservador regionalista catalanista de nom la Lliga Regionalista,
que va estar liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
NACIONALISME CATALÀ
Francesc Cambó Enric Prat de la Riba
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme
El nacionalisme català de dretes de la Lliga Regionalista va tenir gran força,
sobretot entre la burgesia i els pagesos catalans, però no entre la classe
obrera per la falta de contingut social del seu programa, és per això que es
produí una escissió dins la Lliga Regionalista que va provocar el naixement
d’un partit catalanista d’esquerres: Esquerra Republicana de Catalunya. La
Lliga Regionalista es converteix en el partit hegemònic a Catalunya fins
1923 i pacta amb els governs centrals lleis favorables a la burgesia catalana i
lleis que suposen certa autonomia per a Catalunya (Llei de Mancomunitats).
NACIONALISME CATALÀ
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme NACIONALISME CATALÀ
En 1907, Enric Prat de la Riba crea l’Institut d’Estudis Catalans, que ell presidirà. El mateix any,
1907, es convoquen eleccions a Corts generals.
ELECCIONS
ABRIL 1907
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)
ELECCIONS
ABRIL 1907
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme
El mateix any, 1907, es convoquen eleccions a Corts
generals. Els partits regionalistes catalans, tant de dretes
com d’esquerres (la Lliga, carlins catalans, republicans
d’esquerra ...) es presenten units, formant una gran coalició
de nom: “SOLIDARITAT CATALANA”.
Aquesta coalició guanya sorprenentment les
eleccions, aconsegueix 41 dels 44 escons a
Catalunya, per davant dels partits dinàstics
tradicionals de la Restauració (el Partit
Conservador i el Liberal). Era el final del torn
dinàstic a Catalunya i la demostració de què el
regionalisme començava a ser important, ja que
el catalanisme polític tenia molts seguidors a
Catalunya.
NACIONALISME CATALÀ
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme
En 1914, es crea la Mancomunitat de Catalunya (govern
format per la unió de les quatre diputacions o 4 províncies
catalanes amb competències, sobretot, administratives amb
matèria d’obres públiques i de cultura), que va ser controlada per
la Lliga, amb Prat de la Riba com el seu primer president. És
la primera institució política oficial catalana i va estar vigent
des de 1914 fins 1925 (suprimida per Primo de Rivera).
La Lliga Regionalista era molt crítica amb els governs centrals però, a partir de 1917, la Lliga va
decidir deixar un poc de banda les seves peticions per col·laborar amb el Govern Central, amb la
intenció d’intentar aturar la revolució obrera i, també, el problema del terrorisme anarquista a
Barcelona que, sobretot, atacava a la burgesia catalana, ja que va ser un any de crisi molt forta.
NACIONALISME CATALÀ
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
“No son justos y nos ofenden sin razón los que dicen que
Cataluña no está preparada, no está capacitada para la
autonomía. Yo os digo que el nacionalismo catalán es un
hecho biológico, que la autonomía es una fórmula jurídica
para resolverlo, y que frente a un hecho biológico caben, por
parte del Poder Público, tres posiciones: la de desconocerlo,
la de combatirlo hasta intentar extirparlo y la de resolverlo
mediante una solución jurídica. El Poder catalán ha de ser
absolutamente soberano para legislar, para regir, y para
mantener el respeto a sus decisiones por sus Tribunales y
por la fuerza pública. En mi concepción, otorgada la
autonomía a Cataluña, extendida si pudiera extenderse, a
todas las regiones de España, yo veo clarísimo un Estado
español saliendo de ese espurgo de facultades cien veces
más fuerte en su soberanía, cien veces más brillante en la
situación de su Hacienda (...). Respecto a la manifestación
separatista que empieza a aparecer en Cataluña, yo no tengo
nada que decir aquí; mi deber era mostrar mi disconformidad
allí, y allí la expresé públicamente.”
Cambó, Discurso pronunciado en el Congreso de
diputados (1918).
NACIONALISME CATALÀ E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme
La figura clau del regionalisme al País Basc és Sabino Arana, fundador del
Partit Nacionalista Basc (PNV), l’any 1894. El regionalisme basc va tenir
força entre els pagesos i classes mitjanes basques, però no entre el
proletariat i l’alta burgesia. Sabino Arana entenia el regionalisme des
d’un punt de vista racial; així com el català era pràcticament lingüístic.
NACIONALISME PAÍS BASC
El PNB adquireix molta força, especialment a Biscaia, aconseguint
l’ajuntament de Bilbao. A partir de 1913 el PNB passa a anomenar-se
Comunió Nacionalista Basca i, per a aconseguir el suport de la burgesia
industrial, modera el seu discurs i es presenta com un partit autonomista i
defensor de l’ordre, la propietat i la riquesa. Obté gran èxit electoral a les
eleccions de 1917 i 1918, fent-se amb sis dels set escons per Biscaia.
La crisi econòmica posterior a la
Primera Guerra Mundial
provoca una escissió en el partit
entre els partidaris d’un discurs
moderat i autonomista i el sector
radical o aberrià, que tornaran a
fundar el PNB i tornen a les velles
idees de Sabino Arana (no es
reunificaran fins 1930).
Sabino Arana
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme REGIONALISME GALLEC
El REGIONALISME GALLEC intenta transformar-se en un regionalisme polític, encara que amb
poca força: Solidaridad Gallega (1907) no arriba a participar en les eleccions generals i A Nosa
Terra (1916) encara té més de moviment cultural que de polític.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme REGIONALISME ANDALÚS
El REGIONALISME ANDALÚS de Blas Infante pren impuls a partir de 1910 al voltant de l’Ateneu
de Sevilla, però la seva influència política no és important fins a la Guerra Civil.
Blas Infante
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalisme REGIONALISME VALENCIÀ
El REGIONALISME VALENCIÀ de València Nova
(1904) i Joventut Valencianista (1908) intenta crear un
moviment polític a imitació del nacionalisme català: l’intent
de creació d’una Solidaritat Valenciana fracassa.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme
El KRAUSISME, que influirà en Francisco Giner de los Ríos, és un
moviment filosòfic relacionat amb el regeneracionisme que va emergir en
la universitat espanyola, a meitat de segle XIX, en estreta relació amb
professors alemanys, basat en una concepció racionalista.
Santiago Ramon y Cajal serà un dels intel·lectuals espanyols i les seves
idees duran a la fundació de la “Institución Libre de Enseñanaza” (ILE).
Francisco Giner de los Ríos
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme
“Institución Libre de Enseñanaza” (ILE), que plantejava una alternativa al sistema educatiu, en
contraposició a la seva forma memorística i al paradigma de què “el que diu el professor és veritat
absoluta”, proposava una formació més integral de la persona, basada en la llibertat de consciència i
la tolerància, on la religió passava a un segon pla (eren laics); en la ILE n’hi havia una relació més
oberta entre alumne i professor, incorporant noves activitats, com l’Educació Física, i sortides per
observar la realitat i fomentar l’esperit crític. La ILE també va impulsar altres institucions com el
Museu pedagògic i la Residència d’estudiants de Madrid, on es formaren part dels intel·lectuals
del segle XX.
Santiago Ramón y Cajal
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme
El REGENERACIONISME (el seu principal exponent fou Joaquín Costa) és un corrent que
pretenia impulsar la vida política i l’economia del país, i rompre amb el caciquisme. Integrava a
polítics, industrials, intel·lectuals, comerciants, etc., que consideraven que el grau de corrupció
política, després de la crisi del 98, havia arribat a un punt màxim, per això els sistema polític havia
de ser “regenerat”.
Joaquín Costa
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme
El moviment REGENERACIONISTA es pot dividir en dos grups:
A.- Un sector intel·lectual dins el sistema canovista amb dirigents polítics
com Maura, Silvela i Canaleja (no volien llevar la constitució).
Francisco Silvela
José Canalejas
Antoni Maura
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme
El moviment de REGENERACIONISME es pot dividir en dos grups:
B.- Un altre sector es trobava fora del sistema canovista: republicans, socialistes... (volen llevar la
constitució).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme
La teoria de Joaquín Costa deia que el caciquisme era
la causa de l’estancament polític i de l’endarreriment
econòmica, i plantejava desenvolupar l’educació,
l’europeïtzació, l’autonomia local a nivell de municipis,
millorar el sistema de repartiment d’aigües (política
d’aigües), l’articulació d’un moviment polític que evités
la revolució (revolució DES DE DALT o des de dins).
Aquest posicionament polític es troba entre el
caciquisme dels conservadors sense arribar als
postulats dels anarquistes.
Joaquín Costa
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
El problema RURAL
Al camp la situació del camperolat espanyol era difícil, ja que n’hi havia dos
milions de pagesos que no eren propietaris de terres, eren jornalers. A més,
un milió de pagesos que sí eren propietaris, però de terres massa petites o
poc rendibles. Aquesta situació no havia millorat amb les desamortitzacions
del segle XIX (Mendizábal i Madoz), que no havien arreglat el problema
del deficient i injust repartiment de la terra. Els governs de la Restauració no
varen fer res per intentar arreglar aquesta situació.
Madoz
Mendizábal
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
El problema OBRER
La situació de la població obrera era molt complicada per 3 motius:
Salaris insegurs i baixos.
Jornades laborals excessives.
Falta de seguretat en cas d’accident, malaltia, subsidis de jubilació, etc.
Això passava perquè no n’hi havia un sistema de contractació com ara, basat en una legislació
laboral. En aquest cas, els governs de la Restauració reaccionaren, però tímidament:
L’any 1909 es crea l'Intitut Nacional de Previsió, no era encara la Seguretat Social, però sí un òrgan que
intervenia i donava ajudes en cas d’accident o malaltia.
L’any 1919 s’aprova la jornada laboral de 8 hores.
L’any 1920 es crea el Ministeri de Treball.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Davant la dolenta situació dels treballadors, es produeix un gran impuls del moviment sindical. El
sindicalisme de classe (socialista i anarquista) creix molt durant les primeres dècades del segle XX,
especialment a Barcelona, Madrid, País Basc, Astúries, Andalusia i València.
EL SINDICAT SOCIALISTA UGT passa de
33.000 afiliats en 1902 a 240.000 afiliats en
1921, sent molt important a Madrid i tot el
nord d’Espanya.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Els treballadors reclamen, mitjançant les vagues, millores salarials, millors condicions de treball, la
jornada laboral de 8 hores, i el reconeixement dels sindicats i la negociació col·lectiva. Les vagues
seran molt importants entre 1902 i 1911: vaga general a Barcelona (1902), vagues mineres a Biscaia
i Riotinto a Huelva (1903) i a Astúries i Bilbao (1906), intent d’una vaga general revolucionària en
diferents punts d’Espanya en 1911 o la vaga ferroviària de 1912.
La càrrega, Ramon Casas, 1899. Oli sobre llenç.
Modernisme català (298 cm × 470,5 cm).
Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, Espanya.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Formació de la CNT.
L’anarquisme català serà important per la unió de diferents associacions obreres, la
Solidaritat Obrera (1907), que es transformarà en 1910 en la Confederació Nacional del
Treball (CNT), de caràcter nacional.
“El dia en què les minories conscients i afins en
procediments de lluita uneixin els seus esforços en una
tasca comuna, amb actuació simultània, plantejant i
desenvolupant els conflictes de lluita social en el més pur
terreny econòmic (...), aquell dia es demostrarà que existeix
ja una importantíssima minoria proletària conscient, a la qual
presta fàcilment la força la resta del proletariat, capaç de
demostrar que la burgesia sols viu i es sosté del reflex del
seu poder passat, quedant, per tant, impossibilitada per a
cometre els abusos que ara comet impunement. Aquesta
actuació combinada no podrà tindre efecte sense una unió i
intel·ligència dels elements afins en tàctica i orientació, avui
dispersos. La constitució de l’acordada Confederació
Nacional del Treball - Solidaritat Obrera, pot fer possible
aquesta necessària tasca.”
“Manifest a les entitats obreres” en Solidaridad Obrera,
Barcelona, 13 de gener del 1911.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Formació de la CNT.
La CNT tindrà com a líders a Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró i es convertirà en el
sindicat anarquista més important a Catalunya, Andalusia i València i en el global espanyol
(arriba a 700.000 afiliats en 1919).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Formació de la CNT.
La CNT tindrà com a líders a Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró i es convertirà en el
sindicat anarquista més important a Catalunya, Andalusia i València i en el global espanyol
(arriba a 700.000 afiliats en 1919).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Formació de la CNT.
Té una ideologia
anarquista i
revolucionària,
persegueix com a objectiu final acabar
amb el capitalisme a través de la vaga
general revolucionària, ocupant les
fàbriques, camps, bancs,... i
col·lectivitzant-los, gestionats per
comunes.
reclama la unitat sindical de tots els
treballadors,
és apolític i contrari a tot tipus d’Estat,
La CNT serà il·legalitzada en nombroses ocasions: entre
1911 i 1914, després del fracàs de la vaga general
revolucionària de setembre de 1911, durant la dictadura
de Primo de Rivera, ..., etc.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Formació de la CNT.
L’estratègia emprada per les forces sindicals són les vagues, el sabotatge, moltes vegades el
ludisme, i els anarquistes també empraven el terrorisme amb multitud d’assassinats
d’empresaris i polítics, de fet, el terrorisme anarquista va ser protagonista de la Setmana
Tràgica de Barcelona de 1909 i de la crisi del 1917.
Atemptat contra Alfons XIII i la seva dona Victòria Eugènia (31-V-1906)
Mateo Morral
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Formació de la CNT.
Manuel Pardiñas
Assassinat de Canalejas (1912)
L’estratègia emprada per les forces sindicals són les vagues, el sabotatge, moltes vegades el
ludisme, i els anarquistes també empraven el terrorisme amb multitud d’assassinats
d’empresaris i polítics, de fet, el terrorisme anarquista va ser protagonista de la Setmana
Tràgica de Barcelona de 1909 i de la crisi del 1917.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Per a frenar les protestes, els governs del torn aprovaren
una legislació social per a millorar les condicions laborals i la
jornada de treball, però en la pràctica no es complien, en la
majoria d’ocasions, per no haver una inspecció de treball
efectiva ni tribunals (magistratures laborals).
Munch,
Treballadors
retornant a casa
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
També es van fer esforços des dels sindicats per a millorar l’educació i la cultura dels treballadors com
a mitjà d’alliberament: es creen els ateneus obrers, on s’organitzen activitats de caràcter lúdic i
educatiu, i propostes pedagògiques noves com l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia (de
caràcter anarquista) o l’Escola Nova (d’ideologia socialista).
Francesc Ferrer i Guàrdia
10.2.- PROBLEMES DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923).
10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.
10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).
10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.
B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.
C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.
D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració
i pronunciament de Primo.
10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política.
A.- Republicanisme.
B.- Anarquisme.
C.- Socialisme polític.
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.
10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.
10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.
10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
MAPA 14 (14 models)
GUERRA DEL MARROC
MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Granero Cueves
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,
Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A
(mateix mapa selectivitat 2012)
ALERTA!!! El comentari d’aquest MAPA 14 abasta diferents etapes de la crisi de la
Restauració, o sigui, del regnat d’Alfons XIII.
Feu una petita introducció del context en el canvi de segle, a continuació abordeu el
comentari a partir del punt: 10.2.8.- INICI DEL CONFLICTE COLONIAL, és a dir, quan
l’exèrcit espanyol fou derrotat a prop de Melilla, en el Barranco del Lobo (1909) per les
cabiles rifenyes, que va dur al govern d’Antoni Maura a mobilitzar els reservistes i, com a
conseqüència, a la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (punt 10.4.1.- LA CRISI DE
1909), per continuar el comentari endinsant-vos en el punt 10.5.3.- EL CONFLICTE
COLONIAL DE LA GUERRA DEL MARROC: ANNUAL (el desastre d’Annual de 1921,
derrota de l’exèrcit espanyol del general Silvestre), que va aprofundir més en la
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (punt 10.5.), perquè el comentari d’aquest mapa és un
dels punts importants, que durà a la DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (punt 10.6.), i
dins el primer període de DICTADURA MILITAR de Miguel Primo de Rivera (setembre
1923-setembre 1925), durà a l’èxit francès i espanyol del desembarcament a la badia
d’Alhucemas (1925). Cinc anys després, i posterior al segon període de DICTADURA
CIVIL DE RIVERA (DIRECTORI CIVIL, setembre 1925-gener 1930), el rei Alfons XIII tracta
de salvar la monarquia (Damaso Berenguer, Almirall Aznar), però en abril de 1931,
esdevé la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,
Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A
(mateix mapa selectivitat 2012)
Perdudes les colònies ultramarines en 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines), la política colonial
espanyola es va centrar al Marroc. Allí es va iniciar la crisi del sistema de la Restauració, que durà
a la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), a la Guerra del Marroc i a la decadència (posterior
desastre d’Annual en 1921). Espanya tenia, al nord d’Àfrica, dues ciutats (Ceuta i Melilla) des de
finals del segle XV i el problema no fa referència, en concret, a aquests ciutats, sinó al domini del
territori del protectorat.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 1)
(mateix mapa selectivitat 2012)
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 2)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
Durant el segle XIX, comencen les disputes
entre les potències europees per repartir-se
el territori africà, és el moment de la
segona Revolució Industrial i de l’etapa de
l’Imperialisme.
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 3)
MAPA 14.-
GUERRA DEL
MARROC
(model 4)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
El Marroc s’havia de repartir entre Espanya i França i, l’any 1906, es va celebrar la Conferència
d’Algeciras (per acabar amb les apetències d’Alemanya, després que l’emperador Guillem II fes un
discurs a favor del soldà marroquí i la independència d’aquest territori).
Conferència d’Algeciras (1906) on es
va acordar l’establiment d’un
protectorat francoespanyol en el
Marroc, ratificat pel Tractat
hispanofrancés de 1912: la part
occidental seria el protectorat
francès i Espanya aconsegueix la part
oriental, és a dir, una franja al nord
(el territori del Rif), i la zona
atlàntica com a protectorat espanyol
(Tarfaya).
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 5)
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 6)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
El protectorat espanyol consistia en dos territoris de l’actual Marroc: la zona del nord de Marroc,
que inclou les regions del Rif i Yebala, que tenen com a frontera nord, les ciutats espanyoles (Ceuta i
Melilla) i el condomini internacional de la ciutat de Tánger; tant al sud com a l’est, limita amb el
protectorat francès de Marroc. A la zona sud estava Tarfaya, que limitava al sud-oest amb el Sahara i
al nord tenia el riu Draa com a frontera.
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 7)
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 5) I a la zona sud estava
Tarfaya, que limitava al
sud-oest amb el Sahara i al
nord tenia el riu Draa
com a frontera.
Des de final segle XIX,
també controlava Sidi Ifni
i Rio de Oro, que era un
territori dintre del Sahara
espanyol, la capital del
qual era Villa Cisneros,
tot i que l’ocupació
efectiva de l’interior del
territori no es va realitzar
fins el 1934.
L’objectiu era explotar econòmicament la zona (mines de ferro del Rif, inversions en ferrocarrils,
etc.) i restaurar el prestigi de l’exèrcit després del “desastre del 98” i, així, aconseguir que Espanya
es tornés a convertir en una potència colonial.
Però de moment l’ocupació
d’aquests territoris no es va
fer efectiva, tot i que a partir
de l’any 1909 el procés es va
accelerar, perquè les tribus
rifenyes de berbers de la
zona s’organitzaren
militarment en cabiles i
feren front a la invasió
espanyola: un exèrcit
espanyol va ser atacat per
sorpresa i derrotat, a la
batalla del “Barranco del
Lobo” (27 juliol 1909),
mentre feia un reconeixement
del territori, cosa que posa en
perill Melilla.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 8)
L’any 1909, les tribus rifenyes de berbers, organitzades militarment en cabiles, ataquen per
sorpresa i derroten a un exèrcit espanyol al “Barranco del Lobo” (27 juliol 1909), mentre feia un
reconeixement del territori, cosa que posa en perill Melilla. Varen morir uns 1200 soldats espanyols.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
L’any 1909, les tribus rifenyes de berbers, organitzades
militarment en cabiles, ataquen per sorpresa i derroten a un
exèrcit espanyol al “Barranco del Lobo” (27 juliol 1909), mentre
feia un reconeixement del territori, cosa que posa en perill
Melilla. Varen morir uns 1200 soldats espanyols.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
Per fer front als avanços dels
rifenys, el president del govern,
Antoni Maura, va mobilitzar a
la guerra els reservistes, aquells
que ja havien fet el servei militar
i que no havien estat cridats per
l’exèrcit (molts d’ells ja casats i
amb fills), que havien
d’embarcar a Barcelona (1909).
Antoni Maura
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
Aquest fet agreuja l’antimilitarisme i l’anticlericalisme, i provoca una important protesta popular,
que va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans republicans. Comença la revolució: és la
Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
Després de la Setmana Tràgica (1909), sobretot a partir de 1911, Espanya i França decideixen
intervenir i ocupar el territori militarment; els francesos ocupen fins a la important ciutat de Fez i
els espanyols fins a Larache (ciutat portuària situada al nord-oest del Marroc), que eren dues ciutats
properes, quedant establerta la frontera entre els dos protectorats.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 7)
Així, l’exèrcit espanyol havia aconseguit assegurar les seves fortificacions i es posaren en explotació
les mines al Marroc: la situació serà més o menys estable i sense problemes greus fins acabar la
Primera Guerra Mundial.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
Però, en acabar la IGM tres causes provocaran la tornada a una guerra oberta al Marroc:
1) La por espanyola a què França intentí ampliar el seu territori al Marroc;
2) L’augment del nacionalisme rifeny (amb Abd-el-Krim al cap de les cabiles) i...
3) La venda d’armes a baix preu en acabar el conflicte mundial.
L’ocupació del territori va ser molt complicada per una raó: Abd-el-Krim, que amb els seus homes
feien incursions pels dos protectorats atacant-los, sobretot al d’Espanya.
Abd-el-Krim
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
El govern i l’exèrcit dissenyaren una estratègia militar per ocupar de forma efectiva tot el nord del
Marroc i acabar amb les cabiles rifenyes; així, des de Tànger i Ceuta el general Berenguer
ocuparia tota la zona occidental (Yebala), mentre que el general Silvestre, des de Melilla, ocuparia
tota la zona del Rif oriental.
El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu, però el general Silvestre es va veure sorprès a
Annual per l’atac d’Abd-el-Krim, és el que es coneix com el DESASTRE D’ANNUAL (1921).
FINS AQUÍ INTRODUCCIÓ.
General Berenguer General Silvestre
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
General Berenguer General Silvestre
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 9)
Continua a l’apartat de la SETMANA TRÀGICA i en el punt de DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA I
LA GUERRA DEL MARROC, perquè és un dels punts importants.
Fins aquí, he fet la introducció al comentari del MAPA 14: Lectura de mapa sobre la guerra del
Marroc: Barranco del Lobo (1909), Annual (1921), Alhucemas (1925). B3-T1. PAU: juny 2010,
opció B; PAU: setembre 2012, opció A.
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC. 10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ. EL REFORMISME DINÀSTIC.
10.3.1.- El regeneracionisme.
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899).
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas.
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909).
B.- José Canalejas (1910-1912).
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *,
1v amb República).
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).
10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.
10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).
10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”.
A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.
B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.
C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.
D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo.
10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. A.- Republicanisme.
B.- Anarquisme.
C.- Socialisme polític.
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.
10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.
10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.
10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.
10.3.1.- El regeneracionisme.
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899).
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas. A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909).
B.- José Canalejas (1910-1912).
BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE
LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC 10.3.1.- El regeneracionisme
El regeneracionisme és un moviment cultural molt relacionat amb
la política, que parteix del 98 i que intenta donar solucions a la
difícil situació de l’Espanya del moment. El màxim exponent del
regeneracionisme va ser l’aragonès Joaquín Costa. Segons ell,
Espanya necessitava: “Despensa y escuela” (resumia el seu lema),
és a dir, Joaquín Costa plantejava que totes les mesures per millorar
el país havien d’anar encaminades cap a la recuperació econòmica,
l’educació, la culturització i l’europeïtzació dels espanyols.
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC 10.3.1.- El regeneracionisme
Alguns dels polítics més influïts pel pensament regeneracionista varen ser Francisco Silvela, Antoni
Maura i José Canalejas.
Francisco Silvela
(Partit Conservador)
Antoni Maura
(Partit Conservador)
José Canalejas
(Partit Liberal)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC 10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899)
Davant la crisi de 1898, en 1899 la regent Maria Cristina d’Habsburg i Lorena crida a formar
govern al nou líder conservador Francisco Silvela, qui convocarà eleccions i formarà govern,
donant entrada a algunes figures alienes a la política anterior, com el general Polavieja o el líder del
conservadorisme català Manuel Duràn i Bas.
Regent Maria Cristina Francisco Silvela
(Partit Conservador)
Camilo Polavieja y del
Castillo
(general)
Manuel Duràn i Bas
(líder del
conservadorisme català)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El nou govern adopta el discurs regeneracionista i inicia una política reformista: projecte de
descentralització administrativa, creació de nous impostos que graven els productes de primera
necessitat per fer front al deute contret durant la guerra de Cuba, impuls de l’educació i la cultura, etc.
Camilo Polavieja y Del Castillo (general)
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Francisco Silvela
(Partit Conservador)
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El nou govern adopta el discurs regeneracionista i
inicia una política reformista: projecte de
descentralització administrativa, creació de nous
impostos que graven els productes de primera
necessitat per fer front al deute contret durant la guerra
de Cuba, impuls de l’educació i la cultura, etc.
Manuel Duràn i Bas (líder
del conservadorisme català)
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Les noves càrregues fiscals van impulsar, especialment a Catalunya, un boicot dels contribuents a la
recaptació de tributs (tancament de caixes), que va provocar la sortida del govern dels ministres més
renovadors, que van dimitir i, malgrat que el govern conservador es va mantenir en el poder, el 1901 la
regent va tornar a atorgar el govern als liberals. L’esperit “regeneracionista” dura menys d’un any
i es torna al sistema de la Restauració previ, a les velles pràctiques del torn de partits, així el sistema
de la Restauració sobreviu al “desastre del 98”.
La regent Maria Cristina i els
seus fills
10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
A la primavera del 1902 (maig), quan va complir 16 anys, va pujar al tron el monarca Alfons XIII,
moment que coincideix amb una renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics.
Este año me encargaré de las riendas del Estado, acto de gran
trascendencia tal y como están las cosas; porque de mí depende
si ha de quedar en España la monarquía borbónica o la república.
Porque yo me encuentro el país roto por guerras pasadas, que
anhela que alguien lo saque de esta situación: la reforma social a
favor de las clases necesitadas; el Ejército con una organización
atrasada en los avances modernos; la marina sin barcos; la
bandera ultrajada; los gobernadores y los alcaldes que no
cumplen las leyes, etcétera.; en definitiva, todos los servicios
desorganizados y mal atendidos. Puedo ser un rey que se llene
de gloria regenerando la patria (...). Pero también puedo ser el rey
que no gobierne, que sea gobernado por sus ministros y,
finalmente, llevado a la frontera (...). Espero reinar en España
como rey justo. Espero, al mismo tiempo, poder regenerar la
patria y hacerla, si no poderosa, al menos buscada, o sea, que la
busquen como aliada. Si Dios quiere, para bien de España.”
Diario personal de Alfonso XIII (1902).
En Carlos Seco Serrano: La España de Alfonso XII; Madrid,
Cuadernos de Historia 16, 1985. Nº 1985.
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
L’any 1903 va morir el liberal Sagasta i fou substituït en el poder per Antoni Maura, cap del Partit
Conservador; mentrestant, al Partit Liberal es consolidava José Canalejas.
Antoni Maura José Canalejas
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Aquesta nova generació de polítics, influïda pel
regeneracionisme, va impulsar importants projectes de
reforma des de l’interior del sistema, però degut a la por
d’acceptar els riscos d’una veritable participació democràtica va
mantenir el sistema del bipartidisme i el torn pacífic, i amb ell
el falsejament electoral, perquè en aquest període n’hi ha més
divisió interna en els partits, que fa impossible la
democratització real del règim, tot i que intenten reformes
regeneracionistes per a salvar el sistema des de dins.
Antoni Maura i Alfons XIII
José Canalejas i Alfons XIII
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
Práxedes Mateo Sagasta
Antoni Maura i Montaner (1853-1925) era natural de Palma, va cursar
estudis de dret i va exercir com a advocat. Va començar la carrera política
com a diputat el 1881, a les files del Partit Liberal de Sagasta, on va entrar
de les mans de la seva família política, els Gamazo.
Fou ministre d’Ultramar amb Sagasta durant la guerra de Cuba. L’any
1901 va encapçalar una facció dissident del liberalisme i s’integrà al Partit
Conservador. En 1903, a la mort de Silvela, els seus companys el triaren
com a cap del Partit Conservador, substituint a Silvela. El 1913 se’n va
separar i va fundar el seu propi partit (mauristes).
Francisco Silvela
Antoni Maura
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Antoni Maura i Montaner (1853-1925) va ser 5
vegades president del govern (entre 1903 i 1922) i,
sobretot, és la primera figura política entre 1904 i
1909, de fet va ser president a l’anomenat “Govern
llarg”, que és el govern més llarg del regnat
d’Alfons XIII i que durà dos anys i mig (1907-
1909). Allunyat de la política, va morir a
Torrelodones (Madrid) el 1925. Maura va ser un
polític influït pel pensament regeneracionista.
Antoni Maura
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC El 1904, el conservador Antoni
Maura es va convertir en cap del
govern. Antoni Maura
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El 1904, el conservador Antoni Maura es va convertir en cap del
govern. Maura tenia un esperit renovador i reformista, però sempre
dintre de les idees del conservadorisme. El seu projecte polític es va
recollir en la consigna de “revolució des de dalt” (1907-09), que
defensava la necessitat que el règim s’havia de reformar des del
govern per impedir que el transformés una revolució popular.
De fet, és molt recordada la seva frase “O hacemos la revolución
desde arriba o nos la hacen desde abajo”. Per això, va intentar la
transformació del sistema a partir de la formació d’una nova base
social, la “gran massa neutra”, per ell era absolutament necessari
que tota aquesta gent que no participava a les eleccions, anés a votar.
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El gran objectiu de Maura era atreure a la
massa neutra al sistema polític, amb ajuda de la
qual pretenia configurar un Estat fort, capaç
de governar de manera eficaç i d’aconseguir
netejar el corrupte sistema de la
Restauració, és a dir, aconseguir tant
desbancar la vella casta de cacics com
impedir que les classes populars adquirissin
massa protagonisme, i per això s’havia de
guanyar el suport de les classes mitjanes
abstencionistes, perquè pensava que sense
trampes el Partit Conservador obtindria millors
resultats que el Partit Liberal. En aquesta
direcció, dirigeix una sèrie de reformes socials,
que provocaren una forta oposició dins del seu
propi partit.
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
De les reformes impulsades per Maura cal destacar:
Reforma la Llei electoral (1907). Intenta posar més difícil el frau
electoral, però ni acaba amb la corrupció ni democratitza el sistema, tot i
que amb ell la corrupció política minvà i va netejar bastant el sistema de la
Restauració.
Mesures econòmiques que intenten reactivar la indústria i la Llei de
colonització interior per estimulat l’agricultura.
Projecte de Reforma de la Llei d’administració local. Amb l’objectiu
d’atreure cap el règim el nacionalisme moderat no republicà, pretén
integrar el catalanisme amb un intent de descentralització del poder i pacta
amb la Lliga Regionalista de Francesc Cambó la concessió de més
competències i major autonomia als ajuntament i diputacions i el
reconeixement de les regions. Aquesta llei va ser considerada com
excessiva pels centralistes i com a insuficient pels autonomistes.
Reformes socials. Es crea l’Institut de Reformes Socials, aquest institut
s’encarrega de l’aprovació d’una sèrie de lleis com la Llei de vaga (llei que
planteja com deuen funcionar les vagues), s’aprova la Llei d’arbitratge
(per a resoldre enfrontaments obrer - patró), s’implanta la Llei de descans
dominical i es crea l’INP (Institut Nacional de Previsió, en 1909, que
s’encarregarà del pagament de pensions i de les assegurances obreres).
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Però la defensa de l’ordre social comportà una actitud molt intransigent en el manteniment de
l’ordre públic, especialment en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). La
repressió brutal que va seguir la revolta va ser la causa principal de la caiguda del govern
conservador.
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Maura va ser acusat d’un excés de duresa contra els responsables i
comença una campanya de desprestigi en la seva contra, coneguda
com a “Maura NO”, ja que el consideraven responsable de les
repressions. En aquesta campanya participaren la majoria de forces
d’oposició, també membres del Partit Liberal. Finalment, el rei
Alfons XIII va cedir a aquestes pressions i li demanà la dimissió, i
fou substituït per Segismundo Moret, seguint la lògica del torn de
partits. Al Partit Conservador va haver una escissió entre els
“mauristes” i els seguidors d’Eduardo Dato.
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC La càrrega, Ramon Casas, 1899. Oli sobre llenç.
Modernisme català (298 cm × 470,5 cm).
Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, Espanya.
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
Antoni Maura
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC 10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Finalment, el rei Alfons XIII va cedir a aquestes pressions i li demanà la dimissió, i fou substituït per
Segismundo Moret, seguint la lògica del torn de partits. Al Partit Conservador va haver una escissió
entre els “mauristes” i els seguidors d’Eduardo Dato.
Antoni Maura
Eduardo Dato
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
B.- José Canalejas (1910-1912)
Després de Moret, el
rei elegí a José
Canalejas del Partit
Liberal com a
president del govern.
José Canalejas
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
B.- José Canalejas (1910-1912)
Després de Moret, el rei elegí a José Canalejas del Partit Liberal com a president del govern. Va
rebre el govern a finals de l’any 1909 i va ser president del govern fins al 1912 (1910-12), quan va
morir assassinat a la Puerta del Sol. Representa una altra experiència regeneracionista i, juntament
amb Antoni Maura, va ser dels més representatius. Canalejas decideix continuar en la mateixa línia
que Maura, mantenint les reformes per ell iniciades, amb un intent de modernització política de
caràcter liberal, destacant una àmplia tasca legislativa.
José Canalejas i Alfons XIII
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Canalejas decideix continuar en la mateixa línia que Maura, mantenint les reformes per ell iniciades,
amb un intent de modernització política de caràcter liberal, destacant una àmplia tasca legislativa:
Intent de reduir el poder de l’Església. Va iniciar la reforma del procediment de finançament de
l’Església i va aprofundir en la separació de l’església i de l’Estat. La negativa de la Santa Seu a
qualsevol procés de reforma va comportar la promulgació de l’anomenada “Llei del Candau”, en
1910, “Ley del Candado”), que suposa la prohibició de noves ordes religioses. A França hi va haver
un gran moviment anticlerical, que va fer que moltes ordres religioses d’aquest país l’abandonessin
o varen ser expulsades, i la majoria varen emigrar cap a Espanya. Amb aquesta llei es va prohibir
l’establiment a Espanya de qualsevol ordre religiosa estrangera.
“Don Alfonso XIII, por la gracia de Dios y la Constitución, rey de España. A todos los que la
presente vieren y entendieren, sabed: que las Cortes han decretado y Nos sancionado lo
siguiente:
Artículo único. No se establecerán nuevas asociaciones pertenecientes a Órdenes o
Congregaciones Religiosas canónicamente reconocidas, sin la autorización del Ministerio de
Gracia y Justicia consignada en Real Decreto que se publicará en la Gaceta de Madrid,
mientras no se regule definitivamente la condición jurídica de las mismas (...)”.
Dado en Palacio a veintisiete de diciembre de mil novecientos diez. YO EL REY.
B.- José Canalejas (1910-1912)
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Canalejas destaca per una àmplia tasca legislativa:
Reformes
socials:
Lleis per millorar les condicions laborals,
especialment el treball femení.
José Canalejas
i Alfons XIII
Substitució de l’impost de consums per un
impost progressiu sobre les rendes, que va
comportar la protesta de les classes benestants.
Reforma la Llei de lleves o reclutament, el servei
militar passa a ser obligatori en temps de guerra i
va suprimir la redempció en metàl·lic.
B.- José Canalejas (1910-1912)
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
Canalejas destaca per una àmplia tasca
legislativa:
Canalejas va ser sensible al problema de les
autonomies regionals, especialment del
nacionalisme català, i convençut que la seva
incorporació al sistema ajudaria a estabilitzar-
lo, continuà l’apropament als catalanistes,
negociarà amb ells i va ser el principal
impulsor de la Llei de Mancomunitats, que
feia possible la unió de les diputacions
provincials per fer-se càrrec de la gestió
d’alguns serveis públics. Però aquest projecte
i la resta de reformes van ser interromputs
per la mort de Canalejas (1912).
B.- José Canalejas (1910-1912)
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas “El Presidente del Consejo de Ministros, José
Canalejas. A propuesta del Ministro de la
Gobernación y de acuerdo con mi Consejo de
Ministros. Vengo en decretar lo siguiente:
ARTÍCULO 1º. Para fines exclusivamente
administrativos que sean de la competencia de las
provincias, podrán éstas mancomunarse. La iniciativa
para procurarlo podrá partir del Gobierno, de cualquiera
de las Diputaciones Provinciales o de uno o de varios
Ayuntamientos que reúnan el 10 por 100 cuando menos
de los habitantes de las respectivas provincias.
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
La Llei de Mancomunitats fou aprovada
pel govern de Dato (1914) i només es va
constituir la “Mancomunitat de
Catalunya”.
“El Presidente del Consejo de Ministros, José
Canalejas. A propuesta del Ministro de la
Gobernación y de acuerdo con mi Consejo de
Ministros. Vengo en decretar lo siguiente:
ARTÍCULO 1º. Para fines exclusivamente
administrativos que sean de la competencia de las
provincias, podrán éstas mancomunarse. La iniciativa
para procurarlo podrá partir del Gobierno, de cualquiera
de las Diputaciones Provinciales o de uno o de varios
Ayuntamientos que reúnan el 10 por 100 cuando menos
de los habitantes de las respectivas provincias.
Canalejas destaca per una àmplia tasca
legislativa:
Las Corporaciones solicitadas o requeridas por la entidad iniciadora de la constitución de la mancomunidad,
cuando estén dispuestas a concertarse, designarán sus representantes y una vez reunidos procederán éstos
a la redacción del oportuno proyecto. Para examinarlo se reunirán las Diputaciones interesadas convocadas
por el Presidente de la entidad iniciadora, y siempre presididas por el Gobernador civil de la provincia en que
la reunión se celebre, y que para ser válida necesitará de la asistencia de las dos terceras partes, cuando
menos del número total de los diputados. Las Diputaciones acordarán luego separadamente si aprueban o
no las bases que resultasen aprobadas en la reunión general. Una vez aceptado el acuerdo o proyecto por el
voto de la mayoría absoluta de cada una de las Diputaciones interesadas, se elevará y someterá a la
aprobación del Gobierno, que habrá de examinarlo minuciosamente y detenidamente hasta estar seguro de
que no hay en él nada que directa ni indirectamente contradiga la legalidad constitucional y administrativa del
Reino, sino que, por el contrario, todas sus cláusulas se ajustan estrictamente a ellas. Si el Gobierno
concede la autorización, la mancomunidad se constituirá con plena y absoluta capacidad y personalidad
jurídicas para cumplir los fines taxativamente consignados en el acuerdo o propuesta (...).”
B.- José Canalejas (1910-1912)
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
També impulsà l’ocupació del protectorat del Marroc, que culmina l’any 1911 amb l’ocupació de
Larache.
Canalejas destaca per una àmplia tasca legislativa:
B.- José Canalejas (1910-1912)
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 10)
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
L’any 1912, Canaleja fou
assassinat d’un tir en el clatell
a la Puerta del Sol de Madrid
per un anarquista.
Els liberals es divideixen en
diferents faccions, sense un líder
clar.
B.- José Canalejas (1910-1912)
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC
L’any 1912, Canaleja fou assassinat d’un tir en el clatell a la Puerta del Sol de Madrid per un
anarquista.
Els liberals es divideixen en diferents faccions, sense un líder clar.
B.- José Canalejas (1910-1912)
10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931).
10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció.
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.
10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
A.- El conflicte colonial del Marroc.
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909).
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial. A.- Impacte polític.
B.- Impacte econòmic.
C.- Impacte social.
10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. 1v TEXT. 2v preg.
A.- Conjuntura de l’any 1917.
B.- Crisi militar.
C.- Crisi política.
D.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle.
E.- Conseqüències de la crisi del 1917.
10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923).
10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.
10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme.
10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg).
BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE
LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).
10.4.1.- La crisi de 1909.
A.- El conflicte colonial del Marroc.
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909).
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
A.- Impacte polític.
B.- Impacte econòmic.
C.- Impacte social.
10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social.
A.- Conjuntura de l’any 1917.
B.- Crisi militar.
C.- Crisi política.
D.- Crisi social i moviment obrer de
començament de segle.
E.- Conseqüències de la crisi del 1917.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).
10.4.1.- La crisi de 1909.
A.- El conflicte colonial del Marroc.
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol-agost 1909).
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
MAPA 14 (14 models)
GUERRA DEL MARROC
MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Granero Cueves
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,
Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A
(mateix mapa selectivitat 2012)
ALERTA!!! El comentari d’aquest MAPA 14 abasta diferents etapes de la crisi de la
Restauració, o sigui, del regnat d’Alfons XIII.
Feu una petita introducció del context en el canvi de segle, a continuació abordeu el
comentari a partir del punt: 10.2.8.- INICI DEL CONFLICTE COLONIAL, és a dir, quan
l’exèrcit espanyol fou derrotat a prop de Melilla, en el Barranco del Lobo (1909) per les
cabiles rifenyes, que va dur al govern d’Antoni Maura a mobilitzar els reservistes i, com a
conseqüència, a la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (punt 10.4.1.- LA CRISI DE
1909), per continuar el comentari endinsant-vos en el punt 10.5.3.- EL CONFLICTE
COLONIAL DE LA GUERRA DEL MARROC: ANNUAL (el desastre d’Annual de 1921,
derrota de l’exèrcit espanyol del general Silvestre), que va aprofundir més en la
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (punt 10.5.), perquè el comentari d’aquest mapa és un
dels punts importants, que durà a la DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (punt 10.6.), i
dins el primer període de DICTADURA MILITAR de Miguel Primo de Rivera (setembre
1923-setembre 1925), durà a l’èxit francès i espanyol del desembarcament a la badia
d’Alhucemas (1925). Cinc anys després, i posterior al segon període de DICTADURA
CIVIL DE RIVERA (DIRECTORI CIVIL, setembre 1925-gener 1930), el rei Alfons XIII tracta
de salvar la monarquia (Damaso Berenguer, Almirall Aznar), però en abril de 1931,
esdevé la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,
Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A
(mateix mapa selectivitat 2012)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La protesta es va iniciar el 18 de juliol de 1909, quan les tropes, que estaven a punt de ser
embarcades al port de Barcelona, es van revoltar, formant-se un important moviment
antimilitarista i anticlerical.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.1.- La crisi de 1909
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.1.- La crisi de 1909
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.1.- La crisi de 1909
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
A la revolta es van unir republicans, socialistes i anarquistes, que van formar un comitè de vaga el
dia 24 i cridaren a la Vaga General Revolucionària de la ciutat, pel dia 26, i van convèncer a molts
reservistes de no embarcar.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Comença la Revolució. És la Setmana Tràgica de Barcelona, que va del 26 al 31 de juliol.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Comença la Revolució. És la Setmana Tràgica de Barcelona, que va del 26 al 31 de juliol. Tota
Barcelona es va veure immersa en una revolta popular més o menys espontània.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
En aquells moments, Maura intentava elaborar una Llei d’administració local descentralitzadora
amb aportacions i millores de Francesc Cambó (diputat de la Lliga Regionalista al Congrés), però la
tasca de govern es va interrompre per la SETMANA TRÀGICA el juliol 1909, deguda a la derrota
de l’exèrcit espanyol a la frontera de Melilla, que provocà en el poble una vaga de protesta
declarada el dia 26.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
Antoni Maura
Francesc Cambó
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb
les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb
les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb
les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb
les forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
L’exèrcit ha d’intervenir i el govern hi envià tropes de València i Saragossa, controlant la situació el
dia 31. La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la duríssima
intervenció de l’exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzat. El
balanç durant la revolta fou: moren més de 100 persones, es cremen 60 esglésies i convents i molts
de comerços són assaltats.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Acabada la Setmana Tràgica, la
repressió posterior va ser extrema,
sobretot contra el moviment
anarquista.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
Centenars de detinguts (2500
detencions, segons algunes fonts),
2000 exiliats a França, 216
consells de guerra que afecten a
1700 persones processades per
tribunals militars, 53 cadenes
perpètues, de 17 condemnes a
mort 5 anarquistes executats,...
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La repressió posterior va ser extrema, sobretot contra el moviment anarquista. Centenars de
detinguts (2500 detencions, segons algunes fonts), 2000 exiliats a França, 216 consells de guerra
que afecten a 1700 persones processades per tribunals militars, 53 cadenes perpètues, de 17
condemnes a mort 5 anarquistes executats,...
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La repressió posterior va ser extrema: de 17 condemnes a mort 5 anarquistes executats, entre ells
el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia,
que és jutjat i executat com a inductor de la revolta. L’Escola Moderna era una escola de Barcelona
on s’aplicaven sistemes pedagògics anarquistes.
10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
També es van fer esforços des dels sindicats per a millorar l’educació i la cultura dels treballadors com
a mitjà d’alliberament: es creen els ateneus obrers, on s’organitzen activitats de caràcter lúdic i
educatiu, i propostes pedagògiques noves com l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia (de
caràcter anarquista) o l’Escola Nova (d’ideologia socialista).
Francesc Ferrer i Guàrdia
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
... 5 anarquistes executats, entre ells el famós pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola
Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia, que és jutjat i executat com a inductor de la revolta.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909)
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
1.- Els morts i detinguts durant la revolta i la repressió posterior, que ja hem vist.
10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
Francesc Ferrer i Guàrdia
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
2.- S’agreuja el conflicte clericalisme vs anticlericalisme. L’església reclamarà i aconseguirà
indemnitzacions per la crema dels seus edificis i frenarà l’intent posterior de Canalejas de
separar església i Estat, evitant l’aplicació de la “Ley del Candado”.
10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
2.- S’agreuja el conflicte clericalisme vs anticlericalisme. L’església reclamarà i aconseguirà
indemnitzacions per la crema dels seus edificis i frenarà l’intent posterior de Canalejas de
separar església i Estat, evitant l’aplicació de la “Ley del Candado”.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
3.- Augment del militarisme, que es presenta com l’únic capaç de solucionar els problemes, front a un
antimilitarisme obrer, cada vegada major.
10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
4.- La major importància del moviment obrer, especialment de l’anarquisme a Barcelona: en 1910
es funda la CNT.
10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera
Formació de la CNT.
L’anarquisme català serà important per la unió de diferents associacions obreres, la
Solidaritat Obrera (1907), que es transformarà en 1910 en la Confederació Nacional del
Treball (CNT), de caràcter nacional.
“El dia en què les minories conscients i afins en
procediments de lluita uneixin els seus esforços en una
tasca comuna, amb actuació simultània, plantejant i
desenvolupant els conflictes de lluita social en el més pur
terreny econòmic (...), aquell dia es demostrarà que existeix
ja una importantíssima minoria proletària conscient, a la qual
presta fàcilment la força la resta del proletariat, capaç de
demostrar que la burgesia sols viu i es sosté del reflex del
seu poder passat, quedant, per tant, impossibilitada per a
cometre els abusos que ara comet impunement. Aquesta
actuació combinada no podrà tindre efecte sense una unió i
intel·ligència dels elements afins en tàctica i orientació, avui
dispersos. La constitució de l’acordada Confederació
Nacional del Treball - Solidaritat Obrera, pot fer possible
aquesta necessària tasca.”
“Manifest a les entitats obreres” en Solidaridad Obrera,
Barcelona, 13 de gener del 1911.
RECORDATORI
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
5.1.- La dura repressió provoca protestes generals a tota Europa i a Espanya contra el
govern de Maura.
5.-
Conseqüències
polítiques:
Francesc Ferrer i Guàrdia
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
5.2.- Els liberals (de José Canalejas i Segismundo Moret) s’uneixen als partits d’esquerres
i republicans per demanar la dimissió de Maura amb suport de la premsa. Per tant,
trencament del PACTE DEL PARDO per la unió dels liberals amb els partits no dinàstics.
Comença la campanya: “MAURA NO!” Que finalment acabarà amb la dimissió del polític
mallorquí. → Davant les pressions exteriors i interiors, Alfons XIII dissol les Corts i crida als
liberals per a formar govern (primer Segismundo Moret i després Canalejas).
5.-
Conseqüències
polítiques:
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
5.-
Conseqüències
polítiques:
5.3.- Trencament de Solidaritat Catalana per estar la Lliga Regionalista a favor de la
repressió. Els sectors d’esquerra catalans critiquen durament al catalanisme de dretes de la
Lliga Regionalista, acusant-la de recolzar Maura i la repressió, → neix un nou
nacionalisme català, republicà i d’esquerres amb la formació de la Unió Federal
Nacionalista Republicana (1910).
Antoni Maura
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
5.-
Conseqüències
polítiques:
5.4.- Es produeix un apropament de les forces d’esquerra, que dóna lloc a la formació d’una
Conjunción Republicanosocialista, és a dir, republicans i socialistes es presenten a les
eleccions en llistes conjuntes.
Pablo Iglesias
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política
C.- Socialisme polític
El socialisme va tenir un creixement lent però constant. El PSOE augmenta la seva influència i, dins
de la coalició Conjunción Republicanosocialista aconsegueix el seu primer diputat en 1910: Pablo
Iglesias (eleccions després de la Setmana Tràgica de 1909).
Pablo Iglesias
RECORDATORI
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
5.-
Conseqüències
polítiques:
5.5.- El paper ambigu de Lerroux, durant la revolta, va fer que molts obrers es
desenganyaren del seu republicanisme populista i es situaren a favor de l’anarcosindicalisme
(CNT, 1910).
5.4.- Es produeix un apropament de les forces d’esquerra, que dóna lloc a la formació d’una
Conjunción Republicanosocialista, és a dir, republicans i socialistes es presenten a les
eleccions en llistes conjuntes.
5.1.- La dura repressió provoca protestes generals a tota Europa i a Espanya contra el
govern de Maura.
5.2.- Els liberals (de José Canalejas i Segismundo Moret) s’uneixen als partits d’esquerres
i republicans per demanar la dimissió de Maura amb suport de la premsa. Per tant,
trencament del PACTE DEL PARDO per la unió dels liberals amb els partits no dinàstics.
Comença la campanya: “MAURA NO!” Que finalment acabarà amb la dimissió del polític
mallorquí. → Davant les pressions exteriors i interiors, Alfons XIII dissol les Corts i crida als
liberals per a formar govern (primer Segismundo Moret i després Canalejas).
5.3.- Trencament de Solidaritat Catalana per estar la Lliga Regionalista a favor de la
repressió. Els sectors d’esquerra catalans critiquen durament al catalanisme de dretes de la
Lliga Regionalista, acusant-la de recolzar Maura i la repressió, → neix un nou
nacionalisme català, republicà i d’esquerres amb la formació de la Unió Federal
Nacionalista Republicana (1910).
5.6.- El paper ambigu de Lerroux, durant la revolta, va fer que molts obrers es
desenganyaren del seu republicanisme populista i es situaren a favor de l’anarcosindicalisme
(CNT, 1910).
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
5.-
Conseqüències
polítiques:
RECORDATORI
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Després del breu govern de Moret, el rei encomana
a Canalejas la formació d’un nou gabinet.
10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
Segismundo Moret
José Canalejas
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Després del breu govern de Moret, el rei
encomana a Canalejas la formació d’un
nou gabinet, que va fer aprovar
les Mancomunitats provincials,
va establir l’arbitratge de l’Estat en
conflictes socials i
va suprimir l’alliberació en metàl·lic
del servei militar.
10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
José Canalejas
10.3.- ELS INTENTS DE SOLUCIÓ.
EL REFORMISME DINÀSTIC 10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas
Canalejas destaca per una àmplia tasca legislativa:
Reformes
socials:
Lleis per millorar les condicions laborals,
especialment el treball femení.
José Canalejas
Substitució de l’impost de consums per un
impost progressiu sobre les rendes, que va
comportar la protesta de les classes benestants.
Reforma la Llei de lleves o reclutament, el servei
militar passa a ser obligatori en temps de guerra i
va suprimir la redempció en metàl·lic.
B.- José Canalejas (1910-1912) RECORDATORI
L’any 1912, Canalejas fou
assassinat d’un tir en el clatell
a la Puerta del Sol de Madrid
per un anarquista.
Els liberals es divideixen en
diferents faccions, sense un líder
clar.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
L’any 1912, Canalejas fou assassinat d’un tir en el clatell a la Puerta del Sol de Madrid per un
anarquista.
Els liberals es divideixen en diferents faccions, sense un líder clar.
L’any 1912, Canalejas fou assassinat d’un tir en el clatell a la Puerta del Sol de Madrid per un
anarquista. Els liberals es divideixen en diferents faccions, sense un líder clar.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.1.- La crisi de 1909
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).
10.4.1.- La crisi de 1909.
A.- El conflicte colonial del Marroc.
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909).
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
A.- Impacte polític.
B.- Impacte econòmic.
C.- Impacte social.
10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social.
A.- Conjuntura de l’any 1917.
B.- Crisi militar.
C.- Crisi política.
D.- Crisi social i moviment obrer de
començament de segle.
E.- Conseqüències de la crisi del 1917.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
A.- Impacte polític.
B.- Impacte econòmic.
C.- Impacte social.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
A l’estiu de 1914, quan al capdavant del govern
n’hi havia el conservador Eduardo Dato, va
esclatar la Primera Guerra Mundial, que va
enfrontar els anomenats imperis centrals
(Alemanya, Àustria) amb les potències aliades
(Gran Bretanya, França, Rússia) i en la qual van
intervenir molts altres països.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
A.- Impacte polític
Eduardo Dato i Alfons XIII
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
El govern de Dato es va declarar, de seguida, neutral en el conflicte, posició lògica tenint en compte
el tradicional aïllament d’Espanya des del segle XIX i la poca importància que tenia en aquest
moment. La neutralitat va mantenir Espanya fora del conflicte i va evitar el greu desastre que hagués
significat per a la població.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
A.- Impacte polític
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Però, la societat espanyola sí que es
dividirà en dos: els conservadors,
l’església i la majoria de l’exèrcit seran
majoritàriament germanòfils (partidaris
d’Alemanya i d’Àustria-Hongria), mentre
que els progressistes i republicans seran
aliadòfils (partidaris de França i Gran
Bretanya); els sectors obrers i sindicats es
mostren neutrals per considerar-la una
guerra imperialista.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
A.- Impacte polític
Eduardo Dato i Alfons XIII
Eduardo Dato
Antoni Maura
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
El triomf de la Revolució Russa, durant la guerra (1917), va estimular el caràcter revolucionari de
l’anarquisme i del socialisme, que veien com era possible el triomf d’una revolució obrera
(augmenten els conflictes socials).
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
A.- Impacte polític
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
El sorgiment de noves nacions al final de la guerra (Polònia,
Txecoslovàquia,...) radicalitzarà el discurs nacionalista cap a
l’independentisme: Francesc Macià funda Estat Català.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
A.- Impacte polític
Francesc Macià
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La neutralitat va suposar un fort creixement econòmic: els països en guerra (la majoria) necessiten
aliments, productes industrials, matèries primeres,... que estan disposats a pagar a qualsevol preu i que
Espanya els pot oferir.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
B.- Impacte econòmic
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La guerra beneficià especialment les indústries catalana (tèxtil) i
basca (metal·lúrgia) i la mineria basca, però els beneficis eren
purament especulatius i no van servir per invertir en modernitzar
l’estructura econòmica del país: igual que vénen amb la guerra es
perdran quan finalitzi aquesta.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
B.- Impacte econòmic
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
L’augment dels preus per l’augment de la demanda externa va ser molt fort (d’un 20%, arribant al
72% en el blat). El preus interiors també pugen desorbitadament, molt per damunt dels salaris.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
B.- Impacte econòmic
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Front a l’augment dels beneficis de la burgesia, la carestia de la vida es va convertir en un problema
per a les classes populars, es van encarir molt els productes bàsics com el pa, l’arròs, el bacallà i els
combustibles, fent que les condicions de vida dels treballadors (major part de la població)
empitjoren i s’accentuen les diferències socials.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
B.- Impacte econòmic
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Condicions de vida dels treballadors (major part de la població) empitjoren i s’accentuen les
diferències socials.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
B.- Impacte econòmic
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
L’augment de les diferències socials, junt a l’impacte de la Revolució Russa, agreujarà les protestes
obreres (de 212 vagues en 1914 a 463 el 1918).
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
C.- Impacte social
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
L’augment de les diferències socials, junt a l’impacte de la Revolució Russa, agreujarà les protestes
obreres (de 212 vagues en 1914 a 463 el 1918), encara més quan s’acabi el creixement econòmic en
finalitzar la guerra.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
C.- Impacte social
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Les organitzacions obreres van encapçalar una protesta, cada
vegada més gran, que va desembocar en el moviment vaguista de
l’estiu de 1917.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
C.- Impacte social
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).
10.4.1.- La crisi de 1909.
A.- El conflicte colonial del Marroc.
B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909).
C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.
10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
A.- Impacte polític.
B.- Impacte econòmic.
C.- Impacte social.
10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social.
A.- Conjuntura de l’any 1917.
B.- Crisi militar.
C.- Crisi política.
D.- Crisi social i moviment obrer de
començament de segle.
E.- Conseqüències de la crisi del 1917.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).
10.4.3.- La crisi general de 1917 i conflictivitat social.
A.- Conjuntura de l’any 1917.
B.- Crisi militar.
C.- Crisi política.
D.- Crisi social i moviment obrer
de començament de segle.
E.- Conseqüències de la crisi del 1917.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
A.- Conjuntura de l’any 1917
Puerta del Sol, Madrid, 1917
les desigualtats econòmiques,
la conflictivitat social,
les dificultats polítiques (crisi del
torn, necessitat de reformes,...) i
el descontent dels militars.
L’any 1917 es va caracteritzar per la coincidència de variats factors, entre els quals cal destacar:
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La protesta contra el govern serà generalitzada (oposició política, militars, sindicats, ...).
A.- Conjuntura de l’any 1917
Però el moviment de protesta fracassarà per diferents raons: els interessos dels que protestaven
eren molt diferents i no tenien cap programa comú, els militars es mostren indecisos i confosos (por
a una revolució obrera) i els sindicats es radicalitzen.
La crisi va ser general: política, social, militar i conduiria a una vaga general durant pràcticament tot
l’any 1917.
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
El descontent entre els militars peninsulars va anar
creixent perquè l’excessiu nombre d’oficials dificultava
els ascensos, que sols s’obtenien per mèrits de guerra al
Marroc (africanistes), a la qual cosa es sumava la baixada
del salari real per l’augment dels preus.
B.- Crisi militar
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Els oficials de baixa i mitjana
graduació formaren Juntes de Defensa,
associacions militars nascudes a
Barcelona que demanaven:
un augment salarial i
l’ascens únicament per antiguitat,
així com major protagonisme polític.
B.- Crisi militar
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Davant la negativa del govern van fer un manifest (juny
1917) contra el govern, demanant una regeneració del
sistema, la qual cosa va fer pensar als republicans que
l’exèrcit podria ajudar-los.
B.- Crisi militar
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La inestabilitat política (protestes socials i dels militars) va obligar als governs a mesures d’excepció
contínues i a la suspensió del Parlament i les garanties constitucionals, així com a formar governs
de concentració.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi política
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Davant les protestes socials i dels militars, Eduardo Dato clausura les Corts i
imposa la censura.
Eduardo Dato
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi política
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Davant les protestes socials i dels militars, Eduardo Dato
clausura les Corts i imposa la censura.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi política
Eduardo Dato
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Front a aquesta situació, la Lliga Regionalista (Cambó) organitzà a Barcelona una Assemblea de
Parlamentaris Catalans (5 de juliol de 1917) per a convocar Corts Constituents i reestructurar
l’Estat, descentralitzant-lo.
Francesc Cambó
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi política
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Front a aquesta situació, la Lliga Regionalista (Cambó)
organitzà a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris
Catalans (5 de juliol de 1917) per a convocar Corts
Constituents i reestructurar l’Estat, descentralitzant-lo.
Francesc Cambó
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi política
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
C.- Crisi política
Aquesta Assemblea de Parlamentaris Catalans (5 de juliol de 1917) convocà una reunió de tots els
diputats i senadors espanyols, però, davant la prohibició del govern, sols n’acudiren 71 dels 760.
L’assemblea es va celebrar, però la Guàrdia Civil la va dissoldre. Aquest moviment no va tindre
continuïtat:
la negativa de conservadors
i liberals a integrar-se en
l’assemblea,
les discrepàncies internes
entre catalanistes de dretes,
republicans i socialistes,
l’oposició de les Juntes de
Defensa a sumar-s’hi i
la por a un moviment social,
cada vegada més radicalitzat
(por a la revolució), van fer
fracassar el moviment.
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
El començament del regnat d’Alfons XIII (1902-1923/31) fou favorable al
moviment obrer, que va veure ampliat el nombre d’afiliats, aconseguint el
primer escó en 1910, en la persona de Pablo Iglesias. Des d’aquest moment
s’inicia una estreta col·laboració amb els partits republicans, que va contar
amb el suport, principalment, de Julián Besteiro, que considera necessari el
triomf de la burgesia (una revolució burgesa), com a pas previ per a
l’establiment d’una societat socialista. Col·laboració que es mantindrà al llarg
de tota la Segona República.
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.3.- Crisi general de 1917
Pablo Iglesias Alfons XIII Julián Besteiro
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
A nivell sindical, la UGT redueix el número de afiliats a Madrid, però creix en Andalusia, Astúries i
Biscaia.
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
En 1910, apareix una nova central sindical anarquista, la CNT, que manté una forta implantació en
Catalunya, Aragó, València i Andalusia.
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Cal esmentar el gran nombre d’afiliats que amb dues
centrals tenen en el sector agrari, cosa que explica,
també, la importància que va tenir en Espanya la
revolució bolxevic.
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la situació laboral va anar deteriorant-se pel
progressiu augment dels preus i pel manteniment dels salaris, cosa que va repercutir en la pèrdua
de poder adquisitiu de les classes més populars. Davant aquesta situació, la reacció dels dos sindicats
va ser la convocatòria de nombroses vagues.
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.3.- Crisi general de 1917
La càrrega, Ramon Casas, 1899. Oli sobre llenç.
Modernisme català (298 cm × 470,5 cm).
Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, Espanya.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Com a conseqüència, les protestes socials van ser les més importants, protagonitzades pels obrers i els
seus sindicats (UGT i CNT) per la baixada dels salaris reals front al fort augment dels beneficis de
les empreses.
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
En 1916, UGT i CNT havien acordat un manifest conjunt en què
demanaven al govern que parés la pujada dels preus o farien
una vaga general.
Aquesta vaga es durà a terme en desembre de 1916, amb una participació molt important i de forma
pacífica, però no aconseguiran el que demanaven.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
En març de 1917, UGT i CNT tornen a publicar
un manifest conjunt amenaçant amb una vaga
general revolucionària si el govern no intervenia
per a posar fi a l’augment de les diferències socials
i l’empitjorament de les condicions de vida dels
treballadors.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
El nombre de vagues no para d’augmentar durant tot l’any 1917 i la tensió esclatarà definitivament
de forma violenta, en agost, arran del fracàs de la vaga ferroviària i per solidaritat en València, UGT
crida a la VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA (agost de 1917) i se suma la CNT.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
UGT crida a la VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA (agost de 1917) i se suma la CNT.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La vaga general d’agost de 1917 va tenir una incidència molt desigual (poc seguida al camp), va
comptar amb un major èxit a les ciutats.
Vaga revolucionària de 1917 a Madrid
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La vaga general d’agost de 1917 va tenir una incidència molt desigual (poc seguida al camp), va
comptar amb un major èxit a les ciutats.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La vaga general d’agost de 1917 va tenir una incidència molt desigual (poc seguida al camp), va
comptar amb un major èxit a les ciutats, especialment a Madrid, Barcelona, País Basc, Astúries i
les zones mineres andaluses, on es va arribar a paralitzar la vida ciutadana.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La vaga general d’agost de 1917.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
D’aquesta manera, tot i l’absència dels camperols, aconseguirà paralitzar el país durant una
setmana, perllongant els enfrontament entre les forces de l’ordre i els vaguistes durant casi un any.
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La vaga general d’agost de 1917.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) 10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
El terrorisme anarquista és un dels principals problemes del país i el de la seva resposta que és el
pistolerisme patronal (la burgesia contracta sicaris per matar anarquistes), que provoca centenars de
morts, sobretot a la ciutat de Barcelona.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
L’ús de la violència per part d’obrers a Barcelona, Huelva i Astúries va provocar una reacció molt
repressiva del govern, que decreta la Llei Marcial i envia l’exèrcit a reprimir violentament el
moviment, la intervenció dels militars aturarà la vaga amb un balanç lamentable: més de setanta
morts, dos-cents ferits i, aproximadament, dos mil detinguts i condemna a cadena perpètua per part
de tribunals militars als membres del comitè de vaga.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La vaga general d’agost de 1917 és reprimida i, per tant, fracassa, però les protestes socials
continuaran i seran la causa principal de la caiguda del sistema canovista, perquè els anys següents
el sistema polític de la Restauració va entrar en la seva crisi definitiva. Al mateix temps, després
dels successos de 1917, el número d’afiliats sindicals seguirà augmentant.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
La crisi de 1917 va començar en el mes d’agost de 1917, quan la CNT, la UGT i els partits
d’esquerra convoquen la vaga general revolucionària, a tota Espanya, per intentar fer-se amb el
poder. A més, la Revolució Russa de 1917 (febrer i octubre) havia servit d’exemple per als partits
d’esquerra i organitzacions obreres sindicals, que creuen que la revolució era possible. Aquesta vaga
fou molt més forta que l’anterior (1916), cosa que va fer necessària la intervenció de l’exèrcit, a tota
Espanya, per aturar la Revolució i, posteriorment, una forta repressió.
D.- Conseqüències de la crisi del 1917
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Els fets del 1917 no aconsegueixen posar fi al sistema de la Restauració, que sobreviu a la crisi,
però el desgasten i suposen l’inici de la seva descomposició: la inadaptació a les demandes socials i la
manca de democratització faran caure el sistema sols cinc anys després.
D.- Conseqüències de la crisi del 1917
“(…) En el reinado de Alfonso XIII, el año 1917 representa una fecha crucial, como lo es, para la
Segunda República, la del año 1934. En uno y otro caso, lo que quiebra son los fundamentos mismos
del sistema, los supuestos en que este descansa (…).
En 1917, el transaccionismo que había sido la médula de la Restauración, según la concepción de
Cánovas, se vino abajo. La pacificación social y política que fuera su mejor fruto –al iniciarse la última
década del siglo XIX- quedó liquidada.
El turnismo – amenazado desde 1909 y en crisis a partir de 1913- hubo de buscar ahora una nueva
alternativa, aun dentro de la Restauración, a través de los “gobiernos de concentración” o “gobiernos
nacionales” – cuyo último ensayo desembocaría, en 1931, en la República-.
Los sectores contestatarios al Régimen se hicieron incompatibles con él, y apuntaron en lo sucesivo,
decididamente, a la revolución – para la cual venían estímulos, cada vez más apremiantes, desde el
oriente europeo-.
El Ejército – aparcado en el civilismo logrado por Cánovas y Sagasta -, pero en inquietud constante
desde 1899, aspiró ya, cada vez más decididamente, a asumir el control de la política.
De hecho, la Corona y el Ejército, las dos instituciones “reencontradas” en 1874, antes de que
Cánovas iniciase la construcción de su gran edificio estatal, serían los dos únicos bastiones emergentes
después del hundimiento de aquel. En consecuencia, la crisis siguiente -1921- supondría un ataque
concentrado contra ambos, y traería por consecuencia la dictadura militar, apoyada por el Rey.”
Seco Serrano C. “La España de Alfonso XIII”. Espasa Calpe. Madrid 2005. pp. 383-384.
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Els partits tradicionals dinàstics, la monarquia, la burgesia catalana de la Lliga Regionalista i
l’exèrcit s’uniren per salvar la situació revolucionària i van poder salvar el règim.
D.- Conseqüències de la crisi del 1917
Govern de concentració nacional presidit per Maura en 1918
A partir d’ara i fins a 1923, es formaran governs de concentració nacional, amb la unió de diferents
forces polítiques, per fer front a la crisi, es van unir en un mateix govern conservadors, liberals i la
Lliga Regionalista (el govern de concentració nacional presidit per Maura, en 1918, és el més
important).
10.4.3.- Crisi general de 1917
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Però els canvis de govern i de ministres van ser
constants i les diferències entre ells van fer impossible
qualsevol reforma, sent incapaços de contenir la inflació i
restablir l’ordre social.
10.4.3.- Crisi general de 1917
D.- Conseqüències de la crisi del 1917
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
Govern de concentració nacional presidit per Maura en 1918
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923).
10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.
10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme.
10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions
En cinc anys (1918-23) va haver una gran inestabilitat política: es van succeir 10 governs diferents.
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
Per una part, els mateixos partits dinàstics (Partit Conservador i Liberal) estan dividits, amb diferents
líders lluitant pel poder.
Des de la caiguda de Maura l’any 1909, el Partit Conservador està dividit en “famílies” que
lluiten entre elles.
Des de la mort de Canalejas, el Partit Liberal està, també, en crisi.
La situació política estava dins d’un cul de sac, ja que la majoria de forces polítiques de
l’oposició demanen convocatòria d’eleccions a Corts constituents per liquidar el sistema de la
Restauració, fer una nova constitució i passar a una nova etapa política, canviant de règim.
Antoni Maura José Canalejas Mort de José Canalejas
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions
Per una altra part, la inestabilitat política (protestes socials i dels militars) va obligar als governs a
mesures d’excepció contínues i a la suspensió del Parlament i les garanties constitucionals, així com
a formar governs de concentració.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
El fracàs dels governs de concentració suposà la tornada al torn: els conservadors van governar
entre 1919 i 1922 (assassinat d’Eduardo Dato en 1921 inclòs) i els liberals en 1923.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions
Davant la crisi institucional, l’exèrcit intervé cada vegada més en política, reprimeix els intents
revolucionaris i es presenta com l’únic capaç de salvar a la monarquia d’un sistema polític corrupte i
incapaç de solucionar els problemes (preparació de colps d’estat).
Govern de concentració nacional presidit per Maura en 1918
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions
Front al sistema, els partits de l’oposició (republicans i socialistes sobretot) no van ser capaços de fer-
li front amb un programa alternatiu fort i estan dividits: els radicals de Lerroux perden força i suport
obrer, els reformistes s’apropen als liberals i els republicans no avancen en excés.
Saborit, Anguiano,
Prieto, Largo
Caballero, Iglesias y
Besteiro
El PSOE creix però, des de 1909, opta pel reformisme (Julian Besteiro i Indalecio Prieto), en la
pràctica deixen de banda el seu caràcter revolucionari i s’integren en el parlamentarisme i duen
endavant una política reformista i moderada (pacten reformes que milloren les condicions de vida
dels obrers i accepten de facto el capitalisme).
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions
L’impacte de la Revolució Russa (1917) va provocar una
escissió en el PSOE: els reformistes moderats continuen en
el PSOE, mentre que els dirigents partidaris de donar suport
al règim bolxevic rus i integrar-se en la Tercera Internacional
(anomenada Komintern i creada per Lenin en 1919, que
aglutinava els Partits Comunistes) fundaran, en 1921, el
Partit Comunista d’Espanya (PCE), amb influència a
Biscaia i Astúries, però escassa a nivell global.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Les males condicions de vida dels obrers, la influència del triomf de la Revolució Russa i la intensa
agitació social en tota Europa amb el denominat Trienni Bolxevic (intents revolucionaris a
Alemanya, Hongria,...) fan augmentar la importància i l’activitat del moviment obrer, arribant a una
autèntica crisi social: el Trienni Bolxevic a Andalusia (1918-21) i el pistolerisme a Catalunya (1917-
23).
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Després d’una etapa de prohibició, la CNT es refunda al Congrés de Sants amb protagonistes com
Salvador Seguí, Angel Pestanya o Joan Peiró, continua amb el seu caràcter apolític, revolucionari i
anticapitalista, però es mostra partidària de negociar directament amb els patrons, sense polítics pel
mig.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
La CNT tindrà com a líders a Salvador Seguí, Àngel Pestanya i Joan Peiró.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
La CNT es convertirà en el sindicat anarquista més
important a Catalunya, Andalusia i València. El nombre
d’afiliats passa de 15.000 en 1915 a 700.000 en 1919 (en el
global espanyol i la majoria a Catalunya).
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
La lluita sindical en aquest període
va ser especialment greu a
Andalusia i Barcelona.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
A Andalusia, on la fam dels jornalers s’unia a l’augment dels preus, la influència de la Revolució
Russa i la riquesa dels “señoritos”, els anarquistes (i en menor mesura els socialistes) impulsen
revoltes camperoles en què cremen collites, ocupen terres, es reparteixen les propietats i arriben a
controlar els ajuntaments.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
A Andalusia, on la fam dels jornalers s’unia a l’augment
dels preus, la influència de la Revolució Russa i la riquesa
dels “señoritos”, els anarquistes (i en menor mesura els
socialistes) impulsen revoltes camperoles en què cremen
collites, ocupen terres, es reparteixen les propietats i
arriben a controlar els ajuntaments.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
La revolta comença a Còrdova en 1918, però s’estén per Andalusia, Extremadura i La Manxa.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
La revolta comença a Còrdova en 1918, però s’estén per Andalusia, Extremadura i La Manxa. El
govern declara l’estat de guerra i envia la Guàrdia Civil i l’exèrcit per a reprimir les revoltes, que
duraran fins 1921.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Les revoltes duraran fins 1921.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
A Barcelona, el 1919, va començar la vaga a La Canadenca, companyia que subministrava
electricitat a la major part de Barcelona, que va paralitzar el 70% de la indústria, durant mes i mig, i
obliga a patronal i govern a
acceptar la tornada dels acomiadats,
jornada de vuit hores,
augment salarial i
alliberament dels detinguts durant la vaga.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Però no compleixen allò pactat, els treballadors tornen a la vaga, i patronal i govern responen molt
durament (tancament d’empreses o lockout, repressió i pistolerisme).
La radicalització de sindicats i patronal
va fer que Espanya visqués fins a 1922 en
un permanent estat d’excepció, amb les
garanties constitucionals suspeses (el
govern ajuda a la patronal a reprimir les
protestes obreres).
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Davant la reacció de patronal i govern, alguns
grups d’anarquistes radicals van respondre a
aquesta situació tornant a l’acció directa i van
atemptar contra les autoritats, els patrons i les
forces de l’ordre. Entre aquest grups cal esmentar
Els Solidaris, que van actuar a Barcelona
(Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i
Francisco Ascaso).
Buenaventura Durruti
Joan Garcia Oliver
Francisco Ascaso
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Front als atemptats, els empresaris s’uneixen a la Federació Patronal: practiquen el lockout
(tancament patronal de les empreses), contracten pistolers a sou per assassinar els dirigents obrers
(pistolerisme, 1916-1923), elaboren llistes negres i creen el Sindicat Lliure, un sindicat groc
controlat per la patronal per frenar les revolucions obreres i contrarestar la força de la CNT.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
El govern, en ajuda de la patronal, nomena al sanguinari general Martinez Anido com a governador
civil de Barcelona: protegeix els pistolers de la patronal, du a terme una duríssima repressió contra
els sindicalistes i posa en pràctica la Llei de fugues (la policia pot disparar contra els detinguts si
intenten fugir).
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Martinez Anido com a governador civil de
Barcelona: protegeix els pistolers de la patronal, du a
terme una duríssima repressió contra els sindicalistes i
posa en pràctica la Llei de fugues (la policia pot
disparar contra els detinguts si intenten fugir).
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Durant l’època del pistolerisme (1916-23) es van produir més de 800 atemptats i 226 morts, entre
ells dirigents dels sindicats obrers com Salvador Seguí (el Noi del Sucre), el 1923, i l’advocat
laboralista Francesc Layret, el 1920, ambdós assassinats per pistolers a sou, coneguts empresaris i el
mateix president Eduardo Dato, assassinat per militants cenetistes el 1921.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)
Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922
10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Eduardo Dato
10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)
Davant les protestes socials i dels militars, Eduardo
Dato clausura les Corts i imposa la censura.
10.4.3.- Crisi general de 1917
C.- Crisi política
Eduardo Dato
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Assassinat d’Eduardo Dato
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme
Assassinat d’Eduardo Dato
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL
SISTEMA (1918-1923)
Assassinat i tomba d’Eduardo Dato
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923).
10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.
10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme.
10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual.
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)
10.2.- PROBLEMES DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923).
10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.
10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).
10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.
B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.
C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.
D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració
i pronunciament de Primo.
10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).
10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política.
A.- Republicanisme.
B.- Anarquisme.
C.- Socialisme polític.
D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.
E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.
10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.
10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.
10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc.
10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)
10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual
MAPA 14 (14 models)
GUERRA DEL MARROC
MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Maria Assumpció Granero Cueves
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,
Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A
(mateix mapa selectivitat 2012)
ALERTA!!! El comentari d’aquest MAPA 14 abasta diferents etapes de la crisi de la
Restauració, o sigui, del regnat d’Alfons XIII.
Feu una petita introducció del context en el canvi de segle, a continuació abordeu el
comentari a partir del punt: 10.2.8.- INICI DEL CONFLICTE COLONIAL, és a dir, quan
l’exèrcit espanyol fou derrotat a prop de Melilla, en el Barranco del Lobo (1909) per les
cabiles rifenyes, que va dur al govern d’Antoni Maura a mobilitzar els reservistes i, com a
conseqüència, a la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (punt 10.4.1.- LA CRISI DE
1909), per continuar el comentari endinsant-vos en el punt 10.5.3.- EL CONFLICTE
COLONIAL DE LA GUERRA DEL MARROC: ANNUAL (el desastre d’Annual de 1921,
derrota de l’exèrcit espanyol del general Silvestre), que va aprofundir més en la
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (punt 10.5.), perquè el comentari d’aquest mapa és un
dels punts importants, que durà a la DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (punt 10.6.), i
dins el primer període de DICTADURA MILITAR de Miguel Primo de Rivera (setembre
1923-setembre 1925), durà a l’èxit francès i espanyol del desembarcament a la badia
d’Alhucemas (1925). Cinc anys després, i posterior al segon període de DICTADURA
CIVIL DE RIVERA (DIRECTORI CIVIL, setembre 1925-gener 1930), el rei Alfons XIII tracta
de salvar la monarquia (Damaso Berenguer, Almirall Aznar), però en abril de 1931,
esdevé la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.
MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,
Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A
(mateix mapa selectivitat 2012).
EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931).
10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció.
10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).
10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.
10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917).
10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923).
10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg).
10.6.1.- Causes del colp d’estat.
10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. A.- Ideologia de la dictadura.
B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925).
MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930).
10.6.3.- Política econòmica.
10.6.4.- Política social.
10.6.5.- Política religiosa i cultural.
10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).
10.6.7.- Oposició a la dictadura.
10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia.
10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera.
BLOC III. TEMA 10/1.
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)
BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX
ÍNDEX TEMES BLOC II i PRINCIPI III
(1788-1808) (1808-13) (1814-1833)
(1833-1868)
(1868-1874)
(1870-1873)
(1875-1885) (1902-1931)
DICTADURA PRIMO RIVERA
(setembre 1923- gener 1930)
BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX
Tema 1 Tema 1 Tema 2
Tema 4
Tema 3
Tema 5
Tema 6
T-7
Tema 8
Tema 10
Tema 11
Tema 12
Tema 13
Tema 14
T-9: Desamortització i Moviment Obrer
Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5
Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9
Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 T-6
T1 (M1 preromans, M2 2a GPúnica -juny11/A-, M3 Hispània).
T2 (M4 s. XI, cristians i Al-Andalus, M5 expansió ss. XIII-XIV, M6, conquesta Illes Balears).
T3 (M7 territoris RRCC després de conquesta Granada).
T4 (M8 possessions Carles V, M9 possessions Felip II, M10 G30anys, Pau Westfalia i Pirineus -setembre11/A-).
T5 (M11 Tractat Utrecht, GSuccessió, Felip V).
T6 (M12 Guerra Francès).
T7 (M13 GCarlistes -juny12/A-).
T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-).
T11 (M15 eleccions 31).
T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans batalla Ebre).
T13 (M18 migracions anys 60, M19 descolonització Àfrica -set10/B-).
T14 (M20 mapa autonòmic amb via accés autonomia).
CRISI DE LA RESTAURACIÓ
(1898-1931)
Edat contemporània
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 A
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
BLOC II – Tema 8/3
HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
LA PRIMERA RESTAURACIÓ
BORBÒNICA (1875-1898)
Edat contemporània
HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 B
DICTADURA DE
PRIMO DE RIVERA (1923-30)
Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
Edat contemporània
Recommended