Ecosistemes periurbans: claus per entendre un paisatge nou

Ecosistemes periurbans:claus per entendre un paisatge nou

J Lascurain

ECOSISTEMES EMERGENTS

Producte de l’abandonament de la regulació per part de l’home

Producte d’un canvi de les condicions ambientals

O quan una espècie invasora modifica l’estructura de l’ecosistema...

O per una barreja dels factors desencadenants

I la seva persistència pot ser molt més important del que pensem.... Fins que no es deixi d’aplicar energia, la bola no cau.

El que diuen els llibres sobre la successió ecològica vers el clímax

La realitat

Als espais periurbans els nobel ecosystems són dominants

La influència humana arriba fins les zones aparentment més “prístines” Fins i tot, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, cal gestionar la competència pels prats alpins. Els cavalls no deixen prou menjar als ungulats salvatges.

Ecosistemes que necessiten ser gestionats

?

I com que gestionar té un cost, cal repensar els objectius de gestió

Les praderes de vegetació ruderal han substituit els antics sistemes braided sense vegetació

Unes praderes sovint amb vegetació exòtica i ruderal però amb molts invertebrats i animals que aprofiten aquesta riquesa.

Al Besòs un vespre qualsevol es veu molt moviment. Fins i tot dormiders importants per diverses espècies d’ocells (alàudids, esplugabous,..).

No oblidem que una de les colònies de cria d’Ardea cinerea més importants és al Zoo de BCN

Uns “novel ecosystems” que a demés de ser un corredor ecològic són un hàbitat que es pot potenciar

A menys de 1 Km de distància jo he vist un dormider de Bubulcus ibis en un canyar al Besòs

Noves aproximacions al concepte de gestió dels espais obertsQuan a la noció de procés i d’ecosistema novell s’afegeix el concepte de serveis ecosistèmics

L’abandonament dels conreus extensius de secà és un dels principals factors de degradació ambiental a Europa. La regressió d’espècies emblemàtiques com l’àguila cuabarrada estan directament vinculades a aquest procés

IMPRODUCTIU ???

Un model car, difícil de mantenir, i que, quan no es defineixen correctament els objectius de gestió, és ineficient.

Deleguem solament a l’administració la gestió del 80% del país?

Pot la natura generar els recursos necessaris per la seva gestió?

I si es torna a admetre la participació de més braços?

I si li fem cas?

El concepte dels serveis ecosistèmics introdueix no solament el factor econòmic sino també la necessitat d’assolir una gestió multifuncional

Als anys 70 a Gavà encara es veien dunes com aquesta

El cas de les dunes urbanes és un exemple

1992 Dunes construïdes al passeig marítim de Gavà: múltiples serveis ecosistèmics

Avui dia la el vent ha deixat de construir el relleu dunar. Com a molt tenim acumulacions de sorra a sotavent d’una planta com en aquesta foto.

O superfícies planes cobertes al 100% per vegetació

Quan hi ha transport eòlic, la sorra conforma mants eòlics però no dunes

Aquest procés, que passa també en altres llocs d’Europa, té el seu origen en l’acció combinada de diversos factors

Pluja de purins de gos, predació per gats domèstics, etc... són també alguns dels factors.

Segurament la proliferació de vegetació invasora també és important

El trepig del relleu dunar és segurament un dels factors més importants. Els ripple marks (arrissaments de sorra) desapareixen gairegé de forma complerta sota el trepig.

El creixement dels pins ha estat espectacular

Un procés que s’accelera

Un procés que s’accelera

El projecte DUNES HÍBRIDES té l’objectiu de cercar fòrmules de gestió que permetin recuperar els processos dunars tot potenciant la gestió de les dunes sota la perspectiva dels serveis ecosistèmics.

Les intervencions tenen l’objectiu de promoure un experiment en temps real. Es tracta de fer petites intervencions per poder analitzar els resultats. Per exemple, obrir cubetes de deflacció i reconstruir dunes. També arrancar alguns pins que tenen menys de 30 anys.

Un altre objectiu es cercar estratègies més extensives i simples d’eliminació de carpobrotus. Concretament es faran proves amb diferents profunditats d’enterrament.

Aprofitar l’energia del mar per crear paisatge: tractament paisatgístic de la platja a l’est del port de Calafell

Es tracta d’aprofitar un procés que es repeteix a la major part dels ports esportius on els corrents marins transporten sorra. Oportunitats de fer paisatge que fins ara s’han perdut!

Port Ginesta, Sitges 1994

Ara mateix tenim un escenari amb moltes senyals que ens inviten a crear paisatge!

Una làmina d’aigües salobres sense mosquits però amb peixos i qualitat visual

Una colonització espontània de vegetació de zona humida

La mateixa vegetació que en aquesta zona humida protegida (els Muntanyans)

A tan sols 7 km de distància tenim una situació similar

Una platja urbana molt natural on cria el corriol camanegre. Podem fer el mateix!

Podem re-introduir el fartet, una espècie amenaçada, pròpia d’aquests ecosistemes

I, amb un petit movement de terres, podem transformar això ...

....en això!

Amb un petit moviment de terres tindrem:•una làmina d’aigua sense mosquits•unes dunes•i un paisatge amb personalitat pròpia!

Les dunes seràn una marca de qualitat

El gran potencial de recolonització natural fa que l’esforç de plantació es limiti a les dunes, a les plantacions perimetrals, i a elements puntuals per crear les millors visuals.

El paisatge pristi, l’escenografia prístina on la natura no necessita de la mà de l’home per mantenir la seva harmonia,

segurament NO EXISTEIX A

CATALUNYA

Tanmateix bona part del lobby verd i fins i tot de la comunitat científica encara manté aquest predujici cultural

No tots

Una finca de Collserola com a “case study”

Fins i tot a les zones amb pendent hi havia conreus

Amb una trama de murs i sistemes de control de l’escorrentiu pluvial

Molt posiblement una vinya

Activitat ja vestigial als anys 70

I disfuncions per quasi abandonament al 2010

En 30 anys ha desaparegut el 87% de la superfície conreada

Amb efectes rellevants sobre la biodiversitat

Es poden pensar en solucions?

Es pot pensar en una gestió multifuncional?

Es pot modificar el balanç entre aigua verda i aigua blava?

Podem treure profit de l’excés de senglars?

VISIONS DIVERGENTS

I si descobrim que no és pecat pensar en el benefici econòmic? I si comencem a permetre iniciatives als sòls de major interès natural? Senzillament cal dissenyar un sistema de monitoratge suficientment eficient. I si dissenyem lleis que reconeguin aquest terreny de joc?

Un altre estudi de cas: restauració de pedreres o tradició?

Una pedrera en un entorn de suredes i explotacions forestals abandonades. Forta disminució d’espais oberts.

El soroll es localitza a unes instal·lacions fixes i una voladura setmanal

A l’edifici més alt cria una parella de xoriguers

Zones amb diferent intensitat de frequentació/alteració

44 anys per establir relacions funcionals amb els ecosistemes propers

Els tolls de les pedreres són els principals llocs de reproducció de Bufo calamita, una espècie catalogada per la Directiva d’hàbitats

La qualitat de l’aigua és un factor rellevant

Biodiversitat florística

Augment vegetació herbàcia i molts conills que aprofiten els saulons

Els rastres de cabirol són abundants

Penya-segats i aigua, una bona combinació?

Els tolls de la pedrera són lúnic punt d’aigua a l’estiu.

Es podria considerar un servei ecosistèmic la contemplació dels cabirols?

Doncs a Catalunya la restauració del relleu és la norma legal. No donen permís per fer restauracions reconeixent els nous paisatges

Hi ha moltes “tradicions” que podriem sotmetre a un millor anàlisi

La terrible història dels plàtans urbans a BCN

Els plàtans ofereixen molts serveis ecosistèmics

Protegeixen façanes de la radiació directa, generen microclimes més frescos a causa de l’escalfor latent d’evaporació. Retenen partíicules PM10. Redueixen la contaminació lumínica…….

Generen escenografies emblemàtiques de la ciutat

Sabem que els plàtans poden refrescar la pell de la ciutat i que són l’espècie d’arbrat urbà que manté més biodiversitat

I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?

És el clima a causa del declivi dels plàtans?

Com era aquest hàbitat fins els anys 70?

Les fotografies d’en Francesc Català Roca ens donen pistes ben clares: no hi havia asfalt!

Són els escocells un disseny invariable?

Si dissenyem l’escocell BCN i els deixem desenvolupar de forma natural, ....

..podríem refrescar la pell de la ciutat al pic de l’estiu!

Perquè això passa massa sovint a BCN!

I si podem alguns podadors?

Quina és la raó per podar aquest plàtan en més de la meitat de la seva capçada?

Consell de Cent esquina Provença

Quina és la raó per podar aquest plàtan en més de la meitat de la seva capçada?

Quan es desenvolupen de forma natural, les branques creixen en equilibri amb els condicionants de vent i càrrega. Amb la poda això desapareix

55ºC en octubre!

La pell de la ciutat s’escalfa molt: supera en molts llocs els 40ºC durant 6 mesos a l’any. I davant les previsions de canvi climàtic toca idear estratègies d’adaptació!

Els plàtans podrien reduir molt la temperatura a les façanes de major insolació (50% aproximadament de la trama Eixample).

Ja hem vist que recerca i gestió poden encaixarPerò sobre tot necessitem aproximacions noves als vells escenaris!

@lascuSGMsl info@sgm.es http://www.croma.org.es