Estructura teixits punt

TEIXIDURIACIRCULAR GRAN DIAMETRE I

TRICOTOSES

C7 – MATÈRIES, PRODUCTES I ASSAJOS DE QUALITAT TÈXTIL

-TRICOTOSES -CIRCULAR GRAN

per trama DIAMETRE -CIRCULAR PETIT DIAMETRE

-COTTON

Teixits de punt -KETTEN

per ordit -RASCHEL

TEIXIT DE PUNT PER TRAMA, CIRCULAR I TRICOTOSES

TEIXIT DE PUNT PER ORDIT, RASCHEL I KETTEN

Malles trama / ordit

Els 2 tipus de tecnologies deriven de les agulles artesanes i del ganxet

Malles d’ordit unides

Els teixits de punt per trama, es desmallen i es fan carreres. Tenim uns guiafils que alimenten al total d’agulles.

Els teixits de punt per ordit no es fan carreres i no es desmallen. Tenim tants passadors com agulles, cada passador alimenta a una agulla.

GALGA DE MÀQUINANUMERO D’AGULLES PER PULÇADA

1 PULÇADA = 2,54 cm

COM CALCULAR LA GALGA EN QUE S’HA TEIXIT UNA MOSTRA DE PUNT

Una galga fina, es aquella que fa un teixit fi o prim, la màquina te moltes agulles per pulçada, per exemple 28 o 32.

Una galga gruixuda, fa un teixit gruixut, la màquina te poques agulles per pulçada, per exemple 4 o 6.

La galga, ens determina el gruix de fil que podrem utilitzar, a les galgues primes utilitzem fils prims i a les gruixudes fils gruixuts.

TEIXITS DE PUNT PER TRAMA

Formació de les malles

Moviments bàsics:

1.Mitja pujada:l’agulla té a la llengüeta la malla de l’anterior passada anterior

2.Màxima ascensió: la malla passa al fust de l’agulla

3.Alimentació: s’alimenta l’agulla amb el guia-fils

4.Descens:Procés de descens que dependrà de la densitat que volem obtenir

5.Despreniment : per formar una nova malla

1- POSICIÓ INICIAL

2- MÀXIMA PUJADA DE L’AGULLA I LA PLATINA AVANÇA

FORMACIÓ DE LA MALLA EN CIRCULAR

3- ALIMENTACIÓ DE L’AGULLA, APARTIR D’ARA COMENÇA A BAIXAR L’AGULLA I LA PLATINA RETROCEDEIX

4- DESPRENDIMENT DE LA MALLA. LA LLENGUETA DE L’AGULLA ES TANCA PER LA MALLA ANTERIOR

FORMACIÓ DE LA MALA

AGULLES DE MÀQUINA AMB LLENGUETA

Tipus de malles

Depenent del moviment de les agulles poden obtenir els tipus de malles següents

MALLA

NO MALLA O MALLA RETINGUDA

MALLA CARREGADA

POSSIBILITATS DE FER MALLA EN:Teixit de punt per trama

Pel dret: aparença de camp d’espigues

Pel revés : aparença de teulada

Fontures

Aquestes màquines poden ser de una fontura o de 2 (Circulars o rectilínies)

Les de una fontura faran teixits simples, que per la cara del dret tenen malles i per la del revés es veuen els peus de les malles.

Les màquines de doble fontura, tenen malles per les 2 cares (exemple canalé )

Les lleves

Excèntrics que faran moure les agulles amb un determinat trajecte

Camins de lleves per on passen les agulles.Segons si fan malla, malla retinguda o malla carregada, es fan passar per un camí o un altre

Vista dels camins de lleves de la màquina.

Malles especials

LINKS - LINKS

Es poden obtenir malles del dret i del revés en la mateixa cara del teixit

Interlock

Tipus de canalés que no es desmalla tant

Tant les màquines de circular com les de tricotoses poden fer teixits llisos, a ratlles o jacquard.

Jacquard, selecció agulla per agulla, les que seran seleccionades

ratlles

Jacquard

REPRESENTACIO GRÀFICA DEL JACQUARDCada color representa un color de fil, en una

mateixa passada tindríem malles vermelles i malles blaves

Tindríem un teixit on la part esquerra seria de color verd i la dreta blava.

TEIXITS DE PUNT PER TRAMA

TRICOTOSES

MÀQUINES TRICOTOSES

Aquestes màquines poden fer teixits amb calats, acanalats, trenes.

Els teixits fets amb tricotoses tenen el principi perfecte.

Les parts de la peça surten ja amb les mides del patró.

El muntatge dels jerseis, es fa remallant, no s’owerloca ni es cus, tot es fa amb la remalladora, aparentment sembla una cadeneta.

Altres tricotoses fan la peça complerta.

Les tricotoses poden fer dibuix per jacquard o per intarsia

INTARSIA, PER FER ELS ROMBOS

TEIXITS DE PUNT PER TRAMA

CIRCULARS

Si imaginem un teler de 48 jocs, tots enfilats de color blanc, excepte un de color vermell, després de deixar la màquina en funcionament una estona, veuríem unes línies helicoïdals com la del dibuix.

A més jocs, obtenim un teixit de menys qualitat.

Una màquina té tants jocs com conus