View
192
Download
5
Category
Preview:
Citation preview
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
L’Hospital de la Santa Creu
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
• Hospital en època medieval:
Equipament destinat a oferir assistència als necessitats i a
curar els malalts.
Influència del cristianisme: cura del cos i de l’esperit.
• Hospital en època actual:
Equipament destinat a proporcionar a la població una
assistència mèdico-sanitària completa, tant curativa com
preventiva.
Concepte d’hospital
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
• Fins al s. XV: – Lloc on s’acull als pobres “ben morir”– Influència de la hospitalitat cristiana.– L’hospital acull a malalts, pobres, orfes, etc.
• A partir del s. XV: – Nova finalitat hospitals: de lloc de “ben morir” a llocs on curar-se.
L’hospital acull als pobres malalts.
• S. XIX: – Avenços en higiene pública que milloren les deficiències sanitàries. – Desenvolupament de la medicina clínica i quirúrgica.– Aparició de l’anestèsia i l’asepsia.– Aparició de les especialitzacions.– L’hospital només acull a malalts.
Concepte d’hospital
Hospital de la Santa Creu: origen
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
• A Barcelona existien a l’Edat Mitjana una sèrie d’hospitals, creats per particulars i per l’administració civil o religiosa.
• A finals del s. XIV la situació d’aquests hospitals era molt deficient, tant en l’aspecte econòmic com en l’assistencial. Es decidí reunir-los en un sol hospital.
• El 1401 es fundà l’Hospital General de Santa Creu, que reuní sota una única administració els hospitals de les fundacions eclesiàstiques i municipals (Pere Desvilar, Marcús, Colom, canonge Vilar, Santa Margarida o dels Mesells i Santa Eulàlia del Camp).
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Reglamentació
• Ordinacions de 1417, ampliades i modificades el 1571, el 1667 i 1707
• Constitucions de 1756• Reglaments de 1852 i 1869• Directori antich dels il·lustres administradors de l’hospital
general de Santa Creu de Barcelona. [ca. S.XVI-XVII] (Arxiu Històric HSCSP) Document redactat per un administrador eclesiàstic, que va estar en el seucàrrec durant 3 mandats. Descriu les obligacions del personal que tenia més importància en el centre, ja fos administrativa, espiritual o mèdica.
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Taula, o sumari breu de las ordinacions fetas a XXVIII, de abril del any MDLXXI… Barcelona, 1707. BC AH 617, doc. 75
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
A qui s’acollia?• Malats. Infants, bojos o orats, dones embarassades, invàlids i
vells. Soldats ferits durant les guerres. El lloc de procedència dels malalts és divers.
• Separaven infants, orats, gestants i dones en general, veneris, leprosos, convalescents, estats epidèmics, invàlids i vells.
• Els vells, invàlids i malalts crònics van ser traslladats el 1586 a l’Hospital de Santa Maria de Misericòrdia, perquè eren molt costosos per la deficient economia de l’hospital. Tot i que quan la Casa de la Misericòrdia estava molt plena, tornaven a l’hospital.
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Els nens a l’Hospital• L’Hospital tenia gran quantitat de nens. Els que es quedaven
des del moment del part, els que arribaven a través del torn o la porta, d’arreu del Principat. Eren una gran despesa per a la institució. Els que sobrevivien eren seguits durant tota la infantesa, als nois se’ls ensenyava un ofici i a les noies se les enviava a servir i se’ls donava una dot.
• 1504. 400 dides, fora i dins la ciutat, que alletaven els infants entre sis mesos i un any.
• 1853. Els nens passen a la Casa de la Maternitat (C. Ramalleres) fins que es creen els pavellons de la Maternitat (1889-1910).
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
A qui acollia? Els nensDepartament de dides. Nens fins a 2 anysDepartament de govern. Nens fins a 5-7 anys. Nens i nenes
juntsDepartament d’exposits i donzelles. Nois i noies separats a
partir dels 7 anys.
Entrada Fora A casa
1806 648 934 2691821 628 234 1851897 636
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Any Homes Dones Total Morts
1457 323 23 346 91 26%
1473 204 66 270 118 47.7%
1483 396 106 502 254 50.5%
1497 177 66 243 112 46%
1566 1570 320 1890 438 23.17
1577 2312 746 3058 620 20.27
1587 1627 474 2101 589 28%
1597 2712 830 3542 719 20.29%
1607 3385 1741 5126 1166 22.74%
1807 17582981 soldats
1894 6793 820 12.0%
1861 381 396 677
1878 569 433 1002
1896 4058 518
Xifres
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Personal de l’Hospital
• Administració general – 4 administradors i el prior
• Intendència general– Comprador– Guarda-roba– Reboster, fuster, sastre, sabater, pastor, carreter, etc.– Panisser– Boteller– Coc i també gallinera (s’ocupava de fer el caldo)
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Personal de l’Hospital• Personal sanitari
– Metges. Feien entre 2 i 4 visites diàries, acompanyats per l’infermer, l’apotecari, el medeciner i el barber. Hi havia els metges de casa, que residien a l’hospital i tenien dedicació completa a l’hospital, i els de fora de l’hospital.
– Barbers o cirurgians. Fins al s. XVIII sota les ordres del metge: fan sangnies, apliquen sangoneres, cauteritzen i amputen.
– Especier o apotecari. Encarregat de preparar els medicaments (a la farmàcia de l’hospital). Els metges, quan passaven visita, redactaven la recepta a la llibreta de l’apotecari, que preparava la medecina.
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Personal de l’Hospital
• Personal sanitari– Infermer. Rep als malalts, s’ocupa de la higiene, de la salut física i
espiritual i del menjar.– Pare i mare de les cambres. S’ocupen dels cambrers i cambreres de les
sales, de les dides, de les donzelles, dels bojos i dels infants. – Sobrestant i passioner: Encarregats de donar les medecines (xarops,
purgants, untures). El passioner també assisteix als moribunds
• 1405. Confraria de la Santa Creu: setmaners i setmaneres.
• S. XVI. Congregació de la Nativitat de Nuestra Señora, de l’església de Betlem
• 1731. Darderes. Associació de dones seglars per atendre les malaltes pobres de l’Hospital. El 1883 es convertiren en congregació religiosa.
• 1784. Germandat de germans de la caritat. El 1927 esdevingué la Societat Laica del Germans de la Santa Creu, que treballà també a altres hospitals.
• 1790. Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Són les primeres en rebre una certa formació especialitzada, a París.
Cura dels malalts: associacions laiques i religioses
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Finançament• 1401. Martí l’Humà concedeix privilegi per heretar els béns dels qui morien a
l’hospital sense fills legítims o il·legítims.
• Rendes i censos dels antics hospitals.
• Llegats testamentaris i donacions de particulars, que buscaven assegurar-se la vida eterna.
• Almoines i guardioles de la Llotja i naus del port. Els baciners feien col·lectes arreu de Catalunya i posteriorment s'estengué a Rosselló, Cerdanya, Aragó i al s. XVII podien fer col·lectes a tota Espanya.
• Privilegi de 25 de juliol de 1587, del rei Felip II, pel qual les comèdies i representacions públiques només es podien fer on deien els Administradors, que rebien una taxa dels comediants i del públic (Teatre a l’Hospital)
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Copia de el Real privilegio que concedio la Magestad de Felipe III [sic], rey de las Españas, de feliz memoria, al Hospital General de Santa Cruz de Barcelona acerca del arrendamiento de las comedias. [Madrid? : s.n., 1587 o post.]BC. AH 617, doc. 16
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Epidèmies• Edat Mitjana: Pesta negra.
– Al llarg del S. XIV es calcula que va morir entre 1/3 i la meitat de la població europea. A Barcelona fins a un 60% de la població.
• Edat moderna: Febre groga (s. XIX) , còlera (s. XIX) i grip (s. XIX i XX). – 1821: 18.000 morts de febre groga a Barcelona
• Mesures preventives contra les epidèmies:– Limitació d’activitats comercials a la zona afectada– Restricció d’accés a la ciutat– Trasllat dels malalts a edificis fora de les muralles
(cases del morbo)
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Docència mèdica
• 1401-1403. Estudi General d’Arts i Medicina de Barcelona, fundat per Martí l’Humà en un lloc proper a l’Hospital, al portal de la Boqueria. 1559 es traslladen al nou edifici de dalt de tot de les Rambles, que serà la Rambla dels Estudis.
• S. XVII. Aula d’Anatomies (cap al 1644). S’hi feien estudis anatòmics i autòpsies, que augmentaren molt amb les pestes.
• 1715. Supressió de la universitat a Barcelona. Trasllat a Cervera• 1760: Reial Col·legi de Cirurgians. Es crea perquè els futurs cirurgians rebin
una formació equiparable a la dels metges.
• 1842-1843: Facultat de Medicina de Cervera es trasllada al Reial Col·legi de Cirurgians.
• 1843: S’unifica la carrera de metge i cirurgià.
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
L’anestèsia a l’HospitalLa primera anestèsia a Catalunya
http://www.bnc.cat/El-Bloc-de-la-BC/La-primera-anestesia-a-Catalunya
Llull ja experimentava amb substàncies químiques i va obtenir l’anomenat vidriol dolç, que al segle XVIII va ser anomenat èter.
S. XVIII als salons francesos les dames utilitzaven l’òxid nitrós com a “gas hilarant”
S. XIX als Estats Units s’utilitzava l’èter i l’òxid nitrós en espectacles públics, com desinhibidor.
1842. S’utilitza per primer cop l’èter en una operació. No se’n fa difusió.1844-46. Metges nord-americans comencen a utilitzar-lo, primer a
odontologia. 1848. S’utilitza per primer cop el cloroform.A Espanya i Catalunya l’anestèsia arriba el 1847, al gener a Madrid i al
febrer a Catalunya, on a l’Hospital s’amputa un peu amb èter.
Marga Losantos. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Farmàcia
• L’Hospital va tenir una apotecaria gairebé des dels inicis. A les Ordinacions de 1417 s’indiquen les obligacions i deures de l’especier o apotecari.
• La farmàcia, el segle XVIII, podia subministrar més de 700 medicaments, com: xarops, opiates, confeccions purgants, pòlvores, píndoles, col·liris, olis, tintures, ungüents, bàlsams, emplastres, medicaments simples, etc.
• Concordie apothecariorum Barchinone in medicinis compositis Liber feliciter incipit. Barchinone, 1511. UB. Únic ex. complet.
• És la 1ª farmacopea impresa a Espanya i la 2ª farmacopea a nivell mundial, després del: Nuovo receptario composto dal famossisimo collegio degli eximii doctori della arte et medicina della inclita città di Firenze (1498).
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
L’Hospital a la BC: fonts• Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu
– Fons documental format per uns 6000 documents (lligalls, volums i capses) i més de 5000 pergamins. Conté llibres d'entrades de malalts, llibres de dides, d'expòsits, de l'administració de l'hospital, documents sobre comptabilitat i llegats.
– Aquest arxiu està repartit entre els arxius de la Biblioteca de Catalunya i els de l’Hospital de Sant Pau. El seu contingut en conjunt es consulta a través de la base de dades del Fons històric de l’Hospital de la Santa Creu.
http://www.bnc.cat/catalegs/fonsHSC/- Llibres d’entrades de malalts 1457-1789. Paisans i soldats (nacionals,
anglesos i portuguesos)
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/hospstcreu
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Hospital de la Santa Creu. Llibre d'entrades de malalts. (1480)BC. AH 3
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Edifici
• Edifici emblemàtic del gòtic civil català. • El 1401 s’inicia la construcció sobre els terrenys de l’hospital
de’n Colom. Es fan ampliacions fins al segle XIX.• L’obra s’inicia amb les tres naus de la planta baixa i la part
superior de les naus de llevant i tramuntana. La nau de tramuntana, fins a la meitat, s’acabà cap el 1405, i la de Llevant el 1414.
• La part superior de la nau de ponent no es va fer fins el 1511.• Planta baixa amb volta de creueria molt rebaixada, planta
superior amb arcs diafragmàtics i coberta a dues aigues.
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Llevant
Tramuntana
Ponent
Sant Josep Oriol (1730)
Casa de Convalescència
Sant Joan (s. XVI-XVII)
Joan Rodon arquitecte i assoc. Maqueta de la remodelació de la Biblioteca de Catalunya. Desembre 1990
Infermeries s. XVII
Acadèmia de Medicina, antic Col·legi de Cirurgia
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Edifici• Les naus superiors estaven destinades als malalts. Al principi se
separava només per sexe i posteriorment (S. XIX) per malalties. Cada nau estava dividida en cambres o infermeries, que han anat canviant de nom al llarg del temps.
• Nau de Llevant (Est)– Quadra de Santa Maria. Infermeria d’homes. – És la nau més antiga de l’edifici. Entre els segles XVI i XVIII s’hi van afegir
diverses infermeries, adossades a aquesta sala.
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Edifici• Nau de Tramuntana (Nord)
-- Quadra de Sant Pere. Infermeria d’homes.
-- El 1457 ja es van utilitzar les quadres de Santa Maria, Sant Miquel, Sant Pere, Sant Jaume i la “primera cambra de les dones”
• Nau de Ponent (Oest)– Iniciada el 1511. El 1638 un incendi va destruir-la, però fou reconstruïda el
mateix any.– 1539 Cambres de Sant Roc, Santa Eulàlia, de les febres i de la Crucifixió.– 1730 Es construí la sala de Sant Josep Oriol per deixar espai als militars
malalts.
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
FontsConejo i da Pena, Antoni. Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana : l'arquitectura dels
hospitals catalans : del gòtic al primer renaixement. Barcelona : Universitat de Barcelona,
2003. Tesi doctoral.
http://tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2006/HOSPITALS_V1.PDF?sequence=4
Danon, Josep. Visió històrica de l'Hospital General de Santa Creu de Barcelona. Barcelona
: Rafael Dalmau, 1978
Fargues García, Isabel ; Tey Freixa, Roser. “Enfermería en el Hospital de Santa Creu de
Barcelona”. Revista Rol de enfermería (1995-2001, diversos números)
Hermano de la Caridad. Los Hermanos del Hospital de la Santa Cruz. Barcelona : Libr.
Casulleras, 1935
L'Hospital de Santa Creu i de Sant Pau : l'Hospital de Barcelona. 2a ed. Barcelona : Gustau
Gili, DL 1986
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau : 1401-2001. Textos: Manuel Riu i Riu ... [et al.].
[Barcelona] : Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona :
Lunwerg, cop. 2001
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Accés i Obtenció de Documents
FontsRiera i Blanco, Manuel. L’Estudi General d’Arts i Medicina de Barcelona. Manresa : Arxiu
Històric de les Ciències de la Salut, 2007
Recommended