3
Les polítiques del temps són un repte de futur per a les administracions pú- bliques. Tot i que hi hagut actuacions importants sobre propostes de conci- liació de la vida laboral amb la familiar i personal, cal avançar en propostes de caire més integral i en un pacte social del temps que permeti aplicar políti- ques lògiques des de la perspectiva humana. El Departament d’Acció Social i Ciu- tadania, mitjançant la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciuta- dania, està enllestint l’elaboració del Pla estratègic sobre els usos i la ges- tió dels temps a la vida quotidiana a Catalunya. Amb aquest Pla estratègic es vol promoure la revalorització dels temps i dels espais personals i famili- ars, a través d’un canvi cultural en la concepció dels temps. En definitiva, liderar el procés de canvi necessari per establir polítiques del temps en plena col·laboració amb la ciutadania i des de totes les administracions pú- bliques catalanes. La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de su- port a les famílies, inclou un capítol dedicat a la conciliació de la vida fa- miliar i la laboral, i diversos estudis encomanats per la Secretaria de Polítiques Famili- ars i Drets de Ciu- tadania incorpo- ren la necessitat d’una intervenció pública en l’àmbit de la gestió dels temps. També el V Pla d’acció i desen- volupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007) incideix so- bre aquest àmbit desenvolupant tot un eix d’actuació específic, i constitu- eix una referència imprescindible per al Pla estratègic. La diversitat familiar i la perspectiva de gènere es configu- ren com a criteris imprescindibles a tenir presents en l’elaboració del Pla. En aquest sentit, cal tenir en compte la interrelació de l’estratègia re- sultant amb les polítiques d’igual- tat d’oportunitats entre dones i ho- mes, tot partint de la base de la diferència sexual. L’elaboració del Pla estratègic ha tingut diverses fa- ses: la primera va aprofundir en l’anà- UN PLA PER MILLORAR LA GESTIÓ DELS TEMPS DE LA VIDA QUOTIDIANA DOSSIER Hi ha una demanda generalitzada per millorar la sincronia entre els temps de treball i els de vida familiar i personal. Per això, el Departament d’Acció Social i Ciutadania ha impulsat el Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana a Catalunya, un instrument per facilitar l’establiment de políti- ques orientades a millorar la gestió del temps i equilibrar la distribució i el valor dels temps que es dediquen a la feina i a la vida quotidiana. É La diversitat familiar i la perspectiva de gènere es configuren com a criteris imprescindibles a tenir presents en l’elaboració del Pla

Dossier

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Dossier

Les polítiques del temps són un repte de futur per a les administracions pú-bliques. Tot i que hi hagut actuacions importants sobre propostes de conci-liació de la vida laboral amb la familiar i personal, cal avançar en propostes de caire més integral i en un pacte social del temps que permeti aplicar políti-ques lògiques des de la perspectiva humana.

El Departament d’Acció Social i Ciu-tadania, mitjançant la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciuta-dania, està enllestint l’elaboració del Pla estratègic sobre els usos i la ges-tió dels temps a la vida quotidiana a Catalunya. Amb aquest Pla estratègic es vol promoure la revalorització dels temps i dels espais personals i famili-ars, a través d’un canvi cultural en la concepció dels temps. En definitiva,

liderar el procés de canvi necessari per establir polítiques del temps en plena col·laboració amb la ciutadania i des de totes les administracions pú-bliques catalanes.

La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de su-port a les famílies, inclou un capítol dedicat a la conciliació de la vida fa-miliar i la laboral, i diversos estudis encomanats per la Secretaria de Polítiques Famili-ars i Drets de Ciu-tadania incorpo-ren la necessitat d’una intervenció pública en l’àmbit de la gestió dels temps. També el V Pla d’acció i desen-volupament de les polítiques de dones

a Catalunya (2005-2007) incideix so-bre aquest àmbit desenvolupant tot un eix d’actuació específic, i constitu-eix una referència imprescindible per al Pla estratègic. La diversitat familiar i la perspectiva de gènere es configu-ren com a criteris imprescindibles a tenir presents en l’elaboració del Pla. En aquest sentit, cal tenir en compte

la interrelació de l ’estratègia re-sultant amb les polítiques d’igual-tat d’oportunitats entre dones i ho-mes, tot partint de la base de la diferència sexual.

L’elaboració del Pla estratègic ha tingut diverses fa-ses: la primera va aprofundir en l’anà-

Un Pla Per millorar la gestió dels temPs de la vida qUotidiana

DOSSIER

Hi ha una demanda generalitzada per millorar la sincronia entre els temps de treball i els de vida familiar i personal. Per això, el departament d’acció social i Ciutadania ha impulsat el Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana a Catalunya, un instrument per facilitar l’establiment de políti­ques orientades a millorar la gestió del temps i equilibrar la distribució i el valor dels temps que es dediquen a la feina i a la vida quotidiana.

É

La diversitat familiar i la perspectiva de gènere

es configuren com a criteris imprescindibles

a tenir presents en l’elaboració del Pla

Page 2: Dossier

lisi i la diagnosi de la situació actual. En la segona fase es va establir una preestratègia i es va constituir una comissió coordinadora. L’estratègia provisional es va fer a partir d’aquesta comissió en el marc de la tercera fase, en la qual va tenir molta importància la participació ciutadana, i, finalment, la quarta fase està en ple desenvolu-pament amb la redacció de l’estratè-gia definitiva.

Una Comissió Coordinadora i PartiCiPaCió CiUtadanaLa Comissió Coordinadora, òrgan for-mat per persones expertes de l’àmbit universitari i per persones represen-tants de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, ha tre-ballat en l’elaboració d’un document base per a l’estratègia, que ha estat enriquit a través del procés de parti-cipació. Aquest procés es va posar en funcionament el passat mes de juliol, a través d’un espai virtual per a sugge-riments i aportacions de la ciutadania i del món associatiu, i també per mitjà de reunions amb els diferents con-

sells de participació de la Generalitat. El procés es va tancar el passat 7 de novembre en una jornada de partici-pació i treball en la qual van prendre part una àmplia representació dels di-versos sectors de la societat implicats (Administració local, associacions i entitats de diferents àmbits, sindicats, patronal i ciutadania en general).

A partir de totes les aportacions reco-llides, es va configurar el Pla que es desenvoluparà a llarg termini (2008-2018) i disposarà d’un text definitiu a final d’any. Igualment, es garantirà el seguiment del compliment del Pla a través de la revisió periòdica i l’adapta-ció de les orientacions estratègiques. Cal destacar que, en el marc del pro-cés de participació, s’ha constatat que hi ha una demanda generalitzada de millora de la sincronia entre els temps de treball i els de vida quotidiana.

qUatre grans eixosEl Pla es dota d’instruments per ser impulsat —els quals inclouen estra-tègies locals pel que fa a l’àmbit ter-

ritorial, aprofitant la proximitat de les administracions locals— i s’estructu-ra en eixos, línies i orientacions estra-tègiques, que es concretaran en me-sures establertes principalment pels departaments de la Generalitat. Heus aquí els quatre grans eixos i les línies que s’hi inclouen:

1) més temps disponible: una organit-zació territorial i social que afavoreixi una millor gestió dels temps de la vida quotidiana.– Promoure noves formes d’organitzar

els horaris (laborals, escolars, co-mercials, de serveis, etc.) per facilitar l’adaptació a una pluralitat creixent de necessitats i demandes.

– Reduir les necessitats i els temps de mobilitat: uns serveis de proximitat diversos i de qualitat; més serveis sense distància, noves formes de prestació.

– Impulsar mesures que facilitin l’efi-ciència en l’ús del temps.

2) Un nou equilibri en la distribució i el valor dels temps assignats al

Funció ð 20/21Sa

nti C

arbo

nell

Page 3: Dossier

treball de mercat i al treball familiar i domèstic.– Donar valor a les tasques de cura i

atenció a les persones com una di-mensió clau per a la vida personal i col·lectiva.

– Promoure la igualtat entre dones i homes en els temps productius.

– Afavorir la redistribució del treball no remunerat entre homes i dones.

3) més suport per viure amb qualitat els cicles vitals i les situacions fami­liars que requereixen més temps.

– Facilitar oportunitats per gestionar els propis itineraris vitals (excedèn-cies, permisos, adequació de jorna-des laborals, etc.).

– Incrementar la provisió de serveis de proximitat i prestacions per a l’atenció a la infància i a les perso-nes amb dificultats d’autonomia.

– Donar supor t a les persones que assumei-xen la respon-sabilitat princi-pal en l’atenció i cura d’altres persones.

– Promoure un esforç d’inno-vació per donar noves respos-tes de suport des de la comunitat i la capacitat d’autoorganització.

4) temps amb valor social afegit: més oportunitats per aprendre i educar i per participar a la vida col·lectiva.– Garantir oportunitats d’aprenentat-

ge al llarg de tota la vida i especi-alment als grups de població amb més dificultats d’accés.

– Promoure un pacte social —famílies, escoles i comunitat— per garantir la qualitat del temps dels infants.

– Adaptar l’exercici de les responsabi-litats cíviques als actuals usos del temps.

Així doncs, el reconeixement del va-lor social i econòmic de les tasques d’atenció i cura de les persones en l’àmbit domesticofamiliar, la qualitat

dels temps dels infants, la neces-sitat de reduir els temps de mobili-tat, les diferents realitats territori-als (àmbit rural i urbà), la descen-tralització dels serveis, l’ús de noves tecnologi-es, la responsabi-

litat social de les empreses, la negoci-ació col·lectiva, el canvi de concepció de la proximitat i la dimensió comuni-tària són, entre altres, aspectes que hauran de quedar reflectits en el text final del Pla estratègic.

Cal, doncs, una estratègia compartida i la implicació del conjunt de la socie-tat, més enllà de la capacitat d’acció de l’Administració, per vertebrar les polítiques del temps de manera inte-gral, interdisciplinària i transversal.

DOSSIER

Cal una estratègia compartida i la implicació

del conjunt de la societat per vertebrar

les polítiques del temps de manera integral

LES PRoPoSTES DEL DEPARTAmEnT DE GoVERnACIó

l’administració de la generalitat és l’empresa més gran de Catalunya tant si considerem el nombre de persones que la integren com si mesurem la seva rellevància econòmica, i, per tant, la seva visió en un àmbit com el dels usos del temps és molt significativa. i ho és tant perquè les seves decisions afecten molts treballadors i treballadores, com per l’impacte que determinades mesures tenen en la resta dels ciutadans, com per l’efecte de “taca d’oli” que es dóna quan el sector privat i la resta d’administracions incorporen mesures que la nostra administració ha estat la primera a aplicar.

això sí, no hem de perdre mai de vista que, malgrat que s’han aconseguit grans avenços en les polítiques de gestió del temps internes, hi ha un límit molt clar, que és el bon servei als ciutadans.

entre les propostes que el departament de governació i ad­ministracions Públiques proposa dins de les línies de tre­

ball del Pla estratègic sobre els usos i la gestió dels temps a la vida quotidiana a Catalunya, podem destacar­ne unes quantes.

Pel que fa a l’àmbit de regulació dels recursos humans, es treballarà per ampliar la flexibilitat horària dels treballadors i treballadores, s’estudiaran mesures com ara l’anualització de jornades i l’impuls de projectes pilot de teletreball, s’im­pulsaran plans de mobilitat i plans d’igualtat, i es fomentarà la coresponsabilitat en la conciliació del temps professional i personal entre homes i dones.

Pel que fa les propostes de millora en la prestació de serveis als ciutadans, s’impulsarà el projecte d’administració elec­trònica i interoperabilitat entre administracions públiques, ai­xí com nous projectes per eliminar la fractura digital, i també mesures per facilitar l’accés a la funció pública a les persones amb dificultats d’integració o discapacitats.

Sant

i Car

bone

ll