View
398
Download
3
Category
Preview:
Citation preview
El dia més trist
Van agafar a Jesús els soldats i el van empresonar.
Els seus amics van intentar ajudar-lo amb l’espasa però Jesús no volia baralles.
Els seus amics varen escapar corrents i el van deixar sol amb la guàrdia del Sanedrí.
El varen dur, de matí, al governador romà després de passar durant tota la nit amb el sanedrí fent-li preguntes malintencionades. Preguntes, preguntes i més preguntes.
Pilat, el governador romà, i digué:
-Jesús no ha fet res dolent.
Ell volia deixar-lo anar. Però, la gent del poble no volia que l’alliberés.
Cridava la gent enfurismada:
- Mateu-lo! Claveu-lo a la creu!
VOLIEN MATAR A JESÚS!
AQUESTA GENT ODIAVA JESÚS PERQUÈ LI TENIEM ENVEJA.
Els no creien que realment fos el fill de Déu i menys que era el Messies promès pels profetes.
El governador els tenia por. Finalment digué:
-Faré el que vulgueu. Però no me’n feu culpable.
I va lliurar Jesús als soldats romans.
El van dur al mont calvari i el van clavar en una creu.
Hi havia dos personers més clavats en creus, un a cada costat de Jesús.
A sobre del cap de Jesús hi havia un rètol que deia:
- Jesús de Natzaret: Rei dels jueus.
La mare de Jesús, Maria, era al costat de la creu amb el seu deixeble Joan.
Jesús des de la creu digué a Joan:
-Cuida-la per mi, Joan.
I, a partir d’aquell dia, Joan va tenir cura de Maria.
Jesús no odiava els soldats que l’havien clavat a la creu. No odia els seus cruels enemics.
-PARE, PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN.
Finalment, Jesús cridà:
-HE ACABAT LA MEVA TASCA.
Aleshores morí.
El varen baixar de la creu i dos amics seus van portar el seu cos a la tomba. Era una cova amb una pedra grossa i pesada col·locada en l’entrada.
Recommended