View
598
Download
2
Category
Preview:
Citation preview
Teoria Social
Pobresa i exclusió social a Europa.
1. LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL A LA UE
2. LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE3. POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUÑA
1. Dimensió estàtica2. Estudi longitudinal, qui entra, qui surt.
4. I LA CRISI?
Teoria Social
LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL A LA UE
•EUROSTAT. •Eurobaròmetre 279.
Teoria SocialPercepció
La pobresa és heretada o adquirida?
28 28 29 32
59 58 59 48
13 14 1220
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
EU27
EU15
NMS1
2
ESPA
ÑA
NS/NCadquiridaheredada
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
Teoria SocialPercepcióQuina és la causa que hi hagi pobresa a la UE?
11
13
37
19
20
0%
20%
40%
60%
80%
100%
EU27
cap d'aquestes NS/NC
És una part inevitable del progés
Perquè hi ha molta injustícia en aquestasocietatSon població desafortunada
A causa de la peresa i manca de voluntat
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
Teoria SocialPercepcióde pobresa segons ideologia política.
1521 24 23
19
20 19 16
4536 32 40
12 13 15 8
9 10 10 13
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Esqu
erra
Cent
re
Dret
a
Espa
nya
(tote
s)
cap d'aquestes NS/NC
És una part inevitable del progés
Perquè hi ha molta injustícia en aquestasocietatSon població desafortunada
A causa de la peresa i manca devoluntat
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
Teoria Social
Percepcióprincipals causes de pobresa a la UE(diferents
factors)
3534
3329
2322
2114
1310
98
76
2
0 10 20 30 40 50
Atur de llarga duradaSalaris baixos
Ajuts socials i pensions baixesVíctimes alcohol, drogues, addicció
Manca d'educacióPatir alguna malatia o discapacitat
Ruptura familiarNo fan el suficient
Hi ha una manca de sensibilitatViure en una zona empobrida
Patir discriminació ètnica, sexual...No poder accedir a un habitatge
Tenir masses fillsPares pobres
NS/NC
%
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
Teoria SocialPercepció de pobresa o exclusió al municipi de residència a la UE 2007
2520
14 1419 20
29
1015
2218
13 158 8
1510 9
4 6 7 62 2
5 62 2 4 2 3
61 2
58 5548 48
44 44 43 42 42 41 40 3834 33 31 31 29 27 26 26 25
21 20 19 19 19 18 17 16 15 15 15 1310
0
20
40
60
80
100
Pobresa extremaSituació de pobresa
%
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
Teoria Social
LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE L’esforç econòmic
S80/20EL 60% de la renda mediana
Pobresa després de les transferències socialsRisc de pobresa
La despesa social
EUROSTAT. Panel Desigualtats Socials de Catalunya
Teoria SocialEsforç econòmic individual als països de la UE
2,3
4,9
6,4
5,5
0
2
4
6
8
10
EU27 EU15 NMS12 ESPANYA
Escala 1-10
Fuente: Eurostat, març de 2007. L’Esforç econòmic és una mitjana subjectiva construïda a partir de la sensació de pobresa i diverses dificultats econòmiques, per a ser comparades entre països.
Teoria SocialPoblació que expressa tenir dificultats financeres que li suposen un gran esforç.
2421
33
27
0
10
20
30
40
50
EU27 EU15 NMS12 Espanya
%
Fuente: Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
Teoria Social
Diferències entre les rendes més altes i les més baixes
a la UE l’any 2007 segons l’índex s80/20
Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009
S80/20 és un indicador que compara el nivell d'ingressos equivalents a les llars amb més renda respecte de les que tenen menys renda. ( dues dècil·les superiors versus dues dècil·les inferiors) En el cas d’Espanya les llars amb més riques disposen de 5,3 vegades els ingressos de les llars més pobres al 2007.
Teoria Social
5,3
5,5
5,5
6
5,3
6,55,5
Diferències entre les rendes més altes i les més baixes la UE l’any 2007 (índex S80/20)
Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009* Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
4,38*
Teoria Social
Fuente: Eurostat, març de 2007.
Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda, Polònia i Lituània els més pobres. Segons l’INE el percentatge per aquest any va ser de 19,9%
Percentatge de població en risc de pobresa(60% per sota de la renda mediana) 2007
910 10
1112 12 12
13 13 13 13 1315 15 15
1618 18 18
19 19 1920 20 20 20
21 21
0
5
10
15
20
25
SE CZ SI NL DK FI AT LU DE FR SK HU MT BE BG CY EE RO HR UK IT LV IE ES PT EL LT PL
%
Teoria SocialPobresa a Europa després de les transferències socials
2007
Font: Inequalities of income distribution.(data 2007) Eurostat 2009* Catalunya Panel Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
Teoria SocialRisc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar
els ajuts socials.Evolució 1996-2007
0
5
10
15
20
25
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
eu25 EU (25 countries)eu15 EU (15 countries)es Spain
%
Font: Eurostat, març de 2009
Teoria SocialRisc de pobresa a Espanya i la UE després d’aplicar
els ajuts socials, segons gènere. Evolució 1996-2007
0
5
10
15
20
25
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
HomesDones
%
Font: Eurostat, març de 2009
Teoria Social
Percentatge de despesa del PIB en protecció social
a la UE any 2006
20,9%
UE 25 27,0%
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
Teoria SocialTotal de despesa social per habitant a la UEany 2006
3.828,90 €
UE 25 6.057,40€
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
Teoria Social
Malaltia/ atenció sanitària Discapacitat vellesa Supervivència
Alemanya 26,2 7,5 40,6 1,4Aústria 24,2 8 45,5 1,3Bèlgica 26,4 6,5 32,6 9,4Xipres 23,7 4,2 45,7 1,8Dinamarca 20 13,5 36,1 0Eslovàquia 29 9,3 37,9 0,7Eslovènia 32 8 42,1 1,6Espanya 30 7,3 39,7 2,9Estònia 31 9 42,3 0,8Finlàndia 24,7 12,8 32,2 3,6França 28,2 5,5 34,8 6,1Grècia 25,7 4,9 45,9 3,4Hungria 28,9 10,1 35,9 5,7Irlanda 40,4 5,1 17,4 4,9Itàlia 25 5,9 49,5 9,7Letònia 23,9 9,5 46,2 2,4Lituània 28,6 9,9 43,8 2Luxemburg 24,5 13,3 25,5 10,3Malta 26,7 6,6 48,8 1,8P.Baixos 28,4 10,2 33,8 5Polònia 19,1 11,3 54,1 4,8Portugal 28,4 9,7 37,5 6,6R.Unit 29,9 9,1 40,5 3,2R.Xeca 34 7,7 38,7 1Suècia 24,5 14,2 36,5 2,1UE 15 27,2 7,7 39,6 4,4
La despesa social pública per camps I
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
Teoria Social
Familia / Infancia
Atur /desocupació llar exclusió
social Administració altres despeses
Alemanya 10,1 8,3 0,8 1,6 3,4 0,2Aústria 10,4 5,8 0,4 1,4 1,7 1,3Bèlgica 6,7 11,9 0,2 1,5 3,4 1,3Xipres 11,2 4,9 2,3 4,4 1,7 :Dinamarca 12,7 9,2 2,3 3,4 2,9 :Eslovàquia 10,3 6 0,1 3 3,4 0,1Eslovènia 8,4 3 : 2,7 2 0,2Espanya 3,4 12,5 0,8 0,9 2,4 0,2Estònia 12,5 1,6 0,4 1,1 1,4 :Finlàndia 11,1 9,5 1,1 2 3,2 :França 8 7,3 2,7 1,4 4,1 2Grècia 6,7 5,7 2,2 2,3 3,1 0Hungria 11,9 2,9 2 0,6 2 :Irlanda 14,9 7,9 3,1 2,2 4 0,2Itàlia 4,3 1,9 0,1 0,2 2,7 0,7Letònia 10,2 3,3 0,6 1,2 2,2 0,4Lituània 8,5 1,5 0 2,5 3,1 0,1Luxemburg 17 4,6 0,7 2,2 1,5 0,3Malta 5,1 6,8 1,6 1,3 1,2 0P.Baixos 4,5 5,8 1,2 4,4 4,8 1,8Polònia 4,5 3,4 : 0,8 1,9 0,2Portugal 5 5,3 0 0,9 2,2 4,4R.Unit 6,6 2,6 5,5 0,8 1,9 0R.Xeca 8,1 3,8 0,5 2,8 3,5 0Suècia 9,3 6 1,7 2,1 3,6 0UE 15 7,5 6,4 1,9 1,4 3,1 0,8UE 25 7,5 6,3 1,9 1,4 3,1 0,7
La despesa social pública per camps II
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
Teoria Social
Percentatge de la despesa social en despeses administratives (estructura personal, prestació servei...) a la
UE2006
2,2%
UE 253,1%
Font: Eurostat març 2009 (data 2006).
Teoria Social
POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUNYADimensió estàtica
La privació a CatalunyaEstudi longitudinal, qui entra, qui surt.
•Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB. http://www.obdesigualtats.cat/ •INE
Teoria SocialEL Llindar de la pobresa a Catalunya 2002.
llindar % 50% 60% 70%
Llindar de pobresa econòmica
4.838,10 € 5.805,80 € 6.773,4 €
% de pobres 11,3 18,6 27,1
Intensitat 2,0 4,2 6,9
Severitat 0,5 1,3 2,4
població pobre 721.500 1.181.700 1.720.700
Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria SocialEl llindar de la pobresa a Catalunya 2007.
Font: Parlament de Catalunya, sessió 17 de desembre de 2007.*El càlcul per a Espanya és de l’any 2005, i no varia segons membres de la llar. **algunes entitats com Justícia i Pau, Creu Roja o Càrites apunten que aquesta dada és més propera al milió de persones.
Llindar de la pobresa 60% por debajo de la renda media (estandarizado UE)
Llindar de pobresa econòmica 689,67€ mensuales (Espanya es de 8.276 € anuals)*
Percentatge de pobres 17% (INE Espanya 19,9%)
Població pobre 721.500 persones**
Teoria SocialDistribució de pobres a Catalunya segons grups d’edat
14,218,2
12,3
20,5
33,3
0
10
20
30
40
50
menors de 16 anys 16-29 anys 30-39 anys 50-64 anys 65 o més anys
%
Mitjana 18,6%
Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria Social
Distribució de la pobresa segons sexe i estat civil
17 15,7
23,1
14 15,5
22,1
17,3
26,2
21,1
36,7
0
10
20
30
40
50
% pobres casat/da Solter/a separat/a odivorciat/da
vidu/a
Homesdones
%
Mitjana 18,6%
Font: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria SocialDistribució del total de pobres segons estat civil i sexe.
71,2
39,2
24,7
28,2
2,9
12,9
19,7
1,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Home
s
Done
s
vidu/a
separat/a odivorciat/daSolter/a
casat/da
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria Social
Distribución de la población total y la población pobre según tipo de familia. Persona de referencia menor de 35
años. I
8
4
6,6
11,2
1,5
4,8
0
5
10
15
20
25
Joven, sin pareja, sin hijos Joven, nucleo en pareja, sinhijos
joven, nucleo con pareja, conhijos
Población totalPoblación pobre
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
1 de cada 4 joves que viuen sols estan en situació de pobresa. Són l’11% del total de Catalunya.
Teoria Social
18,8
8,5
19,3
6,17,4
68,5 7,4
14,3
3,7
6,5
9,8
0
5
10
15
20
25
pareja con hijosmenores de 16
años
Principio dedispersión.Pareja con
hijos, algunomayor 16
Dosgeneraciones.
Pareja sin hijos,algun joven
Núcleo conpareja, nijoven, ni
jubilada, sinhijos
Núcleo sinpareja, nijoven, ni
jubilado, sinhijos
Núcelo sinpareja, no
jubilado, conhijos
Población totalPoblación pobre
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Distribución de la población total y la población pobre según tipo de familia. Persona de referencia menor de 65
años ó 60 en caso de jubilada. II
Teoria Social
3,8
11,59,8
22,6
0
5
10
15
20
25
Persona mayor, núcleo sin pareja Persona mayor, núcleo en pareja
Población totalPoblación pobre
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Distribución de la población total y la población pobre según tipo de familia. Persona de referencia mayor de 65
años o de 60 en caso de jubilada. II
Teoria Social
5
22,424,7
32,2
10,7
58
24
17,9
25,8
12,1 12,2
0
10
20
30
40
50
1 2 3 4 5 6 ó más
Población totalPoblación pobre
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Porcentaje de pobres según la grandaria del hogar
Teoria Social
29,9
19,9
13,4 14,9
21
45,4
0
10
20
30
40
50
1 miembro 2 miembros 3 miembros 4 miembros 5 miembros 6 ó másmiembros
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Relación entre la grandaria del hogar y el porcentaje de pobres.
Media 18,6%
Teoria Social
Distribución de la población pobre según situación
ante el Mercado de Trabajo.
88,173,5
3,4
73,7
15,81,96,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Población Total Población pobre
Otros inactivos
Invalidez laboral
Parado/a
Trabaja
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria Social
12,7
31,529,1
36,3
0
10
20
30
40
50
Trabaja Parado/a Invalidez Laboral Actividad no económica(otros inactivos)
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Porcentaje de pobres según actividad económicade la persona de referencia. (no jubilados)
Media 18,6%
Teoria Social
3,9
0,60,3
3,3
1,2
0
1
2
3
4
5
Ningún miembrotrabaja
1 miembro trabaja 2 miembrostrabajan
No trabaja Trabaja
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Porcentaje de pobres. La situación de trabajo
Media 18,6%. Índice sintético
La persona de referencia vive en pareja La persona de referencia no vive en pareja
Teoria Social
3,8 47,3
12,6
4,2
11,5
33
41,4
0
10
20
30
40
50
Los dos ajornada
completa yfijos
Los dosfijos, uno a
jornadacompleta yotro parcial
Uno fijo yjornada
completa, yotro concontratotemporal
Los doscon
contratotemporal
Unoasalarido yotro porcuentapropia
Fijo yjornadacompleta
Fijo yjornada
completa
Contratotemporal(las dos
jornadas)
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Porcentaje de pobres según el tipo de contrato y temporalidad
en el mercado de trabajo.
Media 18,6%
Família. 2 ocupados Família o núcleo. 1 ocupado
%
Teoria Social
36,1 33,7
53,7
42,135,6
0
20
40
60
80
100
Paro Jubilación viudedad invalidez PIRMI o ayudassociales similares
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Porcentaje de pobres según el tipo de prestación económica de la que son beneficiarios.
Media 18,6%
%
Teoria Social
20,5
10,2
32
11,1
0
10
20
30
40
50
Vivienda en propiedad,sin cargas hipotecarias
Vivienda en propiedad,con cargas de hipotecas
o préstamos
Alquiler Cesión semigratuita ogratuita
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Porcentaje de pobres según el Régimen de propiedad o alquiler de la vivienda
Media 18,6%
%
El 31% del total de población en Cataluña tiene una vivienda con cargas de hipotecas yun 14,7% vive de alquiler
Teoria Social
1,04
3,58
11,07
0
5
10
15
20
25
El Hogar no se puede permitircomprar carne o pescado
semanalmente
Comprar medicamentos que recetael médido suponen un esfuerzo muy
grande
El hogar no se puede permitireconómicamente comrpar ropa de
abrigo una vez al año
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Porcetnaje de individuos afectados por algúntipo de privación.
La dimensión básica de consumo I.
Teoria SocialPorcetnaje de individuos afectados por algún
tipo de privación.La dimensión básica de consumo II.
1,04
3,58
11,07
2,68
6,01
0
5
10
15
20
25
El hogar no se puedepermitir
económicamenteropa nueva cada
temporada
El hogar no se puedepermitir
económicamentecomprar zapatos
cada año
El hogar se hademorado en pagar
el alquiler
el hogar se hademorado en pagar
la hipoteca
El hogar se haretardado en pagarlos recibos de agua,
luz, o gas
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria SocialPorcetnaje de individuos afectados por algún
tipo de privación.La dimensión básica de la vivienda.
7,33
0,41,92
3,761,99 1,92
0
5
10
15
20
25
El hogar tiene unadeficiencia gravey hay grandesdificultadades
para solucionarla
Hay fata de aguacorriente i/o váter
i/o baño
Problemas dehumedad
Problemas defalta de
ventilación,grietas en la
pared, aluminosiu otros
problemas deseguridad
instalacionesdeficientes
Problemas de friopor el malaislamiento
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria SocialPorcetnaje de individuos afectados por algún
tipo de privación.La dimensión secundaria I.
14,24
19,71
8,47
23,92
0
5
10
15
20
25
con los ingresos que tienedice que llega a final de
mes con dificultad
Los gastos de viviendasuponen mucho esfuerzo
No se pueden permitireconómicamente una casa
confortable
No se pueden permitircambiar los mueblescuando se estropean
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria SocialPorcetnaje de individuos afectados por algún
tipo de privación.La dimensión secundaria II.
5,34
2,11
7,61
23,83
0
5
10
15
20
25
No se pueden permitiarcambiar electrodomésticos
cuando se estropean
En el hogar nadie disponede coche
No se pueden permitirregalos a amigos o
familiares una vez al año
El hogar no se puedepermitir económicamente irde vacaciones una vez al
año.
%
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2002. FJB.
Teoria Social
POBRESA I DESIGUALTAT SOCIAL A CATALUNYA
QUI ENTRA I QUI SURT A LA POBRESA
•Panel de desigualtats socials de Catalunya 2002-2003-2004 FJB. http://www.obdesigualtats.cat/ •INE
Teoria SocialIncidència, intensitat i severitat de la pobresa a Catalunya2000-2004
2000 2003 20042004 Espanya
2004 UE
Risc de pobresa (incidència) 18,6 18,4 18,5 19,9 16%
Intensitat 4,2 4,6 4,6
Severitat 1,3 1,7 1,6
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
Teoria SocialLes transicions dins i fora de la pobresa
any2004
no pobre pobre total
2003
no pobre 91,32 8,688,1%(UE) 100
pobre 29,7839.8%(UE) 70,22 100
total 81,67 18,33 100
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
Teoria SocialPobresa a Catalunya: Qui entra qui surt.
Fuente: Panel de Desigualtats Socials a Catalunya 2003-2004. FJB.
Llindar 2004
Llindar 2003
Davalllada
Pobresa persistent
Incr
emen
t
SUPEREN
EM
PIT
JOR
EN
Teoria Social
I LA CRISI ACTUAL?Que aporta a la dimensió del risc de la pobresa?
Qui pagarà les conseqüències?
Teoria SocialAturats/des a Espanya i Catalunya 2009
Espanya 13,91% 3.481.859 2.435.894 30,00Catalunya 11,82% 479.487 378.268 21,00
Font: MTAS 2009
Teoria SocialQuè posa en evidència la nova situació?
Destrucció d’ocupació (14% atur, però més aturats que mai 3.207.900, 620.000 llocs de treball destruits)
Dificultats empresarials per fer front als compromisos (circulant) i mantenir nivells anteriorsAugment de la morositat familiar (3,80% Gener de 2009. 4,8% Caixes, 3,2% Bancs, increment 27% en relació al 2008 de deutes a comerços per pagaments ajornats)
Augment massiu de la demanda d’assistència social (BCN 2008 = 38.000 persones Càrites) Augment de les mesures liberalitzadores i privatitzadores de l’Estat de Benestar
En General:mesures que arriben tard, són poc efectives, no són estructurals, i donen més resposta als “culpables de la situació” que no pas eines reals a les “víctimes.”
En l’etapa anterior de creixement no s’ha invertit en mesures de combatre la pobresa ni en propostes estructurals. El cicle expansiu anterior és dels més llargs que es recorden.
Teoria SocialCom pot afectar la situació de crisi?Des del punt de vista de la pobresa
Accentua els nous factors de risc de pobresa:Precarietat del mercat de treballSistemes de protecció social febles, i liberalització i privatització de drets.Increment de la desocupació sense dretsNoves tendències demogràfiques
Nuclis familiars més vulnerablesLa nova immigració
Major esforç econòmicDeuteshabitatge
Augment de la població sensible al risc de
pobresa des d’un punt de vista monetari:Pèrdua del poder adquisitiu
Pèrdua feinaJubilar-seEnviudarIncrement deutesIncrement preus primeres necessitats
Noves exigències familiars
INCREMENT DE LA POLARITZACIÓ I DUALITZACIÓ SOCIAL
Teoria SocialMesures proposades per a combatre la situació de crisi econòmica pels agents econòmics i socials
Proposta de la banca espanyola:Disposar de més liquiditat per a evitar col·lapse del sistema financer. “situació de crisi nacional”, i evitar la “fallida”
Proposta de la banca catalana:Augmentar els ingressos de l’Estat a partir de pujar l’IVAReduir els impostos a les empreses per fer-les més competitives.Ajudar als emprenedors
Proposta de la CEOEAbaratiment dels acomiadamentsRebaixes fiscals a les empreses per a evitar acomiadaments i poder competir.No pujar salaris per sobre 1%. (diverses mesures)
ALTRES PLATAFORMES EMPRESARIALSReforma del mercat de treballRebaixa de costos
PLATAFORMES SINDICALSGarantir el poder adquisitiu dels salaris (convenis col·lectius)
Estimular el consumRenda garantida de ciutadania (només alguns sindicats) per a població sense atur.
CONFAVIntervenció estatal per protegir a la població més vulnerableRebaixa de la pressió fiscal de taxes i tributs municipals.
MESURES DEL GOVERN CENTRAL, AUTONÒMIC, LOCAL....
Recommended