- 1. Demografia. ndex 1.- Volum i distribuci: quants sni on estem
2.- Creixement de la poblaci: Conceptes bsics 3.- Etapes
demogrfiques transici demogrfica- 4.- La poblaci com a problema:
diversitat de comportament demogrfics 5.- Migracions 6.-Estructura
de la poblaci i tcniques de representaci
2. DEMOGRAFIA
- La demografias la cincia que t com a objecte destudi la
poblaci. Per tant, el que fa s descriure, quantificar, qualificar i
analitzar poblacions, de manera dinmica; s a dir, tenint en compte
que canvia en el temps i l'espai.
- {demografa (del grec demos=poble i grafos=tra, descripci)}
Poblaci Mundial 3. 1. EVOLUCI DE LA POBLACI
- La evoluci de la poblaci al mn:
- Paleoltic: 2 a 4 mill./hab.
- 1200 (s XIII): 450 mill./hab.
- 1650 (s XVII): 500 mill./hab.
- 1750 (s XVIII): 795 mill./hab.
- 1850 (s XIX): 1265 mill./hab.
- 1900 (s XX): 1656 mill./hab.
- 1950 (s XX): 2516 mill./hab.
- 1995 (s XX): 5760 mill./hab.
- 2002 (s XXI): 6215 mill./hab.
- 2006 (s XXI): 6464 mill./hab
4. 1.- Per qu estudiar la poblaci? s imprescindible per
organitzar un pas.Conixer la natalitatplaces escolar Conixer
lesperana de vidahospitals, places de geritrics, jubilacions
Conixer ledat de les personesprevisi de llocs de treball
....Aquests estudis sn relativament fcils als pasos centrals, per
molt difcils alsperifrics per les grans mancances de tot tipusque
presenten. Lestudi de la poblaci dun estat o territori el fan
organismes especialitzats:Institutsd'estadstica.a Espanya lINE a
Catalunya lIDESCAT que confeccionen els censos cada 10 anys
(acabats en 1) Els Ajuntaments elaboren els padrons Els Jutjats
porten el control de natalitat, mortalitat i nupcialitat. 5. 1.
REPARTIMENT DESIGUAL DE LA POBLACI MUNDIAL 6. 1. DISTRIBUCI DE LA
POBLACI
- La distribuci s desigual:
-
- Lhemisferi nord acull a ms del 80% de la poblaci.
-
- Poblaci total del mn: 6.659.389.285. (5 dabril de 2008).
-
- http://www. Census.gov/main/222/popclock.html
7. FACTORS QUE PROVOQUEN LASSENTAMENT DE LA POBLACI Fsics Humans
Altituds mitjanes i baixes Slsfrtils Climes temperats Migracions
Desenvolupamenturb i econmic Climes temperats 8. 1. DISTRIBUCI DE
LA POBLACI
- Factors de la densitat de poblaci:
- 1. Fsics:el clima, el relleu, el sl (sobretot prop de
laigua).
- 2. Econmics:la riquesa dun lloc fa que sigui ms o menys
propici
- 3. Culturals:lassentament pot dependre de lo a prop que quedin
les zones de serveis (escoles, sanitat, etc.)
- 4. Demogrfics:zones amb un gran desenvolupament demogrfic.
- 5. Histrics:per lantiguitat dels assentaments, el desig de
mantenir peculiaritats culturals, poltiques, etc.
9. 2. CREIXEMENT DE LA POBLACI. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA
- Taxa de Natalitat:es refereix al nombre anual de naixements per
cada 1.000 habitants.
- Taxa de Fecunditat:es refereix a la mitjana de fills que una
dona d'una rea geogrfica tindr si visqus a la fi de la seva edat
reproductiva i tingus fills d'acord a la taxa de fecunditat per a
cada grup d'edat.
- Immigraci.Es refereix al nombre de persones originries daltres
pasos que arriben
TN = ( Nascuts vius / Poblaci total ) x 1000 TF = ( Nascuts vius
/ Total dones entre 15 i 45 anys ) x 1000 10. 2a. FACTORS DE LA
NATALITAT
- Els factors que modifiquen la natalitat sn:
- Econmics:lentrada de la dona al mn laboral fa que baixi la
natalitat.
- Poltics:els governs poden promoure poltiques natalistes.
- Culturals:que condicionen, principalment, ledat dels
matrimonis.
- Religiosos:la majoria afavoreixen les poltiques
natalistes.
- Biolgics:composici edat/sexes de la poblaci i les
malalties.
11. 2b. ESTATS DEL MN SEGONS LA TAXADE NATALITAT 12. 2c. ESTATS
DEL MN I LESPERANA DE VIDA 13.
- Taxa de Mortalitat:es refereix al nombre anual de defuncions
per cada 1.000 habitants.
- Taxa de Mortalitat Infantil:s una taxa utilitzada en demografia
per indicar el nombre de nens i nenes d'una poblaci que moren abans
d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut
vius, en un perode de temps determinat, generalment un any.
- Emigraci : es refereix al nombre de persones que marxen dun
pas.
3. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA TM = ( Defuncions / Poblaci total ) x
1000 TMI = ( Defuncions de menors d'un any / Nmero de nascuts vius
) x 1000 14. 3a. FACTORS DE LA MORTALITAT
- Els factors que modifiquen la mortalitat sn:
- Recursos alimentaris, fams, etc.
- D'acord amb el resultat final es considera:
-
- Taxa de mortalitat alta: si supera el 30 .
-
- Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30
.
-
- Taxa de mortalitat baixa: si s per sota del 15 .
15.
- Creixement natural o vegetatiu:s la diferncia anual entre el
nombre de nascuts i el de morts en una poblaci determinada.
- Esperana de vida:s el terme mitj d'anys que un home o una dona
d'un pas determinat que neixen el mateix any, viuran si la
mortalitat es mant fixa per a cada grup d'edat en el futur.
4. DEMOGRAFIA QUANTITATIVA CN/CV= (Nombre de Nascuts vius Nombre
de Morts) = +/- EV=( Total danys viscuts per la poblaci / Nmero de
nascuts vius ) 16. 5. DISTRIBUCI DE LA POBLACI ESPANYOLA 17. 6.
DISTRIBUCI DE LA POBLACI
- La densitat de poblaci:es pot utilitzar per mesurar qualsevol
cosa tangible, per s'utilitza habitualment per organismes vius,
sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre de persones
per unitat d'rea.
- Els pasos amb ms densitat de poblaci sn: Macau (
18.182hab/km2), Mnaco, Hong Kong, Singapur i Gibraltar.
- Els pasos amb menys densitat de poblaci sn: Austrlia, Nambia,
la Guayana Francesa,Shara Occidental, Illes Malvines i Groenlndia (
0,03hab/km2).
DP =Nombre dhabitants/ km2 de superfcie= hab./km2 18. 7.
DENSITAT DE POBLACI PER PASOS 19. 8. DENSITAT DE POBLACI A
CATALUNYA 20. 9. DISTRIBUCI DE LA POBLACI
- Factors de la densitat de poblaci:
- Les zones on no hi viu ning (< 1pers/km2), sanomenendeserts
humans .
- Les zones ms poblades dEuropa sn Gran Bretanya, Blgica, nord de
Frana, Alemanya i Itlia.
- Les zones ms poblades de lEstat Espanyol sn Barcelona, Madrid,
leix Pontevedra - A Corunya, Biscaia- Guipscoa , Valncia Alacant i
Mlaga - Cadis.
- A Catalunya, les zones ms poblades estanBarcelona, desprs
Girona, Tarragona i Lleida.
Al mn: 39,24 hab./km2 -Catalunya: 199 hab./km2 - Espanya: 87,2
hab./km2. -Jap: 336 hab./km2. 21.
- La transici demogrficas una teoria utilitzada en demografia que
ajuda a entendre alhora dos fenmens:
- En primer lloc, explica perqu el creixement de la poblaci
mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000
milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de
l'actualitat).
- En segon lloc, descriu el perode de transformaci d'una societat
preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i
de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial
(caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes).
10. MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA 22.
- La transici demogrficaes dona en4 fases o estadis abans no
esdev una societat plenament postindustrial.:
- En el primer estadi -tpic de les societats preindustrials - les
taxes de natalitat i de mortalitat sn molt altes, per la qual cosa
el creixement natural de la poblaci s molt lent i, fins i tot,
inexistent.
- s propi de pasos en vies de desenvolupament.Els ndexs de
mortalitat baixende forma sobtada grcies a les millores en les
tcniques agrcoles (que augmenten els rendiments), les millores
tecnolgiques, els avenos en medicina i alfabetitzaci... Aquests
canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperana de vida de
les persones i a reduir-ne la mortalitat. Per contra, en aquest
segon estadiles taxes de natalitat es mantenen molt altes , ra per
la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment
molt important de la poblaci.
11. MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA 23.
- Els ndexs de natalitat inicien una important davalladamotivada
per diferents motius: l'accs a la contracepci, la incorporaci de la
dona a l'educaci i al mercat laboral, l'accs a l'estat del
benestar, el procs d'urbanitzaci, la substituci de l'agricultura de
subsistncia per l'agricultura de mercat, juntament amb altres
canvis socials.La taxa de mortalitat continua la tendncia
baixistainiciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta ra, el nombre
d'efectius de la poblaci total continua sent relativament alt.
- Aquest darrer estadi s tpic de les societats postindustrials i
es caracteritza perqula taxa de mortalitat "toca fons" i la de
natalitat s'hi iguala ; consegentment, la poblaci total torna a
estancar-se.
MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA 24. MODEL GRFIC DE TRANSICI
DEMOGRFICA 25. ADAPTACI DEL MODEL DE TRANSICI DEMOGRFICA Possible
fase 5:Si b el model original de Transici Demogrfica presenta noms
quatre estadis o etapes, actualment est mpliament acceptada la
irrupci d'una cinquena fase en la qual el creixement de la poblaci
no est estancat sin que, fins i tot, es registraun creixement
natural de la poblaci negatiu , ats que les taxes de natalitat sn
tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com est
succeint en pasos com Alemanya o Itlia. 26.
- Linforme Meadows i la teoria sobre el creixement zero:s una
teoria que planteja que hi ha 5 factors bsics: poblaci, producci
agrcola, recursos naturals, producci industrial i contaminaci. I
que mentre la poblaci i la producci industrial tendeixen a crixer
sense lmits, els recursos sn finits. I que per tant sha daturar el
creixement demogrfic, limitar el consum i aturar el procs de
contaminaci.
- Malthus VS Marx: Hi ha dues teories mentre que Malthus creu que
el creixement de la poblaci sha daturar perqu si no ens quedarem
sense recursos, en Marx pensa que nhi ha suficients recursos per a
tothom, i que el problema s que no estan ben distributs.
12. TEORIES SOBRE POBLACI 27. 13. COMPOSICI PER EDATS 28. 14.
ENVELLIMENT DE LA POBLACI A ESPANYA 29.
- La superpoblaci del planeta, un problema.
- Lincrement de la poblaci humana del planeta suposa un problema
medi ambiental, perqu per cobrir las necessitats de les persones hi
ha que recrrer als recursos de la Terra, i si no es realitza una
gesti adequada, molts dells poden esgotar-se.
- A ms a ms, tamb deu considerar-se que existeix un repartiment
desigual de la riquesa: mentre que els pasos industrialitzats
consumeixen el80 % dels recursos, ms de la meitat de la humanitat t
que sobreviure en condicions lmit i un ter viu en una situaci de
pobresa absoluta.
15. LA SUPERPOBLACI LONU estima que al 2012 arribarem als 7000
mill/hab. 30.
- Els moviments migratoris:sn els moviments de poblaci des del
seu lloc de residncia a un altre de manera permanent. Com a
conseqncia daquest moviments la quantitat de poblaci augmenta o
disminueix. Nhi ha de dos tipussegons el lloc de dest :
- Interiors:o xode rural, interurbanes, etc. (sn degudes al
desenvolupament econmic desigual entre els diferents llocs dun
Estat)
- Exteriors:dun pas a laltre.
16. MOVIMENTS MIGRATORIS Emigraci humanas marxar del lloc
d'origen a un altre ( pot ser a escala nacional o internacional).
Es distingeix del turisme perqu l'emigraci suposa fixar la
residncia en un altre indret, encara que sigui amb previsi
temporal. 31.
- Tamb es podem classificar:
- Segons el carcter:migracions forades i voluntries. Entre las
forades cal destacar la tracta desclaus negres i el seu trasllat
d'frica a Amrica entre els sigles XVI y XIX, o les actuals de
refugiats i desplaats. Les migracions de tipus econmic es
consideren voluntries.
- Segons la duraci del desplaament : migracions temporals i
definitives. En les temporals se produeix el retorn a lorigen. Un
cas especial sn los desplaaments temporals lligats amb lagricultura
(estacionals).
- Segons el nmero de persones que emigren : migracions
individuals o familiars.
17. MOVIMENTS MIGRATORIS 32. Influncia de la migraci en la
poblaci absoluta: Enblaues pinten els pasos que reben poblaci i
entaronjaels pasos que en perdenEuropa, EUA, Canad, Austrlia,
argentina, Emirats rabs Colombia, Bolivia, Equador, Algria, Marroc,
Xina, Sudan 33. Causes de les migracions: 1. Naturals:els desastres
naturals(terratrmols, desertitzacions, etc) 2. Poltiques:guerres,
cops destats, canvis de poltiques, persecucions,etc 3.
Religions:algunes religions poden provocar xodes massius. 4.
Econmiques:buscar una millora del nivell de vida, latur. 18.
MOVIMENTS MIGRATORIS 34. Conseqncies de les migracions: 1. Canvis
demogrfics:increment de poblaci per la zona receptora i disminuci
de poblaci per lemissora. Els pasos receptors, s a dir els pasos
desenvolupats, controlen lentrada dimmigrants a travs depoltiques
dimmigraci, que limiten la xifra dimmigrants autoritzats a
entrar.2. Canvis econmics:els diners enviats pels emigrants poden
ser una important font dingressos per al pas dorigen dels
emigrants. Els emigrants acostumen a dedicar-se a activitats
econmiques marginals. 3. Socials i culturals:els emigrants que
arriben a una regi es poden sentir desplaats per les diferncies
culturals o lingstiques. A ms poden ser sotmesos a actituds
xenfobes o racistes. MOVIMENTS MIGRATORIS 35. Moviments actuals
migratoris:MOVIMENTS MIGRATORIS A CATALUNYA 36. HISTRIA DE LES
MIGRACIONS A CATALUNYA EVOLUCI DE LA POBLACI A CATALUNYA 37.
HISTRIA DE LES MIGRACIONS.CATALUNYA I ESPANYA 38. HISTRIA DE LES
MIGRACIONS.CATALUNYA I ESPANYA 39. HISTRIA DE LES
MIGRACIONS.CATALUNYA I ESPANYA
- Moviments migratoris a partir del 1950:
- La principal causa dels moviments migratoris fou labandonament
de lagricultura tradicional, a ms dun notable augment demogrfic que
va tenir lloc entre 1957 i 1970 ( de 29 mill es va passar a 34
mill). Destinacions:
-
- Emigraci: 3,5 mill de persones. Cap a Alemanya, Sussa i
Frana.
-
- Immigraci: 3.7 mill de persones. Cap a Madrid, Pas Basc i
Catalunya.
-
-
- Catalunya, la majoria dorigen andals:
-
-
-
- de 1961 a 1965: 682.954 persones
-
-
-
- de1965 a 1970: 597.771 persones
-
-
-
- Total: 1.280.725 persones nouvingudes a Catalunya.
- La immigraci va provocar desequilibris demogrfics i econmics
entre les diferents regions Espanyoles. (BCN tenia una densitat de
500h/km2 mentre que Terol 12h/km2).
40.
- Aspectes qualitatius de la demografia:
- Grups humans:pigmentaci, alades, proporcions cranials o
amplitud de la cara.
- Composici per sexe:la composici natural s de 105 homes x cada
100 dones. Per siguala perqu la dona s ms forta biolgicament, la
prdua dhomes a les guerres, emigraci, etc.
19. Estructura de la poblaci 41.
- Aspectes qualitatius de la demografia:
- Diversitat socioprofessional:
- Poblaci activa: es la formada per persones que socupen dalguna
activitat remunerada, o que busquen feina. (atur)
- (a cada pas varia en funci del sexe i ledat)
-
- Es poden classificar segons la seva activitat : sector primari,
secundari o terciari.
- Poblaci no activa: nens, jubilats, mestresses de casa,
estudiants, els discapacitats, etc.
19a. DEMOGRAFIA QUALITATIVA 42. 19b. LA POBLACI PER SECTORS
DACTIVITAT 43.
- Diversitat socioprofessional:
- La atur:es considera que est a latur una persona que no
treballa per que estan buscant feina. Latur s un dels problemes ms
greus del nostre temps. Trobar feina pot ser difcil a causa dels
constants canvis tecnolgics i levoluci de les activitats
econmiques. Un nivell destudis ms elevat, minimitza el risc de
quedar-se a latur, mentre que les persones amb nivells ms baixos sn
les ms rebutjades al mercat laboral.
- La Taxa dactivitat de lINE a l Enquesta de Poblaci Activa (EPA)
per al tercer trimestre del 2007 fou: Ta 5910% i dAtur 803%
19c. DEMOGRAFIA QUALITATIVA TAXA DACTIVITAT= Poblaci activa
/poblaci > 16 anys x 100 = Ta% 44. 19d. ATUR A ESPANYA 2007
45.
- Aspectes qualitatius de la demografia:
-
- Tipus i nombre de lleges emprades.
- Tamb es pot considerar l IDH.
20. DEMOGRAFIA QUALITATIVA El concepte dEtnicitat:Una tnia (del
grecethnos , "poble") es una poblaci humana en la qual els membres
sidentifiquen entre ells, normalment en base a una genealogia i
ascendncia comuna o a daltres llaos histrics reals o imaginaris.
Las tnies estan tamb normalment unides per unes prctiques
culturals, de comportament, lingstics, o religioses comunes.
46.
- Les pirmides dEdat o de poblacisn la grfiques que representen
lestructura segons sexe i edat duna poblaci.
- Les pirmides de poblaci sn dues grfiques de barres enfrontades
o histograma que recullen informaci sobre el sexe i ledat. Sn molt
tils per estudiar la histria demogrfica dun pas i la seva projecci
futura.
- Nhi ha de 4 tipus: Para-sol, Campana, Ogiva i Urna.
21. LES PIRMIDES DEDAT 47. Para-sol:Alta natalitat i alta
mortalitat . Neixen molts nens, per tamb moren moltes persones. Poc
creixement de poblaci. Pirmide prpia de les societats antigues o
poc desenvolupades. 21a. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide dAngola: estan
en una fase demogrfica tradicional, amb una forta natalitat i una
forta mortalitat tamb. 48. Campana:Alta natalitat. La mortalitat
comena a baixar, amb la qual cosa es dispara el creixement de
poblaci. Pirmide prpia de les societats que inicien el
desenvolupament. 21b. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide Regressiva de
Corea del Sudens indica que estan en una fase en la que la
natalitat ha baixat una mica i on la poblaci comena a envellir una
mica. 49. Ogiva:La natalitat comenta a baixar. La mortalitat
continua essent baixa. La poblaci pot arribar a un creixement
negatiu. Propi de les societats desenvolupades. 21c. LES PIRMIDES
DEDAT Pirmide dOgiva espanyolao de reajustament de la natalitat .
50. Urna:Natalitat baixa i mortalitat baixa. Creixement vegetatiu
zero. 21d. LES PIRMIDES DEDAT Pirmide dUrna francesao moderna. 51.
Pirmide de poblaci desequilibrada:on la natalitat i la mortalitat
es veuen afectades per algun factor extern. 21e. LES PIRMIDES DEDAT
Pirmide de poblaci desequilibrada del Emirats rabsen qu la migraci
massiva dhomes per trobar feina ha desestabilitzat la balana. 52.
21f. LES PIRMIDES DEL MN 53. Catalunyat unes de les xifres ms
baixes del mn en quant a taxa de natalitat (09), el nombre mitj per
dona s de (14 fills), per contra lesperana de vida de la poblaci
catalana s una de les ms altes del mn (74,2 h, i 82 d.). Tot aix
porta a que la poblaci catalana sestigui envellint.22. ESTRUCTURA
DE LA POBLACI CATALANA 54. 55. EXAMEN DEMOGRAFIA 56. EXAMEN
DEMOGRAFIA 57. EXAMEN DEMOGRAFIA 58. EXAMEN DEMOGRAFIA 59.
MOVIMENTS MIGRATORIS