Contra l’abaratiment de l’acomiadament

Un cop més, i aprofitant els temps de crisi, el Banc d’Espanya torna a la càrrega contra els

treballadors i les treballadores. En declaracions del seu governador Fernández

Ordóñez,nomenat pel govern, s’ha d’incentivar la mobilitat de treballadors entre les empreses,

el que implica reduïr (o fins i tot eliminar) les indemnitzacions per acomiadament.

El que no diuen es quin tipus de blindatge en cas d’acomiadament tenen aquells i aquelles que

demanen aquesta flexibilitat, alguns mes que milionari.

Que el sistema és ineficient com diu el governador del Banc d’Espanya és cert. Però la seva

proposta, en línea de les que fa la patronal CEOE, implica continuar amb el desbaratament de

l’estat del benestar i de les conquestes del moviment obrer. Un abaratament de

l’acomiadament en plena crisi, equivaldria a augmentar les xifres d’aturats, que s’encaminen

perillosament cap als 4 milions. Aquestes declaracions no són cap casualitat; els interessos de

la patronal son i seran contraris als de la classe treballadora, tal i com ho demostra la seva

empenta per empitjorar les seves condicions. La joventut ja patim això: Aquest sector és dels

més afectats per la crisi degut als treballs-escombraria, la temporalitat, la flexibilitat, les ETT, la

subcontractació, la deslocalització de la industria, la precarietat del sector serveis, etc.

Caldria recordar a Ordóñez quan parla de les xifres d’altres països europeus, que la

indemnització mitja per acomiadament rebuda a l’any 2008 va ser de 19,1 dies per any, per

sota dels 45 dies que assegura la patronal, i que doblem en contractes temporals la mitjana

europea. Llavors, de quina flexibilitat parlen? De la flexibilitat de reduïr costos per a les

empreses a costa dels treballadors?

Com no podia ser d’altre forma, aquesta proposta no ve sola. Paral·lelament, la patronal

CEOE ha fet declaracions demanant que els Eros es facin de forma ràpida i sense l’autorització

de l’administració pública. Es tracta d’un assumpte molt greu, ja que a diari estem veient com

moltes empreses intenten resoldre les conseqüències de la crisi acomiadant els seus

treballadors. Hem vist Eros a SEAT, Nissan, Roca, i un llarg etcètera. La proposta d’agilitzar els

Eros no es més que una tàctica per a evitar la mobilització de la classe treballadora, que ha

sigut l’única en frenar (malauradament, no del tot) els expedients de regulació i pressionar a

l’administració per a que no els accepti tal i com els plantegen les empreses.

Les propostes de la joventut comunista

35 hores per llei sense reducció salarial.

Eliminació de les Empreses de Treball Temporal i fre a la subcontractació.

Foment del cooperativisme.

Augment del salari mínim interprofessional a 1200 euros al mes

Creació d'una banca pública en base a la necessitats de la societat

Prohibició efectiva dels Eros com a instrument empresarial per reajustament de

plantilla

Expropiació d'habitatges buits i creació d'un parc públic d'habitatge en lloguer.

Prohibició dels desnonaments per impagament d'hipoteques i prohibició del tall

de subministraments bàsics per impagaments per a les i els treballadors en

atur.

Paralització del Procés de privatització de les universitats( procés de Bolonya)

Congelació de les taxes universitàries

Apostar per un model de decreixement econòmic continuat en el temps que

afecti el mínim possible a la classe treballadora

LA CRISIS CAPITALISTA, QUE LA PAGUIN ELS RICS!

VAGA GENERAL JA!!