Treball Recerca Mikel

  • View
    2.352

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball de Recerca Mikel La Intel·ligència Emocional.

Text of Treball Recerca Mikel

  • 1. Introducci
    Qu s el que sent-ho ara? Com lexpresso? S realment dominar les meves relacions amb els altres? Em respecto a mi mateix? Qu s la intelligncia emocional? T alguna relaci amb la intelligncia clssica? Com aprenc a sentir-me millor amb mi mateix? Puc canviar la meva forma de veure les coses?
    Es considera el segle XXI com el Segle dOr de la Ment, un temps determinat en el que l'estudi d'aquesta ha donat un salt immens, i la seva evoluci, igual que el seu desenvolupament i explotaci, estan a l'ordre del dia.
    La Intelligncia Emocional viu amb nosaltres, est present all on anem, i es converteix a poc a poc en els pilars essencials de qualsevol empresa i qualsevol relaci entre collectius de persones aparentment diferents. La Intelligncia Emocional est de moda, es duu, es transforma i es modela per tal de donar carcter i esperit al seu cos, i aix destronar a l'antiga Intelligncia Clssica.
    Durant molts anys s'ha donat per verdic el fet de que la capacitat mental estava directament unida als coneixements de Cincies, Lletres, Msica... y que la intelligncia tant sols es mesurava mitjanant exmens que posaven nmero a la teva qualificaci especulativa.Aix s lanomenat coeficient intellectual (resultat dun test generalitzat per a mesurar les habilitats cognitives de les persones, intelligncia, en relaci amb ledat.). No obstant aix, avui en dia es creu que la capacitat mental s un conjunt de coneixements intellectuals i tamb emocionals, que units en una simbiosi equilibrada, fan que l'xit sembli fcil d'aconseguir.
    Aix doncs assimilem que la intelligncia no ha estat sempre coneguda com la coneixem actualment, si no que aquesta ha evolucionat de manera lenta per continua (al menys fins fa relativament poc) i es levoluci la que ha donat lloc al concepte ms contemporani de intelligncia
    Bsicament el principal error de l'educaci mundial s que les escoles no ensenyen aquests coneixements emocionals, i els estudiants no surten preparats per a afrontar situacions del dia a dia, moments que la vida t'intenta penjar dun fil i humiliar-te.
    Possiblement molts d'ells en el seu futur no tindran la suficient intelligncia emocional com per a arribar a assolir la felicitat, i el que s pitjor, cada dues de cinc persones es consideraran unes fracassades, i la veritat s que ho seran.
    Ara b, si els errors que s'han coms al llarg de la histria de l'educaci s'intenten arreglar mitjanant exercicis bsics i fcils, el coeficient emocional dels alumnes, s a dir, el conjunt d'habilitats emocionals, augmentar de forma gaireb inevitable. Qui vol ser intelligent emocionalment, ho ser, i si sintrodueix i es fa de la Intelligncia Emocional un concepte ms en les aules (Educaci Emocional) el problema quedar eradicat al complet. Les persones viuran la vida d'una forma ms alegre, contnua i buida de situacions amargants i descontrolades, daquelles plenes d'estrs i de pors.
    El mn cada vegada s ms competitiu. Alguns individus exhibeixen un potencial aparentment superior al dels altres, y aix els converteix en persones amb major facilitat -o probabilitat- per arribar a aconseguir lxit personal i professional. Quin s doncs el propulsor primer daquesta carrera guanyada? Sense dubte, les habilitats emocionals.
    A ms a ms, una encertada educaci emocional, aix com les slides bases duna intelligncia emocional, pot donar com a resultat lobsequi desitjat per milions de generacions; la felicitat.
    Ara b, l intenci daquest treball de recerca es contactar amb el mn de la intelligncia i traar una lnea que reflecteixi la seva evoluci al llarg dels anys, destacant les personalitats ms importants i propulsores daquesta evoluci, aix com tamb centrar-nos en el tema nuclear del treball, la intelligncia emocional, encunyada per Salovey y Mayer y desprs per Daniel Goleman, essent ells els pilars primaris daquest concepte contemporani que tanta acceptaci ha causat.
    Part Terica
    Bloc Primer
    Bloc Primer
    Prleg
    No ha existit ni existeix univocitat en el concepte d'intelligncia, encara que darrere de les diferents concepcions existeixen plantejaments generals terics que d'alguna manera els donen sentit i validesa. Un aspecte curis de les investigacions sobre la intelligncia s que, conforme han anat evolucionant les idees de la mateixa, parallelament a cadascuna d'elles ha sorgit i s'ha imposat ms la necessitat d'amidar-la que validar els constructes terics de partida, generant-se ms investigacions sobre la instrumentaci per a amidar-la que sobre la conceptualitzaci.
    La recerca dels conceptes d'intelligncia ha seguit les pautes marcades pels investigadors que volien amidar-la. Fins a la dcada de 1970 sembla que l'nica cosa que interessa als estudiosos de la intelligncia s el seu component cognitiu. La justificaci d'aquesta tendncia estaria en la peculiar histria del desenvolupament de la psicologia que, en el camp que estem tractant, noms ha estat rigorosa en la investigaci sobre construcci de tests, per no sempre en la validaci cientfica dels constructes terics dels quals partia, ni en l'aplicaci correcta d'aquestes investigacions. Per aquest motiu el diagnstic de la intelligncia ha passat per diferents fases, des de un rebuig social tan accentuat causant de que en alguns estats d'Amrica es prohibs administrar als nens test d'intelligncia en les escoles o es produssin cremes pbliques d'aquests tests en places d'algunes ciutats.
    A partir dels interessos dels investigadors, podrem establir la segent classificaci de models d'intelligncia:
    Models centrats en l'estructuraci-composici de la intelligncia. L'inters ha estat la recerca del factor o factors que componen-dominen en el constructe intelligncia, les seves relacions, identificar-los per a amidar-los, establir les seves relacions i, sobre la base d'aquestes mesures i relacions, poder descriure algunes diferncies.
    Models centrats en el funcionament cognitiu de la intelligncia. El seu inters s el coneixement dels processos mentals que dirigeixen les accions per a intervenir modificant cognitivament les estructures, de manera que el mesurament afavoreixi altres estructures ms apropiades i ms complexes que permetin major autonomia a les persones en l'aprenentatge i el coneixement.
    Models centrats en la comprensi global del desenvolupament social de les persones en la recerca de la seva felicitat com necessitat vital. Aix comporta necessriament la consideraci que el funcionament de les persones en societat es produeix mitjanant cognici i sentiment, predominant en algunes situacions comportamentals altres dimensions diferents a la cognici.
    Models centrats en lestructuraci-composici de la intelligncia.
    Intelligncia monoltica
    Alfred BinetAlfred Binet (Nia, 11 de juliol de 1857 - Pars, 18 d'octubre de 1911) va ser un pedagog i psicleg francs. Se li coneix per la seva essencial contribuci a la psicometria com dissenyador del test de predicci del rendiment escolar, en collaboraci amb Thodore Simon, que va ser base per al desenvolupament dels successius test d'intelligncia. El test tenia com finalitat prctica i nica la d'identificar a escolars que requerien una atenci especial. Tenia l'esperana que el seu test s'utilitzaria per a millorar l'educaci dels nens, encara que temia que s'emprs per a etiquetar-los i en conseqncia es limitessin les seves oportunitats. Des de que l'equip Binet-Simn, psiclegs i pedagogs francesos, rebessin dels responsables de l'Administraci francesa l'encrrec de dissenyar la manera de complir amb el principi d'igualtat en les escoles, fins als nostres dies, el major inters de la investigaci ha estat identificar les dimensions o aspectes fonamentals de la intelligncia.
    Binet (1904) va partir del segent supsit teric: la intelligncia es manifesta en la rapidesa d'aprenentatge (almenys d'aprenentatges a llarg termini). A partir d'aqu va tractar d'elaborar proves que identifiquessin la rapidesa amb la que aprn un nen normal. Aquestes proves estarien constitudes per coneixements que es corresponien a cada edat en situacions de normalitat. Aquests coneixements van constituir els tems de l'escala per a amidar la intelligncia.
    La conseqncia lgica d'aquest plantejament va ser que es podia amidar la capacitat intellectual a partir del nivell de coneixements que es mostra en un moment donat. El concepte fonamental per a Binet va ser l'Edat mental com l'edat que es correspon amb les respostes correctes que una persona dna al contestar la seva escala. La classificaci de la persona com intelligent normal, superior o inferior vindria donada per les respostes correctes als tems dels diferents coneixements corresponents a la Edat cronolgica de lalumne, als de major o als de menor edat que ell.
    La intenci era discriminar els febles mentals. Si la intelligncia els discriminava, llavors s que podia ser mesurable. Per a amidar-la tenia en compte diferents funcions com la memria, fantasia, imaginaci, atenci, comprensi, suggestibilitat, apreciaci esttica, sentiment moral, abstracci, pensaments sense imatges, temps de reacci, etc .
    La concepci de la intelligncia que protegeix a aquestes proves s multidimensional, basada en diferents aptituds; no obstant aix quan samida i sinterpreta, es fa com si d'una sola variable es tracts (edat mental).
    La influncia dels estudis de Binet-Simon es va produir de forma rellevant en els instruments desenvolupats amb posterioritat dintre de la concepci monoltica de la intelligncia, entre els quals ressalta l'adaptaci americana: El Standford-Binet de Terman (1916) i les versions posteriors (Standford-Binet, 1960) transformant el concepte de coeficient intellectual en una mesura de dispersi, per amb variacions essencialment de tipus psicomtric.
    Test de Binet-Simon
    En 1899, la Socit Lliure pour l'Etude Psychologique de l'Enfant va oferir a Alfred Binet la possibilitat de formar part d'ella. En aquesta poca, el govern francs va promulgar una lle